El campanar
Tornen a sonar les nostres campanes.
És l'hora del campanar, el programa de ràdio que setmanalment
prepara el Departament Diocesà per als mitjans de comunicació social
de la Universitat de Tarragona, en col·laboració amb aquesta emissora.
El campanar els saluda amb motiu d'aquest 12è diumenge del temps ordinari,
un diumenge que pertany també al cicle C.
El campanar arriba als seus receptors mitjançant el treball tècnic en Santi Grimau,
mentre que davant dels micròfons estem amb un sessabaté i un servidor, Didac Bertrand.
Moltes vegades hem sentit i se'ns diuen expressions com aquestes,
que l'Evangeli no està fet per covards,
que ser cristià és una cosa molt seriosa,
perquè a Jesús existeix la radicalitat,
és a dir, o tot o res,
que cal jugar-se la vida per Crist,
que en el cristianisme no existeixen neutrals,
o estàs amb Crist o contra Crist.
Són certes aquestes formulacions.
No hi ha molta exageració en tots aquests desdites.
Hem de prendre el peu de la lletra afirmacions semblants.
No sembla tot això eslògans, diríem, talibànics,
inventats per uns quants cristians fanàtics?
Abans de donar resposta a aquests interrogants,
val la pena escoltar la paraula contundent de Jesús
a l'Evangeli d'aquest diumenge.
És una perícopa de l'Evangeli segons Sant Lluc,
capítol 9, versets 18 al 24.
I vosaltres,
«Qui dieu que sóc?»
Pere li respongué
«El Macies de Déu».
Però ell els mena severament
que no ho diguessin a ningú.
Jesús afegir
«Cal que el fill de l'home pateixi molt.
Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei
l'han de rebutjar.
Ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia».
I deia a tothom
«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix,
que prengui cada dia la seva creu
i que em segueixi.
Qui vulgui salvar la seva vida
la perdrà,
però qui la perdi per mi
la salvarà».
I després d'escoltar aquesta perícopa,
saludem la nostra companya,
Montse Sabater,
qui,
junt amb el mestratge
de mossèn Joan Magí,
ens donaran les pautes
per entendre aquest fragment de l'Evangeli
i també la resta de les lectures
de la missa dominical.
El 23 de juny
és el diumenge 12 de durant l'any.
La font de la fe
ens ha banyat en el baptisme
i ara brolla del nostre interior.
L'aliment de la paraula
dona força i sentit
a les nostres reunions dominicals
on escoltem el missatge de Jesús
i ens alimentem del seu cos
compartit en comunió.
és el lligam del coneixement
amb l'acció que se'n segueix.
L'esperit sant actua en nosaltres
per la paraula escoltada
i la seva saviesa
mou els nostres passos en comú
amb el gran bagatge dels dons rebuts
i nodrits amb la força del cos
i la sang que promou el nostre creixement.
La unitat íntima entre paraula i eucaristia
posa al servei de la nostra vida
tota la revelació de l'antic
i del nou testament.
En Jesús, que està enmig de nosaltres reunits
tenim la paraula de sempre
i la vida humana present
en la nostra experiència actual.
El papa Benet XVI ens diu
El que s'afirma genèricament
de la relació entre paraula i sacraments
s'aprofundeix
quan ens referim a la celebració eucarística.
A més,
la unitat íntima entre paraula i eucaristia
està relada en el testimoni bíblic
confirmada pels pares de l'Església
i reafirmada pel Consell i Vaticà II.
Referent a aquest tema,
podem pensar en el gran discurs de Jesús
sobre el pa de vida a la sinagoga de Cafarnaum,
en el rerefons del qual
es percep la comparació entre Moisès i Jesús,
entre qui va parlar cara a cara amb Déu
i qui revela Déu.
En efecte,
el discurs sobre el pa
es refereix al do de Déu
que Moisès va obtenir
per al seu poble
amb el manant al desert
i que en realitat és la Torà,
la paraula de Déu que dóna vida.
Jesús porta compliment en si mateix
l'antiga figura.
El pa de Déu
és el que baixa del cel
i dóna vida al món.
Jo sóc el pa de vida.
Aquí, la llei s'ha fet persona.
Cap a quina experiència de fer
ens porta la primera lectura?
El profeta Saqueries
ens presenta la font
per a purificar els pecats
que aboca sobre nosaltres
l'esperit penedit
i suplicant
i ens obté el perdó
quan mirem en fe
aquell que han traspassat.
L'Evangeli de Joan
veu acomplertes
les paraules de Saqueries
en el costat traspassat de Jesús.
Aquestes paraules,
mentre estem celebrant
l'Eucaristia del cos entregat
i la sang vessada,
són una preciosa oferta
de perdó personal i comunitari.
I la segona lectura?
En la Carta als Gàlates,
Sant Pau insisteix
en la força purificadora
i renovadora del baptisme
que ens revesteix de Crist.
Aquest revestiment,
sense anul·lar la pròpia dignitat,
ens uneix a tots
sense marcar categories.
Tots som un en Jesucrist,
descendència d'Abraham
i hereus de les promeses.
Què ens hi afegeix
el text de l'Evangeli?
En l'Evangeli de Lluc,
Jesús ens fa parlar
sobre la seva persona
i la seva tasca.
Pere va contestar
amb sinceritat
el que sabia en aquell moment.
Nosaltres
també podem contestar
el que sabem.
ens interessa escoltar
i parlar
sense tancar-nos mai
el coneixement dels altres,
buscant en el diàleg sincer
la força purificadora
i renovadora
de la paraula
que manté viva
la nostra comunió.
hem sentit dir
Si algú vol venir amb mi,
que es negui a ell mateix,
que prengui cada dia
la seva creu
i que em segueixi.
Qui vulgui salvar la seva vida
la perdrà,
però qui la perdi per mi
la salvarà.
Això és molt fort.
Ens vénen ganes
de no seguir escoltant
ni deixar Jesús tot sol,
que vagi dient coses
i coses per als altres,
que amb això
res més,
que nosaltres
estem una mica espantats.
Però Jesús no calla
i segueix dient
impassible
cada vegada
coses més dures.
Qui vulgui salvar
la seva vida
la perdrà,
però qui la perdi
per mi
la salvarà.
En escoltar tot això
de llavis
del mateix Jesús,
veiem que aquelles
proclames inventades
per nosaltres
es queden
fins i tot curtes.
No obstant això,
seria una equivocació
pensar que Jesús
ens demana impossibles,
quan, en realitat,
no fa més
que expressar
una cosa
tan senzilla
com aquesta.
És com si
ens parlés així.
Què val més?
La vida teva
que s'acaba
o la vida eterna
que jo et dono?
Llavors,
no vulguis perdre
la vida eterna
per una vida
que se t'escapa
tan aviat
de les mans.
Els nostres màrtirs,
els que seran
identificats
el proper 13 d'octubre,
ho van tenir clar
i no es van equivocar.
No es va passar
com els apòstols
que pensaven igual
que la resta
del poble d'Israel,
que s'imaginava
en un Crist triomfador
que aixafaria
tots els seus enemics
i establiria
un reinat
de prosperitat
material.
El Crist esperat
anava
a redimir
i a salvar
el món
oferint-se
com a víctima
el Déu ho fes.
Per pur amor
anava a pagar
pels nostres pecats
morint
a la creu.
Llavors,
els nostres màrtirs
van seguir
les petjades
de Jesús
acceptant
amb generositat
la creu de la vida
per entrar per ella,
igual que
el nostre Senyor
en la glòria de Déu
en la vida eterna.
i parlant dels màrtirs
i de la beatificació
del 13 d'octubre
el passat dimecres
hi va haver
una roda de premsa
a Madrid
per informar
dels actes previstos.
En aquesta roda informativa
hi va participar
el senyor arquebisbe.
És així
la seva intervenció.
Recuerdo todavía
el día
en que
todos los obispos
de España,
la mayoría,
votaron
para que Tarragona
fuera el lugar
donde se pudiera
hacer esta
magna beatificación
del año de la fe.
Para mí fue un día
de mucha alegría,
de verdad,
porque pienso
que era una ocasión
muy bonita
y muy importante
unir
esos mártires
del siglo III,
de los que son
protomártires
y también aquí
en la capilla
de la Compranía Episcopal.
Si ustedes entran
verán que el primer mártir
que tenemos
es fructuoso
y una pequeña reliquia
que yo envié
también
para que se pudiera
tener aquí
en la Compranía Episcopal.
El primer mártir,
como saben,
es fructuoso
y el último
es
Martir Florentino,
el obispo
de Barbastro
que murió
mártir también.
Por lo tanto,
están allí
como uniendo
toda la historia
de los obispos españoles
a lo largo
del primero
y segundo milenio.
Bien,
Tarragona
tiene esta,
digo,
la ilusión
de poder,
además,
de tener la causa,
una de las causas,
la causa más numerosa,
los 147,
y tener también
la causa,
digamos,
de las primeras.
Se empezó
en el año 52,
ya se empezó
esa causa
y en ella
está el bisbe
Borràs,
como aquí
he explicado
en el vídeo.
Nosotros
estamos trabajando,
un montón de gente,
desde la Compranía Episcopal
y uniéndonos
con la gente
de Tarragona,
a la que yo,
desde aquí,
quiero agradecer
a la Generalitat
de Cataluña,
a la Diputación
de Tarragona,
a la Diputación
al Ayuntamiento
y a la Portuaria,
a la Autoridad Portuaria,
porque son
en los lugares
donde vamos a hacer
la beatificación
y vamos a tener allí
la suerte,
tenemos la suerte
de que está
todo el mundo
colaborando,
de verdad,
con mucha alegría,
mucha ilusión.
Los actos
que realmente va a haber,
una beatificación
es un acto fundamental,
que es la Eucaristía
en la cual
se hace la beatificación,
pero nosotros
hemos preparado
muchas cosas
que ustedes pueden ver
en la página web
también,
especialmente la página web
del Arzobispado
de Tarragona,
tiene un enlace
donde en su versión,
pues distintas versiones
tenemos,
pueden ustedes ver
todo lo que estamos
preparando.
Entonces,
lo que vamos a organizar
allí,
sobre todo,
va a ser el día 11,
la beatificación
es el 13
a las 12
de la mañana,
pero el día 11
por la tarde
ya va a haber
una representación
de la pasio fructuosa
y se llama así,
que es una representación
precisamente
del acontecimiento
que se produjo
el 21 de enero
del año 259,
la pasión,
la muerte
de un fructuoso
augurio e eulogio.
Es una recreación
sobre las actas
del martirio.
Las actas del martirio
son el relato
de lo que pasó
aquellos días,
desde el momento
en que son hechos prisioneros,
encerrados en la cárcel
y allí suceden
toda una serie
de hechos
y esto se representa
y lo vamos a representar
en un lugar
que es la Tárraco
Plaza Arena,
que es Tárraco Arena,
que es la antigua
Plaza de Toros
que está remodelada
para eventos,
que habrán unas 5.000 personas
y se va a representar
el día 11,
que es viernes,
por la noche
a las 10 de la noche
y luego al día siguiente,
que es el día 12,
la Virgen del Pilar,
por la tarde
en dos representaciones,
a las 6 y media
y a las 10 de la noche
y luego va a haber
entre medio,
entre las 6 y media
y las 10 de la noche,
va a haber unas vísperas
solemnes
en la Catedral de Tarragona,
especialmente para
los obispos,
los superiores generales,
y las personas
que quepan
en la Catedral,
porque
el otro día
hemos tenido
la inauguración,
este domingo pasado
tuvimos la inauguración
del órgano
y había unas 3.000 personas
en la Catedral,
es limitado,
por eso se ha tenido
que hacerla,
lo ideal hubiera sido
poder hacer
una gran beatificación
dentro de la Catedral,
que es muy bonita,
que está además
recientemente restaurada,
ha quedado preciosa,
pero no hemos podido
hacerlo,
porque el público
que va a venir
a las beatificaciones
se da mucho más
de las 3.000 personas.
Esos son los actos,
por lo tanto,
viernes,
sábado,
esas dos representaciones
y luego
el domingo ya
a las 12
y será el acto
allí en el
Complejo Educativo
Tarragona,
donde vamos a,
hay unos grandes espacios
donde se podrá hacer
todo eso.
Sabemos que
ya se va a dar
la señal institucional,
esto se puede decir,
la 2 de Televisión Española
va a ser la que va a transmitir
todo el acto
y dará también
la señal institucional.
y luego
Tarragona
se está preparando
estos días
también
para poder recibir
a los peregrinos
que vayan,
por ejemplo,
habrá una gran exposición
de todo lo que es
la Semana Santa.
La Semana Santa
de Tarragona
que tiene unos pasos
muy bonitos,
se van a agrupar
todos
en un tinglado
del puerto
y allí se podrán
también una manera
de...
Nosotros hemos preparado
también
lo que llamamos
que será
el lanzamiento
oficial
de la ruta
del peregrino
y la ruta
de los primeros cristianos.
La ruta
de los primeros cristianos
consiste
en animar
a la gente
a que pueda venir
a Tarragona
a descubrir
sus raíces
cristianas
y empieza
con una
visita
a una
capilla preciosa
dedicada
a San Pablo
del siglo XIII
donde según
la tradición
de Tarragona
allí predicó
San Pablo
con una...
Luego
la visita
a la catedral
en la capilla
especialmente
de los santos
donde tenemos
las reliquias
de los fructuosos
auguriologios
luego poder bajar
por los lugares
donde ellos seguramente
fueron condenados
y llegar al anfiteatro
que se conserva
como saben ustedes
aquí aparece
ha ido apareciendo
aquí el anfiteatro
que es una pieza
única
que se ha conservado
en el lugar exacto
donde ellos
fueron crucificados
donde fueron
quemados vivos
luego se puede bajar
a la necrópolis
que ha estado
recientemente restaurada
que es donde
si saben ustedes
que es una de los
de los cementerios
paleocristianos
más importantes
de Europa
porque es el más grande
que se ha restaurado
recientemente también
se puede ir hasta
bueno
hay una serie de
como una ruta
¿verdad?
en la que
se puede estar
Tarragona será
estos días
también una ciudad
muy abierta
con las iglesias
con todos los
dispuestos
pues a recibir
a toda la gente
que vaya
de manera que
yo pienso
que también
desde el punto de vista
pues
de los barrios
del serrallo
al lado del mar
etcétera
todo eso estará
pues todo muy
como todo el mundo
con mucha ilusión
lógicamente
de la gente
se da cuenta
de la importancia
que puede tener eso
para la ciudad
también
desde el punto de vista
cultural
y desde el punto de vista
de darse a conocer
al mundo entero
lo que significa
por eso
les puedo decir
que estamos
muy ilusionados
y a la vez
para mí
como arzobispo
me toca ser
un poco
el anfitrión
de todas las personas
lo estamos organizando
lo organiza
la conferencia
episcopal española
con la ayuda
lógicamente
de la diócesis
nuestra
anfitriona
com poden veure
una informació
molt exhaustiva
i parlant
d'informació
ens cal recordar
que l'estada
de Sant Pau
a Tarragona
serà objecte
d'investigació
i d'anàlisi
durant el
congrés internacional
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
INSAF
que se celebrarà
del 25 al 29 de juny
aquí a Tarragona
aquest serà
el tercer congrés
que l'INSAF
organitza
sobre l'apòstol
dels gentils
i tot seguit
escoltem
el comentari
semanal
del nostre pare
i pastor
el senyor
arquebispe
parla
sobre uns
grans sants
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
Arquebispe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Déu mosquad
En menys d'una setmana
la litúrgia
ens convida
a contemplar
en aquests dies
finals de juny
la vida
de tres grans sants
universals
i molts populars
Sant Joan Baptista
el precursor
Sant Pere
la roca
sobre la qual
Jesucrist
va fundar
la seva església
i al mateix dia
en el calendari
Sant Pau
el gran apòstol
dels gentils
Són moltes
les parròquies
de la nostra
arxidiòcesi
que els veneren
com a patrons
i moltes persones
porten el nom
d'aquests grans sants
Sant Joan Baptista
va néixer
només uns mesos
abans que Jesús
i la seva missió
va ser anunciar
la imminent
arribada
del Messies
va ser ell
qui li va presentar
alguns dels seus deixebles
que van passar
a ser-ho
de Jesucrist
entre ells
Andreu
que va anar a trobar
el seu germà
Simó
i li digué
hem trobat
el Messies
Joan va ser
l'últim
dels profetes
de l'Antic Testament
i el primer
del nou
la seva mort
per decisió
d'Herodes
va obrir el camí
a tants màrtirs
que van morir
per la seva fe
com Pere i Pau
l'any 67
en l'època
de les persecucions
de Neró
Sant Pere
escollit
per Cris
com a pedra angular
de l'església
naixent
va ser molt conscient
de la seva responsabilitat
Sovint
és el qui
pren la paraula
en nom dels altres
és el qui
agafa la iniciativa
el qui promet
a vegades
més del conte
fidelitat al mestre
el qui es penedeix
quan li ha fallat
el primer bisbe de Roma
i el primer papa
de l'església
amb l'encàrrec
de mantenir
la unitat
i donar testimoni
de la resurrecció
de Cris
amb els altres germans
Sant Pau
no va ser
deixeble de Cris
però sí
el seu apòstol
des que
el va conèixer
d'una manera
absolutament inesperada
quan es dirigia
a Damas
precisament
amb ordres
judicials
per arrestar
cristians
de la capital
siriana
Sant Lluc
que va recollir
el seu testimoni
relata en tres ocasions
a l'Evangeli
i als fets dels apòstols
la conversió
de Pau
Alguns crítics
amb pretensions
científiques
com Ernest Renan
van intentar explicar
l'aparició
del ressuscitat
i la caiguda
del cavall
dient que Pau
va patir
senzillament
una insolació
a això
André Frosà
va respondre
en aquest cas
seria la primera
insolació
de la història
que converteix
un jueu
en cristià
la realitat
és que Pau
com Pere i Joan
no es fabriquen
una idea
a partir d'una emoció
sinó que
s'adhereixen
amb fascinació
a una persona
s'enamoren
de Cris
corresponen
a l'amor
de Déu
que és
qui ens ha estimat
primer
no va escriure
llibres
ni tractats
sinó cartes
l'última
al seu deixeble
Timoteu
en què confesse
jo estic
estic a punt
de ser immolat
i el moment
de la meva partida
s'acosta
he lluitat
un bon combat
i he acabat
la cursa
he conservat
la fe
quin exemple
aquest de Pau
per a tots nosaltres
de fer
esperança
i d'amor
ara ens correspon
a nosaltres
preparar els camins
del senyor
secundar Pere
que porta el nom
de francès
i que des de Roma
dirigeix l'església
i seco en Pau
que aquí són
tan manifestes
despeixades espirituals
a l'església
de Tarragona
que ens convertim
personalment
i siguem com ells
evangelitzadors
incansables
adeu-siau
com podem veure
una informació
molt exhaustiva
i parlant d'informació
ens cal recordar
que l'estada
de Sant Pau
a Tarragona
serà objecte
d'investigació
i d'anàlisi
durant el
Congrés Internacional
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
INSAF
que se celebrarà
del 25 al 29 de juny
aquí a Tarragona
aquest serà
el tercer congrés
que l'INSAF
organitza
sobre l'apòstol
dels gentils
i tot seguit
salutacions
novament
a la nostra companya
Montse Sabater
ara ens introduirà
els comentaris
de caràcter social
de mossèn Ricard Cabré
una factuosa
salutació
a tots dos
mossèn Ricard Cabré
el dia 26
dimecres
se celebra
el Dia Internacional
contra la Droga
potser serà bo
parlar-ne
com és que encara
hi ha qui opta
per la droga
coneixent la seva
força destructiva
aquesta és la pregunta
que ens fem tots
com pot ser
com ens sentim
en aquest món
sabent que la droga
no porta res de bo
i que de mica en mica
va norreant la persona
moltes vegades
s'hi entra jugant
com d'una cosa
que no té importància
i produeix
cert plaer
quan home és jove
vol provar-ho tot
i fàcilment
es deixa enganyar
vol fugir
del control dels adults
per ser ell mateix
es comença
per drogues fluixes
i de mica en mica
es va endinsant
en aquest món
sense adonar-se
de les conseqüències fatals
a les que condueix
el narcòtic
en altres casos
pot ser
la desesperació
o la necessitat
de trobar-se gust
a la vida
la vida és vella
però no pas
per a tothom
avui
per enfrontar-se
amb la vida
moltes vegades
es necessita coratge
del que no tothom
disposa
atur
gana
misèria
de tota manera
per altra banda
hi ha qui té necessitat
de vendre'n
només així
és per guanyar
la droga
que necessita
per continuar
injectant-se
arriba un moment
en què la droga
es fa imprescindible
i el que la necessita
ha de trobar
la manera
de guanyar-se-la
de guanyar-se
la pròpia dosi
els marginats
són els que
més fàcilment
cauen
en la tentació
davant la impossibilitat
de trobar feina
hi ha qui es guanya
la vida
venent droga
i aquesta
ha de mirar
de col·locar-la
de la manera que sigui
i allà on sigui
per tant
cercarà els camins
més impensables
quan estan enganxats
és tan ardent
la necessitat
que entenen
que qualsevol acció
els resulta lícita
en tal de poder-se
agençar
la quantitat
que demana el cos
és com
que aquí té
una seta ardent
i és capaç
de capulsar-se
en aigües contaminades
he conegut
casos terribles
mossèn
m'ha d'acompanyar
no puc esperar més
que el parar
en un semàfor
mossèn
no pari
no pari
i l'havia vist morir
persones
a les que ja
no els quedava
pràcticament
més que la pell i l'os
la droga
els treu la gana
i sorprenent
viuen gairebé
de la droga
desapareix
el món
ja només té un nom
ni treball
ni diversió
ni gairebé sexe
és una esclavitud terrible
no hi ha res
segur
al seu entorn
hi ha qui prova
de redimir-se
però hi ha qui
no es veu capaç
no em servirà de res
anar a un centre
de recuperació
jo sé
que no ho aguantaré
i m'escaparé
l'endemà
com s'hi arriba
ja ho hem explicat
el procés
s'hi entra
gradualment
i influeixen
a vegades
el cinema
i la televisió
per molts adolescents
és la manera
d'escapar
el seu avorriment
o el seu fracàs
la droga
els anima
i els fa viure
una determinada eufòria
que no troben
ni a casa
ni entre els companys
d'escola
en l'adolescència
fàcilment es crea
la necessitat
de cercar
emocions fortes
i estridents
i això
es pot trobar
en grups
de companys
desinhibits
que introdueixen
fàcilment
en aquest món
quan en el seu ambient
no troben
ni la valoració
ni la comprensió
suficients
cercen altres alternatives
a vegades
potser fins i tot
sentit de rebel·lia
envers un món
que no els satisfà
que els renya
i els imposa deures
que no es veuen
capaços de realitzar
potser també
la manca
de confiança
en ells mateixos
sota la influència
de la droga
es veuen capaços
de dir i fer coses
que no haurien
fet mai
per ells mateixos
per altra banda
els serveix d'excusa
si algú
els tira encara
el seu atreviment
I què es pot fer
davant d'aquesta realitat
tan aspre i tan absurda?
Mira, primer
per part de les autoritats
lluitar amb totes les forces
per evitar
el gran negoci
de la droga
s'està fent
se'n confisca
en cada any tones
és trist pensar
en la inconsciència
dels qui es fan rics
a costa
de la salut pública
i la destrucció
de la joventut
són els més grans
criminals d'avui
segon
per part de pares
i educadors
informar molt bé
els joves
del perill que corren
i pregar-los
que no es deixin enganyar
ja que una vegada
s'hi ha entrat
és molt difícil
sortir-ne
tercer
proporcionar als joves
activitats culturals
i esportives
que puguin omplir
la seva vida
l'esperó de la droga
sol ser l'avorriment
el fracàs escolar
i la inèrcia
o la manera
o la manca
de voluntat
davant la vida
Amics
moltes gràcies
per la vostra atenció
us esperem de nou
la propera setmana
gràcies de nou
moltes gràcies
mossèn Ricard
moltes gràcies
Montse
la creu voluntària
de Jesucrist
és molt diferent
de la creu obligada
que inventen els homes
senyor Jesús
nosaltres
protestem
contra la creu injusta
que han de portar
molts germans nostres
perquè aquesta creu
no és la creu teva
la creu que tu demanes
però
ens vam abraçar
grustosos
amb generositat
i amb amor
aquesta creu teva
la creu de cada dia
la creu de la vida
la creu del deure
la creu que ens dona
la vida eterna
després d'haver gastat
la vida temporal
per tu
i les campanes
ens diuen
que això
és tot
per avui
el campanar
tornarà
si deu vol
la setmana vinent
però
abans d'acomiadar-nos
comencem a escoltar
una peça
amb la qual
els deixarem
la seva companyia
una peça
molt popular
un aire folclòric
grec
un cirtaki
que va fer famós
la pel·lícula
Zorba el grec
per cert
un dia
els explicarem
la versió
del judici final
segons aquest personatge
sorgit
de la ploma
del novel·lista
Nikos Kazantzakis
i ara sí
amics
i amigues oïdors
del campanar
gràcies
per la seva atenció
i
feliç setmana
a tothom
a tothom
i amigues oïdors
i amigues oïdors