Gràcies.
Faltan pocs dies per la Diada Nacional de Catalunya,
una d'aquelles dates que les cobles acostumen a tenir plenes
pràcticament d'un any per l'altre.
Enguany també serà una jornada amb moltes ballades arreu del país,
però amb una programació que els darrers mesos
ha experimentat moltes variacions.
Es tractava d'adequar aquestes activitats
a les especials circumstàncies d'aquesta Diada.
Algunes s'han passat al matí, altres s'han retardat
i fins i tot, en certs casos, s'han fet coincidir expressament
amb trams a la via catalana.
En el cas de Tarragona, ciutat, no s'ha canviat res,
ja que l'horari habitual, dos quarts d'o'huit del vespre,
anirà bé, asseguren els organitzadors, per arrodonir la Diada.
En tot cas, les sardanes no només contribuiran d'aquesta manera
al previsible èxit d'aquesta gran manifestació popular,
sinó que s'ha pogut confirmar allò que ja es preveia
des de feia temps, que si des de sempre
bona part del sardanisme ha estat implicat
en iniciatives solidàries o en favor de les llibertats nacionals,
però fins ara era bàsicament a nivell personal,
el panorama ha canviat notablement,
tal com ho està fent la societat catalana en general, de fet.
Vull dir que ara ja no són només les persones,
de manera més o menys anònima,
sinó que ara s'ha perdut la por a nivell associatiu
a l'hora de moure fitxa, d'empenyar
i de treballar de manera compromesa en aspectes de país.
És el cas, per exemple, del manifest llegit el passat 11 de maig al Teatre Tarragona,
dins el concert final de la Sardana de l'any,
però també de la creació de la sectorial corresponent de l'Assemblea Nacional Catalana
o la Copla per la Independència, músics de diverses procedències.
I ara, amb motiu de la cadena,
hi han participat de manera explícita tant la Federació Sardanista
com moltíssimes entitats de totes les comarques.
El resultat és un tram plenament sardanista caldes de Malavella,
coordinat per la Federació, així com desenes de trams més,
com el de l'agrupació sardanista Terranadansa
i els de molts sardanistes individuals,
que ens consta que hi seran escampats per la resta del recorregut.
El sardanisme hi és, doncs, de manera potent
i en consonància amb l'essència d'aquest conjunt d'accions
de les que forma part la via,
és a dir, sorgida i impulsada per la societat civil.
Calcom que hi ha qui no acaba d'entendre,
però fa veure que no ho entén.
Ve d'aquí les reaccions de tota mena que s'ho cita,
des de les clarament patètiques o interessades
a altres més o menys adaptades a les circumstàncies.
No hi fa res.
La gent que sempre ha treballat per l'anomenat tercer sector,
el cultural i el social,
ja hi estan acostumats a fer via,
malgrat tots els entrebancs,
i dimecres n'oferiran una mostra prou clara.
Segur.
Eren dos quarts de nou del vespre,
quan sonava puntualíssima la sintonia de l'un, dos i seguit.
El temps de Sardanes, Esbarge, Música, Aracobla, Tarragona, Ràdio.
Avui, tornant, altra vegada, diguem-ne,
amb l'estructura habitual del programa.
No és que sigui gaire diferent de la que hem ofert,
al llarg d'aquest mes d'agost,
potser faltava aquest comentari inicial,
i la voluntat era que avui estigués a l'equip al ple,
però després a les xafarderies explicarem per què.
Avui, en tot cas,
recuperem això així la Cible García,
el control de so,
feliços per tornar a estar amb nosaltres,
allà potser no tant, perquè acaba les vacances,
però vaja, en tot cas,
aquí, altra vegada,
al peu del canó,
hi ha un servidor en el guia de presentació,
l'Àngel López.
Després, doncs, a posar-vos al dia
del que passa en aquest aspecte,
aquesta parcel·la de la cultura popular tradicional catalana.
Edició 862,
de l'un, dos i seguit,
que us oferirà, entre altres coses,
és el següent.
i a part del que ja hem fet fa uns moments,
parlarem d'això de la Diada Nacional,
la Via Catalana per la Independència,
i el paper que hi fa la Sardana,
les ballades de Sardana,
les moltes ballades que es celebren.
Nosaltres intentarem fer un recull
de les que tenen lloc aquí a les comarques targonines,
segur que algunes se'ns escaparà,
però també segur que serà una mostra prou representativa.
Caldrà parlar també d'altres ballades,
que no ens faci oblidar aquesta Diada Nacional,
que és festa major a les Borges del Camp,
on no hi faltaran les ballades,
a Cambrils, a Montblanc,
però també la festa de la Mare Déu de l'Arroa,
com un roig, una festa molt ferma,
de l'Ermita i amb ballades sardanes
a partir de les 5 de la tarda,
que és diumenge.
I més endavant,
ja cap al final de la setmana,
els primers actes
de la festa major de Santa Tecla,
aquí a Tarragona,
entre altres,
el concurs de colles sardanistes al Serrallo.
Parlarem de la segona trobada
de colles veteranes al Vendrell,
que és cap de setmana,
que és diumenge,
d'actes que segueixen desenvolupant-se
a l'actual capital de la Sardana,
ara a Aragons de Munt,
malgrat certes dificultats
que també comentarem,
doncs segueix havent activitat
durant tot l'any
ara a Aragons de Munt.
Anunciarem que s'obre
el període d'inscripció
del projecte educatiu
sobre sardanes
per a escola sardàtic
i intentarem explicar
d'aquest tracte
per a aquests que no ho sapigueu.
I jo procuraria
no deixar-me de banda
amics ovidors,
els textos i xafraderies
d'avui, d'aquesta setmana,
que, com totes les secions del programa,
aniran convenientment amenides
amb música.
Una música que és precisament
el que comença el programa,
ara mateix,
i una sardana
que, si ve la setmana passada,
ho fèiem amb un clàssic,
amb un gran clàssic,
com era la Maria Lestrenes,
avui anem amb un autor,
diguem-ne jove,
de les últimes generacions,
com és Joan Droguet,
escuta centelles,
amb el 1977,
contrabaixista,
ha estat a les Cobles Lluïsos,
joveniu a la Sabadell,
de principal de Llobregat,
i des de fa uns anys
a la Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
De manera que podríem dir
que, com a instrumentista,
ha fet el cim,
la cobla potser més prestigiosa
dels últims anys,
la Sant Jordi.
El Joan Droguet
també escriu sardanes
prou interessants,
com aquesta,
que ha titulat
Entre núvols i clarianes,
que ens oferirà
la cobla mil·lenària.
Per cert,
en puc estar de llegir-vos
un petit fragment del text
que inclou el llibret del di
sobre aquesta sardana,
va crear atenció,
perquè és curiós,
diu així,
la particularitat
de la sardana gravada
en aquest compacte
és el seu tiratge parell,
tant en els curts
com en els llars.
Particularitat no,
si considerem
que l'esquema
de la música occidental
es basa sobre uns temes musicals
amb compassos
igual a múltiples de quatre.
Així,
totes les sardanes,
segueix dient aquest text,
haurien de ser
de tiratge parell,
però la majoria de balladors
es veuen més atrevits
a comptar repartir
sardanes de tiratge cenar.
Per què?
Acaba preguntant-se.
Els cerdes que diuen,
els que els agrada
repartir sardanes,
els tiratges de sardanes,
que sardanes de tiratge cenar
és més senzill
que el tiratge parell.
I cert també
que l'immensa majoria
de sardanes
són cenars,
potser perquè els autors
s'han procurat adaptar
a aquestes circumstàncies.
En tot cas,
un detall curiós
i de vegades polèmic
dins el món del sardanisme.
Nosaltres anem directament
a la música ara ja
amb aquest Entre núvols i clarianes
de Joan Druguet.
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
de vegades polèmic
i de vegades polèmic
de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
de vegades polèmic
i de vegades polèmic
de vegades polèmic
i de vegades polèmic
de vegades polèmic
de vegades polèmic




i de vegades polèmic
de vegades polèmic


i de vegades polèmic
de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
i de vegades polèmic
escoltes
una sardana de Joan Druguet
entre núvols i clarianes
que era l'obertura musical
del programa d'avui
I ara abrim una agenda amb dos grans àmbits que predominen.
Per una banda, els Aplecs, temporada forta d'Aplecs ara,
però també Ballada de Sardanes, la combinació de festes majors i Diada Nacional.
Anem, entrem en matèria.
En primer lloc, els Aplecs, aquest dissabte, 17.
El 56è Aplec de Muntanya, de Canyamars, tarda i nit, a la plaça de la Germandat,
amb els cobles mediterrània i marinada.
També el 35è Aplec de Martorelles, la nit a la pista,
anex al Pavelló Municipal d'Esports, amb les cobles Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona, Mediterrània i Joveníbole Sabadell,
amb concurs de colles improvisades.
També el tercer Aplec del Guaire, tarda i nit, a la plaça de la Sardana,
amb els cobles Vents de Riella i Contemporània.
El diumenge, el 60è Aplec de Santiga, Santa Perpètua de Moguda,
matí i tarda a la plaça de Santiga, amb els cobles Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona i Joveníbole Sabadell.
I aquesta setmana, una Aplec el dimarts,
aprofitant allò de la vigília, de dia festiu,
de la Diada Nacional.
Serà el 57è Aplec de la Garriga,
al vespre la pista esportiva del carrer Pere Bellús,
amb els cobles Joveníbole Sabadell,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Ciutat de Girona,
amb concurs de colles improvisades, també.
I a la Diada, dimecres, dia 11,
el 37è Aplec del Mar Roig,
a dos quarts d'onze del matí, a la plaça de la Vila
i a les sis de la tarda, a la plaça de l'Església,
amb la cobla Miranfant.
Prèviament, a la sessió del matí,
hi haurà a Cercavila, amb la colla de Grellers,
la bota del racó i un esmorzar popular.
Després, a la sessió de tarda,
xocolatada popular.
El dissabte, dia 14,
el 14è Aplec de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
A la tarda, a la plaça de Can Fabra.
Serà amb l'escop la ciutat de Girona
i la ciutat de Cornellà.
Inclourà la tretzena trobada de colles veteranes.
I el 69è Aplec de Badalona.
La primera sessió, més ben dit,
perquè el diumenge hi haurà la segona,
que serà la principal, però en tot cas,
la cobla marinada.
Passem als Aplecs del domenge, dia 15,
el 49è Aplec de Torroella de Montgrí.
Al matí, als Jardins de John Lennon,
a la tarda, a la plaça de la Vila.
Amb l'escopla, es fomenta el Montgrí,
la principal de Cassà i la principal de l'Escala.
Amb concurs de colles improvisades
a aquesta sessió de tarda.
També el 69è Aplec de Badalona,
abans parlàvem de la primera sessió,
doncs la segona serà matí-tarda
al Parc de Can Soleil, amb l'escopla marinada,
la ciutat de Girona i la principal de Llobregat.
amb concurs de colles improvisades, també.
Igualment, la 30è Nadià de Sardanista
i 41è Aplec de Terrassa.
Matí-tarda, a la plaça de Vila.
Amb l'escopla, la principal de Terrassa,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona i Vilhenària.
Amb concurs de colles improvisades.
I l'última Aplec, que podrem anunciar
pel diumenge, dia 15, el 25è de Vellpuig.
Matí-tarda, al Parc,
amb l'escopla juvenil blau de Gromunt,
Vellpuig-Cobla i Amoga.
Ballades sardanes ara.
Comencem en aquest dissabte 17,
a 3 quarts de 12 de la nit,
un horari així atípic,
però amullat a les conveniències
de la Festa Major de les Borges del Camp,
a l'Hor del Dasca,
hi actarà la cobla Reu Jove.
El diumenge, dia 8, a les 12 del migdia,
a Vendrell, a la plaça Nova,
amb la cobla marinada,
dins la segona trobada de colles veteranes,
que organitza la colla sardanista
la Lira Vendrellenca.
Sardanes també a la 1 del migdia,
Cambrils, al pati de l'ermita del Camí,
amb la cobla ciutat de Cornellà.
A les 5 de la tarda, Montroig del Camp,
a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca,
amb la cobla la principal de Tarragona,
que interpretarà sardanes,
però també el ball de coques de Montroig.
A les 9 de la nit, a Montblanc,
a la terrassa del Casal,
a la muralla de Santa Tecla,
sardanes amb la cobla orquestra salvatana.
El dilluns, dia 9, a les 9 del vespre,
altra vegada a Montblanc,
sardanes a la plaça Major,
amb la cobla Reu Jove.
I el dimarts, dia 10,
ballades sardanes ja incloses
en programació pròpia
de la Diada Nacional de Catalunya.
La majoria ja es feien,
habitualment, el dia abans,
de l'11 de setembre.
No es tracta de canvis
com aquells que us comentàvem abans.
A les 6 de la tarda,
a Reus, a la plaça del Mercadal,
amb la cobla Paramanyanet.
A les 7 de Riudoms,
a la plaça de l'Església,
amb la cobla Cossetània,
que després de la ballada
ferirà un concert.
A dos quarts de vuit del vespre,
Constantí, davant de l'Ajuntament,
ballada amb la principal de Tarragona.
I a les 10 de la nit,
a la Fatarella,
a la plaça Major,
amb la cobla Miranfon.
I anem a atacar el dia gros.
El dia gros,
pel que fa les ballades sardanes.
El dimecres, dia 11,
Diada Nacional de Catalunya.
N'hi ha que començaran ben aviat.
A 10 quarts d'11 del matí,
a la pobla de Montornès,
a la plaça de la Bassa,
amb la cobla Reu Jove.
A les 11,
a la plaça de Carles de la Ràpita,
a la plaça de Carles Tercer,
amb la principal repitenca.
Al punt del migdia,
diverses ballades.
A Salou,
a la plaça del Carlet,
amb la cobla Reus.
A la Selva del Camp,
a la plaça de les Pletes,
amb la principal de Tarragona.
A Creixell,
a la plaça Major,
amb la vell Puig-Cobla.
Al Catllà,
al Casal Cultural,
amb la cobla Cossetània.
I a la Riba,
a la plaça Major,
amb la cobla Rosó.
Mitja hora més tard,
a dos quarts d'una,
amb la cobla,
la principal de la Bisbal.
A la una del migdia,
a l'Hospitalet de l'Infant,
a la plaça Catalunya,
amb la cobla Reu Jove.
Ja a la tarda,
a les 6,
s'anuncia a Rodobarà
una ballada
al tram 273
de la cadena
per la independència,
a la carretera A7,
davant de l'urbanització
amb Marisol,
per a ser més exactes,
amb la principal de Tarragona.
I no sabem
si serà ballada sencera,
en tot cas,
s'anuncia
nova ballada
a la mateixa població,
a Rodobarà,
però a les 8 del vespre
a la plaça dels Pins,
també amb la principal de Tarragona,
com deia.
A les 7 del vespre,
Sardanes al Vendrell,
a la Rambla,
amb la cobla,
la principal de la Bisbal.
Aquí a Tarragona,
ja ho hem avançat abans,
el comentari inicial,
a dos quarts de vuit del vespre,
a la Rambla Nova,
amb la cobla Cossatània.
L'entitat organitzadora,
en aquest cas,
el casal tarragoní,
manté aquest horari,
intentant de fer
un arrodoniment,
com deia abans,
de la diada reivindicativa,
amb aquesta ballada
on s'espera
que hi faci cap tothom
i s'anuncia que la sardana repetida,
la sardana final,
serà la Santa Espina
i la intenció és fer una bona sardana de Germenó.
Més sardanes,
a la diada nacional,
a les 8 del vespre,
a la plaça del Mercat,
amb la principal repitenca,
i també a les 8,
al Morell,
amb la cobla Reus Jove.
Després, ja,
el proper cap de setmana,
la cosa molt més tranquil·la,
el dissabte, dia 14,
a la unada o migdia,
a la Riera de Gallà,
que està en festa major,
sardanes amb la principal de Tarragona.
El diumenge 15,
a les 12 o migdia,
Sant Magí de la Brufeganya,
amb la cobla Cossetània,
i a les 6 de la tarda,
Creixell,
a la plaça Major,
sardanes,
amb la cobla Reus Jove.
I podem comentar
tres concerts
prou interessants
per aquests dies.
Un començarà ben aviat,
un cop acabi
el nostre programa d'avui,
a dos quarts de deu de la nit,
en Montblanc.
Val la pena
que si teniu oportunitat
de ser-hi temps,
doncs si us hi arribeu,
allí a l'antiga església
de Sant Francesc,
hi actua la cobla Reus Jove
i la coral Flor de Lís.
Faran actuació per separat,
és a dir,
cadascú n'interpretarà
les seves peces
i després també faran
actuació conjunta
en algunes altres.
La Reus Jove,
per ser-hi,
ha preparat un programa
prou variat
i interessant.
el domenatge dia 8,
a dos quarts de 6 de la tarda,
al Vendrill,
al Teatr Angil Guimarà,
amb la cobla marinada
dins d'aquella trobada
de colles batenanes
que abans comentàvem
i després ja
explicarem més tranquil·lament
a les notícies.
El dimecres,
dia 11,
també ho he avançat abans,
que després de les ballades
sardanes
de la Diada Nacional,
a la nit,
a Riu d'Homs,
a la plaça de l'Església,
hi actuarà la cobla
Cusatània.
I rectifico,
perquè acabo de dir
que era el dimecres 11,
no?
serà el dimarts
i adeu a la nit
a Riu d'Homs.
Dominiques,
Dominiques,
quina canya,
quina canya,
quina canya.
I els concursos de colles,
que sí,
com toca,
ara es torna a revitalitzar
aquesta activitat
després del parèntesi
Estuany,
i no només això,
sinó que arriben
moments realment importants
i decisius
per a les colles,
per a les diferents
categories del campionat.
De moment,
aquest dissabte,
a les quarts de 7 de la tarda,
a Vilanova de Ull Puig,
a la plaça Enjua,
hi haurà un concurs
del campionat
de la terra ferma
i colles lliures
amb la vellputs Cobla.
L'endemà,
a dos quarts de 12 del matí
a Tàrrega,
a la para de Sant Eloi,
campionat de la terra ferma
també i colles lliures
amb la cobla a Tàrrega.
I el dissabte,
dia 14,
a les 6 de la tarda,
a Solsona,
a la plaça del Camp,
el campionat
de la terra ferma
i colles lliures
amb la cobla juvenil
a la cobla ciutat de Solsona.
El diumenge,
dia 15,
coincideixen
tres concursos.
Un al matí,
a dos quarts de 12,
a la Torrolla de Montgrí,
als Jardins de John Lennon,
territorial comarques
gironines
i colles lliures
amb la cobla
Foment del Montgrí.
I dos,
a la 6 de la tarda,
a Lloret de Mar,
a la plaça Peratorrent,
pel territorial comarques
gironines
i colles lliures
amb la cobla contemporània
i el més transcendent
potser de tots,
a la 6 de la tarda,
també,
a Tarragona,
a les Cales Reials del Port,
el 66è concurs
de les festes
de Santa Tecla,
perquè és un concurs
bàsic i important
pel campionat
de colles veteranes.
La classificació,
a hores d'ara,
força apretada
i suposo que aquí
s'aclarirà molt
quina serà
l'estructura ja
gairebé final
d'aquest campionat.
Important
el paper que ha de fer
la colla de Tarragona
i no toc de dansa,
campionat de l'any passat
i en aquests moments,
segona la classificació
per darrere
de la colla Sabadell.
També valint
aquells concurs
pel territorial comarques
tarragonines
i colles lliures
i actoral a la cobla
ciutat de Cornellà.
Serà la setmana vinent,
en parlarem
del proper programa,
però val la pena remarcar
el canvi d'ubicació
de darrera hora.
No serà com l'any passat
i com s'havia anunciat
inicialment
el port de Pescadors,
el passeig
del port de Pescadors
de Tarragona,
sinó que serà
a la plaça
que al davant
de les escales reials,
també al port de Tarragona.
pel que fa als esvars,
podem anunciar-vos
que el dimecres dia 11
dins tot el conjunt
d'activitats
que s'organitzen
a motiu de la diada
i hi ha realment
molta activitat
i organització
de diverses fonts,
una actuació
de l'esvars
d'ençai de Tarragona
a les dues del migdia
al passeig
de les palmeres.
I ja pel que fa
al programa de festes
de Santa Tecla,
el dissabte dia 14
a dos quarts de deu
de la nit,
al Teatre Metropol
una jornada,
una activitat
que s'ha volgut instaurar
des de fa uns pocs anys
amb un nom propi,
la nit de dansa
Jaume Guas,
que en record,
en un homenatge
a aquest destacat
coreògraf tarragoní.
Enguany,
l'esvars d'ençai de Mollet
presenta l'espectacle
Un País de Festa,
tal com diu el programa,
un espectacle
de real tradicional
que té la mirada
posada
en el context escènic actual,
format per quatre
muntatges coreogràfics
que defineixen
el caràcter més festiu
de les danses
del nostre país.
L'esvars d'ençai de de Mollet
estarà dirigit
per Eduard Peixoto.
Ja que es comença a ensumar
a l'ambient de Santa Tecla,
doncs vinga,
ara una sardana
terragonina
d'un autor terragoní
amb una cobla terragonina.
Fa poc us podíem presentar
el primer disc
de la cobla cosetània,
doncs en aquest enregistrament
hi trobem
aquesta composició
de Joan Juncà,
l'àvia Teresa.
Acordem,
Joan Juncà i Albert,
nascut a Tarragon
el 1927
i traspassat el 2003.
Aquesta composició
va obtenir
el segon premi,
el concurs de sardanes
Mestre Conrad Saló
del 1988
convocat a l'Avisbal d'Empordà.
Una sardana però
dedicada a la seva esposa,
la cobla,
en aquest cas
dirigida habitualment
per a Elisant
de Virar Rubies
i en la preparació
del disc
per a ella mateixa
però
per a la seva maternitat,
l'enregistrament,
el moment concret
de l'enregistrament
amb un director
de luxe
al Bernat Castillejo.
L'àvia Teresa
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
de Joan Juncà.
Dos minuts
i arribarem
a les 9 del vespre.
Això sí,
ens escolteu
en la primera emissió
del programa
directe
divendres
al vespre.
I ara,
el moment
de les notícies
de l'1, 2 i seguit.
Una notícia
en primer lloc
que ens parla
de la capital
de la sardana 2013,
Arains de Munt,
que tal com estava previst
va oferint
activitat
al llarg de l'any.
Aquest cap de setmana
però
amb una activitat
que vol anar a buscar,
treballar
i cercar
el públic més jove.
M'explico.
Aquest dissabte
a les 10 de la nit
al Monument
a la Independència
un espectacle
sota el lema
Arenys de Montsona
per a joves
i el quart a plec
per a la independència.
Un conjunt
d'activitats
en els quals
instanclòs l'espectacle
Dret a decidir
de Ponexa
de l'esbarjo
que en ruïre
la cobla catalana
els sons essencials.
Un espectacle
que ja es va presentar
l'any passat
que s'ho feren
en diversos llocs
però que havia de ser
també
en aquesta capital
de la Sardana.
Un espectacle
creat
amb la participació
dels carògrafs
Sergi Alabera,
Joan Serra,
Montse Colomer
i David Martínez
que
en consonància,
en sintonia
per dir-ho d'alguna manera
amb allò
que comentava
a l'inici
que
l'activitat
del món
de la dansa catalana
parlava en aquell moment
de la Sardana
però també
del món
dels esbar
està
assolint
un nivell
de compromís
que fa uns anys
era gairebé impensable.
Bé,
aquest espectacle
fa una reflexió
sobre la identitat
dels països catalans,
la independència
i la relació
amb l'estat espanyol
a través d'un llenguatge
escènic renovat.
Al fil argumental
s'inspiren textos
d'autors
com Salvador Espriu,
Pere Quart,
Joan Maragall
i Miquel Martí Polo,
així com alguns
esdeveniments
considerats històrics
en les relacions
entre els països catalans
i l'estat
i allò que també
és novetat
és que
organitza
a més a més
de la comissió
de la capital
de la Sardana
el que organitza
la Tània Independentista
d'Arenys de Munt.
El mateix dia
a les 12 de la nit
de dissabte
al Monument
a la Independència
al Parc de Can Jalpí
el primer
aplectrònic
amb els grups
la Falla Coble,
Rat Dumes
i la Coble
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
sota el lema
House of Origin.
Nit d'electrònica
diu el programa
i instruments de coble
la barreja
de la moderno
més radical
amb la sonoritat
atàvica
els ritmes
i les melodies
més ancestrals
passats pel sedaj
i la rítmica
de l'electrònica
el plec nocturn
esbojarrat
i desenfrenat
per a joves
i no tant joves.
Això és el que
anuncia el programa
i esperem que
ja s'aconsegueixi.
En tot cas
les experiències
aquestes
que han vist
al programa
la Falla Coble
i la Coble
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
ja prometen
perquè és una bona
combinació
que semblava impossible
de música electrònica
i música
per a cobrar.
I avançar-vos
cap al diumenge
dia 15
també a Arenys de Munt
a les 12 a migdia
el monument
a la independència
ballar a sardanes
independentistes
dins el quart
plec per a independència
és a dir que tot ho lliguen
nascut per celebrar
i comemorar
la primera consulta
independentista
el 13 de setembre
del 2009
i actuarà la Coble
Vila de Caldes
i la part negativa
d'aquesta capitalitat
de la sardana
és que Arenys de Munt
no ha pogut
completar amb èxit
el projecte
de micromecenatge
engegat
a través de la
plataforma
Vercami
a partir del qual
es volia
recaptar fons
per poder organitzar
encara més actes
en aquesta
segona meitat
de l'any
de
anava a dir
de pobillatge
no la ciutat
pobillatge
han quedat enrere
ara cal seguir parlant
d'aquesta capitalitat
de la sardana
fa uns mesos
vam comentar
una jornada
de reflexió
que s'organitzava
mitjançant
l'agrupament
dels Valls d'en Saires
el títol era
repensar l'agrupament
per no haver-lo
de refondar
proposada per
Josep Maria Fuentes
i que havia estat
convocada
pel juliol
es va haver de suspendre
amb motiu de l'acte
d'acomiat
en memòria
del coreógraf
Joan Serra
traspassat
per aquelles dates
la nova convocatòria
és pel dissabte
14 de setembre
és a dir
dissabte
de la setmana vinent
a les 11
al local social
de l'agrupament
dels Valls d'en Saires
al carrer València
558 6a primera
de Barcelona
el projecte educatiu
sobre sardanes
per escola sardàtic
ja té obert
el període
d'inscripcions
per aquest curs
2013-2014
s'hi poden apuntar
grups
classes
de quarta primària
d'escoles
de tot el territori
de Parla Catalana
que vulguin treballar
la sardana
i la cobla
d'una forma diferent
i lúdica
les places
són limitades
de manera que
cal afanyar-se
abans no s'acabi
el termini
el 15 d'octubre
sardàtic
és el nom
d'una iniciativa
particular
per donar a conèixer
als infants
el món de la cobla
i la sardana
és un projecte telemàtic
i es pot consultar
a l'adreça electrònica
sardatic.blogspot.com.es
la seva intenció
és aprofitar
les sinèrgies
de les noves tecnologies
de la informació
i la comunicació
d'aquí el seu nom
al sardàtic
perquè grups d'escoles
treballin col·lectivament
la dansa
la responsable del projecte
és Eva Martínez
mestre de música
educació infantil
i primària
a l'escola pública
Francesc Macià
de Vilassar de Dalt
aquest mètode
és ideal
per al professorat
que no ha ensenyat sardanes
o no té competències
tecnològiques
plenament incorporades
ja que hi haurà
una formació inicial
pràctica
d'un dia
per als mestres
enfocada a aquests dos aspectes
el sistema de treball
consisteix en grups d'escoles
que desenvolupen
conjuntament
via telemàtica
el projecte
en un mateix bloc
les classes
d'aquestes escoles
es troben
a les activitats presencials
un concert
i una ballada
abans del 14 d'octubre
s'organitzarà
una trobada informativa
on es presentarà
el projecte
i es resoldran
els possibles dubtes
la presentació
es farà a Vilassar de Dalt
però a partir d'aquesta data
també es podrà consultar
amb vídeo
a la pàgina
de Sardàtic
que hem esmentat
sardàtic.blogspot.com.es
Sardàtic
es pot implementar
durant el segon
o el tercer trimestre
de curs
i la preinscripció
de les escoles interessades
permet organitzar
durant el primer trimestre
els grups d'escoles participants
així
abans del 24 de desembre
les escoles
i professors apuntats
rebran un correu electrònic
per fer-lo saber
les escoles
amb qui compartiran
el cercle de treball
l'adreça a internet
del bloc propi
del cercle de treball
i les informacions relatives
al curs de formació
per a mestres participants
quan es parla
de cercle de treball
hi pot haver
el mode local
amb escoles
del mateix municipi
que treballen conjuntament
la ballada final
es fa una ballada
o a plec local
també pot haver
el mode de proximitat
on hi ha escoles
de municipis propers
que treballen conjuntament
la ballada final
se celebra
en el marc
d'una ballada o a plec
d'un d'aquests municipis
en funció
de diverses característiques
a valorar
i finalment
hi ha el mode intercanvi
que integren
escoles de municipis llunyans
segons asseguren
l'objectiu és per exemple
potenciar la relació
entre escoles de zones
com la Franja
o Catalunya Nord
en tot cas
la participació
al projecte
és gratuïta
només hi ha dues despeses
al cost del concert
similar a qualsevol altre
concert pedagògic
i les despeses
relacionades
amb els obsequis
o recordatoris
que es vulguin lliurar
els alumnes participants
Cerdàtic
s'ha implementat
aquest curs
passat
en format experimental
a Vilassar de Dalt
amb les tres escoles
del poble
i ha tingut
un èxit notable
no només pedagògic
sinó també
de participació
dels alumnes
aquesta activitat
per cert
ha estat guardonada
amb el Premi Capital
de la Cerdana 2013
a la categoria
d'Iniciatives Renovadores
Una notícia
que ens arriba
de la Selva del Camp
un anunci
que diu
vols aprendre a ballar a Sardanes
el dia 3 d'octubre
comencen les classes
de l'Escola de Sardanes
els nivells programats
són infantil
iniciació i perfeccionament
les inscripcions
es poden fer
a la biblioteca
a l'Hord d'Iglésia
doncs bé
tots els que esteu interessats
a la Selva del Camp
o imagino
poblacions properes
teniu aquesta oportunitat
i acabem les notícies
recordant
aquesta segona trobada
sardanista
a Colles Veteranes
que tindrà lloc
diumenge
matí i tarda
al Vendrell
organitzada
per la Colla Sardanista
a la Lira
una colla veterana
que ha volgut
fer aquesta trobada
l'any passat
ja va fer
la primera experiència
i aquesta vegada
segueix un esquema
bastant similar
al matí
les colles
tindran lloc
per canviar-se
el Teatre Àngel
Guimarà
a partir de les 11
després
es desplaçaran
cap a la Plaça Nova
on la Cobla Marinada
oferirà una ballada
de sardanes
les colles
ballaran dues sardanes
de lluïment
i després hi haurà
tot un seguit
de sardanes
per a tothom
un dinar de germanor
donarà pas
després
a partir de dos quarts
de sis de la tarda
d'un concert
que s'anuncia
com a participatiu
amb la mateixa
Cobla Marinada
el cas
el cas és que el concert
intenta seguir
una mena d'història
resumida
evidentment
de la sardana
des de la sardana
curta
per a Cobla
tres quartans
fins a sardanes
actuals
o arranjaments
de temes
universals
per a Cobla
la part participativa
és que en algunes ocasions
es dona la possibilitat
als assistents
al públic
a escollir
quina peça
volen escoltar
en base
de diverses
proposades
hi ha
també
àmbits temàtics
com sardanes
populars
l'estil sinfònic
etcètera
etcètera
un concert
que promet
ser força interessant
la Cobla
la Cobla Marinada
que com dèiem
començarà
a dos quart de sis
de la tarda
Rosa Empalmada
va ser un músic
nascut a Banyoles
el 1893
i va traspassar
en aquesta mateixa
població
el 1988
no es dedicava
professionalment
a la música
però sí que va escriure
un bon grapat
de sardanes
sardanes
realment interessants
sardanes
amb esperit
de plaça
però fetes
amb ofici
sardanes
prou atractives
i amb aquella dignitat
musical mínima
que evidentment
que cal exigir
qualsevol obra
escoltarem
possiblement
no sé si la que més
per una de les sardanes
més conegudes
d'en Rosent Palma
de Vilanova
de la Muga
una sardana
que té
una anècdota
perquè
asseguren
que va ser escrita
en tres hores
el dia 1 de maig
del 1957
i se es va estrenar
tres dies després
a les fires
de la Santa Creu
de Figueres
cal dir que
aquesta sardana
doncs sí
escrita a pressa i corrents
però
va ser una sardana
aquelles rodones
amb efecte
que entrevé el públic
no només balladora
si només és
arrodonida
per dir-ho
d'una manera
clara i directa
la versió
però que escoltarem
és diferent
no l'escoltarem
interpretada
per una cobla
sinó que és la versió
que van registrar
una formació
singular
que es va crear
expressament
per la participació
de la sardana
a les Olimpiades
de Sydney
l'any 2000
la Fundació Universal
de la Sardana
va organitzar
tot un seguit
d'actes
fins i tot
amb una plec
de sardanes
amb la participació
també
de molts dels catalans
que viuen
a Austràlia
i aquesta orquestra
amb músics
australians
es va anomenar
de Sydney
sardana
ensemble
i també
va pateixer
per una de les peces
un grup coral
la Sydney University
Musical Society Core
i sota tot això
sota la direcció
un bon músic
d'aquelles terres
el Ben McPherson
l'afragitor
però el toc
de música catalana
de sonoritat catalana
va posar
el Joan Jordi Baumala
que s'hi va integrar
amb aquella orquestra
amb la tenora
escoltem aquesta
particular versió
de Vilanova de la Muga
amb aquesta orquestra
australiana
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
de Vilanova de la Muga
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la pobilla de Tarragona, no parlo de sardanes ara,
la pobilla de Tarragona en general,
l'Aliana Troia Saladia,
però el cas és que l'Aliana és balladora,
també, de la colla sardanista Tarragona
dansa. I felicitats, doncs,
per aquest pobillatge que
tot just comença ara.
I les safarderies és obligat
a fer referència a aquesta
cadena humana que s'ha organitzat
pel propi dia 11 de setembre
i, sobretot, pel que fa
a la participació sardanista.
A nivell general,
la Unió de Colles Sardanistes,
també la Federació Sardanista de Catalunya,
van convocar els sardanistes a un tram
concret, a Caldes de Malavella.
La intenció
no és acaparar tots els sardanistes
allà, de fet, ja hem dit que hi ha entitats
com l'Agrupació Sardanista de Tarragona
dansa o Colles Sardanistes,
etcètera, que organitzen els seus
propis trams. Però, en aquest cas,
es tracta de donar visibilitat.
De la mateixa manera que els
castellers estaran a la zona
de l'art de Barà, hi ha altres punts
destacats, temàtics, per dir-ho d'alguna manera,
doncs bé, és cases que els sardanistes
estaran en aquell tram,
sembla que hi haurà, es compta que hi haurà
més de 2.000 persones,
seran, crec que, dos quilòmetres
de sardanistes fent cadena, la xafedria que ens arribarà és que s'hi estrenarà fins i tot una sardana, una sardana del saxofonista, compositor i tenora Jordi Paulí, escrit expressament per l'ocasió, una sardana que ha volgut dedicar a aquest esdepeniment, diu ell, perquè és únic. Diu, als curs hi ha petits temes musicals que recorden sardanes emblemàtiques, que són autèntics himnes catalans, mentre que la cant dels llars, segueix dient el Jordi Paulí, és una composició meva. A més a més, vol ser una sardana que haurà.
optimista, perquè és el que cal i per demostrar que el procés anirà bé. La sardana es diu la cadena humana i, evidentment, ben clar, ben explícit. Per cert, i aquí és on volia anar al principi, de per què aquesta convocatòria concreta de la Federació Sardanista és que en aquells dos quilòmetres, efectivament, s'hi formaran unes lletres amb les persones en gran format.
Aquí hi ha diverses versions, per una banda hem llegit que es formarà la llegenda sardana als Ford Independents, es tracta d'imatge, és a dir, de donar la visió al món, per això fer-ho en anglès, i segons altres versions, catalanuei, o potser les dues.
En definitiva, presència sardanista important. Com deia, aquí a Tarragona, l'agrupació sardanista tarragona-dansa té el seu propi tram, inicialment era un altre, però per allò del voluntarisme, que deia abans,
doncs van accedir a canviar de tram i fer-ho un munt de més complicat, potser d'omplir inicialment, tot i que ja sabem que darrerament ja s'han omplert tots,
però en tot cas estarà en el tram 225, que és a Torreforta. Després, tots convocats cap a les sardanes, a la Rambla.
I en la promoció d'aquesta cadena humana, s'han fet alguns vídeos, un d'ells, sota el títol de les teves mans,
per tenir a incidir en la convocatòria, sobretot els trams aquests més difícils de les Terres de l'Ebre,
un vídeo que, entre altres llocs, s'ha registrat a Tarragona. És molt breu, evidentment, perquè es tracta d'un espot,
però el que ara ens ha cridat l'atenció, doncs, és la música, que l'acompanya.
El vídeo és en guia i direcció de Lluís Danés, la música de Xavi Lloses, i la intervenció de la tenora, de l'Adrià Bausó,
música excel·lent, que va estar amb cobles destacades, com la ciutat de Girona,
i després va preferir dedicar-se a altres aspectes musicals on sovint, sovint, intervé la tenora,
com és que aquesta banda sonora del vídeo és a les seves mans, que en la part estrictament musical sona així.
Gràcies.
La tenora de l'Adrià Bausó, doncs, posant el so d'aquest vídeo promocional de la cadena humana.
Doncs bé, abans sí comentava que s'ha denotat aquesta implicació del sardanisme,
cal entendre que es venia abans d'una tradició o d'unes èpoques realment complicades,
en les quals el compromís explícit era molt difícil, però hi havia qui ho feia.
Els concurs compositors, en èpoques realment complicades, en les seves obres,
van gosar a introduir-hi, a insinuar-hi a vegades, músiques aleshores prohibides.
Un exemple, una sardana de Josep Gribé, escrita per a dues cobles, la va titular el Muga Branca,
i cal dir que és una sardana de caire, ja ho veureu, clarament èpic, exultant,
i que en un moment determinat hi ha unes referències prou clares a l'himne català.
Penseu que serà en 1953.
Escoltem-la amb una versió del tercer setmana musical Violetes del Bosch,
memoria el Fèlix Martí i de Comín, amb un concert que es va fer a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida,
i, a més a més, dels set anys de concurs, ens van interpretar peces com aquesta,
dirigida per Salvador Brutons, la coble sinfònica de Catalunya, coble doble,
en aquest cas, el Muga Branca, de Josep Gribé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!