Gràcies.
Amb el concurs de colles de diumenge al Poblenou Barcelona
comença el campionat de Catalunya d'aquesta temporada
pel que fa a les colles veteranes,
una competició que els últims anys ha estat dominada,
si més no pel que fa a la classificació final,
per una anella tarragonina a la toc de dansa.
Naturalment, en guany lluitaran per tal de repetir un resultat tan engrescador,
però cal reconèixer que no és fàcil, costa mantenir un nivell alt
com el que s'ha assolit darrerament.
Hi ha altres colles amb empenta que segur que no li posaran les coses fàcils.
I quan deia allò del nivell assolit em referia no només a aquesta colla,
sinó a bona part de les colles veteranes actuals.
El cert és que el panorama ha canviat força respecte anys enrere.
Quan parlar de colles veteranes era fer-ho de dansaires.
Aquí a la qüestió competitiva era quelcom suplementari.
De fet, la categoria de colles veteranes és relativament recent.
De fet, a Lleida no existeix i no ha estat fins de terra encara més properes
que algunes formacions han seguit assajos força exigents
i realment competeixen de manera comparable a les colles grans.
Naturalment no es pot comparar realment la seva dinàmica
amb les colles capdavanteres d'aquesta categoria, la de grans,
però sí amb moltes altres.
En tot cas, aquest cap de setmana torna a la lluita per un nou campionat
que, per cert, en guany tindrà un dels seus capítols
i possiblement un dels decisius al concurs de Tarragona
el proper mes de setembre.
Molt bon vespre.
Avui una nova edició de l'1,2 i seguit amb baires de número rodó,
el 850, poca broma.
80-50 setmanes amb vosaltres, parlant-vos de sardanes,
dels bars, amb música paracobla i des de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui hi tornem una setmana més i en una època de l'any
on l'activitat sardanista, com moltes altres,
comença a fer-se amb estressa, en aquest cas, del carrer.
Activitats al carrer, arreu del país, molts aplecs,
moltes coses que us anirem tractant d'oferir
en aquesta nova edició de l'1,2 i seguit.
La Sílvia, el control de so, i en el guai presentació,
un servidor, l'Àngel López.
Anem a fer el nostre habitual sumari en resum de continguts.
Temps d'aplecs d'una setmana més
i possiblement aquesta sigui aquella en què hi ha aplecs,
aquells grossos, aquells que fan respecte,
perquè no intimiden alguns aplecs potser més modestos,
però amb el seu què, aquí a les comarques tarragonines.
Destaquem, com cada setmana, els que tenen lloc aquí,
a la nostra demarcació, el 25è plec de primavera,
a Bandallosa, que és dissabte,
o diumenge, un dels més batragans,
el 49è plec de primavera de Bràfim.
Doncs que sí, que hauran de competir amb aplecs com el de Calella,
que arriba a la 86a edició,
i no només és meritori això, fet de tants anys de continuïtat,
sinó que és un aplec realment molt ben muntat,
molt ben organitzat, que cap atreu sardanistes d'arreu del país
i amb cobles de primeríssima línia.
A més a més, en doble sessió, dissabte i diumenge.
Però bé, hi haurà altres activitats, altres cites importants,
intentarem resumir-les al nostre programa d'avui,
i entre elles aquest inici del Campionat de Catalunya
pel que fa a les colles veteranes, que us comentava fa uns moments.
Però hi haurà moltes més coses interessants,
propostes musicals, com allò, aquella tònica que sembla que està
cada vegada estenent-se més, també dins l'àmbit de la cobla,
de barrejar, d'experimentar i de procurar treure músiques diferents,
i amb això, amb la barreja, amb aquell tòpic tan estès del mestissatge,
que no és precisament nou, però sí que darrerament prolifera força.
I una de les propostes que semblen més sòlides, més interessants,
i possiblement amb més projecció, té nom anglès,
de new catalan, ens sembla, que barreja, combina i fa treballar junts
músics d'aquí del país força importants en l'àmbit de la cobla,
però també més enllà, més enllà del món de la cobla.
No només l'Enric Ortía, la tenora, el Martí Monaltibla,
sinó també l'Andrea Motis, el Jan Xamorro, Díaz Mengual,
noms realment que sonen, en aquest cas, sobretot en l'àmbit del jazz
i barrejat, com deia, amb la cobla.
Parlarem d'això, de molt més, des d'ara i fins a dos quarts de deu de la nit,
un programa on, evidentment, la música hi té un paper important.
I sempre ve de gust escoltar, i si pot ser ballar,
en aquest cas, cadascú que s'organitzi,
una sardana del mestre Manuel Sedar al Puigferrer.
Avui podríem començar el programa amb una de les seves composicions,
una sardana que va dedicar a la colla sardanista Banyoles,
una anella que porta el nom de la seva població,
i on Puigferrer va viure la major part de la seva vida.
Una colla que, per cert, gaudeix del privilegi
de tenir dues sardanes d'aquest autor,
una de l'any 1979, anomenada tot just Colla Banyoles,
i la segona, que és la que ara ens ofereix la cobla,
la principal de l'abisbal, titulada aniversari,
amb motiu dels 25 anys d'aquest grup de dansaires.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
P!
P!
P!
P!
P!
P!
P!
I l'hora d'obrir la nostra agenda d'activitats que un cop més, com aquestes últimes setmanes,
gairebé, gairebé monopolitzada pels aplecs i grans aplecs de vegades.
Anem a començar, doncs, amb els aplecs d'aquest dissabte, 10 de juny, serà en primer lloc el que podríem dir-nos la vigília del 86è plec de la Sardana de Calella,
vespre i nit, el passeig de Manuel Puigver, amb les cobles Jovenibola de Sabadell i Marinada.
El 17è plec del Macelles, a la tarda a la plaça de la Sardana, a la nit al Baballó Polipalent, amb les cobles Jovenibola de Gramunt i Vell Puig-Cobla,
i amb exhibició de colles improvisades.
També el 25è plec de Primavera de Bandellós, a les 7 de la tarda a la plaça dels Doctors Gili Bernet i a les 10 de la nit al Poballó, amb la cobles Reu Jove.
Pel diumenge, el 38è plec de l'Escala, matí tarda a la plaça Catalunya, amb les cobles Ciutat de Girona, Rossinyolets, la principal de l'Escala.
I la sessió, diguem-ne, principal del 86è plec de Calella, matí tarda al Parc del Mau, amb les cobles Marinada, Montgrins, la príncipe de la Bisbal i Jovenibola Sabadell, amb concurs de colles improvisades.
I també el 49è plec de Primavera de Bràfim, a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda, a l'ermita de Loreto, amb la coble Reu Jove, amb un dinar de Germanó, a la quarta...
I també, sí, sí, sí, sí, aquí una roda...
I la quarta fila de la Cirera.
Molt bé, un atractiu més.
I el proper cap de setmana, el dissabte dia 8, una plec d'aquells veterans, el 70è plec de Manlleu, a la tarda a la plaça de Fra Bernadí, amb les cobles Jovenibola Sabadell i Mediterrània.
El 19è plec de Cap Pont, a Lleida, a la tarda a la nit, al Parc dels Somriures, amb les cobles Municipal de Lleida i Villpuig-Cobla, amb concurs de colles improvisades i exhibició de punts lliures.
Únic el nom, aquest doparc, eh? Parc dels Somriures?
Sí, és curiós.
La realitat és que sí.
Mira, i també el 26è plec, també pel dissabte dia 8, el 26è plec del Priorat Històric, a la Vilella Alta, a les 7 del vespre i a les 11 de la nit al Polo Esportiu.
Amb la coble Reu Jove també hi haurà un sopar de Germanó.
Passem el diumenge dia 9 amb el 28è plec de Tolugues, a la tarda al Parc de Clerfón, amb les cobles Milenària i Tresbens.
També el 51è plec de la Bisbal d'Empordà, matí i tarda al passeig Marimón Espré.
Serà amb les cobles Bisbal Joves, Jovenibola Sabadell, Montgrins i la principal de la Bisbal.
Igualment actuaran els alumnes de l'Escola de Cobla Comarcal Conrat Saló.
I també concurs de colles improvisades.
El 34è plec conjunt Caldes Palau, en Guanyacaldes de Montbuí.
A la tarda al Parc de l'Estació, amb les cobles Marinada, Mediterrània i la principal del Llobregat.
També concurs de colles improvisades.
També el diumenge 19 al 44è plec de Cornellà de Llobregat, matí i tarda al Parc de les Aigües, amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Cornellà i la principal de Llobregat.
A la tarda amb concurs de colles improvisades.
El 85è plec d'Igualada, matí i tarda al Passeig Verdaguer, amb les cobles Ciutat de Girona, Maricel i Ciutat de Terrassa, amb concurs de colles improvisades.
El 18è plec de Sardanes a Cornet, a Sallent, matí i tarda a l'Ermita de Santa Maria de Cornet, amb les cobles la principal de Terrassa i Lluïsos de Taradell.
I el 13è plec, Vila d'Altafulla, a les 12 del migdia i a les 4 de la tarda al Parc de Comunidor.
Amb les cobles Reu Jova, tot el dia, la principal de Tarragona, a la tarda.
En cas de mal temps es faria al casal La Violeta.
Hi haurà una rossada popular, rifes, concurs de colles improvisades i coca i mosquetell.
I sí, els aplecs acabaran tant l'activitat que per als propers 8 dies només tenim notícia d'una vallada de Sardanes aquí a les comarques tarragonines.
Serà diumenge vinent, diumenge dia 9, a la 1 del migdia, Serral, a la plaça Major, amb la cobla tàrrega.
I ara concursos, demà dissabte, dia 1, a les 8 de la tarda a Gramunt, al carrer de l'Ensenyament, al campionat de la terra ferma i colles lliures, amb la cobla Vens de Riella.
Diumenge, com hem avançat abans, a dos quarts de 12 del migdia, Barcelona, Can Saladrigues, al Poblenou, comença el campionat de Catalunya pel que fa a colles veteranes, també territorial Barcelona-Ciutat, i colles lliures i tot plegat amb la cobla Ciutat de Terrassa.
Pel diumenge vinent, dia 9, a dos quarts de 12 del migdia, i Bars d'Urgell, a la plaça del doctor Sagarra, el 38è concurs vàlid per al campionat de la terra ferma i colles lliures, amb la cobla 11 de setembre.
I a les 12, a Sant Feliu de Llobregat, a la plaça de la Vila, territorial comarques barcelonines i colles lliures, serà amb la cobla la principal de Terrassa.
I acabem aquesta agenda d'avui amb el que anomenem activitats diverses, per dir-vos que aquest diumenge, a dos quarts de 8 de la tarda, a Reus,
la cobla a Reus Jove acompanyarà l'àl·liga de Reus a la processó del corpus, que sortirà a aquesta hora de la prioral de Sant Pere.
La setmana passada encetàvem l'audició d'un nou disc, el vuità volum de la sèrie Contemporanis,
que promou la cobla contemporània amb intenció de divulgar composicions d'autors actuals,
molts d'ells els que podríem anomenar valors emergents dins l'àmbit de la cobla.
Una de les diverses sorpreses agradables que trobem en aquest enregistrament,
al costat de noms molt més consagrats, és una sardana d'Isaac Vilanova,
actualment intèrpret de tenora de la cobla Ciutat de Terrassa.
En realitat ja fa més de 10 anys que escriu sardanes,
però aquesta que escoltarem ara sembla que s'ha fet notar a les ballades.
Data del 2010 i la va titular El gato de Gràcia,
dedicant-la a la memòria d'aquell músic singular que va ser el gato Pérez.
Escolteu-la, doncs, interpretada per la cobla contemporània,
i segur que identificareu algun tema del gato.
El gato de Gràcia,
i segur que va ser el gato,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
brugit!
és ara!
!
!
Fins demà!
com es va!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
L'Estat!
La nostra secció de textos, que davant de l'Estat!
molta atenció amb les xarxes
socials, que és una mina, és una autèntica
mina a l'hora de trobar
coses curioses, sobretot. I és que
aquesta secció de textos cada vegada més
s'assembla, es confon
amb aquell altre que tenim al programa, que en diem
xafarderies. Però bé, en tot
cas, el que importa és el producte, el producte
final, no? I, per exemple,
comencem amb un missatge que
una bona notícia que ens feia saber
un músic excel·lent que tenim
al món de la cobla, el Martimón,
però no només en el món
de la cobla. Ens deia això
al Facebook fa pocs dies. Deia
normalment feliç d'haver estat nominat
als Premis Internacionals Jerry Goldsmith
2013 per la banda sonora de la pel·lícula
El Pequeño Mago. I el que temen
molts sardanistes ja tenen a l'apol cos
que si tant triomfa el Martimón
això d'escriure música per pel·lícules
ves que no acabi...
Que deixi d'escriure sardanes?
Ell diu que no, eh? Que, escolta, no només...
La sardanes es porta...
No només interpreta tipus la Sant Jordi,
sinó que escriu sardanes
aquelles que van més enllà
de la típica, de la tòpica
sinó que participa en molts projectes
un dels quals ho comentarem després.
Ara un altre missatge,
una d'aquelles xafarderies
que de vegades ens passa
un bon amic, un magnífic estudiós
que és el Germán Onell.
Ja ens la passava a nosaltres,
la publicava al Facebook.
Diu un article sobre la cobla
així en P, la principal de la Bisbal
amb algun brunyol del traductor,
diu.
El traductor automàtic, suposa.
No us perdeu l'apartat dels tibles combustibles
la traducció del cognom Saló.
Bé, es tracta d'un article
que va aparèixer en un mitjà digital
de Santo Domingo,
la República Dominicana,
on la traducció d'això
surten moltes coses curioses,
però no és això tant el que ens interessa.
Ja ho veureu,
perquè el que escriu la Sagrària Gómez,
de fet, l'escrivia ja fa uns mesos,
el 22 de novembre del 2012,
però segueix tenint, diguem-ne,
vigència la curiositat d'aquesta notícia
que havia dit això.
Sí, i diu així.
Diu l'exintegrante de l'Orfión de Santiago,
actual tenor i cantante
de la principal de Bisbal,
Roger Reyes,
va confundir amb el afamado actor
norteamericano Denzel Washington
en una presentació a Catalunya, Espanya.
Bé, els seguidors del principal de Bisbal
saben que fins ara, aquesta temporada,
tenia un dels cantants,
un cantant de color,
però molt, molt ben integrat aquí al país,
que és el Roger Reyes.
Sí, i diu així.
Reyes, mèdico de profesió,
era membre del legendari coro Santigués
que dirige el padre César Hilario.
Desde hace 22 años reside en España,
tiene 14 en la orquestra
la principal de Bisbal
y es recurrente que lo confundan
ante el extraordinario parentesco
con el afamado actor.
De piel morena y encantadora sonrisa,
Reyes, al igual que Washington,
coinciden en rasgos de su fisionomía
que logran confundir al público
que asiste a sus conciertos.
En declaraciones exclusivas
para noticiasdelpaís.com,
el artista nos dijo,
pues no veas que hasta en la tele
de aquí me confunden con él
y por las calles me paran
para pedirme autógrafos,
nos comentó.
El caso es tan grave
que recientemente Reyes
participó en un acto
con Artur Mas,
presidente de Cataluña,
y los medios
reseñaron que
Denzel Washington
estaba respaldando
al presidente Mas.
Bé, la notícia en realitat
no és que el periodista
la confongués
a aquesta notícia que diu,
sinó que comenta
que sí que públic
que hi havia allà l'acte
s'ho havien arribat a creure,
que el Denzel Washington
estava en un acte
on participava el president
de Catalunya.
Curiositats que donen
i que a vegades magnifiquen
a l'hora de difondre-les
el canvi de llengua i tot això.
La notícia, si la podeu trobar,
és curiosa també per això,
perquè la traducció
que fa de molts aspectes
perquè segueix la història
de la principal de l'Avisbal
explica què és la Cobla
i alguns dels personatges
històrics de la formació
i és curiós perquè
la traducció
doncs està feta
allò a cop
de traductor automàtic.
I del Facebook,
bé, del Facebook
també hi apareix
però ens interessa
remarcar un web.
el web es diu
www.teniucatalancemble.com
i què és?
Doncs deixem que
que ens ho expliqui
el mateix text
que trobem
d'introducció
d'aquest web.
Diu així,
The New Catalans Ensemble
és una formació de caràcter
és una formació de caràcter estable
que neix amb la voluntat
d'incorporar el so
dels instruments tradicionals catalans
a d'altres àmbits musicals,
partint de la fusió
com a vehicle d'expressió artística.
Músics d'estil
i procedència diversa
acosten els seus respectius llenguatges
en un exercici
que en el seu projecte de presentació
suma el talent
de la jove cantant
i multiinstrumentista
Andrea Motis
i el saxofonista
i contrabaixista
Joan Chamorro.
En aquest sentit,
el fet de comptar
músics polivalents
Andrea Motis,
Chamorro,
Díaz,
Mengual,
Pastor,
així com amb solistes
de primer nivell,
l'ensemble
compta amb Marti Mont,
el Tible
i Enric Ortí,
la tenora
amb dos solistes
de prestigi reconegut
permet variar
la càrrega harmònica,
rítmica i tímbrica
en cadascun dels temes.
Aquestes o les pencades
és en construcció
però bé,
ja hi ha aquesta explicació
general
i, per exemple,
segueix dient.
Una de les característiques
d'aquest nou,
ens sembla,
és la seva flexibilitat,
és a dir,
la formació s'amplia
o es redueix
segons ho demana
l'especificitat
de cada projecte.
És, per damunt de tot,
un punt de confluència artística
entre músics polivalents
i estilísticament complementaris.
La música popular,
el pop,
la improvisació,
el jazz,
els efectes,
en manera d'autèntic laboratori,
el teclap,
el so dels instruments
tradicionals catalans
presents en la formació
cobla,
principalment la tan característica
doble canya,
tenora i tible,
però també el fiscorn
i ocasionalment el flaviol
i la cançó
esdevenen el fil conductor
d'aquesta nova proposta.
Bé, segueix explicant coses
i, entre altres,
a l'apartat d'agenda
ja anuncia
quines seran
les primeres actuacions
compromeses
i una d'elles,
la que segurament serà
de presentació,
el 30 d'agost,
a la setmana nit,
ara ens damunt,
a la Can Jalpí,
en el mar de la capital
de la Sardana 2013.
La llàstima
perquè també en el programa
d'activitats,
de festivals,
d'enguany aquí a Tarragona
hi ha la presència
de l'Andrea Motis,
en aquest cas no,
en aquesta formació,
sinó en companyia
de la Locomotorana,
crec que Déu-n'hi-do també
l'interessant que serà
per a aquells
que ens agrada
aquesta música.
De totes maneres,
això,
aquest altre projecte
en el qual col·labora
també l'Andrea Motis,
en aquest cas
immersa en el món
no només del jazz
sinó també
d'alguns instruments
de Cobla,
haurem d'esperar
el 30 d'agost,
ara ens damunt,
capital de la Sardana.
I posats
a recuperar coses,
recuperem una secció,
això,
d'aquelles que ara ve,
ara ja hi és,
ara no hi és,
que és la relíquia,
ara una secció
plenament musical.
ens agrada la música.
que deixàvem que se n'hi hagués.
Sí, perquè ara dir el que feies,
ara dir el que feies,
estaves ballant.
I ells deus mirant,
bueno, què,
d'entrada o no d'entrada?
No, jo no,
la Sardana diu que jo també.
Va, som-hi.
Avui la relíquia
ens porta un disc a la P
de l'any 1974
amb el principal
de l'Avisbal,
encara que recullen
registraments anteriors
en single,
probablement
d'inicis dels anys 60.
Perdona,
he d'aclarir,
diguem probablement,
perquè em sembla
que ho he comentat
alguna vegada,
va bé uns anys,
al principi
d'això,
dels discos,
fins a inicis dels 60
que no posaven data
als discos.
Si fixeu,
no hi havia data,
s'ha d'endevinar això.
Per tant,
per això ho diem així.
Doncs hi trobem
una Sardana escrita
per Honorat Vilamanyà,
autor celebre
per les seves obres
denses i difícils
per a les cobles,
datada a Mataró
el 1959,
on una penya futbolista
anomenada
Les Tres Taules
es reunia en un bar
de sota casa del mestre.
I ell també participava
en aquestes trobades,
és a dir,
que si hi havia
xivarri,
hi havia crits
i se n'havia d'aguantar,
perquè clar,
si era un dels membres
no podia queixar
com a veí.
No només se n'aguantava
i participava,
sinó que els va dedicar
aquesta sardana,
la va titular
Rampallades a les Tres Taules,
és una de les seves composicions
que podríem dir
més assequibles,
per allò que deia
que eren habitualment
molt difícils,
i segurament per això
es va donar el cas atípic
en aquest autor,
que durant algunes
força temporades
va ser força habitual
a Ballades i Plex.
Escolteu,
doncs,
aquest enregistrament
ja a Matarà,
de Rampallades a les Tres Taules
donarà Vilamanyà
amb la principal
de l'abisbal
dels primers anys 60.
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
de Rampallades a les Tres Taules
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit