Gràcies.
La setmana passada, referim-ne a la gran final de la sardana a l'any,
anunciada per dissabte a la tarda al Teatre Tarragona,
acabava pronosticant que només per veure l'actuació conjunta d'Onesvar,
Ona Cobla i el grup Quicolzell i el Noi i el Mut de Ferreries ja valdria la pena ser-hi.
I sí, certament va valer molt la pena.
Naturalment vam poder gaudir de les sardanes finalistes, vam poder votar,
vam admirar la colla Tarragona dansa fent punts lliures,
però la novetat era comprovar que ens sortiria d'una proposta agosarada
com era la de combinar dos àmbits que fins ara semblaven allunyats,
tot i viure en un sol país.
Per a qui encara no ho sàpiga, Quicolzell i el Noi i el Mut de Ferreries
són un grup que ha sabut agafar el relleu dels vells intèrprets de música popular
a les Terres de l'Ebre, però anant més enllà,
partint d'un respecte i amor immens per a aquelles músiques i cançons,
els han afegit instrumentacions noves i han potenciat l'humor sa de la terra,
ho han vestit amb elements teatrals i ho han sabut vendre.
A les seves comarques els han apreciat i se'ls han fet seus,
però també han actuat arreu de Catalunya, posant-se públics ben diversos a la butxaca.
Dissabte també ho van aconseguir, aquesta vegada amb la complicitat
de les barres d'ansa, de la coble reu jove i de les àvies adaptacions
d'aquest gran element que és en Josus Ventura.
Després de la sorpresa inicial, de bona part de l'auditori,
aviat el van engrescar de manera absoluta,
fins al punt que en acabar molts teníem la sensació de poc,
de voler-ne més i més.
En realitat es tractava d'un tast, d'una estrena,
de part d'un espectacle més gran que s'oferirà properament.
I no sé si tothom ho va captar o ho va voler entendre,
es va defensar, de manera molt hàbil,
anar més enllà de les discussions absurdes entre sardanes i jotes,
demostrant que les dues són patrimoni d'aquesta terra
i que val la pena potenciar.
Altra vegada, bon vespre, des de la Sintonia Talona Ràdio
i amb una nova edició d'aquest temps de ràdio
que dediquem a les sardanes, als esbars,
la música per a coble, que anomenem un dos i seguit,
que avui arriba a l'edició 848
i que us preparem i us posem a l'abast,
a l'antena, a la Tarrona Ràdio,
a la Sílvia, al control de so
i en el guió presentació, un servidor,
l'Àngel López.
Un programa que intentarà això posar-vos al dia.
Què passa en aquest àmbit de la cultura popular
i tradicional catalana?
Amb uns elements, amb uns temes
que evidentment destaquen sobre els altres
i que us ressaltem,
us apuntem en aquest sumari
que acostuma a començar el programa.
I suposo que ja us imagineu,
començarem parlant de la sardana de l'any,
d'aquesta final que va tenir lloc la setmana passada
aquí a Tarragona al teatre.
Tarragona, molt, molt d'èxit,
de participació de gent,
no només a l'acte central,
sinó a les ballades que es van fer a la Rambla.
Un tema que donaran no només per fer això,
el tema del programa,
el tema destacat del dia,
sinó també fins i tot per les xafetries,
ja ho veureu.
A l'agenda, doncs, insistia en el que dèiem la setmana passada,
ara estem més que res de plecs,
molts de plecs,
i sobretot ho veureu la setmana vinent,
que és habitual al programa que l'agenda basti vuit dies
des d'aquest cap de setmana,
en el qual ja estem pràcticament entrant ara,
fins al cap de setmana següent.
També hi haurà ballades,
també hi haurà concursos de colles,
i alhora resultats de concursos de colles.
Això ja a les notícies,
perquè ens farem ressò del que va passar la setmana passada,
a l'inici del Campionat de Catalunya,
en la categoria principal,
la categoria absoluta,
com anomenen alguns,
amb un címil esportiu,
i els bons resultats,
de moment,
que sembla que estan aconseguint
les colles tarragonines
en aquest inici de temporada,
pel que fa al Campionat,
pròpiament dit,
de Catalunya.
Això molt més,
inclús amb alguna estrena de disc,
i precisament això serà
el que us oferirem a començar,
perquè coincidint amb la celebració
del concert final del concurs de setmana l'any,
que, com ens dèiem,
va tenir lloc dissabte passat al Teatre Tarragona,
aquests dies s'està distribuint
l'enregistrament testimoni
de l'edició anterior,
la 23è edició del certamen,
que es va celebrar el 12 de maig del 2012,
a la Sala Ricard Vinyes
del Teatre de la Llotja de Lleida.
Com és tradicional concurs,
sempre es publica un enregistrament
efectuat en directe durant la vetllada.
A la primera època,
és a dir,
entre els anys 1972 i 1987,
es publicava un disc LP de vinil,
mentre que amb la represa de l'any 2004
es va fer el mateix amb un DVD,
on, a més de la música,
s'hi oferien imatges de cada final,
tot un reportatge d'aquelles finals.
Ara, amb les obligades restriccions de pressupost,
s'ha tornat el recull només sonor,
encara que naturalment en format de CD.
Es tracta d'un àlbum doble
amb tot el que es va poder escoltar
en aquella final de Lleida,
tant les 10 sardanes finalistes
com el concert de la segona part,
en aquella ocasió,
amb la participació de l'orquestra sinfònica
Julià Carbonell,
que va actuar en solitari
i conjuntament també amb les cobles
que ja havien estat a la primera part,
la Joveníbola Sabadell i la vell Puigcobla.
La setmana passada ja vam escoltar
altres versions de les sardanes guanyadores
dels Premis Popular i de la crítica d'aquell any.
Ara, d'aquest dix testimoni,
us oferim una de les finalistes.
Per això t'ho dic,
d'Enric Ortí,
tal com la va interpretar la vell Puigcobla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que també n'hi va bé, a més de tota mena, de bones i de no tan bones.
Doncs bé, comencem, doncs això, situant-nos en dissabte passat,
a la final del concurs La Sardana d'any 2012,
un concert espectacle que va tenir lloc al Teatre de Tarragona
i que va fer ple a un públic procedent d'arreu de Catalunya.
Com sempre, gràcies als vots directes del públic assistent
es va decidir el Premi Popular, que va correspondre a la sardana
a la plec de cubilles del compositor Jordi Paulí.
Per la seva part, la sardana, després del silenci de Martimón,
va obtenir el Premi de la Crítica.
Aquest el van determinar sis músics de reconegut prestigi
vinculats al món de la cobla, Xavier Pagès, Jesús Ventura,
Jordi Molina, Francesc Gregori, Carles Raia i Jordi Paulí.
L'exècit del Premi Popular va ser per a Sant Pol Quina Hora és, de Jordi Lión,
i l'exècit del Premi de la Crítica va ser per a la sardana
als singles de Sant Roc, de Joan Vila i Safon.
El concert va estar format per una primera part,
en què les cobles, la principal de Llobregat i Raujuba,
van interpretar les deu finalistes.
Aquestes obres havien estat triades entre les votacions
dels oients de les més de 30 emissores de ràdio
que van retrasmetre a les eliminatòries,
entre elles, com bé sabeu, Tarragona Ràdio,
juntament amb els vots recaptats mitjançant
el web específic del concurs.
Després de la interpretació de les deu sardanes,
a la mitja part el públic va poder votar,
atorgant cadascú tres punts, dos punts i un punt
a les tres obres que més els havien agradat.
Les paperetes escrotades van ser 645,
de les quals només una fou nula.
El resultat va ser aquest.
Primer lloc, evidentment, com dèiem,
la Plac de Covelles, de Jordi Pauli, amb 619 punts,
seguida per Sant Pol Quina Hora És, de Jordi León, amb 553.
Els de Gans de Prats, de Josep Colli Ferrando, 520 punts.
Laia, de Carles Santiago, 418.
Tossa Paradís Blau, de Lluís Pujals, 395 punts.
Seguien Vigília de Plec, de Josep Cassú, amb 345 punts.
Joia de Viure, de Joan Lázaro, amb 286.
Or per Sabadell, de Joan Jordi Baumala, amb 271.
Ols Colors del Montsant, de Madeu Escoda, amb 269 punts.
I Terres de Potassa, de Joan Pelfort, amb 188 punts.
La segona part del concert de la final de la Sardana de l'any
de dissabte passat al Teatre de Tarragona va començar
amb l'estrena d'un tast al nou espectacle La Jota més Vella,
amb la participació del Quico, el Celiú, el Noi, el Mut de Ferreries,
la Cobla Reus Jove i les barres danses,
sota la direcció musical de Jesús Ventura,
o tot també dels arrenjaments.
Com diem, només un tast d'un espectacle
que es podrà veure sencer properament a Calella i Barcelona,
que combina temes i fins i tot gags ja coneguts dels Quicos,
però sembla que eternament efectius
i, a més, enriquits en les intervencions de la Cobla
i les danses de les barres.
Per acabar-ho de rodonir, els músics i el director
no es van limitar a fer la seva funció d'intèrprets
estrictament musicals, sinó que van participar
de les bromes i els jocs proposats.
Per completar la festa, abans de desvetllar
el resultat del concurs i el lliurament de premis,
la colla sardanista Tarragona Dança
va ballar a l'escenari una sardana de punts lliures,
escalenca d'en Pere Mercader.
El lliurament dels guardons, els guanyadors
van a càrrec de la consellera de Cultura,
Patrimoni i Festes de l'Ajuntament de Tarragona,
Carme Crespo.
El director de la Direcció General de Cultura Popular,
Sociacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig.
I el president de la Federació Sardanista de Catalunya,
Joaquim Rocavado.
El que és, per cert, durant el seu Parlament
va anunciar que la propera seu
de la final de la sardana de l'any
serà a Barcelona, concretament a l'Auditori de Catalunya
el dia 3 de maig del 2014.
L'elecció no és gratuïta,
ja que Barcelona serà la propera capital de la sardana,
coincidint amb l'aniversari de la derrota del 1714,
on va a l'anici de l'acte de dissabte.
Després de la salutació,
es va llegir el manifest d'adhesió del sardanisme
a la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana
de Sardanes per la Independència,
que, per cert, va ser aplaudida
per pràcticament tota la concurrència.
Cal recordar que el passat 13 d'abril
l'Assemblea General Ordinària
de la Federació Sardanista de Catalunya,
l'entitat organitzadora de la sardana de l'any,
va aprovar per unanimitat
adherir-se tant a la proposta d'adhesió
a la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana
com a la proposta de declaració
a favor del dret a decidir.
Tal com s'havia anunciat,
el concert va ser precedit
per una visita guiada per Tarragona
a ofertar els visitants
que s'hi van voler afegir
i dues ballades de sardanes,
una al migdia amb la principal de Tarragona
i una altra, just abans de la final,
amb la principal de Llobregat,
mitja ballada concretament.
En els dos casos,
es va comptar amb una gran presència de dansaires.
I escoltem ara la sardana guanyadora
del Premi Popular del Concurs
la sardana de l'any 2012,
la plec de Covelles,
de Jordi Paulí,
una sardana estrenada
al noveu a plec de Covelles
el dia 16 de juny del 2012.
La versió que us oferim
pertany al disc
que han registrat recentment
la cobla Marissal de Sitges
dedicat íntegrament
a sardanes d'aquest autor,
director titular
d'aquesta formació musical,
la plec de Covelles.
de Jordi Paulí,
de Jordi Paulí,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i els sonyolets, també una pleca amb nom propi,
4 hores de sardanes a Fulgroles,
així com l'anuncien a la tarda a l'Ermita de l'Adamunt,
amb les cobles Lluïsos i Vellputs-Cobla.
Igualment, el 59è plec de Santa Coloma de Gramenet,
matí i tarda al Parc Europa,
amb les cobles Llobregola-Sabadell, Bisbal Jove i Sabadell.
El 28è plec de Vilafranca del Penedès,
a la tarda a la Rambla de Sant Francesc,
amb les cobles Maricel i Marinada.
I encara dos aplecs més, aquests aquí a les comarques tarragonines.
El 5è plec, Vila del Morell,
a les 11 del matí, a les 5 de la tarda,
al Parc del Camí de l'Estació,
amb les cobles La Principal de Llobregat,
Cossetània i Flama Farnés.
Cal dir que en cas de mal temps es faria el pavelló esportiu
i que el programa d'actes inclou un vermut al migdia,
vermut en pla popular, també un dinar de germanor,
i a la tarda concurs de colles improvisades.
Per cert, en aquesta plec hi haurà diverses estrenes.
Al matí, la sardana Imbet, Josep Enric Peris,
i també Anglantina Roja de Ferran Carballidor.
Aquesta dedicada a Roser Marçal.
A la tarda, encara una altra estrena.
Estampa Morellenca, d'un autor que ja hem vist
que estrenava al matí, Josep Enric Peris.
Aquesta dedicada a l'Associació Cultural
i Sardanista Morellenca,
entitat d'organitzadora de la plec del Morell.
I encara, com deia, un altre plec,
aquí a les comarques tarragonines,
pel diumenge, dia 26,
al 40è plec de la Ribera d'Ebre,
un dels més veterans d'aquestes comarques.
És a More d'Ebre, evidentment,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
a l'Ermita de Sant Geroni,
amb les cobles Jumon i Bola de Gramunt
i Vents de Riella.
En cas de mal temps,
aquesta es faria al local municipal La Llanterna.
Per la mare, de Ballada de Sardanes,
aquest dissabte, dia 18,
a les 12 del migdia, bandellós,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
L'endemà, diumenge, a les 12 del migdia,
al Montmell, a l'àrea recreativa forestal
de Juncosa del Montmell,
amb la cobla Reu Jove.
També a les 12, a la Vilella Baixa,
a la pista d'estiu, amb la cobla Cossatània.
I també, a la mateixa hora,
al punt del migdia,
que a la filla, la confraria de pescadors,
amb la principal de Tarragona,
aquesta ballada,
inclosa dins la festa de cloenda
del Campionat Territorial de Colles 2012.
Pel proper cap de setmana,
s'anuncia una ballada el diumenge, dia 26,
amb una hora poc habitual,
pel que fa a ballar les sardanes,
a les 4 de la tarda,
amb la cobla Mediterrània.
Pel que fa a concursos de colles,
el proper duemenge,
serà el proper duemenge, dia 26,
aquests cap de setmana descansen,
les colles, pel que fa a concursos.
El duemenge 26, com deia,
concurs a dos quarts de 12 del migdia,
a Mataró, a la plaça Sant Anna,
Territorial Barcelona-Citat,
però també colles lliures.
De fet, hi haurà la colla Toc de dansa de Tarragona,
també, en aquesta categoria,
i actuarà la cobla i l'Uro.
A la tarda, a dos quarts de 6,
a Berga, ja en els actes de l'Apatum,
a la plaça Viladumat,
62 concurs,
Territorial Comarques Barcelonines
i colles lliures amb la cobla Pirineu.
I a la tarda, també a dos quarts de 6,
a Mataró, altra vegada,
al col·legi Valldemia,
aquesta vegada amb un individual de revesses,
i tornarà a actuar la cobla i l'Uro.
Pel que fa als esbars,
també hem d'anar el proper cap de setmana.
El dissabte, dia 25,
hi haurà la tretzena trobada
d'esbars infantils i juvenils a Montserrat.
A tarda, ballades simultànies
a les places de la Sardana
de l'Estatut de Catalunya
i ballada conjunta a la plaça de Catalunya.
Amb la participació dels dos bars
Olesà, que és l'organitzador,
el Vila d'Esplugues,
Lluís Millet,
Rals de Lleida,
Agrupació Folklòrica i Guadina,
Grup Mediterrània d'Ansa de Figueres,
Roca Sangne de Gialida,
Sant Marçal de Cerdanyola del Vallès,
l'Aleida del Vendrell,
Renaixença, Cadida Vagà,
l'Agrupació Cerdanista Cornellà de Llobregat,
Dança Jove de Navàs
i Associació Cultural de Sant Martí i Serroca.
Tot això és bars infantils i juvenils.
L'endemà, dumenge dia 26,
hi haurà el 57è plec d'esbars a Montserrat.
Al matí, a la plaça de la Basílica,
amb 15 esbars participants.
En aquest cas, no ens ha arribat el nom
de tots aquests esbars que és previst qui participin.
I acabem l'agenda
amb aquell apartat d'activitats diverses
on hi caben totes les activitats, diguem-ne, singulars.
I realment ho és,
és una cita ja gairebé obligada de cada any,
obligada per l'agenda caçada a la selva,
però per a molts sardinistes que no es volen perdre
una festa realment diferent.
És la 38è nit dels músics casanens,
que de fet aplega tots aquells músics
que tenen alguna cosa a veure
amb aquella població que realment és cuna,
diguem-ho així, de molts músics.
És la nit al passeig Vilaret
i en guany tindrà característiques extraordinàries
perquè estarà dedicada al centenari
de la cobla local, la Salvatana.
Han muntat una cobla monumental de 130 instrumentistes
amb els nascuts, residents del poble
i exmembres de la Salvatana,
però també els de les cobles locals,
la principal de Queçai i, lògicament,
la mateixa Salvatana.
Però també d'altres cobles centenàries,
com els mongrins, la principal de l'abisbal,
per celebrar aquest centenari.
Però també nens i nenes,
que representaran la part més jove dels músics,
els músics de les cobles del Col·legi Santa Maria de Blanes
i de les escoles de cobla de Palafolls i Vidreres.
Tot això divendres vinent, dia 24.
I teníem pendent d'escoltar la sardana guanyadora
del Premi de la Crítica del Concurs
La Sardana de l'any 2012.
És després del silenci del Martimón,
estrenada a Barcelona el 26 de juliol del 2012.
El mateix autor explica d'aquesta manera
el llibret del disc,
on la van registrar la cobla a la Sant Jordi,
ciutat de Barcelona, la dedicatòria.
Diu així, dedicada en memòria a Xavi Tondo
i a la seva família, en especial al seu pare
i bon amic Ramon Tondo.
La música no pot retornar-nos les persones,
però sí que permet canviar el color del dolor
i fer fluir l'emoció del record.
Després d'una primera part reflexiva i altament introspectiva,
una tímida llum acaba desembocant
en un tuti alegre, esclatant i optimista
qualitats que tants cops he sentit a dir
que tenia en Xavi.
Descansi en pau.
Això és el que diu l'autor, el Marc Timón,
exactament autor de després del silenci
que interpreta la Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Yeah.
Go on.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comerca francs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Conquins demà!
Libertura!
Amb la particularitat que a les comarques de Lleida la categoria de colles lliures no hi ha no
hi ha categoria de colles veteranes.
És a dir, que les colles veteranes han de competir amb la categoria de colles grans.
I recordem, quan vam avançar, que entre aquestes colles hi havia la colla veterana targolina Toc de dansa.
Anem a veure quin va ser el resultat d'aquesta categoria pel que fa a les colles grans.
Primer lloc per Dols Infern de Lleida, seguida per Estol Espígol de Gramunt,
tercera Toc de dansa de Tarragona, i la seguien Verge del Miracle de Balaguer,
Xalem de Villbís, Somni de Lleida, Font de Velldans, de Pons, Sol i Xen de Vilanova de Vipuig,
Brut Natura de Berges Blanques, Encara i Som de Vilanova de Geltrú, Jovencells de Cervera i Ferma de Ponent,
de Vellpuig.
I l'altre punt d'atenció era Sabadell, ja a la tarda, on començava l'altre grup del campionat de Catalunya de colles grans,
el grup B, i anem a veure quin va ser el resultat, en part esperable o no.
Veureu que al primer lloc és per la colla Violetes del Bosch de Barcelona,
perdó, Violetes del Bosch de Barcelona amb 9 punts, seguia mirant el cel aquesta sida de Sabadell amb 24,
en 6 de Manlleu amb 26, continuïtat del Mongri i de Torrolla de Mongri amb 33,
en Taviana de Tordera amb 42 i Riallera de Vic amb 54.
Anem a escoltar ara una sardana considerada tot un clàssic en el gènere de les obligades de Fiscorn,
i amb títol singular Buffalo Bill la qualifiquem de clàssica més pel fet que es tracta d'una obra de gran dificultat
i que només han gosat interpretar-la les grans figures d'aquest instrument que per les vegades que s'ha pogut escoltar en viu i en directe.
Sobre el títol de la sardana corria la llegenda urbana, per dir-ho d'alguna manera,
que el va inspirar a l'autor l'estat de Barcelona d'aquell personatge real de l'est americà
que els últims anys de la seva vida va actuar en un circ, que efectivament va recalar la capital catalana.
Ara bé, sembla que la versió més fiable és la que indica la dedicatòria de la composició,
un responsable d'una comissió de festes d'un barri de Barcelona als anys 40 del segle passat
que era conegut amb aquest sobrenom de Buffalo Bill.
La sardana l'escoltem en un enregistrament de l'any 1994 de la Cobla, la principal de la Bisbal,
recollit posteriorment en un disc dedicat al gran fiscor naire Josep Riumalló
que durant 28 temporades va formar part de la plantilla de la Cobla bisbalenca
i que va ser un dels pocs escollits músics realment selectes
que gosaven interpretar amb solvències sardanes com aquesta, Buffalo Bill de Josep Coll.
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura



L'escoltura


La sardana l'escoltura
La sardana
La sardana
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
La sardana l'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
L'escoltura
a les Colles de Lleida, on hi apareix un anunci poc habitual
en aquests tipus de webs, però malauradament també poc habitual
en general, perquè es tracta d'un anunci de feina,
d'una oferta de feina.
Diu, la Federació Sardanista de Colles de Lleida
crea un concurs públic per incorporar una persona.
Una persona que pugui realitzar tasques d'administració
i de comunicació, per això obre una convocatoria d'una plaça.
Es busca una persona que estigui relacionada amb la Federació,
ja sigui amb una agrupació sardanista,
amb una colla o com a monitors.
La persona elegida haurà d'acreditar la seva vàlula,
ja sigui en la vessant més administrativa,
com en la de comunicació i serveis de premsa.
El contracte s'iniciarà a partir de l'1 de setembre
i tindrà una durada de 4 mesos en període de prova.
Es poden començar a presentar candidatures
des de ja i fins al 14 de juny, a les 15 hores.
Doncs ja ho sabeu, al web de la Federació Sardanista
de les Colles de Lleida.
Corregeixo.
Federació Sardanista de les Comarques Lleida Tanes.
Aquesta és exactament la denominació d'aquest organisme
que intenta coordinar les activitats sardanistes
en aquelles comarques.
I ja que fem referència a això,
un mitjà de comunicació com és un web,
passem al Facebook,
i més com a dada curiosa,
perquè el Facebook de la CUP, la Cusatània,
un mitjà que habitualment utilitzen
per anunciar les seves activitats, les actuacions.
En aquest cas, una part més curiosa.
Diu, des d'aquestes línies,
volem felicitar a dos dels nostres components de la COBLA
que aquesta setmana, després de molts nervis d'un gran esforç,
han aconseguit, amb Escreix,
superar les seves respectives proves finals
dels seus estudis musicals superiors.
Es tracta de la nostra trombonista marina
i del nostre Flavi Loire, el Sergi.
A tots dos, moltíssimes felicitats
i a gaudir d'un merescut descans.
Pot ser anecdòtic, no pas per ells,
evidentment, per a els implicats,
però no des de ser, això, curiós.
A més a més, el Sergi, sobretot,
el Sergi, sense desmanèixer la marina,
personatge prou conegut
dins l'àmbit de la música popular i tradicional
de la nostra ciutat.
I torno a corregir,
no només de la nostra ciutat,
sinó de molt més enllà, el Sergi González.
Doncs bé, anem amb una altra xafarderia,
potser d'interès més general,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè, de fet,
algun oïdó ens havia fet arribar la pregunta,
la seva inquietud,
perquè havia corregut el rumor
que la pleca internacional de la sardana
i mostra de grups folclòrics
enguany perillava.
S'havia anunciat que seria a Marsella,
com sempre, a inicis del mes d'agost.
La veritat és que no es farà a Marsella,
però sí que es farà.
El rumor era que hi havia problemes
amb l'entitat organitzadora de Marsella.
Normalment, aquests aplecs
es fan en complicitat
amb alguna entitat,
un centre català o similars,
que en cada població...
De fet, ja s'havia organitzat fa anys
a Marsella,
una pleca,
els que hi van poder assistir
ens en tenim molt bon record,
però, en definitiva,
han sorgit problemes
i, a default,
que és l'entitat organitzadora
d'aquesta pleca internacional,
sembla que finalment s'ha decidit
a buscar una alternativa
i serà pels dies 2 i 3 d'agost
en un altre lloc prou interessant,
la ciutat italiana de Verona.
I anem abans,
abans del mes d'agost,
el dia 29 de juny,
per aquell dia,
s'anuncia un gran acte
al camp del Barça
organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana,
on, entre altres,
diguem-ne, atractius,
per allò que serà una ocasió única,
no només pel Blackton sí,
sinó perquè sembla que,
excepcionalment,
hi actuarà en Lluís Llach,
però sembla que molta més gent,
molts més artistes,
i, entre ells,
la cobla per la independència,
aquella formació
de composició variable
de músics
que, per un lloc determinat,
formen aquesta cobla
per la independència,
de vegades és una cobla
autènticament monumental,
i es vol que sigui
en aquesta ocasió encara més,
al màxim de músics
que s'hi apleguin,
però també colles,
colles serranistes
d'arreu del país,
sembla que ja està pràcticament lligat
que hi hagi una bona representació
de la ciutat de Tarragona.
I ara sí,
parlem ja d'aquella final
de la sardana de l'any,
de la setmana passada,
dissabte passat al vespre.
De fet,
van haver actes
durant tot el dia,
hi va haver una visita guiada
per a tots aquells
que es van apuntar,
habitualment hi ha molta gent
d'arreu del país
que assisteix a la sardana
a l'any
i se'ls organitza
tota una sèrie d'activitats
també amb dinar,
la possibilitat
de proporcionar-los
un bon dinar
als restaurants de la ciutat,
una ballada al migdia,
una ballada realment
amb molta,
molta assistència de gent,
hi havia el dubte
de si sent un dissabte
al migdia
si no hi haguera propici,
res,
doncs amb molta presència
de gent de fora,
però també molts tarragolins,
en ballada amb la principal
de Tarragona,
en ballada sencera,
i després la ballada prèvia
just abans del concert
amb la principal
de Llobregat
també a la Rambla
i encara més gent,
crec jo.
Doncs bé,
el mateix acte
de l'Escena de l'Any
segur que per xafarderia
se'n donaria
per moltes més
de les que vam poder recollir,
però jo crec que
les que us comentarem
són prou interessants,
algunes potser
més positives que altres.
Doncs que
si es tractava
d'una competició popular,
evidentment
hi ha moltes
de les sardanes
que estan vinculades
a entitats
o en poblacions
i en definitiva
doncs es fa campanya,
encara que estigui prohibit
fer campanya
durant el concurs,
les diferents eliminatòries
a nivell de divulgar-ho,
ja sigui per les xarxes,
si se detecta
algun cas d'aquests,
doncs aquestes sardanes
són retirades,
no es pot evitar
que corri la veu
i realment
això es produeix
i és inevitable
formar part del concurs,
però en algun cas
aquesta promoció
es realitza
fins al mateix dia,
al mateix acte,
i vam poder veure
una bona representació
de Sant Pol de Mar,
hi havia com a sardana finalista
la sardana Sant Pol
Quina hora és,
que només pel títol
ja donaria
per una altra xafarderia,
que molts ja la saben,
es tracta,
potser les recordo així
d'uïdes,
però que van organitzar,
van muntar,
van construir
un rellotge de sol
a Sant Pol
i li van fer
una tauladeta
perquè no es mullés
quan plou,
evidentment,
això va ser la riota
de tots els pobles del voltant
que els preguntàvem
Sant Pol quina hora és,
allò amb la broma,
un rellotge de sol
amb tauladeta,
ens imagineu-vos,
doncs bé,
amb els anys
la gent de Sant Pol
han arribat a sumir la broma
i fins i tot,
doncs això,
l'accepten
i se la fan seva
i amb aquesta sardana,
Sant Pol quina hora és,
ha arribat a ser finalista
la sardana l'any.
No va guanyar,
però Déu-n'hi-do
la bona posició
que va arribar.
Es va poder veure
no només
una bona representació
de gent de Sant Pol,
que facin-la identificables
perquè portaven
una samarrata
on hi havia aquest lema
i un anagrama,
sinó que fins i tot
en el moment d'entrar
la samarrata
ja es va poder veure
les ballades de sardanes,
però al moment d'entrar
al Teatre de Tarragona
anaven repartint
als assistents
unes bossetes
amb uns bombons
i amb l'anagrama
que us deia
Sant Pol quina hora és
i després encara
amb un text
que deia alhora
que Catalunya
recobri la llibertat.
no deien que votessis
aquesta sardana
però vaja,
estava implícit
en el mateix acte.
Per positiva
sí que n'hi va haver,
deixem potser
les positives
per després
d'aquell acte,
hi va haver
part negativa
mirem
la calor terrible
que vivia
al Teatre de Tarragona,
imagineu-vos
més de 700 persones
sense cap mena
de refrigeració,
suposo que per allò
de les restriccions
pressupostàries,
doncs això és el que
realment
es va poder
més de 700 persones,
700
pràcticament
el públic
complia l'acte
però a més a més
imagineu-vos
el personal,
els organitzadors,
els actuants
que eren
dues cobles,
es bar,
aquí Colcelio,
etcètera,
aquesta era la part
negativa.
Una altra
potser
en part
anecdòtica
era que
la secretària
del cas del Terragoni
en el moment
de la mitja part
va tenir necessitat
d'anar al lavabo
després no la van deixar entrar
però en canvi
sí que algú altre
va tenir possibilitat
d'entrar
perquè es va produir
un robatori
als camerinos
dels presentadors
i a la Ruth Martínez
li va desaparèixer
el seu iPod.
Bé, tot això
la part negativa
de la vetllada
i no hi va haver
una altra
com per exemple
molts van trobar
a faltar
que en aquell acte
on hi va haver
autoritats
i cada any
a totes les finals
de la setmana
hi ha presència
més alt nivell
a nivell local
en aquest cas
no,
no hi va haver
alcalde de la ciutat
tot i que
es va justificar
molts actes
que hi havia
ell mateix
el seu Facebook
de l'alcalde de la ciutat
el dia abans
dia i a cap de setmana
ple de cultura
a Tarragona
a Fill de Caín
Festival Eclàctic
Vermut més gran del món
Pícnic Dixi
Teatre al Magatzem
Metropol
Sala Trono
Música de Tarragona
Flamenc
més de 25
puc veure la PP
de l'Agenda Cultural
de Tarragona
ja ho diu
amb les famílies
del cap de setmana
està bé que el calde
doncs en creix que la gent
però no estaria de més
que entre aquest munt d'actes
que citava
tens i es mantés
aquells que portava gent
de tot Catalunya
complia el Teatre Tarragona
i va ser
malgrat allò que dèiem
doncs un acte
prou reixit
El Premi de la Crítica
va ser sorpresa
fins al darrer moment
sorpresa per la massa
pels assistents
no pas pels organitzadors
evidentment
però era fàcil endevinar
per una banda
els que més o menys
teníem idea
de per on anaven els trets
de quin era el parcal
de quines eren
les sardanes finalistes
i a més veure
que qui realment
va rebre
el Premi de la Crítica
el Martí Mont
doncs era allí
a l'acte
i entrava
sense amagar-se
ni molt menys
evidentment
i un moment emotiu
en un moment
en què es va anunciar
i després
és el moment
en què es va interpretar
la sardana
tenint en compte
la dedicatòria
que abans us deia
però la part
potser més positiva
de totes
era l'espectacle
que van oferir
el Quico Alceli
i el Noi
i el Mut
de Ferreries
amb l'Esbart
amb la Cobla
Reu Jove
magnífics arranjaments
del Jesús Ventura
la implicació
de tots plegats
ja sabeu que els Quicos
fan
doncs
posen broma
fan
diguem
anar teatralitzant
una miqueta
les seves actuacions
s'hi van implicar
també
no només ells
sinó
el mateix director
fent broma
els músics
de la Cobla
mentre l'Esbart
anava fent
les seves interpretacions
com ja he avançat abans
ens va quedar les ganes
d'haver aquest espectacle
sencer
de totes maneres
ells van saber
guanyar-se el públic
durant la primera cançó
diguem-ho així
un silenci terrible
feia sospitades
que potser no triunfarien
però res
a cap de pocs minuts
tota la
tota la concurrència
al Teatre de Tarragona
aplaudint
picant de mans
i vivint realment
aquell espectacle
que va ser
realment
molt molt interessant
ens queda potser el dubte
de si
el podrem veure
algun dia
sencer
aquí a Tarragona
doncs i com deies
podien dir moltes més coses
evidentment
les sardanes
les sardanes finalistes
però ja les coneixem
ja les hem anat
escoltant
al llarg de les diferents
eliminatòries
del concurs
de la sardana de l'any
i el resultat
doncs
és el que és
cadascú vota allò
que creu
el creu
que és el millor
i només
entre els que
un servidor
tenia al voltant
doncs hi havia de tot
doncs bé
el que es tracta
en definitiva
i aquest és l'objectiu
principal
de la sardana de l'any
és donar a conèixer
les sardanes noves
i jo crec
que en part
doncs sí
que es coneix
que s'aconsegueix
que potser
com algú ha dit
caldria potenciar
més les sardanes
de més nivell musical
això és una altra cosa
seria un altre
un altre concurs
tot i que
com hem pogut comprovar
també aquesta part
del Premi de la Crítica
on s'ha premiat
aquesta magnífica sardana
del Mar Timón
després del silenci
nosaltres anem acabant
ja
ho farem amb una sardana
d'en Josep Bosch
un músic
que va estar
uns anys
a la cobla
els mongrins
i els mongrins
van enregistrar un disc
sota el títol
dels nostres compositors
on això
es replegaven
sardanes
realment magnífiques
dels músics
compositors
de la mateixa
com els mongrins
actuals
en aquell moment
que es van enregistrar
el disc
ara fa uns 4 o 5 anys
aquesta sardana
d'en Josep Bosch
que és un intent
de l'autor
d'anar una miqueta més enllà
fer una sardana
una miqueta més elaborada
de les habituals
i el títol
prou significatiu
inquietuds
i el títol
i el títol
i el títol
un minut
perquè siguin
dos quarts de 10
del vespre
el moment d'acabar
aquesta nova edició
de l'Ondoll
i seguir
a partir d'ara
doncs res
treballant ja
per recollir
tot allò que passi
al món de les sardanes
els bars
la música
per a cobla
i tot allò
que és previst
que passi
us oferirem
divendres vinent
a partir de dos quarts
de nou
del vespre
que passem-vos bona setmana
a partir de dos quarts de l'Ondolle
a partir de dos quarts de l'Ondolle
a partir de dos quarts de l'Ondolle
en movie
em
Fins demà!