Gràcies.
La Unió de Colles Serranistes de Catalunya
ha donat a conèixer les classificacions oficials
del Campionat de Catalunya 2012,
unes dades que ja eren conegudes de manera informal,
ja que només calia fer quatre números
per calcular els resultats finals,
que d'altra banda també s'anunciaven
a cada últim concurs de les diferents categories.
Es confirma, doncs, que la Colla Mare Nostrum
és la campiona a la categoria absoluta
després d'una temporada emocionant fins al darrer moment
entre les colles capdavanteres
i on la Tarragona dansa ha estat a tocar de fer podi,
un resultat que de cap manera cal considerar d'assabador,
més aviat engrescador,
de cara a seguir treballant amb el rigor que ho han fet fins ara.
I ja que parlem de colles de Tarragona,
sensació era dolça,
perquè si per una banda s'han aconseguit resultats extraordinaris,
amb dues colles campiones a Catalunya
a les respectives categories,
la veterana toc de dansa
i la infantil petit terraona dansa,
també és trist comprovar el nul ressò
que això ha tingut a la ciutat.
Sens dubte, aquesta buidó mediàtica
mereix que algú s'aturï reflexionar-hi.
Institucions, mitjans i, esclar, la mateixa entitat.
No pot ser que una associació
que porta a terme moltíssimes activitats internes,
que acaba d'estrenar un magnífic local
amb un lloguer pagat amb els seus fons,
no passa cedit per ningú,
però també organitza ballades,
ofereix cursets,
participa al Carnaval
amb una de les comparses més veteranes i constants,
manté colles a totes les categories,
en un nivell a vegades situat al capdavant,
no pot ser que no sigui més coneguda
pel conjunt dels ciutadans.
Alguna cosa falla.
Esclar que seria molt pitjor,
al revés,
que una entitat amb només façana,
amb poca base d'associats i activitats misses,
encara que molt vistosa,
sortís dia sí i dia també
als mitjans de comunicació.
Alguna n'hi ha d'aquestes,
però francament,
prefereixo la feina ben feta,
constant i efectiva,
de l'agrupació sardanista Terragona Dança,
encara que,
llàstima,
discreta,
massa discreta.
Novament,
salutacions des de la sintonia Terragona Ràdio
per parlar-vos de sardanes,
dels bars i de música per a cobles.
La cita setmanal en aquesta sintonia
de l'1, 2 i seguit.
Avui, l'edició 832,
que ho fem possible,
ho fem arribar,
la Sílvia,
el control de so,
i en el guia i presentació,
el servidor,
l'Àngel López.
Disposats a començar,
com sempre,
com cada setmana,
per posar-nos el dia del que passa
en aquesta part,
aquest sector,
diguem-ho així,
de la cultura popular i tradicional,
doncs vinga,
comencem amb un sumari,
un resum de continguts.
Avui començarem,
com cada setmana,
amb la sardana a l'any,
però tancant una primera etapa,
una primera fase,
en la qual escoltem les sardanes,
totes les sardanes seleccionades,
perquè cadascú trigui,
cada setmana,
la que més li agradi,
i després vindrà,
ja la fase de repesca primer,
però ja les eliminatòries de semifinals.
De moment, avui,
les quatre últimes sardanes
d'aquesta primera fase.
Tindrem agenda,
amb algunes ballades de festa major,
ja sabeu,
el temps fora de les festes majors a l'estiu,
però també en aquesta època d'any
hi ha alguna,
i, per exemple,
podreu ballar sardanes
aquests cap de setmana,
si el temps ho permet,
a Escó, a Cunit,
a Constantí o a Canonga,
entre d'altres.
parlarem de la trobada d'aquest cap de setmana
a Juneda,
la trobada per parlar,
reconsiderar i estudiar
sistemes d'ensenyament
de ballar sardanes.
Ja sabeu,
una mena d'estaix
per als monitors sardanistes,
que ja ho vam comentar
extensament la setmana passada,
i avui ho recordarem.
i parlarem de coses,
d'experiències noves,
d'experiments,
com els molts que realitza
la Cobla Sant Jordi,
que setmana sí,
setmana també,
desnotícia en aquest sentit.
I ara,
barreja,
combina la música
de Paracobla
al Munt i Jockey.
En parlarem,
i fins i tot
algun petitíssim tas
el podrem escoltar.
Entre moltes altres coses més,
destacar
a l'apartat de notícies
aquesta altra faceta
de la part competitiva
de les colles sardanistes,
no només
a les diferents categories
del Campionat de Catalunya,
sinó que n'hi ha
una mena de resum,
un premi resum,
que és el que s'anomena
colla completa,
extret
entre les colles,
fent una mena de mitja
entre la colla
que aconsegui
més triomps,
doncs,
arriba a aconseguir
el títol
de colla completa.
D'això ja és molt més,
en parlem
a partir d'ara.
De moment,
la sardana de l'any.
Doncs sí,
entrem en el temps
que dediquem
a aquest concurs
de la sardana de l'any
amb una nova eliminatòria
corresponent
a la primera fase
d'aquesta edició
del certamen
i com acabem
de comentar,
de fet,
és l'última,
ja que amb les quatre sardanes
que escoltarem tot seguit
haurem completat
l'audició
de les 56 composicions
que hi participen
en guany.
La setmana vinent
hi haurà una aturada,
un parèntesi,
tot esperant
que el primer cap
de setmana de febrer
s'emeti la primera
de les dues eliminatòries
de repesca previstes.
D'un moment,
doncs,
aquí tenim
les quatre sardanes noves
de les quals
ha de sortir
una altra semifinalista.
La número 1
la interpreta
la cobla
la principal
del Llobregat.
d'un moment,
de l'action
de l'action
de l'action
en guany
de l'action
dedicat
de l'action
a
la
en guany
bell
tot
de l'action
que
Denn
tu
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim avançant en aquesta nova eliminatòria del concurs de Sardana l'any, promogut i organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya,
amb la col·laboració de diferents emissores de rol del país, com ara Tarragona Ràdio.
I després del Sardana número 2, deixem que soni la número 3, interpretada per la principal de la Bisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anant senzillament al web de la Sardana de l'any, Federació Sardanista,
o bé telefonant al contestador automàtic 93 319 76 37.
Ho podeu fer dissabte i diumenge durant tot el dia
i el dilluns fins a les dues de la tarda.
Ara sí, escoltem la Sardana número 4,
aquesta interpretada per la Cobla Sant Jordi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentre us aneu rumiant
quina és la sardana d'aquestes quatre
que més us agrada, nosaltres
entrem a l'apartat de l'agenda
de l'1, 2 i seguit. Comencem parlant
de plecs. Els primers plecs de la temporada
seran el proper diumenge, dia 27.
En primer lloc, la plec d'Òdena.
Al matí, a la plaça de la Vila amb les cobles,
la principal de Llobregat i Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona. I una altra
a la tarda, una plec que s'estrena,
el primer plec d'hivern de la Garriga,
al pavelló Can Noguera, amb les cobles,
Ciutat de Girona i Juveniboló de Sabadell.
Uns plecs tan matiners, a la temporada,
que fins i tot se celebraran
abans que s'hagi presentat la guia
de plecs 2013, que
recordem-ho, serà el dissabte, dia 2 de febrer,
a les 5 de la tarda, a Andorra
o la Vella, a la sala de congressos,
on, a més a més,
les habituals intervencions
d'autoritats i els responsables
de la guia,
hi actuarà la cobla Juvenibola
de Gramunt, farint un petit concert
de sardanes. Lògicament,
es repartirà la guia als assistents
i després ja es distribuirà
pels diferents plecs que s'aniran
celebrant arreu del país.
Per cert, que la setmana passada comentàvem
que alguns hotels d'Andorra,
amb motiu d'aquesta presentació de la guia de plecs,
oferien alguna oferta
secular, uns preus especials
per als que vulguin passar el cap de setmana a Andorra.
Doncs algú ens havia demanat
a veure que concretéssim una miqueta més
sobre aquestes ofertes i el que hem pogut saber
és que l'hotel Pirinès, per exemple,
oferirà descomptes del 10 i del 15%,
entre aquest 10 i aquest 15%,
respecte als preus habituals.
I potser més detallat, des de la informació
que ens arriba de l'hotel Holiday Inn,
que per un allotjament i esmorzar,
63,40 persones al nit,
mitja pensió 73,40 persones al nit
i un suplement d'habitació individual
de 35 euros per sonar-hi.
I parlant de ballada de sardanes,
aquest dissabte dia 19,
a dos quarts de set de la tarda,
Escó, ballada de jotes i sardanes
al voltant de la foguera
amb la grupació musical d'Escó,
un tipus de ballades que són habituals
en aquelles comarques,
i concretament Escó,
on la banda local interpreta això,
un combinat de jotes i de sardanes,
de vegades, en altres poblacions,
o inclús Escó mateix,
això ho fa una orquestra,
o ho pot fer una cobla,
és a dir, aquesta barreja,
aquest germenament, diguem-ho així,
en aquestes dues danses catalanes,
les jotes i les sardanes,
en aquelles comarques d'esforç habituals.
Una actuació que es repetiran l'endemà a diumenge,
també dos quarts de set de la tarda,
al voltant de la foguera,
un acte tradicional a la Vila d'Escó,
en la seva festa major d'hivern.
Abans, però, aquest diumenge dia 20,
hi haurà sardanes també a les 12 del migdia a Cunit,
a la plaça de Catalunya,
amb la cobla Rassò dels Dançais del Penedès,
a la una a Constantí,
davant l'Ajuntament,
amb la cobla Ciutat de Manresa,
i al voltant de la una també la canonja a la Raval,
amb la cobla Maravella.
El proper cap de setmana, el diumenge dia 27,
una altra festa major, festa major d'hivern,
a Salou, a l'una del migdia,
a Sardanes, a la plaça de la Pau,
amb la cobla Reu Jove.
I també pel diumenge dia 27,
a la tarda, aquí a Tarragona,
a les 7, a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
dictarà la cobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
en un concert on oferirà el seu espectacle
Grans Èxits de la Sardana,
interpretant les 17 sardanes imprescindibles
per conèixer la sonoritat de la cobla
a través de composicions de Morera,
Bou, Serra, Guerreta, Manent i Marros,
entre d'altres.
Així és com es presenta aquest concert
que enceta el cicle de clàssics a l'auditori,
que patrocina la Fundació Caixa Tarragona
i que, per primera vegada, crec,
ofereix un concert de música per a cobla.
Recordo el diumenge dia 27,
a les 7 de la tarda,
a aquest auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
amb la Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
el preu serà de 10 euros.
I l'agenda la completem
amb les actuacions d'esbars,
diumenge dia 20,
als 12 a migdia,
el Pla del Penedès,
el Polo Esportiu,
novena roda a Catalunya de Baterans,
amb l'Agrupació Cultural i d'Ensaire
Pla del Penedès,
que farà d'enfertriona
l'esbar Montserratí de Martinenc de Barcelona,
l'esbar Folklòric d'Horta,
també de Barcelona,
i l'esbar d'Ensaire de Calafell.
De sabta vinent,
dia 26,
a dos quarts de set de la tarda,
aquí a Tarragona,
a l'editori de Catalunya Caixa,
i actuarà l'esbar d'Ensaire de Tarragona,
però atenció,
perquè és una actuació
ja tradicional,
cada any,
per aquestes dates,
on els protagonistes
són les seccions infantils
i juvenils,
i principiants,
aquesta vegada,
actuarà,
a més a més,
amb la coral
de l'Institut Martí Franquès.
L'endemà,
el diumenge,
dia 27,
a les 7 de la tarda,
de Llorenç del Penedès,
al Teatre,
al Centre,
si podrà veure l'espectacle
Els colors de la dansa
dins del cicle espaià
amb el grup Mediterrània
de Sant Cugat del Vallès.
I aquest espectacle,
aquest recull
de sardanes clàssiques
que us comentàvem,
que tindrem l'oportunitat
d'escoltar
el diumenge,
vinent,
dia 27,
aquí a Tarragona,
va lligat a un disc,
un dels últims discos
que ha publicat
aquesta cobla
Sant Jordi,
i una de les composicions
que podem trobar
és una sardana
que segur que coneixereu tots,
inclús amb una melodia
que va més enllà,
al món de la sardana,
Baixant de la Font del Gat.
Per cert que molts
es pensen que Enric Morera,
el seu autor,
va agafar una música,
diguem-ne,
tradicional,
que és una mena d'eufemisme
per anomenar
composicions d'autor desconegut,
però no, no,
és l'autor de la melodia
Baixant del Font del Gat,
no només desconegut,
sinó que era un personatge
ben singular,
singular per l'època,
m'explico,
perquè no era normal
que a inicis del segle XX
les dones escrivissin
música i a més a més
es conegués
i fos molt popular.
Una tal Càndida Pérez Martínez,
havia nascut a Olot
a la Garrotxa el 1893
i va morir en 1989.
Va ser una copletista,
com moltes que hi va haver a l'època,
però el que no era tan habitual
és que a més a més
fos compositora
de coplets catalans
i que molts d'aquests
fossin força coneguts,
com per exemple
Les Caramelles
o el que és
de Baixant de la Font del Gat.
I de fet,
que moltes copletistes
de renom
van interpretar
les seves composicions,
com Raquel Meller,
Pilar Alonso
i molts altres.
També va fer il·lustracions musicals
per algunes peces de teatre
estrenades a Barcelona.
El mestre Enric Morera
va agafar
aquesta melodia,
la va adaptar
i va fer una serena
realment magnífica,
al marge de la melodia,
prou coneguda
com a composició,
és realment una peça
molt interessant.
data del 1927,
però nosaltres
escoltem aquesta versió,
l'anèsima versió
de les moltíssimes
que se n'han fet,
però d'aquest passat 2012
amb la cobla Sant Jordi.
Baixant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
Béxant de la Font del Gat.
àmbits i també dins el món de la música
paracobla. I bé, aquest cap de
setmana, i també això ho comentàvem
la setmana passada, serà d'immersió metodològica
per a l'ensenyament sardanista,
organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya,
contundent amb monitors del grup
sardanista Montserrat de Lleida,
es realitza la trobada que ja
abansàvem a prop de Juneda, Lleida,
on es vol ajudar a
incorporar la dinàmica del mètode del
Picacurs als monitors fadrats.
Al Picacurs, recordeu, un sistema
premiat fins i tot,
que busca noves maneres
d'ensenyar a ballar sardanes.
Els docents seran els propis autors
del programa d'ensenyament Picacurs,
un compendi on es poden trobar jocs,
tallers i cançons que els monitors del
grup sardanista Montserrat de Lleida han
desenvolupat des del 2004
amb un notable èxit. Aquesta és la veritat,
per tal de fer arribar, com deia la sardana,
els més minuts d'una manera directa
i engrescadora.
I si deia que la Cobla, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
no para de fer propostes noves, diferents,
doncs en veieu una altra mostra.
Ara, amb el disc jockey i productor musical
Raf Dumas, de la Catalunya Nord,
la Cobla, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona presenta
precisament avui el seu primer directe
conjunt titulat Coblism Life,
que revisa el treball previ realitzat per Dumas
al costat de la Cobla mil·lenària.
Aquesta proposta inclou nous arranjaments
d'Enric Ortí, compositor i tenora solista
de la Cobla, Sant Jordi, així com
l'estrena d'un tema del tible i compositor
Marti Mont, també solista
d'aquesta formació.
Música tradicional,
sardanes clàssiques,
sardanes amb jazz, ara doncs,
amb la música electrònica.
Música tradicional,
La presentació pública d'aquest projecte
té lloc ben aviat,
a dos quarts de deu del vespre,
a la sala 3 TET Montoliu,
de l'Auditori de Barcelona.
Segons ha comentat la representant
de la Cobla, Sant Jordi,
la Ruth Martínez,
a la revista digital NacióLaFlama.cat,
els agradaria poder aportar algun dia
aquest projecte al Festival de Música
Electrònica per Excel·lència a Barcelona.
El Sònar, una aspiració que no és
inversemblant, ja que, segons sembla,
l'Enric Palau i el Sergi Robles,
dos dels tres directors del festival,
assistiran a la presentació
d'aquest Coblism Life.
I escoltem ara una sardana d'en Francesc Assú.
Després tornarem amb més notícies.
Amb la Cobla, Reu Jove,
50 anys de festa comemorativa
dels 50 anys de presència
de la principal de la Bisbal
a la festa major de Basalú.
Una sardana en la qual, sortint,
s'intueixen alguns temes propis
de qualsevol festa major,
des de l'ofici de sardanes,
el ball, evidentment,
i fins i tot, al final,
podreu reconèixer el tema
Hot for Seven,
de John Cannonball Adderley,
amb el qual la principal de la Bisbal
obria i tancava els seus balls de nit a Basalú.
Una sardana del 1997,
enregistrada en directe
al Teatre Bravium de Reus
per la Cobla, Reu Jove,
el 13 de febrer del 2011.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I passem a un nou bloc de notícies!
Al programa, després d'escoltar aquesta sardana,
amb un enregistrament fet en directe, com dèiem,
en l'actuació de la Cobler-Rau Jove,
jove i gràcies a un dels enregistraments
que acostuma a facilitar-nos
un dels col·laboradors del programa,
un enceix i verd.
Doncs bé, comencem.
Aquest apartat de notícies
dient que les més de 60 caixes
amb cartells de plecs i concursos,
programes, guions radiofònics,
fotografies i gravacions dels programes de ràdio
que Sebastia Gràcia, desaprogrut fa dos anys,
van aguardant al llarg de la seva vida
i ja tenen forma d'arxiu.
Durant sis mesos, Albert Fonterrés i Joan Agord
s'han encarregat d'ordenar i classificar
cada un dels documents que s'han trobat
per tal de facilitar-ne la consulta
als interessats en el món de la Sardana,
principalment a Lleida, però també,
de fet, arreu del país,
ja que Gràcia n'era tot un gran impulsor.
La iniciativa, però, de mantenir aquest arxiu
és del mateix Sebastià Gràcia,
que ja havia acordat amb la delegació
d'Òmnium Cultural perquè aquesta entitat
s'han fes càrrec un cop ell no hi fos.
Segons ha explicat el responsable d'Òmnium Cultural
de la Lleida, Josep Maria Forner,
és un arxiu especialitzat que interessa
sobretot estudiosos de la Sardana
i experts en cultura tradicional.
Sebastià Gràcia va ser un dels màxims
promotors de la Sardana a Lleida,
però també amb una activitat
i sobretot una fama, podríem dir-ho,
arreu del país.
El 1940 va fundar la colla sardanista
Santiago Rossinyol
i un temps més tard va passar a formar part
del Club Esportiu Horacans
i de la seva secció sardanista.
Entre altres aspectes, cal destacar
la seva ingent tasca de difusió
per mitjà de cròniques a la premsa
lleidatana i el programa La Sardana,
a més, durant dècades a Ràdio Lleida.
Va obtenir el reconeixement
de la Federació Sardanista de Catalunya
que el va atorgar el premi Sardana a la continuïtat.
El 1987 va rebre la creu de Sant Jordi.
Vint anys més tard va ser distingit
amb la medalla de la ciutat de Lleida.
Tal i com hem comentat alguna vegada en aquest programa,
recentment s'ha constituït la sectorial
de l'Assemblea Nacional Catalana,
Sardanes per la Independència.
Amb tots els objectius és que les sardanes
esdevinguin un nou emblema nacional
i aquesta vegada sigui el d'una nació catalana
amb estat propi, segons pròpia definició.
La seva presentació oficial serà el proper 3 de març
a la plaça de l'Església de Cornellà de Llobregat.
La intenció és desenvolupar una gran diada
que tingui el màxim ressò possible.
Per això s'hi podran escoltar fins a nous sardanes d'estrena.
S'ha demanat a molts compositors peces noves,
segons Anna Costal, coordinadora de la sectorial,
i tots han respost molt positivament.
I si algú n'ha dit que no,
ha estat per la impossibilitat
de tenir una sardana composada per aquella data,
però han assegurat crear-ne un expressament, assegura.
A més, es comptarà amb la Cobla per la independència,
una formació musical creada expressament
amb músics voluntaris,
que van variant d'una actuació a l'altra.
La seva primera intervenció va ser el passat mes d'agost
a la plaça del Monestir de Montserrat,
en el marc del debat de l'Assemblea Nacional Catalana,
per tractar sobre el futur del país.
També van actuar el Teatre Bertrina de Reus
i el partit de la Selecció Catalana contra la de Nigèria.
Allí van ser encapçalats per Marcel Casellas
amb la intenció d'animar l'ambient.
Escolteu una mostra de com sonaven
en un enregistrament amb tots els condicionants propis
del lloc i de l'acte,
on també podreu reconèixer la veu
del tenor i compositor Jordi Paulí.
Som la Cobla per la independència.
i de la Selecció Catalana contra la de Nigèria.
dels diversos grups que actuaven en aquell partit
intentant animar el personal,
a tots els aficionats assistents.
Fins ara, la Cobla per la independència
ha estat formada per uns quants músics,
més que les Cobles convencionals.
A la primera actuació eren 22.
A l'actuació del 3 de març no hi haurà restriccions
i la previsió és d'una Cobla monumental.
Recordem que es pot formar part d'aquesta sectorial
de tres maneres diferents.
Us podeu fer simpatitzants de l'Assemblea Nacional Catalana
i de la sectorial sense cap cost.
Una altra possibilitat és que esdevingueu col·laboradors
de l'ANC i la sectorial,
tant si sou una entitat com una persona física,
també sense cap cost.
Finalment, podeu convertir-vos en membres
de ple dret de la sectorial
a través d'una quota de 4 euros mensuals
o 3 pels jubilats.
Per portar a terme qualsevol d'aquestes opcions,
només cal que us escriviu per mitjà
del web de l'Assemblea.
I els que estan preparant un concert
que promet ser força interessant
són la gent de la Cobla Reu Jova.
Cada any ho fan al voltant de les festes de Nadal.
Ja havíem avançat que aquesta vegada
han deixat passar unes setmanes
i ho organitzen pel dia 2 de febrer.
Serà al Teatre Bertrina a les 7 del vespre
amb entrada lliure i gratuïta,
sense cap mena d'invitació.
I un concert on s'ha preparat
un programa selecte de sardanes
i de música lliure per a Cobla
que servirà per comemorar aquests primers 15 anys
que arriba a complir ara la Cobla Reu Jova.
Anirà sota la direcció musical
del director titular de la Reu Jova,
en Francesc Gregori,
que aquest any compleix 10 temporades
amb aquesta formació.
A la primera part actuaran els músics
que han format part de la Cobla durant el 2012.
A la segona part presentaran els nous músics
que s'incorporen a la Cobla a partir del 2013.
I com ve a ser habitual, faran l'acte d'homenatge
i comiat als que per motius diversos,
professionals en aquest cas,
deixaran de tocar en Cobla per dedicar-se a altres tasques,
especialment en els seus respectius camps professionals
dins l'àmbit mèdic.
En el cas de la Núria Pujals,
tenorista que ha estat 10 temporades a la Cobla,
que ara continuarà amb la seva trajectòria professional,
en la seva especialitat de psicologia.
L'altre músic que no podrà continuar
compaginant la Cobla i la feina
és el trompeta Miquel Kraft,
que només hi ha pogut estar dues temporades,
ja que està finalitzant els estudis de medicina
i tot just ara d'iniciar el MIR.
Pel que fa als nous fitxatges,
que s'incorporen durant aquest 2013,
per tal de suplir els dos músics que no continuaran,
són Josep Sacanell, que està anorista,
i Joan Carles Julio, trompeta,
que ja actuaran en el mateix concert el dia 2 de febrer.
Tot i que encara no ho han pogut confirmar,
la Cobla Rau Jove també està acabant de concretar
en diverses entitats per dalt de fer
una exposició fotogràfica retrospectiva
d'aquests primers anys,
amb una selecció de fotografies
que estarien exposades durant uns dies
al vestíbul del Centre de Lectura,
on es troba el Teatre Bertrina.
Pel que fa al programa del concert,
podem avançar que hi haurà l'estrena
de dues sardanes dedicades a la Cobla Rau Jove,
una de la compositora Isabel Medina
i una altra del músic resident a Tarragona,
Francesc Rius.
A més, preparen l'estrena de dues obres lliures
per a Cobla i Solista,
un concert per a trompeta solista
i una segona obra lliure per a Cobla,
amb alguna sorpresa que encara no han volgut desvetllar.
En començar el programa,
jo hem comentat,
la Unió de Colles Sardanistes
ja ha publicat els resultats,
les classificacions oficials
de la temporada 2012
del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes.
D'aquests resultats,
que de fet ja hem anat donant,
potser ara valdria la pena comentar
alguns apartats
que fins ara potser no es coneixien,
no s'havien divulgat tant
el Campionat de Catalunya
pel que fa de revesses per colles.
És a dir,
es fa una classificació
segons les revesses
resoltes per les colles
al llarg de tota la temporada.
En la categoria infantil,
la colla guanyadora d'aquesta especialitat
és la colla justpida de Lleida.
En la categoria juvenil,
la colla xàldiga de Barcelona.
En la categoria de veterans,
la colla toc de dansa de Tarragona,
que complementa, diguem-ho així,
el fet de ser campiona de Catalunya
en la categoria de veterans,
també en l'especialitat de revesses per colla.
i una altra colla de les comarques tarragonines,
aquesta categoria de veterans,
ha quedat un onzena posiciós,
l'ariga vendrellanca del Vendrell.
En la categoria de grans,
la colla campiona en revesses
la colla Horitzó de Barcelona,
seguida per Dols Infern de Lleida,
Mare Nostrum de Barcelona
i així fins a 17 colles.
Per ser, i com a dada curiosa,
tinc una de les colles capdavanteres,
que guany no ha aconseguit el campionat,
però per ben poc,
la Violeta és el Bosch,
en aquest cas,
està en catorzena posició.
I una altra classificació
que es produeix,
s'aconsegueix al llarg de la temporada
és el que s'anomena collo completa.
Bé, el trofeu collo completa
es decideix tenent en compte
la suma dels llocs assolits
per les colles en les campiones de Catalunya
de lluïment, revesses i punts lliures.
En el cas de les colles juvenils,
claríssim que la colla completa
és la colla xàl·liga de Barcelona,
ja que havia assolit el primer lloc
en lluïment, en punts lliures
i en revesses per colla.
En la categoria de veterans
és la colla toc de dansa,
un cop més,
campiona de Catalunya en lluïment,
campiona en revesses per colla
i segona posició en punts lliures.
I en colles grans
també repeteix el que ha aconseguit
el campionat de Catalunya,
també colla completa,
la colla mare i nostre,
en primer lluïment, com deia,
primer en punts lliures
i tercera en revesses per colla.
Encara un altre recordatori
per acabar les notícies
i és el curset de sardanes per adults
que organitza l'agrupació sardanista
Tarragonaransa.
Serà els dissabtes
que van del 23 de febril al 20 d'abril,
encara falta,
però ja podeu prendre nota
que seran els dissabtes
de 7 a 8 del vespre
amb un preu de 25 euros
per les nous sessions.
Els que estigueu interessats
podeu adreçar-vos al manal Andreu
649 88 13 15
649 88 13 15
o bé a aquesta adreça
de correu electrònic
astgn.org
astgn.org
I altra vegada la música
i ara no serà una sardana
sinó allò que potser
no fem tan habitualment
com ho hauríem de fer
tenint en compte el lema
del programa
sardanes, esbars i música
per a cobla
i és escoltar
una de les músiques
que forma part
del repertori
d'alguns esbars.
Avui serà
el ball de Cascavells
de Francesc Camps,
el arranjament
de Francesc Camps
més exactament.
Documentat per Premacop
l'any 1481
motiu de l'arribada a Barcelona
de la reina Isabel la Catòlica
se'n troben referències
arreu, especialment
a la zona
compresa
entre la Noguera
Arroba Cursana
i el Llobregat.
Es creu que el seu origen
es troba en els rituals
per a foragitar
els mals esperits
tot i que també
sembla possible
un origen ceremonial bèl·lic.
Deu el seu nom
als picarols
que guarneixen
en gran nombre
algunes parts
dels vestits
que s'hi utilitzen.
L'arranjament
com deia
per a la cobla moderna
el va fer
el mestre Francesc Camps
i l'escoltem
en versió de la cobla
la principal de la Bisbal.
i l'escoltem
i l'escoltem
i l'escoltem
i l'escoltem
i l'escoltem
i l'escoltem
I a l'espai de textos
que servirà per acabar el programa d'avui,
de l'un del seguit.
En primer lloc, farem una repassada
d'algunes opcions interessants
dins l'àmbit digital,
a l'internet, al Facebook, etcètera.
I sabeu que aquest any 2013
agafa un nou gir, una nova temporada,
un nou camí a les antigues ciutats pubilles,
que ara s'anomenaran capital de la Sardana.
Caldrà veure com es concreta tot això
amb una iniciativa conjunta
de l'Obra del Vallès Popular,
la Federació Sardanista,
l'Orió de Colla,
sardanistes i sabeu,
perquè ho hem anunciat moltes vegades,
que la primera capital de la Sardana,
primera ciutat que tindrà aquesta denominació,
serà Arenys de Munt.
Ells han començat a treballar en aquest sentit,
hi ha el web de l'Ajuntament d'Arenys de Munt,
hi ha un apartat específic,
un enllaç,
per a un espai
on ja comença a haver-hi informació.
Encara s'ha aviat perquè hi hagi dades concretes
sobre activitats,
però sí que ja hi podem trobar
qüestions generals des de la història de la Sardana
o dades o coses curioses
sobre el sardanisme Arenys de Munt
i fins i tot un disc
que es va publicar fa uns anys
que és perfectament a l'abast,
el podeu escoltar en aquest lloc.
Una història del Sardana, com deia,
però també les bases d'un concurs
per al logotip del que serà
anava a dir el pobillatge,
això són molts anys amb aquest esquema
i cal trencar esquemes ara
d'aquesta primera capitalitat de la Sardana
el 2013 Arenys de Munt.
Com deia, només cal que aneu al web
de l'Ajuntament d'aquesta població
i allí aviat trobareu a la portada
aquest enllaç
amb el qual caldrà estar atents
a mesura que es vagin produint
les novetats d'aquesta primera capitalitat.
I una altra cita important dels propers mesos
en l'àmbit del sardanisme
serà la cloenda del Campeonat de Colles Sardanistes
del 2012,
una festa que en principi
segurament no serà tan gran
com la capitalitat de la Sardana
que està dirigida al sardanisme en general
i potser més enllà.
De fet, aquesta és la intenció dels promotors
que no es limiti al món del sardanisme habitual.
Doncs aquesta altra cita important,
potser més limitada,
però Déu-n'hi-do també el moviment
que arriba a generar cada any
és la cloenda del campionat anterior.
El moment en què es lliuren els premis,
reconeixements,
si acostuma a fer més o menys festa
variant d'un lloc a l'altre.
Doncs bé, aquesta vegada la cita és
als dies 9 i 10 de març,
a Juneda,
i ells ja comencen a fer ambient
en un apartat dins el Facebook
on, com a cosa curiosa,
com a iniciativa curiosa,
hi ha inclús un esquema
que a mesura que la gent s'hi va adherint,
s'hi va dient el típic m'agrada i comparteixo,
doncs hi van introduint dades
del que serà el programa d'actes
d'aquesta cloenda.
De moment,
i això sí que és ultimíssima hora,
de fa poques hores,
ja veiem que hi ha un sopar,
un concert,
les opcions per dormir,
perquè són dos dies,
com deia.
En definitiva,
es tracta d'un cap de setmana
en el qual
totes les colles del país
hi estan convocades
per tal de fer aquesta cloenda
i, a més a més,
són cintueis
pel que veiem aquest esquema,
aquest quadrant d'horaris i dies,
a més a més repartit
pels diferents categories de les colles,
sembla intuïsir
que hi haurà moltes activitats
i algunes
previstes especialment
per alguna franja d'edat,
o, és a dir,
categoria de colles sardinistes.
Caldrà ser de temps,
com deia,
i seguir aquest apartat
del Facebook també.
Nosaltres hem d'acabar,
se'ns acaba el temps,
més minutet
i dos quarts de deu de la nit
i emplaçar-vos
per la propera cita
de l'un, dos i seguit,
divendres vinent,
a partir de dos quarts de nou
del vespre,
ja ho sabeu,
sempre que vulgueu,
us podeu trobar a internet
o bé en les repeticions del programa
els dissabtes a les dotze
i els diumenges
a les deu.
Ho passeu molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.