Una nueva semana, un nuevo programa,
un desastre mes a ambos altres
desde Tarragona Radio.
Programa Habaneras, desde el balcón.
En el podcast, el número, sin sens, di no.
Un desastre mes a ambos altres.
Un desastre mes a ambos altres.
Un desastre mes a ambos altres.
C'est presque au bout du monde
Ma barque vagabonde
Elle rentre au gré de Londres
M'y conduisit en jour
Elle est toute petite
Mais la fée qui l'habite
Gentiment nous invite
A en faire le tour
A en faire le tour
Yucarí, c'est le pays de nos désirs
Yucarí, c'est le bonheur
C'est le désir
Yucarí, c'est la terre
Où l'on quitte tous les soucis
C'est dans notre nuit
Comme une éclaircie
L'étoile qu'en suit
C'est le cas
Mais la vie nous entraîne
La sante quotidienne
Mais la pauvre m'humaine
Et cherchons partout de plus
A pour quitter la terre
J'ai trouvé le mystère
Où nos rêves se tèrent
À quel que yucarí
Yucarí
C'est le pays de nos désirs
Yucarí
C'est le bonheur
C'est le plaisir
Yucarí
C'est lealom
C'est le temps
Où l'on quitte tous les soucis
C'est dans notre nuit
Comme une éclaircie
L'étoile qu'en suit
C'est l'étoile qu'en suit
Yucarí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutat que, la veritat, no pensaríem nosaltres que al mes setembre dedicada a una habanera.
El título ya ho diu, una habanera en Bruselas.




Bruselas, magnifique, también creo en ti.
Tu, has compartido mis bellas.


También creo en ti.
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Muziek
Fins demà!
No hi ha temps que no torni, però aquell no tornarà, però aquell no tornarà.
La cara viu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara viu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
Avui la mar té quietud i el cel senyor de bonança.
De cansada d'esperar i de mal de l'esperança.
Sabava que es veia ja ho sé, i té curt que mai hi ha.
Com sentidora vaig fer, de tenir amor i patifam.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
Rudi Gioanni.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, la cara riu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
El cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
La cara riu, el cor s'opega, viu de sol en mar i viu, bon home per Marnevella.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La nit, la lluna, la barca i la mà.
La mama en el seu braçol, tota la nit navegant fins que surti el sol.
En lluit de la terra anem, no sentim soroll.
Solls al canto, al vent i el rem, vells amics del món.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Temblando el mar azul, yo le canté esta manera,
con la brisa caribeña que acarició nuestra piel.
Ella me abrió en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
voy yo si de su amor.
Mulata es la cubanita,
y allá en La Habana me habló de sueños de caña dulce y de buen café.
Mulata es la cubanita,
que allá en La Habana con su sonrisa medio galana,
tava coiron, tava coiron, tava coiron.
y allá en La Habana con su sonrisa medio galana,