Comencem el programa 492 de...
Habaneras, desde el Balcón, desde Tarragona Radio.
Habaneras, desde el Balcón, desde el Balcón.
Habaneras, desde el Balcón.
Habaneras, desde el Balcón.
Habaneras, desde el Balcón.
Habaneras, desde el Balcón.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.


Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.

Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
.
Habaneras.
.
.
.
Habaneras.
.
Aquí estás.
.
Habaneras.
.
Habaneras.
.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
Habaneras.
.
Habaneras.
Habaneras.
.
Habaneras.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara continuem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De Guaymas.
Te fuiste cantando y hoy vuelves trayendo
la muerte en el alma.
Cansado viajero que tornas al puerto
de tierras lejanas.
Y extraño piloto condujo tu barca
sin vela y sin anclas.
¿De qué región vienes?
¿Te has hecho pedazos?
Tus velas tan blancas.
Te fuiste cantando
y hoy vuelves trayendo
la muerte en el alma.
Yo soy el marino
que alegre de Guaymas
salió una mañana
llevando en mi barca
como hábil piloto
mi dulce esperanza.
Por mares ignotos
mis santos anhelos
hundió la borrasca.
por eso están rotas
las velas y traigo
la muerte en el alma.
por eso están rotas
la muerte en el alma.
Aires del Vallés
y de Josep Bastón
y Carles Casanovas
la habanera rumba
o rumba habanera
Lola
la tabernera
la poca
y la rue Selan
de negra nit buscant aixapul que entra a la taverna,
el ven i la pluja va malmenant dies de tardor,
mariner jove i bati fort,
amb folar negre lligat al coll,
el rodassò que es perdona vides i a dolador.
Oh, relola, posa'm un got de vi,
i et cantaré una cançó,
i mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balancel, els pitxis, clau una rialla,
i mirant cogueta, pica l'ullet al noi de capella,
grunxolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera,
el teu cos m'encena, el teu cos en pot molt etern de vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva,
i la vella rola llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Quan arriba el vespre a la tabernera encisadora,
espera el galanc que com cada nit l'ha d'enamorar,
amb la guitarra i un got de vi,
cantant alegre tota la nit,
cançons de cuba, grans, de bolates i blau marí,
corre l'ola, posa'm un got de vi,
i et canto tota la nit,
i mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis, clau una rialla,
i mirant coqueta, pica l'ullet al noi de capella,
grunxolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera,
el teu cos m'encena, el teu cos en pot moleteta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva,
i la vella l'ola llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
i mirant coqueta, pica l'ullet al noi de capella,
grunxolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera,
el teu cos m'encena, el teu cos en pot moleteta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva,
i la vella l'ola llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
A vegades l'interpreten al ritme de manera,
la majoria de les vegades no,
però els seus autors la van escriure amb aquell ritme.
Ve, aquí está la versión de Los Bríos,
de Aquellos Ojos Verdes.
Aquellos ojos verdes, de mirada serena,
dejaron en mi alma eterna sed de amar.
Anhelos de caricia, de besos y ternuras,
de todas las dulzuras que sabían brindar.
Aquellos ojos verdes, serenos como un lago,
en cuyas quietas aguas, un día me miré.
no saben la tristeza que en mi alma han dejado,
aquellos ojos verdes que yo nunca besaré.
y no saben la tristeza que no sé.
Y no saben la tristeza que no sé.
Y no saben la tristeza que en mi alma han dejado.
Música
Aquellos ojos verdes, serenos como un lago, en cuyas quietas aguas un día me miré.
No saben la tristeza que en mi alma han dejado, aquellos ojos verdes que yo nunca besaré.
Música
Y acabaremos en una versión de la habanera de Sebastián Iradier, La Paloma.
Está a cárrec de Johannes Fering, Anseit Tansor Chester, más o menos, y perdoneo, desde Austria, La Paloma.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música

Música