Aquest diumenge, amics i amigues uïdors del Campanar, celebrarem el quart diumenge de Quaresma,
també anomenat diumenge laetari.
Això és perquè l'antífona d'entrada de la missa començava per les paraules
Laetare Jerusalem, és a dir, alègda't o Jerusalem.
En aquest diumenge, tot i ser quaresma, l'Església mostra certs signes
que indiquen que és un diumenge especial en el camí cap a la Pasqua.
El Campanar comença amb les seves batallades de la mà, com sempre,
d'en Santa Irimao, a la part tècnica,
i de Montse Sabatell, d'un servidor, Didà Quartran, davant del micròfon.
Per més que algú s'entesti, no li serà possible trobar a la literatura universal de tots els temps
una pàgina com el capítol quinze de Sant Lluc.
Només per ella se li podria concedir, sense discussió i amb efet retroactiu,
el Premi Nobel de Literatura.
Són incomptables les llàgrimes que ha fet passar.
És el retrat més esplèndid que cap pintor o fotògraf
hagi pogut treure del rostre de Déu.
I aquest és l'Evangeli que l'Església ens proposa en aquest quart diumenge de quaresma.
L'escoltarem
i després
a meditar.
Resulta que Jesús començava a estar-ne una mica tip dels fariseus,
la major acusació dels quals era aquesta.
Mireu, aquest.
Sempre envoltat de prosplicants, de prostitutes, de gent perduda,
de pecadors reconeguts
i fins i tot s'asseu a la seva taula per menjar amb ells.
Bé, en lloc de discursos aptes per l'oblit,
Jesús va preferir, per contestar d'una vegada,
recórrer a la paraula.
I aquesta vegada
li va sortir més que brodada.
Escoltem-la.
Els publicants i els altres pecadors
s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
Els fariseus i els mestres de la llei
murmuraven i deien
Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
I digué encara
Un home tenia dos fills.
Un dia, el més jove, digué al pare
Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns.
Al cap d'uns quants dies,
el més jove va vendre's tot el que tenia
i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
Un cop allí,
dilapidar la seva fortuna portant una vida dissoluta.
Quan s'ho hagué malgastat tot,
vingué una gran fam en aquell país
i començar a passar necessitat.
Llavors,
es va llogar a un propietari d'aquell país
que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
Tenia ganes de tipar-se
de les garrofes que menjaven els porcs,
però ningú no li en donava.
Llavors, reflexionar i es digué
Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres
i jo aquí m'estic morint de fam?
Aniré a trobar el meu pare i li diré
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Ja no mereixo que em diguin fill teu.
Tracta'm com un dels teus jornalers.
I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny
que el seu pare el veia i es conmogué,
corregué a tirar-se-li el coll i el basar.
El fill li digué
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Ja no mereixo que em diguin fill teu.
Però el pare digué als seus criats
De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li.
Poseu-li també l'anell i les sandàlies.
Porteu el vedell gras i mateu-lo.
Mengem i celebrem-ho.
Perquè aquest fill meu era mort
i ha tornat a la vida.
Estava perdut i l'hem retrobat.
I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp.
Quan, de tornada, s'acostava a la casa,
va sentir músiques i valls
i cridar a un dels criats per preguntar-li què era allò.
Ell li digué
El teu germà ha tornat?
El teu pare l'ha retrobat amb bona salut
i ha fet matar el vedell gras.
El germà gran s'indignà i no volia entrar.
Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
Però ell li respongué
Fa molts anys que et serveixo
sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments.
I tu encara no m'has donat un cabrit
per a fer festa amb els meus amics.
En canvi, quan ha tornat aquest fill teu,
després de consumir els teus béns amb prostitutes,
has fet matar el vedell gras?
El pare li contestà
Fill, tu sempre ets amb mi
i tot el que és meu és teu.
Però calia celebrar-ho i alegrar-se
perquè aquest germà teu era mort
i ha tornat a la vida.
Estava perdut
i l'hem retrobat.
I ara, tot seguit, donem pas a la nostra companya Montse Sabater
i a Montse Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
que ens comentaran les lectures de la missa dominical.
El dia 10 de març ens trobem en el quart diumenge de Quaresma.
Montse Joan Magí,
quina fita d'alegria ens comuniquen les lectures d'aquest quart diumenge?
L'alegria de la pau en la reconciliació que ens permet gaudir els fruits dels dons que Déu ens dona.
Fruits de reconciliació amb Déu, amb nosaltres, amb tothom i amb la natura.
La fe dona els seus fruits quan, per l'anunci de la paraula,
el cor es deixa plasmar per la gràcia que transforma.
Oi que val la pena que ens fixem en el testimoni dels sants?
El papa Benet XVI ens diu
La interpretació de la Sagrada Escriptura quedaria incompleta
si no s'estigués també a l'escolta dels qui han viscut realment la paraula de Déu,
és a dir, els sants.
En efecte, la vida dels bons és una lliçó viva.
Així, la interpretació més profunda de l'escriptura
prové precisament dels qui s'han deixat plasmar per la paraula de Déu
a través de l'escolta, la lectura i la meditació assidua.
Certament, no és una casualitat
que les grans espiritualitats que han marcat la història de l'església
hagin sorgit d'una referència explícita a l'escriptura.
Penso, per exemple, en Sant Antoni Abad,
mogut per l'escolta d'aquelles paraules de Crist.
Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres
i tindràs un tresor al seu.
Després, vine i segueix-me.
No és menys sugestiu, Sant Basíl i el Gran,
que es pregunten la seva obra moral i hi ha
què és pròpiament la fe,
plena i indubtable certesa
de la veritat de les paraules inspirades per Déu.
Què és el propi del fidel
conformar-se amb aquesta plena certesa
al significat de les paraules de l'escriptura,
sense gosar treure-hi ni afegir-hi res.
Sant Benet es remet en la seva regla a l'escriptura
com a norma rectíssima per a la vida de l'home.
Quina fita d'alegria ens ofereix la primera lectura?
Al llibre de Josué llegim la festa del final del trajecte del desert.
Un trajecte que començarà amb la celebració de la Pasqua
i acabar també amb la celebració de la Pasqua.
La part més difícil ja s'havia fet.
Ara només calia fer fructificar la terra promesa
seguint la saviesa de Déu,
l'alliberador que ens convoca constantment a la seva amistat
amb celebracions plenes de pau i reconciliació.
I la segona lectura?
Sant Pau ens recorda la realitat de reconciliació aconseguida per Crist.
Jesús sap que nosaltres som capaços, amb la seva ajuda,
de seguir el seu programa de reconciliació.
I per això ens el confia.
Som els ambaixadors de Crist.
Ens és molt profitós treballar per la reconciliació de tots.
És l'única manera d'arreglar les coses i d'aconseguir la pau.
Així tindrem l'alegria d'experimentar la justícia salvadora de Déu.
I com ho arrodoneix tot això el text de l'Evangeli?
A l'aventura de l'Evangeli de Lluc,
Jesús ens posa al davant la importància del perdó sense excuses.
Tenim el perdó festiu de Déu.
El Pare vol que tothom surti del despistament
i torni a la ruta encaminada que ell sempre ens ha marcat i ens ensenya constantment.
El Pare sempre espera amb els braços oberts,
desitjors de banquet festiu,
una festa participativa,
sense recances,
ni ressentiments.
El Pare ens ofereix el goig dels germans retrobats i reconciliats,
una festa que l'hem de reflectir en fidelitat i netedat,
sobretot en les misses dels diumenges.
I tot seguit ens disposem a escoltar la glossa setmanal
del nostre pare i pastor, el senyor Arquivisba.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
Arquivisba Metropolità de Tarragona i Primat
Déu vos guarda!
L'etapa col·legial de les nostres vides
marca el futur de la nostra existència.
A aquestes edats passen coses sorprenents
i d'altres més importants que passen desapercebudes.
George Beigel, el millor biògraf de Joan Pau II,
recorda un episodi de la infància de Carl Boitila,
que podria haver canviat la història.
El noi anava a l'escola de Badovice
i allà tenia un company, Boguslav,
el pare del qual regentava un bar a les Rodalies.
A la sortida de classe s'acostumaven a anar-hi,
com ho feia un policia que tenia el costum
en arribar de deixar la pistola en un calaix de l'establiment.
Un dia, Boguslav va agafar l'arma
i jugant va cridar a Carol,
mans en l'aire, simulant que volia disparar.
El fet és que es va disparar la pistola
i la va passar fregant el cap del seu amic
i fa miques al vidre de la finestra.
Menys dramàtic, però més influents en la seva vida
van ser les classes que Carol anava rebent al col·legi,
on un jove sacerdot estava encarregat
de les classes de religió,
assignatura que s'impartia amb la mateixa naturalitat
que la gramàtica o la geografia.
El resultat és que Carol va arribar a ser un bon escriptor,
un amant de la naturalesa del seu país
i una persona amb principis ètics i morals
que milions de persones van poder reconèixer-li
quan va ser escollit papa.
Avui em proposa animar els pares cristians
a inscriure els seus fills a l'assignatura de religió
dels seus col·legis.
No fer-ho pot semblar poc rellevant,
però en realitat és com jugar amb foc,
com jugava el company de Carol aquell dia,
perquè les conseqüències futures d'aquesta absència
poden ser molt importants.
Les classes de religió no substitueixen
l'educació cristiana que els pares han de donar als fills
en el si de la família, amb la paraula i sobretot amb l'exemple,
ni la catequesis que es rep a la parròquia,
però són un complement indispensable
perquè ofereixen una informació estructurada
i sistematitzada del missatge cristià.
Per una part omplen el que d'una altra manera
seria un gran buit cultural que no els permetria
conèixer la Bíblia ni entendre les moltes referències
que es fan a ella en qualsevol àmbit,
menys encara entendrien el significat de moltes obres
quan vagin a un museu o llegeixin relats literaris
o tractats filosòfics o teològics.
Peraltra, sostreure'ls d'aquesta formació religiosa
significaria privar-los d'aprofundir
en les qüestions més bàsiques de l'ésser humà,
la raó de la propa existència,
el significat de la vida,
el sentit del dolor,
les arrels de l'amor,
la comprensió de les creences alienes, etc.
Per fortuna, vivim en un ambient de llibertat
en què res no s'ha d'imposar.
Precisament per això és el moment d'exercir aquesta llibertat
que en el cas dels pares cristians
i també dels altres,
consisteix a fer efectiu el dret
que els seus fills reben l'educació
que ells creguin més convenient.
Adéu-siau.
La tasca que realitza l'Església arreu del món
és senzillament admirable.
Abans parlàvem de la seva projecció social.
Continuarem fent-ho en aquesta ocasió
de la mà de Montse Sabater i mossèn Ricard Cabré.
Benvinguts.
Mossèn Ricard Cabré,
la que Benet XVI s'acomiada del seu pontificat,
per què no en fa un resum de la seva doctrina social,
encara que sigui molt breu?
Haurà de ser necessàriament molt breu
i molt incomplet
durant el poc espai de temps
que disposem en una missió com aquesta.
Direm els trets principals.
Benet XVI,
sobretot en l'última encíclica
Càritas Inveritate,
recorda molt la Populorum Progrésio de Pau Cisè,
contrastant la situació
que hi havia 42 anys enrere amb l'actual.
Comença dient que s'ha progressat molt tècnicament,
però molt menys,
en l'aspecte social i humà.
Pau Cisè entenia molt bé
que el progrés només és veritable
quan es tracta del progrés de tot l'home
i de tots els homes.
En què considera que hem progressat
i en què hem anat enrere?
Mire, en progressat ja ho hem dit molt,
tècnicament,
però no tan humanament ni socialment.
Més aviat dóna la impressió
que hem anat enrere.
S'ha fet més gran la vim
entre rics i pobres.
Els pobres femolencs
interpel·len amb accents dramàtics
els pobles opulents.
La societat, cada cop més globalitzada,
ens fa més pròxims,
però no pas més germans.
Segueix demanant,
com Pau Cisè,
que s'actuï
amb valor i sense demora.
Quan en el món de la producció
l'únic objectiu és el benefici
i corre el risc
de cercar noves pobreses
i accentuar la distància
entre els que tenen en abundància
i els que no disposen
del mínim indispensable per viure.
Una economia especulativa financera
mal utilitzada
ha concentrat riquesa
i ha provocat greus problemes socials,
atur, migracions,
sous de misèria.
La crisi que plana sobre bona part
de la humanitat,
diu el mateix Papa,
ens obliga a revisar el nostre camí,
a donar-nos noves regles
i a trobar noves formes de compromís.
La riquesa mundial
creix en termes absoluts,
però augmenten també les desigualtats.
Lamentablement,
hi ha corrupció en molts indrets
i il·legalitat
tant en els països rics
com en els pobres.
Els drets humans dels treballadors
són petjats impunament
tant per empreses internacionals
com per les de caire nacional.
Les ajudes internacionals,
ben sovint,
s'han desviat
de les seves finalitats
per la irresponsabilitat dels caps.
El capital es mou
amb molta facilitat
d'un país a un altre,
mentre els treballadors
troben les portes tancades
a l'hora de cercar
una feina rendible.
La competitivitat entre empreses
ha propiciat el desplaçament
d'aquestes a països subdesenvolupats
amb moltes avantatges financeres
per part dels Estats
i molt poques exigències
de cara a una remuneració digna
dels treballadors
i una protecció eficaç
a les xarxes de seguretat social.
El conjunt de canvis socials i econòmics
fa que els organismes sindicals
vegin limitada
la seva possibilitat d'actuació,
a vegades per part
dels mateixos governs
que frenen
les seves justes reivindicacions.
El papa insisteix
en la necessitat
de salvaguardar
el valor home,
la persona,
en la seva integritat
com a primer capital.
El despotisme econòmic
s'hi afegeix
al despotisme cultural
que tendeix
a infravalorar
les cultures autòctones
i a uniformar
el pensament internacional.
I davant de tot això,
segons el papa,
què es pot fer
o què s'hauria de fer?
La fam del món
és un problema gravíssim
que no depèn tant
de la manca
de productivitat
com d'una mala distribució
de la riquesa
que tendeix a concentrar-se
en detriment
de la vitalitat
de tot el món.
És necessari
que maduri
una consciència solidària
que consideri
l'alimentació
i l'accés a l'aigua
com a drets universals
de tots els éssers humans
sense distincions
ni discriminacions.
Cal que respecti
el dret a la vida
com un valor
a salvar
per damunt
de tot altre.
El comerç internacional
tampoc funciona
com caldria.
Escarreguen força
arrencels
els productes
del tercer món
establint
una competència
il·lícita
amb els productes
dels països
industrialitzats.
Cal pensar
en una autoritat
internacional
que pugui fer d'àrbitre
a l'hora
de planificar
l'economia internacional
i sobretot
cal potenciar
el seny
i l'amor
dels uns
envers els altres
per crear
un món
unit
i solidari.
Els polítics
de tot el món
correspon
vetllar
per una millor
distribució
de la riquesa.
Bons amics,
Déu s'hi hau.
Això,
i fins a setmana
vinent,
si Déu vol.
Però avui
no deixarem
de petja
aquesta acció
social
de l'Església.
Ruth Guerrero,
periodista
en pràctiques,
ens porta
a un tema
força atractiu,
sobretot
en aquests
temps de crisi.
Com vulguis,
Ruth.
Bon dia,
donem pas
a la nostra secció
Crida Solidària,
l'espai que dóna
veu a aquelles
iniciatives
i accions
d'ajuda
als altres.
Avui ens complau
parlar amb
la membra
de la comunitat
San Egidi,
que porta a terme
un servei
d'ajuda
als pobres.
Bon dia,
Mercè.
Bon dia.
També ens acompanyen
dues voluntàries
d'aquest servei,
la Cristina Rojas
i Aida Soler.
Bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Bé,
Mercè,
des de la comunitat
San Egidi
heu impulsat
aquest servei
d'ajuda
als pobres
una iniciativa
que vindria a ser
com una prova
aquí a Tarragona
segurament
i després potser
feu més iniciatives
arran d'això
una mica
per apropar
als joves
aquest acte
de ser missioner.
Tot això
tenim present
que aquí a Tarragona
hi ha més de 30 missioners
que treballen
en països
de Llatinoamèrica,
una dada
que acabem de conèixer
perquè aquest diumenge passat
ha estat el dia
de l'Hispanoamèrica
una dada
que coincideix
amb l'any de la fe.
Què ens explica
sobre això,
Mercè?
Doncs,
bé,
nosaltres
amb la comunitat
fa diversos serveis
d'ajuda als pobres
aquí a Tarragona
aquí concretament
fa
doncs això
el servei
amb la gent del carrer
que és portar-los
a sopar
on ells estan
és a dir
al carrer
dos dies a la setmana
els joves
ho fem
els dimarts
al vespre
i llavors
els adults
ho fem
el divendres
al vespre
i després també
amb gent
més jove
diguem
de batxillerat
ja
joves
més joves
podríem dir
fem
escola de pau
al barri de Camp Clar
que també és una mica
de reforç escolar
però també
a través del reforç escolar
una mica
obrir-los i els ulls
als mons
obrir-los i els ulls
diguem-ne
doncs això
conèixer també
qui és més pobre que ells
ajudar
a fer-los participar
solidàriament
doncs d'això
de poder arreglar el món
i també
deixar-lo millor
del que ens l'hem trobat
pels altres
però això és amb infants
de sis anys
fins a onze
o sigui
seria
compliríem tot el que seria
la primària
una iniciativa
a casa nostra
si més no?
sí
sí
aquesta vull dir
la comunitat
sempre allà
diguem-ne
la ciutat en la que es troba
sempre intenta
diguem-ne
fer un servei
els pobres
en aquest cas
concret a Tarragona
fem aquests dos serveis
però per exemple
a Roma
que és on va néixer
la comunitat
l'any 1968
es porten
tantíssims serveis
amb ancians
amb vagabuns
amb discapacitats
amb estrangers
és a dir
clar
tot depèn de les forces
que un té
i doncs això
no?
perquè vull dir
intentar
doncs això
portar
viure l'evangeli
i viure'l a això
al costat dels pobres
com sorgeix
la idea
d'aquests serveis
aquí a Tarragona?
com va començar
la comunitat
aquí
clar
la comunitat
té
bàsica i fonamentalment
tres punts
l'escolta de la paraula
de Déu
amb la pregària
i
també
doncs això
el servei
als pobres
i llavors
clar
ens vam plantejar
quins pobres
tenim nosaltres
a Tarragona
i vam començar
una mica
a veure
si hi havia gent
al carrer
fa 10 anys
evidentment
el perfil
de la gent
que està al carrer
canviant molt
sobretot en aquests
tres últims anys
podríem dir
perquè teníem
el típic vagabund
que per problemes
normalment
de drogodependència
feia cap al carrer
i ara actualment
també t'ho poden explicar
elles
trobem gent
que mai
s'hauria pensat
que feia cap al carrer
o sigui
gent que fins fa
mitjany
o un any
o tres anys
o dos
estava treballant
o sigui
gent que
clar
es troben de cop i volta
al carrer
i diuen
és que jo
no havia pensat mai
que a mi
em podria passar
Cristina
Aida
què ens podeu dir
què suposa
per vosaltres
participar en aquest servei
Cristina
Bé
per nosaltres
sobretot
com
jo ens ha explicat
la Mercè
en primer lloc
és aportar
el nostre petit
granet de sorra
compartir una mica
com deia
la Mercè
que la societat
avui en dia
està canviant
en un ritme
molt accelerat
i ens trobem
en casos
de gent
que no ens haguéssim
imaginat mai
que es trobarien
en aquesta situació
i ens
posar-nos una mica
en el seu lloc
són una mica
més solidaris
conscients
de la situació
que estan patint
i sobretot
sabent
i conscientment
que nosaltres
també podem aportar
ni que sigui poquet
una part d'ajuda
per a aquestes persones
Aida
Sí
jo penso que és
un temps
que tu dediques
a fer un servei
que penso
que avui en dia
penso que és important
no potser tothom
està disposat
a fer
llavors penso
que hi ha gent
que el necessita
i llavors
doncs està molt bé
que hi hagi joves
que vulguin anar
a dedicar part del seu temps
a fer aquest tipus
de servei
o voluntariat
poder compartir estones
amb aquestes persones
podem parlar
i bueno
i fer companyia
i compartir
aquestes experiències
és aquest
el motiu
pel qual
vau
posar-vos en marxa
amb tot això
està bé
i clar
això també us apropa
una mica
a la figura del missioner
ho sabeu
també una mica
també és una manera
de fer
dedicar-se'ls a més
i d'ajudar-los
quines activitats
feu
com va l'experiència
com és
estar al costat
d'ells
jo penso que
en primer lloc
és molt enriquidat
l'experiència
perquè a més a més
d'apropar-te
de portar aquest
petit granet
de sorra
és més que res
el creixement personal
la consciència
que hem de tindre
aquesta problemàtica
i penso que
el millor que té
és el moment
aquest de compartir
el moment
tan enriquidor
del tu a tu
de posar-te
al seu costat
d'ell
que per sort
nosaltres no ens trobem
en aquesta situació
però sí que podem ajudar
a que la seva situació
doncs
per uns moments
o
de manera instantània
doncs
que intenti millorar
que no se sentin tampoc
ni esclosos de la societat
perquè no ho estan
i que sobretot
que
que se'n toqui en compte
que hi ha gent
que sí que pensen ells
penso que és el més important
com ho reben ells
com ho noteu
bueno jo penso que
ells també s'apropen
a parlar
amb els que estem allí
llavors
és aquest
el feedback aquest
que reps
la gratitud
o
el fet d'estar allí
al costat
encara que puguis parlar
molt o poc
suposo que és aquesta
la manera d'expressar
que tenen
molt bé
teniu projectes
de cara a l'estiu
vosaltres
des d'aquí
des de serveis
sí en principi sí
i aquesta és la idea
estem provant
doncs
per
que aquesta experiència
aquest servei
que estem
oferint
doncs ara
doncs que ens serveixi
una mica
doncs
de base
no
doncs
si de cara a l'estiu
encara estem convençudes
per poder iniciar
aquesta activitat
doncs que no en sigui tan
no
doncs que no sigui
un cop
potser tan dur
o
voleu fer alguna crida
des d'aquí
des de vosaltres
dia l'oient
no
que hi participi
que s'involucri
amb tot això
que en penseu
Mercè
Cristina
Edda
bueno
jo penso que tothom
a veure
que
per poder canviar
el món
no
i intentar
el transformar
en una cosa
més justa
tothom
hi és cridat
que després
hi ha qui té
temps per dedicar-lo
potser la gent jove
no
o gent que no té
tantes obligacions
i així
té el temps
per dedicar
evidentment
podem anar al carrer
parlar amb ells
estar amb ells
però després
hi ha moltes maneres
no
perquè portar
aquest sopar
cada setmana
representa
diguem-ne
l'esforç
de molta gent
o sigui
nosaltres no rebem
cap subvenció
tot el que tenim
ho demanem
i llavors jo penso
que això sí que
amb un suc
una natilla
una mica
una aigua
vull dir
o sigui
això
tothom
hi pot arribar
i és l'esforç
de molta gent
que ells
tinguin
puguin sopar
dignament
i sobretot això
que deia la Cristina
que se sentin acompanyats
perquè ells sobretot
el que agraeixen
esperen la sopa
perquè l'esperen
perquè la situació
no és fàcil
passen gana
fa fred
però esperen sobretot
que algú s'entretingui
que algú
pugui parlar amb ells
i d'alguna manera
doncs
ells l'enllaç
amb aquesta normalitat
i sobretot
agraeixen això
jo penso que ens agraeixen
sobretot
el fet que
ens recordem del seu nom
els hi preguntem com estan
que ells també ho fan
perquè si una setmana
no pots venir
ai què t'ha passat
estaves malalta
però vull dir
és diguem-ne
aquesta xarxa
com a molt familiar
com a molt humana
com a molt propera
que també fa possible això
que ells
vull dir que no perdin
la referència
perquè quan un és al carrer
o quan ningú es preocupa
per un
és molt fàcil
abandonar-te
i enfonsar-te
doncs
amb aquesta crida
us animem a tots
els ollents
que participeu
i col·laboreu
amb aquest voluntariat
d'aproximar la joventut
que s'involucri una mica més
amb totes aquestes iniciatives
i a vosaltres
a donar-vos les gràcies
per donar-nos a conèixer
aquest projecte
gràcies Mercè
gràcies Cristina
gràcies Aida
gràcies
gràcies noies
i gràcies a vosaltres
a tu que ens escoltes
i t'adrecem
a una nova edició
de la Crida Solidària
fins la propera
Bé
aquí ens quedem
ja sé el que
diran tots vostès
un cop escoltada
aquesta
meva
desmanegada
narració d'avui
per què avui
no he fet servir
la paràbola
del fill pròdic
com a eix
vertebrador
del programa
doncs
molt senzill
perquè no el vull fer
no tinc cap dret
a profanar
amb paraules pròpies
la pàgina més vella
dictada
pel nostre
estimat
Jesucrist
deixem-ho com està
i mentre sona
aquest fons musical
en companyia
del qual els deixem
el campanar
i tots el que el fem
aprofitem la benentesa
per acomiadar-nos
fins la propera emissió
en aquest mateix punt del dia
amics
i amigues
del campanar
feliç setmana
a tothom
l'ho
Fins demà!
Fins demà!