logo

Arxiu/ARXIU 2013/PROGRAMES 2013/


Transcribed podcasts: 256
Time transcribed: 9d 0h 14m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Así iniciamos un programa más
De habaneras desde el balcón
Con el viento en libertad
Avui un programa Sincéns Doche
Desde Tarragones Radio
¡Ay, Tania Formosa!
Que passa rombosa
Un llavi vermel
La calda bufona
I et fa de corona
Tot negra cabell
Les gràcies et plouen
I mai de tu es mouen
De tantes que en tens
La pell embronida
I al veure et convida
Pan blanca de dents
Mirant que se'tlloa
Tan alta de proa
La planta que fas
I el goig del teu aire
I amb el suspiraire
Que espera el teu pas
Ai, Tania estimada
La perla encantada
D'aquest palmarat
On vent s'endevina
I tot s'il·lumina
Per veure't passar
La perla encantada
Ai, Tania Gitana
D'on passa en comana
Un aire cadè
I el vol que tu portes
Se t'obren les portes
I el mira la gent
Tens aire de reina
I es deixa la feina
Dient el teu nom
I el teu nom es canta
I la corra es de geganta
I la canta tothom
Mirant-te a set lloc
Tan alta de proa
La planta que fas
I el goig del teu aire
I amb el suspiraire
Que espera el teu pas
Ai, Tania estimada
La perla encantada
D'aquest palmarat
Quan vent s'endevina
I tot s'il·lumina
Per veure't passar
Per veure't passar
Els pescadors
De l'escala
I la vanera Tania
Lletra de Bepes
Música de Ricard
Vila de Sau
Ara serà el grup
Marijol
En aquests moments
Ja no existeix
Com tal grup
De vaneres
Però entre els seus treballs
Enregistrats
Que ens van deixar
Trobem aquí
Un titulat
Allà
En la Habana
De l'any 2001
I sentirem
Una vanera
Una vanera titulada
Ulls de mar
Sembla que la lletra
En català
Es de Ortega
Monasterio
Pero el título original
Sería
Spain's Ears
Ojos de España
A música de Ben Kempfer
2B
Aquí están los Ulls
De mar
Són com les aigües blaves
A l'Empordà
Són els teus ulls
D'entre les boires
Que em van enamorar
Són un poc més
A les nitges tallades
A les nitges tallades
Seguim a la firma
Són flas
Són flas
De meu llibu Gleich
A les hines de Builder
A les nússes de la Buddaneja
La neja que estimaré.
La neja que estimaré.
Passo les meves hores de sol i tot el horitzó on es l'escuma blanca, blau mariner.
Passo les meves hores de sol i tot el horitzó on es l'escuma blanca.
Passo les meves hores de sol.
Passo les meves hores de sol i tot el horitzó on es l'escuma blanca.
Passo les meves hores de sol i tot el horitzó on es l'escuma blanca, blau mariner.
época de
Cubacán.
Sentirem aquesta
habanera que és curiosa.
Bajo els plàtanos
de Manuel de Palacio
i José Falcó
del segle d'inou,
això sí estan d'acord, però
aquest títol i aquests
autors,
hi ha algú que diu que no,
que el títol és La hamaca només
i que desconocem
l'autor popular.
Doncs bé, aquí queda
un títol o l'altre,
o los dos són vàlids i l'autor
l'autor lo sabria.
La hamaca Cubacán.
Tengo mi hamaca tendida
a la orillita del mar
y mi caballo ensillado
debajo del platanal.
trinós me da el monte,
trinós me da el monte,
trinós me da el monte,
brisas me da el mar,
oh, bellos insonte,
qué dulce es amar.
qué bella es la vida,
qué bella es la vida,
meciéndose va,
cuál se mece mi hamaca tendida
de acá para allá,
de allá para acá.
Cuál se mece mi hamaca tendida
de acá para allá,
de allá para acá.
ando por senda perdida
y buscando un nuevo querer,
un nuevo amor en mi vida,
que no me haga padecer,
que no me haga padecer.
Guardaré tu imagen
muy dentro de mí,
prueba del cariño
que siento por ti.
Y si un día vuelves,
cuando a mi lado estés,
te llevaré a mi hamaca tendida,
de allá te amaré,
de allá te amaré.
Y si un día vuelves,
cuando a mi lado estés,
te llevaré a mi hamaca tendida,
de allá te amaré.
De allá te amaré.
Barca de Mitjana
y el Seu So del Maresme,
como diuen ellos,
si les agrada que lo digáis,
exportan de Salvador,
dabao una manera
que fatemes,
que no la sentíamos al programa.
La barca abandonada.
y el Seu So del Maresme,
de allá te amaré.
Y el Seu So del Maresme,
de allá te amaré.
Un llot desvellastat,
que tot pel bé i l'oratge,
que ell corressari de la mar,
ara dorm sobre la platja,
com desferra el costellà,
com desferra el costellà.
Té la fusta ben correcada,
tot el que s'estàs barlant,
tot el que s'estàs barlant,
sols en queda la carecaça.
i diria que altre temps,
que era el rei de la mar Rave,
i sortà per allar camí,
de garamí.
La Tremontana,
on sou ara mariner?
On sou ara mariner?
Avis meus que jo embarcava,
i la canya del timó,
que amb la ferma governava,
el que s'ha fet d'aquells valers,
que la lluna li cantava,
Ai, torneu-me a mar en dins,
amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me a mar en dins,
amb la vela desplegada.
Un bailet s'acompadir,
i acostant-se a la carecaça,
no ploris més li va dir,
tornaràs a la mare Rave,
el teu nom jo posaré,
a la proa de la planxa,
i amb lletres d'hora que dirà,
i amb lletres d'hora que dirà,
jo sóc l'estel de matinada.
Jo seré un mariner,
vella barca abandonada,
i amb la vel a la volatera,
altre cop.
Per les onades,
un sou ara mariner,
amics meus que jo embarcava,
i la canya del timó,
que en la ferma governava,
i amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me a mar en dins,
amb la vela desplegada.
Ai, torneu-me a mar en dins,
amb la vela desplegada.
i amb la vela desplegada.
He dit la música de Salvador Dabao
i la lletra,
no l'havia dit Jose Maria Ministral.
Ara, des de Mèxic,
trío Guayacan,
i de Ricardo Palmerín,
autor de bastantes habaneras.
Per ser,
aquí està,
Golondrinas,
Yucatecas.
Battery
Rasa
уч스트
Yucatecas
Avustin
Maravill Frances
acion
Salena
Veronica
Draper
Parmi
iałor
Solos
Ciudad
Sur
Los aires con vuelo velo
Y en tibios saleros
Formaron sus nidos
Sus nidos formaron
Guiando de amor
Qué blancos sus pechos
Sus alas que inquietas
Que inquietas y leves
Abriéndose en cruz
Y cómo alegraban
Las tardes aquellas
Las tardes aquellas
Bañadas de luz
Así en la mañana
Obvial de mi vida
Vimieron en alas
De la juventud
Amores y ensueños
Como golondrinas
Como golondrinas
Bañadas de luz
Más trajo el invierno
Su niebla sonría
La rubia mañana
Llorosa se fue
Se fueron los sueños
Y las golondrinas
Y las golondrinas
Se fueron también
Más trajo el invierno
Su niebla sombría
La rubia mañana
La rubia mañana
Llorosa se fue
Se fueron los sueños
Y las golondrinas
Y las golondrinas
Se fueron también
Las golondrinas
Las golondrinas
Se van
Pero nosotros
Continuamos aquí
A Tarragona
Radio Habaneras
Desde el balcón
Ahora es el
Grupo Mar Brava
Exportan
De Antonia Vilás
Una de esas
Habaneras macas
Que se va a
Deixar
Mare
Bullse
Pescador
Mare
Mel
Mare
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada





Ara, des de Cuba, s'arriba a la veu de Lluvia Maria Èvia
i una habanera del segle XIX que diu la tradició
que la va cantar un nen de vuit anys davant del conte de Valmaceda,
aleshores, jefe militar de la tropa espanyola l'any 1868,
demanant clemència per a la seva mare,
que havia estat condenada per ocultar i facilitar la fugida a uns sospiradors.
La pressa.
La pressa enferma que gime y llora,
Oye de sus hijos, ya separada,
temblan sus manos, arpa sagrada,
pidiendo al cielo triste morir.
Yo soy el hijo de esa que gime,
ave que llora, triste cantando a tu palacio.
Vengo implorando,
me des la aurora de mi existir.
Quiera el eterno que me plegaría,
Tu noble pecho con de talabre,
Si me devuelves mi buena madre,
Dentro del pecho te haré un altar.
La aurora de mi existir.
Ella me habló en la bahía,
De la isla donde nació,
Mientras el alba naciente,
Surgió por el horizonte,
Bañándonos con su luz.
Ha estat el programa 512,
Habaneras des del balcó.
Sílvia García al control,
Javier Pardina parlant-vos.
Us esperem a Tarragona Ràdio el proper dissabte a la una del migdia.
Programa Habaneras desde el balcó.
La cubanita,
La cubanita,
Y allá en La Habana,
Me habló de sueños,
De caña dulce,
Y de buen café,
De buen café,
Molatae,
Molatae,
La cubanita,
La cubanita,
Y allá en La Habana,
Con su sonrisa,
Medio galana,
Tabaco y ron.
Sentados en la bahía,
Contemplando el mar azul,
Yo le cante esta manera,
Con la brisa caribeña,
Que acarició nuestra piel.
Y ya me habló en la bahía,
Con el viento en libertad,
De callos y de manglares,
De guajiros y palmares,
Voyos y de su amor.
Mulatae,
Mulatae,
La cubanita,
La cubanita,
Y allá en La Habana,
Me habló de sueños,
De caña dulce,
Y de buen café,
De buen café,
Mulatae,
Mulatae,
La cubanita,
La cubanita,
Y allá en La Habana,
Con su sonrisa,
Medio galana,
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Prado.
La cubanita,
La cubanita,
El truco y ron.
La cubanita,
La cubanita,
La cubanita,