Si vols veure la vida amb esperança
Escolta Porta a l'Esperança
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí
a Tarragona Ràdio
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona
Porta a l'Esperança
Obre la teva porta a l'Esperança
Molt bon dia amics i amigues que ens escolteu aquest matí
Benvinguts a Porta a l'Esperança
Amor, inexplicable
Tu vida desde la cruz
Tu y el sol por siempre
En tu misericordia
Necesitabilidades de amor
Tu gran amor
Es que no podré decidir por qué en ti
Te seguiré mi alabanza
Te daré Jesús
Por ti, por ti, lo creo
Soy todo
Solo a ti
Mi alabanza
Toda mi alabanza
Por ti, por ti
Es porque en vivo
Te daré
Todo lo que soy
Toda mi alabanza
Tu gran amor
Amor, inexplicable
Tu vida desde la cruz
Tu y el sol por siempre
En tu misericordia
Me distebilidades de amor
Tu gran amor
Tu gran amor
Es que no podré decidir por qué en vivo
Porque en vivo
Porque en vivo
Tu gran amor
Te seguiré mi alabanza
Te daré
Jesús
Por ti, por ti
Por ti, por ti
Lo creo todo
Solo a ti
Mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Por ti, por ti
Es porque en vivo
Te daré
Con todo lo que soy
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Toda mi alabanza
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí
Benvinguts al programa Porta l'Esperança
L'únic programa de ràdio de la ciutat
Que té per objectiu
Fer arribar a tothom la paraula de Déu
Que és la Bíblia
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona
Situada al carrer Monestir de Poblet, número 7
I ens trobem als estudis, el Samuel Garcia, bon dia
Hola, bon dia Damaris
També bon dia a Israel Revert, que també està amb nosaltres
Bon dia
També tenim l'Albert Marcos
Hola, bon dia Damaris
Els controls tenim l'Alejando Martínez
I jo, Damaris Romeu, que us parla
Avui parlarem i comentarem una pel·lícula
Que molts de vosaltres haureu sentit anunciar en els últims mesos
I que ara mateix la estan donant a molts cinemes
La pel·lícula és El Hobbit
Una pel·lícula de ciència-ficció
Que trobem dintre de la literatura fantàstica
I que podrem debatre sobre alguns dels temes que es tracta
Però sempre, com fem abans, d'endinsar-nos en un tema
Doncs sentirem una cançó
La pel·lícula és El Hobbit
La pel·lícula és El Hobbit
La pel·lícula és El Hobbit
La pel·lícula és El Hobbit
Querel fantàstic
La pel·lícula és El Hobbit
David
Modal
El Hobbit
Elismanic
Querel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de fet, la seva professió era universitari, ella filòleg i novelista,
i si no m'equivoco, o la va escriure o la va editar el 1937, el llibre del Hobbit.
Com heu dit al principi, val la pena remarcar que és literatura fantàstica, infantil.
Però el seu col·lega, que era el C.S. Lewis, va dir quan va llegir aquell llibre,
perquè es deixaven llegir abans les novel·les que escrivien abans de publicar-les, va dir una cosa molt interessant.
Diu el Hobbit, diu Lewis, és un llibre infantil,
només en el sentit que és un llibre de fantasia que capta ràpidament l'infant,
o sigui que veu que són aventures i que hi ha personatges animats,
però que quan la llegeix també un adult pot arribar a captar també, d'alguna manera, reflexions que són profundes,
que estan dintre de la història, que aconsegueixen ensenyar coses tant a nivell familiar,
però també coses que són certes, que pots aplicar a la realitat,
i que són principis també que pots, d'alguna manera, extreure de la història, encara que sigui fantasia.
Com heu comentat el Tolkien, la va escriure per intentar ensenyar una mica als infants,
però com li va poder vindre aquesta idea d'escriure aquest llibre tan fantàstic i que realment és un conte?
A veure, com hem dit era professor i per el que diuen a la seva biografia no li agradava corregir exàmens.
I es veu que mentre estava un d'aquells estius que estava corregint exàmens,
doncs va veure una catifa que tenia un forat.
I el tio va començar a agafar un paper en blanc i va dir que allò era una terra on vivien uns hòbits.
Li va sorgir la idea per aquella imatge que va extreure.
I la veritat és que va començar tot així, no?
Va voler, d'alguna manera, no sé si estàs d'acord i saïes,
però va voler traslladar el seu entorn o el que ell observava a la seva societat d'una manera a la literatura fantàstica.
Bueno, fa molts anys, no? A més, va escriure aquest llibre en una època que, clar, l'any 36 heu dit que es va publicar.
Sí, l'any 36, exacte.
O sigui, una mica abans de la guerra i no sé.
De fet, el senyor dels anells, que són els llibres que van abans,
Tolkien els va escriure durant la guerra i els enviava als seus fills que estaven al front.
Exacte.
Era una època convulsa, també era la revolució industrial i tecnològica
i també pel que he llegit estava bastant en contra de tot això
i es va voler abstraure de tot aquest moviment industrial, de la classe política també.
i suposo que això té a veure amb el que és el taranà dels hobbits, no?
Que suposo que ara podrem...
Sí, és el que anava a preguntar. Un hobbit, clar, per a Tolkien què és un hobbit, no?
Què representa per a Tolkien un hobbit?
Bueno, principalment un hobbit per a Tolkien representa una persona molt acomodada
que té una vida sense... bueno, en què és ja en la literatura sense aventures.
que no...
Una vida tranquil·la, no?
Sí, una vida molt tranquil·la, no?
O acomodada...
Una vida molt tranquil·la, molt acomodada, que no... sense sobressals, no?
i que no... com que no rep els efectes del món exterior.
Vale, com si ahir ja et diguéssim.
Sí, molt aïllat.
Una mica la idea és la que comentava abans.
És el fet de... ell no estava d'acord amb el que succeïa al seu voltant, no?
i d'alguna manera ell va voler...
Com aïllar-se.
Exacte, aïllar-se, crear un món una mica ideal que a ell li hagués agradat viure, no?
I com diu l'Isaías, doncs viu en un entorn tranquil, no?
Senzill, i és el que ell també buscava d'alguna manera, no?
i la comarca, que podríem dir que és aquest lloc.
Com podem traslladar aquest món imaginari a la nostra realitat?
Creieu que és possible?
Bueno, Tolkien, com he dit, desconfiava molt de tot el que passava al seu voltant.
De fet, ell menyspreava tant els amensos moderns que estava tenint a l'època
com també rebutjava la tecnologia. De fet, es diu que ell no tenia ni televisió.
Començava a sortir el tema de la televisió.
Bueno, ell va viure fins a l'any 70, potser, no? Més o menys, no?
Doncs fins i tot quan va començar a sortir la televisió, tot això ell no tenia casa.
O sigui, de fet, estava molt exempt del que succeïa al seu voltant.
No li interessaven gens els negocis.
I això jo crec que es veu reflectit a la comarca, en aquest sentit, no?
Per el que he comentat, que és un lloc que sembla que estigui fora de...
Sí, aïllat del món.
Aïllat del món, no?
Sí, molt tranquil, no? És com...
Aïllat de la terra mitjana o alguna cosa així, no?
Sí, sí, està allunyat de la terra mitjana, sí.
Jo crec, no sé, que ens podem identificar una mica amb el tema d'aquesta comarca.
Perquè d'alguna manera, com a cristians...
Sí, moltes vegades nosaltres mateixos ens aïllem, no?
i que ens quedem en el nostre món, no?
I sembla que estiguem apartats del que és el món, del que fan i del seu pensament, no?
Sí que podem trobar similituds amb la comarca, no?
I és important el fet que sí que tenim una identitat com a cristians,
tenim les nostres arrels, sabem en què creiem, no?
Però això, com deies tu, no ens ha d'acomodar al nostre entorn,
sinó que també vivim envoltats d'altres realitats que són importants, no?
I, de fet, això es veurà en les diferents històries, no?
En aquestes aventures que faran, no?
Que jo no sé si suposa per ells algun problema, no?
El sortir fora de la comarca, en aquest sentit.
En el que és la cultura dels hobbits, no?
Doncs sortir fora no és un costum d'aquesta raça, no?
De la seva cultura, no?
Llavors, aventurar-se a aquestes terres és una cosa inaudita.
Una cosa estranya.
Perillosa, potser.
Perillosa, també, sí.
Clar.
Doncs un dels personatges que parlem, que surt en la pel·lícula,
que és el personatge principal dels hobbits, és el Bilbo.
Què ens podeu dir sobre aquest hobbit que viu en aquesta comarca tan aïllada, tan aïllada,
però que, clar, li fa por el que hi ha més enllà de la seva comarca.
A ell li fa por sortir més enllà.
A millor s'endinsa una mica, però més enllà ja no.
Surt això a la pel·lícula, no?
Quina semblança té el Bilbo amb nosaltres?
Com hem dit, el Bilbo, que és un hobbit, és una persona que sempre ha estat a la seva terra,
ha estat aïllada, ha estat amb els seus companys, no?
I no coneix una altra cosa.
Tots saben que existeix aquest món, però ningú s'aventura a veure, a explorar-lo, no?
A veure com és, no?
I llavors, al principi de la història, doncs, s'ofereix, no?
Aquesta oportunitat, i al principi ell la rebutja.
Ell la rebutja directament, però després pensa i fer un...
Doncs també tenir confiança i fer cega, no?
Doncs aventurar-se i veure el que és el món, no?
I poder tenir aquestes aventures i poder veure el que és realment tota la Terra.
En aquest sentit, i jo crec que és important perquè hi podem veure la semblança
perquè nosaltres de vegades estem sempre cap endins, no?
Però sabem que està el món, no?
I crec que de vegades també hem de fer front als nostres temors,
hem de tenir la fe suficient per sortir i per veure el que és el món i enfrontar-nos a ell.
A mi el que em crida l'atenció, que també passa després quan s'escriu El senyor dels anells, no?
És la importància o també el fet nuclear d'aquest anell, no?
En aquest sentit, no sé quina és l'experiència que té Bilbo amb l'anell, no?
Bé, el que és la història del Hobbit, no? És que ell troba l'anell, no?
I és curiós com totes les coses que li passen, no? Sembla sort, no? Sembla casualitat.
Sí, sembla casualitat i a més ho diu, a l'obra literària ho diu, és sort, no?
Però realment es pot veure que quan troba l'anell, quan ja estem a la història del Senyor dels anells,
doncs no és... no diu... que bé, a l'obra literària li diu Gandalf a Frodo, no?
perquè estaves destinat a trobar l'anell, no? Llavors no ha sigut una... no ha sigut sort, no ha sigut una casualitat, sinó que tot el que ha passat ha sigut per trobar l'anell i per destruir-lo.
Perquè realment, bé, el que representa l'anell, no? Seria en aquest sentit el pecat, no?
Exacte. El mal, sí. És maligne, és un gran poder, no? I s'ha de destruir en aquest sentit, no? I tot el que passa és perquè això pugui ser.
A més, em sobte, el poder que té aquest anell i l'atracció que produeix, no només amb Bilbo, sinó després també quan veiem el Senyor dels anells amb el Frodo, no?
És aquesta atracció que no vols que... no vol que ningú li agafi i aquesta dependència que té davant ell, no?
A més, el poder que dona de la invisibilitat. Curiós, no? Pensem a vegades també, com a éssers humans, que el pecat o la maldat no ens influeix absolutament per res, no?
I que no existeix, ni tan sols existeix. I que ens dona aquell poder per fer el que vulguem sense cap conseqüència, no?
Sí, exacte. I a més, no només és atragent, sinó que a més tendint-se en un món que potser no et dones compte, però que és cada vegada més oscur, més...
Més fosc, més fosc, no?
Sí, perquè durant el Senyor dels anells es veu un canvi, no?, en el Frodo, des del principi de la pel·lícula fins al final, no?
Perquè aquest anell, el poder que té, no?, te transforma, te transforma però per malament, no? Perquè és pecat.
Exacte. I es veu un... que porta una càrrega, la càrrega del pecat, no?, la portes, no?, fins que aconseguis destruir-lo.
Però hi ha una transformació d'aquest personatge, també, no?, del Frodo.
Jo crec que ens podem veure, estic d'acord amb el que comentà l'Isaías, no?,
ens podem veure reflectits en aquest personatge, en el Bilbo, en aquesta necessitat també que té ell d'alliberar-se de la seva vida còmoda,
de la seva vida segura, predictible, no?, perquè tampoc passa res que pugui ser sorpresa per ells, no?,
ho tenen com... sembla una vida molt controlada.
Sí, o monota, vull dir, és tot una mica rutinària.
Sí, molt rutinària, no hi ha res que ens pugui sorprendre, no?
Sí.
I hi ha una necessitat, també, en aquest sentit, per part d'ell, no?
I lligant, em recordava una mica que el que deies tu, no?, que no hi ha res per casualitat, no?,
sempre hi ha un motiu o hi ha un propòsit, no?
I recordar el fet d'Abram, que també ens explica la Bíblia, no?,
quan Déu té un propòsit, ell, evidentment, estava molt bé on estava, no?,
i quan el crida a Déu, li diu, mira, ara deixa't tot el que tens,
podríem dir, deixa la comarca, no?,
i ara surt a la terra que jo et diré, no?, i ha de fer-ho per fer, no?,
és aquesta fe que comentaves tu abans, no?,
i d'alguna manera el que ens demana Déu és això, no?,
hi ha un destí molt concret, i jo no sé si en aquestes aventures que té el Bilbo
hi ha alguna muntanya, no?, del destí o alguna cosa així,
o hi ha un lloc on ell ha d'anar, no?, dintre de...
hi ha un propòsit en totes les aventures que ell fa, no?,
i Déu també té un propòsit per a cadascú de nosaltres
que no és altre que arribem al destí, no?, i el destí està amb ell,
i que rebutgem el d'anell, no?, i que d'alguna manera puguem viure per sempre, no?,
reconciliar-nos amb ell.
Sí, i ja per acabar, s'han escrit molts llibres i comentaris sobre el Hobbit,
i un d'ells el va escriure el professor David Brown i el va titular
El món cristià del Hobbit.
Realment hi ha una visió del cristianisme a la novel·la de Tolkien
i quina és l'essència del missatge que ha volgut transmetre?
Bé, jo crec que l'obra de Tolkien, doncs, té molt sentit, molt propòsit, no?,
i també ho podem aplicar a la nostra vida cristiana en el sentit de,
bé, com deia abans, doncs, en aquesta vida còmode que portem, no?,
i que sí que hem de sortir fora, sí que hem de tenir la curiositat, no?,
en realitat, és important, aquestes inquietuds de poder sortir fora,
també de poder parlar a la gent de Déu, no?,
i també s'ha de ser valent, s'ha de tenir aquesta força de voluntat, no?
Sí, perquè a més vindran dificultats, o sigui, no serà fàcil.
Aquesta travessia, no?, fins que arriben allà,
després amb el senyor dels anells que arriben a Mordor, no?, no sé com sé dir.
Sí, a Mordor.
Doncs, no hi ha, són tot dificultats, no?
Sí, però bé, són dificultats, però realment, i abans ho deia, no?,
que es posa com a sort, no?, a l'obra literària,
però realment és providència, no?, és realment que tot té un motiu, no?,
i realment, tant Bilbo com Frodo, no?, tenen aquesta fe i aquesta confiança, no?,
encara que ells no siguin molt poderosos, no siguin tan valents com els altres guerrers, no?,
però, bueno, però és, hi ha una, hi ha un vers, un verset, no?,
que diu que els mansos heredaran la terra, no?, i realment és un...
es pot veure una similitud si realment un símbol, no?, en el que és, no?, aquest vers, no?,
en tant, en els hobbits, no?, en Frodo i...
Sí, perquè són gent menuda, no?, i encara que nosaltres ens pensem,
a vegades que podem ser persones que no fem res, no?,
doncs tenim la fe, no?, per fer coses, no?, i això és més o més, no?,
és la similitud, també, una mica, del hobby, que són menuts i del que deia l'Isaías, no?,
que els mansos, que són més mansos, no?, heredaran, no?,
llavors, clar...
Però en aquest sentit són purs del seu cor, és molt pur.
Del cor és pur, sí, són...
Jo crec que hi ha detalls, no?, a veure, no podem dir que és una alegoria radical, no?,
del que és el cristianisme, o sigui, no va pensar tampoc en fer una alegoria exacta
en un món fantàstic del que és el cristianisme, no?,
però sí que la fe de Tolkien es veu molt reflectida, no?,
amb molts detalls, i a mi em sobta molt el fet de com, per un costat, el poder, la riquesa,
d'alguna manera corrompen, no?, hi ha una corrupció total en el que és la Terra Mitjana,
en contrast amb aquesta gent, no?, amb els hobbits, que com dius, són gent senzilla, no?,
que en principi tampoc té una malícia desmesurada, com pot trobar a la Terra Mitjana, no?,
i la necessitat que sigui una persona humil, petita, com dèieu vosaltres, no?,
que sembla que sigui inofensiva, no?, que sigui poc valenta,
dona la sensació que és poc valenta, no?,
que sigui l'escollida perquè aquell anell sigui destruït, no?,
i això també ens parla molt de quina ha de ser la nostra actitud, no?,
és molt difícil heretar la Terra, com tu deies, sense aquesta humilitat,
sense aquest d'anar dintre de la persona, no?,
i m'ha agradat també molt la simbologia que hi ha entre la lluita de la llum i les tenebres.
Comentaves fa poc, no?, que és un món fosc, o que hi ha...
I precisament el que prevaleix al final és aquesta llum, no?,
o sigui el bé per sobre del mal, i crec que també és una de les qüestions que podem veure, no?,
en tota aquesta saga també d'aquesta literatura de Tolkien,
com reflecteix també aquesta realitat que nosaltres vivim, perquè vivim en una lluita, no?,
i el pecat, aquest anell, doncs d'alguna manera tots els desitgem i ens fa veure més enllà del que és real.
I la realitat és aquesta, no?, és que hi ha un lloc on realment pot desaparèixer,
i desapareixerà tot aquest mal, no?, i que és amb Déu.
Jo crec que és la gran lecció, lliçó, no?, que podem extreure de tot això, no?,
i sobretot jo crec que es veu el tema de la salvació.
No sé si estàs tu d'acord amb això, però hi ha detalls en què realment queda alliberada la terra, no?,
quan aquell anell s'ha destruït, no?, i se salva la... no només la comarca, jo...
Bueno, salva tota la terra.
Exacte.
Perquè és el mal, no?, és el mal pur, no?,
que és contra tots, contra totes les races, no?,
Exactament.
En aquest sentit.
i jo crec que és aquesta la crida, no?, que continua fent Déu.
És qui ens ha creat, nosaltres som les criatures,
i ell vol reconciliar, doncs, aquesta relació que teníem amb ell,
però que es va trencar perquè només volíem i desitjaven l'anell, no?
I ens dona l'oportunitat de poder reconciliar-nos un cop més amb Déu, no?,
i gaudir d'aquesta llibertat, i no és clavitud que dóna l'anell,
sinó d'aquesta llibertat de poder viure en pau, en tranquil·litat,
de poder arribar a la comarca un altre cop i continuar la nostra vida, no?
Molt bé.
Doncs fins aquí el programa d'avui.
Ha estat molt ament en sentit, molt participatiu.
Esperem que us hagi agradat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest matí,
i que el tema i les cançons que heu escoltat hagin estat al vostre interès.
Si voleu contactar amb el programa de Porta l'Esperança per a qualsevol qüestió,
podeu deixar el missatge gravat al nostre contestat automàtic.
El número de telèfon és al 977 24 24 08.
També ens podeu fer arribar la vostra opinió mitjançant un missatge de correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança, iglesia arroba iglesiadetarragona.com.
I si vols fer-nos, ens pots fer una visita i tens dues opcions.
Una és fer-nos una visita virtual i tens a la teva disposició la plana web de l'Església
que és www.iglesiadetarragona.com.
O ens pots fer una visita personal a la nostra Església,
que està situada al carrer Bonestir de Poblet número 7.
L'horari de culta és els diumenges a dos quarts de 12 del matí.
I esteu convidats.
Doncs res més per avui.
Si Déu vol, ens trobarem de nou el proper diumenge als Estudis de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança, un programa de ràdio que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Que Déu us beneixi.
Cantaré de su amor por siempre.
Cantaré de su amor por siempre.
Cantaré de su amor por siempre.
Cantaré de su amor por siempre.
Cantaré de su amor por siempre.