El Campanar
i gaudiu a través de les nostres emissores
dels espais que per avui us tenim preparats,
precisament en un cap de setmana
on comença la campanya de Germanó,
el Dia de l'Església Diocesana.
D'això en parlarà el senyor Caibisba
a l'espai Quatre Vents
i també en el nostre Montpassa
amb mossèn Miquel Barberà
on farà comentaris de temes d'actualitat
i on precisament també parlarà
d'aquest Dia de Germanó.
Moment ara d'escoltar l'espai
als Quatre Vents
amb el senyor Arquabisbe de Tarragona,
Monsenyor Jaume Pujol,
que avui porta per títol Germanó,
com dèiem, en commemoració
de la campanya de Germanó
del Dia de l'Església Diocesana
que comença aquest diumenge.
Déu vos guard.
Els sacerdots,
i el mateix em passa a mi com a Arquabisbe,
no ens agrada gaire
haver de parlar de necessitats econòmiques
de l'Església
i apel·lar a la generositat dels fidels.
A ningú no li agrada demanar
i no ho faríem
si no fos una necessitat.
Com que es necessiten mitjans
per a cobrir unes despeses indispensables,
l'Església ha establert
per al tercer diumenge de novembre
una jornada anomenada Germanó
o Dia de l'Església Diocesana
en què es fa una crida
perquè sigui possible
mantenir amb dignitat
les persones i llocs de culte,
també per a poder continuar
prestant l'impagable servei
als més necessitats
a través d'organitzacions
com Càritas o Mans Unides
i per a conservar el patrimoni
fruit, la majoria de vegades,
de generoses donacions
del manteniment
de les quals som responsables.
En aquesta jornada,
els fidels aporten donacions
perquè siguin distribuïdes
d'acord amb les necessitats
de conjunt de la nostra arxidiócesi.
Aquesta activitat
de solidaritat
entre fidels
de circunscripcions
parroquials
o territorials
s'ha mantingut
des dels començaments
del cristianisme.
Es base en el fet
que en una actitud cristiana
no hi ha cap
l'egoisme individual
ni de grup.
Només cal llegir
les cartes de Sant Pau
a les esglésies
per veure amb quin ànim
afronta demanar
a unes que ajuden
unes altres
que es troben amb més necessitat,
establint com una mena
de vasos comunicants
en què la dignitat humana
mai no quedi afectada
per manca de recursos
i sigui garantida
sempre entre els deixebles
de Cris.
En els fets dels apòstols,
en el capítol 11,
Sant Lluc subratlli
la comunió
entre l'església
d'Antioquia
més rica
i la de Jerusalem
més pobra.
Diu
els deixebles
d'Antioquia
determinaren
d'enviar
un ajut
cadascú
el que pogués
als germans
residents
a Judea.
Així ho van fer
i per mitjà
de Bernabé
i de Saule
l'ajut va arribar
als que presidien
la comunitat
de Jerusalem.
L'aportació
en aquell temps
i també ara
ha de ser proporcionada
a cadascú
segons les seves possibilitats.
Aquesta és la mesura
de la generositat.
No es tracta
d'una propina
sinó
d'una donació
en la mesura
del que podem
lliurar
i de l'amor
que tenim
a l'església
diocesana.
No pensem però
que aquesta jornada
de Germano
té un significat
únicament pràctic
d'aconseguir
uns mitjans econòmics
que permetin
cada cop més
l'autofinanciament
de l'església.
És també
signe d'unitat.
Com diu Sant Pau
en la primera carta
als Corins
el pa
és un de sol
i per això
nosaltres
ni que siguem molts
formem un sol cos
ja que tots
participem
d'aquest únic pa.
amb la seguretat
ja que comprendreu
bé
el sentit
d'aquesta jornada
us animo
a viure
en unitat
i generositat
amb tots els nostres
germans
en Cris.
Adeu-siau.
Un moment
ara tot seguit
de conèixer
aquelles notícies
que han marcat
la setmana.
Ho fem
donant-li la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater.
Montse,
què tal, com estem?
Molt bé, gràcies
i tu?
Ha sigut una setmana
intensa?
No gaire, no gaire
hi ha poquetes
notícies.
Molt bé, doncs
vinga, comencen
per la primera
que és la professió
de la fe
de l'arxiprestat
de Tarragona
centre
a la necròpoli
paleocristiana.
Prop de 200 persones
d'aquest arxiprestat
van proclamar
el credo
a la necròpolis
venerant la memòria
de Sant Fructuós
Bisba
i els seus diàques
en l'any de la fe.
Una acció
de gràcies
a Déu
pel do
de la fe
rebuda
i per la qual
tantes persones
han lliurat
la seva vida.
La trobada
es va iniciar
a l'església
parroquial
de Santa Clara
de Tarragona
on mossèn
Javier Morell
rector de la parròquia
va donar la benvinguda.
Seguidament
l'arqueòleg
i director
del Museu Bíblic
Tarragonense
el doctor
Andreu Muñoz
va explicar
d'una manera
pedagògica
l'àrea
cementerial
de la necròpolis
des dels seus inicis
fins al projecte
museogràfic
que es pot visitar
avui dia.
La basílica
cristiana
construïda
sobre les tombes
dels màrtirs
fructuós
auguri
i eulogi
el traçat
de les seves restes
des de l'amfiteatre
a aquesta àrea
o els ritus
funeraris
van ser
alguns dels temes
tractats.
Més notícies
parlem
seguidament
de la missa
d'acció de gràcies
per la beatificació
del bisbe
Manuel Borràs
a la Canonja.
El senyor
cabisbe
Monsenyor Jaume Pujol
va presidir
la missa
d'acció de gràcies
el diumenge
11 de novembre
a l'església
parroquial
de Sant Sebastià
de la Canonja
per més de 50 persones
que van rebre
el sagrament
de la confirmació
l'any 1934
a mans
del bisbe Borràs
durant la seva visita
primera i única
visita pastoral.
En aquesta ocasió
el senyor
cabisbe
va portar
el bàcul
del bisbe
Manuel Borràs
adquirit
per subscripció
popular
i obsequiat
al bisbe Borràs
durant la seva
primera visita
pastoral
a la Canonja.
També
durant tota la celebració
el pectoral
del bisbe Borràs
cedit excepcionalment
per la família
que anés
la dipositària
per restar
damunt l'altar.
Monsenyor
Jaume Pujol
en les seves paraules
també va establir
una relació
entre el bisbe
fructuós
i el bisbe Borràs
per la seva
condició episcopal.
El bisbe Borràs
està en línia directa
amb el nostre
protomàrtir
fructuós
i el seu possible
gest de benedicció
quan l'afusellaven.
Ens està dient
ara em cal pregar
per l'Església
catòlica
estesa
d'Orient a Occident
del nord
al sud
del centre
a la perifèria.
Al final
de l'Eucaristia
el senyor
cabisbe
va llorar
l'única relíquia
existent
del bisbe Borràs
un fragment
dental
per tal
que a partir d'ara
es pugui venerar.
Seguidament
es va beneir
la imatge
del beat
Manuel Borràs
obra de l'escoltor
Bruno Gallar.
També es va inaugurar
la reproducció
en facsímil
de la partida
de baptisme
del bisbe Borràs
ubicada
sobre la pila
baptismal
on va ser batejat.
I seguidament
una notícia
desagradable
d'aquelles
que no ens agradaria donar
però que l'hem d'explicar
i com és l'assaltament
vandàlic a l'ermita
de Sant Ramon
de Penyafort
de Montroig del Camp.
En la nit de diumenge
10 al dilluns 11 de novembre
va ser assaltada
l'ermita de Sant Ramon
de Penyafort
de Montroig del Camp
situada uns metres
més amunt
de l'ermita
de la Mare de Déu
de la Roca.
Els assaltants
van forçar
la porta d'entrada
i així
destrossar
les tres imatges
situades a l'interior
la de Sant Ramon
de Penyafort
situada al centre
i els sants
fructuós
i Martí
als laterals.
L'acte vandàlic
ja ha estat denunciat
als Mossos d'Esquadra.
I acabem
aquest repàs
informatiu
amb la reunió
a Barcelona
de bisbes
i d'experts
en comunicacions
socials
de tot Europa.
Els propassats
dies 8, 9 i 10
de novembre
ha tingut lloc
a Barcelona
una reunió
de reflexió
i de treball
dels 40 bisbes
encarregats
de la comunicació
de l'Església Catòlica
a Europa
entre els quals
Monsenyor Claudio Maria
Celi
president del
Pontifici
i Consell
per a les Comunicacions
Socials
i Monsenyor
Joan Piris
bisbe de Lleida
i president
de la Comissió Episcopal
de Mitjans de Comunicació
de la Conferència Episcopal
Espanyola
i ha assistit
també experts
europeus
en comunicacions
socials.
Aquesta reunió
ha estat promoguda
per la Comissió
de les Comunicacions
Socials
del Consell
de les Conferències
Episcopals
d'Europa
i ha tingut
com a tema
Evangelitzar
l'ànima d'Europa,
la contribució
de les comunicacions
socials
a la llum
dels 50 anys
del decret
Inter-Mirifica.
A la reunió
que s'ha celebrat
a l'Aula Magna
del Seminari
Conciliar
de Barcelona
hi ha hagut
sessions plenàries
i treballs
per grups
lingüístics
completats
amb col·loquis
i diverses ponències
a càrrec
del cardenal
arcabisbe
de Barcelona
Lluís Martínez
Sistac
de l'esmentat
monsenyor
Claudio Mariatzeli
i de monsenyor
José Ignacio
Monilla
bisbe
de Sant Sebastià
i president
de la Comissió
de Comunicacions
Socials
de la Conferència
Episcopal
Espanyola.
També han estat
presentades
diverses experiències
i projectes
de treball
en el camp
de l'aplicació
d'internet
i de les xarxes
socials
a la comunicació
del missatge
de l'Església
al món d'avui
especialment
els joves.
Aquestes són
les notícies
més destacades
que han acaparat
l'actualitat
de la setmana.
T'ho hem explicat
aquí al Campanar.
I avui
al programa
Al Campanar
en l'espai
de l'entrevista
li volem donar
la benvinguda
a un autor
d'un llibre
que porta
per títol
biografia
del beat
Andreu Prats-Barrufet.
Ell és el francès
Fernández.
Què tal?
Com estem?
Gràcies per estar aquí
al programa
Al Campanar.
Francesc,
has escrit
la teva primera obra
sobre una persona
important
a la marcació
de Tarragona
que forma part
d'aquests
522
beats
que el passat 13
d'octubre
van ser els protagonistes
de la macro beatificació
que van viure
a Tarragona.
Qui és la persona
del beat
Andreu Prats-Barrufet?
Andreu Prats-Barrufet
va ser un prevera
diocesà.
ell va néixer
a la selva
del camp
el 17 d'agost
de l'any
1886
va ser ordenat
sacerdot
a Tarragona
al seminari
conciliar
i el dia
21 de setembre
de l'any
1912
va cantar
la seva
primera missa
a l'ermita
de la Mare
de Déu
de Paret
del Gada.
Ell va
portar a terme
la seva tasca
pastoral
primer
al municipi
de l'Espluga
del Francolí
després
tot seguit
uns anys després
a Vilanova
de Prades
i finalment
va ser destinat
al meu poble
als Pallaresos
on va ser rector
des de l'any
31 fins al 36.
Què t'ha portat
a decidir-te
per realitzar
per escriure
aquesta obra
sobre el beat
Andreu Prats-Barrufet?
Bueno
hi ha hagut
diversos motius
que m'han portat
a fer
a escriure
aquest llibre.
El primer
coincidint
aquest any
amb el motiu
de les verificacions
que es van dur
a terme a Tarragona
el dia 13 d'octubre
i el segon
que la meva proximitat
jo sóc fill
dels Pallaresos
i el meu
principal motiu
va ser
retre homenatge
al que va ser
el nostre rector
durant molts anys.
Què destacaries
de la figura
d'aquest màrtir?
Jo destacaria
dos aspectes importants
la seva senzillesa
i la seva humilitat
va ser una persona
que va ser
per tots nosaltres
un testimoni
de vida
un testimoni
de fe
i un testimoni
de seguir a Jesús
fins a les seves
últimes conseqüències
i això per a nosaltres
és un gran exemple
i un orgull també.
de ben segur
que durant tot
l'estudi profund
que has portat a terme
sobre el Beat Andreu Prats
Barrufet
queden moltes anècdotes
del que va ser
la seva fe de vida
ens en podries explicar alguna?
Sí, una de les anècdotes
que explicaré
és
doncs
ell
tenia una neboda
que era
es deia Andrea
i aquesta neboda
passava molts estius
doncs
amb ell
a la rectoria dels Pallaresos
aquesta nena
era una nena joveneta
que li agradava jugar
i anava a jugar
amb les seves amigues
pel carrer
però va coincidir
a l'estiu
que amb motiu
de la celebració
de la festa major
es muntava l'embalat
i ella
junt amb les altres companyes
doncs
van anar a veure
com el muntaven
però vet aquí
que mossèn Andreu
li va dir
escolta
quan comencin a tocar
les campanes
has de ser a casa
abans es deia
quan s'obrien els llums
tothom cap a casa
i ella
es veu que entretinguda
entretinguda
doncs
veient
els operaris
que muntaven
l'escenari
doncs
se li va fer tard
i ni se'n van recordar
de tornar a casa
llavors molt preocupats
tant mossèn Andreu
com la seva
marjundoma
la Tresina
van anar pel carrer
a buscar-la
i la van trobar
doncs
allí a l'embalat
a l'era de Cabo Farull
i
doncs
en lloc de renyar-la
no li van dir res
però quan va arribar a casa
tenien per costum
això sorprèn una mica
el que diré
que és veure un gotet de vi
però
tal va ser
el càstig
que li van imposar
que aquella nit
es va anar
a dormir
però sense veure
el seu corresponent
gotet de vi
això
m'ho explicava
la pròpia Andrea
com un fet
que
doncs
que la va
li va sapiguent
molt de greu
perquè això
era com una cosa normal
en aquella època
que els nens
beguessin
el seu gotet de vi
i això va ser
per tant
destaca
aquest exemple
aquesta anècdota
que ara
ens explicaves
aquest taranà
just
obert
generós
que conformava
la personalitat
del beat
Andreu Prats
Barrofet
sí
ell
tenia per costum
sempre
caracteritzant-lo
amb la seva senzillesa
i humilitat
que cada divendres
s'encentava
a un pobre
a dinar a la seva taula
i totes aquelles persones
que passaven
pels pallaresos
transeúns
que anaven
captaires
que demanaven
el moina
ell sempre
els donava
un plat
de menjar
o sempre els donava
aliments
o els donava roba
que li sobraven
a més
ell el caracteritzava
que era
una persona
que tenia
vestia
i vivia
amb molta humilitat
es guarda
algun record
personal
del beat?
sí
tenim la sort
que guardem
un rellotge
de butxaca
que la família
ha guardat
durant 77 anys
i que ens ha fet
l'honor
de fer el lliurement
que siguem
dipositaris
la parròquia
dels pallaresos
d'aquest rellotge
que guardarem
amb molta estima
Francesc
quina seria
l'herència
que ens ha deixat
pels temps
dels temps
el beat
Andreu Prats
jo crec que
la paraula
més important
que ens ha deixat
que és
perdó
reconciliació
i pau
jo crec que
resumiria això
una persona
que en els seus
últims moments
de vida
perdona
aquells
que li treuen
la vida
això és un gran
exemple
per tots nosaltres
pels cristians
que hem de saber
perdonar
fins i tot
en els moments
en què més
dura és la vida
en moments
més dificultosos
i per mi
això
ha servit
perquè
també ho apliqui
a la meva vida
a la meva vida
diària
o sigui
que el llibre
m'ha servit
una gran lliçó
Francesc
moltíssimes gràcies
per la redacció
d'aquesta biografia
del beat Andreu Prats
Barrufet
i enhorabona
per estar avui
aquí amb nosaltres
explicant-nos
tot aquest estudi
que has portat a terme
i que ja
ha vist
la llum
enhorabona
moltes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
moment ara
per escoltar
el relat
de les lectures
dominicals
avui lectura
de l'Evangeli
llu
capítol
21
verset
5 a 9
posteriorment
podreu sentir
el comentari
aquestes lectures
que ens oferirà
mossèn
Joan Magí
president
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya
Alguns parlaven
del temple
i de com estava decorat
amb pedres precioses
i amb bufrenes
botives
Jesús digué
De tot això
que veieu
vindran dies
que no en quedarà
pedres sobre pedra
tot seran derrocat
Llavors
li preguntaren
Mestre
quan passarà
tot això
i quin serà
el senyal
que està a punt
de succeir
Ell digué
Estigueu alerta
no us deixeu enganyar
En vindran molts
que es valdran
del meu nom
i diran
Sóc jo
I també
El temps arriba
No aneu
darrere d'ells
Quan sentireu
parlar de guerres
i de revoltes
no us esglaieu
Cal que això
succeeixi primer
Però la fi
no vindrà
de seguida
Després
els va dir
Un poble
se'l serà
contra un altre poble
i un regne
contra un altre regne
Hi haurà
grans terratrèmols
i per tot arreu
fams i pestes
fets espantosos
i grans senyals
al cel
Però abans
de tot això
us agafaran
us perseguiran
us portaran
a les sinagogues
i a les presons
i us faran
comparèixer
davant els reis
i els governadors
per causa
del meu nom
Serà una ocasió
de donar testimoni
Estigueu decidits
a no preparar-vos
la defensa
Jo mateix
us donaré
una eloqüència
i una saviesa
que cap dels vostres adversaris
no serà capaç
de resistir
o de contradir
Sereu traïts
fins i tot
pels vostres pares
germans
parents
i amics
i em mataran
alguns de vosaltres
Tothom us odiarà
per causa
del meu nom
Però no es perdrà
ni un de sol
dels vostres cabells
Amb la vostra perseverança
salvareu la vida
El dia 17 de novembre
és el diumenge 33
de durant l'any
mossèn Joan Magí
quan s'acaba l'any litúrgic
les lectures
ens fan viure
més de prop
la nostra esperança
en la realització
de totes les promeses
que hem anat escoltant
i celebrant
en les nostres reunions
de fer
La paraula de Déu
ho abraça tot
Així
en el present
que vivim cada dia
mantenim les arrels
del passat
i dirigim els ulls
vers la llum
que ja el virem
en el futur
amb la penyora
de les realitats
que ara mateix
ja experimentem
o podem experimentar
La porta oberta
de la fe
ens comunica
amb Jesús
paraula encarnada
en la vida humana
que ha deixat
les seves petjades
en el nostre món
i el camí fet
per on arribarem
a la meta definitiva
Ara
la paraula de Déu
la mateixa
que es manifestà en Jesús
converteix
la nostra vida
en el seu sagrament
El Papa Benetzeix
ens diu
Pel que fa
al caràcter
performatiu
de la paraula de Déu
en l'acció sacramental
i l'aprofundiment
de la relació
entre paraula
i Eucaristia
ens hem endinsat
en un tema
significatiu
que ha sorgit
durant l'assemblea
del Sínode
sobre la sacramentalitat
de la paraula
Referent a això
convé recordar
que el Papa
Joan Pau II
ha parlat
de l'horitzó sacramental
de la revelació
i en particular
el signe eucarístic
on la unitat inseparable
entre la realitat
i el seu significat
permet captar
la profunditat
del misteri
D'aquí comprenem
que en l'origen
de la sacramentalitat
de la paraula
de Déu
hi ha precisament
el misteri
de l'encarnació
la paraula
s'ha fet carn
la realitat
del misteri
revelat
se'ns ofereix
en la carn
del fill
la paraula
de Déu
es fa perceptible
a la fe
mitjançant
el signe
com a paraula
i gest humà
la fe
doncs reconeix
la paraula
de Déu
acollint els gestos
i les paraules
amb els quals
ella mateixa
se'ns presenta
l'horitzó
sagramental
de la revelació
divina
indica
per tant
la modalitat
històrica
salvadora
amb què
la paraula
de Déu
entra en el temps
i en l'espai
convertint-se
en interlocutora
de l'home
que està cridat
a acollir
el seu do
en la fe
com ens ajuda
a contemplar
i encaminar
la nostra vida
la primera lectura
la profecia
de Malaquies
ens fa esperar
el sou
de la felicitat
que sortirà
quan tot sembli
enfosquit
i rebregat
i ens assegura
que els seus raig
seran saludables
són paraules
de victòria
dels humils
sobre els orgullosos
i dels justos
sobre qualsevol injustícia
que vol trepitjar
la nostra llibertat
i la segona lectura
en la segona carta
els cristians
de Tessalònica
Sant Pau
ens anima a treballar
a no viure desvegats
la nostra feina
és engrescadora
quan tenim en compte
que portem la paraula
que ho ha fet
tot bé
l'esperança salvadora
es manifesta
quan fem veure
l'activitat de Déu
en la nostra
què ens afegeix
el text de l'Evangeli?
a l'Evangeli de Lluc
Jesús
ens fa fixar
en el veritable valor
de tot el que veiem
i vivim
els temples
d'aquest món
cauen
però el nostre testimoni
es manté
les persecucions
i les traïdories
s'acaben
la fidelitat
de Déu
que protegeix
i condueix
la nostra vida
no s'acabarà mai
hi ha sofriment
i també hi ha constància
la constància
ens fa guanyar la vida
avui estrenem secció
l'altre dia
no la vam tenir
però avui ja
li donem la benvinguda
és
el nostre món passa
amb mossèn Miquel Barberà
on avui
farà comentaris
i reflexions
de temes
d'actualitat
benvingut
mossèn Miquel Barberà
en una nova secció
on el nostre món passa
en el nostre món passa
que hi ha moltes persones
aturades
sense feina
i hi ha moltes famílies
que no tenen ningú
amb contracte laboral
la situació
és dramàtica
insostenible
i socialment
molt perillosa
jo dic
que és
un fracàs
dels dirigents
no cal dir
els efectes negatius
que això té
per mils i mils
de persones
milions
en tots els aspectes
que han de configurar
una personalitat
com cal
quants sentiments
de frustració
d'impotència
d'agressivitat
d'indignació
enmig de tot això
cal agrair
i encorratjar
la solidaritat
de tantes persones
que es preocupen
de les altres persones
que més ho necessiten
i fan el que poden
per ajudar-les
Caritas
fa una gran tasca
de solidaritat
i d'ajuda
quan posem
la creueta
encara que no sigui
el moment
per la declaració
de la renda
és millor
posar les dues
creuetes
ho dic perquè
l'una no resta
res a l'altra
molts no saben
que Caritas
pot rebre molt
de la segona
creueta
l'Església
també n'hi ha
molts que no ho
tenen clar
no rep diners
del pressupost
de l'Estat
l'Església
només rep
actualment
el que li assignem
els contribuyents
alguns que tant
critiquen
l'Església
s'acontentarien
en rebre
només
el que els
destinessin
els seus contribuyents
moment ara
que estigueu pendents
del vostre calendari
perquè amb la Montse Sabaterra
passarem
tota l'agenda
d'activitats
que hi ha
pels pròxims dies
molt bé
passem
el dijous
21 de novembre
amb l'encesa
d'espelmes
de mans unides
les 24 hores
que mouen el món
aquesta acció
de sensibilització
oberta a tothom
vol promoure
la solidaritat
amb els pobles
del sud
aquest gest solidari
se centra
en la campanya
de mans unides
24 hores
que mouen el món
que se celebra
entre els dies
21 i 24 de novembre
arreu de l'Estat
i pretén
suscitar
els participants
consciència
de les profundes
desigualtats
i la pobresa
present
en molts països
del món
tindrà lloc
a la Rambla Nova
de Tarragona
a l'alçada
del Col·legi
de les Teresianes
de les 5 de la tarda
a les 9 del vespre
i organitza
mans unides
de Tarragona
pel divendres
dia 22 de novembre
hi ha l'inici
del curs
les fonts històriques
del cristianisme
antic
a Tàrraco
la professora
serà la doctora
Meritxell
Pérez Martínez
i els dies del curs
en divendres
seran
el 22
i el 29
de novembre
el 13
i el 20
de desembre
el 10
17
24
i 31
de gener
del 2014
també
per més informació
a l'insaf.cat
i al telèfon
977
23
38
33
pel divendres
dia 22
de novembre
hi haurà
la vella
de pregària jove
amb
canta la teva fe
amb motiu
de la festa
del beat
bona aventura
de Riudoms
tindrà lloc
a l'església parroquial
de Sant Jaume
de Riudoms
a les 9 del vespre
un altre acte
pel divendres
també
és l'exposició
d'art
sagrat
al Museu de Valls
que tindrà lloc
els dies
22 de novembre
del 2013
al 5 de gener
del 2014
la mostra
està estructurada
en tres àmbits
la figura
del Crist
de la Mare de Déu
i els objectes litúrgics
les peces
exposades
provenen
majoritàriament
de col·leccions
particulars
de la comarca
de l'Alcamp
i de la mateixa
parròquia
de Sant Joan
Baptista de Valls
tindrà lloc
el Museu de Valls
i la hora
dels dimarts
al dissabte
d'11 a 2 del migdia
i de 5 a 8 de la tarda
i de diumenge
de les 11
a les 2 del migdia
Déu-n'hi-do
Montse
m'he quedat sorprès
de les activitats
i de l'ofercida
que està a la setmana
Sí, Déu-n'hi-do
Doncs també
a tots els nostres oients
que ara mateix
ja ens esteu escoltant
si voleu recapitular
tot això
que tan menys ha explicat
la Montse
ho podeu trobar
a l'apartat d'agenda
de la web
de l'Arc Abisbat
de Tarragona
I amb la música
del cantautor espanyol
José Eduardo López
i el seu tema
sedental
anem posant
el punt i final
avui
aquesta segona edició
del programa
El Campanar
que acabeu de passar
molt bona setmana
i ens retrobem
la setmana vinent
si Déu vol
a reveure
gràcies
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà