Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba nació
Desde Tarragona Radio
Donem pas al programa 483D
Habaneras desde el balcón
Con el viento en libertad
Entre las barcas cuando pasa el amor
No du la fúria de crits ni besades
L'amor que pasa a la vora del mar
És blau verdós i flexible
Com l'aigua
Entre las barcas cuando pasa el amor
No s'ha vestit de passades molt llargues
L'amor que pasa a la vora del mar
L'amor que pasa a la vora del mar
Corre filet de pisar i mullada
Perquè a la platja hi arribi l'amor
Hi arribi l'amor
I hem de tenir una miqueta de calma
I una gavina pel cel a dormir
I una gavina pel cel a dormir
I una gavina i una aigua ben blana
I una aigua ben blana
Perquè la platja hi estigui a grà
I una aigua ben blana
I una aigua ben blana
L'amor que pasa a la vora del mar
Va suspirant per les nits estrellades
L'amor que passa a la vora del mar
Vol que les llistes allungui la barca
Vola la vela una mica de vent
Però té poc de sentir les onades
Vol una galta que es deixi besar
Però que hi posi una certa recança
L'amor que es diu a la vora del mar
És un amor de molt poques paraules
Com una galta que apunta en el cel
L'amor tranquil s'hi apunit a la tarda
Rans de la cara s'esgoixa l'aire
Al camp dels grills ens arriba a la platja
I el cant dels grills ens arriba a la platja
Entre les barques quan passa l'amor
Quan passa l'amor
No vol ni flors, ni afecs, ni rialles
Ni afecs, ni rialles
L'amor que passa a la vora del mar
I és un sospir que batega com l'aigua
Que s'hi percaixi amb una punta de groc
Si xista el vent i si trona i si llanta
L'amor que passa a la vora del mar
Escoruguit va fugint de la platja
L'amor que passa a la vora del mar
Vol de totes justes de llum i la barca
Vol a la vela una mica de vell
Però t'he podes sentir
L'amor que passa a la vora del mar
Entre les barques de Josep Maria Sagarra, la lletra
Salvador Dabao, la música interpretada per Habana Chica
en el seu treball clarellà del 2008
I ara serà el grup Bufa Marinada
Marinada també en alguns moments es van dir
Però en aquest concretament Bufa Marinada
I ens interpreten de Serrat i de Salvador Dabao també
La música del mateix persona
I la lletra de Maria Serrat
No confondre perquè haia dit Serrat
I el títol L'àvia i el mar
Llora d'hivern, cel de tempesta
I l'àvia amb el cor cansat
A través de la finestra
Mira el mar
Mira el mar
Mira el mar
Enfort
És mal
Tots
Fem puntes de coixí
Revir
El món passat
Que enyora
Mentre les mans van treballar
Recorda, sospira i plora
Els llegers van teixir
Així, l'àvia fixa la mirada i amb la punta i els buixets,
però la ment vol allunyada.
No oblida ni un sol moment
aquella barca estimada
que el seu nom duia gravat.
I el seu amac governava
i aquells valents mariners
que entre cançons i rialles
es perdien mar en dins ramats
sense perdre el coratge.
I ell al so de la sonada
també restava cantant i tot cantant
quan la xarxa padeçava
asseguda
per la mar.
I amb la primera claror
que despertava a l'albada
veia la barca arribar
lliscant sobre les onades.
venia de sardines
amb les caixes carregades
de sardines bellugades
de sardines bellugades
que brillaven com la plata
la xarxa a l'albada.
a l'albada
resta com ella
resta com ella
apagada
per sempre
separen
a l'albada.
Estimats mariners
i la barca
mirar amb l'albada
i mirar amb l'ostàngel mar
mentre bateixi
la randa.
i mirar amb l'albada.
a l'albada.
Tots fem puntes de coixí
i recorda un passat que enyora
mentre les mans van treballant
mentre les mans van treballant
recorda
sospira i plora
mentre les mans van treballant
recorde
sospira i plora
i plora
i
en Senanem Finsatatana
la provincia de Murcia
i allà
amics de la habanera
interpreten
aquesta
manera
que nosaltres la coneixem
com
Mi madre fue una mulata
i els la titulan
i la lletra
en algun moment
és diferent
No llores
bien mío.
plavor
i la lletra
i la lletra
a la lletra
i la lletra
i la lletra
i la lletra
Rodeado de mar, cojo mi guitarra y me pongo a cantar.
Le digo a mi pecho, quien pudiera hallar, el rostro divino que un pobre marino quisiera encontrar.
Rodeado de mar, cojo mi guitarra y me pongo a cantar.
Rodeado de mar, cojo mi guitarra y me pongo a cantar.
En lo profundo del mar, mil veces busqué la suerte.
Y no la pude encontrar.
No llores bien mío, no llores más no.
Mira que tus lágrimas son perlas de amor.
Si lloras la ausencia de aquel que te amó.
Llorar, vida mía, llorar, vida mía, también lloro yo.
No llores bien mío, no llores más no.
No llores más no.
Mira que tus lágrimas son perlas de amor.
Si llores bien mío, no llores más no.
Si lloras la ausencia de aquel que te amó.
Aquel que te amó, llorar, vida mía, llorar, vida mía, también lloro yo.
Habaneras, balsos, mariners, cançons marineres, cançons de taverna, baladas, com aquesta.
Lletra de Gomercín Riera, música de Josep Lluís Ortega Manasterio.
Dos títols, com millor dit, Nanena, coneguda també com Tornada a Menorca.
Jo voldria tornar a Menorca, ser blanca a Menorca.
I tornar a sentir la cançó de la mare i les bé.
Veure de nou com et sol tan brillant i tan calint.
Demons les aigües tranquil·les es mou l'alçament.
Jo voldria tornar a Menorca a fer la Menorca.
I tenir-te entre els braços sentint com la tela el teu cor.
Veure els teus ulls luminosos, humits, d'enyorança.

Tant llest, molt suaument, sentiré lins del cor la paraula de la mare i desfé.
Tant llest, molt suaument.
Cuore extremer!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sílvia García,
des del control,
Javier Pardina,
parlant-vos,
us diem adeu,
des de Tarragona Rádio.
ha estat el programa 483,
de Habaneras,
desde el balcón.
Mulatae,
mulatae,
mulatae,
mulatae,
la cubanita,
que teniu,
la cubanita,
que allá en La Habana,
con su sonrisa,
medio galana,
tabaco y ron.
y
sentados en la bahía,
contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera,
con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía,
con el viento en libertad,
de callos y de manglares,
de guajiros y palmares,
boíos y de su amor.
Mulatae,
mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
que allá en La Habana,
me habló de sueños,
de caña dulce,
de buen café,
mulatae,
mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
que allá en La Habana,
con su sonrisa,
medio galana,
tabaco y ron,
tabaco y ron,
tabaco y ron,
tabaco y ron.