Gràcies.
Les setmanes van passant,
segurament pels que esteu de vacances
més ràpid del que voldrieu,
però el que és és que un altre divendres
ja som aquí i nosaltres així de feliços
els que preparem l'1-2 i seguit
el Temps de Sardanes, els bars i música
per acoblar a Tarragona Ràdio
avui a l'edició 861
d'aquests gairebé al voltant
dels 60 minutets que dedicarem
aquesta parcel·la, aquest raconet
de la cultura popular i tradicional
catalana. Avui som la Núria
al comptador de so, i aquí davant
del micro, davant presentació, guió i presentació
l'Àngel López, després s'hi afegirà
la Marta, el seu racó
de la Marta.
Anem a fer-vos cinc cèntims
de què anirà el programa d'avui
i aquesta nova edició de l'1-2 i seguit.
i com toca, en aquesta època de l'any, el més prioritari és l'agenda d'activitats ballades de festa major
i els cicles d'estiu
que també són una activitat important
malgrat que sigui una de les més castigades
per les famosíssimes
malauradament retallades.
I n'hi ha un dels cicles
que millor ha aguantat aquesta temporada
tant en la quantitat de l'oferta
com la qualitat, com fins i tot
segons sembla també per la presència de públic
és el del Vendrell, que justament acabarà
aquest diumenge i ho farà
amb luxe, amb una bona cobla
a la cobla, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i un magnífic program
el que hem preparat.
Un cap de setmana
que també ens portarà aplecs importants
en una activitat que, tal com preveiem
i com és habitual, cada any
es revifa, després d'un
parèntesi, no d'aturada
però sí de reducció
en el nombre de grans aplecs
durant el mes d'agost.
Aquest cap de setmana
entre diversos aplecs
el de Cambrils
el 33è aplec de Cambrils
en sessions de tarda i nit
al parc del Pascador.
Us parlarem també a l'agenda
de l'esbar d'en Saire
de Tarragona
parlarem d'altres formacions
que estan actuant aquests dies
i un esbar
ja en la perspectiva més general
de les notícies
farem com és habitual
una mirada general
d'aquelles activitats
que mereixen ser destacades
un esbar
anomenat
Montgrí Dansa
lògicament
amb seu atornoller de Montgrí
que presenta un nou espectacle
Temps i llegenda
un esbaragués
que té un llarg currículum
d'espectacles innovadors
en aquest àmbit
i parlant d'això
d'innovació
en l'aspecte estrictament musical
no es presenta ara
però sí que
podríem dir
que aquesta
aquesta actuació
del proper divendres
serà la posada llar
per dir-ho d'alguna manera
Teniu Català
en Sembla
una formació
que combina
alguns dels noms
que més sonen darrerament
amb un dels jazz
aquí a Catalunya
amb potser dels millors
músics de cobla
una barrejeta
que segurament sonarà
a la mar de bé
ara ens damunt
divendres vinent
i caldrà parlar també
d'una exposició
que us recomanarem
i que té la seva seu
a Cambrils
a l'Ajuntament de Cambrils
tot coincidint
amb la festa major
i tal com hem avançat abans
el racó de la Marta
que no fallarà
aquesta setmana
anem a començar
i fem-ho
com sempre
com és habitual
amb música
una sardana
estrenada l'any 1971
a Palau de la Música
Catalana
motiu del 25 aniversari
de la colla sardanista
Violetes del Bosc
el seu autor
Félix Martínez Comín
d'aquells autors
amb qualitat
i que a més a més
va saber
trobar aquells ingredients
que fan que les sardanes
agradin pràcticament
a tothom
en aquest cas
va ser dedicada
al capdencer
durant molts anys
de la colla
Violetes del Bosc
el Sebastià Alba
va t'aquí el nom
missatge
a l'amic
perquè era molt més
que una dedicació
de compromís
i per cert
que en un moment
determinat
l'autor
introdueix
alguns motius
d'una altra sardana
d'en Félix Martínez Comín
o frena Violetes del Bosc
mirant de lligar-ho tot
en aquell mateix concert
també es va presentar
la que segurament
és la sardana
més coneguda
més popular
de Félix Martínez Comín Rosa
de Sant Jordi
dedicada també
a la colla
d'aquest nom filial
de la Violetes
escoltem
aquest missatge
a l'amic
en enregistrament
dirigit per Jesús Ventura
i la cobla de Cambra
de Catalunya
a la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bufismana!
Fins demà!
Fins demà!
Sardanes, a la una del migdia a l'Arbós, a la plaça
de la Vila amb la Villpuig-Cobla.
Una població que es repetirà
el dimarts, dia 27, també a la una del migdia
i a la plaça de la Vila, però aquesta vegada
amb la Cobla Contemporània.
El dissabte, dia 31, a les 12 del migdia a Santa Oliva
amb la Cobla Rassò dels Densaires
al Penedès. A les 6 de la tarda, a Torre d'en Barra
a la plaça Mossèn Joaquim Brunat
amb la Cobla Cosetània. I acabem
pel que fa a aquest apartat de ballades a les comarques
terragonines, el diumenge 1 de setembre
a les 11 del matí
a Ullacón, a la plaça de l'Església, amb la Cobla
la principal rapitenca.
I un parell de concerts que val la pena
destacar aquests propers 8 dies.
El dissabte, dia 24, a les dues del migdia
a Cabra del Camp,
el concert vermut, una activitat
habitual en moltes festes majors dels pobles,
tot i que cal destacar
en aquest cas, que és amb Cobla
i actua a la Costa Brava, que és Cobla Orquestra.
Aquestes formacions moltes vegades fan aquests concerts
en formació d'orquestra
o en barreja de Cobla Orquestra
i en aquest cas s'anuncia específicament
el concert vermut amb Cobla.
El diumenge, dia 1 de setembre,
a les 7 de la tarda,
al Vendrell, ja on hauran deixat enrere
el cicle ballades d'estiu, però en aquesta
ocasió, on sigui això, un concert
al Museu Déu, amb la Cobla Maricel,
tots celebrant el 40 aniversari del foment
sardanista Vendrellenc i aprofitant
aquesta actuació per fer la que anuncien
com a reestrena d'un disc
que ja es va presentar fa poques setmanes
que han registrat la Cobla Maricel
amb sardanes del seu actual director,
Jordi Poblí.
I una altra activitat que també
recupera ritme després
d'aquesta pedentesi estiuenc
de l'agost és la dels concursos de colles.
Aquest dissabte, dos concursos,
a les 12 o 20 dies juny de la pista
Parc Alegria, dins del campionat de la Terraferma
i també Colles Lliures, amb la Cobla
Montgrins, a les 6 de la tarda, llançar
a la plaça major per a Colles Lliures
amb la Cobla Ciutat de Girona.
El dissabte, dia 31, a 3.45 de la tarda
en camp, a la plaça dels Arínsuls,
com un acte previ, per dir-ho d'alguna manera,
de l'Aplec que es farà l'endemà,
el 20 concurs de colles sardanistes
per a Colles Lliures, aquest,
amb la Cobla Flama de Farners.
I a les 10 de la nit, a Olot, a la plaça Braus,
al territorial comarca gironina,
a Colles Lliures, amb la Cobla La Principal d'Olot.
El diumenge, dia 1 de setembre,
concurs a les 12 del mig, a les Berges Blanques,
al passeig del Terrall,
també valen pel campionat de Terraferma
i Colles Lliures, amb la Cobla Montbrins.
I acabem amb els esbars.
Aquest divendres, dia 24,
a dos quarts d'onze de la nit,
a l'Arbós del Penedès, a la plaça de la Vila,
a l'esbar Sant Julià,
amb el seu espectacle Imatges de la Mediterrània.
I divendres, vinent, dia 30,
a les 7 de la tarda, Calafell,
dins la Setmana Medieval,
i encara a l'esbar d'en Saire de Castelló d'Empúries.
Tornem a la música i fem-ho ara amb una sardana,
enregistrada en directe en la final del concurs de la sardana d'any,
però no aquesta última que s'ha celebrat a Tarrona,
encara no ha aparegut el disc Testimoni,
que acostuma a publicar-se cada any,
sempre acostuma a aparèixer gairebé al cap d'això,
d'un any de la celebració.
Doncs aquest correspon a la 23è edició de la sardana d'any,
un concert que es va celebrar a la Sala de Carvinyes
al Teatre de la Llotja de Lleida,
el 12 de maig del 2012.
Una sardana finalista,
i a més a més va obtenir l'exècid Sa Pauma,
de Josep Coll,
tal com la va interpretar la Bell Puiggold.
i a més a més a més a més.
i a més a més a més...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pobres demà!
pobres demà!
Fins demà!
no!
Fins demà!
ni pare!
ni mare!
ni mare!
ni mare!
ni mare!
ni mare!
ni mare!
ni mare!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un altre nom destacat de la cançó catalana
que fa pocs anys van registrar en una cobla
és Kiko Pee de la Serra.
Tampoc es pot dir que ben bé hi canter,
sinó que era una mena de recitat en una versió
d'un dels grans clàssics de Frank Sinatra,
My Way,
que en el disc de la Marató de TV3 de l'any 2009
va passar a anomenar-se Com he fet sempre,
la cobla era Els Mongrins i l'arranjament de Marcel Artiaga.
Ja sé que és molt a prop,
el meu final sé que m'espera,
ja ho sé,
però no tinc por,
per mi serà una altra frontera.
L'actriu Mercè Martínez ha participat
en moltes importants obres de teatre i teatre musical,
encara que el gran públic potser la coneix
més per la seva intervenció a diverses sèries de televisió,
com Porca Misèria o La Riera, entre altres.
També és un excel·lent cantant,
faceta en la qual van registrar un disc
amb la cobla mediterrània,
on recuperava cançons que van ser èxit fa molts anys.
Una de les més divertides d'aquestes cançons
és Tothom Jama,
escrita amb motiu del descobriment de l'any 1922
de la tomba del faraó Tutankamón.
Una gran revolució,
hi ha la Xina i el Japó,
perquè un savi sense por
ha obert la tomba d'un faraó.
Quan el savi lliva entrar,
el moquet més del d'estranyar,
va ser un negre que cantar
una sernana de l'enportar.
El grup de Goll de Gom
va aconseguir un dels majors èxits
del teatre musical català,
en Maricel,
fita que va voler repetir
en una obra amb una ambientació ben diferent.
Flor de nit
no va triomfar en la mateixa mesura,
però també va tenir un fort impacte,
ja que contenia cançons molt velles.
L'actreu principal
era la tarragonina Carme Cuesta,
qui anys després
van registrar un parell
d'aquells temes
amb la cobla marinada,
flor de nit i ciutat d'Ibori.
Escolteu-ne uns petits fragments.
quan ve la nit
sota la lluna blanca
totes les flors a contracor
es tancen.
quan ve la nit
sota la lluna blanca
sols una flor s'obre de sobte
i canta
sóc flor de nit
sóc flor de nit
sota la lluna
sota la lluna
sota la lluna canto
sóc flor de nit
de dia
tot són penes
quan ve la nit
a la ciutat d'Ibori
surten els gals
i cauen les caretes
ciutat d'Ibori
avui rosa de foc
ciutat família
avui ja tens amor
ciutat d'Ibori
avui rosa de foc
ciutat família
avui ja tens amor
una altra cantant catalana
segurament encara més coneguda
que també ha cantat
acompanyada de la cobla
és la Nina
ho ha fet diverses vegades
una de les quals
amb la cobla
de cambra de Catalunya
convenientment ampliada
és una versió
del tema principal
de la pel·lícula
la plaça del diamant
l'original
de la qual la cantava
Ramon Montaner
Cançó d'un temps
de trampis
i carreres
mal d'empedrats
dies de sol
i de pluja
barri amunt
i barri avall
nits de lluna plena
somnis d'embalat
vella com una princesa
d'algun vell conte d'infants
et veig de llum
de punta
a la plaça
d'algun
i no només han cantat
amb la cobla
intèrprets del país
també ho han fet
veus com la de
la cantat nord-americana
Monica Green
també amb la cobla
de cambra de Catalunya
i tot un clàssic
com el Bridge Over Troubled Water
de Paul Simon i Art Grafunkel

i tot un clàssic
i tot un clàssic
i tot un clàssic
per acabar
us convido a escoltar
un engrescador tema
on hi ha col·laborat
persones
de procedències
ben diferents
l'autor
era cubà
i l'arrenjador
és argentí
l'adaptador
de la lletra
és català
la cantant
també és cubana
i entre els músics
segurament
també hi trobaríem
certa diversitat
m'explico
es tracta de tot
un clàssic
de la música cubana
Mira'm quina gràcia
de Benny More
arrenjat per
George Serraute
i Jordi Lara
i interpretat
per la cantant
Lucrecia
i la cobla
de cambra de Catalunya
Como?
Mira, xica, xaxa
con cola catalana
a agua
Mira'm quina gracia
ramena
alzó del mambo
las catalanas
Mogan la cintura
y las camas
igual, igual
que las cubanas
Miran quina gracia
ramena
alzó del mambo
las catalanas
Mogan la cintura
y las camas
igual, igual
que las cubanas
Mira'm quina gracia
ramena
alzó del mambo
las catalanas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escolta'm aquest engascador, com deia la Marta, tema de la cantant Lucrècia, que per cert expliquen que quan van enregistrar-lo, al final, com que ja havia acabat el text que havia de cantar, la Lucrècia se li va escapar.
Fins demà!
I encara hi havia els micros obertes.
Després els va fer gràcia i van decidir incorporar-ho en l'enregistrament.
I així és com acaba aquest tema.
I també com acaba aquesta secció, el racó de la Marta, d'aquesta setmana. Marta, que vagi molt bé, eh?, els colònies.
doncs no ens ho expliques?
A veure què hi ha d'explicable en aquestes colònies, que t'ho passis molt bé.
I tu i tots els petits, petits, que hi ha en diverses edats, em sembla que són fins als 16 anys, i em sembla que comencen a anar-hi als 5 anys, potser, Marta?
Uns 5 o 6 anys, em sembla?
6 anys.
Doncs ja ho sé que amb tota aquesta bona colla de nens i noies, nens i nenes, passant-s'ho bé en aquestes colònies.
I després, aviat, el campionat de Catalunya, altra vegada, en les diferents categories de tot el campionat, i molt especialment, ara que parlem dels més joves, són les colles alavines, infantils i juvenils.
Anem cap al noticiari del nostre programa.
L'atzar, que és molt preciós, ja ho sabeu, ha volgut que aquesta setmana, les notícies que us havíem preparat, tot estigués sense entrades al mateix dia, el divendres vinent, dia 30 d'agost.
La primera, val la pena remarcar que una de les formacions amb més esperit innovador, amb ganes de fer coses diferents, en tot cas, és el grup Montgrí Dansa, Torrolla de Montgrí, de l'Associació Sardanista Continuïtat,
que presenta el proper divendres, 30 a les 10 de la nit, a l'Espai Terra de Torrolla de Montgrí, el seu nou espectacle, Temps i Llegenda, comptant amb l'acompanyament de la Cobra Jovení Bola Sabadell.
Aquesta proposta vol fer arribar un espectacle de dansa catalana actual fresc i dinàmic, segons la seva promoció.
Així consta de dues parts. La primera fa referència a Temps, i és com s'intitula, i consta de danses i músiques tradicionals conegudes que s'han entrellaçat.
La segona és la titulada Llegenda, i així podrà veure el ballet de Caire Fantàstic, Les Goixes del Montgrí, i, finalment, a Temps de Bolero.
Les dues són propostes creatives exclusives del compositor Joan Lluís Moraleda i coreografiades per Sebastià Vilanou, director i coreògraf del grup Montgrí Dança.
La direcció de la Jovení Bola Sabadell, a Temps i Llegenda, va càrrec de Jordi Núñez i també d'en Joan Lluís Moraleda.
Fins ara, el grup Montgrí Dança ja ha ofert diversos espectacles de real tradicional ben destacats,
així cal recordar l'èxit del Trencat i Seguits, i més recentment, Inaudit, un recorregut per la biografia musical de Vicenç Bou.
Malauradament, coincidint amb aquesta proposta que acabem de comentar el mateix dia,
cal tenir en compte la presentació de la niu catalana, ens sembla, ara ens damunt, actual capital de la Sardana.
Es tracta d'11 músics dalt l'escenari, estrenant un repertori absolutament nou,
que treballa, d'una banda, a partir d'alguns estàndards, coneguts pel gran públic,
així com, principalment, presenta noves cançons a partir de textos de poetes catalans de gran prestigi,
des de Joan Margarit a Montserrat a Balló, passant per Enric Casases o Sabest i Alzamora,
i clàssics com Joan Vinyoli, Gabriel Ferreté o Joan Salvat Papassetti, entre d'altres.
Per entendre'ns, es tracta de juntar Andrea Motis i Joan Chamorro,
amb un potent grup de músics, entre els quals uns quants del bo i millor de les cobles actuals.
Concretament, són l'esmentada d'Andrea Motis, veu, trompeta, saxo, soprano i alto,
Joan Chamorro, saxo, tenor i baríton i contrabaix,
Joan Díaz, piano, melòdica i composició,
David Mangual, contrabaix, Ramon Àngel Rei, bateria,
Sergi Gili, Flavioli Flauta, Marti Montaltibla,
Enric Ortia, la tenora, David Pastor, trompeta,
Víctor Corré, el trombó i Eduard Prats, el fiscorn.
Després d'Aranys de Munt, l'espectacle es presentaran
en la propera edició del Mercat de Música Viva de Vic,
el 12 de setembre, i a Barcelona el proper 20 de febrer del 2014 a l'Auditori.
Actuació aquesta darrere, que servirà per anar a registrar en directe
aquest treball que girarà a partir de la primavera vinent.
La Cobra Orquesta Salvatana treu al mercat
dos dels tres discurs que ha dit en guany
per comemorar el seu centenari.
No, broma, una altra formació que arriba
a aquesta xifra tan respectable com és un centenari
per a qualsevol formació musical.
Un d'aquests enregistraments serà de concerts de música catalana,
una de les activitats habituals en aquests tipus de formacions,
és a dir, de peces musicals, pel·lícules i cançons populars en català.
L'altre disc serà de música de ball,
amb balsos, pasdobles, boleros i d'altres ritmes.
El tercer disc serà el que ja es va anunciar també en el seu moment
de temàtica sardanista.
Inclourà 12 peces, en què 10 d'elles estan recuperades
i correspondran una per cada dècada del centenari de la Cobra.
Les altres dues obres són novetats de Jordi Feliu,
Bufant els Cent anys,
i de Josep Ferraz, Salvatana centenària.
És a dir, el timble i tenora de la Cobra Orquesta Salvatana actual.
Aquest disc de sardanes es tornarà a conèixer el 13 d'octubre,
dia exacte del centenari.
Serà en el mar de la ballada de l'ermita de Caçà de la Selva,
el lloc on es va fer la seva primera actuació.
Els discos els edita directament la Cobra
i l'enregistrament s'ha fet als estudis 44.1 d'Aigua Viva.
Recordem que el centenari de la Cobra Orquestra
es va iniciar el passat 3 de març
amb la diada del soci dels Amics de la Cerdana de Caçà de la Selva.
I finalment us recomanem una exposició
que s'inaugurarà divendres vinent a Cambrils,
concretament al vestíbul de l'Ajuntament.
Portarà el lema de músics de festa
i es tracta d'una mostra itinerant del Museu Etnològic de Barcelona
que presenta imatges de músics tradicionals
arreu dels països catalans d'entre els anys 20 als anys 50
del fons de l'aixiu d'imatges etnogràfiques d'aquell museu
i de col·leccions particulars.
Segons anuncia la convocatòria,
la vitalitat de la música popular
té uns precedents en els mestres de les imatges de l'exposició,
mestres en instruments, melodies i sentiments,
músics que han mantingut i han reinventat usos i costums de festa,
del temps i de l'espai públic,
una forma de relació amb la terra i el mar,
de conèixer i de fer-se conèixer entre els grans i els petits,
els homes i les dones, els de casa i els foresters.
Aquesta és la promoció que en fan d'aquesta exposició,
que promet força.
La inauguració tindrà lloc a les 8 del vespre
i es podrà visitar fins al 15 de setembre
de dilluns a dijous,
de dos quarts de nou del matí a tres de la tarda
i els divendres de dos quarts de nou a dues,
mentre que els dissabtes, dominges i festius,
l'exposició restarà tancada.
Tornem a escoltar una sardana,
una que podríem situar en la catalogia de sardanes ja clàssiques.
És la segona que va escriure el compositor Narcís Paulís
i va destacar sobretot per haver dignificat el Fabiol,
un instrument que durant massa anys
va ser força menys tingut a les cobles.
De fet, a la Catalunya Nord,
a les cobles s'havia arribat a desaparèixer totalment
i no ha estat fins als finals dels anys 50,
del segle XX, primers dels 60,
que es va recuperar.
I Narcís Paulís podem dir que va mantenir la flama
de dignificar aquest instrument
que creia que havia de fer qualcom més
que l'introid de les sardanes
i, de fet, va ser mestre de molts dels que després
van seguir aquesta tasca de recuperació.
Una sardana que va ser escrita l'any 1928,
que van registrar a la CUP de Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
amb Xavier Pagès com a director
i que es titula La Bernadeta de l'Urdès.
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
L'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urès
L'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
L'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
La Bernadeta de l'Urdès
T negotiation
L'Urdès
Fins demà!
És una secció que a vegades es confon força amb la de textos,
sobretot des que en aquesta edat de textos ens fem ressò de coses que veiem per la xarxa,
les xarxes socials sobretot, i que a vegades són ben adequades per la secció de xafrateries.
Aquesta primera xafrateria, per exemple, la trobàvem per la xarxa,
i no hagués de tenir la seva cosa així curiosa i estranya fins i tot.
Diu, el Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot i la penya barcelonista Almogàber,
els Garrotxins han encarregat a la Copla, la principal d'Olot,
una sardana dedicada al futbolista de FC Barcelona,
imagineu-vos-ho, de la selecció argentina, Leo Messi.
La iniciativa ha estat d'un membre del CIT i segueix dient el missatge,
la pressa s'estrenarà el dia 10 de maig en una fira de productes del Barça que tindrà lloc a Olot.
Doncs mireu, no és la primera vegada que es combina, es barreja la sardana amb el futbol,
però potser no és tan habitual fer un nom tan concret d'un jugador.
I bé, canviem radicalment, segueix havent moviment,
tal com ho és en general al voltant de la famosa cadena del dia 11 de setembre,
i també en l'aspecte sardanista.
El cas és que veiem molts missatges,
això per les xarxes, o bé directament ho anuncien algunes entitats,
que fan lligar una qüestió amb l'altra,
és a dir, l'activitat habitual de les sardanes,
que l'11 de setembre tradicionalment era un dia força actiu en aquest sentit,
amb la cadena, intentant compaginar les dues coses.
El cas és que algunes cobles han vist totalment alterat el seu programa per aquests dies respecte a altres anys.
Com que era un dia amb molta sol·licitud per les cobles,
moltes d'aquestes actuacions ja es fien d'un any per l'altre,
i era un dia ja que teníem cobert, i a més a més molt cobert.
Doncs en un any tot això s'ha trastocat bastant,
i moltes d'aquestes ballades s'han suspès o traslladat,
sobretot les de la tarda, evidentment.
D'altres ho han aprofitat perquè compten amb que molts sardanistes vindran d'altres comarques,
s'aproparan a la seva zona, al seu tram de cadena,
i aprofitaran per això, per fer turisme durant el matí i perquè no ballar sardanes.
Ja ho havíem comentat, això.
El cas és que segueix a haver moviment,
i pel que fa aquí a Tarragona,
ja vam anunciar que l'Agrupació Sol de l'Institut Tarragona
se tenia el seu propi tram,
el cas és que hi ha hagut una mena de negociació,
diguem-ho així, amb l'Assemblea Nacional de Catalunya,
hi ha hagut un canvi.
Han canviat el lloc on estava previst inicialment,
entre les platges de la Rosada i la Sabinosa,
i finalment estarà en el tram 225 a la carretera València,
tot just passada la Cruïlla, on s'inicia l'autovia de Solou.
I anuncien també que si algú més es vol apuntar,
doncs ho pot fer directament en aquest tram,
des de la web de l'Assemblea Nacional de Catalunya.
I després de l'11 de setembre, aquí a Tarragona,
caldrà parlar, de fet hi ha molts els que estan implicats,
ja fa temps que estan treballant a les festes de Santa Tecla,
i des del punt de vista sardanista,
una de les activitats importants de les festes de Santa Tecla
des de fa molts anys és el concurs de colles sardanistes,
un concurs que té, diguem-ne, mala sort pel que fa a l'ubicació.
S'havia trobat fa uns anys un lloc força ideal,
que era la plaça del mercat,
on les colles podien ballar amb tranquil·litat,
amb poc trànsit, amb espai suficient,
proper, immediat, pràcticament a les Rambles,
és a dir, amb força ambient, sempre molt de públic,
acostumat ja aquells dies a la dinàmica de les festes,
i bé, ja us podeu imaginar que amb motiu de les obres del mercat
van haver de canviar, es va passar a la Rambla,
allà es va veure que era poc adient,
molt adient per ballar de sardanes,
però poc adient pel que fa a un concurs de colles,
i es va trobar que es podia aconseguir fer-ho
en un lloc potser allunyat del centre,
però amb força bons resultats per assistència a públic,
que és el passeig marítim, el Serrallo, pràcticament,
un lloc on les condicions d'espai no eren ideals,
però s'aconseguia tirar endavant amb força enginy
pel part dels organitzadors del cas del Tarragoni
a l'hora de situar les colles.
En guany, quan ja es comptava fer-ho al mateix lloc,
imagineu-vos, ara no falta ni un més perquè es faci el concurs,
sembla que a la mateixa hora, al mateix dia,
al mateix lloc, s'ha proposat una festa del Club Super3,
i aquí ja corren tots els organitzadors,
i com a víctimes, diguem-ne,
que aquí no només intervé, intervenen ells,
l'Ajuntament de Tarragona, com a organitzador,
coordinador de les festes, sinó també al port de la ciutat.
Ja us anunciarem en el seu moment,
quan es confirmi la ubicació definitiva,
però sembla que tots els números són perquè es torni a fer
en un lloc on ja s'havia fet,
que és l'esplanada que hi ha al davant de l'escala real,
és a dir, l'altra punta del moll de costa,
un lloc on tampoc s'havia pogut fer els últims anys
perquè estaven obres, i sembla, sembla,
que en guany serà aquesta, l'ubicació definitiva.
Com deia, ja us anunciarem en el seu moment,
quan es confirmi, cosa que, evidentment,
cal esperar que no trigui gaire,
tenint en compte que el concurs serà el dia 15 de setembre.
I com us deia, les xafarderies dels textos
pràcticament es barregen, i ara hi anirem directament.
Passem a aquesta secció, on les xarxes socials són molt importants.
I ràpidament, ràpidament, perquè el temps se'ns tira a sobre,
i ja sabeu que la Federica Sardanista, doncs, ho treballa força,
això de ser present a les xarxes socials,
no només per conèixer les activitats,
sinó per mirar a fer ambient.
Un exemple només, fa pocs dies apareixia aquest missatge,
que pot ser transcendent, però mira, és allò per anar fent ambient,
com deia, i diu, com n'és agradable fer el vermut
amb el so de les sardanes de fons, eh?
Potser que en balleu alguna, també, no?
Mira, és allò, mirada d'anar fent bullir l'olla, diguem-ho així.
I això, el Twitter, el Facebook,
llegia amb un missatge del representant
i contraveixista de la Comla Rau Jove,
deia això,
La millor ballada de tot l'any, sense cap mena de dubte,
quina germenació, luxe tocar amb un ambient així,
fi de temps que no veia tanta gent ballant, escoltant, etcètera.
Bona ballada.
I suposo que molts imagineu ja que es refereix a la ballada del dia de Sant Magí.
Al vespre, realment, la Rambla fegoig,
amb tanta gent,
tanta gent perquè és festa major,
però, a més a més, tanta gent ballant.
Molta més de l'habitual amb qualsevol ballada de la ciutat.
i hem d'acabar, i potser resumint un missatge
que sortia passat dia 20 de la Cobla Sant Jordi,
que segur que molts us sorprendrà,
diuen així,
Ho hem fet, hem gravat la versió en Cobla de Gangnam Style,
Sardana Style,
col·laborant al proper disc de versions dels grellers mataronins,
els laiatans.
Visiteu la seva pàgina al Facebook
i no obtindreu més detalls.
Aquesta és la recomanació que ens fan ells,
la gent de la Cobla Sant Jordi.
Ja val la pena que ho feu, els laiatans,
un grup de grellers que pràcticament han tocat de tot,
adaptat per a grup de grellers.
I aquest enregistrament que estan fent ara
ho fan amb col·laboracions de les més diverses
que us podeu imaginar.
Entre elles, aquest tema,
que segur sorprendrà molts,
amb la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ja teníem més de xafarderies, de notícies,
de textos, fins i tot, però bé,
els rellotgemana.
I aquí acabem.
Doncs tindrem més coses per dir-vos
la setmana vinent, divendres vinent,
altra vegada,
a la nostra cita habitual de cada divendres,
a dos quarts de nou del vespre.
Ja ho sabeu,
les repeticions habituals,
de les 12 al migdia,
el dissabte,
els diumenges a les 10,
i sempre que ho vulgueu,
al web de Terranaràdio.
Ho passeu molt bé.
a la te ja.
Fins demà!