Sonen les campanes anunciant el primer diumenge de Quaresma.
Sonen les campanes del Campanar anunciant una notícia realment impactant
que ha fet córrer rius de tinta arreu del món.
El Campanar és una realització del Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona
i que arriba fins a vostès gràcies a un Santi Grimau, a la part tècnica,
i a Montse Sabater i un servidor, l'Iraq Bertran, davant el micròfon.
Evidentment, la gran notícia durant molt de temps serà la renúncia de Benet XVI al sol i pontifici.
Va ser una sorpresa fins i tot per als bisbes.
Així explicava el nostre pare i pastor, Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
Arquivisbe Matripulatà de Tarragona, primat i president de la Conferència Episcopal Tarraconense,
com es van assabentar de la sorprenent nova als bisbes en seu a Catalunya?
Us voldríem breument explicar com va ser la notícia per a nosaltres.
Realment ha sigut una casualitat que estiguessin tots els bisbes de Catalunya reunits
en una trobada de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Estàvem a Tiana, al nostre lloc habitual d'estança,
i allà estàvem...
A més, havíem quedat a fer aquest dia de recés, un dia de pregària, tots junts,
i després dedicaríem l'endemà.
Ahir ho haguéssim dedicat a treballar per els temes que teníem de la Conferència Episcopal Tarraconense.
No hi havia grans temes de treball, però bé, ho veiem.
I mentre estàvem fent aquest recés, ens estava predicant un mossèn,
que és el vice-decà de la Facultat de Teologia.
Es va entrar el secretari del Cardenal de Barcelona,
i amb una cara una mica preocupada, cridant al cardenal que va sortir,
va abandonar la reunió, la pregària en què estàvem,
i a continuació el cardenal va entrar una altra vegada donant-nos la notícia.
Va dir que el Sant Pare havia de demanar la dimissió per motius de salut.
Jo el primer que vaig fer va ser que el comunicat,
les paraules del Sant Pare, que ja van arribar quasi molt aviat de seguida en castellà,
que es traduïssin al català, que es pengessin a la pàgina web,
i que se'ls enviessin als mitjans,
perquè jo crec que era el millor que podíem fer en aquell moment.
El document de renúncia pronunciat pel papa Benet XVI és corprenedor.
Així el llegia i comentava el nostre senyor arquebisba.
Jo diria que per tots nosaltres va ser un moment,
primer, de gran estranyesa, no?
Ens vam quedar com una mica, una cosa així no es produeix tots els dies.
Jo crec que és una notícia, tots ho han reafirmat,
una notícia històrica, una notícia històrica.
Però de seguida també vam començar, entre nosaltres,
a dir que realment això demostra un gran amor a l'Església.
Quan ho vam llegir, ho vam llegir a poc a poc,
estimadíssims germans,
us he convocat en aquest consistori
no sols per a les tres causes de canonització,
sinó també per a comunicar-vos una decisió de gran importància
per a la vida de l'Església.
Després d'haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència,
he arribat a la certesa que per l'edat avançada ja no tinc forces
per a exercir de manera adequada el ministeri Petri.
Ministeri de Pere, de Sant Pare.
Soc molt conscient que aquest ministeri, per la naturalesa espiritual que té,
ha de ser portat a terme no únicament amb obres i paraules,
que seria, diguem, el que pot fer ell ara,
sinó també, i no en menor grau, patint i pregant.
Malgrat això, el món d'avui, subjecte a ràpides transformacions
i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe,
per a governar la barca de Sant Pere i anunciar l'Evangeli,
necessita també el vigor tant del cos com de l'esperit.
Vigor que en els darrers mesos ha disminuït en mi de tal manera
que he de reconèixer la meva incapacitat per a exercir el ministeri
que em va ser encomanat.
Per això, i aquest és el punt central del que ell volia dir,
tot el que ell volia dir és alguna justificació,
per això, sent molt conscient de la seriositat d'aquest acte,
en plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma,
successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels cardenals
el 19 d'abril del 2005, de manera que des del 28 de febrer del 2013,
a les 20 hores, la seu de Roma, seu de Sant Pere, quedarà vacant
i haurà de ser convocat per part de qui té competències per a fer-ho,
al conclave, per a l'elecció del nou sum pontífex.
I acabo després amb unes paraules d'agraïment.
Estimadíssims germans, us dono les gràcies de cor per tot l'amor
i el treball amb què heu portat al meu costat el pes del meu ministeri,
i demano perdó per tots els meus defectes.
Ara confiem l'Església, la cura del seu sume pontífex,
sume pastor, nostre Senyor Jesucrist,
i supliquem a Maria, la seva mare,
que assisteixi amb la seva bondat maternal als pares cardenals
en l'elegi al nou sum pontífex.
Pel que fa a mi, també en el futur,
voldria servir de tot cor la Santa Església de Déu
amb una vida dedicada a la pregària.
Però, qui era el que fins al dia 28 d'aquest mes serà el papa Benet XVI?
Monsenyor Jaume Pujol ens fa aquesta valoració.
Penso que és una decisió d'una gran finura també espiritual.
realment ell és un home que és molt sensible, com sabeu,
és un home que té una finura espiritual molt gran,
l'han vist com pregue, l'han vist com parli,
però sobretot jo crec que és un home d'una categoria intel·lectual molt gran,
i això realment ens dona a nosaltres un...
ens ha donat, diguem, i ens està donant,
perquè encara no ha acabat, jo espero que en aquests dies
encara rebrem algunes de les seves grans al·locucions,
jo crec que intel·lectualment un titular que vaig llegir ahir em va agradar,
diu, és el papa que ens ha fet pensar,
crec que això a mi em sembla que és un titular molt encertat,
és a dir, que és un home que dona amb la seva paraula,
dona arguments, reflexió,
jo penso que aquest relativisme ètic que ell tant ha parlat,
que no és un encontre, sinó és un buscar les arrels
en què tots puguem tindre uns punts comuns.
Com hem dit abans, l'Església i el món reveren el passat 11 de febrer
una sotregada increïble, gairebé impensable.
Anteriorment hem sentit la valoració del senyor arquebisbe.
Altres personatges il·lustres del món eclesial també manifestaren la seva opinió
sobre el fet i la figura de l'encara papa.
Per exemple, us ha dit les paraules de don Josep Maria Soler, abat de Montserrat.
Després de conèixer amb sorpresa la renúncia a l'exercici del Ministeri Patrí del papa Benet XVI,
la primera reacció que m'ha vingut és la de valorar la grandesa humana i espiritual
que el gest i les mateixes paraules amb què ho ha dit revelen de la seva persona.
I d'altra banda ho ha fet amb un estil molt propi d'ell,
considerant primer la possibilitat contrària a la decisió que anava a prendre,
dient que es podria fer de papa des de la pregària i des del sofriment,
però valorant que aquest exercici del Ministeri Papal
demana una activitat i una agilitat que per les seves condicions de salut no té.
En aquest sentit hi veig un gran sentit de responsabilitat
i també un gran amor a l'Església i a la humanitat
per deixar pas a una persona que amb més vigor i amb més joventut
pugui prestar aquest servei.
Particularment voldria compartir amb vostès un sentiment
que observo estar creixent aquests dies.
I és que el 28 de febrer de 2013, a les 8 del vespre,
no serà només la fi del pontificat de Benet XVI,
nascut Josep Rasinger,
sinó també el de Joan Pau II.
I tinc la impressió que la sortida de l'època buitiliana de forma permanent
només es produirà quan, a mitjans de març,
des del balcó de Sant Pere,
els fidels escoltin les paraules
«Nuntio bovis gaudium manum»,
«Avemus papa»,
seguides amb el nom del successor de Benet XVI,
però, sobretot, del de Joan Pau II.
Però canviem per un moment de tema.
Pocs evangelis ens poden interessar tant per a la nostra vida cristiana
com el que aquest diumenge ens proposa l'Església,
el de les temptacions de Jesucrist.
Els evangelistes es van lluir amb la seva exposició.
Avui ens toca la de Lluc,
amb particularitats molt interessants,
encara que canvia l'ordre dels altres evangelis.
Qui és Jesús?
El fill de Déu, és cert,
però és també home perfecte.
I com a home,
té els seus gustos,
les seves tendències,
les seves il·lusions.
És en tot,
com nosaltres,
menys en el pecat.
I Satanàs,
que no sap qui és Jesús,
però sospita ja a aquelles hores,
no pot tolerar que la nova humanitat,
en perspectiva,
se li escapi de les mans.
I es diu el maleït.
I per què no provar la tàctica del paradís
que em va donar tan bons resultats?
Si vaig poder amb Adam,
per què no podré amb aquest Jesús tan misteriós?
Però millor que escoltem aquesta perícopa de l'Evangeli
segons Sant Lluc,
capítol 4, versets de l'1 al 3.
Jesús, ple de l'Esperit Sant,
s'entornà del Jordà.
L'Esperit el va conduir pel desert
durant 40 dies
i era temptat pel diable.
Aquells dies no va menjar res
i a la fi tenia fam.
El diable li digué,
Si ets fill de Déu,
digues a aquesta pedra
que es torni pa.
Però Jesús li va respondre,
L'Escriptura diu,
l'home no viu només de pa.
Després el diable
se l'endugué en l'aire.
Li va mostrar en un instant
tots els reialmes del món
i li digué,
Et donaré
tota l'autoritat
i la glòria
d'aquests reialmes.
Me l'han confiada a mi
i jo la dono a qui vull.
Adora'm
i tot serà teu.
Jesús
li respongué,
Diu l'Escriptura,
Adora el Senyor,
el teu Déu,
dona culte a ell tot sol.
Després el conduïa a Jerusalem.
El va posar del de tot del temple
i li digué,
Si ets fill de Déu,
tira't del tabaix.
Diu l'Escriptura,
donarà ordre
als seus àngels
de guardar-te
i encara
et durarà
les palmes
de les mans
perquè els teus peus
no ensopeguin
amb les pedres.
Jesús
li contestà,
Diu l'Escriptura,
No temptis el Senyor,
el teu Déu.
Un cop el diable
hagués gotat
tota mena de temptacions,
s'allunyà d'ell
fins al moment oportú.
I ara donem la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
qui ens comentarà,
a més d'aquest fragment
de l'Evangeli segons Sant Lluc,
la resta de les lectures
de la missa dominical.
El 17 de febrer
ens trobem
en el primer diumenge de Quaresma.
Mossèn Joan Magí,
com ens obren la Quaresma
les lectures del primer diumenge?
Ens fan reflexionar
en els dons de Déu
que arriben a nosaltres
dins d'una història real.
Serem feliços
si els fem prosperar
en comunió.
La paraula de Déu
ens anima
a dialogar amb tothom.
Estem celebrant
l'any de la fe
i sabem que la porta de la fe
es traspassa
quan donem
una bona resposta
a la paraula.
Com podem enriquir
el nostre diàleg
amb més presència
de la paraula de Déu?
Tenim els dons de Déu.
El baptisme
ens ha fet un gits
del Senyor
i ens ha donat
la nostra missió
de seguir Jesús
units en comunió.
Jesús,
que ens va al davant,
guiat per l'Esperit Sant,
fa el camí del desert
vencent
tots els obstacles
amb l'aliment
de la paraula de Déu.
Tenim la Bíblia
i millor
si és una traducció
comènica.
El papa Benet XVI
ens diu
voldria subratllar
a més
el que han dit
els pares sinodals
sobre la importància
en aquest treball
comènic
de les traduccions
de la Bíblia
en les diverses llengües.
En efecte,
sabem
que traduir un text
no és un simple
treball mecànic
sinó que,
d'alguna manera,
forma part
de la tasca interpretativa.
Pel que fa a això,
el venerable
Joan Pau II
ha dit
qui recorda
tot el que van influir
les disputes
entorn de l'escriptura
en les divisions,
especialment a Occident,
pot comprendre
el notable pas
que representen
aquestes traduccions comunes.
Per això,
la promoció
de les traduccions comunes
de la Bíblia
és part
del treball
ecumènic.
Vull donar
les gràcies
aquí
a tots els
qui estan
compromesos
en aquesta
important tasca
i animar-los
a continuar
en la seva obra.
Com ens encamina
cap a la comunió
el text
de la primera lectura?
El llibre
del Deuteronomi
ens guia
cap a l'altar
del Senyor
oferint les primícies
de la nostra realitat
per compartir-les
amb ell
i amb tothom.
Ens fa recordar
la nostra història
i la nostra realitat
actual.
Posa a la nostra
presència
totes les persones
que ens han ajudat
i ens fan descobrir
la presència
de Déu
en elles.
Ens anima
a prosperar
en tots sentits
amb la comunió
sincera
des de l'altar
de Déu.
I la segona lectura?
Sant Pau
ens fa veure
la plenitud
d'aquest guiatge
en el seguiment
de Jesucrist.
Un guiatge
eficaç
proclamat
per la resurrecció
vers on tots
caminem.
Amb la paraula
del Senyor
al cor
la farem arribar
als nostres llàmies
i el diàleg
serà eficaç.
Ens unirà
més
i més.
Ens rentarà
la pols
que intenti
barrejar-se
en la forma
de posar en pràctica
els dons
que Déu ens ha donat.
I com ho arredoneix
tot això
el text
de l'Evangeli?
En la lectura
de l'Evangeli
de Lluc
contemplem
Jesús
caminant
pel desert
amb tota la normalitat
sense deixar-se
enredar.
Nosaltres
que coneixem
el Sinaí
amb totes
les seves promeses
caminem
i construïm
la terra promesa
enlloc on som
i en el poble
que som.
Alimentant-nos
bé de la paraula
sobretot
en les nostres
celebracions
de l'Eucaristia
allunyarem
les trifulgues
que es presentin
als satanàs
de tor
de la nostra generació.
Crec que
Josep Ratzinger
va demostrar
un gran coratge
quan
a l'abril
de fa vuit anys
va acceptar
convertir-se en papa.
No era pas
una cosa
que ell volgués
o desitjés.
Des de feia
molt de temps
aquest home
el carisma
del qual
no és el govern
volia retirar-se
anar-se'n
a viure
amb el seu germà
i dedicar-se
a l'estudi
i a escriure.
el van triar
va acceptar
i no es va escapar.
Però
sobretot
va demostrar
el seu coratge
per viure
amb un llegat
immens
i feixuc.
Una part
del mantell
de Joan Pau II
se'l va haver de posar
a discurseu.
Viatges
trobades
multitudinàries
i una presència
mediàtica
que per al
pontífex polonès
extrovertit
atlètic
enamorat
de la vida
i el món
era
com una segona pell
una càrrega
molt agobiant
física
i psicològicament
per a Benet XVI.
Una altra part
de l'herència
també se la va trobar
i la va haver
d'administrar
escàndols
problemes no resolts
per un papa
que tampoc
era home
de govern
tot el que
Benet XVI
va tractar
d'empènyer
cap a la transparència
un món
que per història
i tradició
més aviat
era poc amant
de la llum.
I com haurà
de ser el nou papa?
Eusací
el desig
del nostre senyor
arcabisbe.
Home,
jo penso que
ha de ser
un gran evangelitzador
jo crec que
ha de ser
un gran
un home sant
jo demano al senyor
que sigui sant
que sigui
un home
realment
coherent
i també que tingui
capacitat intel·lectual
que ens pugui dir
però sobretot
que sigui un gran
evangelitzador
d'aquelles persones
que ens animin
que sàpigui dir
les coses
tant de bo
tinguéssim un Joan XXIII
en el bon sentit
de la paraula
d'un home
també els sant pares
ho han sigut
en el nivell
diguem
quan els tractes
quan jo he pogut veure
Joan Pau I
Joan Pau II
no el vaig tractar
Joan Pau II
i Benet XVI
Joan XXIII
també el vaig poder
conèixer
i vaig ser al seu funeral
estava a Roma
llavors
només tenia
19 anys
potser
t'enteraves poc
però jo vivia a Roma
en aquella època
del Concebi
i dels anys 60
ell va morir el 63
jo feia un any
que estava a Roma
un any i una mica més
doncs
la gent diu
Joan XXIII
però no un Joan XXIII
és perquè digui
perquè canvia tot
perquè això de canviar tot
és
les coses
han de canviar
a la mesura
que milloren
no en la mesura
que empitjorin
si a l'Església
diem
canviar tot
significa
que hem d'anar
suprimint
moltes coses
i que la fe
fem una rebaixa
de la fe
i al final
això jo penso
que no ho vol
ningú
ni els que estan
una mica allunyats
i el cas
és que
el papa dimissionari
va tractar
de convèncer
l'Església
i el món
que ell
Benet
només era
ell mateix
amb les seves virtuts
i les seves limitacions
només
ell
no pas un altre
però sempre
planava darrere seu
l'ombra gigantina
del seu predecessor
amb la seva memòria
mediàtica
impresa a les ments
i als cors
de més de mil milions
de seguidors
potser el seu
major esforç
i el més difícil
acomplert
i perfeccionat
per la gran renúncia
que Joan Pau II
no havia volgut fer
ha estat precisament
aquest
transportar l'Església
des de l'era
buitiliana
vers un futur
diferent
ha estat potser
el papa
deliberadament
menyscridaner
des dels temps
de Pius XII
i gràcies
al seu pontificat
discret
i a la seva
confessió
de debilitat
ha alliberat
el proper papa
de l'obligació
de ser
un superhome
en el proper concler
hi participarà
per primer cop
una persona
el nom de la qual
ens resulta
a tots
molt entranyable
monsenyor
Lluís Martínez Sistac
cartenal
arcabisbe de Barcelona
i durant set anys
arcabisbe de Tarragona
successor
de Sant Fructuós
i també
ara
fill adoptiu
de Tarragona
senyor Cardenal
què en pensa
de la decisió
del Sant Pare
Benet XVI
d'abdicar
jo penso que
el papa
ha pres una decisió
sens dubte
molt personal
cadascú ha de prendre
la decisió
que en consciència
consideri
que ha d'aprendre
el papa
va ser escollit
pel col·legi
cardenalici
ara fa uns set anys
i
vuit anys
i ho ha acceptat
per fer un servei
a l'església
ell per l'edat avançada
i perquè les seves forces
ja no responen del tot
ha considerat
que no pot fer-ho
d'una manera adequada
servir a l'església
i per tant presenta
la renúncia
presenta
renuncia
perquè no ha de presentar
la renúncia
a ningú
senyor Cardenal
ja sabem que no entén
d'experiència
en aquestes coses
però
com veu?
com s'imagina
el còmcla
en què hi participarà
per primer cop
no tinc experiència
però penso que serà
un esdeveniment
eclesial
es pot veure
des de tots els punts
de vista
nosaltres ho hem de veure
des d'un punt de vista
eclesial
l'església no és només
una estructura
que ho és
humana
però també hi ha
tota la dimensió
de presència
de Jesucrist
i del seu esperit
i de la fe
i de la convenió
i de la pregària
per tant
tota la pregària
de tota l'església
farà que ens ajudi
i que puguem escollir
la persona
que creiem en consciència
és seriós
suposo que ha de ser
molt seriós
quan votes
fas aquell jurament
de buscar la persona
que davant de Déu
consideres més adient
per poder servir
l'església
i servir el món
per tant
això t'hi jugues
la teva pròpia consciència
i també
la teva responsabilitat
humana
i cristiana
i sacerdotal
i episcopal
per tant
em sembla que és una cosa
que té unes garanties
a un gran expert
en dret canònic
se li pot preguntar
quin és el procediment
per triar un papa
oi?
es pot fer
de moltes maneres
saben que hi ha
tres maneres de fer
una és per escotini
és a dir
per elecció
en dos terços
més un
això es conserva
el més un
després de dos terços
la majoria
després hi ha un altre sistema
que no és tan habitual
que és per
per compromisaris
per
es dir
s'escollixen uns quants
cardenals
perquè aquests
facin la seva elecció
i una altra és
per aclamació
si un cardenal diu
jo considero
que el papa
ha de ser aquest
i tots
jo l'elegeixo
jo l'elegeixo
jo l'elegeixo
i això és un ànim
també queda legit
són tres sistemes
el més normal
és per l'acció
perquè potser és el més objectiu
papereta
secreta
davant de Déu
i a la capella
Xistina
amb el judici final
allà
a l'abcis
i allà
entregar la papereta
suposo que dius
aquí
recordo
senyor cardenal
que quan
era
arcabisbe
de Tarragona
vostè
em va honorar
amb la seva
confiança
en alguna de les nostres converses
quan es parlava
de canvis
a les diòcesis
i sortien les travesses
sobre qui aniria
haver de saber
a quina seu
vostè feia servir
sempre l'expressió
desfilada de models
ara
naturalment
la premsa
hi torna
que si ha de ser negre
que si ha de ser europeu
que si ha de ser
que és cardenal
o aquell altre
com ho veu vostè?
Bé
l'església
jo penso
moltes
moltes vegades
ha succeït
que els que vinc de Déu
són inescrutables
i doncs
vagi a saber
quan estiguem tots reunits
amb les reflexions
que puguem fer
pensant
amb les persones
en concret
amb les seves capacitats
i pensant
en el moment històric
concret
perquè un papa
és per un moment determinat
amb una visió de futur
sens dubte
amb una església
que ha de servir al món
i que sobretot
ha d'evangelitzar
i anunciar a Jesucrist
perquè
això és el més important
que no vol dir
desentendre's dels homes
i de les dones
i dels problemes d'avui
en absolut
però realment
anunciant a Jesucrist
el seu evangelio
la doctrina social
de l'església
fa que transformem
també aquest món
llavors busquem
la persona més adeguada
de quin continent
jo penso
que més que buscar
quin continent
és buscar quina persona
que és d'un continent
d'un altre
això sí
les estadístiques
els diaris
els menys d'avui
on hi ha comentant
però l'important
és trobar la persona
més adequada
i esperem
que amb l'ajuda
de tots
amb la pregària
de tot el poble de Déu
i amb l'ajuda
de l'Esprit Sant
els cardenals
serien capaços
de trobar-ho
una de les coses
que també surten
a la premsa
aquests dies
és de si el nou papa
ha de ser vell
o ha de ser jove
de fet
hi ha un ventall
on escollir
que va des dels 57 anys
fins als 80
quina és la seva opinió?
miri
doncs
hi ha opinions
jo no hi he pensat
un papa
ja bastant
com va ser
Joan XXIII
de transició
va fer un concili
que feies
més de 100 anys
que no s'havia fet cap
concili ecobènic
depèn
el papa
doncs
ha exercit
perquè encara
fins al 28
la seu està plena
per tant
doncs
encara és el papa
i el vice de Roma
fins al 28
i a més
8 anys
ha fet un servei
depèn
tot té avantatges
i inconvenients
però jo torno a pensar
que és la persona
si la persona
és molt adequada
sigui més gran
o sigui més jove
sigui d'un lloc
o d'un altre
l'important és la persona
com en tot
perquè les institucions
les fan les persones
i si la persona
és adequada
durarà els anys
que Déu vulgui
perquè això
tampoc ho sabem
però és igual
a vegades
en pocs anys
es fan moltes coses
i en molts anys
es fan menys
quan estava a Tarragona
un servidor
li va augurar
la porpa cardenalícia
predicció
que
com pot veure
el senyor cardenal
s'ha complert
i fins i tot
vaig comentar-li
la possibilitat
de vestir
algun dia
una sotana blanca
recordo que sempre em deia
i tant
una sotana blanca
de bisbe missioner
com també
l'hi havia dit alguna vegada
d'aquesta pasta
els fan
i
ha pensat
en que ara
la cosa
no sona tan impossible
no
això
és una responsabilitat
tan gran
que només és
si et cau a sobre
has d'acceptar-ho
o no
acceptar-ho
però això
ni s'hi pensa
i si per voler
de l'esperit sant
tinguéssim
el primer papa català
i si li caigués a sobre
aquesta designació
miri
si entrem
120 cardenals
pensant només
amb els de dintre
és
una possibilitat
d'entrar 120
però
també
no ens podem
de fet ja sabem
que pot ser un de fora
que no sigui
del col·legi carnal
i sigui reunit
en el còmclaf
però en fi
això
n'hi he pensat
moltes gràcies
senyor cardenal
i pregarem
perquè
l'esperit sant
il·lumini
els electors
del nou papa
en la seguretat
que viurem
fins al que resta
de mes
si no vol
uns dies
d'allò més singulars
posem ara
el punt i final
per avui
amb aquesta
nostra emissió
del campanar
entre tant
els deixem
en companyia
d'aquesta
bonica melodia
això sí
no ens acomiadem
però
sense abans
desitjar-los
una molt feliç
setmana a tothom
d'avui
penj 알아
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!