Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
Desde Tarragona Radio,
volen compartir amb vosaltres
una estona amb el gènere musical
habanera.
Habaneras desde el balcó.
Hoy el programa 514.
El passar vorejant la mar
jo estava secant
la xarxa és el sol.
Montserrat, ai, dolça.
Montserrat, Montserrat.
Els teus ulls.
Vaig als teus ulls.
Montserrat.
El mirar-me a mi d'alçament
per en captivar-me a seductora de nec.
Els teus ulls emparen
seduïm Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
A la sorra vaig deixar la barba
cercant l'esperança
d'un amor de veritat.
Vaig ser caure a la teva xarxa
quan de sobte em vaig veure casat.
Quan de sobte em vaig veure casat.
Montserrat.
Ja casat.
Montserrat.
Montserrat.
Vas voler que tornés a la mar
mentre m'esperaves fent punt del poixí.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Tres fillets.
Dos, dos, tres fills.
Montserrat.
Arribaren a la nostra llar
i anys pens de joia tots junts vam gaudir.
Anys pens de joia tots junts vam gaudir.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Quan recordo aquelles vesprades
on plegats cantàvem cançons de la mar.
Els vells cantant-li cançons a la mar.
I el ressò d'aquells dosos camps
tan nostres i tan catalans.
tan nostres i tan catalans.
Tant nostres i tan catalans.
Tant nostres i tan catalans.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Ja tenim els tres fills casats.
Han fet el seu niu on sols hem quedat.
i els nostres fills han fet el seu niu Montserrat.
Els cabells.
Montserrat.
Fa molt temps que som platejats.
però el nostre amor ja mai a mi em va.
El nostre amor ja mai a mi em va constatar.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
Tens el nom de la nostra patrona.
Merger, moreneta, que tot se carona.
La patrona d'un poble d'amor i de pau.
Jo et dedico a aquesta manera.
Te la canto a tu, Montserrat.
Montserrat.
Te la canto a tu, Montserrat.
És la meva manera per tu.
Montserrat.
Montserrat.
Montserrat.
De Manuel...
Narcís, perdó.
Narcís Lagares Coromines.
El grup Terrandins, de Girona, s'ha ofert Montserrat.
I ara el cant de taverna del seu treball,
les tres cares de la vanera de Josep Miquel Servià
i d'en Ricard Viladesau.
Un gran autor de sardanes.
Aquest en Ricard Viladesau.
Però alguna vanera també com aquesta maca.
Una lletra i una música molt maca.
Ulls vers.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que t'estimo.
Voldria ser poeta
per dir-te
quant t'estimo,
per convertir
mes llàgrimes
en versos
i en cançons,
per prendre
i oferir-te
als vols,
les estrelles,
les ones
i les coses
més belles
d'aquest món.
Unes fes
de mirada
tendre
que no
que no
puc
aconseguir
qui
pogués
els teus
les vendres
i tot
mirant-los
morir.
a mi
volia ser
la mare
de la cala
on et banyes
i el man
en sol de seda
seda
que
em volc
allà el teu cos
i el mirall
que
als matins
al teu
nostre
mirall
i fer-te
l'acompanya
del meu
llibre
amor.
Ves
cors
ets
de
mirra
tendre
�
és els teus ulls prendre
i tot mirar-lo morir.
El grup Porvó de Carles Casanovas, lletra música de Josep Bastons, Lola, la tabernera, a manera rumba.
Ja de negra a nit buscant aixapluc entre la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove tibat i fort, amb folar negre lligat al coll,
al rodesò que es perdona vides i a tolador.
Corre l'ola, posa'm un got de vi,
i et cantaré una cançó
i mentre li canta una vanera amb la guitarra
ella mou el col, balanceja els pitxis, clau una rialla
i mirant coqueta pica l'ullet al noi de calella
brutxolant el cos, marcant el compàs d'aquella vanera
el teu cos m'encén, el teu cos en pot,
moleteta vella, jo t'estimaré fins la fi del temps,
si tu vols ser meva, i la vella dona,
llença el davantal, mans a la cintura,
balla amb sultura o el seu amat.
I com cada vespre la taberanera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
amb la guitarra i un got de vi,
cantarà alegre tota la nit,
cançons de cubacants, de mulates i blau marí.
Corre l'ola, posa'm un got de vi,
i et canto tota la nit,
i mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el col, balanceja els pitxis,
clau una rialla,
i mirant coqueta pica l'ullet al noi de calella,
brutxolant el cos, marcant el compàs d'aquella vanera,
el teu cos m'encén, el teu cos en pot,
moleteta vella,
jo t'estimaré fins a la fi del temps,
si tu vols ser meva,
i la vella l'ola,
llença el davantal,
mans a la cintura,
balla amb sultura,
pel seu amant.
Mans a la cintura,
balla amb sultura,
pel seu amant.
Farem ara la versió d'aquesta semana
de la vanera de Sebastián Iradier,
la més internacional,
la més enregistrada.
La versió de Miguel Ortiz,
La Paloma.
La Paloma.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Acabem amb l'Argeo, grup de Venera, Sargeo i un balset.
Vent i vent!
!
Veni ven!
Veni ven!
Veni ven!
Veni ven!
Veni ven!
Niña chidera, de rostro agraciado, dime si has amado alguna vez por carità, porque
que yo tengo el alma intranquila, dame vida mía un besito y nada más.
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
veterina, nevera!
Enve!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven!
Ven, ven, ven adorada mujer, ven, ven, ven, ven,
quiéreme con frenesí, sí, sí, ven adorada del alma,
que yo de amor, esa hermosa niña, voy a morir,
que yo de amor, esa hermosa niña, voy a morir.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente, surgió por el horizonte,
bañándonos con sudor.
Fins, aquí arribemos al programa Sinsens 14 de Habaneras, desde el balcón.
Silvia García al control, Javier Pardina aquí os parla,
y os desillen una bona semana, y os esperemos aquí,
al propio disapte, a la una del misdía, aquí, a Tarragona Radio.
Mulata es, mulata es, la cubanita, la cubanita,
que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café,
de buen café, mulata es, mulata es, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en La Habana, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
voy, o sí, de su amor.
Mulata es, mulata es, la cubanita, la cubanita,
y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café,
de buen café.
Mulata es, mulata es, la cubanita,
que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana,
tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.