Novament sonen les campanes del Campanar, aquesta cita semanal amb els oïdors d'aquesta emissora.
Salutacions des del Departament Diocesà per als mitjans de comunicació de l'Arcabisbat de Tarragona.
A la seva homilia per la missa d'inauguració del seu pontificat, celebrada el passat dimarts 19 de març,
dia de Sant Josep, a la plaça Sant Pere, davant centenars de milers de fidels,
el papa francès va assegurar que el veritable poder és el servei.
Nosaltres manifestem també aquest desig de servir, per això estem a punt d'encetar una nova edició del Campanar,
que, com sempre, arribarà fins als seus receptors de la mà d'en Sant Grimau, a la part tècnica,
i de Montse Sabater i d'un servidor, Dirac Bertran, davant del micròfon.
La notícia d'aquests dies ha estat l'elecció i el començament del pontificat del papa francès I.
Escoltem tot seguit la glossa semanal que ens ofereix el nostre pare i pastor, el senyor arcabisbe,
i, naturalment, ens parla del nou papa.
Déu vos guard! L'Església catòlica ja té un nou sant pare.
Els cardenals van triar, el 13 de març del 2013, el cardenal de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio,
nou bisbe de Roma, que ha adoptat el nom de francès,
posant-se sota la protecció especial de Sant Francesc d'Assís,
el sant que va renovar l'Església del seu temps.
Des del passat 28 de febrer, quan es va efectivar la renúncia de Benet XVI a la seu de Pere,
estic segur que han estat moltes les persones que han pregat
perquè l'Esprit Sant il·luminés els cardenals que tenien en l'Església aquesta gran responsabilitat.
Un cop més, com quan va sortir a l'Egid Benet XVI l'any 2005,
el primer que m'ha arribat al cor i després als llavis ha estat
Gràcies, senyor, i gràcies, Sant Pare, per haver dit sí, per haver acceptat ser el successor de Sant Pere.
He recordat també la frase que deia el bisbe Sant Fructuós als cristians que ploraven
quan el portaven a l'amfiteatre de Tarragona l'any 259 a Cremar.
No us mancarà mai, pastor.
Un cop més, en els ja 2.000 anys d'història a l'Església, no li faltarà qui la dirigeixi.
Durant els 13 dies transcorreguts des del passat 28 de febrer,
podem dir que els catòlics han estat orfes perquè el paper del Sant Pare és molt important en l'Església.
Els noms amb els que el designem són diversos.
Vicari de Jesucrist, successor de Sant Pere, bisbe de Roma, papa, Sant Pare, romà pontífex...
tots parlen de la importància que dins de l'Església té el papa de Roma, com també a vegades en diem.
El Sant Pare no és en l'Església un element més, sinó que és una peça fonamental.
Jesús va dir a Sant Pere, tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església
i les portes del rei Alme de la mort no la podran dominar.
Et donaré les claus del reine del cel, tot allò que lligues a la terra quedarà lligat al cel
i tot allò que deslligues a la terra quedarà deslligat al cel.
Això és de l'Evangeli de Sant Mateu, el capítol 16.
I el papa és el successor de Sant Pere, la pedra sobre la qual Cris va edificar la seva Església.
Aquesta és la missió que ha recaigut sobre el papa francès de 76 anys,
el primer americà successor de Pere, també el primer jesuita papa.
El món està pendent dels gestos del nou pontífex,
argentí amb llarga experiència pastoral,
en una gran diòcesi que ara ha canviat pel món sencer.
És el moment d'estimar el nou Sant Pare i de pregar amb confiança a l'Espírit Sant
que sigui un pastor ple de cel,
que en nom de Cris, com el seu predecessor venetxetze,
presideixi l'Església universal i augmenti la unitat de la fe
i els vincles de la caritat dels bisbes i de les seves esglésies.
Comencem amb el diumenge de Rams, la Setmana Santa,
que aquests dies siguin per a tots nosaltres sants, plens d'amor,
contemplant la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.
Adeu-s'hi-ho.
El passat dia 19, davant els prop de 200.000 fidels reunits a la plaça de Sant Pere,
el Sant Pare va assenyalar que, certament,
Jesucrist ha donat un poder a Pere.
Però de quina mena de poder es tracta?
A les tres preguntes de Jesús a Pere sobre l'amor,
segueix la triple invitació.
Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles.
I va afegir, mai oblidem que el veritable poder és el servei
i que també el Papa, per exercir el poder,
ha d'entrar cada vegada més en aquest servei
que té el seu cim lluminós a la creu.
I, a propòsit de la creu,
recordem que aquest diumenge comencen les celebracions pasquals.
Aquest 24 de març es cau el diumenge de Rams,
però, abans de seguir,
escoltem l'Evangeli de la benedicció d'aquest diumenge.
Es tracta de l'explicació de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem
segons l'Evangeli de Sant Lluc, capítol 19, versets 28 al 40.
Un cop Jesús hagués dit tot això,
continuà fent camí davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.
Quan es va acostar a Batfeger i Batània,
prop de la muntanya anomenada de les Oliveres,
Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec.
Aneu al poble d'aquí al davant.
Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat
que ningú no ha muntat mai.
Desligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava per què el deslligueu,
responeu, el senyor l'ha de menester.
Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot,
tal com Jesús els ho havia dit.
Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren,
Per què el deslligueu?
ells respongueren,
El senyor l'ha de menester.
Llavors portaren el pollí a Jesús,
li tiraren al damunt els seus mantells
i van fer-hi pujar Jesús.
Mentre ell avançava,
molts es tenien els seus mantells pel camí.
Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres,
tota la multitud dels deixebles,
plens d'alegria,
començaren a lluar Déu amb grans crits
per tots els miracles que havien vist.
I deien,
Beneït al rei,
el qui ve en nom del senyor,
pau en el cel
i glòria en les altures.
Alguns dels fariseus
que es trobaven entre la multitud
li digueren,
Mestre,
renya els teus deixebles.
Ell respongué,
Us ho asseguro,
si aquests callen,
cridaran les pedres.
I ara donem la benvinguda
a la nostra companya Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
que ens comentarà
les lectures de la missa d'aquest diumenge.
El diumenge 24 de març
celebrem el diumenge de Rams.
Amb el ram a la mà,
el virem la pau seguint Jesús.
mossèn Joan Magí,
com ens hi ajuden les lectures d'avui?
Jesús entra triomfant a Jerusalem,
és el triomf de la pau
i per això es presenta muntat a Montpullí.
Avui nosaltres,
amb el ram a la mà,
acompanyem Jesús.
Volem estar amb ell
en la seva acció pacificadora,
recordant les seves paraules.
Feliços els que treballen per la pau.
Celebrem l'any de la fe.
La porta segueix oberta.
En l'Església de Déu,
units per Jesús en comunió,
la gràcia va plasmant els nostres cors.
És lluiós treballar units per la pau.
La paraula de Déu
ens enriqueix en separar.
El papa Benet XVI ens va dir
Santa Teresa de l'infant Jesús,
trobar l'amor com la seva vocació personal
en escrutar les escriptures.
En particular,
en els capítols 12 i 13,
la primera carta,
els corintis.
Aquesta mateixa santa
descriu l'atractiu
de les escriptures.
Quan poso la mirada en l'Evangeli,
respiro immediatament
els perfums de la vida de Jesús
i sé per on he d'acord.
Cada sant és com un raig de llum
que surt de la paraula de Déu.
Així, pensem també en Sant Ignasi de Loiola
i la seva recerca de la veritat
i el discerniment espiritual.
En Sant Joan Bosco
i la seva passió per l'educació dels joves.
En Sant Joan Maria Vianney
i la seva consciència
de la grandesa del sacerdoci
com a do i tasca.
En Sant Pius de Pietra i Xina
i el seu ser instrument
de la misericòrdia divina.
En Sant Josep Maria Escrivà
i la seva predicació
sobre la crida universal a la santedat.
En la Beata Teresa de Calcuta,
missionera de la caritat de Déu
envers els últims.
I també en els màrtirs
del nazisme i del comunisme
representats per una part
per Santa Teresa Benedicta de la Creu,
Edith Stein,
monja Carmelita
i per l'altre
pel beat Lluís Stepinac,
cardenal arquebisbe de Zagreb.
Amb el desig de trobar al màxim
la vivència de la fe,
fixem-nos en les lectures
d'aquest diumenge de Rams.
L'Evangeli d'entrada
ens encamina al costat de Jesús
i amb l'agrat totes les contrarietats
que puguem trobar pel camí
de la nostra vida,
arribarem segurs a la Pasqua.
El triomf de la pau
per damunt de totes les discòrdies.
I per això cantem amb alegria
Hosanna,
que vol dir victòria.
Cap a on ens porta
la lectura del profeta Isaías?
El profeta Isaías
ens anima a tenir les orelles
ben atentes a la paraula de Déu
que es manifesta sobretot
en les persones.
Així trobarem el parlar
que convenç
per a sostenir els cansats
superant els cops
que ens puguin donar
l'esquena o les galtes
perquè ben agafats al ram
al costat de Jesús
seguirem caminant i cantant
Hosanna!
I Sant Pau i la passió
segons Sant Lluc?
Ens il·luminen el camí
que ens porta del Sina i el Tabor.
El camí que ens manté units
en la ruta del desert
guiats per l'Esperit Sant.
Ens animen a fer-lo
amb signes triomfals
davant de qualsevol dificultat
amb el ram a la mà
alimentats amb el cos entregat
i la sang vessada
pel perdó dels pecats.
Mirem la creu
i veiem el signe
de la victòria sobre la mort
i la porta oberta a la resurrecció.
Així avancem encoratjats
lluant el Senyor
que es fa present
mentre cantem a tota veu.
Hosanna!
Aleluia!
I reprenent el fil
de l'humilia de Francesc I
el dia de la inauguració
del seu pontificat
recordarem que el papa
va dir el Sant Pare
ha de posar els seus ulls
en el servei humil, concret
ric de fe de Sant Josep
i com ell
obrir els braços
per custodiar
a tot el poble de Déu
i acollir amb efecte
i tendresa
a tota la humanitat
especialment
els més pobres
els més febles
els més petits
els més petits
i febles
va indicar
són els que
Mateu
descriu en el judici final
sobre la caritat
l'afamat
l'assarregat
el foraster
el nu
el malalt
l'empresonat
només el que serveix
amb amor
sap custodiar
aquestes reflexions
sobre la mort
ens porten a recordar
que el papa
ha adoptat
el nom de Francesc
amb el qual
va sorprendre tothom
fins al punt
que ningú sabia
per què l'havia triat
el mateix papa
ho va aclarir
davant 5.000 periodistes
arreu del món
és així
com ho va recollir
la Ràdio Vaticana
en la seva emissió
per l'Amèrica Llatina
Alguns no sabían
por què el obispo de Roma
ha querido llamarse Francisco
Algunos pensaban
en Francisco Javier
en Francisco de Sales
y también
en Francisco de Asís
yo les cuento la historia
en la elección
tenía a mi lado
al arzobispo emérito
de San Pablo
y también
prefecto emérito
para el clero
el cardenal
Claudio Júmes
un gran amigo
un gran amigo
un gran amigo
un gran amigo
cuando la cosa
devenía un poco
pericolosa
cuando la cosa
se volvía un poco
peligrosa
él me consolaba
y cuando
i voti
sono
saliti
a iu eterci
deviene la
y cuando los votos
subieron
a los dos tercios
llega el acostumbrado
aplauso
porque el papa
ha sido elegido
y él
me abrazó
y me dijo
no te olvides
de los pobres
y esa palabra
entró aquí
los pobres
los pobres
súbito
con
en relación
al pobre
he pensado
a Francesco
de Asís
poi
he pensado
a la guerra
inmediatamente
después
con relación
a los pobres
pensé
en Francisco
de Asís
después pensé
en las guerras
mientras el escrutinio
proseguía
hasta alcanzar
todos los votos
y Francisco
es el hombre
de la paz
y así vino
el nombre
a mi corazón
Francisco
de Asís
el hombre
de la pobreza
el hombre
de la paz
el hombre
que ama
y custodia
la creación
en este momento
en que
nosotros
no tenemos
con la creación
una relación
tan buena
es el hombre
que nos da
este espíritu
de paz
el hombre pobre
que ci da
questo espíritu
de pace
l'homo povero
ah
come vorrei
una chiesa
povera
e per i poveri
ah
como quisiera
una iglesia
pobre
para los pobres
dopo
alcuni
hanno fatto
diverse batute
no
ma
tu
dovresti
chiamarti
Adriano
perché
Adriano
VI
è stato
il reformatore
bisogna
riformare
e un altro
mi ha detto
no no
después
algunos
hicieron
bromas
sobre
el
nombre
no
pero
tu
deberías
llamarte
Adriano
porque
Adriano VI
fue
el
reformador
es necesario
reformar
y otro
me dijo
no no no
tu nombre
debería ser
Clemente
pero
por qué
Clemente XV
así te vengas
de Clemente XIV
que había suprimido
la compañía
de Jesús
son bromas
los quiero mucho
les agradezco
todo lo que han hecho
y pienso en su trabajo
les deseo que trabajen
con serenidad
y con frutos
y que conozcan
cada vez más
el evangelio de Jesucristo
y la realidad de la iglesia
los encomiendo
a la intercesión
de la bienaventurada
Virgen María
estrella de la evangelización
y les deseo
lo mejor a ustedes
y a sus familias
y les imparto
la bendición
de todo corazón
gracias
y imparto
de cuore
a todos
la bendición
gracias
tanto
reflexionant
sobre la solemnitat
de Sant Josep
que es va celebrar
el dia
de l'inici
del seu pontificat
el Papa Francesc
va recordar
l'avui Bisbe Emèrit
de Roma
Benet XVI
assenyalant
que és també
l'onomàstica
del meu venerat
predecessor
li estem propers
amb l'oració
plena d'afecte
i de gratitud
el Papa
va reflexionar
sobre l'Evangeli
de Mateu
en el qual
es va relatar
que Josep
va fer
el que l'àngel
del Senyor
li havia emanat
i va prendre
la seva esposa
en aquestes paraules
es tanca
ja la missió
que Déu confia
a Josep
la de ser custodi
custodi
de qui?
de Maria
i de Jesús
però
és una custòdia
que s'allarga
després
a l'Església
i fem ara
una petita pausa
per saludar
novament
la nostra companya
Montse Sabater
i a mossèn Ricard Cabré
que ens oferirà
el seu
habitual comentari
sobre temes
socials
mossèn Ricard Cabré
el dia passat
vam parlar
de corrupció
però és un tema
que em preocupa molt
i em van quedar
preguntes per fer
no creu que això
desprestigia
la democràcia
del nostre país?
I tant que sí
Montserrat
només que han esdevingut
fatídics
imaginen
l'horitzó econòmic
del nostre país
i no sols
l'horitzó econòmic
sinó també
el polític i humà
els casos
Filesa
Malesa
Nazeiro
Girtel
Nos
Barsenes
Més un llarg
etc.
embruten el panorama
ja prou adús
de la nostra península
Si no es descobreix
no passa res
trampa sobre trampa
mentida sobre mentida
i entre tanta falsedat
mostra una pàtria escardada
en la que els petits
o grans beneficis
es colen
per tot arreu
i això és molt trist
perquè fa mal al poble
i desprestigia la política
Potser ja n'hi ha prou
potser és el moment
d'establir unes bases
econòmiques més sòlides
ja se'n parla
el descrèdit
de la classe política
és tan gran
que se sent l'urgència
com mai
de posar-hi remei
si no ens podem fiar
ni de la justícia
de la que no sabem mai
fins on arriba
la seva imparcialitat
de qui ens podem fiar
Potser ja és hora
que corruptes
i corruptors
tastin l'amargor
del seu descrèdit
i no paguin justos
per pecadors
Tot això
fa pensar
que si ara
es descobreixen
fraus econòmics
degut en bona part
a la situació precària
de l'economia
possiblement
en temps d'abonança econòmica
l'aprofitament
fos encara més intens
Això ha fet
que l'Espanya
en l'Organització
de Transparència
Internacional
hagi passat
en 10 anys
del lloc 20è
al 30è
en l'índex
de corrupció planetària
I l'Estat
que se sent
o s'hauria de sentir
responsable
del bon funcionament
de la política
què fa
davant de tot això?
Es reclama
una reforma
de la llei de partits
i un control
més exhaustiu
sobre les finances
Fa temps
que es parla
d'una llei
de Transparència
El nostre país
necessita jutges
imparcials
i clarividents
que posin la llei
en el seu lloc
I si una llei
es revela injusta
o dóna peu
a interpretacions
fraudulentes
potser ja és hora
que es canviï
El poble
que se sent oprimit
i enganyat
per totes bandes
ja comença
a estar cansat
El qui passa gana
per culpa
d'unes retallades
inclements
es revolta amb raó
quan contempla
el panorama
dels partits
acusant-se
mútuament
i delectant-se
de les pàgines
brutes
dels adversaris
Potser ja seria
hora
de foragitar
del panorama
polític
tots aquells
indesitjables
que s'embruten
la pàgina
i creen
desconfiança
aquells que no
s'apunten
a la política
amb esperit
de servei
sinó amb voluntat
d'autoservei
Haurien de ser
els mateixos partits
els primers
interessats
en netejar
la casa
i esclaure
de les seves files
tots els vividors
i els panxacontents
que fan de la política
un modus vivendi
Potser és hora
també que es creï
una llei
de finançament
de les entitats
locals
clara
precisa
i generosa
per evitar
l'arbitrarietat
i el confusionisme
municipal
valria la pena
que els partits
es posessin d'acord
per evitar
subterfugis
i claudicacions
en tots els nivells
de la política
deia fa poc
el director
de la Vanguardia
la rehabilitació
del sistema
polític espanyol
ja no és una opció
és un imperatiu
fins i tot
en el Parlament
europeu
es fa difícil
controlar
l'acceptació
de soborns
dels lobbies
a canvi
d'esmenes
en la legislació
europea
últimament
s'hi ha volgut
posar remei
prohibint
l'acceptació
de soborns
o regals
de més
de 550 euros
i l'església
què diu
davant de tot això?
el compendi
de la doctrina
social
de l'església
diu el número
411
entre les deformacions
del sistema
democràtic
la corrupció
política
és una
de les més greus
perquè traeix
al mateix temps
els principis
de la moral
i les normes
de la justícia
social
introdueix
una creixent
desconfiança
envers les institucions
públiques
causant
un progressiu
menyspreu
dels ciutadans
envers la política
i els seus representants
amb el conseqüent
debilitament
de les institucions
amics
moltes gràcies
per la vostra atenció
fins al proper dia
si adeu plau
el sant pare
en la seva
tan esmentada
humilia
del passat
19 de març
va assenyalar
que Josep
exerceix
aquesta custòdia
amb discreció
amb humilitat
en silenci
però
amb una presència
constant
i una fidelitat
total
tot
i que no
comprens
Josep
va indicar
al papa
des del seu
matrimoni
amb Maria
fins a l'episodi
de Jesús al temple
a Jerusalem
els 12 anys
acompanya en tot moment
amb cura
i amor
com viu
Josep
la seva vocació
com a custodi
de Maria
de Jesús
i de l'Església
doncs
amb l'atenció
constant a Déu
obert
als seus signes
disponible
al seu projecte
i no tant
a ell mateix
tot plegat
ens mena
l'esperança
una esperança
que arriba
fins i tot
als no-catòlics
per exemple
així va rebre
l'inici
del pontificat
l'emissora
de l'organització
de les Nacions Unides
fent-se ressò
del comentari
del secretari
general de l'ONU
senyor
Ban Ki-moon
El secretario general
de la ONU
ofreció este miércoles
sus más sinceras
felicitaciones
al cardenal
Jorge Mario Bergoglio
de Argentina
que ha adoptado
el nombre
de Francisco I
para asumir
el papado
Ban Ki-moon
también felicitó
a todos los católicos
y subrayó
que anhela
seguir cooperando
con la Santa Sede
Compartimos objetivos
desde la promoción
de la paz
la justicia social
y los derechos humanos
a la erradicación
de la pobreza
y el hambre
elementos esenciales
del desarrollo sostenible
dijo Ban
en ese sentido
afirmó que la ONU
y la Santa Sede
comparten la convicción
de que los retos
de la actualidad
pueden resolverse
a través del diálogo
por último
Ban afirmó
estar convencido
de que su santidad
continuará el legado
de su predecesor
el papa Benedicto XVI
en la promoción
del diálogo interreligioso
i ya os siguen
que el temps
de ràdio
s'està exaurint
les campanes
del campanar
ens recorden
que ja és hora
d'acomiadar-nos
i de desitjar-los
una bona setmana santa
amb l'esperança
de la Pasqua
amics i amigues
oídos del campanar
mentre els deixem
en comprimir
aquesta coneguda melodia
aprofitem
la benentesa
per dir-los
felices en mana tuta
i de desitjar-los
portafó
inmediatamente
i d'aquest a través
de desitjar-los
de fuず
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!