La luna, la luna, la luna, la luna...
Alguna cosa realment important i transcendent
es cou a les cuines d'entitats com la Federació Sardanista de Catalunya
i la Unió de Colla Sardanista.
Un xup-xup que ja fa temps que es pot sentir
i més darrerament una oloreta que promet
i es pot ensumar per poc que estiguem a prop d'aquells fogons
i dels cuiners que hi treballen.
Fa pocs dies es donava a conèixer el primer plat del menú
que com tot allò nou caldrà tastar per comprovar
si realment els ingredients són bons i els correctes
a la hora que podrem certificar si la menja és el punt.
Em refereixo a la capital de la Sardana,
allò que ha de substituir les velles ciutats pubilles,
la primera de les quals serà ben aviat, ara a Aixamunt,
mentre que pel 2014 amb tota la intenció reserva per a Barcelona
per allò de la commemoració del 1714
la conveniència de vincular-ho amb qualcom més actual
i sobretot de futur.
Però aquelles cuines que es mantava
tenen feina en un altre afer
que encara que ha de ser més important
serà el plat principal,
aquell que de fet ha de condicionar
com serà el sardanisme a partir d'ara.
El cas és que ja fa temps
que les dues principals entitats sardanistes del país,
la Federació Sardanista de Catalunya
i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya,
que pleguen en total més de 500 entitats arreu del país,
han decidit fusionar-se
per donar pas a un nou ens
que englobi tot el moviment sardanista.
L'objectiu és fer més eficaç la seva tasca de representació i coordinació,
però sobretot presentar una sola cara
amb tot el seu potencial a organismes i entitats.
Una aposta que no deixi de comportar un risc,
però que ben mirat la situació actual del sardanisme,
tant des del punt de vista positiu com del negatiu,
i el de l'entorn, possiblement hi obliguen.
Veurem com es desenvolupa tot plegat,
com es cuina aquest plat tan compromès.
En principi sembla que molts dels cuiners implicats
són dignes d'un bulla i sardanista, com a mínim.
Què? Ah, volia dir alguna cosa?
És que a mi curt tancat dic...
Com hem començat avui i què has dit?
Optimista, un que és optimista de mena.
Molt bona nit, bon vespre.
Aquí som.
I fresquet, eh?
Ja que, de moment, comença a donar la raó.
Digue-ho bé, digue-ho bé.
Fred.
No, fresquet ja no.
Jo ja tinc fred.
Doncs diuen que demà més, eh?
Doncs, bé, diu la Sílvia.
Ja ens ho direu si ens escolteu les repeticions del programa.
Si és en directe, doncs ara és divendres,
passen tres minuts de dos quarts d'anar al dovespre,
i és l'edició 837 de l'Undon i seguit.
Temps de Satanes i Esbars, aquí,
i música per a Cobla, a la sintonia de Terragona Ràdio.
Avui amb la Sílvia al control de sa,
com gairebé sempre,
la Maria Rosa, aquí davant del micro.
I l'Àngel.
Amb la presentació.
Doncs què, comencem?
Doncs sí.
Fem un sumari?
Un sumari, vinga.
Anem-hi.
Doncs sí, en aquest 837 de l'Undon i seguit,
segueix la 24a edició de la Sardana de l'any,
i avui encetem una nova etapa,
un nou cicle dins d'aquest concurs,
perquè ara toca les semifinals.
Amb totes aquelles sardanes que han anat escollint,
els que hi participàveu,
fins ara hi ha 16 sardanes que participen en això,
amb les semifinals,
i d'aquestes en sortiran les que seran presents
i s'interpretaran en directe amb la gran final d'aquí de Tarragona,
del dia 11 de maig.
Dues sardanes cada setmana, per cert.
I avui caldrà parlar d'això, d'aquest projecte
de fusionar les dues grans entitats sardanistes de Catalunya,
la Federació Sardanista i la Unió de Colles Sardanistes.
I això d'alguna manera està vinculat
a un altre cita important dels propers dies,
l'Assemblea Extraordinària de la Unió de Colles Sardanistes,
on s'ha de tractar precisament aquest tema,
que es farà dins la cluenda del campionat 2012,
a Juneda, els propers dies.
Encara falten dies, però aquesta setmana, avui,
al programa ja anirem avançant coses també
d'aquell esdeveniment.
S'ajunten la cluenda
i l'Assemblea General de la Unió de Colles Sardanistes.
I una altra assemblea, això que és dissabte,
l'Assemblea Extraordinària de la Unió d'Associacions de Plecs Sardanistes
de les comarques terrenes,
on, entre altres coses, ja distribuirà a les entitats
la guia de plecs en paper.
Ja sabeu que en guanyar ja fa dies que és accessible
amb mitjans electrònics,
però amb paper, que és allò que molts esperen tenir a la butxaca
per anar pels aplecs,
doncs es comença a repartir en aquesta assemblea.
Parlarem dels Premis d'Anderroc,
on un dels guanyadors,
o un a Cobla,
no sola, però sí amb bona companyia.
Parlarem del Dia de la Dona,
amb dos interessants concerts que hi estan vinculats,
i de la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana,
vinculada al món de la Sardana,
que també s'ha de presentar aviat,
i avui també us donarem més notícies
al voltant d'aquesta cita també interessant dels propers dies.
Comencem, i amb la Sardana davant, com toca.
Doncs som-hi amb la Sardana de l'any.
Un cop hem deixat enrere la primera tanda de eliminatòries
del concurs de la Sardana de l'any,
incloses les dues de repesca,
avui incetem la fase de semifinals,
des d'ara i fins al cap de setmana dels dies 20 i 21 d'abril.
Serà amb les 16 sardanes escollides en la primera fase,
i ara presentades durant vuit setmanes de dues en dues.
Això sí, a diferència del que s'ha fet fins ara,
a semifinals les sardanes s'ofereixen en versió de concert,
és a dir, amb dues tirades de curs i dues de llargs.
D'altra banda, ara ja no és cap secret el nom i l'autor de cada composició,
i podrem anunciar cada peça amb aquestes dades,
a més de la de la cobla, que sempre hem anat anunciant.
Cal recordar igualment que les bases del concurs
prohibeixen que a la final hi pugui arribar
més d'una sardana per autor.
Per això, si com és el cas d'enguany,
arriben a semifinals més d'una peça d'algun compositor,
aquestes han de competir entre elles.
Doncs és per això, i no per l'atzar,
que les dues sardanes que podreu escoltar avui
són del músic Jordi Paulí.
La primera és la que porta per nom la plec de Covelles
i la interpreta la cobla, la principal del Llobregat.
La primera és la que porta per nom la plec de Covelles
i l'encracia i la mobilització.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!