Estem assistint a l'Església a un fet magnífic i consolador,
com és la renovació de la consciència que som uns batejats,
perquè, en haver rebut el baptisme, com la major gràcia de Déu, des de molt petits,
hem viscut sempre la nostra condició cristiana d'una manera gairebé mecànica.
Però, abans de seguir, recordem que estem a la sintonia de El Campanar.
El Campanar arribarà fins als nostres amics i amigues oïdors
mitjançant una producció del Departament Diocessar de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona
amb la realització tècnica d'en Santi Grimau
i les veus d'en Montse Sabater i d'un servidor, Dirac Bertran.
Hem començat parlant del baptisme, i no pas per casualitat.
Aquest diumenge se celebra la festa del baptisme del Senyor.
No ens hem adonat que l'Esservatejats és constituir la categoria més alta dins de la societat humana,
i això no per exaltació pròpia, sinó per elecció i obra de Déu.
Escoltem, però, abans, la perícopa on es narra el fet del baptisme.
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven, sí, Joan, no fora potser el Maciès.
Joan, respongué dient a tothom.
Jo us batejo amb aigua, però bé el qui és més fort que jo,
i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Ell us batejarà amb l'esperit sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat.
Mentre pregava, el cel s'obrir, i l'esperit sant baixar cap a ell en forma visible, com un colom,
i una veu digué des del cel.
Tu ets el meu fill, el meu estimat.
En tu m'he complegut.
Fins aquí el relat evangèlic.
Ara donem la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
que farà el comentari de les lectures de la missa d'aquest diumenge.
El diumenge, dia 13 de gener, celebrem la festa del baptisme de Jesús.
Mossèn Joan Magí, com reforcen la nostra fe a les lectures d'aquesta festa?
La porta de la fe, sempre oberta per a nosaltres, que introdueix en la vida de comunió amb Déu
i permet l'entrada en la seva església, avui se'ns manifesta lluminosa en la revelació trinitària del baptisme de Jesús.
Quan escoltem l'anunci de la paraula de Déu en textos que hem sentit sovint,
com podem trobar-hi cada vegada més llum?
La llum de la fe que projecta la paraula de Déu il·lumina tots els racons renovats del temps en què es proclama.
Cal abraçar tota la història de la salvació per a no trair el text amb lectures fonamentalistes.
El papa Benet XVI ens diu
L'atenció que hem volgut prestar fins ara al tema de la interpretació bíblica en els seus diferents aspectes
ens permet abordar la qüestió, sorgida més d'una vegada en els debats del Sínode,
de la interpretació fonamentalista de la Sagrada Escriptura.
Sobre aquest argument, la Comissió Bíblica Pontifícia, en el document La interpretació de la Bíblia en l'Església,
ha formulat directrius importants.
En aquest context, voldria cridar l'atenció, particularment,
sobre aquelles lectures que no respecten el text sagrat en la seva veritable naturalesa,
promovent interpretacions subjectives i arbitràries.
En efecte, el literalisme propugnat per la lectura fonamentalista
representa en realitat una traïció, tant del sentit literal com de l'espiritual,
obrint el camí a instrumentalitzacions d'indola diversa,
com, per exemple, la difusió d'interpretacions anti-eclasial d'aquestes escriptures.
L'aspecte problemàtic d'aquesta lectura és que,
rebutjant tenir en compte el caràcter històric de la revelació bíblica,
es torna incapaç d'acceptar plenament la veritat de l'encarnació mateixa.
Cap a on ens crida avui l'atenció al text de la primera lectura?
El missatge del profeta Isaías rep la llum del baptisme de conversió que predica Joan.
I la presència de Jesús ens fa descobrir la frondosa vall que amaga el terreny escabrós.
Llavors, descobrim amb més detalls l'acció de la presència del Senyor.
La pot veure tothom.
Només cal que escolti amb atenció a les paraules de Jesús
i miri la seva tasca de bon pastor,
que sempre té cura dels més febles en totes les dificultats que es presenten.
I la segona lectura?
Sant Pau, en les paraules de la carta de Titus,
ens ajuda a fixar-nos en l'amor de Déu que no té límits.
Tot el que tenim és de Déu.
Els dons de Déu són per a tothom,
perquè Ell vol salvar tothom.
Ens fa fixar en tot el que ha fet i fa Jesús a favor nostre.
Actualitza el nostre baptisme que ens deixa nets
i regenera les nostres forces amb el poder de l'Esperit Sant.
Ens posa davant del baptisme de Jesús
perquè vegem tota la claror del nostre.
I com ho arrodoneix tot això el text de l'Evangeli?
L'Evangeli de Lluc ens ajuda a descobrir llum per tot arreu.
El testimoni de Joan Baptista encamina la nostra atenció
cap al veritable Maciès.
Amb l'aigua no n'hi ha prou.
No ens despistem ni marxem abans d'hora.
Ens hem de fixar en Jesús que es posa a l'aigua pregant
i té l'aval de l'Esperit Sant i del Pare.
El seu baptisme ens revela la comunió trinitària
a la qual estem tots cridats a prendre-hi part
travessant el llindar de la porta sempre oberta de la fe.
El baptisme eleva el més pobret a la dignitat més encimballada.
Un rei francès, Lluís Felip d'Orleans,
va portar el seu fill, el príncep Areu, a la parròquia
i va demanar el registre dels baptismes.
Amb ell davant li diu
Veus? Mira aquest acte baptismal
i on és el teu nom.
Ets barrejat entre dos obrers del poble
que són, davant Déu, tan alts com tu
i, com tu, hereus d'un regne immortal,
el regne del cel, que no passarà mai.
El baptisme els ha fet tan grans
com el fill del rei de França
i tu no ets més gran que aquests fills del poble.
No direm que aquell monarca no sabia educar bé.
I, parlant d'educació,
una forma que tenim els cristians d'educar-nos en la fe
és el magisteri de l'Església,
personificat en la figura del nostre pare i pastor,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guard.
En aquesta festa de l'epifania,
en la qual tenim tan present
l'evangelització de tot el món,
us proposo que reflexionem sobre
alguna cosa tan central en la vida cristiana
com és la fe.
Encara que va arrencar el 2012,
pràcticament tot el 2013,
està convocat per Benet XVI
a ser l'any de la fe.
Però, què és la fe?
S'ha donat a vegades una resposta poc adequada.
Creure en el que no es veu.
És millor una altra definició.
Creure per la paraula d'un altre.
Perquè hi ha una fe humana que ens fa creure en un metge
quan ens diu que hem d'operar-nos,
o en un pilot que ens diu que volem una alçada de 10.000 metres,
o en una persona que ens diu quin és el seu país d'origen,
sense que comprovem personalment aquestes dades.
I hi ha, sobretot, una fe en Déu
que també parli a la humanitat,
a cada un de nosaltres,
en paraules inaudibles,
en la nostra consciència,
en el nostre cor.
És el Déu,
no dels filòsofs,
no dels pensadors.
És el Déu de Jesucrist,
com deia Pascal.
En efecte,
a través de l'encarnació del seu fill,
ens ha revelat
la seva mateixa essència.
Déu és amor
i vol el millor per a nosaltres.
La fe és un do gratuït,
però en la llibertat de cada persona
hi ha acceptar-lo o rebutxar-lo,
el mateix que quan rebem un regal.
Podem no voler-lo o recollir-lo
i ficar-lo en un armari
o deixar-lo a les golfes
o posar-lo en canvi
en un lloc central
de casa nostra i de la nostra vida.
Aquestes idees les vaig exposar ja
a la carta pastoral del mes d'octubre passat,
però em sembla oportú
tornar-hi a reflexionar.
No són conceptes teòrics
i la prova és
com influeix la fe
per bé en vida
d'innombrables persones.
Algunes, com els màrtirs,
que a finals d'any
seran canonitzats,
són proves irrefutables
de com, per la fe,
van arribar a donar
les seves vides.
L'any de la fe
ha de servir,
deia també a la pastoral,
per a intensificar
el testimoniatge de la caritat.
L'apòstol Jaume
ens va deixar una carta
que ens interpel·la així.
De què servirà,
els germans meus,
si algú ens diu
què té fer
si no ho demostrem obres?
L'apòstol imagina
que algú
que no té vestits
ni menjar
per a nosaltres
i al despatx
en dient-li
vest en pau,
abriga't i alimenta't.
No podeu treure'ns
els problemes de damunt
d'aquesta manera
com si
per ser aliens
no existissin.
Encara més,
no són aliens
per a un cristià,
sinó que hem de sentir-los
com a propis.
I ens pot ajudar
aquella afirmació
de Jesucrist
que qualsevol obra
de misericòrdia
que fem
a un necessitat
és com si
a ell mateix
la féssim.
Desitjo
per aquest any
que els sacerdots
prediquin
sobre el credo,
que tots els fidels
llegim la Bíblia
i el Catecisme
de l'Església Catòlica
on s'expliquen
les veritats de fe
i les propostes
morals de l'Església
sabent que la fe
si bé
és un acte personal
no és un acte
solitari.
La vivim
amb comunitat
de disciples
de Cris
que això
és l'Església.
Adeu-siau.
Aquestes reflexions
del senyor
arquebisbe
ens fan pensar
en el que li va passar
a Jesús.
Tot el poble
s'apropa a Joan
per rebre
un baptisme
de penitència.
El poble
se sent pecador
i vol purificar
per rebre
el Crist
que està esperant.
I aquest Crist
Jesús de Nazaret
es solidaritza
amb el poble.
Sense haver
ser pecador
es fica
entre els pecadors
dins el riu
per comunicar
a l'aigua
des de llavors
el poder
de santificar.
carrega
amb les culpes
de tots
per portar-les
després
fins a la creu
com a humil
servent de Déu
fins a ser batejat
amb un baptisme
de sang
que rentarà
tot el pecat
del món.
Un baptisme
de sang
del que va ser
partícep
pel nostre
bisbe màrtir
Manuel Borràs.
I tot seguit
tornem a donar
la benvinguda
a la Montse Sabater
i a mossèn Ricard Cabré
disposat ja
a fer-nos
el seu
comentari social.
mossèn Ricard Cabré
estem a començaments
de l'any 2013.
A començaments
d'any
sempre resulta
interessant
proposar-nos
metes noves.
Vivim
en un país
democràtic
però són molt
els qui es queixen
que la democràcia
no funciona.
Potser seria bo
que ens parlés
del tipus de democràcia
que tenim
quin tipus
de democràcia
volem
i passos
a fer
per arribar-hi.
Montserrat
potser demanes
molt
pel breu espai
de temps
que disposem
però les preguntes
que proposes
són prou
interessants
com per intentar-ho.
Si la democràcia
vol dir
el govern
del poble
sembla
que n'estem
molt lluny
encara.
El poble
prou es queixa
d'haver d'aguantar
les imposicions
que li venen
des de dalt
que no sols
no ha votat
sinó que
van en contra
de les seves aspiracions
i de la seva voluntat
manifestada
de mil maneres.
El moviment 15M
n'ha estat
un bon exponent.
El poble
es veu
submesa
a una tirania
financera
amb la que
evidentment
no pot estar
d'acord.
Ho imposen
els que van
ser elegits
democràticament
però no pas
perquè anessin
a favor
del gran capital
sinó a favor
del poble
que paga
les conseqüències
d'una economia
mal organitzada.
Això fa que
molta gent
no cregui
ni en la democràcia
perquè no se sent
representada
pels polítics
que han elegit
ja que actuen
d'acord
amb la dinàmica
dels mercats
i no pas
d'acord
amb la dinàmica
de les necessitats
del poble.
El poble
no té cap mena
de control
sobre el capitalisme
financer
que és el que
porta la batuta
de l'economia
i la política
dels estats.
Aquest estat
la pseudo democràcia
que tenim
és clar
que en l'actualitat
mana el capital
tant si els elegits
són de dretes
com si són d'esquerres
i el capital
ho sabem prou
fomenta
el consumisme
l'individualisme
i el mercantilisme
de la vida
en contra
d'una vida
més austera
i més humana
per a tots.
Pel que heu anat dient
potser ja
s'endevina
cap a on volem anar
però no estarà
de més
especificar-ho.
Tornem a començar igual.
Si la democràcia
és el govern
del poble
cal que el poble
tingui més possibilitat
jurídica
de fer sentir
la seva veu
cal que els polítics
escoltin molt més
les institucions
populars
moviments
entitats
organitzacions
assemblees de barri
cooperatives
sindicats
per actuar
d'acord
amb el sentit
de la gent
que s'expressa
a través d'aquestes
institucions.
S'acabar la idea
que la política
la fan només
els partits polítics
aïllats
de tota connexió
amb aquells
que els han elegit
o que no els han elegit
però que tenen
tant dret
com els altres
que sigui escoltada
la seva veu
ja que una vegada
elegits
haurien de governar
per a tothom.
mossèn
tot això
és molt clar
però com s'aconsegueix?
Quins passos
s'haurien de fer?
Mira
primer
sensibilitzar
molt més
el poble
sobre les conveniències
d'un canvi radical
és un treball
que s'està fent
els fòrums
socials
internacionals
el moviment 15M
i altres institucions
que estan treballant
intensament
en aquesta línia
des instàncies
eclesials
o no
com cristianisme
i justícia
o justícia
i pau
i altres institucions
no confessionals
cal per tant
fomentar
un esperit
crític
que no s'acontenti
amb una crítica
de baixa intensitat
sinó que arribi
com sigui
als mitjans
de comunicació
contra un problema
global
que la reacció
sigui cada vegada
més ample
actuar en xarxa
és una bona manera
de fer sentir
la veu del poble
segon
denúncia clara
de les injusticis
que s'estan cometent
menys resignació
envers tot
atemptat
contra els drets
de les persones
per exemple
desnonaments
atemptats
contra la sanitat pública
o el dret
de tothom
un ensenyament digne
cal tenir molt present
que tota defensa
dels drets humans
implica
una denúncia global
del sistema
tercer
presentar noves alternatives
no ens podem quedar
en un simple plan
sinó que cal arribar
a acions concretes
com cooperatives
de treball
associat
cooperatives
de consum
assemblees
de barri
per aquesta missió
m'ha ajudat força
un article
de l'Albira Durán
ha pregut
a cristianisme
i justícia
fa poc
i arribem al moment
de l'entrevista
que aquesta vegada
serà doble
perquè aquí
davant dels nostres micròfons
tenim
a dues senyores
la Mercè Guàs
que és delegada
diocesana
de pastoral
de la salut
i l'Anna González
que és delegada
diocesana
de missions
i de cooperació
amb les esglésies
clar
potser es preguntaran
missions
pastoral de la salut
aquí
tinc
un
un folletó
molt bonic
que
té
un eslògan
que realment
fa pensar
hi posa
malalts
missioners
rere el sofriment
hi ha
un projecte
de mort
què vol dir això
Mercè
doncs
senzillament
el sofriment
és algú que
no està al nostre abast
no l'entenem
ni el volem entendre
i ens fa
bastanta nosa
i el projecte
d'amor
millor dit
el sofriment
sempre va
directe
amb una persona
si no
que és
llavors
esclar
anar directe
amb una persona
el projecte
d'amor
no pot faltar
amb ella
perquè tota persona
sense amors
sense sentir estimat
no pot viure
Anna
què hi afegiries?
Bueno
afegiria
que
això és un tríctic
el que tens tu davant
és un tríctic
que surt
cada dos meses
ara estem treballant
hem treballat
aquest matí
el
el
el que seria
l'acompanyament
de gent i febre
i
el que afegiria
és que
el malalt
és una persona
i el que volem fer
des de pastoral
de la salut
des de missions
és fer
l'acompanyament
a aquesta persona
un acompanyament
cristià
aquesta obra
missionera
aquest acompanyament
del malalt
missioner
va sortir
de l'iniciativa
d'una dona
una dona malalta
una meravellosa dona
que ja
des de
des de la seva malaltia
volia fer
aquest acompanyament
no és
no és només
oferir
aquesta malaltia
aquesta malaltia
aquesta malaltia
sinó
aquesta força
que ells
a través
de la
plaga
reben
és la que
volen
donar
i demanar
al senyor
pels missioners
vull dir
cadascú
en el seu servei
en el seu lloc
és aquesta força
de l'esperit
quan parlem
de pastoral
de la salut
més aviat
pensem
en una relació
directa
de persona
a persona
després
hi ha Déu
com se projecta
això
cap a les missions
bé
certament
és complicat
quan a mi
se me va
proposar
col·laborar
amb un full
va ser
el primer
que vaig dir
a veure
parlar
amb persones
així
de manera
generalitzada
no
no és ben bé
es pot parlar
del que és
la pastoral
de la salut
però
la pastoral
de la salut
té com
com
a primer
terme
atindre
la persona
única
d'una a una
perquè
les persones
són diferenciades
cadascuna
li dol
o li fa
el fa sofrir
una cosa
diferent
també
vull afegir
una cosa
la pastoral
de la salut
no és només
pels moments
que la persona
està immersa
dintre d'una
malaltia
la pastoral
de la salut
és per entendre
quina és la salut
que nosaltres
intentem
intentem
transmetre
doncs
la salut
que intentem
transmetre
és
exactament
la de l'evangèlit
no una altra
perquè estem
des de
des de
des de
una delegació
precisament
d'Església
i
diocesana
és aquesta salut
del dia a dia
no només
el moment
que les persones
passen
pel desequilibri
d'una
d'una
atxacada
degut
a una
malaltia
que és
una malaltia
inesperada
normalment ho són totes
però
n'hi ha que
venen així
d'ara per ara
i que moltes vegades
són les que fan
trontollar
no només
aquesta part
que ha quedat
lesionada
sinó que fan
trontollar
tota la persona
la malaltia
sempre
colpeix
però a vegades
quan
diguem-ne
la víctima
és un infant
encara
colpeix més
el sant pare
li van
preguntar
en certa ocasió
per què
els nens
pateixen
això
de la malaltia
precisament
amb aquest tripti
que es recull
aquesta anècdota
qui vulgui
o les dues
com està
a veure
jo
a veure
no
només dir
a veure
el malalt
nen
persona gran
a veure
sobretot
la persona gran
ja té
aquesta consciència
de la seva vocació
cristiana
i llavors
quan parlem
és que
l'acompanyament
que fem nosaltres
el títol
una mica
que posem
que és molt maco
que és
estic malalt
i soc missioner
és una mica
aquesta continuïtat
aquesta vocació
cristiana
d'anunci
per tant
el malalt
no se conviert
en missioner
que ja ho és
i llavors
el nen
la consciència
d'una malaltia
què volem
en aquests
mitjans nostres
fer
un acompanyament
en el propi
entorn
de les persones
malaltes
els que
acompanyen
el malalt
les persones
que estan malaltes
o persones
a nivell d'amics
de familiars
vull dir
en el món
del nen
el millor
és més necessari
encara
perquè
és el que diu Mercè
que moltes vegades
la malaltia
sempre l'acompanyem
o l'associem
una mica
a una edat
a una persona gran
i no
i no
tenim nens malalts
i el millor
és important
fer aquest acompanyament
a la gent
que té més a prop
els seus pares
a la família
Mercè
aquest acompanyament
deixa'm dir una cosa
sisplau
tu has fet
una pregunta
que li fan
a Benet
16
aquí Benet
16
contesta molt bé
des de la seva
impotència
en fer una
contesta exacta
contesta així
bueno
suposo que és prescrit
perquè ell li diu
querida Helena
te saluda de corazón
per lo tant
ell reconeix
que ell mateix
es fa aquesta pregunta
per què
uns poden gaudir
de tot aquell benestar
que una criatura
sembla
que es mereix
i per què
d'altres no
llavors
jo crec que
encara que
un cristià
encara que sembla
que tingui la veritat
per davant de tot
i que tingui
unes solucions
dient que sí
que el sofriment i tal
em sembla
que el que tenim
de reconèixer
són les nostres limitacions
no tenim contesta
sobretot
des de banda
del sofriment
és
és precisament
no n'hi ha
de respostes exactes
no n'hi ha
perquè n'hi ha
que
des de la visió humana
ens semblen
injustícies
i potser
que el reconeix
se'l dir
no ho sé
bé
properament
hi ha dues dates
que afecten
les dues delegacions
per un costat
tindrem aviat
la infància
al dia
de la infància
missionera
i després
ve també
la diada
de la mare
de Déu
de Lourdes
una pregunta
doble
per les dues
com se lliguen
aquestes dues dates
a veure
se lliguen
fàcilment
perquè són
accions
la pastoral
salut
la pastoral
de missions
la delegació
de missions
vull dir
formen part
d'una església
d'una pastoral
conjunta
també
abans
feies referència
a aquesta malaltia
dels nens
infància missionera
que ho celebren
el 27 de gener
que és diumenge
és una jornada
a nivell mundial
bueno
l'emba és molt concret
aquest any
en els nens
d'Europa
acollim
a tots
com Jesús
imagina't
vull dir
que és treballar
en aquesta incidència
en els nens
apropar-los
a aquesta realitat
de Jesús
i Jesús
està al costat
primer de qui
està al costat
de la gent
que més
el necessita
i en aquest moment
sempre
en les famílies
la gent
que a vegades
ens fa més patir
en les que
pensem menys
és la gent malalta
vull dir
i quan demanem
alguna cosa
sempre demanem
salut
el primer és
salut i feina
però salut
sobretot
llavors
molt bé
i mira com
es pot
enllaçar
o fer aquesta
continuïtat
tota aquesta vivència
des de
des de missions
des de
des de
des de la salut
entendre una mica
el que deia abans
la Mercè
la salut
la salut
és al costat
de la persona
però des que neix
vull dir
que és una pastoral
que l'acompanyarà sempre
i és com la missió
la vocació del cristià
és la missió d'anunci
Mercè
bueno
la Mare de Déu
és la que
empara
tota persona
sigui
des de la infància
missionera
o sigui
d'allà en sigui
jo sempre
tu ho saps ben bé
he dit que
bueno
m'ha agradat
pensar
des de l'interès
que les
com se diu
això
les delegacions
hem de
fer un camí
junts
no en tinc massa bé
tot i que
la delegada
de pastoral
de la salut
no en tinc massa bé
que
la missió
ens vagi
pel seu costat
la càrita
es vagi
per l'altre
l'altre
vagi
per l'altre
no en tinc això
perquè
és un
des d'un llibre
únic
i des d'una veu
única
que ens
que anem seguint
la vida
i anem seguint
els ensenyaments
que Jesús
ens transmet
des de
sobretot
de l'Evangeli
de la paraula
de Déu
aleshores
allí
és per tots
igual
posem
punt i final
en aquest moment
de conversa
amb Mercè Guàs
delegada
diocesana
pastoral
de la salut
i també
amb Anna González
delegada
diocesana
de missions
i de cooperació
amb les esglésies
abans però
voldríem
recordar
que el dia
19 de gener
tindrà lloc
la primera jornada
diocesana
de pastoral
de la salut
amb el títol
del bon samarità
com a icona
de la pastoral
de la salut
ves
i tu
fes igual
el ponent
serà
Joan
Bajo
Llaurador
i es desenvoluparà
l'hospital
universitari
de Sant Joan
de Reus
des de
dos quarts
de deu
fins a
tres quarts
de dues
de la tarda
és un acte
obert a tothom
és a dir
no calen
inscripcions
el baptisme
ha estat
l'eix vertebrador
del nostre
programa d'avui
el baptisme
el rebem
de molt petits
però
el sabem viure
amb la consciència
i la responsabilitat
de gent gran
i
ja us hacía
amics i amigues
oïdors
que les campanes
del campanar
donen les seves
darreres
batallades
per avui
així doncs
ens acomiadarem
fins la propera
emissió
fins aleshores
feliç
setmana a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
d missus