Música
Ella me abrió en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona Radio
Un programa mes de habaneras
En aquest cas habaneras desde el balcón
Que corresponde al número de programa
490-100
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Ikusi nuenian, nixure aoa.
Iru ditu zitzaidan monona, karobizunoa.
Si moren i da si, si es para divertir.
Tune bala eslaman kaupole, nahi jode barertan di.
Ikusi nuenian, nixure aoa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Ikusi nuenian, nixure aoa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Ikusi nuenian, zure belarria.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Ikusi nuenian, nixure kopetan.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Iru ditu zitzaidan monona, kastanyan morkotxa.
Avanera en euskera i en castellano tamé.
Kastanyan m'he her진 fitzik s'ha sonat bastant .
I des del País Basiu ens anem a Llevar, i allí aguaneras del Levante.
Al corro de los tunantes, al corro de los tunantes,
van jugando los papeles de la mano del levante.
El que se enreda en las torres, con las presianas tropiezas,
se coló por las ventanas y abierta de mi cabeza.
Y a las ruedas, ruedas, con el viento loco, perdí los papeles,
igual que un amante, se fueron jugando al corro de la mano del levante.
Se fueron jugando al corro de la mano del levante.
Al corro de los tunantes, al corro de los tunantes,
Al corro de los tunantes, van jugando los papeles de la mano del levante.
Ese viento sinvergüenza, levanta con picardía,
La falda de las mujeres, como a mí me gustaría.
Y a las ruedas, ruedas, con el viento loco, perdí los papeles,
Igual que un amante, se fueron jugando al corro de la mano del levante.
Y a las ruedas, ruedas, con el viento loco, perdí los papeles,
Igual que un amante, se fueron jugando al corro de la mano del levante.
Se fueron jugando al corro de la mano del levante.
I Arturito nos ha portat aquestes habaneras del levante.
Doncs, nos anem una mica més cap a la dreta, segons es miri, cap a dalt,
o si mirem cap a baix, doncs a l'esquerra.
Arpidiotx, habaneras, van.
Esporta, des de Sant Llores, des Cardassar,
aquesta habanera de Ramón Carreras, el job de mar.
Encercant anys a l'espiano, la puta sempre em poba allà a mi,
包括 ferm de nit de l'arena,
para de mar i passat ja una mi.
Tot el de la vida entxagna la zona,
amb el bastó testimoniant trabajanshalt,
Tot amb la nit seranà si passava un lloc de mar.
Quan el temporal i la tramuntana inflava les manes un lés argentí,
no hagué recordat el mal de menys ara,
tridava ben fort els males per mi.
I ara jo ja et veig i el vespre no marxarà.
Ja no m'ha de pasca, ja no t'he compat.
No m'ha de pasca, senyora, baixarà.
Que a mi no faixut, al pas de tancar.
El mar és per mi, i ara que ja et veig i el vespre no marxarà.
Ja no m'ha de pasca, ja no t'he compat.
L'omer va a passeig i enyora la xerxa.
Camina pel xuc, pel pas de tancar.
Camina pel xuc, pel pas de tancar.
De Ernesto Lecuana exporta al pianista cubà.
Everardo Ordaz cantó Siboney.
Quintana pel xuc, pel pas de tancar.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diguem com sigui
I ara sentirem, escoltarem una d'elles
Concretament
La coral crevillentina
Des d'allà, des de la can
La coral que és la més antiga
De la comunitat valenciana
I que he obtingut infinitat
I que he obtingut infinitat
I numerosos premis i distensions
Tant al nostre
Per el país
Com a l'estranger
Doncs bé, es porta
Una avanera
D'allà
Del país valencià
De la comunitat valenciana
Titulada
L'estoreta
Sonen les cordes de la guitarra
Baix de l'estora
Del teu sombrer
Trenquen els aires
Trenquen els aires la serenata
De estos galillos
Enamorats
Mentre es brilla la lluna
Cormantzen d'en la mar
I hacho arroz
Mosa y umbra
Goyosa y admira
Preciosa chica
Crevillentina
Eres la reina
La més hermosa
L'empera hora
Del meu amor
Encanta hora
Gita enamora
Consola es plenes
Crevillentina
El meu amor
Breciosa chica
Crevillentina
L'empera
Tu eres la reina
La més hermosa
L'empera hora
Era hora
Del meu amor
En canta hora
L'empera hora
Gita enamora
Con soles penyes
L'empera hora
El meu amor
L'empera hora
El meu amor
L'empera hora
Corren l'empera hora
Corren lentes les mans
Les mans es soles
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
L'empera hora
T'has despertat, vulguer a ser l'estoreta, que te servix de Ñigüet,
i llunteta, tu chiqueta, cantarte molt despauet.
Preciosa chica, crevillentina, tu eres la reina, la més hermosa, l'emperaora del meu amor.
En canta hora, chica, enamora con soles penes, que té el meu cor.
Preciosa chica, crevillentina, tu eres la reina, la més hermosa, l'emperaora del meu amor.
En canta hora, chica, enamora con soles penes, que té el meu cor.
Aquesta partitura, aquesta manera hereda la lletra del poeta crevillentense Joaquín Galiano
i la partitura estava escrita pel professor de música Òscar Tordera,
professor de música en els 6.20 i 30, a Crevillent.
Molt bé, doncs ara ja la versió d'aquesta setmana, de la manera de Sebastià,
i a dir, precisament, des de la seva terra, la seva capital, des de Vitoria d'Esteix, aquesta versió.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Direu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si no fui yo, allà voy yo.
Y una, vino a un pal sinanga, allà voy yo.
Que el ser vino tras de mí, que sí, señor.
Si a tu ventana llega una paloma,
tránala con cariño, que es mi persona.
Cuéntale tus amores, bien de mi vida.
Coronará de flores, que es cosa mía.
Ay, chiquita que sí, ay, quédame tu amor.
Y que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo, que vivo yo.
Ay, chinita que sí, ay, quédame tu amor.
Y que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo.
No te han señal, no te han señal, el cuadrilátero tan decantado,
que los austriacos le han regalado, al amor mío me dibujado.
Y el papel lítico certificado, con tres obrúas me lo han pegado,
me lo han pegado, me lo han pegado.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
Mientras el alba naciente, surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Ha estat el programa 495 de Habaneras, desde el balcó.
Amsilia García y Javier Pardina, desde Tarragona Radio.
Us esperem aquí, a Tarragona Radio, el proper dissabte a la una del migdia
y al programa, como os he dit, Habaneras, desde el balcó.
La cubanita, la cubanita.
Y allá en la Habana me hablo de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café, mulatae, mulatae, mulatae, la cubanita.
La cubanita, la cubanita.
Y allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le canté esta manera, con la brisa caribeña que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
voy, o sí, de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita.
Y allá en la Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café, mulatae, mulatae, mulatae, la cubanita.
La cubanita, la cubanita.
Que allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.