Sonen les campanes, volteixen el seu campanar, el nostre campanar,
el programa de ràdio del Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona.
Benvinguts, amics i amigues oïdors, al campanar.
Els saludem en Santi Grimau a la part tècnica i Montse Sabatell, un servidor, Dirac Bertran, al micròfon.
Jo no sé les vegades que s'agafarà l'Evangeli d'aquest diumenge, en la seva segona part, com a tema de reflexió.
I la veritat és que està molt justificada l'elecció d'aquesta pàgina programàtica de l'Evangeli de Lluc.
Però abans de seguir, escoltem la perícopa que marcarà la litúrgia d'aquest diumenge,
el tercer diumenge dels temps que duran l'any, dintre del cicle C.
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat
dels fets que s'han acomplert entre nosaltres,
valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars
i després esdevingueren servidors de la paraula.
Ara, jo, havent-me informat minuciosament de tot, des dels orígens,
he decidit descriure-t'ho, il·lustre teòfil, en una narració ordenada
perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit,
s'entornà a Galilea.
La seva anomenada es va estendre per tota la regió.
Ensenyava a les seves sinagogues i tothom enlluava.
I se n'anà a Nazaret, on s'havia criat.
El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecar a llegir.
Li donaren el volum del profeta Isaías.
El desplegar, hi va trobar el passatge on hi ha escrit.
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat i als sex el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l'any de gràcia del Senyor.
Després plegar el volum,
el retornar a l'ajudant de la sinagoga,
i es va asseure.
Tots els que hi eren a la sinagoga
tenien els ulls posats en ell.
Aleshores, començar dient-los.
Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Per parlar d'aquesta perícopa i de les altres lectures de la missa dominical,
tenim aquí la nostra companya Montse Sabater i Montse Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Déu-vos guard, el micròfon és tot vostre.
El diumenge 27 de gener ens trobem en el tercer diumenge de durant l'any.
Montse Joan Magí, d'on treuen la llum
per augmentar la nostra fe les lectures d'aquest diumenge.
De la plec dels creients que busquem més llum,
coneixement i solucions,
en la lectura i exposició dels textos de les Sagrades Escriptures,
que ens animen i preguem per experimentar i assaborir l'alegria
compartida de l'ensenyament de Déu,
que ens parla a tots i per mitjà de tots.
És confortador experimentar l'estreta relació del diví i de l'humà
en els aplecs de fer amb la força i la claredat de la paraula de Déu,
que ressona en la veu dels qui la llegeixen i l'expliquen.
L'anunci de la paraula de Déu en la plec dels creients gaudeix de la comunió amb Déu.
Com més ens ajudem en el seu coneixement i vivència,
més notarem en el nostre cor la gràcia que transforma.
El papa Benet XVI ens diu,
La interpretació autèntica de la fe comporta certes conseqüències importants en l'activitat pastoral de l'Església.
Precisament en aquest sentit, els pares sinodals han recomanat, per exemple,
un contacte més assídu entre pastors, teòlegs i exegetes.
Convé que les conferències episcopals afavoreixin aquestes reunions
per tal de promoure un major servei de comunió en la paraula de Déu.
Aquesta cooperació ajudarà a tots a fer millor el seu treball en benefici de tota l'Església.
En efecte, situar-se en l'horitzó de l'acció pastoral vol dir, fins i tot per als erudits,
considerar el text sagrat en la seva naturalesa pròpia de comunicació
que el Senyor ofereix als homes per a la salvació.
Per tant, com diu la Constitució Dogmàtica Dei Verbum,
es recomana que els exegetes catòlics i altres cultivadors de la Sagrada Teologia,
agrupant diligentment els esforços cal que sota la vigilància del Magisteri Sagrat,
treballin amb mitjans adequats a investigar i exposar el llibre diví,
de manera que moltíssims ministres de la paraula de Déu
puguin proporcionar amb fruit al poble de Déu
l'aliment de l'escriptura, que l'il·lumini, l'enteniment,
enforteixi les voluntats i encengui els cors de la gent en l'amor de Déu.
Com anima els nostres aplecs de fer el text de la primera lectura?
El llibre d'enemies ens presenta l'aplec del poble reunit per escoltar la paraula de Déu,
on intervenen els sacerdotes esdres, que llegeix,
i els levites que van explicant les paraules als homes, dones i criatures que escolten d'una manera festiva.
Tothom se sent animat per l'alegria que els levites els van comunicant
a fi de viure una diada de comunió sincera, una diada santa,
sense plors ni tristeses, una diada dedicada plenament al Senyor.
I la segona lectura?
Sant Pau, en el seu missatge escrit als Corintis,
ens anima a experimentar la nostra capacitat de comunió
que treu tota la seva força en el mateix Jesucrist, el nostre cap.
Ens necessitem tots, com cada membre del nostre cos necessita els altres,
amb tota la varietat de funcions, totes importants en la vida de tot el cos.
L'extensió de la lectura ens ajuda a la contemplació d'aquesta realitat
que se'ns presenta en totes les nostres celebracions de fe.
I com ho redoneix tot això el text de l'Evangeli?
La lectura de l'Evangeli de Lluc ens dona dos motius d'alegria.
Un el trobem en els quatre primers versets,
on ens explica com ho ha fet per escriure,
que nosaltres podem ara llegir amb tota garantia.
Després, salta el capítol quart i ens presenta Jesús a Nazaret,
enmig de la plèxina guagal del dissabte,
anunciant la bona nova del compliment
de les promeses fetes pel profet Isaías
en favor de la llum i de la llibertat per a tots els opriments.
Moltes gràcies per aquests comentaris.
I ara, tot seguit, disposem-nos a escoltar
la glossa setmanal del nostre pare i pastor,
l'arcabisbe doctor Jaume Pujol Balcells.
Déu vos guard.
Avui vull referir-me a una devoció molt bonica recuperada a Tarragona,
la del nen Jesús de Praga.
En la passada festa de Crinrei vaig tenir el goig de participar
en l'entronització de la simpàtica imatge
en una capella de l'església dels carmelites descalços de Tarragona.
La història de la relació entre la comunitat carmelitana i la imatge ve de lluny.
El 1906, en temps de l'arquabisbe Tomàs Costa Fornaguera,
va ser inaugurada al temple una capella que albergava la imatge.
I 50 anys més tard, el 1956, va ser coronada de nou
pel cardenal Benjamín de Riba i Castro.
La necessitat d'una ampliació de l'església va fer que durant molt de temps
l'església no comptés amb aquesta capella, avui feliçment restablerta.
Entrant pel lateral dret del temple es pot contemplar avui la imatge de Jesús,
nen beneint al món.
La particular devoció al sant nen de Praga va començar a principis del segle XVII.
La princesa Politzègnia de Locovitz va rebre, com a regal de la seva mare,
en el seu matrimoni, una vella estàtua del nen diví procedent d'Espanya.
L'estàtua era de cera, de 48 centímetres.
El nen Jesús està dret, amb la mà dreta aixecada en actitud de venir,
mentre amb l'esquerra sosté un globus daurat que representa la terra.
En 1628 havia esclatat la Guerra Praga i el monestir que hi havia va ser reduït a la màxima pobresa.
En aquells dies, la princesa es va presentar a la porta amb la seva estàtua i va dir
«Aquí els porto l'objecte de la meva més gran estima en aquest món.
Honoreu i respecteu el nen Jesús i mai no us faltarà el necessari».
Des d'aquell moment van ser molts els esdeveniments històrics que va passar a la capital xeca
i que van afectar l'església que acollia la imatge situada en un dels barris més antics a prop de la catedral.
La imatge va ser trencada i llançada a les escombraries,
però en restablir-se la pau va ser trobada i els seus braços trencats, restaurats.
La devoció va trascendir la ciutat de Praga i es va estendre pel món,
com havia succeït amb el sant nen de Totxa, venerat a Espanya i Amèrica Llatina,
i amb el sant nen de Cebu, a les Filipines.
En tots els casos, s'inspiren en la tendresa que desperta la contemplació de la infància de Jesús
tan present en l'església i de manera particular entre la comunitat carmelitana,
i ens fa reparar en aquelles paraules de Jesús que recullen els evangelis.
Si no us feu com un d'aquests nens, no entrareu pas al Regne del Cel.
A l'església de Praga, on es venerà de l'antiga imatge,
són moltes les persones que cada dia entren per rezar-li.
Gent de tot el món que han obligat que els diumenges
se celebrin misses en francès, anglès i italià, a més de fer-lo en txec.
Des del novembre passat, el temple dels carmelites descalços de Tarragona
és novament un punt de referència per als devots d'aquesta imatge
que presenta Jesús venint al món,
a la qual encomano de manera especial que ve neixi la nostra arxidiócesi de Tarragona.
Adeu-siau.
El comentari del senyor arcabisbe ens porta a reflexionar
que l'esmentada devoció del nen Jesús de Praga
va tenir el seu origen en una guerra.
Malgrat cert personatge hagi dit fa pocs dies que la guerra és quelcom divertit,
semblant a jugar amb la PlayStation,
el cert és que no té res de divertir.
O, si no, que els ho preguntin els milions de refugiats
que per causa d'aquest flagel hi ha a tot el món.
La guerra, malgrat l'opinió del príncep Harry,
tercer en l'associació a la corona del Regne Unit,
és una suma d'horrors.
Potser resulta que aquest pobre noi,
no se m'acut alt de qualificatiu per al príncep Harry,
no ha escoltat la cançó del soldadet dels Manels.
Els Manels és un grup de música de Barcelona que canta en català.
Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.
Escolteu-la.
Escolteu la cançó del soldadet
que a través d'un un de bou
veu que volen uns falsiots
i no és que hi entengui molt el soldadet
però que volin els falsiots
deure a voler dir que la Terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció.
Concentreu-vos un soldadet
sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les umles i amb les dents.
S'ha cobertat els homes resen
S'ha cobertat els homes resen
i fa una ment poc convençut
amb un soldadet
i acarici el seu fusell
intentant no pensar en res
Des de prou es van fent grossos els turons
un soldadet valor, valor
que depèn de gent
com la sort del món
Però si una bala enemiga
creu el vent
i em travessa el cervell
es planteja el soldadet
Les donades
m'arrossegaran
i mil peixos de colors
llitaran per devorar
la meva car
i és quan pensa
jo m'amago
Quan no mirin
jo m'amago
Però sempre miren
i el vaixell s'està aturant
Les comportes s'han obert
i en segons
s'inunda el mar
de soldats
disparant a l'infinit
amb un soldadet al mig
que carrega
mentre insulta l'enemic
I entre bomba i bomba
tot li va prou bé
fins que una cau just al costat
Primer es diu sort
d'aquest anat
Però després sent a l'esquena
un dolor estrany
I al tocar-se-la
li queda tot el braç
tallat de sang
Gira el cap a banda i banda
Seu a la sorra
i descansa
I mentre arriba el coi
de metge
el soldadet
Es tranquilitza
repetint
Què farà
on anirà
si sobreviu
Aniré
amb ma mare
ben vestit
I abans que res
li hauré de dir
que em perdoni
per tractar-la
sempre així
Aniré
a la margarida
a fer-li
Impressionant, oi?
Sortosament
no tothom pensa
com el príncep Harry
És així, per exemple
en la seva veu
quina impressió
em va treure
el poeta i rapsó
de Marc Freixas
La mort dels vius
Poema que sorgeix
després d'escoltar
la cançó del soldadet
dels Manel
He vist una guerra
qualsevol
dins dels teus ulls
Has plorat
per dins
mentre la dona
t'esperava
a l'altra banda
de l'oceà
Els fills
se t'adormien
als genolls
també t'esperaven
però no sabien
que havies perdut
la carn de les cames
ferides i desgastades
en el camí
que ja no serà
cap retorn a casa
trepitjaves
cossos de sang
dels teus germans
ara són eterns
et protegeixen
mentre dorms
has vist la guerra
dins dels meus ulls
la mort dels vius
Hem començat el programa d'avui
parlant de l'Evangeli de Sant Lluc
Jesús volia iniciar
el seu ministeri a Galilea
i comença
amb una visita
al seu poblet de Nazaret
Es reuneix
el dissabte
amb tota la gent
a la sinagoga
Jesús
és convidat
pel rabí
a dir alguna paraula
d'edificació
als seus paisans
i li surt en el rotlle
la lectura
del profeta Isaías
L'esperit del Senyor
reposa sobre meu
perquè ell m'ha ungit
m'ha enviat
a portar
la bona nova
als pobres
a proclamar
als captius
la llibertat
i als sex
el retorn
de la llum
a posar en llibertat
els oprimits
a proclamar
l'any de gràcia
del Senyor
Repetim tant
aquestes paraules
perquè aquesta
és la missió
de l'Església
com ho va ser
per a Jesús
l'Església
sent l'imperatiu
de Déu
i a propòsit
d'això
de parlar
d'anuncis
el Sant Pare
ha convocat
la 47a
jornada mundial
de les comunicacions
socials
la nostra companya
Montse Sabater
ens porta la notícia
el papa Benet XVI
ha triat
com a tema
per la 47a
jornada mundial
de les comunicacions
socials
en el context
de la celebració
de l'any de la fe
a les xarxes
socials
portals
de veritat
i de fe
nous espais
per a l'evangelització
el missatge
del papa Benet XVI
per aquesta jornada
es va publicar
el passat dijous
24 de gener
en ocasió
de la festa
de Sant Francesc
de Sales
patró dels periodistes
cal dir que a Tarragona
es va celebrar
la diada
amb la tradicional
eucaristia
a la capella
del palau episcopal
presidida
pel senyor
cabisba
seguida
d'una recepció
i una esmorzada
germanor
amb un amigable
intercanvi
d'opinions
tornant al missatge
del papa
aquesta reflexió
respon
a que un dels reptes
actuals
més importants
és precisament
l'evangelització
en un ambient
cada vegada
més digital
en la qual
s'han desenvolupat
i han adquirit
una gran popularitat
les xarxes socials
impactant
en la comunicació
i en les relacions
interpersonals
les inquietuds
plantejades
davant d'aquesta situació
inclouen
si la tecnologia
pot ajudar els homes
a trobar el crist
en la fe
la necessitat
de presentar
l'evangeli
com a resposta
perenne
a l'exigència humana
de sentit
i de fe
ha d'emergir
i obrir-se
camí
a través d'internet
la proposta
és humanitzar
i vitalitzar
el món digital
per usar
internet
no com un mitjà
d'evangelització
sinó
evangelitzar
tenint en compte
que la vida
de l'home modern
també s'expressa
en la xarxa
la jornada mundial
de les comunicacions
socials
l'única establerta
des del concili
Vaticà II
es celebra anualment
el diumenge anterior
a la festa
de la Pentecost
que aquest any
serà el 12 de maig
del 2013
el Sant Pare
fidel a l'esperit
de l'Evangeli
ens ve a dir
que
camina
i predica
als pobres
que s'acabarà
la seva misèria
perquè jo
faré reinar
la justícia
i la mort
camina
i diga'ls-hi
a tots
els oprimits
que els arriba
el dia de la llibertat
camina
i proclama
que ha arribat
el dia
de la salvació
per a tots
170 anys
amb els nens
este 27 de enero
jornada de la infància
misionera
con los niños
de Europa
acogemos a todos
como Jesús
obras misionales
pontificias
colabora
aquest diumenge
27 de gener
celebrem
la jornada
de la infància
misionera
una obra
missional
pontificia
que
com tots sabem
es basa
en l'animació
misionera
dels nens
i dels seus
educadors
la seva finalitat
és cooperar
en l'evangelització
universal
mitjançant
els nens
amb motiu
d'aquesta diada
us parlarem
del que significa
per nosaltres
alumnes
del col·legi
el Carme
aquesta campanya
la infància
misionera
és una institució
que promou
que els nens
ajudem
a d'altres nens
d'arreu del món
aquest any
el lema
de la jornada
de la infància
misionera
és
amb els nens
d'Europa
acollim
a tothom
com Jesús
és l'última
estació
que els nens
d'infància
misionera
hem fet
pels cinc continents
vam començar
l'any 2009
a Àsia
on havíem de buscar
Jesús
els que volem
ser amics seus
és el primer pas
que hem de fer
l'any següent
el 2010
va tocar
el continent
d'Àfrica
si l'any passat
ja havíem buscat
Jesús
ara
ens havíem de trobar
amb ell
ja que Jesús
sempre està a prop nostre
l'any 2011
vam seguir
a Jesús
a Oceania
això és
el que vam fer
els deixebles
i nosaltres
com a amics
de Jesús
també ho volem seguir
l'any passat
vam a Amèrica
on vam viure
l'experiència
de parlar de Jesús
aquest any
coincidint amb la celebració
de l'any de la fe
acabem a Europa
i ens comprometem
a acollir a tothom
com ho fa Jesús
hem d'obrir el nostre cor
i ser amics
de tothom
sense tenir en compte
el seu color de pell
o raça
Jesús ho feia
i nosaltres
com a seguidors seus
també ho hauríem de fer
és per això
que el 27 de gener
celebrem el dia
de la infància missionera
resem pels nens
d'arreu del món
els ajudem
recollint diners
donem a conèixer
el missatge
de l'Evangeli
i atuem així
com a petits missioners
perquè és el que som
petits missioners
ui
portem una estona parlant
i encara no ens hem presentat
jo sóc el Mateo
tinc 12 anys
i faig 6è de primària
jo sóc la Júlia
tinc 12 anys
i també faig 6è
jo em dic Lara
tinc 11 anys
i faig 5è
i jo sóc el Víctor
i faig 6è de primària
els meus companys i jo
som alumnes del Col·legi Carme
que pertany a la Congregació
de Germanes Carmelites
Teresos de Sant Josep
tots 4 formem part del GIM
un grup format per nens i nenes
de 4, 5è i 6è de la nostra escola
s'ha d'explicar
que GIM vol dir
grup d'infància missionera
perquè això és el que som
petits missioners de la nostra escola
ens reunim els divendres
cada 15 dies
i realitzem moltes activitats
tots plegats
fem moltes activitats
com prega pels missioners
i les persones necessitades
participen en l'activitat
de sembradors d'estels
n'hem d'oblidar les sortides
anem a posar el pessebre
a una muntanya
on hi ha una ermita
per exemple
hem anat a Llorito
a Sant Anna de Castellbell
també anem a l'onada
un centre de dia
on compartim una tarda
amb les persones grans
xerrem
escoltem
ens fem companyia
i ens ho passem tots molt bé
també fem jocs a la platja
activitats
treballs
i diàlegs a l'aula
i quan s'acaba el curs
anem a Coma Ruga de Colònies
allí
fem una convivència
de dos dies
la veritat
és que els grups
d'infància missionera
ens ho passem molt bé
i no oblidem mai
que tots som germans
i amics de Jesús
us animem a tots els nens
a participar en els grups
d'infància missionera
l'Església espera molt de nosaltres
perquè som el seu futur
els nens
són portadors
de la llavor de la fe
i no hem de desaprofitar
les ocasions
per donar a conèixer
els seus fruits
el signe que l'Església
dona de la seva missió
és precisament aquest
començar
per l'evangelització
dels pobres
per implantar la justícia
pel remei eficaç
els mals
que el món pateix
la beata
mare Teresa de Calcuta
sense miracles
cridaners
però
amb el seu donar-se
als més pobres
d'entre els pobres
ha estat
la major evangelitzadora
que ens ha tocat conèixer
per cert
què en pensaria
la mare Teresa
d'aquesta notícia
que tot seguit
ens porta
la nostra companya
Montse Sabater
les polítiques
d'austeritat
contra la crisi financera
que s'estén pel món
semblen estar arribant
a límits
surrealistes
així es desprèn
almenys
de la idea
del titular
de finances
del nou govern
del Japó
Taro Asso
que va demanar
a la gent gran
del país
que es donin pressa
a morir
perquè d'aquesta manera
l'estat nipò
no hagi de pagar
la seva atenció mèdica
Déu no vulgui
que vostès
es vegin obligats
a viure
quan vulguin morir
jo em despertaria
sentint-me malament
sabent que tot
el tractament mèdic
està pagat
pel govern
va dir Asso
durant una reunió
del Consell Nacional
sobre la reforma
de la Seguretat Social
segons informa
la premsa japonesa
el problema
no es resoldrà
si vostès
no s'afanyen a morir
barra bla
Asso
de 72 anys d'edat
i que també exerceix
com a viceprimer
ministre
es va mostrar
personalment
en contra
de les cures
pal·liatives
jo no necessito
aquest tipus
d'atenció
va enfatitzar
el dirigent
en declaracions citades
per la premsa local
afegint fins i tot
que ha escrit
una nota
en què instrueix
a la seva família
per arribar
tal moment
no per llongar
la seva vida
amb tractament mèdic
el ministre
va ser una mica
més enllà
en la seva ofensa
quan es va referir
als ancians
que ja no poden
alimentar-se
per si mateixos
com la gent
del tub
aquestes declaracions
van estar rebudes
com un insult
en un país
amb una sensibilitat
especial
cap a la gent gran
i on gairebé
una quarta part
dels seus 128 milions
d'habitants
són majors
de 60 anys
no cal dir
que després
el senyor ministre
va demanar disculpes
i va dir
que no s'havien interpretat
bé
les seves paraules
la veritat és
que no sé
què diria
la mare Teresa Calcuta
en sentia això
un servidor
que no té res de sant
diria
i que Déu em perdoni
senyor Asso
i per què vostè
per donar exemple
no es fa l'araquiri
amb això
seguiria
els seus propis consells
seguiria
una tradició
molt del seu país
i fins i tot
crearia
algun lloc de treball
perquè algú
hauria de netejar tot
les campanes
ens recorden
que el nostre temps
per avui
s'acaba
i ens conviden
acomiadar-nos
ja que ens trobem
en l'any de la fe
ho farem escoltant
precisament
l'himne d'aquest any
de l'any de la fe
a la seva companyia
amics i amigues
o idors del campanar
els deixem per avui
si Déu vol
ens retrobarem
la propera setmana
en aquest mateix punt
del diàl
fins aleshores
feliç setmana
a tothom
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
i amigues
felicitat
primer
que
voles
espr extendori
per
prevenció
es entres
hello
Creu, domine, adau, genomis, fideu.
Fem, fem camí, febles i perduts, sense el pa de cada dia.
Ens nodriu amb la llum del Nadal, fos en sol l'estel del matí.
Creu, domine, creu, en Maria la primera dels creients.
Senyor, us preguem.
Adau, genomis, fideu.
Credo, domine, adau, genomis, fideu.
Credo, domine, adau, genomis, fideu.