Fins demà!
A vegades als sardanistes se'ls ha acusat de ser massa conformistes,
d'acomodar-se amb les situacions del país i fins i tot se'ls ha atribuït una etiqueta de conservadurisme
que sembla impossible de treure's del damunt.
Sense negar que molts sardanistes efectivament encaixin del tot respecte a aquests qualificatius,
com sempre les generalitzacions són injustes.
Des del punt de vista històric això és totalment fals en els orígens de la sardana moderna,
mentre que allò que va passar després és que les forces conservadores es van apropiar a la imatge del sardanisme
de manera que la perspectiva més vital, dinàmica i compromesa amb l'entorn restava amagada,
com l'altra cara de la lluna, que no es veu però hi és.
De fet, entre els sardanistes, un col·lectiu que en realitat resulta difícil o impossible de definir i de delimitar,
segurament hi trobaríem de tot.
Si hi ha alguna tendència que predomina, més jugaria el que fos,
acabaria poc respecte a allò que passa en general a la societat catalana.
Només cal que es pugui donar a conèixer en tots els seus aspectes,
com ara els que creuen que a Catalunya el que li cal es poder decidir què vol fer i amb qui.
Moltíssims van ser a la celebre manifestació de l'11 de setembre a Barcelona
i diumenge n'hi haurà una bona representació a l'acte que s'anuncia a Cornellà.
Tot plegat és un pas més en una presència que, insisteixo, sempre hi ha estat,
tot i que no sempre de manera visible.
Vull dir que els sardanistes sempre n'hi ha hagut en moments i accions especialment sensibles per al país,
encara que no hi participessin amb l'etiqueta de sardanistes.
Potser caldria que algú es decidís a fer una història alternativa de la sardana
per descobrir, només per posar algun exemple,
que el compositor Josep Vicent Xeixu era un destacat lluitador anarquista,
que la transició més d'un ballador de colla d'aquella Tarragona va estar a la presó,
que al darrere de certes iniciatives ciutadanes arriscades en determinades èpoques
no hi faltaven sardanistes, etcètera.
En part, aquella etiqueta de conformisme que deia del sardanisme
era justificada perquè afectava les entitats,
que han de veure-se-les amb organismes de tot tipus
i a vegades ho han fet en temps gens fàcils.
Però tot una altra cosa són, insisteixo, els individus.
A nivell individual, els sardanistes, igual que la resta ciutadans,
per exemple, cada vegada més, veuen clar que allò que convé al país,
encara que sigui complicat, va en una direcció molt determinada.
Molt bon vespre, la va cita de les sardanes, dels bars,
la música per al Cobló, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
És la de l'1-2 seguit i avui l'edició 838.
A punt?
Jo sí, i tu?
Tu ja fas donar que parles, eh?
Sí, sí.
Molt bé, eh?
Allò m'hi deixo anar a l'entrada.
Sí, sí, sí, sí.
Encara que quedi clar,
algunes m'havien comentat que aquest compte inicial
no deixa de ser l'opinió personal d'un servidor.
El programa sempre hobert a les opinions de tots, eh?
No només els que els fem, ja sabeu,
i dos, sempre que vulgueu,
dir-hi la vostra,
poc o molt referidor al món de la sardana.
En aquest cas, doncs, la cosa anava més enllà,
però vinculant-la amb els sardanistes i el sardanisme.
Doncs res, salutacions de la Sílvia, el control de so,
i l'equip del programa, la Maria Rosa.
I l'Àngel.
Mira, a punt, no?
Sí, sí.
Per veure què passa, què passa?
Dins el món de la sardana, els dos bars, la música per al Cobló.
Doncs ara ho sabreu.
I, d'un moment, un petit sumari,
un resum d'allò que us oferirem en aquest programa d'avui,
de l'1, 2 i seguit,
la 24a edició de la sardana a l'any.
Avui, en segona tanda de semifinals,
parlarem del Dia de la Dona Treballora.
És d'aquí vuit dies,
però hi haurà un parell d'actes de concerts
dedicats especialment a les dones.
i la sardana,
que ja fa temps que es fan actes d'aquesta mena,
però ja veureu que avui pararem atenció en el contingut,
amb els noms,
fins i tot amb l'origen i amb l'edat d'aquestes compositores
que cada vegada més, poquet a poquet,
van fent-se el seu lloc,
mentre la música per a Cobla.
Primera ballada de sardanes de l'any a Tarragona,
aquest diumenge, al Serrallo.
No la primera actuació de Cobla,
ja hi ha hagut algun concert,
però aquí, a la ciutat de Tarragona,
primera ballada,
aquest diumenge, al migdia.
Avançarem coses pel proper cap de setmana.
Ajunar de cita pel que fa a les colles de competició.
Assemblea General, per una banda,
però també,
no potser això d'una banda no,
separar-ho,
sinó que estarà integrat dins la mateixa festa,
la cluenda del campionat de l'any passat.
parlarem de la Cobla del futur.
Què és això de la Cobla del futur?
No es tracta de noves propostes en formació de Cobla,
que n'hi ha moltes d'arribament,
però sí una aposta diferent,
que vol fer participar els joves músics.
I allò que comentava fa un moment,
encara que només ho deixo molt puntualment,
a la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana
dels Serranistes,
que es presenta aquest diumenge.
Això i més coses,
des d'ara i fins a dos quart de deu de la nit.
Per començar,
la Sardana de l'any.
El concurs de la Sardana de l'any segueix el seu curs,
que des de la setmana passada vol dir la fase de semifinals,
és a dir, aquella en la qual es determinen les sardanes
que seran a la final de Tarragona el proper 11 de maig.
Aquesta setmana ens trobem en una situació idèntica
a la de l'anterior eliminatòria.
Hem de triar entre dues sardanes del mateix autor.
Tal com vam comentar,
les bases del concurs prohibeixen
que a la final hi pugui arribar
més d'una composició per autor.
Per això, quan es dona aquesta possibilitat,
és obligat que aquestes obres competeixin entre elles.
Aquesta vegada són sardanes signades per Carles Santiago,
la primera de les quals és l'anomenada Colla Xàldiga
i la interpreta la Cobla, la principal del Llobregat.
d'un commerçament
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquesta sardana, que acaba de sonar, ja hem completat l'eliminatòria
d'aquesta setmana. Recordeu que podeu votar
en el web de la Sardana de l'Any
o bé telefonar en el contestador automàtic
93-309-76-37.
Es consideraran vàlids els vots emesos
dissabte i diumenge durant tot el dia
i el dilluns fins a les dues de la tarda.
Fetes! Escolten!
Doncs obrim agenda. Una agenda que, com és habitual,
comencem amb els aplecs i activitats així extraordinàries,
com és el cas d'aquest diumenge
amb la presentació de la sectorial
de l'Assemblea Nacional Catalana, Sardanes per la Independència,
a Cornellà de Llobregat serà el matí
a la plaça de l'Església, on actuarà
la cobla per la Independència, formada
per més de 50 músics i s'hi estrenaran
nous sardanes. També el 24è
petit aplec de bordils a la tarda
al pavelló Torrentó amb les cobles,
la principal de Porqueres, la principal
de Banyoles i Baix Empordà.
Pel proper cap de setmana, el dissabte 19,
el quart aplec Jove de Juneda, que aquesta vegada
s'inserirà, diguéssim, estarà inclòs
dins la cloenda del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes vespre i nit
al pavelló municipal amb les cobles
de Castell i Contemporània. I l'endemà, el diumenge,
al 41è plec de Salrà, matí i tarda
a la plaça de la Fàbrica, amb les cobles
Ciutat de Girona, Mediterrània, la Flama
de Farners. I també el diumenge, dia 10,
el 39è plec de Cerdanyola del Vallès,
a la tarda al pavelló municipal Can Xarau,
amb les cobles Jovení Bola Sabadell,
els Montgrins i Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
amb concurs de colles improvisades.
I us parlem ara de Ballades de Sardanes.
Aquest diumenge, a les 12 del migdia,
aquí a Tarragona, el Sarrallu, amb la coble
a la principal de Tarragona. Coincidirà amb la
celebració de les jornades astronòmiques
Cuina a bord, dedicades als plats típics
mariners, és a dir, els que els mariners
cuinen i mengen a bord de la barca, en aquest
cas elaborat per 20 restaurants del barri.
El programa de la ballada és el següent.
En primer lloc, la coble a la principal de
Tarragona interpretarà el Pati Dolors, de Jordi
Feliu, Tossa Bonica, de Francesc Marrós,
Sardana Salonce, de Jordi Paulí,
Colometa, de Ricard Viladasau.
Sabadella, la Sardana, d'Enric Ortí,
Mataró Sardanista, de Carles Santiago,
Gresca Pirata, de Xavier Pinyol,
Rotllana d'Or, de Daniel Gasulla,
i la Flama de la Sardana, de Tomàs Gil i
Lembrada. El proper cap de setmana, el dissabte
19, a partir de les 6 de la tarda, a Reus,
a l'Ompallol, la zona comercial,
i actor a la coble ciutat de Reus, segons
sembla, farà diverses petites actuacions
a diferents punts d'aquesta zona comercial.
I l'endemà, el diumenge, a les 12 del migdia,
a Cambrils, al Club Nàutic, amb la coble
Cossetània, hi haurà l'estrena, també,
de la Sardana Oleastrum, de Jurep Enric
Pérez.
I prenem atenció en l'apartat de concerts.
Hi ha dos concerts força interessants
a la coble Reus Jove, aquest
diumenge, dia 3, a dos quarts de set de la tarda,
al Bravium Teatre, i
actuarà un concert en homenatge,
no en homenatge, sinó en motiu,
del Dia de la Dona Treballodra.
I per l'atenció amb el
programa, que oferiran, perquè
és variat, no tot dedicat a dones,
però sí que en bona part
amb les dones com a protagonistes.
És aquest.
En primer lloc, Ripoll, a l'entorn del monestir,
de Montserrat Puigolà,
Bonastre, de Carlota Baldrís,
El poder dels desitjos, de Ferran Carbadillo,
és una sardana d'estrena, d'allumiment de trompeta,
dedicada a la trompetista Susana Marco,
Monestir de Vall Santa, d'Antoni Planàs,
Un compositor reusenc, premi de composició
Julià Carbonell, d'any 1970,
Reus, Ciutat Pobilla, de Francesc Joanola.
A la segona part,
Cent Arroba Plex,
no sé com digir, no sabíem,
ara ho discutia, no sé com digir-ho,
Cent Arroba Plex.
Sí, perquè l'A ja és la mateixa roba.
Bé, en tot cas, una sardana d'Antoni Quinjuan,
dedicada a la colla sardanista Rosa de Reus,
pels cent anys que han organitzat,
cent Aplecs que han organitzat al llarg de la seva història,
més exactament.
Seguirà una sardana d'estrena d'Alfred Abad,
el terremuní Alfred Abad,
a la mare,
i amb dedicatòria, doncs,
prou evident, a la seva mare,
obrera la llum d'un somni de Maria de Finet,
Cuando vuelvo al tolado,
un arranjament per a cobla del célebre bolero de Maria Greber,
i tancarà la petita Dagmahuit de Maria Mercè Navarro i Galindo.
El preu d'entrada d'aquest concert és de 4 euros.
I passem ara al concert del divendres 18,
a dos quarts de 10 del vespre,
tian, al casal,
el concert del Dia Internacional de la Dona,
amb la cobla roja jove.
El programa és el següent.
Mercè, és un concert que ja fa bastants anys que organitzen,
amb aquesta intenció de ferir només sardanes escrites per dones.
Si anéssim veient el programa d'aquests concerts,
veuríem com ha anat evolucionant.
De vegades, jo estic segur que els organisadors tenien problemes
per fer un programa diferent cada any.
Això ha canviat tant que ara,
i veureu que les sardanes les anunciarem
indicant la procedència, força variada, de les compositores,
i també l'any de naixement.
Veureu que hi ha des d'autèntiques veteranes fins a noies molt joves,
i fins i tot amb moltíssimes estrenes.
Veureu, començaran amb una veterana,
la Montserrat Puigolà, del 1939,
nascut el 1939,
és la Santa de Ripoll, a l'entorn del monestir.
Seguim amb Som Així, que és una estrena,
de Mariment Gretal, de Lleida, nascuda el 1960.
Als de casa, una altra estrena,
aquesta de la Rosa Maria Ramírez, de Manlleu, del 1995.
Aurora o la llum d'un somni, de Maria Lafinet, de Perpinyà, del 1962.
De 3 barres a 4, una altra estrena, de Diem Wong Tran, una noia de Vietnam, de Hue, que és nascut el 1965.
Quina amistat, altre cop una altra estrena, d'Aurora Vicentini, de Perpinyà, del 1997.
A la segona part, La sardana Bonastra, de Carlota Valdris, del Vendrell, del 1960.
Berenguera, una altra estrena, de Bàrbara Ardenuí, de Blanes, del 1988.
Una història sense paraules, de Nevat, de Tarragona, del 1992.
Una obra lliure per a piano i coble, l'escoltàvem la setmana passada,
en l'estrena que es va fer a Reus el passat dia 2.
Farà de solista de piano la mateixa autora, la Nevat,
i és una instrumentació per a coble, també d'ella,
i en col·laboració amb l'Eduard Sendra, el contrabeixista de la coble reu jove.
És una obra dedicada a la coble reu jove pels seus 15 anys.
Seguirà amb Nits Reusenques, d'Isabel Medina, de Mataró, del 1966.
La petita d'Agmauit, de Maria Mercè Navarro, de Badalona, del 1963.
I acabarà amb Recors de Tiana, de Dolors Baldric, de Manresa,
nascut el 1966 i que va traspassar el 2010.
Una programació, com veieu, ben variada,
amb autores, algunes de veteranes,
però veieu que predominen les més joves i amb moltíssimes estrenes.
Realment, poc a bo que està canviant molt,
encara són minoria les dones compositores,
però felicitem-nos que almenys la tendència sigui que,
com allò que diuen, progressa adequadament.
I acabem la segenda d'avui parlant-vos d'un concurs per aquest diumenge,
a les 12 del migdia al Macellas, a la plaça de la Vila,
el 33è concurs vàlid pel Campionat de la Terra Ferma i Colles Lliures,
amb la coble Vents de Riella.
Jo us deia fa un moment que una de les peces
que s'interpretaran en aquells concerts de Tiana
era la història sense paraules de l'Anna Bat,
l'escoltàvem la setmana passada.
Doncs bé, ara recordarem una altra peça d'aquell concert
del dia 2 de febrer al Teatre Bertrina de Reus,
amb motiu del 15è aniversari de la coble Roi Jove,
celebrat, com dèiem, al Teatre Bertrina.
Com és habitual, serà amb un enregistrament del col·laborador
del programa Francesc Ibert,
una de les diverses sardanes que s'hi van estrenar,
el sol entremig de nublades, del músic terrasenc,
però resident a Tarragona des de fa força anys,
Francesc Rius.
Molts anys després d'uns estudis inicials de piano ja ben gran,
Francesc Rius, químic de professió,
va poder desenvolupar estudis superiors de música.
Com a intèrpret és clavecenista
i membre del grup barroc de música de Cambra Concertare,
així com a col·laborador habitual en orquestres
i grups instrumentals i vocals,
tant amb el clave com amb l'orga.
També ha estudiat i toca l'uboe barroc i la garellà.
Ha dirigit formacions corals,
com la buixerica de Tarragona,
els grups vocals de Cambra, Camerata de Tarragona
i Salou a Capella,
així com l'orquestra d'alumnes del Conservatori de Tarragona.
Com a compositor ha escrit per a diverses formacions,
tant de música instrumental com vocal,
entre les quals destaca la música coral,
la música tradicional i la cobla.
En aquest darrer camp destaca la suït mediterrània,
estrenada el 20 de novembre del 2011
en el memorial Joaquim Serra.
Escoltem ara la sardana que va dedicar
a la cobla reu jove en el seu 15è aniversari.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
El sol entre mig de nubulades.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
surja!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
лиblús que el Premi Agustí Borgünyò 2013 ha recaigut en Jordi Saury Terres de Sabadellll pel tractament rigorós i de divulgació de la música sinfònica, o de lliure format per a Cobla, el programa Esperít de festa de Ràdio Sabadell.
IÚI Per l'excel·lent treball de presentació dels concerts segons indica-la nota oficial.
Els premis l'atorga a l'entitat Sabadell Més Música i vol reconèixer la dedicació per promoure la creació o difusió de la música més enllà del vessant popular,
En aquest cas, segons l'organització, el treball de recerca i el tractament documentat
en la presentació d'una música lliure per a Cobla
hem adescut per unanimitat l'atenció especial del jurat.
El lliurament del premi serà el proper divendres 15 de març
en la Festa Sopar a Sabadell amb la presència dels socis,
amics i col·laboradors de l'entitat organitzadora.
En edicions anteriors han estat premiats el Foment de la Sardana de Banyoles,
Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra, la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana,
Salvador Brutons, Jordi León, la Cobla La Principal d'Amsterdam, Jordi Molina
i la Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
S'ha donat a conèixer una iniciativa ben singular, la Cobla del Futur,
un projecte que vol fusionar la Cobla La Principal de la Bisbal
amb una selecció de músics de Cobla, menors de 30 anys
i que siguin de les comarques gironines, per participar en el concert
que tindrà lloc a l'Auditori el divendres 5 d'abril a les 9 del vespre.
En aquests concerts s'interpretaran les millors sardanes
dedicades a Girona i comarques a través d'una votació popular.
Prèviament es realitzarà una prova de selecció
d'entre totes les inscripcions rebudes
d'aquells joves intèrprets d'instruments de Cobla
que vulguin participar en el projecte.
Per poder accedir a la prova de selecció
cal omplir el formulari que es pot trobar
al web de l'Auditori de la Girona
fins al dimecres 6 de març.
El jurat estarà format pel director i solistes
de la Principal de la Bisbal
que realitzaran la prova a l'Auditori de Girona
el dia 9 de març. Caldrà portar
preparada una obra escrita originalment
per l'instrument de cadascú
que es podrà interpretar sol o bé
amb acompanyament de piano, tenint en compte
que cadascú ha de portar el seu acompanyament.
El jurat podrà demanar la interpretació
sencera o parcial de l'obra
de la qual cal portar una còpia de la partitura
per als membres del jurat.
Una iniciativa singular
que pretén donar una empanteta
als jocs músics llàstima
que només és limitir a músics
de les comarques de Girona.
Aquest diumenge 3 de març a les 12 del migdia
tindrà lloc l'acte de presentació
de la sectorial Sardanes
per la independència de l'Assemblea Nacional Catalana
a la plaça de l'Església de Cornellà del Llobregat.
Allí s'hi estrenaran 9 sardanes
escrites espessament
amb la participació de la Cobra
per la independència
formada per més de 50 músics.
L'acte estarà presidit
per la presidenta de l'Assemblea,
la Carme Forcadell,
el vicepresident,
Carles Castellanos
i comptarà amb la participació
de l'actor Quim Masferrer.
Les sardanes d'estrenes seran aquestes
amb títols, com veureu,
alguns potser s'endevinen més que altres.
Català l'atac,
de Daniel Gasulla,
Traum,
de Xavier Molina,
nosaltres decidim,
de Marcel Casellas,
La realitat d'un somni,
de Xavier Forcada,
Segant cadenes,
de Jordi Feliu,
300 anys i punt,
de Xavier Capdevila,
Sense por,
de Joan Lázaro,
Catalunya independent,
de Jaume Oliver,
i independència,
de Jordi Paulín.
Per interpretar les peces,
hi haurà dues cobles
de 22 musis cadascuna,
que interpretaran les sardanes
del programa
de manera alternada.
I vinga,
torna'm a la música.
El compositor Tomàs Gini Membrador
s'acostuma a comentar
la seva veterania.
El proper 20 d'abril
complirà 98 anys,
però també el fet
que ha estat molt prolífic
escrivint per a coble,
sobretot tenint en compte
que va començar aquesta tasca
quan tenia més de 40 anys.
Amb una producció tan extensa,
és comprensible
que hi trobem sardanes
ben diferents,
des de les més balladores
i despreocupades,
fins a altres molt més treballades,
fetes amb intenció
de transcendència.
En això,
les motivacions poden ser,
per exemple,
l'homenatge a la memòria
d'alguna persona apreciada,
com aquesta sardana
que ens interpreta
la coble salvatana,
que té aquesta dedicatòria,
mentre el record romà en viu,
mai la mort
es de ve absoluta.
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
I aquesta música, el que ens senyala,
això que hi ha de música al nostre programa,
ensenyala això,
l'entrada en una secció o altra del programa.
Aquestes d'aquelles que ve cap a la part final,
la recta final del programa,
i doncs, mira, si no tenim temps,
doncs és la que cau, no?,
la que salta últim moment.
Això, coses que passen.
I concretament el text que avui us surten
feia setmanes, ja que portàvem allò a la carpeta
i anaven saltant,
perquè de fet porta data del setembre del 2012
i de totes maneres crec que segueix sent d'actualitat.
Es tracta d'un, no sé com qualificar-ho,
un missatge, unes normes,
que va publicar la Unió de Colles Sardanistes
per les colles, pel funcionament dels concursos.
No sé, és molt extens
i no sé si estarem inspirats
per comentar-ho, però en tot cas,
anem llegint i que cadascú es faci la seva opinió.
Diu així, per exemple,
a conseqüència d'algunes incidències
que han passat en aquest primer tram
del Campionat de Catalunya,
des de l'àrea de campionat us fem arribar
a diferents consideracions
que ha de persistir i es prendran mesures al respecte.
Ara fa por això.
Aviam, diu,
Per tal que el públic assistent a concurs
pugui veure les colles perfectament,
dins del recinte on se celebra el concurs,
només podrà accedir-hi una persona
a part de la que en aquell moment estigui fiscalitzant,
a excepció d'aquella que tingui permís especial
facilitat per l'UX.
Cap d'aquestes dues persones...
Aquí ja començaríem, eh?
Jo ho discutiries?
Eh?
Ho discutiries?
Jo sí, i tant.
Home, jo, bueno...
Home, però...
No, perquè jo sóc una de les que de vegades
estic així per dins
i procuro tapar el menys possible,
però...
Clar, a tu t'agrada veure que la colla...
Tothom...
Algú facilitat per l'UX,
doncs bé,
alguna vegada també hem vist coses que...
Bueno, va, seguim.
Vinga, a veure com en dirà.
Va.
Però és que a vegades pots...
És una dibauixa,
un munt de gent...
circulant entremig de les colles.
Sí, això sí.
No, no, això és evident.
S'ha de tallar d'alguna manera,
però aviam si ho fem...
Ja en parlem, aviam com ho fem.
En mesura.
Exacte.
Cap d'aquestes dues persones,
diu, per colla ni cap altra,
no podrà parlar directament amb el jurat.
Si alguna cosa li hagués de dir,
s'hauria de dirigir a qualsevol persona
de l'àrea de campionat
que en el moment de ballar
sempre hi haurà dins del recinte.
És com allò de no parlar de l'àrbitre, no?
Ja, però així ho fem, no?
Però quan ho posen per alguna cosa de no fer?
Sí, potser sí, potser hi ha algú que no ho fa, evidentment.
Vinga, recordar que no està permès
dir res a les colles mentre es balla.
Home, bueno, si s'observa aquesta anomalia,
serà marcada la tàrgia de fiscalització
com a ajut exterior
i s'aplicarà la penalització
que s'indica a les bases generals punt 4.
Penalitzacions punt 4.
U, apartat C.
No, no, això està bé, clar, no s'ha de dir.
Suposo que deu haver l'excepció de les colles petites.
Clar, suposo.
No, no veus?
No va per aquí, suposo.
Diu, notificar que els núvols instal·lats a terra
per tal que les colles pugueu ballar el millor possible
no poden moure's a no ser que algun membre
de l'àrea de campionat
o de l'organització del concurs doni ordres per fer-ho.
Si cap d'aquestes persones no diu res,
el número adjudicat a cada colla
per ballar a cada sardana
no podreu moure's del lloc corresponent.
Home, suposo que...
Ara arriba, a veure, què dic?
No, aquí no dic res.
No, perquè, a veure, això és molt típic.
Les colles no movem el número, ni molt menys,
perquè no pots, però sí que allò...
Perquè aquí hi ha igual...
Toques a l'altra colla.
Exacte.
Acabes d'ajustar.
Però vull dir que no mous en excés, una mica, però vaja.
Aviam, seguim, va.
Tal com s'indica en el punt 1-2
de les normes generals apartatà,
cal recordar a les colles
que un concurs de sardanes comença amb el galop
i acaba amb el repartiment de premis
i que tot el decurs del concurs
ha de ser ballat correctament
pels membres de les colles.
Suposo que va per allò dels que desapareixen
després de...
Abans de la sardana de Germano.
Sí, sí.
Clar, jo sé que a vegades el primer
que m'agrada no ballar
si balles a la de Germano massa apretat.
A mi em fa reballar-la, però vull dir...
Aquí estic mirada així per sobre,
allò a Vistè Pajaro,
si hi ha alguna cosa del que s'havia dit abans...
Veus, jo no estic gens d'acord
amb el que es va dir fa uns anys
que les noies hagin de ballar amb la faldilla.
En el cas nostre,
que tenim una faldilla almidonada,
clar, com hi hagi molta gent,
aquella faldilla queda inservible.
El ballar de Germano.
Estic exigerant inservible, no?
Però vull dir que es xafa
i que t'hi donen cops.
Nosaltres ens havíem tret moltes vegades la faldilla.
Clar, ballar amb aigües...
Fills, és que...
Custió estètica.
Ah, no sé,
no sé fins a quin punt no hi estic gens d'acord.
Vinga.
Ah, i un altre tema polèmic.
Pel que fa a les càmeres de vídeo,
es podran deixar al mig de la plaça,
però que en cap cas no faran nos
el jurat que estigui a la zona.
La persona que instal·la la càmera
no ha de quedar-se dins el recinte,
l'haurà d'abandonar
abans que comenci la serra d'anar.
Això em recorda el cas de les budes,
que els capellans que no volen que hi hagi
sempre allà al mig,
un munt de moscots per allà.
Aviam.
Oi, aquesta mà de veus?
També a partir d'avui queda prohibit fumar
dins el recinte on se celebri el concurs.
S'ha de tenir en compte
que els dansaires esteu fent un gran esforç físic
i no cal recordar-vos
que no és gens recomanable
tenir algú fumant al costat de la colla
mentre es balla.
Si algú té necessitat de fer-ho,
s'haurà de desplaçar fins darrere de les tanques.
Sí, home,
que anava a dir, suposo,
que es refereix als balladors,
la gent que està dintre el recinte pròpiament
de ballar les colles.
Que de totes maneres tampoc no hi ha tanta gent
que quan acabes...
No es dona gaire.
Ni quan acabes de ballar
tampoc no estàs com...
Bé, jo no fumo,
però no veig la gent que fuma,
fins i tot allò.
Perquè primer recuperar una mica l'alè
i abans de començar suposo que...
No ho sé, no veig gaire, no?
Tampoc recordo que es doni gaire, això.
Bé, entenem que la classificació estigui ajustada
i tothom vulgui la millor per la seva colla,
però esperem que entengueu la nostra posició
envers les incidències
que alguns de vosaltres mateixos ens heu exposat.
Ah, molt bé, però que ens escoltin,
si n'hi hagués alguna, no?
Ah.
Ah.
De vegades hi ha coses.
Bé, aquí al final no sé si...
Acaba dient, agraïm la col·laboració
de totes les colles,
que són respectuoses
amb els diferents temes tractats,
en els diferents, també diu,
concursos en els que participen.
Això pot ser molta gent no ho sap,
però les colles,
això no és quantes normes
que han recordat les colles
per part de la Unió de Colles,
però hi ha tot un reglament
o una normativa del campionat
que va variant poc o molt.
A veure, i que hi ha de ser,
perquè si no cadascú ho faria
amb el que volguéssim.
Jo també ho veig, no?
Però mira, quan te toca alguna cosa,
com aquesta de les faldilles,
penses,
home, doncs,
per diuenge 20 vindran a mi donar...
Clar, l'has de cuidar, l'has de cuidar.
Clar.
Molt bé, deixem-ho aquí d'un moment.
Potser tindrem temps d'escoltar una sardana.
Un dels molts aniversaris
que es poden comomorar al llarg d'aquest any 2013,
relacionats amb el món de la sardana i la cobla,
hi ha el centenari del naixement del músic Lluís Buscarons,
un home que haurà passat a la història de la sardana
com un dels intèrprets de Flavió,
el més destacat de la seva època,
que acaba desenvolupant formacions
com els mongrins i la ciutat de Girona.
Buscarons també va escriure amb moltes sardanes,
generalment de plaça i amb un estil molt particular.
De la seva època,
com a director de la cobla ciutat de Girona,
el 1976,
és aquesta sardana que ara ens interpreta
l'altra que hem esmentat, els mongrins,
Vella Roser.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!