Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
TARRAGONA ELECTRÒNICA
Amb aquesta valoració de com ha canviat el món de la música,
com ha canviat el volum de vendes
i com ha canviat tot el procediment que segueixen els usuaris normal i corrent per comprar música,
volem punxar-vos un tema que, sens dubte, ha estat el tema de l'estiu
i que, a bona part, ja d'aquest 2013, segueix marcant un avanç i un després.
Sens dubte ha estat el capdavant de moltíssimes llistes radiofòniques
i avui us el presentem aquí, al Tarragona ELECTRÒNICA.
En tot cas, us presentem un cover molt especial amb Robert Mendoza.
Contacta amb nosaltres a Tarragona ELECTRÒNICA
arroba tarragonaradio.cat
There was a time
I used to look into my father's eyes
In a happy home
I was a king I had a golden throne
Those days ago
Now the memory's on the wall
I hear the songs
From the places where I was born
A part of hill across the blue lane
That's where I had my first heartbreak
I still remember how it all changed
My policy
My policy
Don't you worry, don't you worry, child
See heaven's got a plan for you
Don't you worry, don't you worry now
Yeah
You might.'"
Don't you worry, don't you worry, child
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
за flanker allà
Fins demà!
La veritat és que, a veure, els impostos, està clar que estan superalts
i si no tinguéssim aquests impostos tan alts,
jo suposo que seria molt més fàcil vendre música.
De totes maneres, a veure, el que és de comprar música,
pagar un euro més per comprar-se un CD o un vinil,
ho assumeix i no deixa de tenir el seu hobby,
de tenir música, la seva col·lecció i tot això.
Sí que realment se nota perquè la gent, clar,
cada vegada té menys diners per gastar-se i tal,
però, per l'altra banda, el que és fan de la música
i ambiciós de la música continua comprant.
Des del 1987 que estem aquí,
siguem referència, suposo, a la província de Tarragona,
a nivell de tot el que és el món del DJ,
des de fa molts anys s'han venut i continuem venint
gent que és de jockeys i discoteques i sales nocturnes i tal,
i, bueno, en aquests moments també, a part de la música,
també estem oferint el que és l'equipament per a de jockeys,
tot el que és altaveus, auriculars,
equips de CDJs i mescladores i tot això,
o sigui que estem evolucionant una miqueta amb el temps
i agafant altres coses que abans no tocàvem.
Hola, sóc Carles d'Espuc Records
i donem una salutació i una abraçada molt forta
al meu amic Marc i a la misura aquesta,
que es diu Tarragona Ràdio.
Contacta amb nosaltres a tarragonaelectrònica
arroba tarragonaradio.ca
Molt bé, doncs fins aquí les impressions del Carles d'Espuc,
aquesta persona que tant i tant ha ajudat al món del DJ
i a les noves generacions a poc a poc indissar-se
dins del món de les discoteques, de la cultura del club
i tot el que això implica.
Com heu vist, el Carles ha parlat també d'una sèrie de controladores,
una sèrie d'aparells que han aparegut en els darrers mesos
i que, per una banda, molta gent creu que ajuden
a facilitar la tasca del discòque,
mentre que una bona part del sector també creuen
que perjudica i desvirtua molt la figura de la persona
que està setmana a setmana
buscant noves tècniques
i buscant noves maneres de mesclar la música
de cara a les sessions que ofereixen els DJs
arreu del país o a qualsevol de les sales
que potenciïn aquest tipus de format.
Recorda, estàs escoltant Tarragona Electrònica
aquí a Tarragona Ràdio, el 96.7 de l'FM.
Tarragona Electrònica, presentat i dirigit per Marc Grisso.
Doncs a falta de pocs minuts per arribar a dos quarts de deu de la nit
és el moment d'escoltar la formació Deep Cambrils,
l'entrevista de la seva posterior sessió.
Com us hem anat explicant al llarg del programa d'avui,
hem estat amb en Manel Sant Martín, un dels seus màxims capos,
un dels seus màxims dirigents d'aquesta formació,
i això és el que ens ha explicat.
Hem fet un recorregut pel Deep Cambrils des del seu origen
i hem pogut conèixer també alguns dels projectes de futur
que els hauria portat a terme aquesta primavera del 2013.
Mira, Cambrils Deep neix de la il·lusió i l'emoció
que ens fa sentir la música electrònica.
A Cambrils Deep són dues persones que van començar fa més de 25 anys,
quan, emocionats per la música que escoltàvem,
anàvem amb els nostres estalvis corrent a comprar
els darrers vinils de música electrònica d'aleshores.
Recordo el dia que vam comprar Substance The New Order.
De cop i volta, un dia, decidim que per tal de compartir
aquelles llistes de reproducció,
que afortunadament estaven composades per temes de música Deep House,
essencialment, podríem crear un canal a YouTube
que comptava amb la possibilitat de confeccionar
de manera molt senzilla una llista de reproducció de vídeos.
La Costa d'Aurada, si hem de buscar un nuclé neuràlgic,
ha de ser Cambrils.
Cambrils podria diferenciar-se perfectament per aquest estil de música,
perquè ja hi ha altres ciutats,
i m'estalvia de nombrar quines i quin estil estan pillades,
però penso que és prou evident.
Depèn d'on ens moveiem a fer una copa
o simplement a donar una volta,
quin tipus de música ens arriba a les portes,
de depèn de quins locals.
Cambrils hauria de diferenciar-se precisament,
aviam, no és que sigui Cambrils un Ibiza,
o sigui, no volem encàxi llar-lo tampoc dintre d'una etiqueta
que ja existeixi.
Potser Cambrils hauria de ser Cambrils, ni més ni menys,
no ho hauríem de comparar ni amb Sitges,
ni ho hauríem de comparar amb Ibiza,
ni molt menys amb Iconos,
ho hauríem de comparar amb Cambrils.
Cambrils hauria de ser una situació litoral,
inclús cosmopolita,
permetria que es distingís per aquest estil de música.
el Deep House,
que és una música que atreuria
una sèrie de públic
que podria gaudir d'una música
que la emocioni.
Mai punxaria, mai, absolutament mai,
aquella música que no la emocionés.
i si hem de parlar d'estils,
doncs a partir de 130 BPM
segurament ens costaríem un punxat.
...?
Sí-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi.
Sí-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi.
Si hi ha un tema, el tema que em ve immediatament a la ment
podria ser perfectament, no perquè sigui representatiu
de fa molt temps, però sí per l'estil de música.
Seria una versió que va fer It Maus amb Cascade,
que l'incroiem a la sessió, que és Aire Mender.
Aquesta seria una cançó, un tema,
que em ve a dir cançó perquè inclou alguna cosa de lletra també,
i penso que seria una música que no és que definís Canvils Deep,
però sí que ens ha acompanyat en bastants moments
i en moments bastant dolços.
Però sí que hem de parlar de productors, a part de It Maus,
tenim una sèrie de productors que, evidentment, anem seguint.
Paul Kalbrenner, que té una sèrie versió més tranquil·la.
Paul Kalbrenner, quan es va separar el seu germà Fritz,
van fer una tasca molt important,
però, evidentment, com a compositor que és,
té temes que podem acceptar dintre del nostre estil,
però hi ha temes que, evidentment,
tallaríem de més agosserats pel nostre propi estil.
Jo no és que sigui que ens vagi a lo mediterrani o inclús lo llatí.
Jo penso que és més aviat fruit de...
Lo nou sempre cau ser aprensió.
La gent és bastant reticent adinsar-se amb allò que no és nou
o que no és familiar, no?
No és familiar que no està familiaritzat amb aquest estil.
Lo comercial és lo més fàcil.
És a dir, quan escoltes qualsevol emissora comercial
i després vas a un local i escoltes aquella cançó,
estàs familiaritzada amb aquella cançó
i t'agrada perquè possiblement l'han repetit
fins que ja no poden més,
o sigui, fins que ara perquè són formats digitals.
Però si fos un vinil,
segurament aquell vinil s'hauria d'anar canviant, no?
Crec que la música d'Inhouse
no té aquesta difusió que caldria
bé a través d'emissores de ràdio,
bé a través de qualsevol altre mitjat actualment,
pot ser per internet, pot ser en canals digitals,
pot ser en qualsevol altre format,
no és familiar.
És a dir, escoltar una música Deep House
o temes més propers a lo comercial
o que emocionin
no està tan divulgat
com poden estar altres temes d'altres estils
que avui no n'obrearé.
de fet, a nosaltres la música,
si no ens emocionés,
no la tindríem en compte.
Llavors, vendre,
el que s'entén vendre,
bé sigui una marca,
bé sigui un estil,
bé sigui una forma de ser,
o d'escoltar o de sentir aquesta música,
venem per la música.
No fem la música per vendre,
seguríssim.
És a dir,
nosaltres, particularment Can Bills Deep,
en cap moment,
ja ho he dit abans
i ho repetiré,
fins aleshores,
fins en aquest moment
estem treballant de manera totalment altruista.
No ens cal el Can Bills Deep
per tindre uns ingressos.
El que sí que és veritat
és que la mateixa marca es vendrà
perquè sentim aquesta música.
La música de laboratori
que estem fent ara,
és a dir,
aquesta música acurada,
en què les barreges es miren molt
en quin moment fem la barreja,
quin tema,
seleccionem els temes
en l'ordre que sé que han d'entrar,
en l'ordre en el moment que han de sortir.
És evident que ens agrada
i continuarem fent.
El podcasting ens permet arribar
molt a tot arreu,
és la globalització.
Però sí que és veritat
que a nosaltres ens agrada
emocionar-nos i emocionar-nos
amb la gent que ens envolta.
L'ideal, per Can Bills Deep,
seria poder fer
esdeveniments públics
en llocs com platges
i, per què no,
a Can Brils,
seria per nosaltres el mite.
El que desitjaríem més
en aquests moments
seria poder fer
una concentració
de música
a Deep House
en què Can Bills Deep
pogués participar
de manera activa,
fer una sessió
de una o dues hores
i que vingués més gent,
més companys
que puguin ser
en Deep House
i poder concentrar
gent
per donar a conèixer
precisament
aquest estil de música
i que puguem emocionar
cada cop
a més gent
amb aquest estil de música.
Molt bé, doncs fins aquí
el programa d'avui,
d'avui dijous,
on setmana a setmana
fem aquest repàs
en relació al món del dígel,
la música electrònica
i totes aquelles novetats
que passen en relació
també a la cultura del club.
Tornem el dijous minem
amb noves novetats,
amb nous dígeis,
noves salutacions
per part d'aquests referents
pràcticament de país
en relació al món
de la cultura del club
i del món del dígei
i on haurem també parlat
amb els programadors
i els responsables
de la sala 0 de Tarragona.
Volem conèixer
tot el que passa
en relació a aquesta sala
i el canvi de format
que ha fet
en els darrers mesos.
Com ja és habitual,
des d'ara i fins que siguin
les 10 d'una nit
us deixem amb la sessió
d'Edith Cambrils,
amb el Manel Sant Martín,
el responsable
o si més no un
dels responsables
d'aquesta formació
d'aquí del Baix Camp.
Recordeu que si us podeu
posar en contacte
amb nosaltres,
podeu fer-ho a través
de TGN Electrònica,
de la xarxa social
al Twitter
o bé enviant-nos un correu
a tarragonelectronica
arroba tarragonaradio.cat.
El que us hem dit,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més,
una salutació especial
de totes les persones
que formen el programa,
Joan Maria Valdran,
el control tècnic,
la redacció de Tarragona Ràdio
i qui us ha parlat,
Marc Grisó,
fins de setmana vinent.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.