Gràcies.
Doncs aquí tornem a ser, una setmana més,
a l'1, 2 i seguit.
Temps de Sardanes, Esbars i Música Paracobla,
a Tarragona Ràdio.
I ben retrobada, Maria Rosa.
Gràcies, aquí tornem a ser.
No sé quants dies,
jo vaig fent, vaig venint, vaig...
No res, que quan hi ets,
doncs val la pena que sigui això, en definitiva.
Avui l'edició 859
d'aquest Temps de Ràdio,
que a Tarragona Ràdio dediquem a això,
aquesta parcel·la de la cultura popular
tradicional catalana.
Un temps que combinem amb notícies,
amb música i
comentaris, a vegades mirant
enrere la història, a vegades
valorant coses més recents.
En definitiva, tot al voltant
a les Sardanes, els esbars i la música
Paracobla.
Anem a fer ràpidament un petit resum
de continguts del programa d'avui.
Ja ho sabeu, durant el mes d'agost
ens ho pronem amb una miqueta més de tranquil·litat
i allò que agafa més importància el programa,
evidentment la música, que sempre hi és,
però potser ara una miqueta més,
i l'agenda, l'agenda d'activitats,
que també lògicament,
en aquesta època de l'any,
doncs predominen, sí, els aplegs,
com gairebé sempre,
però aquelles ballades de cicles d'estiu,
de festa major,
per exemple, ballades a Calafell,
Botrell, Llunens del Penedès,
a Cunit, al Vendrell,
altra vegada el Pla de Santa Maria,
a la Canonja, a Vallfogona,
a Vallvei, al Vendrell,
etcètera, etcètera.
Sobretot moltes al voltant del dijous,
dia 15, ja sabeu,
el dia de l'any,
amb més festes majors arreu de Catalunya,
i lògicament també aquí a les comarques tarragonines.
Pel que fa als aplegs,
aquest dissabte,
el quart de Sant Llorenç,
que és com s'anomena l'apleg del Pont d'Armentera,
i diumenge el 37 apleg de Cornudella de Montsant,
que compartirà la jornada
amb l'apleg de la Figuer,
també el priorat.
Recordar-vos que les bars d'en Saïra de Tarragona
actua aquest cap de setmana al XVIII Festival de Folclore
de Villanueva de la Sagra,
a Toledo,
que comencem les festes de Sant Magí,
amb les contalles,
les bars d'en Saïra de Tarragona
amb la seva actuació de festa major,
la ballada de sardanes,
i, evidentment, moltes més coses,
però des de la perspectiva del programa,
aquests són els punts més destacables.
El racó de la Marta,
que tornarà a parlar d'un tema
que ja ens comentava la setmana passada,
la sardana i l'òpera,
avui des d'una altra perspectiva.
i avançarem coses de la sardana de l'any.
Ara, temps de descans, per això,
però no pels organitzadors,
que ja estan preparant,
ja estan enllestint la propera temporada,
i el que farem avui serà un repàs
de les novetats per a aquesta nova edició,
que posarà a la vostra consideració
les sardanes noves estrenades
al llarg d'aquest any 2013.
I comencem amb música.
Avui la primera sardana que escoltarem
l'assigna Jesús Ventura,
sens dubte un dels actius més importants
de la música per a Cobla actual.
Primer fou com a instrumentista,
tasca a la qual s'hi va afegir
la divulgació de la ràdio,
la composició,
la direcció de Cobles,
tasques de responsabilitat en entitats...
Ara, però,
pararem atenció només
en una de les seves sardanes,
Ninalba,
nom que és un joc de paraules
motivat per la dedicatòria
de la composició,
un infant,
la seva novo d'alba.
També per això,
la sardana recull
una coneguda tonada infantil,
cosa que podria donar
la impressió d'una sardana
senzilla i transcendent.
Res més lluny de la realitat.
Comproveu-ho escoltant
aquesta magnífica sardana,
Ninalba,
interpretada per la Cobla Mediterrània.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I després de la primera sardana del programa d'avui, obrim agenda i, lògicament, com sempre, en primer lloc, els aplecs.
I per aquest dissabte podem comentar que hi haurà l'aplec de Belllloc d'Urgell, la seva 24a edició.
A la nit, a la plaça de la Creu del Terme, amb la cobla Juvení Bola de Gramunt.
El 17è plec d'Organyà, tard i nit, a la plaça de les Homilies, amb les cobles, la principal de Berga i Vellpuig-Cobla, amb concurs de colles improvisades.
I més a propet, el 4è plec de Sant Llorenç, al pont d'Ormentera, a 7 de la tarda i a les 11 de la nit, a la plaça de l'Església, amb la cobla Cossatània.
Al matí hi haurà caminada fins a Salmella, missa i esmorzar de Germenó, i a les 9 del vespre, sopar popular.
Pel diumenge, el 20è plec d'Oceja, a la Catalunya Nord, a la tarda, a la plaça de Sant Pol, amb les cobles, la principal del Llobregat i Milenària.
També el 43è plec de Perbou, matí tarda, a la Rambla, amb les cobles, Foment del Montgrí, Genissenca i Ciutat de Girona.
El 37è plec de Cornudella del Montsant, a les 7 del vespre i a les 10 de la nit, a la plaça del Portal Nou, amb les cobles, Cossatània i Vents de Riella, amb sopar de Germenó.
I també a la plec de la Figuera, al matí, a l'ermita de Sant Pau, i a la tarda, a la plaça del Pobla, amb la cobla, la principal de Tarragona.
Passem ara, dissabte, vinent, dia 17, amb el cinquè plec de Comarroga, a partir de les 8 del vespre, a la plaça dels Germans Trilles, amb les cobles, Rassò dels Danceres del Penedès i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I un altre plec a les comarques tarragonines, el 37è plec de l'Aleixà, a dos quarts de vuit i a dos quarts d'onze de la nit, a la plaça de la Vila, amb la cobla, Cossatània.
Hi haurà sopar de Germenó i, durant la tarda, a l'oficina d'informació Mirmanent, és a dir, l'oficina de Correus, hi haurà una exposició dels diferents programes que s'han anat fent des que va començar el primer plec, l'any 1977.
I per l'endemà, pel diumenge, dia 18, al 26è plec de Sant Irà i Sacal, matí i tarda, a la plaça Gravelosa, amb les cobles, Ciutat de Girona, Flama, Farners i Bisbal Jove.
Per la mare de ballada de Sardanes, i limitant-nos ara a les comarques tarragonines, aquest divendres, possiblement encara sigueu a temps d'anar fins a Calafell,
perquè a les 10 de la nit, a la carpa de la platja, hi haurà una ballada de Sardanes, sota un lema, nits de lluna i tenora,
i actuarà la coble Maricel.
Per demà dissabte, a les 12 del migdia, Botarell, amb la coble a la principal de Tarragona.
A la 1, Llorenç del Penedès, a la plaça de la Inmaculada, amb la principal de la Bisbal.
A les 7 de la tarda, Cunit, a la plaça de Catalunya, amb la coble a la Sitgetana.
Passem al diumenge, diumenge dia 11, a dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la principal de Terrassa.
Pel dijous, dia 15, a la 1 del migdia, al pla de Santa Maria, a la Reira, amb la coble Reus.
A la 1, a la Canonga, al carrer Raval, amb la coble Cossetània.
També a la 1, a Vilallonga, de Riucord.
Vallfogona, Vallfogona.
Ah, Vallfogona, Vallfogona, de Riucord, a la plaça del Bar, amb la coble Rassò de Sant Saïres del Penedès.
A la tarda, una hora no determinada, això és habitual, quan es tracta de festes majors,
i sobretot amb cobles orquestres, com és en aquest cas, que fan tots els papers de l'auca,
com s'acostuma a dir, acostumen a fer concerts, concerts vermut, ballades, sòsia de ball, etcètera.
Doncs aquests detalls ens varien molt.
En tot cas, a la tarda, a Vallveix, a la plaça de l'Església, amb la coble Orquestra Maravilla.
A dos quarts de vuit de la tarda, al Vendrell, a la Rambla, amb la coble Bellpuig-Cobla.
A les vuit, a Altafulla, a la plaça dels Vents, amb la principal de Tarragona.
A dos quarts de nou, a Emposta, a la zona del Mercat, amb la coble, la principal Repitenca.
I a les onze de la nit, una altra ballada, al Pla de Santa Maria, a la Rèria, amb la coble Reus.
Pel divendres, dia setze, a les deu del vespre, a Covelles, al Passeig Marítim, amb la coble Ciutat de Cornellà.
El dissabte, dia 17, al migdia, a Vilavella, amb la coble Ciutat de Reus.
A les set de la tarda, a l'Hospitalet de l'Infant, a la plaça de la Coll de Balaguer, amb la coble Reus Jove.
El diumenge, dia divuit, a dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la principal de Llobregat.
A les vuit del vespre, a Santa Coloma de Queral, a la plaça Major, amb la coble Tàrrega.
I encara que hi ha quedi fora de l'àmbit habitual que fem de vuit dies,
en la nostra agenda, doncs, volem avançar-vos, que el dilluns, dia 19,
hi haurà a les nou del vespre, a Tarragona, a la Rambla Nova, a la ballada de festa major, amb la coble Reus Jove.
I també hi ha que parlem del dilluns, dia 19, a les quarts de vuit, a la Santa Coloma de Queral,
a la plaça Major, amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I us parlem ara de concerts. Pel dijous, dia 15, al migdia, cap a fons, a la sala del poble,
hi haurà un concert vermut amb la coble Reus Jove.
Pel que fa a concursos de colles, allò que hem comentat ja diverses vegades a l'estiu,
doncs, parèntesi, i el que sí que hi ha és algun concurs per a colles lliures
sobre el territorial de Girona, com és aquest cas, el dissabte, dia 17,
a les de la nit, a Roses, a la plaça Catalunya, això el que deia,
territorial comarca girona, i també colles lliures.
Ara amb la coble, la principal dolor.
I acabem la nostra gent de parlar amb vos dels bars.
Pel dissabte, dia 10, i diumenge, dia 11, a les bars d'Ensèria de Tarragona,
actua el XVIII Festival de Folclore de Villanueva de la Sagra, Toledo,
i anirà acompanyat del grup Factòria Folclore.
I quedant-se més apropet, el diumenge dia 11, a les 7 del vespre,
l'esbar de Santa Tecla actuarà a la Vilella Alta.
Pel dilluns dia 12, a dos quarts de 9 del vespre, a Tarragona,
local de l'esbar d'Ensèria de Tarragona, a la plaça prim número 6,
assaig obert a tots els que vulguin aprendre el ball Pla de Sant Magí.
Sí, sí, perquè el dimarts dia 13, a les 8 del vespre,
davant la capella de Sant Magí, hi haurà ballada oberta a tothom.
És a dir, que organitza l'esbar d'Ensèria de Tarragona
i valdrà l'iniciativa, però tothom hi podrà participar.
Recordem-ho dimarts dia 13, a les 8, davant la capella de Sant Magí,
ballada oberta a tothom del ball Pla de Sant Magí.
Pel dijous dia 15, a les 10 de la nit, a Comaruga,
a la plaça del centre, a l'esbar Vila del Vendrell, la Lira.
A dos quarts d'11 de la nit, a Tarragona, a la plaça de la Pagesia,
a l'antic Escoixador, l'esbar Santa Tecla,
representarà les contalles de Sant Magí
sobre la vida del copatró de Tarragona,
presentada a través de set quadres de senys.
I el divendres dia 16, a les 10 de la nit, a Tarragona,
a la plaça de la Font, l'esbar d'Ensèria de Tarragona,
amb l'acompanyament musical del grup Factoria Folk.
Doncs ja podem tancar l'agenda, i altra vegada la música.
I l'estiu estem, entre moltes altres coses, de cantades de veneres,
un dels elements musicals que més habitualment podem trobar
a les festes majors des d'un punt de vista tradicional.
Fa pocs anys, dues formacions que podríem qualificar perfectament
com de l'escat davanteres de cadascun d'aquests dos estils,
la Cobra Orquesta dels Montgrins i el grup Port Bo,
van oferir un espectacle conjunt que comptava amb un magnífic arranjament
realitzat per especialistes com Jordi Paulí,
Marcel Arteaga, Jordi, Xavier Molina,
Antoni Mas i Joan Jordi Baumala.
Eren versions d'alguns dels títols clàssics més coneguts
i altres composicions noves que seguien el mateix estil.
Una d'aquestes cançons la va escriure un dels membres del grup Port Bo,
Carles Casanovas, mentre que l'Antoni Mas es va encarregar de la música.
La van titular Busca'm a l'Emprodà i sona així.
On el sol neix discret, sempre vessant la mà,
on et desperta encara la veu cansada d'un campanar,
on el vent ha marcat un tarann a la gent.
A cops de tramuntana, així és la plana que em fa content.
Perquè si em vols trobar,
busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Quint drets salvatges,
prop d'una platja.
El meu poble viu cara al mar.
Busca'm a l'Empordà.
de constancits,
barquejant per les cales enamorades del blau marí,
on el mar és de casa.
Busca'm a l'Empordà.
Especial sta com a la milió Matos putut que es trencerà
on catreguà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Digne d'identitat.
On la terra demana
una proclama
de llibertat.
Perquè si em vols trobar,
busca'm a l'Empordà.
Busca'm a l'Empordà.
Indrets salvatges
prop d'una platja.
El déu poble viu cara al mar.
Busca'm a l'Empordà.
Reconys d'encics
barquejant per les cales
enamorades del blau marí.
on el mar és de casa.
Busca'm a Palamó.
Busca'm a l'Empordà.
ана
Huraceta
Google
l'Empordà
Buñ'rada
Això, aquesta música, ens marques i indica que arriba el moment del racó de la Marta.
Marta, benvinguda novament al programa.
Hola.
Què tal, a punt?
Bé, sí.
Està tota sorrenta perquè estàvem mirant el guió del que t'he preparat per avui.
Ja veureu que hi ha algun tros que pot ser divertit segons com ens ho prenguem.
Ja veurem, no avancem esdeveniments, sinó anem a veure que...
Atenció, Iagui em va felicitat perquè els hi va agradar la setmana passada, el que vas fer.
Doncs, a veure si m'entens el nivell.
Vinga, Marta, endavant.
La setmana passada vaig parlar del fet que a mitjans del segle XIX
era ben normal que molts compositors utilitzessin músiques populars de l'època per fer-ne sardanes.
També vaig comentar que un dels tipus de música que més es van fer servir van ser les òperes,
que llavors eren del gènere amb més prestigi.
Sí, de fet, doncs vas oferir uns quants exemples i va ser curiós.
Endavant.
Però també hi va haver el cas contrari, és a dir, que en alguna òpera o altra obra de tipus líric s'hi va incloure una sardana.
El cas més curiós va ser el de l'òpera Garín, del compositor de Salamanca Tomàs Breton, que es va fer molt popular.
Breton era un músic d'èxit ja que havia escrit obres molt populars, com ara la Sarzuela,
la barbena de la paloma o l'òpera Los Amantes de Teruel.
Sembla que, agraït per la bona acollida que aquella darrera obra havia tingut a liceu,
va voler escriure una composició amb temàtica catalana.
Per això va escollir una llegenda situada en Montserrat, anomenada precisament Garí.
La nova òpera es va estrenar el 14 de maig a 1892, al Teatre de Liceu,
i va tenir un èxit apoteòsic, especialment la sardana, que es va haver de repetir tres vegades.
Un ressò, el d'aquesta sardana, que va anar més enllà d'aquella estrena
i que es va escampar a públics més amplis que el del Liceu.
Per comprovar-ho, escolteu què explicava el poeta Joan Maragall
a un amic seu que havia anat a got a viure a l'estranger.
Aquí hi ha el text que abans fèiem broma, amb micro tancat,
perquè està escrit en català, per dir-ho d'una manera,
prefabrià, abans d'en Pompeu Fabra.
La Marta farà un esforç per oferir-vos-ho, perquè és curiós,
i ve a demostrar l'èxit que va tenir aquella sardana.
Entre altres coses, aquella banda militar va tocar la sardana del Garín,
perquè has de saber que aquesta sardana ha passat a ser una obsessió.
Les noies en los pianos, les murgas pels carrers,
les bandes de tota mena en tots los puestos,
los cuartetos en los cafés,
en los teatros l'orquestra dels intermedis,
els concertistes de tota mena,
los chicos xiulants pel carrer,
las minyones en los celoberts.
És una cosa que està en l'aire,
que es respira per tot,
forma part de la calor,
de la pols del trencateig,
dels carros i tramvies,
del picar de picapedrers,
dels mil ruïdors de la ciutat.
Uno canta de pensament sense adonar-se'n
i sense que l'impedeixi,
de fer i de pensar en qualsevol cosa,
en qualsevol altra cosa.
Jo mateix, ara fixant-m'hi canto per dins.
Aquí hi fa ni narinó, ni narinó,
i Terleija representa que Terleija,
la cançó, el tema principal d'aquesta òpera Green.
Penseu que estem parlant del 1892,
no hi havia ni ràdio ni televisió,
i la música, de totes maneres,
s'escampava i hi havia músiques de moda.
Evidentment no amb la rapidesa que ho fa ara,
però també hi havia músiques que eren grans èxits,
com és el cas d'aquesta.
Ara podríem escoltar com sonava aquella sardana.
Després d'aquell gran èxit que va durar uns anys,
la sardana de Garín va quedar oblidada.
No va ser fins als anys 70 del segle XX
que el músic i estudiós Lluís Albert la va reconstruir,
instrumentant-la de nou per a Cobla,
i la van registrar a la Cobla ciutat de Girona
en un disc dedicat a sardanes vuitcentistes.
Així sona la sardana de l'òpera Garín,
del Tomàs Breton.
Així sona la sardana de Girona
i la d'aventura.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com a xafarderia!
Fins demà!
Xafarderia.
I la sopa de lletres!
...mots encreuats, doncs la sopa de lletres...
...que cal trobar les 8 sardanes del Fred Abat...
...el pare de la criatura...
...que dic com a xafarderia...
...i com a reconeixement també...
...i ara parlar més seriosament d'aquest autor...
...que ja té més edat que l'Anna Bat...
...però que va introduir en el món de la composició...
...de sardanes ja relativament gran...
...però que està tenint...
...diguem impacte i ha aconseguit entrar al repertori...
...de moltes cobles...
...i no només cobles de per aquí de la zona...
...sinó l'altre dia veiem una programació...
...d'una coble orquestra com la Maravella...
...aquesta mena de formacions tenen un repertori...
...pelçament a sardanes limitat en nombre...
...són bons músics, etcètera...
...però la seva tasca principal és orquestra de ball...
...i a les balles de sardanes avui en fan un aquí i demà allà...
...i no els cal un repertori massa ampli...
...dots costa molt entrar dins d'aquest repertori...
...i l'Alfred ho ha aconseguit.
I ja que parlem de gent d'aquí de Tarragona...
...i evidentment aquestes dues persones que hem esmentat...
...i estan molt vinculades, directament vinculades...
...amb l'agrupació sardinista Tarragona Dansa...
...que ja que parlem així amb totes xafarderies...
...en reconèixer que tenen força en cert, crec jo...
...à l'hora de dissenyar samarretes.
Recordo que fa anys em van publicar una que encara ara...
...cada vegada que algú encara la porta doncs crida l'atenció...
...perquè és negre amb un senyal de perill i diu...
...un text, ballar sardanes amb accés provoca dependència...
...i desperta el catalanisme.
A veure, va fer un pla de broma però té la seva gràcia.
L'Anna precisament en aquell famós concert al Camp del Barça...
...recent on hi va participar la Cobla per la independència...
...i va anar i sortir amb aquesta samarreta...
...i ve d'aquí que les imatges s'hi van parar, s'hi van entretenir.
Van dir, mira, noia joveneta i a més amb la samarreta aquesta...
...que és resultona també.
Doncs bé, ja van treure no fa pas massa una samarreta...
...dissenyada pel Cucús de Moixó, que va tenir força èxit...
...tant d'aquí que s'ha exhaurit i ha calgut fer-ne de noves.
Recordem que aquell era un dibuix d'una anella...
...d'una colla sardanes amb el balcó del Mediterrani al fons...
...amb el to del Cucsumusso, tots els nois mirant les nenes...
...sota les faldilles, aquella que li riu un castanyot, no?
Més o menys anava per aquí, però així de memòria...
...amb el to del Monomor, no és només una anella colla amb sardanes.
Doncs ara la nova versió és només una parella...
...on veiem una parella de dançades de colla amb l'uniforme...
...on li fa les betes amb ella.
I em sembla que també m'hira de guaitar.
Sí, també.
Sí, és allò el toc, de bon humor.
I esperem que tingui el mateix èxit.
I seguim parlant de l'agrupació Sardinista Taronadansa...
...perquè també llegim el seu últim butlletí.
Sabeu que enguany les colònies...
...les colònies que organitza l'agrupació...
...cada estiu per als més joves...
...batre'n el rècord de participants de tots els temps?
Els monitors diuen estan superengdescrats...
...jo diria potser espantats fins i tot...
...i diuen que seran els millors de tota la història.
Enguany serà a Rasquera, com la Marta té ben clar, no que sigui, Marta?
Sí.
Preparada, preparada?
Sí.
Tot i que falta encara fins a l'última setmana d'aquest mes, però vaja.
I l'agrupació Sardinista Taronadansa també havíem comentat...
...que ha de ser el seu tram propi per la Via Catalana...
...cap la independència de l'11 de setembre, el 236...
...entre la Rebassada i la Sabinosa.
I aquests dies, doncs, òbviament, missatges per les xarxes socials...
...en aquest sentit, totes les que vulguis.
Moltes entitats, per exemple, llegíem...
...que entitats sardinistes de Sabadill...
...es muntaven tota una excursió, tot el dia, per anar a aprofitar el dia.
Doncs, durant el matí, ballar a Sardanes, a Caldes de Malavella, per exemple...
...i després, a l'hora que toca, doncs, anar a fer el seu propi tram d'aquesta via...
...del dia 11 de setembre.
Per cert, que aquest dissabte hi ha un assaig, aquí a Tarragona...
...crec que és entre el Pla de la Catedral i el Pla de la Fona...
...a partir de les 7 del vespre.
Tot preparant-ho per el dia 11.
I, per cert, en guany, el concurs que l'any passat es va fer a Llorat de Mar...
...era vàlid pel Campionat de Catalunya de Colles Veteranes...
i la colla veterana, Toc de dansa, va ser l'única de l'agrupació sardinista terrenal a anar a dansa...
...que no va poder anar amb el tocar a la manifestació de Barcelona...
...doncs, en guany, s'ha canviat el concurs de dia.
No és l'11 de setembre.
Tot un detall.
Tornem a la música.
La ballada de sardanes de les properes festes de Sant Magí de Tarragona anirà a càrrec...
...igual que els últims anys, una bona cobla ben apropet d'aquí de Tarragona, la cobla rau jove.
Ara podríem escoltar una sardana interpretada per aquesta formació enregistrada en directe...
...en el concert que va tenir lloc el passat dia 2 de febrer al Teatre Bertrina de Reus.
Tot just és la sardana que obria aquella vetllada, endavant sempre de Rafael Ferrer.
Aquesta va ser una de les últimes que va escriure aquell gran músic, violinista, director i compositor...
...l'any 1987, quan la va dedicar la cobla, la principal del Bisbal, en el seu centenari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El nostre ja tradicional repàs a textos, a textos de vegades impresos, a vegades de la xarxa, que creiem que poden ser interessants.
Aquesta setmana constatar que dues de les revistes que tracten temes de cultura poble i tradicional
fan ressò d'activitats d'entitats d'aquí de Tarragona o de poblacions veïnes.
Per exemple, la revista Unió, de l'Unió de Colles Sardanistes, evidentment amb atenció preferent a l'activitat de les colles,
ja a la portada i publicar una foto que és un tema recurrent.
Cada any, els habituals viatges arreu del món de la colla sardanista d'en Salles del Penedès,
aquesta vegada una foto que deix de ser espectacular feta en el seu viatge a Moscú.
Fa pocs mesos, no fa pas gaire, que hi van anar.
Correspon al número 79 de la revista Unió, mesos, abril, maig i juny, i aquí valdrà la pena esbrinar a veure què ha passat,
perquè l'últim número que va aparèixer indicava mes de juny, i ara apareix el número 79, abril, maig i juny.
Bé, alguna cosa, algun desajustament hi ha hagut en aquesta publicació, que per cert també publica un partit reportatge
sobre les últimes activitats de l'agrupació sardanista Terranadansa,
ja han passat uns quants mesos d'això, però val la pena que en quedi constància en aquesta revista,
es tractava del viatge que van fer com a premi, diguem-ho així,
el fet que la colla Patits Terranadansa, la colla infantil de l'agrupació,
la temporada passada va aconseguir ser campiona de Catalunya.
Doncs va ser un viatge al parc temàtic de la Warner, a Madrid.
Un viatge, doncs, evidentment, no cal dir que s'ho van passar molt bé,
i això permet endevinar-ho no només el que diu el text, sinó les fotografies que s'hi publicen.
I l'altra revista, i abans l'hem esmentat, la revista Sop,
on entra moltes notícies, moltes cròniques, articles d'opinió,
també hi ha una interessant entrevista al tenor Josep Coi, de la Col·la Ciutat de Girona.
Per mi, com que li haurà l'atenció, a banda també d'aquell sopar de lletres
que abans comentava xafarderies, una mena d'enquesta ràpida
que el responsable de la revista, el Robert Roquer,
ha fet sobre un dels temes polèmics eterns del món de la sardana,
que és la reducció a tirades.
Etern, ja ho dius tu bé, etern, és que ja comença a estar desfassat i tot.
Home, hem recollit, hi ha llibres que recullen debats sobre això
ja de fa cent anys, directament.
És que per això, que ja...
Per això de les sardanes en deu tirades, però sembla,
i això es constata en aquesta mena d'enquesta ràpida
que han fet diferents responsables d'arreu del país, entitats,
sembla que a poc a poc està guanyant terreny el de les set tirades.
I la majoria de músics aposten per les set tirades,
bàsicament perquè permet més varietat el programa.
Diuen que les sardanes ja tenen menys repeticions,
s'interpreten més sardanes, hi ha més varietat de música que s'interpreta
i permet descansar més, etcètera, etcètera.
Aviam, els que defensen més les deu tirades
són les posicions més conservadores en general.
És a dir, aquelles entitats, sobretot centrades a les comarques gironines,
allò del típic argument de sempre s'ha fet així,
això és fatal a vegades,
però en aquest cas és una mena d'argument que molts utilitzen habitualment.
No res, que sembla que a poc a poc està guanyant el tema de les set tirades.
A mi m'agrada l'atenció l'opinió, potser no des de ser original,
de la gent de la colla Violetes del Bosc,
que defensen que al Campionat de Catalunya es faci en les deu tirades.
És a dir, són partidaris de les set tirades,
a ballades, a plecs, etcètera,
però que com a mínim a les colles grans del Campionat de Catalunya
es faci en deu tirades.
Creuen que... Ara no ho veig, no ho tinc aquí a mà,
però sí, diu, en audicions hi ha plecs set tirades,
més varietat i si ho observeu, en les primeres tirades ningú balla.
En concursos deu tirades, la preparació física és important,
quan el dançari està cansat, no pot ocultar els defectes.
Bé, és una opinió.
A mi m'agrada fer una cara perquè...
Sí, no, no, home, en part tenen raó, eh, clar, però...
Ara, en definitiva, balles més,
perquè ara són tres sardanes des d'aquí en les set tirades,
en Campionat de Grans.
Però sí que és veritat, clar,
que quan unes sardanes de deu tirades,
al final ja...
L'última estirada...
Però vaja, no cal tornar-hi.
Canxa, a vegades, aquí, totes abans, no?
Bé, anem acabant.
Mira, potser tindrem temps d'escoltar un minutet,
minutet i mig,
d'una sardana del Josep Maria Guitart,
amb la gola Sant Jordi,
al Vinyana, de la muntanya a la plana.
Mira, un rodolí.
Doncs això, sardana per acomiadar-nos.
Sí, aquí, aquí s'acaba.
No, res, que aviat sa magia, eh?
Ah, sí?
Al prop programa estarem de ple.
De ple, de ple a les festes.
I tornarem divendres vinent a partir dels Corderou.
Adéu.
Bé, de ple, de ple.
Bé, de ple, de ple.