El Campanar
Déu-vos-guards, sigueu benvinguts a una nova edició del programa El Campanar,
l'última d'aquest 2013,
una producció de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona,
amb en Santi Grimau, el control tècnic i de so,
amb la Montse Sabater a la redacció
i qui us saluda ben cordialment, Hélder Moya.
7è programa de la temporada 2013-2014,
en una setmana on precisament el papa Francesc I
ha fet el seu aniversari, 77 anys,
i ha rebut també la felicitació del senyor Cabisbe de Tarragona.
Esperem que ens acompanyeu i gaudiu
a través de la nostra xarxa d'emisores dels espais
que per avui us tenim preparats.
Precisament amb el senyor Cabisbe farem repàs
d'aquests pràcticament 365 dies que hem viscut del 2013.
amb ell comencem el programa
amb els quatre vents i avui la Jum de Nadal.
Déu vos guard.
L'esdeveniment més gran de la història va passar de nit
en una perifèria emprant el llenguatge del papa francès.
Bethlehem era perifèria del gran imperi romà.
El centre era Roma i la civilització tenia altres centres,
Atenes, Alexandria, Cartago, Tarragona...
Allí van viure grans filòsofs com Plató i Aristòtic,
poetes com Homer i Virgili,
físics i matemàtics com Aquimedes i Pitàgores,
guerrers com Alexandre, Aníbal i César.
Però quina potent llum podria il·luminar el món
des d'un logaret perdut de Judea?
El llibre de la saviesa havia apuntat,
amb paraules plenes de poesia,
com en seria d'inesperat i incògnit
el naixement de Jesucrist.
Mentre un silenci tranquil
envolcallava l'univers i la nit era
al vell mig de la seva cursa,
la teva paraula totpoderosa,
deixant els troncs reals,
es va llançar des del cel
com un guerrer implacable.
Del llibre de la saviesa,
el capítol XVIII.
És una profecia massa difícil
per a reconèixer-hi l'arribada del Messies
quan es va produir.
Va ser de nit,
quan el naturalès dorm
i descansen els homes,
també els pastors dels voltants,
i va ser en silenci,
en la pau que va venir a proclamar
i que una altra profecia d'Isaïa
es va descriure com si contés una fàbula.
El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit,
menjarà junts el vedell
i el lleó.
Isaïa és capítol XI.
Qui serà anomenat príncep de la pau,
diu Guardini,
no va venir a predicar una nova filosofia
ni a afegir una teoria
més a la sèrie de coneixements adquirits
fins llavors per la humanitat,
ni a conquerir cims superiors als assolits,
ni una nova escala de valors.
Des de la primitud del cel,
des del cor del pare,
porta a un riu de vida
per al món a ser de gat.
Dos mil anys després,
el món continua a ser de gat
i ell continua sent la font d'aigua viva
que va revelar a una dona
al costat d'un pou de Samaria.
El Nadal és una ocasió propícia
per a trobar Jesús,
com el van trobar els pastors
i després els mags,
i tants veïns que no apareixen citats a l'Evangeli
i que devien contemplar aquell nen
nou nat en una menjadora
fill d'uns pares procedents de Nazaret
que no havien trobat posada a Betlent.
Nosaltres el trobarem en el nostre cor
si guardem el silenci necessari.
Potser el trobem davant del pesebre familiar,
com el que molts hem fet a les nostres cases
amb l'ajuda de troncs, molsa,
papers de colors, guis per a les muntanyes
i farina per a la Déu.
O potser el descobrim inesperadament
en el bullici del carrer,
amb els llums de Nadal penjats des de novembre
i els aparadors de les botigues
reclamant que fem regals.
Jesús està en el silenci de les esglésies,
en els sagraris,
amb una presència de la qual ens avisa
un esperma o un fanal amb llum amable,
però està també en qualsevol lloc
on el busquem amb sinceritat de cor.
A la família, a l'autobús, al forn,
al cinema, a l'hospital,
està en cada persona que ens surt al pas
i de manera molt especial
en els pobres i en els malalts.
Que per a tots arribi la llum de Nadal
en aquesta nit de pau i d'amor.
Adéu-siau.
Esteu escoltant la nit de Betja,
una cançó de cant coral català
que ens serveix també per anar acostant-nos
a una de les festivitats més assenyalades
de la setmana vinent,
com és el dia de Nadal.
Tot seguit escoltarem el relat
de les lectures dominicals,
en el que serà aquest cap de setmana,
el quart diumenge d'Advent,
avui Sant Mateu capítol 1,
versos del 18 al 24.
Posteriorment, també podreu sentir el comentari
a aquestes lectures,
que ens oferirà, com sempre,
mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
El naixement de Jesús, el Maciès,
fou d'aquesta manera.
Maria, la seva mare,
estava unida amb Josep per acord matrimonial,
i abans de viure junts,
ella es troba que havia concebut un fill
per obra de l'Esperit Sant.
Josep, el seu espòs,
que era un home just
i no volia difamar-la públicament,
resolgué de desfer en secret
l'acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió,
quan se li va aparèixer en somnis
un àngel del Senyor,
que li digué
Tot això va succeir
perquè es complís allò
que el Senyor havia anunciat pel profeta.
La verge concebrà i tindrà un fill
i li posaran el nom d'en Manuel,
que vol dir
Déu amb nosaltres.
Quan Josep es despertà,
va fer el que l'àngel del Senyor
li havia emanat
i va prendre a casa la seva esposa.
No hi havia tingut relacions conjugals
quan ella tingué el fill.
I Josep
li va posar el nom de Jesús.
El dia 22 de desembre
és el quart diumenge d'Advent.
Mocent Joan Magí,
Déu que sempre ha parlat en els profetes,
proclamar la plenitud
del seu missatge en Jesucrist.
La paraula encarnada
ens mostra clarament
que la seva presència al món
continua en tots nosaltres
que som creats per ella
a imatge i semblança de Déu.
En la celebració litúrgica
la paraula s'expressa ja
en la presència dels lectors,
dels cantors
i de tots els qui reforcem el salm
amb la resposta.
Aquesta acció participativa
manifesta la sacramentalitat
de la paraula.
L'humili ens ajuda a compartir
el missatge
i el cos i la sang de Crist
ens fan entrar en plena comunió.
La celebració litúrgica
és el moment més expressiu
de l'Església preparada
per evangelitzar la vida del món
en cada lloc
i en cada temps
on ens trobem,
els reunits en nom de Jesús.
Com més ens hi fixem
i ens hi obrim,
més experimentarem
l'alegria
i la força
de la nostra vocació.
Per això,
ens cal vetllar
els nostres cants
i sobretot
la proclamació
de les lectures.
El papa Benet XVI
ens diu
ja en l'assemblea sinodal
sobre l'Eucaristia
es va demanar
més cura
en la proclamació
de la paraula de Déu.
Com hem sabut,
mentre que en la tradició llatina
l'Evangeli
és proclamat
pel sacerdot
o pel diaca,
la primera
i la segona lectura
les proclama
el lector encarregat,
home o dona.
Voldria fer-me
ressò
dels pares sinodals
que també
en aquesta circumstància
han subratllat
la necessitat
de cuidar
amb una formació
apropiada
l'exercici
de la funció
de lector
en la celebració litúrgica
i particularment
el Ministeri
del Lectorat
que,
com a tal,
és un ministeri
laical
en el rito llatí.
Cal que els lectors
encarregats
d'aquest servei,
encara que no hagin
estat
instituïts,
siguin realment
idònies
i estiguin
preparats
seriosament.
La primera lectura
d'avui,
com ens anima
a ser proclamadors
de la paraula?
La profecia
d'Isaïes
ens presenta
la promesa
de l'Emmanuel.
El Déu amb nosaltres
és Jesús,
és la paraula
encarnada,
és la revelació
del que ens toca ser
a cadascú
de tots els homes
i les dones
d'aquest món.
Per això,
hem estat creats
a imatge i semblança
de Déu.
És una promesa
redemptora
per a sortir
de la por
caminant sempre
pel camí
encertat.
I la segona lectura?
La Carta dels Cristians
de Roma
ens fa fixar
en la font
de la Bona Nova.
És Jesucrist,
fill poderós
de Déu,
fet home
i nascut
del llinatge
de David.
Jesucrist
continua la seva
acció salvadora
fent-nos el do
de ser apòstols
per a dur
gent de tots
els pobles
a l'obediència
de la fe
i així
es manifesti
ben joiosa
la presència
del seu nom,
l'Emmanuel.
Què ens afegeix
al text de l'Evangeli?
A l'Evangeli
de Mateu
trobem
la preciosa explicació
de com
s'ha realitzat
la promesa
de l'Emmanuel.
Un home,
Josep,
del llinatge
de David
i una dona,
Maria,
la plena de Gràcia,
creen
una família.
L'Esperit Sant
fecund de Maria
i en el seu sí
comença
l'encarnació
del fill de Déu.
Josep,
un home just,
oberta a la paraula,
ho accepta
i quan neix
l'Emmanuel
el posa
a la seva dinastia
amb el nom
de Jesús
perquè l'Emmanuel
salvarà
dels pecats
el seu poble.
Un moment tot seguit
al programa
El Campanar
de repassar
les notícies
més destacades
de la setmana.
Salutem en primer lloc
la nostra companya
a la Montse Sabater.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Deixa'm abans
saludar els nostres
oients
desitjant-los
un feliç
Nadal
i unes molt bones
festes nadalenques.
Esperem que així sigui.
Transmetem també
el desitj de part
del Santi Grimau
al nostre responsable
i tècnic de so.
Comencem amb les notícies.
Primera notícia
amb un sabor
agradolts
perquè el cardenal
Ricard Maria Carles
després d'una gran activitat
durant la seva vida
ens ha deixat
aquesta setmana.
Aquest dimarts
17 de desembre
els 87 anys
d'edat
ens ha deixat
el bisbe emèrit
de Tortosa
i de l'arcabisbat
de Barcelona
el cardenal
Ricard Maria Carles
que va ser ingressat
el 22 de novembre
a l'Hospital
Verge de la Cinta
de Tortosa
a causa
d'un ictus.
La capella
La capella ardent
del cardenal
Ricard Maria Carles
va ser instal·lada
a la catedral
de Tortosa
i el dimecres 18
les seves despulles
van ser traslladades
a la catedral
de Barcelona
on el dijous
dia 19 de desembre
va tenir lloc
la missa exequial
a la catedral
de Barcelona.
El cardenal
Ricard Maria Carles
va néixer a València
el 24 de setembre
de 1926.
Va realitzar
els estudis primaris
a l'escola
de les Teresianes
i la secundària
a l'escola Sant Josep
dels Pares Jesuïtes
les dues
a la seva ciutat natal.
El 29 de juny
de 1951
en la Solemnitat
de Sant Pere
i Sant Pau
va ser ordenat sacerdot
i dos anys després
es va llicenciar
en dret canònic
a la Universitat
Pontificia de Salamanca.
El dia 26 de novembre
de 1994
va ser anomenat
cardenal
confiant-li
l'Església titular
de Santa Maria
de la Consolació
al barri Tiburtín
de Roma.
L'any següent
el papa Joan Pau II
el va anomenar
membre
del Consell
de Cardenals
per a l'estudi
dels problemes
econòmics
i organitzatius
de la Santa Seu.
A la Conferència Episcopal
Espanyola
va ser vicepresident
entre els anys
1999
i 2005.
Reposi
en la pau de Crist.
Busquem la cara
més dolça
d'aquestes dates
i és que els infants
feliciten
el Nadal
en nom
de tots
els missioners.
Alegria,
gratuïtat
i il·lusió
amb aquest esperit
més de 600 nens
i nenes
sembradors
d'estels
han participat
aquest dijous
12 de desembre
a la Catedral de Tarragona
en un acte presidit
pel senyor
Cabisba,
Monsenyor Jaume Pujol.
La Nadal
el 25 de desembre
tocada a l'orga
per mossèn Miquel Barberà
ha donat la benvinguda
a tots els infants
de les escoles
participants.
Aquesta iniciativa
que fa més de 30 anys
que se celebra
tota l'arxidiòcesi
també és el punt
de partida
de la jornada
d'infància missionera
que se celebrarà
el proper 26 de gener
amb la lema
Els nens
ajuden els nens.
Més informacions
tot seguit
per explicar-vos
que el cant
de la Sibila
s'interpretarà
el pròxim
24 de desembre
a la Catedral de Tarragona.
Aquest drama litúrgic
que s'acostumava
a representar
les esglésies
de l'edat mitjana
durant la matinada
de Nadal
es tornarà a escoltar
abans de la missa
del Gall
a un quart de 12 de la nit.
El cant de la Sibila
serà interpretat
per la soprano
Marta Mateu
acompanyat
pel grup vocal
Ensemble
Obos Omnes
la capella
dels ministres
de Tarragona
i dirigit
per Javier Pastrana.
El músic
Josep Mateu
interpretarà
l'orga
aquest acte
compta
amb la col·laboració
del capítol
de la Catedral
de Tarragona.
Un moment
anarà
tot seguit
per parlar
d'una efemèride
dels 25 anys
del cor i orquestra
dels amics
de la catedral.
Durant aquest any
2013
l'agrupació
coral
Cors i Orquestra
dels Amics
de la Catedral
de Tarragona
ha estat celebrant
el seu 25è aniversari
efemèride
que es va cloure
amb un sopar
presidit
pel senyor
arcabisbe
Monsenyor
Jaume Pujol.
En el transcurs
del sopar
es van llibrar
els cantaires
com a signes
d'identitat
per a les actuacions
un folar blanc
i una carpeta
per a partitures.
A més
i com a record
de la celebració
es van llibrar
als assistents
la fotografia oficial
dels 25 anys
una auca
amb la història
de la coral
i un pin
commemoratiu
de la efemèride.
Un moment ara
de marxar
fins a Porrera
i és que
aquesta localitat
esdevindrà
un pessebre
vivent solidari.
Un any més
el proper diumenge
29 de desembre
torna el pessebre
vivent
que cada any
es reinventa
escollint
recorreguts
diferents
entre els carrers
i les cases
de Porrera.
Enguany
amb motiu
del deser
aniversari
de la mort
de Miquel Martí
i Pol
el pessebre
prioratí
està especialment
dedicat
al record
i l'homenatge
del poeta
de Roda de Ter
tan estimat
el poble
de Porrera.
Es podrà visitar
de les 6
a les 8
de la tarda.
Com cada any
l'entrada
és lliure
però es pot
col·laborar
amb la causa
solidària
comprant
productes
autòctons
de Porrera
al mercat
del pessebre.
Els beneficis
en aquesta ocasió
es destinaran
pels projectes
que la Fundació
Lluís Llach
desenvolupa
la comunitat
rural
de Palmarín
regió
de Cines
Saloum
de Cultura
Serer
minoritària
al Senegal.
Estàs escoltant
el programa
El Campanar.
I avui
en l'espai
de l'entrevista
volem fer
balanç
del que han estat
pràcticament
aquests 365 dies
que ens han acompanyat
durant aquest 2013
i ho volem fer
amb l'Arquabisbe
Metropolità
de Tarragona
i Primat
monsenyor
Jaume Pujol
molt bon dia.
Molt bon dia
i una salutació
molt cordial
a tots els que
esteu escoltant
en aquest moment
i aprofito
perquè si no
se m'oblidarà
de felicitar
el Nadal
que tingueu
unes bones festes
de Nadal
que els visqueu
de veritat
amb molta alegria
dintre de
les vostres famílies.
Que Jesús
estigui molt present
en les vostres
celebracions.
Evidentment
que volem fer
repàs
del que ha sigut
tot aquest
any que hem viscut.
Molt intens, eh?
Correcte, correcte
li anava a dir això
un any molt intens
però ara que feia referència
al Nadal
i sobretot
a l'esperit nadalenca
es desperta
amb moltíssima gent
en aquestes dates
li agradaria
al senyor
que visbe
que aquest esperit
i sobretot
que aquest Nadal
empapés
tot l'any
i no només
l'últim mes.
Sens dubte, no?
Perquè jo penso que
d'alguna manera
l'empapes, no?
Perquè Jesús és present, no?
Una altra cosa
és que nosaltres
no el tinguem present
però ell sí que ens té present, eh?
Això no oblidem mai
que el que ens estima
és Déu
és Jesús
i nosaltres
intentem també
fer-ho.
Senyor que visbe,
entrem en matèria
com bé deia
ha sigut un any
intens
de fortes emocions
amb molta activitat
Sens dubte.
Són diferents
els temes
que tenim apuntats
ara
aquests dies
quan fèiem una miqueta
de recerca
però abans
m'agradaria
que fos vostè
qui analitzés
els temes
més importants
segons
la seva perspectiva
que creu
que s'haurien de destacar
d'aquest 2013.
Bueno, jo penso
que hi ha
tres grans coses, no?
Una, sens dubte
és l'elecció
del nou Sampari
la renúncia
el dia 11 de febrer
que ens va deixar
tots sorpresos, no?
La renúncia
de Benet XVI
i el nou Papa
jo crec que això
és una notícia
del Papa aquest any
i a més
aquest Papa Francisco
que ens està sorprenent
Francesc
que ens està sorprenent
constantment
jo penso
que és l'any de la fe
també
no oblidem
que ha sigut l'any de la fe
durant tot l'any
ha sigut l'any de la fe
i hem fet
moltíssimes coses
i penso que s'ha donat
un pas important
amb el que el Sant Pare Bonier
va ser Benet XVI
el que el va
el que el va instaurar
i després
penso que
per nosaltres
l'any de les beatificacions
això per mi
és d'això
però també jo
afegiria
per mi
s'han acabat
dos projectes
molt importants
els de la Catedral
de Tarragona
que és
sense dubte
un moment important
la inauguració
de l'Orgue
del nou Orgue
això ha sigut
un aconteciment
penso jo
esperat
durant molts anys
per moltes persones
i també
l'acabament
del projecte
del seminari
que està ja
en aquest moment acabat
són coses que
i jo destacaria
aquest any
és l'any de Caritas
realment és un any
en què
Caritas
ha donat
una espenta
tremenda
també per dignificar
la manera
de donar el menjar
jo he inaugurat
moltes
d'aquestes
maneres
ja noves
que ara no em surt
la paraula exacta
però és
un servei
que la gent
no és només
donar-los una bossa
de menjar
sinó que puguin
ells escollir
a base de punts
en fi
tot un sistema
molt bonic
jo destacaria
aquestes coses
uns
ens afecten
més a nivell
local
per exemple
fent referència
també a un dels actes
que hem viscut
recentment
com han sigut
les beatificacions
aquí a Tarragona
i amb les quals
hi hem aprofundit
i hem parlat
i continuen
i continuen
exacte
no no
la digestió
encara
encara
és bona
i sobretot
aquest bon regust
de boca
dels grans temes
que ara també es comentava
la renúncia
al pontificat
del papa Benet XVI
i l'arribada
del papa francès I
a mi em sembla
que la renúncia
de Benet XVI
és un efecte històric
és una
per altra part
és un sant pare
el que jo li tinc
un especial efecte
lògicament
perquè encara
que em va ser
Joan Pau II
que a mi
em va elegir
com a arquivista
de Tarragona
pràcticament
tot el pontificat meu
ha sigut
sota ell
ja que
Joan Pau II
es va morir
al cap d'uns mesos
d'estar jo a Tarragona
per tant
és el que em va posar
el pali
és el que he pogut
tindre
diverses entrevistes
en el bon sentit
l'he saludat
moltes vegades
per tant
per mi
és un amament
entranyable
per ell
ens ha deixat
i ens ha deixat
realment
a part dels tres llibres
sobre Jesús
ens ha deixat
un munt de documents
interessantíssims
importants
que val la pena
que nosaltres
els continuem
meditant
però
després arriba
el papa francès
que és com una revolució
i en el fons
és una meravella
jo crec que
tots estem d'acord
en que és un home
autèntic
que és una persona
sincera
que és una persona
que
i que ens està donant
uns models
i ens ha deixat
ja
ens ha deixat
la primera
gran document seu
l'Evangelii Gaudium
em sembla que és un document
jo l'estic digerint
també
perquè és un document
molt estens
i molt gran
però
sensacional
és a dir
ell ha marcat unes línies
que és la línia
de l'evangelització
és a dir
la línia
de l'evangelització
que és
el que hem de fer
és
donar a conèixer
la meravella
de la doctrina de Jesús
de com ens hem de preocupar
dels pobres
ens hem de preocupar
dels més necessitats
ell ho està fent
amb exemples
molt significatius
que arriben molt al cor
jo penso
de tantes persones
que potser
amb el temps
s'han anonyat
una mica de l'Església
doncs
no sé
motius diversos
és molt difícil
analitzar avui dia
perquè
les persones
han deixat de practicar
moltes vegades
quan ho han estat fent
durant anys
i per què ho deixen
no sé
no crec que sigui
només
la pigrizia
o
bueno
jo veig que això
per mi
és un moment
important
en la vida
de l'Església
i tots hem d'anar
al darrere del Sant Pare
com sempre
hem intentat
anar amb el Papa
que està en aquell moment
l'última senyor
que ha vist
ballà
li ha escrit
la carta als Reis
sí
sí
sí
sí
oi tant
si l'hi he escrit
hi ha molts desitjos
moltes peticions
moltes
moltes
jo
per aquest any
tinc el desig
a part del treball
de cada dia
que és molt intens
i poder fer la visita
pastoral
continuar la visita pastoral
aquest any
al Tarragonès
ponent
a pobles
o ciutats
importants
com Salou
Vilaseca
farem
totes unes visites
Constantí
la caronja
vull dir
jo li demano
al Senyor
que ens doni
aquesta capacitat
que ens demana
el Sant Pare
d'evangelitzar
aquesta capacitat
de transmetre
el missatge cristià
això és el que
li demano jo
al Senyor
que ens faci
bons
no amb les paraules
perquè ell
en una ocasió
va dir
es predique
i alguna vegada
amb la paraula
com dient
es predique
i alguna vegada
amb la paraula
i això
jo no cal dir
res més
que siguem exemplars
que sapiguem
donar
aquest
aquest sentit
cristià
a la nostra vida
i així
estem
escampant
el missatge
meravellós
que Jesús
ens va donar
i que
hem passat tants anys
i encara
aquest estimer-vos
uns als altres
com jo us he estimat
encara
ve que
li falte molt
un bon tros
senyor
que ha sigut
un plaer
fer aquest
ampli repàs
el 2013
l'última
acaba content
d'aquest any
jo sempre estic content
jo perquè jo penso
que l'alegria
és una condició
dels fills de Déu
si som fills de Déu
com no hem d'estar contents
sempre hi ha coses
que et voldries millorar
jo sé personalment
també en tinc moltes
de millorar
com a persona
i com a arquivisbe
i demano també
disculpes
perdó
si alguna cosa
no he fet bé
o jo fes alguna persona
o alguna cosa
s'ha quedat així
també és una ocasió
per demanar perdó
no em costa a mi
res demanar perdó
al contrari
penso que
que és molt bonic
no?
ho demanàvem
quan érem petits
de vegades
els pares
havíem fet
una altra
i dient
papa
perdona'm
no mamà
perdona'm
no?
doncs
jo també
i a la vegada
estic content
sí
perquè penso
que el senyor
ens ha beneït molt
ens ha donat
grans coses
i ens continua donant
si volem
nosaltres
és només
obrir el cor
i esperar
senyor arcabisbe
reiterem aquest agraïment
li desitgem
tant a vostè
com a tota la seva família
un molt bon Nadal
i gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies a vosaltres
Ara és moment
que traieu el calendari
el poseu damunt
de la taula
i us prepareu
per escoltar
tota una sèrie
d'actes
esdeviniments
i activitats
pels pròxims dies
que ens repassa
la Montse Sabater
Dimarts 24 de desembre
Nit de Nadal
El lloc
a la Catedral de Tarragona
El cant de la Sibila
a un quart de 12 de la nit
i la missa del Gall
a les 12 de la nit
presidida
pel senyor arcabisbe
Divendres
27 de desembre
Concert de Nadal
a Torre d'Embarra
Seran els dies
divendres 27
i dilluns 30 de desembre
La venda d'entrades
és el patronat
municipal de cultura
amb el preu
de 12 i 10 euros
i l'aforament
és limitat
a càrrec
de la coral
Santa Rosalia
per celebrar
el 35è aniversari
i l'orquestra
Camera Musicae
tindrà lloc
a l'església
de Sant Pere Apòstol
de Torre d'Embarra
a les 10 de la nit
Escenificació d'un pessebre vivent
al barri antic
de la ciutat de Valls
Seran els dies
27, 28
i 29
de desembre
Tindrà lloc
dins un itinerari urbà
al voltant
de l'església
de Sant Joan
es podran veure
una seixantena
d'escenes
ambientades
en quatre èpoques
diferents
que basten
des del món romà
fins a l'era moderna
passant per l'edat mitjana
el renaixement
i el barroc
La venda d'entrades
serà el teatre principal
de Valls
i la llibreria
Zerà
de Tarragona
Moment de comiat
ho fem amb una típica cançó
d'aquestes festivitats
La Nadala
de l'Àngel
i els pastors
com dèiem a l'inici
del programa
El Campanar
és el darrer del 2013
així que
ens citem
si Déu vol
de cara
a l'any 2014
pel programa
del cap de setmana
del 4 i 5 de gener
que tingueu
un bon final d'any
i sobretot
que gaudiu
i molt
d'aquestes festes
Bon Nadal
que són festes
d'alegria
Pascua Santa
de Nadal
que són festes
d'alegria
Pascua Santa
de Nadal
És aquest soroll
que sento
aquesta hora
en el corral
en el corral
espereu
que si jo baixo
sabreu
qui és
en Pasqual
espereu
que si jo baixo
sabreu
qui és
en Pasqual
cap a mi
silla
canta i refila
cap al Pasqual
repica el timbal
rembata blanc
rembata blanc
que són festes
de la TxE
d'alegria
fauna PCN
que va ser
i no
fes
de la TxE
en Pasqual
Fins demà!
Fins demà!