Aragona Radio
Divendres comencen oficialment les festes de Santa Tecla a Tarragona,
sens dubte i malgrat tots els paròs, una de les més potents de Catalunya,
inclou un dels seguissis més rics i consolidats,
desenvolupa un extens programa d'actes en l'aspecte tradicional,
és fonamental i en conjunt té la participació més o menys directa de la gent
com l'actu més remarcable.
De tot el que se'ns proposa els propers dies,
permeteu-me que destaqui ara el 66è concurs de colles de domenatge a la tarda.
Estic segur que pocs elements trobaríem més constants a la festa tarragonina
en aquest període de temps i també pocs en trobaríem de més maltractats.
Un concurs que plega colles d'arreu de Catalunya,
sovint bona part de les millors,
no sempre ha pogut disposar de les condicions més adients.
Ha hagut de canviar d'ubicació de manera sovintejada,
primer a la plaça de la Font durant molts anys,
després al Serrallo, passant a la plaça Corsini,
un lloc que semblava ideal per l'espai i la proximitat al centre de la festa,
després a la Rombla Nova, amb condicions dolentes per un concurs de colles,
les escales reals, altra vegada el Serrallo i, finalment, enguany,
tornant a l'esplanada de les esmentades escales reals.
Uns canvis que generalment han estat motivats per allò que, irònicament,
podríem dir-ne força major,
però que mostren tots els indicis que el concurs es pot fer allí on vulguis,
sempre i quan el lloc no el demani ningú més.
Aquesta vegada ha estat la festa del Club Super3,
que ha passat davant del concurs quan poques alternatives es podien buscar,
és a dir, en pocs dies abans de la celebració de la festa.
El temps del cas és que l'organització general d'aquestes festes
segur que ni els ha passat pel cap també cercar una ubicació més adient i cèntrica
o un lloc alternatiu per si plou,
un altre dels perills d'aquesta convocateria competitiva sardanista,
que, com hem dit, és de les més veteranes de Catalunya.
I rebeu novament les salutacions de l'equip de l'1-2 i seguit.
El temps de sardanes, esbars i música per a cobla a Tarragona Ràdio.
Avui, edició 854.
La Sílvia García, el control del so, a punt ja,
de fet, de punt des de fa estoneta,
perquè algú fa possible que funcioni tot plegat.
I en el guió i presentació, avui l'Àngel López,
i comptant aviat amb la participació,
altra vegada al programa de la Marta,
la component més joveneta de l'equip,
com m'agrada dir-ho, perquè, a més a més, és veritat.
Ens parlarà, per exemple, de com van anar les coses
en les colònies de l'Agrupació Sardanista Terranadansa,
però també, no només mirant enrere, sinó mirant endavant.
Les properes activitats d'aquesta entitat tarragonina,
sobretot des de la perspectiva dels més joves,
que és la secció, la part de l'entitat a la qual pertany la Marta, evidentment.
Anem a començar.
I, com sempre, intentant fer-vos una idea
de quin serà el contingut del programa d'avui.
És el nostre sumari.
Doncs sí, avui, evidentment, el que cal destacar és això,
que comencen les festes de Santa Tecla aquí a Tarragona.
oficialment dissabte, no? Divendres, com deia abans.
Però bé, de fet, ja hi ha coses.
Ja fa dies que alguna cosa o altra
comença a fer ambient per aquestes festes,
que, com és habitual, des de fa força anys,
sortosament, inunden la ciutat d'això,
de festa d'activitats, de tota manera.
I entre elles, avui, no hi faltaran
les que ens interessen,
en aquest programa de Tarragona Ràdio,
les sardanes, els bars i la música per a Cobla.
I, d'entrada, si hauríem de destacar alguna cosa,
doncs, aquest dissabte,
la nit de dansa Jaume Aguas,
al Teatre Metropol,
organitzada per les bars Santa Tecla,
però amb una jornada que aquest esbar
deix per a altres formacions convidades.
En aquesta ocasió,
les bars d'en Saire de Mollet
i el seu espectacle Un País de Festa.
Diumenge, ja ho comentava fa un moment,
el concurs de colles sardanistes
a les escales Reals.
dilluns, a la plaça La Font,
altra vegada a les bars Santa Tecla,
amb el seu propi espectacle
Onades, dances de la Mediterrània.
I aviat, aviat, tindran més feina
perquè són, ja ho sabeu,
els esbars de la ciutat,
tant a Santa Tecla com al d'en Saire de Tarragona,
de l'essència, podríem dir-ne,
del seguici.
No els únics, però sí bona part
del seguici de la ciutat,
responsabilitat dels esbars
de la ciutat de Tarragona.
I després, d'altres activitats,
a més a més d'aquesta actuació
que us deia ara mateix,
el Val Santa Tecla
és el responsable
d'un dels moments màgics
de la Festa Major de Tarragona
des del punt de vista tradicional,
el retaule de Santa Tecla,
divendres de la setmana vinent.
I si parem atenció a les notícies
d'aspectes més generals,
d'arreu del país,
novament, caldrà parlar
d'Arenys de Munt,
capitol de la Sardana 2013,
amb unes activitats
que ja us avançàvem la setmana passada
i que avui us la recordarem.
Tindrem aquella secció
que ens porta la Marta,
el racó de la Marta,
sempre variada,
sempre diferent,
secció de textos,
si tenim temps,
i, és clar,
la música,
que anirà apareixent al programa
al llarg d'aquests
pràcticament 60 minuts.
Començarem, doncs,
a més jo,
amb una sardana,
una sardana del 1979
de Manuel Caderra i Puigferrer,
un autor important,
que potser aquests últims anys
està quedant una miqueta oblidat,
no oblidat del tot,
però potser no,
amb la presència
que havia tingut en altres èpoques
i la presència que,
sens dubte,
es mereix entre les cobles.
La principal de la Bisbal
va acabar publicant
l'obra integral,
és a dir,
totes les sardanes
en tres àlbums dobles,
que és tot un luxe
que pocs compositors
s'han pogut permetre.
Entre aquests volums
trobem aquesta sardana
que va dedicar
a una de les colles
de la seva població adoptiva,
Banyoles,
senzillament
la sardana Colla Banyoles,
que va escriure
amb motiu del 20è aniversari
d'aquesta agrupació.
Va ser finalista
a la sardana de l'any
a la final de Lloret de Mar
el 10 de maig de 1980,
per cert,
quan la plec de tardor,
una de les sardanes
de més èxit de tots els temps,
d'en Conrad Saló,
va guanyar el títol,
el títol de sardana de l'any
i també el Premi de la Crítica.
Colla Banyoles
va aconseguir
el segon exèxit
d'aquest Premi de la Crítica.
Escoltem-la.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
de la Crítica.
Escolta.
Escolta.
Pum, pum.
Pum, pum.
Pum, pum.
Pum, pum.
Pum, pum.
Arriba l'hora d'obrir la nostra agenda.
L'agenda d'activitats sardanistes,
dels bars, de música per a coublar
els propers vuit dies.
En primer lloc, els Aplecs.
I per aquest dissabte, dia 14,
us podem anunciar el 14 Aplec de Sant Andreu de Palomar,
a Barcelona, a la tarda,
a la plaça de Can Fabra,
amb l'Escola Ciutat de Girona
i Ciutat de Cornellà.
Inclourà la tretzena trobada
de colles veteranes.
També la primera sessió
del 69 Aplec de Badalona,
un d'aquells Aplecs,
que es celebren en sessió previ al dissabte,
i la segona, el diumenge.
Pel que fa al dissabte a la nit,
a la plaça de la Vila,
hi actuarà la cobla marinada.
El diumenge, dia 15,
el 49 Aplec de Torroella de Montgrí.
Al matí, als Jardins de John Lennon.
A la tarda, a la plaça de la Vila,
amb l'Escola Foment del Montgrí,
la principal de Caçà
i la principal de l'escala.
Amb concurs de colles improvisades, també.
I la segona sessió,
de l'esmentat Aplec de Badalona,
en la seva 69a edició.
Serà matí, tarda,
al Parc de Can Soleil,
amb l'Escola Marinada,
Ciutat de Girona,
la principal de Llobregat.
Amb concurs de colles improvisades,
igualment.
I encara més Aplecs,
pel diumenge,
a la trentena diada,
i 41 Aplec de Terrassa.
Matí, tarda,
a la plaça Vila,
amb l'Escola,
la principal de Terrassa,
a Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
amb concurs de colles improvisades.
I l'últim,
el 25è Aplec de Vellpuig,
matí, tarda,
al Parc,
amb l'Escola Jovenívola de Gramunt,
Vellpuig, Coble i Amoga.
Ja el proper cap de setmana,
el dissabte dia 21,
el 28è Aplec de Gabà,
a la tarda,
al Parc de la Torre Lluc,
amb l'Escola Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
Ciutat de Terrassa
i Ciutat de Cornellà.
I també el 47è Aplec de Lleida,
a la tarda i el vespre,
a la plaça Sant Joan,
amb l'Escola Municipal de Lleida
i Mediterrània.
Hi ha Aplecs pel diumenge,
dia 22.
Com sempre,
avancem pel proper cap de setmana.
El 26è Aplec de Montgat,
matí, tarda,
al Parc de la Riguera d'En Font,
amb l'Escola,
la Flama, Farners,
Marinada i Ciutat de Cornellà,
amb concurs de colles improvisades,
a la sessió de tarda.
El 33è Aplec de Sant Mateu,
a Premià de Dalt,
matí a l'Ermita de Sant Mateu,
amb l'Escola Sabadell i Premià.
La Aplec de Tona,
a la tarda,
Aixetes,
amb la Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
i la Nova Vallès,
i concurs de colles improvisades,
també.
Aplec de Vilassà de Mar,
al matí,
a l'Ermita de Sant Mateu,
amb l'Escola Premià i Sabadell.
La Aplec de Sant Vicenç de Castellet,
a la tarda,
a la plaça Catalunya,
amb l'Escola Lluïssus i Vellpuixcobla,
amb concurs de colles improvisades.
i tornen els Aplecs de les comarques de Raonines,
amb un dels més importants de la temporada,
habitualment,
al 47 Aplec Baix Camp,
a Reus,
a dos quarts d'onze del matí,
i a les cinc de la tarda,
al Santuari de Misericòrdia,
amb l'Escola,
Sabadell i Rau Jove.
I que l'afegiri,
nombrosíssimes activitats complementàries
que enriqueixen aquesta festa.
Setmana que ve,
en parlarem prou extensament.
Pinito, robot, tisores, garrot!
Pansar!
Pollinots! Pollinots!
Dominiques! Dominiques!
Parlem de ballar de sardanes,
aquest dissabte,
a la una del migdia,
a la Rida de Gallà,
en plena festa major,
sardanes amb la principal de Tarragona.
I diumenge,
a les 12 o migdia,
Sant Magí de la Profeganya,
amb la cobla cosetània,
i a les 6 de la tarda,
Creixell,
la plaça major,
amb la cobla rejove.
En concursos de colles,
ja ho sabeu,
ara ve un dels períodes
més importants
i més atapaïts de concursos
de tot l'any.
Tot aquest mes de setembre i octubre,
pràcticament cada setmana,
cites importants per a les colles.
Aquest dissabte,
a les 6 de la tarda,
Solsona,
a la plaça del Camp,
campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla juvenil,
i un diumenge,
tres concursos,
un al matí,
a dos quarts de 12,
millor dit,
a Torrolla de Montgrí,
als Jardins de Jolnenon,
territorial comarques gironines
i colles lliures,
amb la cobla Foment del Montgrí.
I a la tarda,
a les 6,
a Lloret de Mar,
a la plaça Pere Torrent,
territorial comarques gironines,
també colles lliures,
amb la cobla contemporània.
I aquí a Tarragona,
també a les 6,
a les escales reals del port,
el 66è concurs,
valent pel campionat de veterans,
territorial comarques tarragonines,
i colles lliures,
i actuarà la cobla ciutat de Cornellà.
El diumenge,
dia 22,
a les 11 del matí a Barcelona,
al Pla de la Seu,
el 63è concurs,
valent pel campionat grans final A,
i també la final B,
així com per a colles lliures,
amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
I a dos quarts de 12,
a Cervera,
la plaça Major,
campionat de la terraferma,
i colles lliures,
amb la cobla juvenil volà de Gramunt.
Entrem en el món dels esbars,
pel que fa a Tarragona,
ja ho comentàvem abans,
ells són els responsables,
d'una bona part,
del seguici festiu de la ciutat.
Obviarem això, evidentment,
podeu seguir el programa de les festes,
però hi ha altres elements
que val la pena destacar,
les activitats directament
responsabilitat dels esbars de la ciutat.
Aquest dissabte,
a les 11 del matí,
als jardins de la Casa de la Festa,
sota el lema Ball als Valls,
enguany recorden que es compleix
de la mà de l'esbar Santa Tecla
el cinquè aniversari d'aquesta festa,
que es pot aprendre a ballar
al Ball del Patatuf,
al Ball de Cerculers,
al Ball de Bastons,
als Turs i Cavallets,
al Ball de Valencians
i al Ball de Pastorets.
podem dir que és com un resum,
pràcticament,
del seguici.
N'hi ha molt més,
molta més activitat del seguici,
evidentment,
però aquesta és la responsabilitat
dels esbars.
Amenitzat amb la música
del grup Matralla,
que en finalitzar
oferirà un concert vermot.
també el mateix dissabte,
a dos quarts de deu de la nit,
al Teatre Metropol,
nit de dansa i ja en maguasc,
en honor,
en memòria,
de qui va ser l'ànima
durant molts anys
a l'esbar Santa Tecla.
L'esbar convidat a enguany
és l'esbar d'enseire de Mollet,
que presenta l'espectacle
en País de Festa.
I l'explicació d'aquest espectacle
és que és un espectacle,
evidentment,
de real tradicional,
que té la mirada posada
en el context escènic actual,
format per quatre muntatges,
coreogràfics,
que defineixen el caràcter
més festiu de les danses
del nostre país.
Tot això sota la direcció
d'Eduard Peixoto.
El dilluns,
a les deu de la nit,
a la plaça de la Font,
l'esbar Santa Tecla
ofereix onades,
danses de la Mediterrània.
En aquest cas,
un espectacle
amb cinc aportacions coreogràfiques
enllaçades per les zones,
totes elles amb un nexo comú,
la nostra mar.
L'aigua, la llum,
la sorra i el sol
il·luminen i donen sentit
a les coreografies de Jaume Huasc,
amb músiques de Joaquim Serra,
la Inestable,
Sergi Huasc,
Salvaida
i Caponam.
La següent cita,
també,
responsabilitat de l'esbar Santa Tecla,
el divendres,
dia 20,
a dos quarts 11 de la nit,
a la catedral de Tarragona,
la inexcusable assistència
a la representació
del retaule de Santa Tecla
a càrrec,
com dèiem,
de l'esbar Santa Tecla.
Amb la cobla,
enguany,
la principal de Llobregat,
drígida,
per Jordi Núñez i Pallarola.
I parlem del dissabte,
dia 21,
i contràriament al que fem habitualment
amb els esbars,
sortim de l'àmbit de les comarques terragonines,
perquè hi ha diverses formacions
que hi tenen una responsabilitat ben directa
d'aquí de les comarques terragonines.
A 2,7 de la tarda,
a Calella,
el passeig Montmenor Puigverd,
dins els actes de la Fira de Calella i l'Almaresma,
estrena de l'espectacle complet
La Jota Més Vella,
amb el grup Quico Olceli,
el Noi i el Mut de Ferreries,
i les barra Reusdansa,
amb la part musical a càrrec de la cobla Reus Jove.
A la final de la sardana de l'any
al Teatre Tarragona
vam poder gaudir
a embadalir-nos pràcticament
tots els que hi érem
amb un avançament d'aquest espectacle.
Ara comencen a oferir-lo ja complet,
de moment,
aquesta Fira de Calella,
on actuaran, com dèiem,
Quico Olceli,
el Noi i el Mut de Ferreries,
les barra Reusdansa,
i la cobla Reus Jove,
a la direcció de les barres,
a càrrec de Ricard Roig,
i la direcció musical i arranjaments
d'en Jesús Ventura.
I avui, a l'agenda,
tornem a tenir aquella secció,
aquella part de l'agenda,
doncs que hi cap una miqueta de tot,
activitats diverses.
Dimecres, vinent, dia 18,
a les 6 de la tarda,
aquesta raona des del Pla de la Seu,
la baixa data dels elements petits del seguici.
Per què ho destaquem?
que l'acompanyament musical hi haurà la Tredivan,
una banda d'instruments tradicionals
formada a partir de la cobla cosetània.
Això vol dir que és la cobla cosetània
enriquida,
podria dir-ho d'alguna manera, ampliada.
També seran la Santa Tecla Petita,
dijous al vespre,
l'arrencada i baixada dels gegants,
dissabte a les 7 del vespre,
l'entrada dels músics,
diumenge al meditia,
i de moment la cercavila del diumenge,
dia 22, al vespre.
Dimendres, dia 20,
i amb això acabem la nostra agenda
a les 8 del vespre a Reus,
que ja estarà també de ple a les festes,
en aquest cas de Misericòrdia,
el Saló de Plens de l'Ajuntament
es farà el lliurement dels guardons de la ciutat,
entre els quals la menció honorífica municipal
a la cobla Reu Jove,
formació que interpretarà en aquell acte
algunes peces de concert.
de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat,
que és una altra sardana,
com per escoltar.
És una altra sardana,
però, atenció,
una sardana no tan pensada per ballar
com la que obria el nostre programa,
com per escoltar,
una sardana, diguem-ne, diferent, atípica,
una sardana, això sí,
que és descriptiva.
La ballarina i el soldat de plom, de Francesc Assú,
una sardana de l'any 2000,
que en el disc el Jordi Lara, com sempre,
ho descriu de manera perfecta.
Diu així, mogut pels contes, que explicava la seva filla,
que Assú va posar en solfa la dissortada història d'amor
de la ballarina i el soldat de plom.
La primera se'ns presenta als curs
amb un efecte de capsa de música.
Els dos amants flirtegen en un dels diàlegs de tenor i tible
més vells de la història del gènere.
Cap al final, la presència del Fiscorn
assenyala el destí malaurat.
La sardana acaba, naturalment, amb la figuració sonora
dels cors dels amants que el foc no ha pogut fondre.
Una sardana que, per cert, ha estat enregistrada sense introit,
seguint la filosofia de l'autor,
que en les sardanes per escoltar, de concert,
aquesta part de la sardana és innecessària.
Una opinió que no comparteixen molts oïdors,
però, en tot cas, és una aposta que fa el Francesc Assú
amb un disc que era recopilatori de les seves obres
escrites fins a aquell moment.
Escolteu-la, doncs, interpretada,
la ballarina i el soldat de plom,
per la principal de l'Avisbal.
Música
Música

Música
Música
Música


Música










I amb alegria, perquè aquesta música ens anuncia
que torna al programa la Marta.
Benvinguda, novament.
Hola.
Hola.
Hola.
Em pensava que diries alguna cosa més.
Molt bé, molt bé.
Escolta, has estat un parell de setmanes fent campana al programa,
però ja vaig comentar que era justificat.
Ja ho vam anunciar, de fet,
que la gent més jove de l'agrupació Sardinista Terranada Anxa,
com cada any teniu colònies.
És una activitat que...
sols com ho mirem.
D'una banda, doncs, és allò que ajuda a fer agrupació,
de convivència, d'enriquiment com a persones, no?
Això es ve així.
Per l'altre, segur que molts pares ho veuen com una manera,
mira, d'estar tranquils, uns dies.
Suposo que tot és una miqueta de tot.
I els nens i nenes no s'estan per aquestes filosofades,
sinó que ells senzillament està uns dies que s'ho passen la mar de bé.
És el que crec, la intuïció que tinc jo, no?
I si la veiéssiu ara, la cara que posa.
Ah que sí, Marta?
Sí.
Uns quants dies fa cara de dir, ara què diu?
Ara què diu?
En definitiva, parlant seriosament, us ho ha passat molt bé, no?
Molt bé.
Vau estar a...
Resquera.
amb una casa de colònies on durant pràcticament una setmana
senzillament vau fer un munt d'activitats.
Sí.
A veure, fes-nos un resum, dona.
A veure, suposo que tants dies, un munt de coses,
hi ha alguna cosa que us agrada més que altra?
Que destaca això, clar, opinió personal.
A les colònies una de les activitats va ser el flashmob,
que era que ens havíem d'agrupar en grups,
llavors ballàvem un ball, una cançó,
i ens ajuntàvem tots en una plaça i ballàvem tots junts.
I tot això, clar, hi havia una preparació,
per això ho vau mostrar el dia que venien a buscar els pares.
L'últim dia.
Tot un espectacle.
Mira, a més a més la gent del poble que viu per allà,
doncs mira, van tenir espectacle gratis.
Jo vaig veure que gràcies a les noves tecnologies,
a les xarxes socials,
abans els pares deixaves la canalla
i tots aquells dies no sabies què passava,
sinó que hi havia una emergència
i, sobretot, no n'hi havia gairebé mai.
Doncs avui en dia, amb el Facebook,
al final del dia els monitors feien una mena de resum fotogràfic.
I sabem, per exemple, que un dia anàveu amb canoa.
Era canoa?
Sí, vam anar.
Amb canoa, per on?
Per l'Ebre.
Per l'Ebre.
No per una bassa, per l'Ebre.
Anar a fer piragua per l'Ebre.
Molt bé.
O un altre dia, per exemple, una excursió amb un castell.
El castell de Mirabet.
Molt bé.
És a dir, en contacte amb la història, per dir-ho així.
Molt bé, Marta.
Ganes de tornar a dir?
Sí.
I éreu 32 nens i nenes, no?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Escolta, però em sembla que tu volies parlar-nos d'altres coses, no només del que vau fer, que us ho vau passar molt bé, sinó també coses que s'estan preparant pels propers dies, o coses que també s'han celebrat recentment, em sembla, per començar.
Sí. Aquest dimecres, l'11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, molts membres de l'agrupació sardanista Tarragona d'Ansa van participar a la via catalana cap a la independència, a diferents parts d'aquesta cadena humana.
Però el gruix més important vam estar al tram 225, davant de Torreforta.
Inicialment, els apuntats eren uns 80, però a l'hora de la veritat vam ser molts, molts més, i va ser necessari resituar-nos en el mateix tram per poder estar tots junts.
I no estar apretats, tampoc, massa apretats, no? Perquè al principi, que vaig veure, hi ha un munt de gent, i a veure com cabrem aquí, no?
Hem de fer més d'una cadena, al final ho va poder arreglar, no?
Sí.
Desplaçant-se una miqueta, vaja. Què et va semblar?
Ah, molt, molt bé.
És una cosa que ningú havíem viscut abans, eh, dels que hi vam ser.
No.
Tota una experiència. Què més, Marta?
Ara, la propera activitat de les colles és el concurs de Tarragona, on naturalment hi ballaran totes les anelles de la ciutat, a més de les que ens visitin.
Enguany, tornarem a l'esplanada que hi ha al davant de les escales reials, just havent creuat per sota les vies del tren des de la plaça dels carros.
Per sort, ara hi ha per sota les vies, efectivament.
Un concurs molt important, sobretot per a la nostra colla de veterans, la TOC de dansa, ja que és vàlid per a la seva categoria i s'hi jugaran, en bona part, les seves aspiracions a renovar el campionat que han aconseguit els últims tres anys.
Enguany hi ha una colla, la Sabadell, que de moment a la classificació general els guanya per dos punts i mig, de manera que els caldrà ballar molt bé per recuperar posicions.
Les altres colles de la ciutat, a més d'animar-los, ballarem per al campionat territorial de les comarques tarragonines.
Això ho esperen, eh? La TOC de dansa, que els animeu.
Molt bé, a més a més, suposo que hi haurà tandes i ballarem diferents sardanes a les colles, a les del campionat de veterans, a les colles petits, així pot haver animació mútua, no?
No ballo uns ni més els altres. Molt bé, Marta.
Just abans del concurs de Tarragona, els balladors de la colla infantil de l'agrupació Tarragona dansa, la Petits Tarragona dansa...
Que és la teva, no?
Sí. Farem un estaix de preparació, sobretot pensant en el nostre campionat, que començarà el dia 29 d'aquest mes, de setembre, a Sitges.
Aquest estaix el començarem avui divendres i durarà fins diumenge, just a temps per anar al concurs de Tarragona.
Aquests dies estarem al càmping Santa Eulàlia, d'Altafulla, on ballarem i farem exercicis de preparació.
Molt bé, això és el que diu, eh? Jo no sé si a la veritat hi ha alguna cosa més que ballar sardanes.
Pot ser, Marta?
Sí.
Sempre. Vull dir, no sé, allí segur que a diferència de les colònies, balleu sardanes, no?
I el director, cap de colla, us fa indicacions i tot això, no?
Però després, què?
Hi ha una mica de corgueta.
Molt bé, Marta. Que vagi molt bé, eh? L'estaix.
Gràcies.
Està a punt de marxar, la Marta, ja, cap a estaix.
Igual que els equips de futbol, ja veieu que se'n van a algun lloc per preparar el campionat,
doncs ells també fan bo allò que diuen alguns de la sardana esportiva.
És com qualifiquen els concursos de colla, si comparen sovint això, els campionats que fan els esports,
perquè en bona part ho és, no? Marta, hi ha exercici físic.
Sí, cansa.
Cansa, no? O sigui, no estàs entrenat encara més.
Encara que no us sembli, ballar sardanes cansa.
Sí, balleu com les colles, evidentment, sobretot, no? Els braços amunt, etcètera.
Molt bé, Marta, doncs que vagi bé l'estaix des de tots els punts de vista.
Gràcies.
I ja ens explicaràs la setmana vinent, com ha anat, com ha anat el concurs també, a veure si ha anat bé.
Molt bé. Gràcies, Marta.
De res.
Fins la setmana vinent.
Nosaltres donàvem la música.
I ara un disc de recent aparició, de fet fa un any, més o menys, que va sortir al mercat, ja us el vam presentar,
un disc que tenia la particularitat que estava dedicat a aquest gran compositor clàssic, que era Vicenç Bou,
i amb algunes sardanes reinterpretades.
Amb uns arranjaments de l'Esteve Molero, recordareu que sonaven, jo crec personalment, que sonaven molt bé.
Sardanes que introduïa alguns altres instruments i donava un aire jazzístic, a vegades, realment molt atractiu.
Però aquest disc també incluïa versions originals, tal com les va escriure Vicenç Bou, les sardanes,
i les interpretaven amb el màxim rigor possible des d'aquest aspecte.
Un disc que s'anomenava Bou Revisited, així en anglès, però fa molt modern,
i cal dir que la sardana que hem triat avui d'aquest estil clàssic és no de les més conegudes de totes,
però sí que va tenir en el seu moment cert ressò, es diu l'Espigulera.
I fixeu-vos que comenten que la Cobles Moogrens va actuar un parell de mesos, a finals de l'any 1928,
al Gran Cafè de la capital francesa.
Va ser tot un esdeveniment en aquell moment, com una cobla més allà,
i per als francesos, escoltar aquella sonoritat que per ells era totalment inèdita.
Diuen que cada nit interpretava, entre altres peces, aquesta sardana.
Es veu que era l'èxit de la temporada L'Espigulera, del 1917,
amb aquesta sardana d'en Vicenç Bou, que escoltem ara amb la cobla marinada.
L'Espigulera
L'Espigulera

L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
L'Espigulera
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara el temps de les notícies.
Una repassada d'algun dels temes més interessants, més importants, de l'activitat sardanista arreu del país.
I cal fer referència un cop més a Aranys de Munt, capital de la sardana 2013.
Lògicament, lògicament, tot l'any, amb motiu de notícia, amb activitats molt diverses.
Aquest cap de setmana sembla que hem volgut lligar-ho amb la Diada Nacional,
perquè per dissabte, a les 10 de la nit, al Monument a la Independència,
s'anuncia l'espectacle Aranys de Montsona, o sota el lema Aranys de Montsona,
per a joves, exactament, han organitzat el quart apleg per a la Independència,
que inclou l'espectacle Dret a decidir, entre parèntesis i dat.exe.
de les bars Juguem Ruïra i la cobla catalana dels sons essencials,
un espectacle creat amb la participació dels crògrafs Sergi Lever, Joan Serra, Montse Colomer i David Martínez,
que fan una reflexió sobre la identitat dels països catalans, la independència i la relació amb l'estat espanyol,
a través d'un llenguatge escènic renovat.
El fet d'argumentar s'inspira en textos d'autors com Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Maragall i Miquel Martí Pol,
així com amb alguns esdeveniments considerats històrics en les relacions entre els països catalans.
A les dotze de la nit, al monument a la Independència també, al parc de Can Gelpí,
hi haurà el que s'anuncia com primer aplectrònic amb els grups Alfaella Cobles, Raps Diumas i Cobles Sant Jordi,
ciutat de Barcelona, sota un lema també, en aquest cas, House, amb origen, nit de l'electrònic i instruments de cobla.
Són espectacles diversos que s'han aplegat en aquesta ocasió, després d'haver rodat ja per diversos llocs,
que tenen en comú això, aquesta barreja de moderno més radical,
amb la sonoritat atàvica, els ritmes i les melodies més ancestrals passats pels sedars
i la rítmica de l'electrònica.
El plec nocturn que vol ser esbojarrat i desenfrenat per a joves i no tan joves.
Això és el que almenys anuncia, el que promet, el programa d'actes.
Actes que segueixen el diumenge dia 15, a les 12 a migdia, el monument a la independència,
un cop més amb una ballada de sardanes independentistes dins el quart a plec,
com dèiem abans de la independència, que ocupa tot aquest cap de setmana.
Diu un escut per celebrar i comemorar la primera consulta independentista,
que recordem ho va tenir lloc precisament a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009,
i actuarà a la cobla Vila de Caldes.
I pel proper cap de setmana, també a Arenys de Munt,
activitats dins la capitalitat de la sardana, però d'un caire ben diferent.
És el que s'anomena Vinyacat 2013, maridetge de vins amb la sardana.
Ja veieu, sí, canviant de tema.
A les 6 de la tarda, el passeig de Can Gelpí,
amb la participació musical del Jordi Molina duet,
que són el mateix Jordi Molina a la tenora, i el Pere Pau Jiménez a l'acordió.
Com s'anuncia l'espectacle? Doncs ho diu així.
Aquest maridetge entre música i vinicultura pretén difondre els nostres vins,
i especialment durant el setembre, més d'inici de l'Averem en molts indrets,
cellers de les 12 denominacions d'origen catalanes,
oferiran diversos vins en una barreja de vi,
amb temes musicals tradicionals i noves composicions
que es relliguen en un original espectacle.
I la reunió de reflexió repensant l'agrupament
per no haver-lo de refondar,
aquest era el lema que proposava Josep Maria Fontes
i que havia estat convocada pel juliol,
es va haver de suspendre, recordem,
un motiu de l'acte de comiat en memòria
del coriògraf Joan Serra,
traspassat per aquelles dates.
Doncs la nova convocòria era per aquest dissabte,
14 de setembre, ja ho vam anunciar la setmana passada,
a les 11 del matí,
al local social de l'agrupament
dels bars d'en Saires,
al carrer València, 558,
6è primera de Barcelona.
La històrica Diada Nacional de Catalunya
que hem viscut enguany ha tingut,
tal com es preveia,
una important presència i participació del sardanisme.
A més de les moltíssimes ballades
que es van celebrar,
la via catalana per la independència
va tenir fins i tot una part
de la que podria venir una via sardanista.
Més enllà dels que van prendre part
a nivell individual
i formant part d'altres col·lectius,
hi va haver dues localitzacions
plenament sardanistes,
el tram 225 a Tarragona per una banda
i els trams compresos
entre els números 571 i 574 per l'altre.
Aquest darrer punt,
convocat per la Federació Sardanista de Catalunya,
era una recta a prop de Caldes de Malavella
a la sortida de l'aix transversal.
Feren, per tant,
dos quilòmetres plens de sardanistes
que van lluir al seu davant
les lletres de gran format
on s'hi llegia Sardanes for the Independence.
Es calcula que hi van assistir
unes 2.500 persones
a les quals caldria afegir
les més de 100
aplegades per l'agrupació sardanista
Terranarans a Torreforta,
però tenint present
que van ser prop d'un centenar
els actes sardanistes
que s'havien anunciat per aquell dia.
Ho diem per fer entendre
la importància del sardanisme,
que si va ser present
de manera prou evident
en aquests actes,
també ho va ser
a les altres activitats habituals
que s'organitza en una diada
de l'11 de setembre.
Prèviament a la cadena,
durant el matí,
es va estrenar
a la ballada de Caldes
de Malavilla
la sardana
la cadena humana
del músic,
compositor,
saxofonista
i tenorat Jordi Paulí.
Aquesta peça
està composada expressament.
Segons el seu autor,
és una sardana
dedicada a aquest esdeveniment
que és únic.
Als curs hi ha petits temes musicals
que recorden sardanes emblemàtiques
que són autèntics himnes catalans,
mentre que el cant dels llars
és una composició més meva.
A més,
vol ser una sardana optimista
perquè és el que cal
i per demostrar
que el procés anirà bé.
Això és el que assegura
el Jordi Paulí.
Aquesta no va ser
l'única sardana
estrenada durant la diada.
El compositor,
Daniel Gasulla,
va donar a conèixer
aquest dimecres
la sardana
Un estel
a les torretes.
L'estrena va tenir lloc
també al matí
a la plaça de Martorell.
en aquest cas,
durant la ballada de sardanes
que va oferir
la cobla vila dolesa.
Per cert,
que l'autor de l'altre estrena,
el Jordi Paulí,
el vespre va ser a Tarragona.
Ja va actuar de bolo
amb la cobla cosetània
a la multitudinària ballada
que tancava els actes
de la diada a la ciutat.
Molt de públic,
molta gent ballant,
una estelada enorme
que ho presidia tot
i no van ser pocs
els que s'hi van fer fotografies
en vella de fons.
Una cobla cosetània
amb un punt de gràcia.
Suposo que,
imagino,
també influenciada
pel Jordi Paulí,
però que darrerament
no està millorant força.
I per acabar,
una emocionant sardana
de Germanó
que possiblement
no podia ser altra,
la Santa Espina.
Escoltem una sardana
del mestre Tomàs Gilemembrado,
dels més veterans
de tota la llarguíssima nòmina
de compositors.
El mestre Tomàs Gilemembrado
ja de molt avançada edat,
però ens ha deixat
sardanes realment importants.
Unes, sens dubte,
com corresponen
a una producció realment àmplia,
més aconseguides,
més arrodinides que altres.
Jo crec que entre les que
estan aconseguides
és aquesta que us oferim
amb la Cobra Rojuba,
Montreig del Camp,
una sardana estrenada
l'any 1980
en commemoració
del 8è centenari
de la Carta de Poblament
i una sardana
que no pot faltar mai
en qualsevol activitat
sardanista
que es celebra
a Montreig del Camp.
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
de la Carta de Poblament
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un habitual de la xarxa de Facebook i també altres xarxes,
però Facebook, sobretot parlant de Sardanes, ens anuncia el següent.
El grup sardanista Balàfia, de Lleida, organitza un autocar
per anar a Madrid el dia 28 de setembre a Vallès-Sardanes,
a la plaça d'Oriente, a les 12 del migdia,
amb la coble a la principal de l'Avisbal.
La cobleixerà en una de les seves actuacions
per comemorar el seu 125è aniversari,
coble, més que centenària.
Doncs amb això, amb bona notícia, acabem el nostre programa d'avui.
Gràcies per seguir-nos, com sempre,
els que sou habituals, que sabem que en sou molts del nostre programa.
Prometem tornar divendres vinent a dos quart de nou del vespre.
Que ho passem molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.