Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Breument situar en les coordenades de la feina que fa el Centre d'Art aquest curs.
El Centre d'Art està especialitzat en mediació
i un dels projectes que articulen totes les accions de mediació que fem
és el Lab Mediació, que el que té per objectiu és reforçar, desenvolupar
i impulsar les pràctiques col·laboratives en el territori.
L'Agents Dobles i també en sintonia amb el Contextador,
que després explicarà el Jordi,
el que vol senzillament és oferir al territori eines d'aprenentatge
per poder desenvolupar processos de treball, pràctiques artístiques,
projectes, dit senzillament, que posin en relació l'art
i altres esferes de la vida social, sigui la manera en què sigui.
Aquest curs, amb el Miquel, el que hem fet és dissenyar-lo i l'impartim.
Et sembla que saludem el Miquel?
Sí.
Doncs saludem-ho, eh? Tenim ja l'altre estat el fi telefònic.
Miquel Morlas, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com estàs?
Doncs bé, aquí amb una ventada de por.
No sé si funcionarà molt el telèfon,
perquè visc en un petit poblet del límit de la comarca
i de vegades em falla la connexió.
De fet, ja ha activat un alerta de vent.
Escolta'm, lliga't bé, eh?, d'aquest ben fermat.
Estàvem parlant de tu el Christian, estava parlant molt bé fins ara.
El Christian Anyó.
Hola, Miquel.
Bon dia, bon dia, Christian.
Per la part que toques, expliques una mica el projecte aquest d'Agents Dobles?
Sí.
Explica, explica, Miquel.
És que no sé fins on el Christian, diguem, ha anat introduint el tema,
però Agents Dobles és un curs que parteix d'un escenari
en què l'art no és que el com només per mirar museus.
No són resultats que mirem en exposicions, festivals
o en indrets més o menys habituals o inhabituals de l'art,
sinó que l'art és concebut una mica com una actitud,
una manera de fer que pensem que pot generar debat
i aportar creativitat i valor a moltes activitats
de la vida quotidiana i de la vida professional,
d'organitzacions i de contextos on potser no hi pensem habitualment
que l'art hi pot tenir un paper a rellevar.
Estem parlant des d'una escola, un hospital, un barri, etc.
Llavors, aquest curs l'hem dissenyat com una oportunitat
per aprendre o perfeccionar algunes habilitats vinculades
amb aquesta manera de veure l'art i de treballar,
que de fet és una manera que ja va corrent des dels anys 70,
però que és avui dia on està tenint major emergència,
tot i les dificultats de la crisi i el context global cultural
que estem vivint.
Llavors, al curs hem dissenyat com dues capes d'actuació.
D'una banda tenim unes sessions metodològiques que són presencials
i el que farem és convidar els participants d'Agents Dobles
a dissenyar tota una sèrie d'estratègies per aconseguir un objectiu
que serà un projecte que es pugui desenvolupar inclús a nivell pràctic.
És probable que inclús alguns dels participants puguin venir
amb ja un projecte mig engegat i que vulguin refrescar
o innovar una mica més sobre aquest mateix durant el taller o el curs.
I després hi ha una altra capa que la farem en una aula virtual
on sí que debatrem a nivell més teòric,
perquè treballar en aquest tipus de conceptes
i aquest tipus de manera de veure l'art com més enllà del que estem acostumats
també requereix de tenir una mica de background o de bagatge
històric, conceptual, teòric, important.
Llavors, proposarem una sèrie d'exemples i casos molt senzills d'entendre
a partir dels quals generar una mica de debat
i també serà una dinàmica més perquè els propis participants es puguin conèixer.
Participants que poden ser des d'artistes, evidentment,
fins a gestors culturals o professionals d'altres activitats.
O sigui, hi ha gestors d'altres sectors, de l'energia, de la sanitat i tal,
que s'han interessat per participar en aquest taller.
O sigui, està obert una mica a tota aquella persona
que vulgui aplicar una mica de creativitat, innovació
i veure què és això de l'art en context aplicat al seu entorn professional.
Jo trobo també, Miquel, que és molt interessant ressaltar
que la manera que tindran d'estar en l'aula
ja forma part del que us oferim com a situació d'aprenentatge
i és que està pensat que treballin en grups,
hagin de posar-se d'acord 3, 2, 4, 5 persones
i això és la manera que tenim de treballar des de la pràctica
el que seria la col·laboració, que està molt lligat a la mediació
com l'entenem nosaltres.
Quan comença el curs? Quan s'inicia?
El curs comença el 30 de gener i les inscripcions estan obertes encara fins del dia 25.
El curs el farem a l'Espai QS, que ens deixa l'espai i col·labora amb nosaltres
i per tant si tenim força, bé, bastant de gent apuntada
estem molt contents perquè primer semblava que podia ser difícil
però amb aquesta setmana s'ha anat animant
però fins al dia 25 encara hi ha places.
En volem més.
En volem més.
I a més a més estem contents perquè els perfils són molt variats.
Com deia el Miquel, hi ha gent que ve de diferents camps professionals
i això fa que el curs sigui segurament molt més enriquidor.
I esteu d'acord, no Miquel, que com més a varietat millor?
Sí, sí. De fet, la meva experiència durant els darrers anys
en què he treballat bastant intensament en aquest tipus d'activitats
amb organitzacions privades i també abans ho he fet amb altres sectors
el que realment enriqueix aquestes pràctiques
és el fet que hi hagi heterogeneïtat, no?
Sempre dins d'un marge, no?
Més o menys amb uns interessos comuns.
No pot ser que tampoc algú aterri sense...
sense... no tenim idea.
O sigui, simplement perquè, mira, s'apunta per passar el temps.
S'ha de tenir una mínima motivació
i saber una miqueta de què va.
Per això convidem també a que la gent ens pregunti
i s'apropi a nosaltres a través dels contactes
que es faciliten a la web del Centre d'Art
i tota la comunicació que s'ha anat fent, no?
Però sí, sí, jo estic totalment d'acord
amb el que ha dit el Jordi i el Cristian
i animo la gent que s'apunti.
Doncs com poden fer-ho per apuntar-se?
No sé, ho podem explicar des d'aquí, eh, Jordi?
Exactament ens poden escriure un correu
a l'info arroba a catarragona.net
o a través del web trobaran el telèfon.
És cert que el curs té un preu, un preu de 60 euros,
però també hi ha uns descomptes per estudiants de l'Escola d'Art
i gent vinculada al món del...
Em sembla que hi ha un entre descompte així com més d'artistes.
I per persones a l'atur, també.
I per persones a l'atur, sí.
Està bé, està molt bé, eh?
Per cert, busqueu el Centre d'Art al Twitter,
que els trobareu acabant de fer una pil·lada
a 70 Reones Ràdio, busqueu-los.
Esteu al Twitter, no?
Esteu moguts, eh, a nivell de xarxes, no?, de socials.
I sou, eh, naturalment.
I som, i som, sí.
Cal ser-hi, eh, avui dia?
Sí, sí, des d'allò.
Jo crec que és important també vincular, com fèiem al començament,
no?, la gent dobles del contextador,
perquè en aquesta primera secció m'explicàvem dos projectes vinculats.
I per tant, ens agradaria molt també donar a conèixer
aquesta convocatòria que s'acaba aquest dijous, el dia 17,
de projectes de producció en context.
Per tant, hem fet una convocatòria d'àmbit nacional
que convidàvem artistes que vulguin treballar, doncs,
en relació a un territori, a una gent,
i fer partícips del seu projecte de manera col·laborativa.
I, per tant, això és un mateix pack
que junta l'agent dobles i el contextador.
Com ha anat, per cert, a Cèl·lia, al contextador?
Hi ha hagut molta participació?
Hi ha hagut bona receptivitat en aquesta edició?
Doncs, el cert és que hem tingut molta recepció
de dubtes i de persones que estan preparant projectes.
Això vol dir que en rebrem bastants,
però no ens enganyem, sempre passa amb els artistes
que arriben els dos, tres últims dies,
per tant, aquesta setmana arribaran els projectes,
però som conscients que hi ha molta gent preparant-ho
perquè els teníem els divendres, no?
Els divendres de 10 a 12, crec que era,
teníem obert a consultes en relació als projectes
i en aquests divendres no hem aturat de respondre a preguntes,
així que sabem que hi ha gent que s'està preparant.
Després, quan la persona, el projecte que hagi guanyat,
desenvolupi el seu procés de treball,
el CAT a Tarragona fa tot un acompanyament i mediació
amb tots els agents que puguin veure si involucrat
en el procés de treball d'aquesta persona o d'aquest artista.
És a dir, que més temps tindrem de resoldre dubtes sobre la marxa.
Ja ho sabeu, eh?
Si s'ha quedat qualsevol dubte, podeu retornar a escoltar aquesta secció
que quedarà a la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat,
i allà trobeu totes les referències.
Si no, entreu a la web del CA, del Centre d'Art Tarragona,
Tarragona Centre d'Art, ja ho diríem bé,
i allà trobeu també tota la informació ben linkada.
I si no, també això, com dèiem,
només que ens escriviu a l'info arroba catarragona.net,
resoldrem dubtes tant del contextador com dels agents dobles.
El Miquel, escolta, Miquel, continua fent vent per aquí o no?
Sí, sí.
Sí, sí, no? Continua bofant.
La veritat és que he de sortir de casa i m'ho estic pensant, eh?
No surt.
Doncs, escolta'm, tu ja digues, ja has fet l'aportació,
ja posa-te sota refugi, eh?
Sí.
D'acord?
Miquel, gràcies.
Adéu, Miquel.
Moltes gràcies, bon dia.
Fins aviat.
Una falta abraçada, adéu-siau.
Doncs, com es comentava, la sèrie al començament de la secció,
hi haurà dues recomanacions en cadascun d'aquests programes.
dues recomanacions que avui ens fa el Jordi.
Jordi, cap a les portes.
Avui, dins el camp, volíem recomanar un espai i un projecte
que té molts anys ja, el territori, que és la Capella de Sant Roc,
que ens semblava que, per començar, també aquesta secció,
doncs es mereixia un protagonisme,
perquè segurament és un dels espais amb més tradició
fomentant la difusió de l'art contemporani al camp de Tarragona
i, per tant, la Capella de Sant Roc del Museu de Valls
des de l'any 85 està programant exposicions de manera regular
on hi han passat la majoria d'artistes del camp de Tarragona
i, a més a més, d'àmbit nacional i internacional, si es pot dir així.
Sempre intentant aproximar l'art contemporani a un context més local,
que és el de Valls, però amb una voluntat de convidar-hi tothom.
Ara, a la Capella de Sant Roc hi ha un projecte de l'UACO d'ERC,
que es diu Paràbola, dins d'un cicle que es diu Catedral de la Capella,
comissariat per Joan Hurtado.
Aquesta instal·lació que neix d'un encàrrec que ha fet la comissària
a partir d'un conte d'en Raymond Carver,
que parla sobre el mirar i altres maneres d'entendre la percepció,
doncs cada artista d'aquest cicle ha fet una recreació molt particular
d'aquesta manera de mirar la realitat.
En aquest sentit, fins al dia 24 de febrer podeu trobar a la Capella de Sant Roc
l'UACO d'ERC amb la seva instal·lació Paràbola,
i d'aquesta manera també us incitem a fer recerca del que ha passat a la Capella
des del 85, quan ho van fundar, o quan ho van engegar l'Anton Gorí i el Pere Isern,
i després amb tots els comissaris que he anat passant,
segurament si algú busca veurà que hi ha passat un munt d'artistes
i que és un espai que no podem oblidar quan volem conèixer el que està passant
al Camp de Tarragona.
Bé, jo us faré la segona recomanació, que és la recomanació de fora del camp.
En aquest cas, des del centre ens hem volgut fixar en un projecte que acaba d'inaugurar
el que va ser el primer dels centres d'art de la nostra xarxa de centres d'art de Catalunya,
que és la Panera, i de fet va ser la Bienal d'Art Leandra Cristòfol.
És una Bienal que es va iniciar fins i tot sis anys abans d'inaugurar el que tots coneixem
com la Panera, l'espai de la Panera, però que ja ho feia el propi equip de la Panera.
Es va inaugurar l'any 97 i quan la Panera realment es va inaugurar l'any 2003.
És una Bienal d'Art que té com a primer objectiu mostrar la diversitat de les arts visuals
en el moment actual. Mostra una selecció de joves artistes
de l'àmbit artístic català i espanyol.
I com a segon objectiu, té un objectiu molt arriscat,
que és el d'anar configurant una col·lecció d'art des d'ara fins al futur.
Això vol dir que estan fent una aposta per gent molt jove,
que pot ser que surti bé o pot ser que no,
però que en tot cas sí que és una aposta, no?
No té res de col·lecció que vulgui ser una inversió,
sinó que el que vol ser és una representació d'un panorama actual.
i en aquest moment té unes 120 obres,
és una col·lecció que és de l'Ajuntament de Lleida.
I es va inaugurar el 10 de gener, la vuitena edició.
La vuitena edició ha incorporat onze obres en aquesta col·lecció
dels artistes Democràcia, Emiliana, Ana Gracia Pineda,
Rubén Grilo, Cacilda Sánchez, Oriol Vilanova,
Marquín Vitaliti, Eloi Dalmau, Marla Jacarilla, Gerard Ortín i Ariadna Wallis.
I a més a més té un apartat especial de publicacions i d'edicions originals
que cada vegada va agafant més força
perquè el centre de documentació de la panera en té molta de potència
i en aquest cas gira al voltant del joc.
Va ser com d'inaugurada el 10 de gener,
però encara es pot visitar el centre de la panera fins al dia 28 d'abril
i us recomanem que hi aneu.
És un dels actes més potents que té la panera
cada dos anys fer aquesta vianal Leandra Cristófol.
i a més a més a més.
que ens escoltem a Jordi, té molta relació amb el següent convidat.
Sí.
A fer-li tota la relació.
Com dèiem abans, és una cançó que ens ha deixat
en Don Simón i Terafunken, el grup dels més reconeguts del territori
i en David Fernández és un dels seus membres que toca la guitarra
i ens ha cedit aquesta cançó per començar la nostra col·laboració amb vosaltres.
David, ja ets aquí o no?
David, ja ets aquí.
Sí, sí, ja estic aquí, ja estic aquí.
Fantàstic, David. Benvingut.
Ets el primer artista de l'Iradiador que volíem convidar en aquesta secció mensual
i ens agradaria molt que ens expliquessis qui sou la ferida de produccions
i què feu, sobretot per aquelles persones que no us coneixen.
Bé, doncs nosaltres som jo i el Gerard.
El Gerard.
Sí, el Gerard Gil.
I el que fem és, bueno, en principi la idea era intentar donar una cobertura en vídeo
a artistes i museus que volien tindre peces en aquest format
fora de l'àmbit més convencional, no?
Tipus reportatges, televisius...
Només que reencarar-ho d'una manera tot molt més creativa, no?
I el que fem és això, donar suport a artistes i a museus i a institucions
que volen tindre peces en si i no simplement documents o reportatges.
I fa temps que treballeu?
Sí, doncs farà ja 6 o 7 anys, sí.
I per qui no us conegui estaria bé saber que treballeu molt per encàrrec
però també teniu projectes propis, que és una mica el que ens agradaria.
Sí, exactament. Tenim aquestes dues vessants, no?
Són els encàrrecs i també projectes propis.
Hem fet algunes coses de ficció.
Bueno, també estem bastant amb la música, tant amb Don Simón com al Teatre Magnètic.
I, bueno, i ara estem preparant un projecte nou també.
Explica, explica. Aquest és el que volíem saber.
on estem?
Doncs, bueno, ara estem en la fase de documentació.
Estem preparant el pàrquing ja molt primer d'aquí a Tarragona,
que està davant de l'escorxador.
Sí.
Doncs, bueno, ens vam començar a informar, vam començar a parlar amb gent i això.
i la veritat és que ens va semblar una cosa completament tan surrealista i tan descabellada
que m'han dit, hòsties, però això no és un vídeo.
I esteu preparant un vídeo sobre el pàrquing.
Sí, sí, sí, ara estem preparant un vídeo.
Però esteu en la fase de recerca, no? M'havies dit.
Sí, sí, sí, estem en la fase de recerca perquè tenim moltíssima, moltíssima documentació,
hi ha moltes entrevistes, és que és un xou absolutament.
Ficar-te a dintre és, bueno, bueno.
I sí, realment estem en aquesta fase, però ja estem acabant aquesta fase
i ens esperarem un any perquè ja de marxo fora per continuar-lo
i després ja començarem el rodatge i tot.
Explica'ns d'on te'n vas, que això és molt interessant.
aquests perfils que teniu, tant en Gerard com tu, que sou artistes polifacètics.
On vas ara?
Sí, doncs acompanyant una obra, una performance,
ens anem a diverses ciutats, ens anem per diverses ciutats d'Europa
i tocant amb l'Ivan, amb l'artista David Invernor,
i la seva família per a domicilis d'Europa.
És una obra, és una performance que feu en cases domèstiques, no?
Exactament, sí, per un públic molt reduït, sí.
Molt bé.
I de Barcelona sempre, són coses molt petitetes i molt...
I aquí ho podrem veure? A Tarragona? O al Camp de Tarragona?
A Tarragona no, a Barcelona.
A Barcelona. Quan comenceu?
Quan comencem? Dilluns.
Molt bé. Però és difícil que el públic que vulgui venir a veure-us, no?
Perquè suposo que funciona molt...
No, no, s'ha de reservar, s'ha d'entrar a la pàgina de l'artista,
David Invernor, del Transformers,
i no té ni preu d'entrada, eh?
Molt bé.
Tu vas allà i deixes la muntada, això sí, amb cita prèvia.
Molt bé.
Però si entres a la pàgina davidinvernor.com,
crec que és en Y, en M i en B alta,
doncs allà pots escriure-li un correu i reservar la plaça.
David, d'en Gerard Gil,
que també té aquest perfil polifacètic,
pots explicar-nos què està treballant?
Sabem que aquesta música que ens ha deixat,
que potser escoltarem ara al final,
és d'un disc que ha de sortir el febrer,
però saps quins altres projectes té entre mans?
Sí, bueno, el Gerard, el Gerard,
és un excel·lent compositor de bandes sonores.
Ara que està treballant una banda sonora,
però no comentava la TV3, també.
I bueno, i era part d'abans de treballar molt a Misaki La Cuesta,
que ha fet bandes sonores, per exemple,
de Los Condenados, de Los Passos Dobles,
i bueno, va guanyar una pel·lícula
que va fer la banda sonora,
i va guanyar Concha de Oro de Sant Sebastián.
Certo.
Molt bé.
Doncs queda inaugurada la secció de l'Irradiador, David.
Gràcies per ser-hi, per deixar-nos les músiques,
i ens veiem aviat.
Molta sort.
David, quan vinguis per Tarragona, ciutat,
passa per aquí, eh?
Les visites.
No cal que els facis un performance a la vida,
però pots venir, eh?
Si vols, aquí Tarragona Ràdios Estudis,
i així es coneixi personalment, d'acord?
Molt bé.
Gràcies.
I a l'altra interessa, l'experiència de la Vita Fernández,
i a l'altra interessa, l'experiència de la Vita Fernández.
Anem acabant ja aquesta primera secció d'estrena d'aquest nou espai aquí a Tarragona Ràdio.
Jordi, acabem amb una cançó diferent, eh?
Sí, és això que hem anat recordant tota l'estona,
la cançó d'en Gerard Gil del Teatre Magnètic,
que té aquest leitmotiv de Mare, jo no vull ser el Barça,
però em semblava que tenia molta força també per acompanyar-nos,
i per tant tanquem, no?, la primera experiència a la ràdio.
Lliure de segona i de tercera, també?
Tenim ganes, suposo que millorarem, perquè estem una mica nerviosos.
Tornem al mes vinent, no?, al mes vinent, i tornem al mes vinent?
Sí, el dia 19 de febrer.
Doncs apunteu-vos-ho a la gent, el 19 de febrer.
Tornem amb aquesta primera secció, ja serà la segona, per tant,
del CEA Tarragona Centre d'Art.
Avui amb els convidats a la plana major del centre,
la Célia, el Diego, Célia, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
També al Jordi Ribas, Jordi, gràcies.
Gràcies.
I al Cristian Anyó, Cristian, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit