El campanar
Tornen a sonar les campanes del nostre campanar.
El campanar dona avui les seves batallades amb alegria,
perquè aquest diumenge és el segon diumenge de Pasqua,
dit també de la Divina Misericòrdia.
El campanar és una realització del Departament
per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona
i que arriba fins a vostès gràcies a en Santi Grimau,
que està a la cura de la part tècnica,
i Montse Sabater i un servidor, Dirac Bertran, davant el micròfon.
I a propòsit de la Festa de la Divina Misericòrdia,
escoltem el nostre pare i pastor, el senyor Arquivisba,
el qual dedica la seva glossa setmanal a aquest tema.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
Arquivisba Metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guard.
El 30 d'abril de l'any 2000 es va celebrar al Vaticà
la primera canonització del segle XXI,
la de la monja polonesa Sor Faustina Kowalska.
Va néixer 1905, va morir el 1938,
que en la seva breu vida, ja que va morir als 33 anys,
havia tingut revelacions divines en què Jesucrist
li demanava que difongués la devoció al seu cor misericordiós.
Jaume Pou II, que ja l'havia beatificat el 1993,
va aprofitar la cerimònia de canonització
per improvisar unes paraules que no tenia escrites
i que no figuraven en el document repartits als periodistes.
Aquestes paraules van ser per a dir
A tot el món, el segon diumenge de Pasqua,
rebrà el nom de diumenge de la Divina Misericòrdia.
És, per tant, una festa instituïda en el segle en què estem
i que el papa va voler posar sota la protecció
de la misericòrdia de Déu.
Els que coneixien bé el papa Boitila
no es van sorprendre.
Sabíem com n'era de fidel a aquesta devoció difosa
per una monja del seu país
que va morir amb fama de santedat.
I havien llegit la seva encíclica
Dives in Misericòrdia, rica en misericòrdia,
escrita el 1980, al començament del seu pontificat.
Però el fet que fos impulsada per una religiosa del segle XX
i per un papa que va creuar els llindars del XXI
no vol dir que l'Església no celebre sempre
el do diví de la misericòrdia
manifestada cada vegada que el Senyor ens perdoni
actualitzant els fruits del seu sacrifici redentor.
Mentre l'Església ens convida a confiar
en la misericòrdia divina,
ens crida a practicar nosaltres la misericòrdia
amb el proisme, especialment amb les persones més necessitades,
fent-nos ressò de la benhebrança del Senyor.
Feliços els compassius perquè seran competits.
La crisi que patim des de fa ja un lustre
ens ofereix més ocasions que mai
per a practicar la caritat amb els altres.
La pobresa, la soledat, la malaltia
són circumstàncies que no poden passar desapercebudes
a un cor que estima.
La misericòrdia ha definit la vida de molts sants.
Per citar-ne un de sol, el de Sant Martí de Turs.
És prou coneguda la narració de l'episodi de Sant Martí
que, cavalcant embolicat amb el seu ampli mantell
de guàrdia imperial,
va trobar un pobre que tremolava de fred.
Amb gest generós,
va tallar el seu mantell
i en va donar la meitat al pobre.
A la nit, en somnis,
va veure Jesús,
embolicat amb la meitat del seu mantell,
somrient-li, agraït.
Estem disposats a oferir a l'altre
una part del mantell que ens abrigui?
Això fem quan rebutgem el pensament egoista
que s'expressa amb les paraules
aquest és el seu problema
quan veiem algú que pateix necessitat.
És cert que no podem, a vegades,
ajudar tant com ens agradaria,
però no pensem que l'única ajuda possible
és material.
És més valuós encara l'ajuda de la companyia
que comparteix amb un altre
les seves penes i alegries.
En el germà trobem Cris
que va dir que cap servei que prestem als altres
no quedarà sense recompensa.
Adeu-siau.
Cal dir que aquest diumenge, 7 d'abril,
l'Apostulat de la Divina Misericòrdia a Tarragona
organitza a la catedral un seguit d'actes
d'acord amb el següent horari.
A les 11 del matí,
missa solemne presidida pel senyor arquebisbe.
A tres quarts de dues de la tarda,
exposició del Santíssim Sagrament,
seguit del res del Sant Rosari.
A les 3, hora de la Misericòrdia,
amb el res de la coroneta.
A les 4, predicació.
A dos quarts de cinc de la tarda,
consegració a la Divina Misericòrdia.
I a les 5, benedicció i reserva del Santíssim Sagrament.
Durant tota la jornada hi haurà preveres
per atendre a qui vulgui rebre el Sagrament de la Reconciliació.
Cal dir també que hi haurà la veneració de la relíquia de Santa Faustina Raduanska.
Una de les darreres disposicions de Benet XVI
va ser organitzar una ostensió televisiva del Sant Llençol de Turí el dissabte sant.
La transmissió es va fer per la senyal de la ràdio-televisió italiana, la RAI,
i cal recordar que és un fet extraordinari,
ja que es tractava de la segona vegada en la història
que es feia una ostensió televisiva de la Sindonet.
La primera va ser el 23 de novembre de l'any 1973.
Prèviament a la cerimònia el papa francès
va enviar als telespectadors de tot el món
un missatge presideixant el significat i l'abast d'aquest esdeveniment.
Eus així com ho recollia la Ràdio Vaticana.
Cari fratelli e sorelle,
mi pongo anche io con voi davanti alla Sacra Sindone
e ringrazio il Signore che ci offre
con gli strumenti di oggi questa possibilità.
Anche se avviene in questa forma,
il nostro non è un semplice osservare,
ma è un venerare, è uno sguardo di preghiera.
Queridos hermanos e hermanas,
anche io mi pongo con voi davanti alla Sàbana Santa
e doi grazie al Signore che ci offre
con gli strumenti di oggi questa possibilità.
Però, anche se faccia di questa forma,
non si tratta di solo di osservare,
sino di venerare.
È una mirata di orazione.
Direi di più, è un lasciarsi guardare.
E direi ancora di più, è un lasciarsi guardare.
Questo volto agli occhi chiusi,
è il volto di un difunto.
Questo rostro tiene gli occhi chiusi,
è il rostro di un difunto,
e, sin embargo, misteriosamente,
nos mira e, in silenzio,
nos habla.
Come mai il popolo fedele, come voi,
vuole fermarsi davanti a questa icona
di un uomo flagelato e crucifisso?
Come è possibile che il pueblo fiel,
come vosotros,
quiera detenerse ante questo icono
di un uomo flagelato e crucificato?
Perché il uomo della Sàbana Santa
ci invita a contemplare a Gesù di Nazareth.
Questa immagine,
impresa nel telo,
parla al nostro cuore.
Questa immagine,
grabata nel lienzo,
habla a nostro corazón
e nos lleva a subir al monte del Calvario,
a mirar il madero della cruz,
a sumergirnos,
in il silenzio elocuente del amor.
Asi, poi,
dejémonos alcanzar per questa mirata
che non va in busca di nostri occhi,
ma di nostro corazón.
Ascoltiamo ciò che vuole dirci nel silenzio,
oltrepassando la stessa morte.
Escuchemos lo che ci vuole dicire
nel silenzio,
soprepassando la morte misma.
A través della Sàbana Santa
ci arriva la Palabra
unica e ultima di Dio,
il amor fatto hombre,
encarnato in nostra storia,
il amor misericordioso di Dio,
che ha fatto su di tutto il mal del mondo
per liberarci di suo dominio.
Questo rostro desfigurato
asomiglia a tanti volti di uomini e di donne
feriti da una vita non rispetosa
della loro dignità,
da guerre e violenze
che colpiscono i più deboli.
Este rostro desfigurato
se asemeja a tantos rostros
de hombres e mujeres
heridos por una vita
che non respeta su dignità
por guerras e violenze
che affligen a los más vulnerabili.
Sin embargo,
il rostro della Sàbana Santa
transmite una gran paz.
Este corpo torturato
expresa una majestà soberana.
È come se deixara transparentare
una energia condensata
però potente.
È come se nos dijera
ten confianza,
non perdas la esperanza,
la fuerza del amor
de Dios,
la fuerza del resucitado,
todo lo vence.
per questo,
contemplando al hombre
della Sàbana Santa,
faccio me la orazione
faccio me la orazione
che San Francisco de Asis
pronunciò
ante el crucifijo.
Sumo y glorioso Dios,
ilumina las tinieblas
de mi corazón
y dame fe recta,
esperanza cierta
y caridad perfecta,
sentido y conocimiento,
Señor,
para que cumpla
tu santo
y verdadero
mandamiento.
Amén.
Aquest diumenge,
segon de Pasqua,
l'Evangeli
ens parla
de la fe.
Escoltem
la perícopa
de la missa dominical.
És,
segons Sant Joan,
capítol 20,
versets 19 al 31.
El capvespre
d'aquell mateix dia,
que era diumenge,
els deixebles,
per por dels jueus,
tenien tancades
les portes
del lloc
on es trobaven.
Jesús va arribar.
es posar al mig
i els digué
Pau a vosaltres.
Dit això,
els va mostrar
les mans
i el costat.
Els deixebles
s'alegraren
de veure el Senyor.
Ell
els tornar a dir
Pau a vosaltres.
Com el Pare
m'ha enviat a mi,
també jo
us envio
a vosaltres.
Llavors,
va a l'anar
damunt d'ells
i els digué
Rebeu
l'Esperit Sant.
A qui perdonareu
els pecats
li quedaran
perdonats.
A qui no els perdoneu
li quedaran
sense perdó.
Quan vingui Jesús,
Tomàs,
un dels dotze,
l'anomenat
Bassó,
no era allà
amb els altres
deixebles.
Ells li van dir
Hem vist el Senyor.
Però ell
els contesta
Si no li veig
a les mans
la marca
dels claus,
si no fico
el dit
a la ferida
dels claus
i no li poso
la mà
dins el costat,
jo no creuré pas.
Al cap
de vuit dies,
els deixebles
es trobaven
altra vegada
en aquell mateix lloc.
I Tomàs
també hi era.
Estan
tancades
les portes,
Jesús va arribar,
es posar al mig
i els digué
Pau a vosaltres.
Després
diu a Tomàs
Porta el dit
aquí
i mira
amb les mans.
Porta la mà
i posa-me-la
dins
al costat.
No siguis
incrèdul,
sigues creient.
Tomàs
li va respondre
Senyor meu
i Déu meu.
Jesús
li diu
Per què m'has vist
has cregut?
Feliços
els que creuran
sense haver vist.
Jesús va fer
en presència
dels seus deixebles
molts altres senyals
prodigiosos
que no es troben
escrits en aquest llibre.
Els que hi ha aquí
han estat escrits
perquè cregueu
que Jesús
és el Maciès,
el Fill de Déu
i creient
tingueu vida
en el seu nom.
I tot seguit
donem la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica
de Catalunya,
disposat ja
a oferir-nos
l'habitual comentari
sobre les lectures
de la missa
d'aquest diumenge.
El dia 7 d'abril
celebrem
el diumenge
segon de Pasqua.
Mossèn Joan Magí,
com animen
la nostra fe
les lectures d'avui?
La vida
dels seguidors
de Jesús
continua
l'expressió
i la força
de la paraula encarnada.
La nostra reunió
dominical
ens ofereix
l'experiència
de creixement
en la comunió
i de seguretat
en la resurrecció
de Jesús.
La nostra comunió
manifesta que la paraula
és present
i la gràcia
ens renova.
Els dons que l'Espírit Sant
ha distribuït
en cadascú de nosaltres
van ocupant
el seu lloc
en l'Església
que creix.
L'experiència
de comunió
fruit de la paraula
es transforma
en presència
de Jesús
que ens fa viure
i proclamar
cada vegada millor
el missatge
de les Sagrades
Escriptures.
El papa Benet XVI
ens va dir
d'aquesta unió
entre paraula
de Déu
i santedat
vam tenir
un testimoni
directe
durant la dotzena
assemblea
del Sínode
quan
el 12 d'octubre
va tenir lloc
a la plaça
de Sant Pere
la canonització
de quatre nou sants
el sacerdot
Gaetano
Enrico
fundador
de la congregació
dels missioners
del Sagrat Cors
de Jesús i Maria
la mare
Maria Bernat
Buller
nascuda a Suïssa
i missionera
a l'Equador
i a Colòmbia
Sora Alfonso
de la Immaculada Concepció
primera santa
canonitzada
nascuda a l'Índia
i la jove seglar
ecuatoriana
Narcissa
de Jesús
Martillo Morán
amb les seves vides
han donat
testimoniatge
al món
i a l'Església
de la fecunditat
parenta
de l'Evangeli
de Crist
demanem al Senyor
que per intercessió
d'aquests sants
canonitzats
precisament
en els dies
de l'Assemblea Sinodal
sobre la paraula
de Déu
la nostra vida
sigui aquesta
bona terra
en la qual
el sembrador diví
sembra la paraula
perquè produeixin
nosaltres
fruits de santa edat
uns al 30
uns altres
al 60
uns altres
al 100 per 1
Com anuncia
la força de la comunió
la primera lectura?
El llibre
dels fets dels apòstols
ens presenta
els apòstols
i els seus seguidors
donant testimoni
de la fe en Jesucrist
vivint
pregant el temple
ajugant a tothom
a casa
i pels carrers
la bona nova
s'anava escampant
i els pobres i malalts
la buscaven
amb delit
Jesús sempre es fa present
en la comunió
dels seus seguidors
I la segona lectura?
L'autor del llibre
de l'Apocalipsi
vivint la seva vida
de perseguit
i exiliat
ens explica
la seva experiència
de fe
en la celebració
dominical
sap per què
celebra el diumenge
veu Jesús
ressuscitat
present
en la lliturgia
del culte nou
a la presència
del pare
entén
que es troba
en el camí
sofrent de Jesús
i que arribarà
a la seva meta
victoriosa
amb fidelitat
i constància
Què ens hi afegeix
el text de l'Evangeli?
El text de l'Evangeli
de Joan
ens ensenya
a trencar
la barrera
de la por
ens torna
l'alegria
i la força
amb la presència
de Jesús
ens confirma
la vocació
de continuar
la seva missió
redemptora
i ens fa conscients
de la presència
de l'Esperit Sant
entre nosaltres
per aconseguir
la difusió
del perdó
dels pecats
No es pot arreglar
res
sense el perdó
només el perdó
ens assegura
que som veritables
discebles
de Crist Jesús
Amics i amigues
oïdors
del campanar
la tuberculosi
sembla una malaltia
d'altres èpoques
com ara
del segle XIX
molts herois romàntics
la patiren
pensem per exemple
en els protagonistes
de la dama
de les camèlies
o de la traviata
o en el gran compositor
Frederic Chopin
que va morir
a causa
d'aquesta malaltia
les persones grans
l'associaran
sens dubte
amb els temps
difícils
de la postguerra
això no obstant
avui
entre nosaltres
s'observa
un increment
d'aquesta alteració
de la salut
hi ha
qui ho atribueix
a la crisi
i a tot
el seguici
de retallades
sanitàries
a l'augment
de la pobresa
i a la immigració
procedent
de països
del tercer món
la tuberculosi
és una malaltia
infecciosa
que sol
afectar
els pulmons
i és causada
per un bacteri
es transmet
d'una persona
a una altra
que estigui
baixa de defenses
en el cas
de les persones sanes
el seu sistema
immunitari
actua
formant
una barrera
al voltant
del bacteri
els símptomes
d'aquesta malaltia
són
tos
debilitat
pèrdua de pes
febre
i sudoració
nocturna
la tuberculosi
es pot tractar
ambitgençant
l'administració
d'antibiotics
durant sis mesos
com constaten
càritas
i altres
organitzacions
eclesials
l'increment
d'aquesta malaltia
i també
la d'altres
que es consideraven
també
de temps passats
junt amb el fet
que la setmana passada
se celebrés
el dia mundial
de la tuberculosi
l'organització
de les Nacions Unides
va instar
a tots els països
a reforçar
el seu esforç
contra aquesta malaltia
i per parlar
de tot això
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
la doctora
Mirta del Granado
que és l'assessora
regional de l'ONU
per al control
d'aquesta malaltia
a l'Amèrica Llatina
i al Carip
doctora del Granado
en la introducció
d'aquest espai
hem dit
que la tuberculosi
sembla
una malaltia
d'altres èpoques
això no obstant
actualment
la tuberculosi
és una de les primeres
causes de mort
en tot el món
en les Amèricas
la tuberculosi
sigue siendo
la segunda causa
que produce muerte
por un solo agente infeccioso
solo superado
por el VIH
para el 2011
la OMS estimó
que hubo 268.000 casos
nuevos de tuberculosi
y además
estimó que hubo
21.000 muertos
por esta causa
excluyendo
los co-infectados
con VIH
porque cuando ponemos
o contamos más
los infectados
con VIH
suman cerca
de 30.000 muertes
por esta causa
que quiere decir
que es una enfermedad
presente
es una enfermedad
que produce dolor
que produce muerte
en la región
¿Quiénes son
les poblaciones
más vulnerables?
Observamos que hay países
donde la epidemia
está diseminada
en la población
pero hay otros países
donde la epidemia
está más concentrada
en poblaciones vulnerables
pero
¿a qué llamamos
vulnerabilidad
en tuberculosis?
Es aquellas poblaciones
que viven en condiciones
en las cuales
se transmite fácilmente
el vacilo
de la tuberculosis
y aquellas además
que condiciones
que facilitan
el pasaje
de infectado
a enfermo
Doctora
¿Quiénes son
aquestes condiciones
i quines les mesures
per poder evitarles?
Sí, mire
cuando observamos
las grandes ciudades
por ejemplo
y los bolsones
observamos
que son poblaciones
que viven estructuralmente
en condiciones precarias
por ejemplo
por ejemplo
la vivienda
viviendas
que no siguen
los estándares
de construcción
generalmente
pobremente
ventiladas
fuera de eso
hay mucha gente
que vive dentro
de esas viviendas
es decir
hay hacinamiento
además
hay prácticas
no adecuadas
que generan
humos
en la forma
de preparación
de alimentos
o bien
la adicción
al tabaco
que además
produce una contaminación
intradomiciliaria
el tabaco
la adicción
al alcohol
la diabetes
la infección VIH
que en estas poblaciones
también
existen prácticas
no siempre seguras
de la sexualidad
y por lo tanto
hay mayor probabilidad
de infección VIH
la desnutrición
la contaminación aérea
etcétera
son también factores
que facilitan
el pasaje
de estar infectado
a enfermo
La sida
sembla tingut
bastant a veure
en la proliferació
d'aquesta malaltia
a la que va associada
l'aparició
de bacteris resistents
als antibiótics
ens podria parlar
del tipus
de tuberculosis
resistents
als medicaments
Es una tuberculosis
que es resistente
a dos
de los medicamentos
básicos
del tratamiento
de la tuberculosis
que es la rifampicina
y la isoniazida
El hecho de ser resistente
a estos dos medicamentos
genera lo que es
la multiresistencia
Es una tuberculosis
que requiere
otros medicamentos
generalmente
los medicamentos
de segunda línea
como así se llama
son medicamentos
que son más tóxicos
no son tan eficientes
como los medicamentos
de primera línea
y además son
extremadamente caros
Sin embargo
un buen tratamiento
de la multidrogoresistencia
puede llegar
a unas buenas
tasas de curación
Después tenemos
la tuberculosis
extensamente resistente
es aquella tuberculosis
que es multiresistente
es decir
ya resistente
a los dos medicamentos
básicos
de la tuberculosis
pero además
es resistente
a uno de los medicamentos
ya sea básicos
del tratamiento
de la multiresistencia
Entonces
¿qué quiere decir?
Que disminuyen
las probabilidades
de tener un esquema
mucho más sólido
para el manejo
de la tuberculosis
se utilizan
drogas mucho más
tóxicas
más caras
y muchas veces
tenemos que prolongar
muchísimo más
el tratamiento
y estos pacientes
logran curarse
solamente un 60-65%
Antigament
la persona
que havia patit
la tuberculosis
quedava marcada
amb una mena
d'estigma
de pervida
Alguns
encara recordem
haver sentit
expressions
com ara
compte
que era tuberculós
Doctora del Granado
com es pot lluitar
ara que torna
a ressorgir
aquest estigma
que deixe aquesta malaltia
Sí
Ese es un gran problema
que todavía persiste
en las sociedades
La tuberculosis
es una enfermedad
que ha estado
y que está
en la población
Por lo tanto
es muy importante
la participación
de la sociedad civil
de la comunidad
y de sus líderes
para dar el mensaje
de que cualquiera
de nosotros
puede tener tuberculosis
Alguna época
en la vida
a veces nos vemos
en condiciones
de susceptibilidad
y podemos tener tuberculosis
Por lo tanto
es una enfermedad
del pasado
pero también
es una enfermedad
del presente
Moltes gràcies
a la doctora
Mirta del Granado
assessora regional
de l'ONU
per el control
d'aquesta malaltia
a l'Amèrica Llatina
i al Carip
per haver atès
la nostra trucada
Per cert
i els nostres líders
els nostres dirigents
els nostres polítics
què pensen fer
davant d'aquest panorama
tan poc
que fa l'adegador
i ara
donem un altre cop
la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater
i a mossèn Ricard Cabré
escoltem
el seu comentari
d'avui
mossèn Ricard Cabré
teniu un nou papa
suposo
que deu ser difícil
repassar
la trajectòria social
del papa francès
com a bisbe
i cardenal
de Buenos Aires
i veure
què podem esperar
d'ell
en l'aspecte social
El nostre món està molt convulsat
i caldria pensar
per quins camins
voldríem que s'orientés
el nou pontificat
Bé, penso que demanes molt
i avui no estic preparat
per respondre
el que em demanes
sobre el pensament social
del papa francès
Potser ho podré fer
un altre dia
El que sí que puc fer
és presentar una síntesi
del que s'ha anat demanant
últimament el nou papa
abans que fos elegit
fos quina fos la persona
que s'assumiria
n'assumiria la responsabilitat
Parlo, evidentment
de la premsa
Potser que ens digui
aleshores
què se n'espera
del papa francès
La meva resposta
haurà de ser
molt telegràfica
donat el poc temps
que disposem
Volem que sigui
un pastor
de tota l'església
per tant
que en el seu cor
vibrin els problemes
i les angoixes
de tot el món
Joan XXIII
deia que l'església
necessita una reforma
constant
per encarnar-se
de veritat
en el nostre món
Volem que sigui
una església
més neta
que hi hagi
menys secretisme
i que els seus defectes
no s'amaguin
sinó que es poleixin
Pare dels pobres
i servidor
de la caritat
Aquí entraré el tema
de l'església
dels pobres
de la que n'estem
molt lluny encara
Cal passar
d'una església
per als pobres
a una església
amb els pobres
per arribar
a una església
dels pobres
així parlava
Helder Càmera
bisbe de Refise
Recife
Brasil
que sigui un home
de Déu
i per tant
prou lliure
per deixar-se guiar
per l'impuls
de l'esperit
que bufa allà on vol
i per tant
que no sigui esclau
de les estructures
ni de tavismes
que prenen
la posada al dia
i que
com diria
Joan XXIII
l'ajornamento
del missatge
salvador de Jesucrist
Un home obert
a tothom
que faci seu
per tant
el problema
dels divorciats
seguint el que
les esglésies orientals
en diuen
disciplina
de misericòrdia
i dels homosexuals
i de tots els que
s'ofreixen
o se senten
incompressos
en un món
en què els pobres
són menyspreats
molt sovint
Un papa
que sàpiga escoltar
i dialogar
amb els visos
de tot el món
els teòlegs
els laics
que no pertengui
continuar
una església piramidal
en la que tot es fa
de dalt a baix
sinó respecti
la col·legialitat
episcopal
com va demanar
el concili
i actui
subsidiàriament
de manera que
l'església
esdevingui
de veritar
l'església
del poble
de Déu
que en lloc
de ser
els cardenals
esquilegeixin
el papa
siguin els presidents
de les diferents
conferències episcopals
Un papa
comènic
que faci
passos definitius
de cara
a la unió
de totes
les esglésies
cristianes
Algú
proposa
que es faci
un sínode
de totes
les esglésies
cristianes
per cercar
conjuntament
els camins
vers la unitat
no pas uniformitat
sinó comunió
en la pluralitat
revisar la disciplina
del celibat sacerdotal
sobretot
davant la manca
de vocacions
al presbiterat
tenent en compte
que Jesús
va acceptar
entre els seus apòstols
a persones casades
Són moltes
les veus
que s'aixequen
d'arreu
demanant
que es revisi
el paper de la dona
en l'església
permetent-li
fins i tot
l'accés
al presbiterat
d'acord
amb els signes
dels temps
que han introduït
la dona
en molts llocs
de responsabilitat
certament
no he pretès
ser exhaustiu
Queda una cosa
a la que sembla
que molts
donen importància
pel que hem llegit
durant aquests dies
són molts
els qui demanen
una revisió seriosa
de la cúria vaticana
És ben cert
se n'ha parlat molt
sembla que ha estat
un dels sofriments
de Benet XVI
la cúria vaticana
fa un bon servei
però sembla que
s'ha accedit
en les seves atribucions
frenant en bona part
el desenvolupament
de tota l'església
haurà de ser
pel que sembla
una de les primeres
preocupacions
del nou papa
revisar-ne
el funcionament
Gràcies per la vostra atenció
us esperem de nou
la propera setmana
I les campanes
ens indiquen
que les del nostre
campanar
estan donant
les seves
darreres batallades
Mentre els deixem
amb aquesta coneguda
melodia
aprofitem
la ben entesa
per acomiadar-nos
de tots vostès
Amics i amigues
oïdors
Bona Pasqua
i, si Déu vol
ens retrobem
en aquest mateix punt
del dial
la propera setmana
Així doncs
Amics del Campanar
Feliç setmana
a tothom
Estetem is
and of Consum
Fins demà!
Fins demà!