Gràcies.
Diumenge tindrà lloc un d'aquells actes realment importants de la temporada sardanista.
A Balagués es celebrarà la final del Campionat de Catalunya de les Colles Grans,
és a dir, la que en podríem dir la categoria absoluta d'aquesta competició.
Els atractius són diversos, moltes colles, excel·lent organització, un espai més ampli,
bona cobla i sardanes ben escollides, però allò més important és, sens dubte,
que hi haurà el bo i millor de les colles actuals disputant-se als primers llocs de la classificació.
En guany, sembla que si no hi ha cap daltaballs, poca cosa canviarà respecte al lloc que ja s'estableix fins ara,
és a dir, que el més segur és que no passi com algun any que la colla campiona s'ha decidit en l'última sardana del concurs.
Malgrat això, la festa de Balagués és del tot recomanable, tenint en compte que les colles no renuncien a res
fins que no s'acaba de ballar i que l'espectacle, doncs, està assegurat.
Els qui més ho podran assaborir seran els que coneixen la dinàmica de les colles de competició,
similar a la de qualsevol esport físic.
De fet, ja hi ha qui defensa la definició d'aquesta modalitat sardanista com sardana esportiva.
i fins i tot hi ha un bloc ben actiu amb aquest nom destinat a divulgar l'activitat d'aquestes colles.
Sigui com sigui, el cert és que la sardana de competició, com a mínim en el cas de les colles més actives,
comporta un règim molt rigorós d'assajos, el manteniment d'un mínim de condicions físiques als d'enseires.
Cal que hi hagi entrenadors, encara que a vegades se'ls anomeni d'una altra manera, com ara caps de colla o cap d'encer.
Hi ha classificacions, normes, jurats, puntuacions, fins i tot polèmiques, recursos i situacions més o menys delicades a vegades.
Allò que no hi ha, certament, és ressò mediàtic i professionals.
Però ja sabem que també en l'esport, en uns més que en altres, l'autenticitat no necessàriament va lligada a disposar de molts diners
o que se'n parli la televisió, la ràdio i els diaris.
I no oblidem, tornant a la cita Balaguer, que per als terranins la final té l'Alícia en afegit
que és gairebé segur que la colla de Tarragona dansa confirmi el tercer lloc,
un podi que és la primera vegada que l'aconsegueix una colla de la ciutat.
Molt bon vespre una altra vegada a la cita amb les sardanes, els esbars, la música per a Cobla
i la sintonia de Tarragona Ràdio.
Pràcticament, o gairebé, des del primer dia d'aquesta emissora,
amb presència setmanal, amb aquest apartat, aquesta parcel·la,
de la cultura poblar i tradicional del país, amb música, notícies, comentaris,
de tot una miqueta, per posar-vos al dia i, això sí, sobretot,
passar una bona estona aquí, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui les salutacions a la Sílvia, al control de so, al que hi ha presentació servidor, l'Àngel,
i després, en el moment oportú, s'hi afegirà la Marta, amb el seu racó, el racó de la Marta.
Anem a començar, fem el nostre habitual resum de continguts de programa.
Començarem amb les sardanes noves, les sardanes també en competició musical, en aquest cas,
i sota el nom de sardana de l'any, quatre sardanes més, una nova eliminatoria,
i, si voleu votar, doncs tot això que aconseguirem col·laborar en triar la sardana més popular,
però, com a mínim, conèixer aquestes noves competicions.
I aquestes noves composicions, més exactament, sí, efectivament, en competició.
I és que el CAP manava cap al següent tema a destacar.
Aquesta final de Balaguer, que ja comentava inicialment,
on hi haurà, com deia, el boi millor de les colles de competició d'arreu del país,
a més a més, totes les de les comarques lleidatanes i d'altres,
que també voldran acompanyar-les a la categoria de lliures.
Més de 40 colles en competició, ballant a Balaguer,
i és un tema que ens comentarà, tant això com el que va passar la setmana passada,
ha passat, dia 1 de novembre, a Girona, al concurs de fires.
Ens ho comentarà, com deia la Marta, el seu racó, el racó de la Marta.
Parlarem de les festes de Sant Magí, o més que d'aquestes festes de Sant Martí,
de que alguns pobles, encara que sigui cap a final de temporada,
també celebren algunes ballades de sardanes.
La Fira Mediterrània, que es està celebrant aquest cap de setmana a Manresa,
on també hi té un paper important,
en el mig de la multitud de propostes que s'hi ofereixen,
la música per a Cobla.
I aquest dissabte, que es lliuren els Premis Capital de la Sardana.
Ara, ens damunt, la població que actualment ostenta aquest títol,
de fet, és la primera, encara que calgui considerar-la,
l'hereva de les antigues ciutats pobilles de la sardana.
Això, bàsicament, és el que us oferirem al programa,
això i més, tot allò que ens doni aquests gairebé 60 minuts de programa,
de l'un d'un seguit.
Ara anem a començar, doncs, amb la sardana de l'any.
Temps, doncs, per al concurs La Sardana de l'any,
que avui arriba a la sisena eliminatòria de l'edició d'aquest any.
Com sempre, es tracta de triar entre tothom
qui vulgui participar-hi la sardana més popular
entre les estrenades al llarg d'aquest 2013,
encara que les bases preveuen que també poden participar-hi
sardanes estrenades durant el desembre del 2012,
que no haguessin entrat en la selecció de l'edició anterior.
Es tracta, doncs, de donar oportunitats a tothom.
En tot cas, la primera fase eliminatòria s'ha de prellongar
fins al cap de setmana dels dies 18 i 19 de gener del 2014,
inclòs el tradicional parèntesi de dues setmanes
durant les festes nadalenques.
Ara, però, anem a escoltar les sardanes d'aquesta sisena eliminatòria,
primer amb la número 1, que interpreta la Cogla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era la primera sardana que posem a la vostra consideració aquesta setmana.
Entre ella i les altres tres que ara mateix escoltarem,
n'ha de sortir una de finalista, per la fase de semifinals, de fet.
de moment escoltem la sardana número 2, ara interpretada per la Cogla Amoga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
I quan ja tenim duos sardanes
de les que participen en aquesta eliminatòria
de la sardana de l'any,
veiem ara que va passar la setmana passada.
Es van rebre 414 vots,
dels quals 12 van ser nuls
i 402 vàlids.
Es van distribuir d'aquesta manera.
La sardana número 1 era Passant per Oceja,
de Galdric Vicenç, que va rebre 70 vots.
La número 2, la Cadena Humana,
de Jordi Paulín, va tenir 147.
La 3, a Tocar Ferro, d'Isabel Medina, 74 vots.
I la 4, Quina Amistat, amb admiració,
d'Aurora Bizantini, 111 vots.
Així, la que passa a les semifinals
és la número 2, la Cadena Humana,
de Jordi Paulín.
I escolta'm ara la sardana número 3 d'avui,
aquesta interpretada per la Cobla Sant Jordi.
i escolta'm ara la sardana número 3 d'avui,
de Jordi Paulín.
i escolta'm ara la sardana número 3 d'avui,
de Jordi Paulín.
i escolta'm ara la sardana número 3 d'avui,
de Jordi Paulín.
i escolta'm ara la sardana número 3 d'avui,
de Jordi Paulín.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tot seguit, abans d'escoltar l'última sardana d'aquesta sisena eliminatòria de la sardana de l'any, recordem que podeu votar a través de la pàgina web de la sardana de l'any,
www.lsda.cat, o bé a través del contestador del teléfono 93 319 76 37.
En tot cas, podeu votar a partir de demà dissabte, durant tot el dia, tot el diumenge i fins dilluns a les 14 hores.
Fins a les dues del migdia, en definitiva.
I la sardana número 4 també la interpreta la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha apuntat abans en concursos de colles,
cita important aquest diumenge a les 12.30 a Balaguer,
acabat ens ho comentarà la Marta,
però ara apuntem a l'agenda que serà la plaça del Mercadal
i hi haurà el campionat grans final A i final B,
campionat de la terra ferma i colles lliures,
amb la Cobla, vell Puig-Cobla,
i la setmana vinent una altra cita també important,
diumenge dia 17 a les 12.30 a Valls a la plaça del Pati,
el campionat a la vins,
el final campionat infantils,
final campionat juvenils, territorial comarques tarragonines
i colles lliures, en cas de mal temps,
cosa que malauradament succeeix la major part d'anys,
es faria a la sala Cursal,
un lloc prou ampli, però que en definitiva
no és el mateix que fer-ho allà a la plaça del Pati.
I actuarà en guany la Cobla Reu Jove.
En els bars us podem anunciar per dilluns,
dia 11 a les 5 de la tarda al Vendrell,
i el Teatre Àngel Guimarà,
amb una actuació de seccions infantils
dels esbars Vila del Vendrell,
d'en Saire de Calafell
i també l'esbart Olesà.
I finalment, l'apartat d'activitats diverses,
que igual que la setmana passada,
serà el més extens.
Començem el proper diumenge,
millor dit,
diumenge dia 17,
l'onzena diada sardanista de Rubí,
que la destaquem aquí
perquè hi ha unes quantes celebracions importants.
A les 12 del migdia,
a la plaça de Catalunya,
hi haurà ballada de sardanes
amb la Cobla Ciutat de Girona,
i a dos quartes de set de la tarda,
al Teatre Municipal La Sala.
Conjuntament,
l'esbar d'en Saire de Rubí
i el Foment de la Sardana de Rubí
organitzen una actuació en reconeixement
al seu fundador,
el doctor Josep Guardiet,
amb el triu del 90è aniversari de l'esbar,
90 anys d'un esbar realment important,
que ha fet història
i segueix fent-ne
com un dels capdavanters,
l'esbar d'en Saire de Rubí,
i també la celebració del 86è aniversari
del Foment sardanista.
També hi actuarà, en aquest cas,
a la tarda,
la Cobla Ciutat de Girona.
I dit això,
el que ja us comentàvem la setmana passada,
aquests dies,
des de dijous i fins diumenge,
la setzena Fira Mediterrània de Manresa.
Una programació realment amplíssima,
molt interessant,
molt suggerent,
i nosaltres,
com vam fer també divendres passat,
us fem un extracte
d'alguns dels actes
en els quals intervé
la Cobla
o algun dels instruments de Cobla.
Comencem
amb el duet
Tenora i Acordió,
sota el lema
Quartet Insòlit,
a la cirga,
un retrobament intimista,
ens diu el programa d'actes.
La Tenora i l'Acordió diatònic
són dos instruments
que van néixer pràcticament
a la mateixa època.
Ara, un segle i mig després,
es retroben en mans
d'aquest reconegut duet d'interprets,
Pere Pau Jiménez
i Jordi Molina,
en una visió intimista
i sorprenent
amb la participació
d'un quartet de cordes.
Això és avui mateix,
divendres, dia 8,
per a les 12 de la nit
a la sala al Cielo.
Per cert,
que abans,
a la tarda i al vespre,
el mateix Jordi Molina
haurà actuat
amb la companyia
de Vall Flamenc
de Sònia Sánchez
amb l'espectacle Temple,
allò que diem a vegades
de les barreges
a les combinacions
i res,
d'aquí una miqueta
tindreu un altre exemple
també vinculat
a la Fira Mediterrània
perquè escoltarem
un bon tema
que va en aquesta línia.
Abans, però,
recordem que
aquesta esbarca
que vam desmentar
ara mateix
i que celebra
90 aniversari,
l'esbarcdansària Rubí,
és present
a la Fira Mediterrània
amb l'espectacle
Festa 3,
una proposta
en la qual
l'esbarcdansària Rubí
posen escena
tres moments especials
de festa dansada,
un muntatge
de tres coreografies
diferenciades
que van dels valls
de les mestresses
i els segadors
a danses originàries
de les comarques
del Baix Llobregat
i el Vallès.
Serà aquest dissabte
a les 12 del migdia
a l'escenari Estrella.
I una cobla
que ja gairebé
està instal·lada
de la Fira Mediterrània.
Bromes a part,
dic que la cobla
Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona
ofereix l'espectacle
cobla 2.0.
Ells ho anuncien
com un espectacle
per trencar estereotips,
una nova proposta
escènico-musical
de visió moderna
pensada per trencar,
com deia això,
estereotips,
sense renunciar
a la seva característica
sonoritat.
Els 13 músics
interpretaran
diferents estils,
jazz,
fan,
hip-hop,
sansón francesa
i música contemporània
sense oblidar
els ritmes tradicionals.
això és el Teatre Conservatori
també dissabte
a les 11 del matí
i a la 1 del migdia.
I canviem
totalment d'estil,
el polifacètic
Marcel Casellas
sota el lema
House of Origin
farà de disc jockey.
Ell oferirà
entre grup i grup
diverses sessions
del que ha batejat
com a això,
House of Origin,
una manera original
de dir que punxarà
una fusió
de ritmes universals
sobre una base
de músiques
d'arrel catalanes
fetes amb instruments
de la terra.
Això també és el dissabte
a partir de les 2 quadres
de la nit
a l'escenari Estrella.
I finalment
un altre esbar,
l'esbar d'Ensaida
de Mollet.
En aquest cas,
el lema
Som dansa
de Llevan a Ponent,
un recorregut
per la diversitat lingüística
a partir d'audiovisuals
on s'escolten accents
de diversos territoris
de llengua catalana.
Aquest és l'argument
d'una nova proposta
coreogràfica
que el director
de l'esbar,
Eduard Peixoto,
descriu com un clam
per la unitat
de la llengua
a través de les danses.
Que estigueu interessats,
diumenge,
dia 10,
a les 6 de la tarda
a l'escenari Estrella.
I efectivament
la Fida Mediterrània
de Manresa
no es limita
a programar
tot un seguit
d'actuacions
més o menys
interessants
i ben escollides,
sinó que també
és lloc de debat,
un punt per lligar
acords i actuacions
i generar coses noves
o com a mínim
ajudar a algunes
de les moltes propostes
que sortosament
van sorgint
en aquest país.
Una d'aquestes produccions
més agosarades
i interessants
ha estat la que ha plegat
el guitarrista flamenc
Niño José Le
i la Cobra Sant Jordi.
Van actuar
a les passades festes
de la Mercè Barcelona
on es va donar a conèixer
el disc
enregistrat en directe
al Teatre Cursal
de Manresa
diumenge farà un any.
En aquest programa
ja els vam oferir
un tast
i mentrestant
hem pogut llegir
crítiques molt positives
en mitjans
i en firmes
que mai tracten
de la Cobra.
Allò curiós
és que tots
elogien l'experiment
i més d'un
fins i tot
reclamen
més protagonisme
per la Cobra
en el seu paper
d'autèntica Big Band
ja que allò
que realment
s'ofereix
en aquest espectacle
és una encertada
fusió de flamenc
jazz
i música catalana.
Potser el tema
més descriptiu
d'això
dels que podem trobar
el disc
és Tan Alt d'Estarz
un clàssic
de Bill Evans
extret de l'homenatge
que a Niña José Le
li havia retut
fa un temps
amb notable èxit
al Village Vanguard
de Nova York
una peça
ara enriquida
amb la cobla
i els arranjaments
de Joan Díaz
que s'afegeixen
al solista
i al seu esplèndic
grup de piano
saxo
baix bateria
i trompeta.
Sona així.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
i trompeta.
I lliguem aquella música
de jazz
amb aquesta sintonia
que també té
essència
jazzística
la sintonia
del racó
de la Marta.
Marta,
benvinguda al programa
novament.
Hola.
Ens has preparat
crec que avui
un parell
de qüestions
un parell
de temes.
A veure,
en primer lloc
una qüestió
de caire
diguem-ne musical.
Tu mateixa.
La Cobla
Lluïses
de Taradell
ha presentat
la seva col·laboració
amb el nou disc
del grup de música
pop infantil
Macedònia.
La Cobla
hi participarà
amb l'enregistrament
de la peça
Ballen
del seu nou disc
Flors
que per cert
després de la presentació
oficial
que tindrà lloc
el 14 de desembre
a l'Auditori
de Barcelona
també l'oferiran
al Palau de Congressos
de Tarragona
el dia 22 de desembre.
Era un tema
que ja s'havia publicat
i havia sortit
doncs mirar
en una nova versió
amb Cobla.
La composició Ballen
és del guitarrista
i representant
del grup
Dani Coma
i està adaptada
a la seva unió
amb la Cobla
pel compositor
i tibla
de la Lluïsus
Xavier Capdevila.
El disc
i la versió
de la cançó
es va gravar
el passat 12 d'octubre
als Estudis
Medusa
de Barcelona.
Encara no tenim
aquesta versió
amb Cobla
però no sé
si voleu recordar
com sonava
aquella cançó.
toca saig
i estan els dos brisant
es saludant
discretament
el cap de colla
els diu
espereu-vos un moment
s'han mirat
i ho han aprofitat
per donar-se
un paperet
ballant.
Ballant té una lletra
que explica
la història
d'amor
que neix
entre un nen
i una nena
que ballen
sardanes
a una colla.
El videoclip
es va gravar
amb la participació
de la colla
sardanista juvenil
de Torroella
de Montgrí
Montgrí 2000.
Aquesta cançó
la va presentar
el grup Macedoni
en primícia
al concurs
de sardanes
de la catedral
de Barcelona
l'any passat.
ensomiat
que ballen
abraçats
fent punts
lliures
d'amagats
el cap de colla
els diu
parelletes
que...
Anirem esperant
que arribi
aquesta versió
amb música
de Coblar.
Ara la Marta
ens té preparada
una crònica
més aviat
en primer lloc
de qualcom
que va passar
fa uns dies.
El passat dia 1 de novembre
tres colles
de l'agrupació
sardanista
Tarragona
Dança
van viatjar a Girona
per tal de participar
al concurs
de les fires
d'aquella ciutat.
Era vàlid
per als campionats
juvenil
i infantil.
De manera
que es van establir
les classificacions
amb les quals
aquestes colles
aniran
a la final de valls
el proper dia
17 de novembre.
Anem a veure
com van anar
les coses, Marta.
Pel que fa
a les colles
infantils
a Girona
va quedar
en primer lloc
la colla
Estel de les Gavarres
de Caçada a la Selva.
Segona
la colla
Guspira
de Lleida.
Tercera
Petits
Tarragona
Dança
de Tarragona.
La teva.
Sí.
Quarta
Petits
Galsaran
de Rubí
i cinquena
Petits
Laietans
de Barcelona.
I què passa
amb la classificació?
De moment
a la classificació
general
la colla
Estel de les Gavarres
és primera
amb 5 punts.
La segueix
Petits
Tarragona
Dança
amb 10,
Guspira
amb 12,
Petits
Galsaran
amb 16
i Petits
Laietans
amb 23.
Així que la cosa
està emocionant
fins al concurs
de Valls.
I l'altra colla
tarragonina
era la colla
juvenil.
A veure què va passar.
En juvenils
a Girona
les colles
van quedar
amb el mateix ordre
que hi ha
a la classificació
general
que és la que us diré
ara.
En primer lloc
hi ha la colla
Cabirols
de Sabadell
amb 5 punts.
En segon lloc
estan empatades
les colles
Montgrí 2000
de Torruella
de Montgrí
i Nova Tarragona
Dança
de Tarragona
amb 12 punts
i mig.
Finalment
en quart lloc
hi ha la colla
Somni
de Lleida
amb 18 punts.
També
les juvenils
la cita
a Valls
la setmana
següent
però no eren
les úniques
colles
que hi havia
a Girona.
El millor resultat
de la jornada
de les colles
de Tarragona
el va aconseguir
la colla
Lavina
Txarinola
encara que ballava
com a lliure.
Va obtenir
el primer lloc
davant de les colles
Quixalla
Galsaran
de Rubí
Menuts
Laietans
de Barcelona
i els Gíngols
de Folgaroles.
Molt bé
els més petitots
van aconseguir
un primer lloc
que no era de campionat
però vaja
hi havia tot un grapat
de colles
i les van passar totes
molt bé
va valdrà pena
el viatge
a Girona
i em sembla
que també s'ho va passar bé
perquè vau aprofitar
per anar a Fires
a que sí
molt bé
veieu-sup la cara
que posa
em sembla
que té més coses
perdent-nos la Marta.
Ara, aquest diumenge
qui té un compromís important
és la colla
gran de l'agrupació
la Terraona
Dança.
A Balaguer
es ballarà
a la final
de la seva categoria
on si no hi ha sorpreses
es proclamarà
campiona
de Catalunya
la colla
la colla Violetes
del Bosch
subcampiona
la colla
Mare Nostrum
les dues
de Barcelona
i això
és el més important
per als tarragonins
la Tarragona
Dança
farà podi
per primera vegada
a la seva història
i a la de les colles
de Tarragona
si es confirma
el seu tercer lloc.
Molt bé
fruit de
ens consta
que de treballar molt
d'assejar molt
de posar-hi moltes ganes
i això s'ha de notar
i estan aconseguit
molt bons resultats
i fent ja
començant
a fer pessigolles
aquestes colles
ja que fa molts anys
que
acaparan
els primers llocs
jo crec que el futur
pot ser molt interessant
amb aquests d'ençaires
i els que segueixen darrere
aquestes colles
doncs de categories
inferiors
en edat
però que van
com veieu
van apretant
en darrere.
A Balaguer
també hi ballarem
com a llibres
la colla juvenil
petits
terraona dansa
i la lavina
xerinola.
Que en definitiva
vindrà a ser
com un assaig
no?
De cara
a valls
tot i que
esperem que també
aconseguiu
molt bons resultats
a Marta
la teva
petits
terraona dansa
i els més petitots
petitots
amb carinyo
això
de la colla
xerinola
gràcies Marta
un cop més
i que balleu
molt bé
i molt a gust
ara tornem a la música
podríem escoltar
una sardana
d'un gran compositor
que ens agrada
programar sovint
el Manuel Sedarer Puigferrer
avui però
serà una sardana
que no s'ha interpretat
gaires vegades
encara que creiem
que mereix
que els sardanistes
la ballin
i l'escoltin
com altres títols
del mateix autor
de fet és quelcom
que passa amb diverses sardanes
de l'última època
de Puigferrer
aquesta
anomenada
la Torreta del Castell
data de l'any 1993
i la va dedicar
a la plec
de Malgrat de Mar
ens l'ofereix
la cobla salvatana
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
la torreta del Castell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estat part!
Ens va convertint la primera kalc yüzdenveria de Ràdio Girona on designedloperia la major part de la seva carrera.
L'any 1942, en plena dictadura franquista, va impulsar Nostra Dansa, un programa de Gada da Informació sardanista i un dels primers que es feia en català després de la Guerra Civil.
Vores el presentaria durant més de 60 anys, tot un rècord difícil d'igualar.
i tot després d'haver-se jubilat.
A més, també va col·laborar durant 14 anys
amb el diari de Girona, amb la columna
setmanal Fidels a la Rodona,
dedicada al món sardanístic. La seva passió
per aquesta dansa no es limitava a la feina,
sinó que la va promoure activament,
tot impulsant la creació de l'apleg de la
sardana de Girona, trobades sardanistes
infantils i participant activament
a la gestació de la mostra Girona
a temps de flors. Molt apreciada pel món
sardanista, se li han dedicat diverses sardanes,
com Francina, de Francesc Marrós,
sens dubte la més pòpula de totes,
Francina Dolce, veu de la sardana de Lluís Durant
o a Francina de Joan Lluís Moraleda.
Entre els nombrosos guardons
i homenatges que va rebre destacant
la medalla de plata al mèrit del treball, el 1974,
la medalla al mèrit sardanista
del 1984,
el Premi Nacional de Cultura Popular
de la Generalitat, el 1994,
i la greu de Sant Jordi, el 2008,
entre molts altres.
Fins i tot va aparèixer el llibre dels rècords Guinness
per la seva continuïtat a la ràdio.
I acabem aquest apartat anant a Reus,
perquè des d'avui i fins al dia 5 de desembre
al Museu de Reus, a l'espai del Raval de Santa Anna,
acull l'exposició Josep Maria Bages-Gensà,
un artista polifacètic.
La mostra presenta 170 caricatures
de personatges locals i de forants,
però val la pena recordar allò que ja indica
el títol de l'exposició,
que Josep Maria Bages va treballar
en molts altres camps artístics,
entre els quals la composició de sardanes.
Alguns dels seus títols van arribar a ser força populars,
com Paret Ganxet, tot un himne per als sardanistes reusencs,
els que són del camp,
diuixant la sardana,
o els campanars del Baix Camp, entre altres.
Nascut a Riudoms el 1924,
va viure gran part de la seva vida a Reus,
ciutat on va morir el 1991.
De jove, però, havia treballat a Tarragona
i fins i tot va recollir la melodia dels Dames i Vells
en una de les seves composicions.
L'exposició també intentarà mostrar
les altres facetes artístiques d'en Josep Maria Bages,
com ara la seva tasca com a decorador,
cantant i bateria d'orquestra de ball,
o fins i tot com a cineasta.
I la següent sardana,
sardana que escoltarem ara,
és d'un d'aquells autors que potser han tingut
certa incidència en unes comarques molt concretes,
però malgrat que en ocasions es tracti de bons músics,
la seva tasca no ha transcendit gaire la resta del país.
Es tracta de Josep Corangla,
que sembla que durant molts anys
va ser un element essencial per a la vida musical
de les comarques del Baix i del Berguedà.
Va escriure unes 40 sardanes,
alguna de les quals va ser premiada en concursos,
com la que ara ens interpreta la cobla mediterrània,
guardonada l'any 1966 a Andorra.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
El seu nom és, tot just, Andorra, terra d'encís.
I ràpidament, perquè el temps se'ns està acabant, anem amb alguna xafarderia.
I ens situem, altra vegada, al concurs de Girona de l'altre dia.
No és nou d'ara, però segur que els que potser no estan tan acostumats
a anar als concursos de les comarques gironines, sí que els hauria de sorprendre.
És que a les colles del campionat territorial d'allí, a més a més de ballar a les sardanes,
han de preparar una mena de coreografia.
Ells en diuen un galop, però el galop de ball no t'ha recaure amb els galops habituals.
Suposo que, no sé si et va sobtar Marta, tu que hi vas anar, al concurs de Girona,
te'n recordes que van fer aquelles coreografies a les colles d'allí, de Girona?
Sí.
Perquè sí, va ser... Bé, cada una havia de fer una coreografia
que a vegades no tenia res a veure amb el sardà, ni molt menys, i la música tampoc.
Bé, el que ens va cridar l'atenció també és que una de les colles,
i diguem això, tant de curiositat com toca a les xafarderies,
que l'Aroda Goges, que celebrava el 25 aniversari,
va preparar això, una mena de combinat barreja de músiques,
però posant-hi una lletra pròpia, on venien a dir que ja fa 25 anys,
que ballem tots junts, etcètera, etcètera,
van repartir la lletra entre la gent perquè s'hi volgués animar,
doncs això, cantar-la amb ells.
Hi havia una part enregistrada, de veu,
estava cantada per ells mateixos, els balladors,
on tothom s'hi podia afegir curiositats.
I potser amb aquell tema, doncs, que sembla que cada vegada
està enriquint més de barrejar, de fer experiments i tot això,
doncs sembla que està arribant també a músics d'aquí,
de les comarques terrenines.
Les xafarderies, que hi ha uns quants músics d'una de les cobles
a aquestes comarques, que s'han animat a muntar un quintet
a partir de la seva coble amb uns quants dels instruments
i provar de fer coses diferents.
Flavial i tambor i tibla, tenora, trompeta i fiscorn.
Sembla que fins i tot parlen de fer la presentació el proper mes de maig.
De moment és el que els que us podem dir.
Ràpidament anem a textos, que ja sabeu que de vegades
també tenen molt de xafarderies.
I, sobretot, té moltes xafarderies
des que parem atenció amb les xarxes socials.
Per exemple, el Twitter aquests dies,
en principi no tindria res a veure amb Sardanes,
o sí que diria que ell.
El Fernando López llegim que diu
En tempos de web, cada autor que publica, cada director que rueda,
cada actor que estrena, és una victòria.
L'arte siempre puede vas.
I això, amb aquest esperit optimista, malgrat tot,
i podríem afegir que cada vegada que en veiem alguna,
doncs sempre el guanyem, almenys de moment.
I llegim un missatge, també al Twitter,
del Bartolomé Bruguès, que diu
Fa macarrons i ballar Sardanes, com ha de ser?
D'entrada sobtava, però aviat ho vam veure.
Es referia a l'últim programa del Convidat,
on el personatge protagonista era la mare dels germans Roca,
els cuiners, que en un moment del programa
anaven a ballar Sardanes.
Potser el moment no era massa encertat,
en la meva opinió que van triar,
però ja està bé que surtin a Sardanes
un programa com aquest.
Però sempre hi ha algú que busca les pessigolles
i alguna tal, la marquesa, deia
Quina sort, jo només amb tres minuts de Sardanes
ja he agafat mal de cap.
I després, al veure que ningú li donava la raó,
diu El ball regional més horrorós que s'inventen mai
o les Sardanes són tan ridícules amb un altre missatge.
Re, el positiu és que van seguir tot un munt de missatges
i tots més aviat, diguem-ne, de caire positiu.
I anem abraujant, com deia, el temps s'estira a sobre
i passem al Facebook.
La gent de la Bisbal Jove, fa poc ens anunciaven
un projecte nou amb el grup Laiaia,
doncs ara l'últim missatge d'ahir.
Us presentem el cartell oficial del projecte
Laiaia i la Cobra Bisbal Jove, entrades ja a la venda.
I efectivament el cartell ens diu que el dia 21 de març del 2014
l'Auditori de Barcelona diu a Torga,
això diu el cartell, a les cançons del nou disc del trius
on és la màgia, una nova mirada,
convertint el so de ral tradicional
que es amplifica el timbre de la Cobra
amb una proposta absolutament moderna
i atractiva per al públic actual.
Això serà dins la programació del Festival Barna Sants 2014
amb uns arranjaments de la Xavi Molina,
Laiaia i la Cobra Bisbal Jove.
Ja que ens parlàvem d'un cartell,
si esteu, volteu per les xarxes,
no us perdeu el cartell de la final de Valls.
També molt, molt encertat,
molt, diguem-ne, modern,
com a protagonista d'una de les dansaires
de la colla Tarragona dansa.
Res, podem arribar a dos quarts de deu de la nit
i hora d'acabar,
emplaçar-vos pel proper programa
de l'1, 2 i seguit.
Divendres vinent,
ens parlarem com anant les coses a Balaguer.
Passeu molt bé.
Gràcies.