Tornen a sonar les campanes al nostre campanar.
El campanar dona avui les seves batallades amb alegria,
perquè aquest diumenge parlarem d'una boda.
El campanar és una realització del Departament
per als mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona
i que arriba fins a vostès gràcies a en Santi Grimau, a la part tècnica,
i en Montse Sabater i en servidor, Dirac Bertran, davant un micròfon.
Quan hi ha un casament de famosos, els mitjans i les revistes del Cor,
li diuen el casament del segle.
Així ho diuen perquè s'han oblidat de l'esplendor d'un casament anterior.
Però, si nosaltres agafem l'Evangeli d'aquest diumenge
i anomenem a la boda de Canà les noces dels mil·lenis,
no ens equivocarem gens ni mica,
malgrat que no es tracti d'un casament de reines ni princeses,
sinó d'uns simples vilatants en un poblet minúscul de Galilea.
Perquè aquell casament no ha estat superat per cap en dos mil anys,
ni ho serà en els mil·lenis que pugui durar el món.
I no hi ha càmeres de televisió ni diaris
que la sàpiguen transmetre com ho fa l'Evangeli.
Escoltem el relat que ens ofereix Joan en el capítol segon,
versets 1 al 12 del seu Evangeli.
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea.
Hi havia la mare de Jesús.
També hi fou convidat Jesús juntament amb els seus deixebles.
Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu...
No tenen vi.
Jesús li respon...
Dona, i jo què hi tinc a veure?
Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors...
Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra
destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus.
Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús...
Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt.
Llavors els digué...
Ara, traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells l'importaren.
El cap de servei tastava aquella aigua convertida en vi.
Ell no sabia d'on venia,
però els servidors sí que ho sabien,
perquè ells mateixos l'havien treta.
El cap de servei, doncs,
crida al nuvi i li diu...
Tothom serveix primer els millors vins
i quan els convidats han begut molt
serveix els més ordinaris.
Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos
a Canà de Galilea.
Així manifestar la seva glòria
i els seus deixebles van creure en ell.
I després d'escoltar aquesta perícopa,
donem la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
que ens parlaran de les lectures de la missa d'aquest diumenge.
El diumenge 20 de gener ens trobem
en el segon diumenge de durant l'any.
Mossèn Joan Magí,
d'on treuen la llum per a clarificar la nostra fe
a les lectures d'aquest diumenge?
De la vida de família,
concretament de l'espòs i l'esposa
com a signes ni més ni menys
de l'amor que Déu espòs té al seu poble esposa.
Creates com som tots,
a imatges semblant-se de Déu,
la llum divina vol fer-se notar
en la nostra presència humana.
És bonic veure l'estreta relació del diví i de l'humà,
Aquest descobriment que ens ofereix l'anunci de la paraula de Déu
ens obre les portes a una visió més optimista
dels esdeveniments i de les persones.
La llum de la fe que projecta la paraula de Déu
ens permet l'entrada en la seva església
i treballar en l'experiència positiva
del valor de la relació de tots els seus membres.
El papa Benet XVI ens diu
el fonamentalisme defuig l'estreta relació
del diví i de l'humà en les relacions amb Déu.
Per això, tendeix a tractar el text bíblic
com si hagués estat dictat paraula per paraula per l'esperit
i no arriba a reconèixer
que la paraula de Déu ha estat formulada
en un llenguatge i en una fraseologia
condicionades per una època determinada o per una altra.
El cristianisme, en canvi, percepen les paraules
la paraula, el logos mateix,
que es tenen el seu misteri a través d'aquesta multiplicitat
i de la realitat d'una història humana.
La veritable resposta a una lectura fonamentalista
és la lectura creient de la Sagrada Escriptura.
Aquesta lectura, practicada des de l'antiguitat
en la tradició de l'Església,
cerca la veritat que salva per a la vida
de tot fidel i per a l'Església.
Aquesta lectura reconeix el valor històric
de la tradició bíblica
i és justament per aquest valor de testimoni històric
que vol redescobrir el significat viu
de les Sagrades Escriptures
destinades també a la vida del client d'avui,
sense ignorar, per tant,
la mediació humana del text
inspirat i els seus gèneres literaris.
Cap a on ens crida avui l'atenció
al text de la primera lectura?
Cap a l'alegria manifestada
en el missatge del profeta Isaías.
Diu que no vol callar, ni vol reposar,
fins que es vegi com una torxa encesa
el bé i la salvació de Jerusalem
al seu poble, la ciutat de la pau.
Això és el que avui ens toca fer a nosaltres,
profetes tots pel baptisme,
coneixedors de la llum que Déu vol portar
a tothom amb la nostra convivència.
De nosaltres s'espera l'alegria
de mostrar-nos, tal com som,
uns dons preciosos a les mans de Déu
que ell ofereix a tothom.
I la segona lectura?
Sant Pau, en el seu missatge escrit als Corintis,
ens recorda la gran diversitat de dons
que l'Esperit Sant ha distribuït entre tots.
Els necessitem tots,
que per això ens els ha donat l'Esperit Sant.
L'experiència de comunió en l'abundància
d'aquests dons,
sense escastimar-ne cap,
ni menys tenir-ne cap,
ens posa dins la comunió divina.
És el resultat de travessar el llindar
de la porta oberta de la fe,
de tenir en nosaltres
la paraula que transforma el nostre cor.
I com ho arrodoneix tot això
el text de l'Evangeli?
L'Evangeli de Joan
ens recorda que estem convidats a noces,
amb Jesús i la seva mare.
La mare té experiència de paraula
des que ha concebet Jesús
per obra de l'Esperit Sant.
Ella ambienta la nostra fe,
confiança i acció
amb unes paraules tan senzilles
i sàvies com aquestes.
Feu tot el que ell us digui.
Els diarques omplen les gerres d'aigua
i serveixen el nou vi.
Jesús ha fet el signe
i nosaltres ens enfortim
en la fe passant del baptisme de l'aigua
a la comunió del vi novell.
Abans hem dit que les noces de Canà
no seran superades
per molt que duri el món.
I és que
hi ha una diferència fonamental.
Perquè allà estava present
com un convidat de tants
ni més ni menys que Jesús
quan tot just començava a manifestar qui era.
i es va donar a conèixer
de la manera més iílica
com ens ho ha recordat l'Evangeli.
D'una cosa menys idílica
ens parlarà tot seguit
el nostre pare i pastor,
el nostre arcabisbe,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità
de Tarragona i Primat.
Déu vos guarda.
A finals de l'any passat,
Benet XVI
va escriure un missatge
per a la Jornada Mundial
de l'Emigrant i del Refugiat
que a Espanya se celebra
aquest diumenge
20 de gener
de 2013.
Val la pena
prendre'l en consideració
amb més raó
perquè el flux migratori
ha estat tan elevat
que el que abans era estrany
ara és normal.
Trobar cada dia
moltes persones
procedents d'altres països
i cultures
que han arribat a la nostra terra
a la recerca
d'un futur millor.
Només cal prestar atenció
als noticiaris
per advertir
que milions de persones
es desplacen
dels seus països d'origen
a altres veïns
o llunyans
fugint de la misèria
o de la guerra
que és la més gran
de les misèries
o d'una dictadura
que no els permet
viure en llibertat.
Però no cal seguir
les notícies.
Coneixem aquestes persones
perquè estan entre nosaltres
enmig dels cultius
agrícoles
o dels treballs
ciutadans.
Han arribat
de maneres
molt diverses
des de viatjar
en avió
o fer-ho
en patera
i,
en freqüència,
deixen part
o la totalitat
de les seves famílies
als seus llocs d'origen,
siguin d'Amèrica Llatina,
del Magreb
o dels països de l'est,
per citar les procedències
més habituals.
Cal intentar
posar-se
amb la imaginació
al seu lloc
per a comprendre
les ferides
que pot produir-los
la separació
dels seus familiars
i amics
i el desarreglament
dels seus països.
La gran majoria
no venen
per set d'aventura,
sinó per qüestió
de necessitat.
Tenen dret,
per tant,
a una acollida
que per a tots
és un deure,
però per als cristians
és, a més,
una necessitat moral
ineludible.
A l'encíclica
Càritas
In Veritate
el papa va escriure
tot emigrant
és una persona humana
que com a tal
té drets fonamentals
inalienables
que han de ser respectats
per tots
i en qualsevol situació.
És cert
que arriben
a un país
que actualment
es troba en crisi
i que els mitjans
no són il·limitats,
però no només
es tracta
d'assistència material.
Hi ha altres formes
d'ajuda
com la comprensió,
les facilitats
d'acollida
per a una integració
més plena,
el respecte
a les seves creències,
el fet de tractar-los
com a nosaltres
ens agradaria ser tractats
si ens trobéssim
en les seves circumstàncies.
Així
ho fa l'Església
a través de les seves
múltiples iniciatives
com les oficines
d'immigració
i càritas
amb que nombrosos
voluntaris
als quals
vull agrair
expressament
la seva tasca
impagable.
Ajuden els nouvinguts
a establir-se,
resoldre
la seva situació jurídica,
trobar un treball
i cobrir
qualsevol altra contingència.
Els ajudem
i alhora
ens ajuden.
Quantes famílies
tenen el goig
de comptar
amb alguna
d'aquestes persones
per atendre
ancians
que viuen sols
o per ocupar-se
dels nens?
No vull acabar
sense posar
aquesta tasca
d'atenció
sota la protecció
de la Sagrada Família
que va ser emigrant
i refugiada a Egipte
passant sense dubte
les penúries
que tanta gent
passa en l'actualitat.
Jesús
i els seus pares
van trobar
a l'exili
la protecció
que al seu país
els faltava
per la política
d'Herodes.
Mai no sabrem
els noms
dels qui
els van prestar ajuda
però nosaltres
hem de ser com ells
acollint
els que arriben
a casa
amb generositat
i amor cristians.
Adeu si ja.
La festa de noces
en aquells temps
feliços
tranquils
i sense
clopadaments
de lleis laborals
es perllongava
de vegades
per diversos dies
i
sigui per la causa
que sigui
el cas
és que va arribar
a faltar el vi
element imprescindible
de l'alegria
en una festa
d'aquest tipus.
Maria
la mare de Déu
estava també
entre els convidats
i amb ullatent
i amb delicat
cor de dona
es fa cabal
de la dificultat
dels novis.
No tenen vi.
Jesús
li respon.
Dona
i jo
què hi tinc a veure?
Encara no ha arribat
la meva hora.
La seva mare
diu als servidors
feu tot el que ell
us digui.
Tots sabem el desenllaç
i ja ho hem sentit abans.
Sis grans gerres d'aigua
destinades a les nombroses
evolucions jueves
que es converteixen
en un vi generós
de veritat.
L'evangelista Joan
capta tot el sentit
d'aquest miracle
que Jesús
realitza com un signe,
com una cosa
que vol expressar
coses molt superiors.
Quines?
En primer lloc
el fet de fer Jesús
aquest miracle
per remeiar
la dificultat
de dos novis
ja esposos
en el dia
més feliç
de la seva vida.
I això
què vol dir?
Callar
esposa Jesús
per aprovar,
beneir
i consegrar
per sempre
en la seva església
la unió matrimonial
de l'home i la dona.
Quina seguretat
en la mort!
Quin suport
a les dificultats!
Quin redoblar
les alegries!
Quina consolació
en les penes!
Tot seguit,
novament,
donem la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater
i a Montse
en Ricard Cabré
que, com sempre,
ens oferiran
un tema social.
Montse en Ricard Cabré,
estem a l'any de la fe.
Vostè,
que parla
de temes econòmics
i polítics,
quines implicacions
hi ha
o hi hauria d'haver
entre la vivència
de la fe
i l'economia
o la política?
Montserrat,
m'agrada molt
que em facis
aquesta pregunta
perquè avui són molts
els que creuen
que no hi ha
o no hi hauria d'haver
cap relació
entre la cosa
i una altra.
Una cosa és la fe
i una altra la política
i es redueix la fe
a l'àmbit purament privat
com si la fe
no consistís més
que empregar
i alimentar
sentiments
de relació
positiva
envers Déu.
La fe
envaeix
tota la vida
de l'home.
És com una nova
naturalesa
que dona un sentit
transcendent
a tot allò
que fa.
La fe
ens fa veure
la realitat,
tota la realitat
sota la mirada
de Déu,
sota la perspectiva
de l'Evangeli.
I l'Evangeli
no és un misticisme
alienat
o alienant.
Jesús
no es passava
el dia resant,
es preocupava
dels malalts
i dels pobres
i fins i tot
dels pecadors.
Anamatitzava
els rics
i els caps d'Israel.
Va venir obrir-nos
la porta
de la immortalitat
però no pas
al marge
de la vida.
Va inaugurar
en aquest món
el regne de Déu.
El que pugui venir
després
se'ns donarà
d'escreix.
Si ha vingut
a instaurar
el regne de Déu
en aquest món,
com es construeix
aquest regne
i quin paper
hi juga la política?
La política
pot anar a favor
o en contra
del regne de Déu
segons s'est tracti
d'una política
constructiva
o destructiva,
unificadora
o dispersora,
interessada
o despreza.
Hi ha molts camins
que condueixen
el regne de Déu
i molts que n'aparten.
Els cristians
d'entrada
hem de tenir molt clar
quin és el regne
que Jesús ha predicat
i ens ha confiat
a nosaltres.
Ho diem
molt sintèticament
en el prefaci
de la missa
del dia de Crirrei.
Un regne universal
i etern.
Regne de veritat
i de vida.
Regne de santedat
i de gràcia,
de justícia,
d'amor i de pau.
Intentaré
glosar-ho molt breument.
Regne universal.
Per tant,
que no miren
només les conveniències
d'un grup,
de persones,
d'un país,
sinó que cerca
el bé de tota la humanitat
i etern.
Definitiu,
no només per quatre dies.
Regne de veritat,
que no es fonamenta
sobre la mentida
ni sobre la publicitat.
Regne de vida,
que es preocupa
que l'home visqui,
tot l'home
i tots els homes,
no només l'home econòmic,
per exemple,
sinó també l'home
ètic, estètic,
assenyat,
sensible
i tots els homes,
no només uns quants.
per tant,
va en contra
del regne de Déu
tot allò que atenta
contra la vida
de les persones,
l'avor,
la pena de mort,
la tortura,
l'enorreament
de les persones
o de pobles sencers.
Un regne de llibertat,
l'home només és home
en la mesura
en què és lliure,
capaç d'autogovernar-se.
Regne de justícia,
contra tota mena
d'opressió
i de tirania
dels uns sobre els altres
i contra tota concentració
abusiva de riquesa.
Un regne d'amor,
el distintiu els cristians
per excel·lència.
El dia en què tots
ens estimem de veritat,
hauran desaparegut
les barreres
i tota mena
de colonització.
Regne de pau,
contra tota mena
d'afrontaments
i discòrdies.
Per tant,
un món sense armes
ni guerres,
solidaritat i honor,
a tota prova.
M'ho sent,
però tot això
és molt utòpic,
molt irrealitzable.
Absolutament,
potser sí,
relativament no.
És la meta
per la qual
hem d'anar avançant
i als cristians
se'ns demana
d'estar sempre
a primera fila.
El món no va bé
perquè hem oblidat
l'utopia,
perquè vivim
d'immediatesa
i hem deixat de banda
la finalitat
de la política.
s'han fet passos
molt importants
i se'n poden fer
molts més.
Avui ho veiem tots,
anem malament,
perquè ens manca
una meta clara
i manquen persones
disposades
de lluitar
decididament
en aquesta direcció.
Aquest és el paper
dels cristians.
Aquesta és la política
dels cristians.
No podem quedar
al marge
de la realitat.
El cristiàs
és essencialment
un rebel,
un lluitador.
No tot aquell
que diu
Senyor, Senyor,
entrarà en el Regne del Cel,
ens diu Jesucrist,
sinó el que fa
la voluntat
del meu Pare del Cel.
I la voluntat
del Pare del Cel
és que ens estimem
i que formem
entre tots
un sol poble.
Un cristià
ha de ser
una persona compromesa,
fins i tot políticament,
perquè és a través
de la política
que s'estructura
la vida
i la dinàmica
dels pobles.
Moltes gràcies
i fins la setmana
vinent,
si deu bo.
I tot seguit
canviem una mica
de tema.
El proper dijous,
24 de gener,
s'escaurà
la festa
de Sant Francesc de Sales,
patró dels periodistes.
A Tarragona
se celebrarà
amb una missa
a la capella
del Palau
de l'Arcabisbat,
presidida
pel senyor Arcabisbe
i a la que són convidats
tots els periodistes,
ja siguin
en actiu
o a mèrits.
Després de la missa
hi haurà
una recepció
amb un petit refrigeri
i el senyor Arcabisbe
oferirà
diverses primícies
informatives.
Una d'elles
serà la creixent
implicació
del Departament
Justeçà
de Mitjans
de Comunicació
Social
a internet.
I,
a propòsit
d'internet,
de xarxes
socials,
etcètera,
que no són pas
el futur
sinó
el present,
a l'altre costat
del fil telefònic
tenim avui
la doctora
Dolors Reig,
professora
de la Universitat
Oberta de Catalunya
i de diverses
escoles de negoci.
És autora,
entre d'altres,
del llibre
Socionomia,
que tracta
sobre la psicologia
del que denomina
el nou individu
connectat,
que ha canviat
a partir
de l'experiència
de participació
a internet.
El diari
L'Economista
va publicar
una enquesta
que la situava
entre les 10 persones
més conegudes
a internet a Espanya.
Doctora Reig,
Déu-vos guard,
per a les persones
que no tenen encara
una idea molt clara
de què van
les xarxes socials,
quins són
els pros i contres
del que s'anomena
ja
la societat 2.0?
Bé,
a veure,
els pros,
sobretot,
no és que s'hi hagi
d'estar
per estar-hi,
certs.
O sigui,
una mica,
jo penso que
n'hi ha molts
de pros,
però segurament
el més important
és el de poder
conversar
amb l'usuari,
amb el client,
amb el destinatari
final del producte
o el servei.
Aquí es parla
de societat
de la conversa,
una mica,
quan parlem
de la web 2.0,
de la necessitat
d'estar a xarxes socials,
és per això,
és perquè tindràs
l'oportunitat
de saber
si t'estan criticant,
criticar-te o no,
no depèn
que estiguis
a xarxes socials,
depèn
que el producte
o el servei
sigui dolent,
però el que et permetrà
a xarxes socials
és estar alerta,
estar escoltant,
detectar
quan t'estan criticant
o quan t'estan
a la banda,
a veure,
en general,
quin tipus de reacció
està provocant
els teus usuaris
del teu producte.
Quins altres avantatges
tenen aquestes xarxes?
Altres avantatges,
evidentment,
la difusió,
la familiaritat
que pots crear
amb la teva marca,
si estàs a xarxes socials,
si has parlat de tu,
una mica,
com la publicitat
tradicional,
en aquest sentit,
no varia massa.
altres avantatges
són poder projectar,
es parla una mica
de societat
més transparent,
que ja no serveix
a l'impressionar
amb els productes
o a l'impressionar
amb els anuncis,
sinó que has d'adoptar
un enfocament
molt més didàctic,
molt més de dir
som els millors
per això,
per allò,
per l'altre,
convèncer,
d'alguna manera,
amb arguments
i amb dades objectives,
no amb impressionar,
d'alguna manera,
és el canvi
des d'una publicitat,
això que et deia
que els actors
de moda
fessin servir el producte,
avui diria inclús,
si això és mentida,
podria ser inclús
contraproduent,
perquè sortirien a Twitter
i et dirien
què dius,
no m'ho crec,
que el cluni
i prengui Nespresso,
per exemple,
i podria al final
girar-se
i girar-se-la en contra.
És una societat
molt més
de la transparència,
de l'autenticitat,
que és molt fàcil,
abans era molt fàcil
enganyar un sol usuari
o un usuari aïllat,
diguem,
que està a casa seva
veient a la tele,
però en aquest context
que pot col·laborar,
que pot dialogar,
que pot preguntar,
pot dir,
us creieu això del cluni?
Entre tots,
es destapa molt fàcilment
si te n'està
intentant enganyar,
no?
És el tema
de la intel·ligència col·lectiva
que també es remou
a les xarxes socials.
Penso que aquestes serien
les bàsiques,
la difusió
i sobretot
la conversa
i la difusió
de l'expertesa
i la conversa.
Jo penso que aquestes dues
serien les bàsiques
i l'atenció al client
en general.
A propòsit de posar
les coses
a l'aparador,
doctora Reig,
privacitat
i intimitat
són el mateix?
A vegades es confon
també privacitat
amb intimitat.
Està molt bé
preservar la intimitat
i per aquí penso
que van les coses
una mica.
Quan es parla
de privacitat,
evidentment,
ser massa privat
el que vol dir
és que no projectaràs coses
i estem en una societat
que el que ens demana
és just el contrari,
que projectem,
si tu vols trobar feina
a internet,
el que pots fer
és construir un bloc
i projectar moltes coses
i escriure cada dia
i penjar moltes fotos
i penjar molts vídeos.
Quants més continguts
hi posis,
segurament seràs més trobable.
O sigui que realment
al final
és controvertit.
I la nostra presència
hauria de ser aquesta,
hauria de ser
potenciar més
aquesta vessant professional
que penso que és la que
menys sabem,
són xarxes socials,
estem acostumats
al Facebook,
aquestes coses
que també es pots fer servir
en un sentit professional,
però habitualment no,
habitualment ho fem servir
en un sentit més personal
i hauríem de potenciar
a l'altra part.
Penso que hi ha
moltíssima gent
buscant feina
que no se n'adona
del potencial
que tindria.
Els empresaris
van a buscar
potser al Facebook
el que fem
a xarxes socials,
però també poden
anar a buscar
amb un buscador
si hi ha especialistes
amb no sé
quin tema en concret
que no sempre
aniran a buscar-lo
amb un ETT
o amb un altre tipus
de recursos.
Realment penso
que podem potenciar
molt la nostra identitat
professional
a les xarxes socials.
És important això,
és important construir-se
una bona identitat
professional
a les xarxes socials,
sobretot en determinades
professions.
Ara estem vivint
una veritable obsessió
per la protecció de dades.
Per altra banda,
ho posem tot a l'aparador.
Hi ha qui diu
també que els homes
tenen menys precaucions
que les dones
a l'hora de penjar coses.
Què es podria dir
en aquest sentit
de les institucions?
Mira, depèn.
Ahir escrivia,
per exemple,
perquè em semblava
molt curiós,
hi ha un estudi
molt últimament
que diu
que els homes
protegeixen menys
la privacitat
que les dones.
Intuïtivament,
jo sembla així,
és cultural.
Segurament les dones
estan més formades
en protegir la intimitat.
Curiosament,
els joves
la protegeixen més
que els adults
o en saben més,
com a mínim.
Quan algú els molesta
l'eliminen.
Els adults,
com que no en tenen ni idea,
els molesta i s'aguanta.
O sigui,
que és curiós
perquè trenca tòpics
també una mica
de que els joves
són molt irresponsables
i no és veritat,
no ho solen ser massa
xarxes socials,
no en general.
Però vaja,
el tema dels homes
i les dones
em feia pensar molt
en el que tu dius.
Tancar la xarxa social,
que ningú vegi el que fas,
està perfecte
si és una xarxa personal
i tornem al tema
per protegir
la teva intimitat.
Si la tanques
a nivell professional,
el que estàs fent
és eliminar-te
possibilitats
que l'empresari
et trobi
o eliminar-te
possibilitats.
Jo, per exemple,
treballo gairebé
exclusivament
per les coses
que publico a internet.
Com més publico,
més treballo.
Vull dir que no,
si em dediqués
a tancar coses,
a tant
i perfils privats,
etcètera,
segurament tindríem
molta menys feina
de la que tinc actualment.
Moltes gràcies
a doctora Dolors Reig,
professora
de la Universitat
Oberta de Catalunya,
per haver aclarit
alguns punts
d'aquest món d'internet
als amics i amigues
oïdors del campanar.
Fins a una propera ocasió,
si Déu vol.
I les campanes
ens avisen
que és temps de comiat.
Amics i amigues oïdors
del campanar,
avui hem sentit
com Jesucrist
ha realitzat
una renovació total
del món.
L'aigua de les gerres
ha estat substituïda
pel vi de la sang de Crist
i aquest sí que és
el detergent veritable
que treu
la brutícia del món
en eliminar
el pecat del món.
i com que hem parlat
de les noces de Canà,
el casament més sonat
dels mil·lenis cristians,
beneït pel Senyor
en persona,
els deixem en companyia
d'una música ben alegre,
mentre esperem
retrobar-nos
la setmana vinent
en aquest mateix punt
del diàl.
Així doncs,
Feliz Semana tothom!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!