SONEN LES CAMPANES
En Santi Grimau, a la part tècnica,
i en Montse Sabater i un servidor
amb directe per trant al micròfon.
El passat dimecres 22 de maig
el Sant Pare Francesc,
en el decurs de l'Audiència General,
que per cert ara se celebren
a la plaça de Sant Pere a Roma,
va reflexionar sobre la unitat
entre la fe en l'Espírit Sant
i la fe en l'Església.
Escoltem el Papa Francesc
per gentilesa de Ràdio Vaticana.
Queridos hermanos y hermanas,
en el credo,
tras la profesión de fe en el Espíritu Santo,
decimos,
creo en la Iglesia que es una
santa católica y apostólica.
Ambas cosas van juntas,
pues el Espíritu Santo
es quien da vida a la Iglesia
y guía sus pasos.
Sin él, la Iglesia
no podría cumplir su misión
de ir y hacer discípulos
de todas las naciones.
Esta misión
no es solo de algunos,
sino la mía,
la tuya,
la nuestra.
Todos deben ser evangelizadores,
sobre todo con la propia vida.
Para ello,
es necesario abrirse sin temor
a la acción del Espíritu Santo.
En Pentecostés,
el Espíritu Santo
hizo salir de sí mismo
a los apóstoles
y los transformó en anunciadores
de las grandezas de Dios
que cada uno entendía
con su propia lengua.
Así,
la confusión de las lenguas,
como en Babel,
queda superada
porque ahora reina
la apertura a Dios
y a los demás.
y lleva al anuncio
de la palabra de Dios
con un lenguaje
que todos entienden,
el lenguaje del amor
que el Espíritu
derrama en los corazones.
El Espíritu, además,
infunde la valentía
de anunciar
la novedad del Evangelio
con franqueza,
parresía,
en voz alta
y en todo tiempo y lugar.
y esto bien apoyados
en la oración
sin la cual
toda acción
queda vacía
y el anunciador
carece de alma
pues no está animado
por el Espíritu.
Saludo con afecto
a los peregrinos
de lengua española,
en particular
a los venidos
de España,
Argentina,
Chile,
Ecuador,
Guatemala,
México,
Perú
y otros países
latinoamericanos.
que todos
nos dejemos guiar
por el Espíritu Santo
para ser verdaderos discípulos
y misioneros
de Cristo en la Iglesia.
Muchas gracias.
Les paraules del Papa
ens conviden
sempre a la reflexió.
S'han parat mai
a pensar
si mirem
el mar immens
què endivinem
darrere
d'aquella cinta blava
que es perd
en la llunyanía?
O
si mirem
el cel
en la nit callada
quan arribem
al final
d'aquella
infinitat
d'estels?
En mirar el mar
o contemplar el cel
ens quedem
extasiats,
ens rendim
davant la impossibilitat
de contemplar
amb els nostres ulls
el terme
d'aquelles
immensitats
i deixem
i deixem
a la imaginació
que segueixi
en la recerca
del que
per a nosaltres
no té fi.
Això
és un pàl·lit
reflex
del que ens passa
davant
el misteri
de la Santíssima Trinitat,
la veritat més profunda
que Déu
ens ha revelat
de si mateix.
A saber
que és
un Déu,
un només,
que té
tres persones,
cadascuna
de les quals
és Déu
però no són
tres Déus
sinó que
és un de sol
Déu,
Pare,
Fill
i Esperit Sant.
Que no ho entenem
això?
És clar que no.
Si ho comprenguéssim
Déu seria
tan petitó
com el nostre
enteniment
o nosaltres
seríem
tan grans
com Déu.
Però això
tan inintel·ligible
és també
el nostre
anhel suprem.
Bé,
i després
d'aquesta
reflexió
trinitària
donem la benvinguda
a la nostra
companya
Montse Sabater
que acull
a mossèn Ricard
Cabré
i el seu
comentari
de caràcter
social.
Mossèn Ricard
Cabré,
m'agradaria
que algun dia
parléssim
dels pagesos.
No se'n parlarà
gaire
dels camperols.
Què li semblaria
si avui
en diguéssim
alguna cosa?
Em sembla molt bé
perquè jo sóc
fill de pagesos
i sé el que significa
aquesta professió
i els sofriments
que comporta.
I si es parla
de lluita
camperola
és perquè els camperols
sempre són els últims
de les llistes.
El pagesos
se la carrega
sempre.
No es tenen en compte
els seus drets.
No pot fixar
el preu
dels seus productes
sinó que
aiguéssos
venen sempre
a mercats
per les exigències
del mercat
o més acompany
dels mercaders
que s'aprofiten
de la indefensió
dels camperols
per explotar-los
de tota manera.
Jo sóc
de país
avellanes
i sé molt bé
el que dic
però el que dic
de l'avellana
val igualment
pel vi
o per l'oli
o per qualsevol
altre fruit
de la terra.
El pages
veu amb pena
i amb indignació
com allò
que ell ha suat
durant tot l'any
i se li ha pagat
a 20 cèntims
el mercat
es ven
a un euro
o potser més.
Això pel que fa referència
als pagesos
de si.
El pages
no pot dir mai
envull tant
sinó
a com
ho pagareu.
El que marca el preu
no és ell
sinó
els que comercialitzen
el producte
o el manipulen.
Això
pel que fa referència
a casa nostra
però el problema
pel que diuen
els mitjans
de comunicació
és molt més ampli
i més profund
en altres indrets
del planeta.
Certament.
Hi ha molts països
que viuen
pràcticament
de la terra
i l'explotació
encara és molt més forta.
Pagesos
cultivats
una terra
durant tota la vida
es troben
a l'hora
de la veritat
que aquella terra
no és seva.
El tercer món
fins ara
no hi havia papers.
Molts pagesos
difícilment
poden demostrar
que allò és seu
per molt
que ho afirmin
i ho jurin.
El cap d'estat
o el responsable
de l'agricultura
pot oferir
aquelles terres
a qui l'assembli
fent costar
amb papers
que allò és seu.
El pagès
es pot revoltar
contra l'ordre
però que ell
pot demostrar
amb papers
que aquella terra
és seva
cosa que no pot
fer el camperol
de tota la vida.
De si la injustícia
que plana
sobre els camps
i la ràbia
que s'engentra
en el cor
dels camperols
contra els poseiros
o possessors
oficials
de la finca.
Així a l'Àfrica
o a l'Amèrica Llatina
s'hi troben
cada dos perterers.
Més problemes
en el món
de la pagesia?
Sí, hi haurà
un altre problema
encara més seriós
i més universal.
Els governs
faciliten
la ingerència
de les multinacionals
en les finques
de països
subterms
desenvolupats
amb l'excusa
amb l'excusa
d'una major
productivitat
i no sols
les grans
empreses
sinó també
els grans
organismes
que haurien
d'avetllar
pels drets
i la llibertat
dels camperols
com el Fons Monetari
Internacional
l'Organització
Mundial del Comerç
l'agroindústria
s'ha anat
apoderant
de l'agricultura
dels països pobres
que passen
a dependre
bona part
de les multinacionals.
Les llavors
criolles
s'estan
substituint
massivament
per llavors
híbrides
o genèticament
modificades.
Les llavors
criolles
es podien
reproduir
cada any.
Les híbrides
perden
la seva capacitat
genètica
i han de ser
renovades
cada any.
Per sembrar
de nou
cal record
les multinacionals
com Monsanto,
Bass,
Dow,
Bayer,
Aventis
que cobren
els seus cànons.
Per altra banda
les llavors
cal afegir-hi
també
els agroantòxis,
els fertilitzants,
els herbicides
que també depenen
d'aquestes
multinacionals.
Cinc
empreses
nord-americanes
controlen
el 70%,
74%
de les patents
agrobiotecnològiques
del món.
Vol dir
que aquestes
cinc empreses
tindran el control
sobre els aliments
que seran oferts
per al consum
humà i animal
de bona part
del món.
Un altre problema
greu
és el dels
biocombustibles.
Terres que
estaven dedicades
a la producció
d'aliments
ara es dediquen
a biocombustibles,
suplents del petroli,
en detriment
dels preus
dels aliments
que han augmentat
molt
dels últims
anys
en sa.
Segons
el Banc Mundial,
un 75%.
Els pobres
en toquen
les conseqüències.
Segons
la FAO,
Organització
Mundial
de l'Agricultura
i de l'Alimentació,
les previsions
de producció
de biocombustibles
per l'any 2030
donen a modificar-se
la tendència actual
equivaldria
a la superfície
de França
i Espanya juntes.
Un altre problema
seriós
és la tala
de boscos
per plantar
i biocombustibles.
Això està
perjudicant
greument
l'ecologia
del planeta.
Amics,
fins un altre dia,
si Déu plau.
El dia 10 de setembre
de l'any 2009,
l'Arxiu Històric
Arxiu Sossar
de Tarragona,
AHAT,
va ser pioner
dins els arxius
eclesiàstics
tant catalans
com espanyols
en posar
a l'abast
dels seus investigadors
des del seu web
la documentació
digitalitzada
i encara
segueix sent
l'únic
dels arxius
i assessants
de l'estat espanyol
que ofereix
aquest servei.
Des aleshores,
fins ara,
la documentació
digitalitzada
posada a l'abast
dels usuaris
del web
de l'arxiu
ha anat augmentant
fins a arribar
als 3.369
documents actuals
amb un total
de 713.183
imatges digitals.
Actualment,
els investigadors
poden consultar
els llibres
sacramentals
de 113 parròquies
amb una cronologia
de la documentació
que basta
des del segle XVI
fins a l'any
1913.
Per accedir
a la documentació
digitalitzada
cal registrar-se
gratuïdament
com a usuari
de l'arxiu
en línia
al web
www.ahat.cat
Repetim
www.ahat.cat
I després d'aquesta informació
disposem-nos a escoltar
l'Evangeli
que es llegirà
a la missa
d'aquest diumenge.
Es tracta
d'una perícopa
de l'Evangeli
segons Sant Joan
capítol 16
mercès 12
el 15
Encara tinc
moltes coses
per dir-vos
però ara
us seria
en una càrrega
massa pesada.
Quan vingui
l'esperit
de la veritat
us conduirà
cap a la veritat
sencera.
Ell no parlarà
pel seu compte
comunicarà
tot el que senti
dir
i us anunciarà
l'esdevenidor.
Ell em glorificarà
perquè allò
que us anunciarà
ho haurà rebut
de mi.
Tot el que és
del Pare
és meu.
Per això he dit
allò
que us anunciarà
ho rep de mi.
I després d'haver escoltat
aquests versets
de l'Evangeli
segons Sant Joan
que aquest diumenge
es llegiran
arreu del món
donem la benvinguda
a la nostra companya
Montse Sabater
la qual té ja
al seu costat
el Montse Joan Magí
per tal de comentar
les lectures
de la missa dominical.
El diumenge
26 de maig
celebrem
la festa
de la Santíssima Trinitat.
mossèn Joan Magí
Déu ens ha creat
per a compartir
la seva vida
d'amor
en la comunió
del Pare
el Fill
i l'Esprit Sant.
Les lectures
d'avui
ens animen
a viure millor
aquesta realitat.
La porta
de la fe
es manté
per a la comunió
per a la comunió
trinitària de Déu.
aquesta comunió
ens realitza
en la nostra vida real.
aquesta comunió
amb força divina
porta a totes les solucions
de convivència
i solidaritat
que necessitem.
Jesús ens diu
que estimant-lo
tindrem la seva paraula
i la seva presència
amb la del Pare
i de l'Esprit Sant.
Quan ens reunim
en les nostres celebracions litúrgiques
tenim l'ocasió
més propícia
per experimentar-ho.
El Papa Benet XVI
ens diu
Així doncs
cal entendre
i viure
el valor essencial
de la lecció litúrgica
per a comprendre
la paraula de Déu.
D'alguna manera
la interpretació
de la fe
respecte
a la Sagrada Escriptura
ha de tenir
sempre
com a punt
de referència
la litúrgia
en la qual
se celebra
la paraula de Déu
com a paraula
actual i viva.
En la litúrgia
l'Església
segueix fidelment
la manera
de llegir
i d'interpretar
les Sagrades Escriptures
la mateixa
que seguia
Crist.
el qual
ha volgut
que s'interpretin
totes les Escriptures
des de l'avui
del seu esdeveniment
mateix.
Aquí
es mostra
també
la sàvia
pedagogia
de l'Església
que proclama
i escolta
la Sagrada Escriptura
seguint el ritme
de l'any litúrgic.
Aquest desplegament
de la paraula
de Déu
en el temps
es produeix
particularment
en la celebració
eucarística
i en la litúrgia
de les hores.
Com ens mostra
la presència
de Déu
avui
la primera lectura?
El llibre
dels Proverbis
ens presenta
la presència
de Déu
en tota la creació
amarada
de la seva saviesa.
Ens fa contemplar
en paraules
plenes de poesia
les meravelles
de la natura
i la nostra presència
i enmig de la mateixa.
ens diu
ens diu
que la saviesa
gaudeix
amb nosaltres
amb nosaltres
de tota aquesta realitat
creada.
I la segona lectura?
En la Carta
als Cristians
de Roma
Sant Pau
es fa contemplar
els avantatges
que ens ofereix
Jesucrist
a través de la fe.
La gràcia
de la vida
en la pau de Déu.
La satisfacció
de manifestar
la seva presència
en la nostra vida.
La força
de l'amor
dirigit
per l'Espèrit Sant.
La satisfacció
de contemplar
fins i tot
els resultats
positius
que aporten
les proves
que trobem
en la vida.
Què ens hi afegeix
el text
de l'Evangeli?
En el text
de l'Evangeli
de Joan
escoltem
l'oferta
de revelació
constant
que ens ofereix
Jesucrist.
Amb el do
de l'Espèrit Sant
tenim el defensor
que ens condueix
pel camí
de la veritat
sencera.
Creix en la veritat
gràcies a la paraula
viscuda
amb comunió divina
és creix
en l'amistat
de Jesús
que foragita
tot allò
que pugui ser
obstacle
a l'experiència
d'amor de Déu.
A partir del dilluns
27 de maig
la seu de Càritas
i Ossesana
de Tarragona
canvia de lloc
traslladant-se
des de la seva
antiga ubicació
a l'Arcabisbat
fins la nova seu
situada al carrer
d'Armanyà
número 16
de Tarragona.
El telèfon
serà el
977
449
866
i l'adreça
de correu electrònic
continuarà sent
la mateixa
caritas
arroba
arquebisbat
tarragona
punt cat
Frida Gustaf Emil Martin
Niemöller
nascut el
1892
i final
del
1984
va ser un teòleg
escriptor
i pastor
luterà
alemany.
Niemöller
va fundar
amb el
famós
Dietrich
Bonhoeffer
l'església
confessant
que es va
oposar
a la
nazificació
de les
esglésies
alemanyes.
Per la seva
oposició
al control
estatal
nazi
sobre les
esglésies
Niemöller
va ser
capturat
per la
Gestapo
i va
romandre
retingut
els
clans de
concentració
de Sachsenhausen
i de
Hau
fins al
1945.
El seu
poema
més conegut
quan
els
nazis
van venir
tracta
sobre
les
conseqüències
de no
resistir
les
tiranies
en els
seus primers
intents
d'establiment.
Diu així.
Quan
ells
van venir
a buscar
els comunistes
vaig guardar
silenci
perquè jo
no era
comunista.
Quan
ells
van empresonar
els socialdemòcrates
vaig guardar
silenci
perquè jo
no era
socialdemòcrata.
Quan
ells
van venir
a buscar
els sindicalistes
no vaig
protestar
perquè jo
no era
sindicalista.
Quan
ells
van venir
a buscar
els jueus
no vaig
protestar
perquè
no era
jueu.
Quan
ells
van venir
a buscar-me
no hi havia
ningú més
que pogués
protestar.
I ara
no ho diu el poema
això
sinó
ho diem
nosaltres.
Compte
perquè
ells
sempre
tornen.
Escoltem ara
la paraula
del nostre
pare i
pastor
Monsenyor
Jaume
Pujol
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
que avui
ens parlarà
sobre
la Santíssima
Trinitat.
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume
Pujol
Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Déu vos guard.
La famosa frase
de Pascal
el cor té raons
que la raó
no entén
es podria aplicar
a la festa
que celebrem
avui
de la Santíssima
Trinitat.
Amb A
ens esforçarem
a comprendre
el misteri
de la Trinitat
tres persones
i un sol Déu
ens sembla
fora de tota
lògica
matemàtica
però el cor
ens diu
que és així
perquè creiem
en aquell
que estimem
i en el Old Testament
se'n revela
una realitat
que mai no hauríem
estat capaços
d'imaginar.
No entenem
la lògica
dels números
referida
a aquest misteri
però sí
la lògica
de l'amor.
Com ho va assenyalar
també
Benet XVI
el Déu de la Bíblia
no és un ésser
que es tanque
en ell mateix
i se satisfà
amb l'autosuficiència
pròpia
sinó que és vida
que vol comunicar-se
és obertura
relació.
Per aquest motiu
és el Déu de l'aliança
que va crear el món
per besar
el seu amor
sobre totes les criatures.
El Nou Testament
serà la història
d'aquesta aliança
d'amor
expressada
fins al límit
lliurant
el seu fill
Jesucrist
que ens revelarà
que Déu
és misericòrdia
és amor.
És la revelació
del seu Espírit
que actuen
nosaltres
conjuntament
amb el pare
i el fill
fins al punt
que Sant Pau
pot expressar
així
en la seva carta
segona
als cristians
de Corint
que la gràcia
de Jesucrist
el Senyor
l'amor de Déu
Pare
i la comunió
de l'Espírit Sant
siguin
amb tots vosaltres.
Podem sentir-nos
temptats
i penso
que és una tentació
bona
a voler arribar
al més lluny possible
en l'enteniment
d'aquest
misteri
trinitari.
Acudim llavors
a Sant Agustí
i ens trobem
amb la seva
coneguda metàfora
de la impossibilitat
de recollir
en un petit pou
a l'arena
tota l'aigua del mar.
I què ens diu
Sant Tomàs d'aquí
que va escriure
tant i tant
profundament de tot?
Amb les paraules
no en té prou
com passa
entre enamorat
i arrendeix
a l'amor.
Quan en la quietud
d'una església
de Nàpols
sent la veu
d'un cris
esculpit
que li parli
i li diu
Ves escrit de mi
Tomàs
tria una recompensa.
El sant teòleg
contestarà
que no vol res
només
us vull a vos.
El mateix sant
al qual
jutgem
de cerebral
i poc romàntic
demanarà
a l'hora
de la seva mort
que li llegeixin
el Càntic dels Càntics
el llibre bíblic
on l'amor a Déu
s'expressi
amb més cordialitat.
Tornant al principi
al misteri
d'amor trinitari
que celebrem
i valent-me
d'una sentència
del petit príncep
de Saint-Exupéry
en guany
que es compleixin
els 70 anys
que fos escrit
podríem dir
les coses essencials
són invisibles
als nostres ulls.
Adéu-siau.
I després d'escoltar
el nostre pare i pastor
acabem el nostre programa
d'avui
amb una col·laboració
de la Ràdio
de les Nacions Unides.
Parla d'un tema
ben candent
encara que no fa
referència a casa nostra.
És el problema
de les llengües.
Tanya, de 27 anys,
participa de un encuentro internacional de expertos en temas indígenas en la sede de la ONU.
La conferencia trata principalmente sobre la situación de los jóvenes de esos pueblos,
expuestos en mayor proporción que los no indígenas, a bajos índices de escolaridad,
así como de desempleo y de menores ingresos.
En una entrevista, Tania explicó que uno de los mayores problemas que afrontan los jóvenes quechua en el Perú
es la pérdida de su identidad.
Donde se niega quién se es, de dónde se viene y qué es lo que queremos construir para el presente
y para el futuro de nuestros pueblos y del país.
En el Perú existimos más de 56 pueblos, incluidos los pueblos amazónicos,
estamos los quechuas mayoritariamente en porcentaje, los aymaras.
La joven detalló que esa situación se debe en gran parte a la falta de una educación
que destaque la historia y el valor de los pueblos indígenas.
Hay prácticas, buenas prácticas de educación intercultural bilingüe,
pero hace falta aún diseñarlas mejor con maestros interculturales, bilingües,
que conozcan la realidad y donde se transmitan los jóvenes también los conocimientos ancestrales.
¿Cuánto por ciento de la población aproximadamente representa al pueblo quechua?
El censo del 93 en el Perú detallaba como 8 millones de pueblos indígenas,
pero en ese año no se sabe qué criterio se utilizó para identificar a los pueblos indígenas.
En el censo del 2007 se usa este criterio de la lengua materna y resulta que bajamos a 4 millones.
Entonces la pregunta es, ¿qué pasó?
¿Por qué ha descendido la cifra?
Porque la lengua no define la identidad de los jóvenes.
O sea, no es el único elemento que puede definir, porque hay varios, ¿no?
Y uno de los criterios que estamos planteando es el tema de la autoidentificación.
Uno al autorreconocerse puede ser discriminado, por ejemplo.
Sí, totalmente. Y por eso creemos que para una etapa de censo debe haber un proceso previo de información,
de sensibilización, de educación, porque los jóvenes temen decir quiénes son, de dónde vienen,
precisamente para evitar ser discriminados o ser vistos como los pueblos indígenas en retraso y tal cosa.
¿Todavía existe mucha discriminación en el Perú contra los pueblos indígenas?
Sí, yo creo que todavía es latente el pensamiento discriminatorio, racista en el país.
¿Cómo se manifiesta?
Y se manifiesta, por ejemplo, en un trato desigual, en decir, no hables en tu idioma que no te entiendo,
háblame en castellano, y mostrar una imagen negativa de los pueblos indígenas, principalmente mujeres,
en los medios de comunicación.
¿Cómo qué, por ejemplo?
Por ejemplo, pasar en la televisión a mujeres andinas que no saben hablar bien el castellano,
que son tontas o que son sucias.
Otra forma de discriminar es también no atender o no tener servicios públicos en idioma originario,
sabiendo que es población monolingüe o que entienden mejor en su propio idioma.
Y uno de los sectores identificados donde se ejerce mucha discriminación y maltrato es el sistema de salud.
Esos son comportamientos que están muy arraigados en la sociedad.
¿Cómo te parece que se puede revertir eso, Tania?
Yo creo que esto se revierte con formación.
¿Crees que eso se puede cambiar?
Yo creo que sí.
Teniendo una buena política pública es posible.
Yo creo que es todo posible cuando hay voluntad política.
Entrevistábamos a Tania Pariona, joven quechua de Perú,
sobre la pérdida de identidad de los jóvenes
y la discriminación que aún prevalece contra esos pueblos.
Rocío Franco, Naciones Unidas, Nueva York.
Les campanes del nostre campanar estan donant les seves darreres batallades d'avui.
Els filòsofs i els teòlegs ens dictaven moltes lliçons sobre Déu i molt profundes.
Ara bé, tot és molt senzill.
És un formar entre tots nosaltres la família de Déu,
que ens vol units com a germans dins de la seva església,
amb una unió i un amor igual al que tenen entre si
les tres divines persones de la Santíssima Trinitat.
Mentrestant, els deixem en la companyia d'una bonica melodia
que pertany a la pel·lícula Alicia en el País de les Meravelles.
Amics i amigues oïdors, els agraïm la seva atenció
i els convidem a retrobar-nos en la sintonia del campanar en la propera emissió.
Fins aleshores, feliç setmana a tothom.
Fins aleshores, feliç setmana a tothom.
Fins aleshores, feliç setmana a tothom.
Fins aleshores, feliç setmana a tothom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!