Gràcies.
Des de dissabte passat tenim Capital de la Sardana.
Ja ho sabeu, la celebració que pretén actualitzar les antigues ciutats povillas.
De moment sembla que ara ens damunt ha encertat la capitalitat amb molt bona nota,
amb una prudent combinació d'elements protocolaris, diguem-ne tradicionals,
amb altres més de caire espectacular.
De fet, ara només es tractava de l'inici de tot plegat,
ja que la capitalitat és per tot un any,
i el programa que s'ha donat a conèixer presenta propostes molt diverses
i algunes francament sugerents.
Precisament per això he utilitzat el qualificatiu de prudent,
ja que tot sembla indicar que no s'ha volgut cremar massa pòlvora d'un cop
i s'aposta per procurar mantenir l'interès d'una manera continuada al llarg dels propers 12 mesos.
De totes maneres, d'entrada ja es va aconseguir un dels grans reptes del sardanisme,
captar l'atenció dels mitjans de comunicació més enllà dels espais específicament sardanistes.
La nomenada sardana aèria, una coreografia feta per uns dansaires de colla
penjats a una considerable alçada, precisament pretenia aconseguir això.
Ja sabem que si on vol sortir el Telenotícies no ha de fer allò que es realitza habitualment,
fora dels futbolistes i dels polítics, esclar,
i aquesta vegada es van obtenir els segons de glòria pertinents.
Però, més a banda, els organitzadors també han pogut aplegar un bon dossier
amb els retalls de premsa que igualment n'han parlat.
Primer objectiu aconseguit, doncs.
I un element que es manté respecte a les ciutats pubilles
és el d'un extens cartell de premis per tal de reconèixer les persones i entitats
que han treballat per la sardana.
Més enllà dels perills de llistes massa llargues,
suposo que cal entendre-ho com una mostra de la vitalitat de la sardana.
Certament, en un moment s'hi poden trobar,
des dels veterans que s'han passat la vida picant pedra sardanista
fins gent molt més jove o no, amb idees fresques posades en pràctica.
D'això es tractava al capdavall.
Una altra vegada divendres, divendres al vespre,
dos minutets passen dos, dos quart de nou,
i la cita habitual de cada setmana,
aquí a la sintonia de Tarrona Ràdio,
temps de sardanes, dels bars, de música per a cobla,
avui a l'edició 841 de l'1, 2 i seguit.
Salutacions a la Sílvia, control de so,
i l'Àngel aquí, amb la guia i presentació del programa.
Des d'ara i fins a dos quart de deu de la nit,
posem-vos al dia el que passa
en aquest àmbit de la cultura popular tradicional catalana.
Anem a començar?
Fem-ho, doncs, un ràpid resum de continguts del programa.
El programa que, un cop més, començarà amb la sardana de l'any,
una nova eliminatòria, ara fase de semifinals,
dues sardanes més, de les quals heu de triar una,
la que més us agradi, i entre tots així haurem decidit
quina serà la que passarà directament
a la final de l'11 de maig aquí a Tarragona.
Una agenda que segueix portant activitats,
després, aquesta vegada, una agenda una miqueta més extensa
pel que fa a l'àmbit de temps,
perquè la setmana vinent no hi ha programa,
és una d'aquelles poques ocasions que l'un dos seguit
no acudeix a la seva cita Nadal i per la Setmana Santa.
I això vol dir que deva estar un dia que acostuma a haver...
No potser... Sí, de fet, també hi ha algun gran aplec,
però també molts aplecs petits, aplecs d'ermita,
i això passarà el dilluns de Pasqua.
Parlarem de la capital de la sardana,
això que comentava ràpidament fa uns moments,
i dels premis, sobretot la relació de premis
que es van anunciar allà i es lliuraran després ja cap a final d'any,
però que de moment ja s'han anunciat.
El Santi Arisa, que torna,
encara que sigui una miqueta de rebot,
allò d'aquella vella proposta de la sardanova,
us recordeu?
Doncs una sardanova que inclou amb un disc
que està preparant darrerament.
Parlarem d'alguns concerts interessants
que tenen lloc aquest cap de setmana,
o de gent d'aquella que fa tasca, potser callada,
que no sempre és ben entesa en la seva utilitat,
però que sí, que els especialistes diuen que sí.
I es tracta de gent que treballa en el perfeccionament
dels instruments de la cobla.
I ara han lançat, o han estat treballant,
i estan donant a conèixer el que anomenen tenora bariton.
I parlarem de resultats, de resultats de concursos.
Comença ja la temporada competitiva,
de moment va ser amb un concurs lliure,
però força interessant,
el concurs de granollers,
i avui comentarem els resultats.
També tindrem alguna xafardria,
i naturalment la música,
la música del sol, de la cobla,
que ens anirà acompanyant al llarg del programa.
De moment, però,
amb un comú denominador,
el concurs de Sardana de l'any.
La nova eliminatòria del concurs de la Sardana de l'any,
actualment, fase de semifinals,
és a dir, aquella en la qual es decideixen les 10 sardanes,
que seran a la final de Tarragona del proper 11 de maig.
La d'avui és la cinquena eliminatòria,
que, tal com proveu en les bases actuals,
ens permetrà escoltar dues sardanes més,
de les quals cal triar-ne una.
I la primera és la que porta el títol
de Soc lleidatà i de balàfia,
de Xavier Cassanyes,
que escoltem interpretada per la Cobla Ràdio Jove.
i de Barcelona d'avui és la品.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja hem escoltat les dues sardanes de la cinquena eliminatòria de semifinals de la sardana de l'any.
Podeu votar per una d'elles a partir de demà dissabte i fins dilluns a les dues de migdia.
Podeu fer anar al web de la sardana de l'any o bé telefonant al contestador automàtic 93 319 76 37.
i acabem recordant que la setmana vinent igual que el nostre programa la sardana de l'any descansa amb motiu de les festes de setmana santa.
El ritme d'eliminatòria es reprendrà doncs el primer cap de setmana d'abril.
I amb aquesta sintonia donem pas a la nostra agenda que avui no és pas tan llarga com estem acostumats ara últimament, no?
Que ja es comença a posar...
Comença a animar-se.
Però clar, amb la setmana santa pel mig...
Sí, són dies estranys en aquest sentit.
Vinga, doncs comencem parlant-vos de plecs per aquest diumenge, el 41è plec de Masnou, matí i tarda al Pati del Casino,
amb les cobles Marinada, la principal del Llobregat i Juvenívola de Sabadell, amb concurs de colles improvisades.
També el 73è plec del Mercat del Ram, a Vic, a la tarda a la plaça Major, amb les cobles La Flama, a Farners i Costa Brava.
I passem ara a diumenge vinent dia 31, el 28è plec de Molà, matí i tarda a la plaça, amb la coble a la principal de Tarragona.
I com que la setmana vinent no hi ha programa, us hem d'anunciar les ballades i a plecs pel dilluns, dia 1 d'abril, dilluns de Pasqua.
El 40è plec de Roses, matí i tarda a la Ciutadella, amb les cobles Ciutat de Girona, Montgrins i la principal de la Bisbal.
El 48è plec de l'Ermita de Villvitge, a l'Hospitalet del Llobregat, matí i tarda al Parc Metropolità de Villvitge, amb les cobles la principal del Llobregat, Mediterrània i Juvenívola de Sabadell.
També el 43è plec de Preixana, matí i tarda a l'Ermita de Montalbà, amb la coble a Villpuig-Cobla, amb concurs de colles improvisades.
El 34è plec de Pasqua, de la Pobla de Montornès, a les 12 del migdia i a dos quarts de 5 de la tarda, a l'Ermita de Montornès, amb la coble Sabadell.
Hi haurà una paella popular i en cas de mal temps es faria el poliesportiu.
I també un altre clàssic d'aquesta diada, el 24è plec de Pasqua de Roda de Barà, a les 11 del matí i a dos quarts de 5 de la tarda, a l'Ermita de Barà, amb les cobles Ciutat de Cornellà i Marinada.
A la tarda hi haurà mona i mosquatell per a tothom. I tenint en compte que en cas de mal temps es faria el casal municipal.
I us parlem ara de ballades a Sardanes.
Demà dissabte a les 6 de la tarda, aquí a Altafulla, a la coble Cossetània, mostrarà els instruments de la coble als alumnes de l'Escola Municipal de Música.
El diumenge, dia 31, sortem doncs el proper cap de setmana, a l'una del migdia a Serral, a la plaça del Mercat, Sardanes, amb la coble Rassò d'Ansaires del Penedès.
I l'endemà, el dilluns, dia 1 d'abril, a les 12 del migdia a l'Arbós, al Pont de Ferro, amb la coble Cossetània.
I tancem agenda amb una actuació d'Esvars pel diumenge, dia 31, a les 6 de la tarda, a l'Espluga de Francolí, al Teatre del Casal.
I actuarà l'Esvars Sant Martí de Barcelona amb el seu espectacle Antologia 2.
I tornem a la música. Un dels molts músics catalans que cal reivindicar, perquè la seva obra és de qualitat i actualment poc divulgada, és Antoni Català.
El ja allunyà 1963, el també gran músic Oriol Martorell, en els comentaris publicats en un disc amb sardanes del mestre català,
el qualificava de fervent enamorat de la seva vila natal, Sitges, i constatava que nascut l'any 1891, li ha dedicat algunes de les seves millors sardanes.
I precisament una d'elles, seguia dient, la processó de Sant Bartomeu ha estat la que més fama i nom li ha donat,
i la que l'ha col·locat en lloc preeminent entre els compositors sardanístics.
Antoni Català és per antonomàcia l'autor de la processó de Sant Bartomeu, concluïa.
Tot seguit, però, aclaria que aquest sol nom, tan gloriós, no ens ha de fer oblidar tota la noble trajectòria de la seva carrera musical,
començada després de rebre del seu pare les primeres nocions a l'escolònia de Montserrat.
Professionalment, Antoni Català ha exercit la pedagogia musical a diversos centres,
inclòs el Conservatori Municipal de Barcelona, i va dirigir diverses formacions orquestrals i corals.
També va ser crític musical durant molts anys al Diario de Barcelona.
En el terreny de la composició va treballar partitures de caire religiós, de cambre, sinfònic i folclòric,
com arrenjaments de danses tradicionals, com ara el Ballet de Déu i més de 30 sardanes.
A més de la que hem esmentat abans, la processó de Sant Bartomeu, però coneguda,
que és un element indispensable a la Festa Major de Sitges, per cert,
en va escriure d'altres molt menys conegudes, però interessants,
com aquesta datada l'any 1922, també dedicada a una festa sitgetana,
la Plac del Vinyet, que interpreta la cobla de cambra de Catalunya,
dirigida per Xavier Pagès.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I si abans deia que els premis venen a reflectir d'alguna manera aquests premis del dia de la Sardana, de la capitalitat de la Sardana, que és com que caldrà normalment,
de la Sardana, que és com que caldrà anomenar-los ara, venen a reflectir diferents perspectives que podem observar el fet sardanista,
doncs també el nostre anant iniciari veureu, ja ho haureu pogut comprar fins ara, i de fet sempre al nostre programa veureu que també aquesta varietat es va apreciant.
Per exemple, el Jordi Campos, durant molts anys tenora i tibla de la Cobra Viladolesa i actualment a la principal de Llobregat, dins dels seus estudis d'enginyeria de so i d'imatge,
està treballant per l'anàlisi sonor de les xeramies, concretament amb la tenora i el tibla.
Es tracta d'un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans i l'UPC al camp de l'acústica musical destinat a aplicar la recerca feta des dels últims 40 anys per a la Universitat en el disseny o redisseny de les xeramies de la Cobra.
Campos comenta que també s'ha treballat en el disseny d'un nou instrument, la varítona, és a dir, una xeramia varíton afinada en fa, l'octava baixa del tibla.
El cas és que ahir dijous, dia 21 de març, del doctor Joaquim Agulló, cap de Departament de Mecànica de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial UPC,
va oferir una conferència de presentació del treball fet i on al final de l'acte es va realitzar una breu il·lustració musical per presentar aquests dos instruments.
L'acte fou eminentment tècnic i amb poca intervenció musical, però haurà estat la primera presentació pública d'aquests instruments.
Ara la intenció és portar properament a terme una presentació de caràcter musical d'aquests instruments i caldrà estar atents.
D'aquestes ferències que, com deia abans, potser no són qüestions que interessin a la majoria de població, són qüestions molt tècniques,
però venen a demostrar que hi ha gent que estudia els instruments i potser sí que en algun moment donat es poden aplicar novetats i fer instruments més perfectes, els instruments de la cobla.
El músic Santi Arissa, conegut en l'àmbit sardanista per la seva experiència de la Sarda Nova, ha engegat un nou projecte, aquest anomenat Ara,
que té com a objectiu recuperar la música que es fa i es canta als països catalans, tant la que podríem anomenar tradicional com la més actual.
Es tracta d'un treball ben documentat, amb moltes veus i on es protagonitza la percussió amb arranjaments plens de força i originalitat.
El disc sortirà als voltants de la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, i actualment s'estan registrant amb la col·laboració de grups com de Calais, Deu de Veu, Les Veus de Bruguera, L'Opulós Ensemble, entre molts altres.
Santi Arissa explica que amb les col·laboracions que va fer Girona amb el festival Tenim un Somni i el Volem, amb l'Assemblea Nacional Catalana a la Jonquera i a Montserrat,
així com amb la històrica manifestació de l'11 de setembre, es va sentir cridat a reflectir en un CD i en directe, a la seva manera com a músic i comunicador,
totes les emocions patriòtiques i culturals d'aquests fets. Entre les peces enregistrades hi ha inclòs una sarda nova, una nova versió del Cant dels Ocells.
El disc s'ha impulsat pel sistema de micromecenatge i sembla que a hores d'ara els objectius ja s'han cobert.
Ja ens agradaria deixar constància de dos interessantíssims concerts que queden una miqueta lluny, i Tarragona,
però constatar allò que anem dient des de fa un temps dins el món de la música para coble,
i és que els músics realment es mouen, van més enllà del tradicional, sense oblidar la feina habitual de les cobles.
I una bona mostra, la Cobla, ciutat de Girona. El proper dissabte, dia 30 de març,
oferirà un concert amb una part, diguem-ne, clàssica, normal, amb sardanes i música para coble,
però també unes quantes peces que són arranjaments d'estils molt diversos,
música de Händel, de Vivaldi, de Reynodi i d'Arban,
que venen a ser la incorporació a la coble normal i corrent,
tot un instrument que ja hi és a la coble, però en aquest cas podríem dir que és una col·laboració extraordinària.
Un músic jove, crec que al voltant de 20 anys, però que ja fa molts anys, de ben jovenet,
i era considerat un jove prodigi de la trompeta, Rubén Simeó.
Ell no és català, però en aquest cas s'ha vingut a col·laborar amb la Cobla, ciutat de Girona,
i ha interpretat aquestes peces amb una part solista, evidentment, on es podrà alluir plenament.
Una mostra més d'aquesta col·laboració sovintejada dels músics de Cobla amb altres músics,
amb altres estils, de vegades barrejant músiques realment molt diferents,
i combinant-les de manera més o més encertada,
generalment aquestes cobles com la Sant Jordi, que és la que més treballa en aquest aspecte,
o la ciutat de Girona, com acabo d'esventar amb arranjaments molt ben aconseguits.
Ja que parlava de la principal de la Sant Jordi, en aquest cas un concert que s'anuncia perquè és dissabte,
dia 23 de març, ara sí, amb la principal de la Bisbal, que està de celebració del 125 aniversari,
doncs un d'aquests molts concerts que preveu la Bisbal de celebració,
doncs aquest, amb la Cobla Sant Jordi, dues primeríssimes cobles,
amb un programa realment molt interessant,
i val la pena destacar algunes de les peces que s'interpretaran a partir de les 6 de la tarda,
a la Sala Pau, que és alts de l'Auditori de Barcelona.
Abans esmentàvem la sardana d'Antoni Masbou, l'estelada, dedicada a d'Arenys de Munt,
a ell s'estrenarà la versió per a dues cobles, també l'estrena de la versió per a dues cobles d'una sardana singular
del Jordi Molina, que va dedicar a la companyia elèctrica d'Arma, la suite d'Arma,
i l'estrena absoluta d'una peça de música per a Cobla que promet ser extraordinària.
El Martimón, un compositor, diguem-ne, de moda, però no entès i acceptat per tothom,
que tot cal dir-ho, però sí que és un compositor que és dels que estan aportant coses realment noves,
interessants i suggerents a la música per a Cobla.
Expectació, doncs, per als que saben apreciar aquesta música per a aquesta estrena,
que va més enllà d'una sardana o d'una obra curta, perquè té diversos temps.
Es titula La llegenda del bruel de Castelló d'Empúries.
I no serà l'única estrena, també estrena el Francesc Cassú, director de la principal de l'Avisbal,
notes de quadern, una peça que té aquest subtítol, Fantasia rocambolesca, l'Empordà de Pla,
i una estrena de la versió per a dues cobles de la peça catalanitat de mossèn Valentí Miseracs.
Val la pena remarcar que és un d'aquells músics catalans, potser no tan coneguts per públic en general,
perquè són realment músics destacats, i en aquest cas potser no tan coneguts,
perquè la seva tasca habitualment la porta a terme, ni més ni menys que el Vaticà.
És el responsable, per simplificar, de l'apartat de música, del Departament de Música del Vaticà,
un català, mossèn Valentí Miseracs, que també escriu per a cobla.
I a les notícies també volem deixar constància del concurs de Granollers del passat cap de setmana.
El primer concurs, ja s'havien fet concursos, però de saltant a revesses.
El primer concurs hi hem anat a colles, encara no de campionat,
però sí, concurs per a colles lliures, i que podríem dir que vindria a ser com un primer assaig,
primer d'experiència, no, Maria Rosa?
Sí, sí, sí, és com la pre, no?
Sí, per a colles grans, i millora colles de totes les categories,
però l'expectació era veure com anaven les colles que després competiran a la categoria del bàsic de no.
Ara ens ho comentaràs, la teva impressió, però primer, si em permets, donar el resultat.
Allò, a la part, diguem-ne, freda del resultat.
Primer lloc, Violetes del Bosch de Barcelona amb 6 punts,
seguida de Mare Nostrum de Barcelona amb 7 i mig,
Tarragona dansa, tercera posició, de Tarragona amb 9 punts,
Mirant el cel de Sabadell, 14 i mig,
Horitzó de Barcelona, 18,
Maig de Barcelona, 22 i mig,
Encís de Manlleu, 24 i mig,
Andréixa de Tordera, amb 29 i 25,
Xaldiga de Barcelona, amb 31,
i Montseny de Vic, amb 35, amb 5.
Què?
Contents, la Tarragona dansa?
Molt contents, la veritat és que sí.
Sí, mira, el resum podria ser el que vam dir,
no?, mira, molt bones sensacions.
El que passa que som conscients que això,
bé, és el que deies, és l'aprè,
no ens podem confiar ni...
Perquè a partir d'aquí la gent encara n'hi ha més,
i nosaltres també, no cal dir-ho,
però bones sensacions,
una bona ballada,
de la que vam quedar molt contents nosaltres mateixos,
que ens van venir a felicitar,
doncs, bé, tot ajuda.
Molt bé.
L'any passat, la Tarragona dansa va quedar allò,
un pas d'una manera,
de fer podi, per dir-ho d'alguna manera.
Exacte, exacte.
Em consta, perquè ho he pogut veure,
que estan treballant, estan assajant,
però allò, intensament,
treballant-ho molt,
i sembla que comença a donar...
Que comença a veure's, no?
Però vaja, el que et dic, eh?
Esperem, esperem.
Com veieu la nova estructura del campionat?
Això, aquí hi haurà dos grups...
Però, jo és que ja s'havia fet això,
o tu recordes què s'havia fet?
Sí, clar, hi haurà dos grups.
Llavors, jo no veig tant, tant així,
ja hi era.
Home, sempre, ara, clar,
si ara hi ha la discussió,
si un grup queda més afavorit que l'altre,
això també hi era, aquesta discussió, llavors.
Clar.
I sí, i el primer cop d'ull que es podria dir,
sí, n'hi ha un que sembla, no?,
que pot sortir-ne més afavorit unes colles que les altres.
Però vaja, que no ho sé.
Qui ho té una mica més embolicat,
i com ho farem i tal, és la gent que no ho ha viscut, això.
Cap més joves no ho han viscut.
Això no ho han viscut, però ja feia temps que es feia.
Sí, sí.
I vull aprofitar ja que la setmana passada no hi vas poder ser,
jo et volia agafar perquè em valoressis també impressions
de la cloanda del campionat de l'any passat,
a Juneda, que volia ser diferent,
tot un cap de setmana,
crec que sigui així a grans trets.
Doncs mira, jo que saps que de vegades soc crítica i que dic,
doncs mira, m'han dit que dic i jo dic,
o jo penso i jo ho dic,
doncs avui tot és molt positiu.
Molt bé, molt bé.
La veritat és que allò que et diuen Juneda,
amb tot el respecte, no?
Ai, ves, un poblet, a veure què,
tot el cap de setmana.
Jo crec que molt bé, molt ben organitzat,
amb moltes ganes que sortís tot molt bé.
Sí que és veritat que, clar,
però amb això no s'hi podia fer res.
Plovia, la gincana primera dels nens,
doncs no es va poder dur a terme
tal com ells haguessin volgut.
Però bé, després tots en un pavelló.
La mar de maco, ja el voldríem aquí,
algunes coses, allò que dius, déu-n'hi-do,
molt maco.
La primera part, diguem-ne, abans del sopar,
les colles assajant a tope,
però moltíssim.
Ja estàvem pensant en la nova temporada.
Ja estaven, exacte.
Ja veies a cada cantonet i tothom assajant.
Després el sopar va estar molt ben organitzat,
vull dir, no sé,
amb carn, llangonís, xuris,
tot el que tu volies.
Acordem, pels que no ho sàpiguen,
que es va fer durant dos dies.
Dos dies, clar, et quedaves allà a dormir tot, no?
Qui volia.
Un llibre de premis separats,
segons la categoria.
Sí, bueno, és que al sopar llavors hi havia unes graelles,
la gent, doncs, bueno,
ja feia festa perquè es feia el menjar ell mateix.
Sí que és veritat que es van donar els premis
de forma separada,
per la tarda es van donar uns,
al vespre els altres,
l'endemà els altres,
o no, o a la tarda...
És que a la tarda jo no hi era,
però hi arribava més tard, just per ballar.
Els petits i els grans, em sembla, sí,
els veterans.
Bueno, va estar molt bé.
I m'han sentit sonar campanes,
que hi havia a la festa amb dijòquies...
Ah, sí, perquè clar,
després del sopar anem per parts.
Després del sopar,
l'entrega de premis als grans,
que aquí ja van començar a engrescar la cosa,
perquè van fer baixar tothom a baix a la pista,
i a ballar,
i la gent, vinga, ballar,
ja van començar per aquí,
l'entrega a les colles grans dels premis,
i llavors van fer sortir tothom,
i la gent es va anar a empoleinar,
que es diu,
vinga, de festa.
I la festa, i tant,
i la festa va durar fins a 6 de la matinada,
no creguis tu?
Però festa grossa, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
I l'endemà hi havia activitats pel matí.
Sempre va bé, no?
Perquè la gent es relaciona.
Sí, l'endemà hi havia una visita
pel poble,
una visita turística i altres coses.
Sí, sí, sí.
Valoració general, doncs...
Jo crec que bé,
que se'n van sortir, escolta'm,
per ser la primera vegada.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, molt bé.
Doncs que prendre nota,
i a veure si aquest any següent
sembla que la intenció
és aplegar-ho tot a l'Ens damunt,
que serà la capital de la Sardana,
totes aquestes activitats
que s'anaven fent
diferents poblacions,
seguir-ho fent i tenen aran,
però això,
condicionar tots
a quina és la capital de la Sardana.
Ja sabem, doncs,
quina serà la propera cita.
Ah, ja.
Tornem a la música, vinga.
Avui tenim alguna xafarderia,
a veure si tenim temps.
I ara escoltem una sardana
amb la cobla Salvatana,
una sardana d'un compositor
traspassat recentment,
Joaquim Soms,
la barretina dels anys 50.
Val la pena aclarir
que la barretina
és el nom d'una entitat sardanista
que organitza activitats
a malgrat de mar
i el compositor,
Joaquim Soms,
va voler-la dedicar
als membres de la Junta
dels anys 50.
La barretina dels anys 50.
La barretina dels anys 50.
La barretina dels anys 50.
La barretina dels anys 50.
La barretina dels anys 50.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!