Gràcies.
La cobla contemporània va néixer l'any 1995
i durant els primers temps
fó una de les tantes que sortosament van aparèixer per aquella època
o es van rejuvenir un cop superat
el que va ser un llarg període negre per les cobles
i que havia arribat a preocupar seriosament tothom
que estava vinculat amb la sardana.
L'envelliment de les plantilles va donar pas a una etapa
que va revolucionar les cobles amb gent jove
i sobretot un nivell mitjà de qualitat realment alt.
Amb els temps el panorama s'ha estabilitzat
i darrerament el moviment més aviat s'aprecia
en les iniciatives singulars que porten a terme moltes formacions.
Ja hem comentat sovint les diverses apostes per l'experimentació,
per la fusió o la recuperació de repertoris oblidats,
a vegades de gran qualitat.
Qui més qui menys ha anat buscant la seva parcel·la
en un àmbit que té les seves limitacions,
però també possibilitats poc explorades.
Els de la contemporània també han buscat el seu rol
en el panorama festiu català
i ho han fet si més no amb personalitat.
Han venut el producte com ningú,
tant des del punt de vista del màrqueting
com en les, diguem-ne, posades en escena
de les seves actuacions, certament desenfadades,
així com en una incansable activitat discogràfica.
Creien autèntics xous amb els seus corresponents discos,
amb composicions la majoria escrites expressament
i adaptant músiques que abans ningú havia gosat
d'onar-los a forma de sardana,
des de clàssics del cinema a cançons de l'estiu
o sintonies de televisió.
Tot plegant no ha estat exempt de polèmica,
se'ls ha acusat de fer massa el pallasso,
de no tenir sentit del ridícul,
de poc rigor interpretatiu,
o de generar composicions de qualitat molt baixa.
Malgrat això, els seres que han engrescat ballades
a plecs i concerts arreu del país,
amb un públic nombrós i fidel,
uns seguidors que són alguna cosa més
que els analfabets musicals
que a vegades alguns detractors hi han volgut veure.
Diversos reconeixements han apreciat
la funció de promoció de la música per a Cobla
des d'una vessant lúdica que es realitza a la contemporània
i que no cal comparar amb la que porten a terme
altres Cobles des d'altres plantejaments.
Com deia, només cal que cadascú trobi el seu paper
en la representació
i procuri fer-ho de la manera més digna possible.
Estic segur que totes les opcions són compatibles.
Doncs molt bon dia,
i sí, avui, aquesta setmana,
excepcionalment, ho podem dir així.
Molt bon dia,
perquè també excepcionalment,
aquesta vegada no hem estat amb vosaltres
el divendres, el vespre,
però sí, sí, sí que hem acudit
fidels a la cita del dissabte
i el diumenge dissabte.
Sense escoltar el dissabte,
imaginem que deuen ser les 12 i uns minutets,
i si és diumenge,
les 10 i una miqueta més també.
Durant una hora, en tot cas,
estarem amb vosaltres
per posar-vos al dia del que passa
i del que segurament ha de passar
dins l'àmbit de la cultura popular tradicional catalana,
que queda marcat per aquests tres aspectes,
la cobla,
les sardanes
i els esvars.
És l'edició 849
de l'1,2 i seguit,
que avui us oferim la Sílvia,
el control de so,
i el guió i presentació
d'un servidor,
l'Àngel.
Disposats a començar,
fent-vos això,
5 cèntims,
del que formarà
aquesta edició d'avui,
de l'1,2 i seguit.
Avui parlarem de la contemporània,
ho hem fet en el comentari inicial,
però és que la contemporània
han donat a conèixer
ja fa unes setmanes
que de fet està fet
i l'estan distribuint,
però ja ens ha arribat
un nou disc
dels molts,
de les diverses col·leccions
que tenen en marxa.
Són realment un cas extraordinari
els de la contemporània.
Un disc,
el que més apropa
al nom de la cobla,
contemporània,
és el vuitè volum,
que potser és el,
diguem-ne,
més seriós,
per dir-ho d'alguna manera,
a comparació amb els dels arts de xous
que tanta fama tenen.
en parlarem després
i, esclar,
també escoltarem
algun exemple,
algun dels talls
que formen aquest enregistrament.
A l'agenda,
una setmana més,
constatar que estem
en època forta,
en temporada alta,
pel que fa als aplecs.
Entre molts altres,
aquest diumenge,
el cinquè plec,
Vila del Morell,
i el cuarentè plec
de la Ribera d'Ebre,
a Mora d'Ebre,
com deia,
tots dos,
aquest diumenge.
Però parlaran també
del centenari,
poca broma,
del centenari
de la Cobra Orquestra de la Salvatana.
No és la més antiga,
però sí que és una
de les més antigues
del país,
i que una formació musical
de l'estil que sigui
arribi a complir
un segle,
doncs,
és realment un fet
que val la pena remarcar
i ells ho celebraran.
Aquest dissabte,
també,
dins l'àmbit dels esbars,
val la pena destacar
la tretzena trobada
dels bars infantils i juvenils,
a l'ESA de Montserrat,
i l'endemà,
doncs,
ben a prop,
a dalt del monestir,
a Montserrat,
el cinquanta-setè
plec dels bars,
amb una bona colla
d'aquestes agrupacions
que actuaran
conjuntament,
i per separat
en diversos espais,
tant de Dolesa
de Montserrat
el dissabte
com del monestir
de Montserrat
el diumenge.
A les notícies
parlarem,
a més a més,
també del Múdet,
un cicle,
una mena de festival
de dansa
i música tradicionals
que sembla que vol arrelar
aquí a la ciutat de Tarragona
i del qual ja tenim
un abans,
un esquema
del programa
que el formaran.
I també
podem parlar
una miqueta,
ho anirem fent,
en diverses setmanes,
del disc
que s'ha de presentar
aquest mes de juny
amb sardanes
del compositor
terrení
Joan Juncà,
ja ha desaparegut,
malauradament,
però del qual
tenim el testimoni
d'aquestes composicions
seves
de diversos estils
i ara
passaran
amb el suport
de discogràfic
les seves sardanes.
És una bona selecció
de sardanes
del mestre
Joan Juncà.
Comencem el programa,
però,
amb un d'aquests discos
que darrerament
hem tingut
la sort,
l'oportunitat
de donar a conèixer.
Un disc
que es titula
Connectats
que han promogut,
recordareu,
diversos compositors,
el Dani Gasulla,
el Carles Santiago
i el Jordi Paulí,
una selecció
de les seves sardanes
més recents
i que avui
donem pas
a un d'aquests autors,
el més jove
de tots ells,
el Lluís Alcalá,
nascut a Barcelona
el 1979,
instrumentista
tenora i piano,
però que també
té una altra faceta
ben diferent,
diplomat en estadística
i llicenciat
en investigació
i tècniques
de mercat
per la Universitat
de Barcelona.
Ell és instrumentista
a la Cobla Sabadell,
instrumentista
de tenora
i la sardana
que escoltarem
la va dedicar
ja fa uns anys
a la seva parella,
Dolce Estert.
subsequent ém
díxamentista
de a la Comis
Música
i i la sardana
errad haben
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'es...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
TMP!
TMP3!
D fricket
I la nostra agenda, per als propers vuit dies, agenda del món de la sardana,
dels esbars i la música per a Cobla, encara que una setmana més,
tal com toca, perquè cada època de l'any té la seva tònica particular,
doncs temps de plecs, de grans plecs, a més a més, ja ho veureu, els propers vuit dies.
Aquest dissabte, de moment, el 40è plec de Premià de Mar,
a la tarda i nit, a la plaça de la Sardana, amb l'Escobla Ciutat de Girona, Mediterrani, Premià.
Una plec, que recordem-ho, va ser traslladat en el seu moment des del 28 d'abril,
que es va haver de suspendre per la pluja.
També el 34è plec de Mollerussa, a la tarda, als jardins municipals,
i a la nit, al pavelló poliesportiu, amb la juvenígola de Gramunt i la vell Puigcobla,
amb el corresponent concurs de colles improvisades.
El diumenge, dia 26, el 36è plec de Banyuls de la Marenda,
al matí i tarda, al Marreig, amb l'escobla Milenària i Sol de Banyuls.
També el 26è plec de Sant Feliu de Guixols, matí i tarda, als jardins Juli Garrata,
amb la ciutat de Girona, la Sant Jordi Ciutat de Barcelona i les Rossinyolets.
Les 4 hores, a Sardanes, a Fogueroles, a la tarda, a l'Ermita de la Damunt,
amb la Lluïsos i la vell Puigcobla.
El 59è plec de Santa Coloma de Gramenet, matí i tarda, al Parc Europa,
amb la juvenígola Sabadell, la Bisbal Joga i la Sabadell.
Igualment, el 28è plec de Vilafranca del Penedès, a la tarda.
A la Rambla, a Sant Francesc, amb els cobles Maricel i Marinada.
I encara queden dos aplecs més per diumenge, els dos, aquí més a propet de Tarragona.
El més proper, el cinquè plec Vila del Morell, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
al Parc del Camí de l'Estació, amb la principal de Llobregar, la Cossetània i la Flama de Farnés.
Cal dir que en cas de mal temps es faria el pavelló esportiu.
Hi haurà a Vermut al migdia, dinar de Germanó i a la tarda concurs de colles improvisades.
Atenció, amb estrena de diverses sardanes.
Al matí, la sardana Imma, de Josep Enric Peris, i Anglantina Roja, de Ferran Carballido.
Aquesta dedicada a la Roser Marçal.
A la tarda, estampa Murallanca, de Josep Enric Peris, dedicada a l'Associació Cultural i Sardanista Murallanca.
I l'altre plec, el 40è plec de la Ribera d'Ebre, a Mora d'Ebre,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda, a l'Armida de Sant Geroni.
serà amb les cobles jovenibola de Gramunt i Vents de Riell.
En cas de mal temps, es faria al local municipal la Llanterna.
I més aplecs, aquests ja pel proper cap de setmana, el dissabte dia 1 de juny,
vigília del 86è plec de la sardana de Calella.
Vespre i nit, el passeig de Manuel Puigbert, amb les cobles jovenibola de Sabadell i Marinada.
Ja sabeu que des de fa uns anys, a Calella, un dels aplecs més importants del país,
organitza aquesta sessió prèvia del dissabte,
amb tota una oferta especial, hotelera, per a aquells que hi vulguin passar el cap de setmana.
També dissabte, el 17è plec del Macelles, a la tarda, a la plaça de la sardana,
a la nit, al pavelló polivalent, amb la jovenibola de Gramunt i la vellpuscobla,
amb l'exhibició de colles improvisades.
Igualment, el 25è plec de Primavera de Mandellós,
a la set de la tarda, a la plaça dels doctors Gili Bernet,
i a les 10 de la nit, al pavelló, amb la cobla Rau Jove.
L'endemà, el diumenge, dia 2, hi haurà el 38è plec de l'Escala,
matí i tarda, a la plaça de Catalunya, amb la ciutat de Girona,
a les Rossinyolats, la principal de l'Escala,
i la sessió, diguem-ne, principal de la plec de Calella,
86è edició, ja aquest any.
Serà matí i tarda, al parc del Mau, amb les cobles Marinada,
Montgrins, la principal de l'Ebisbal i Joribola Sabadell.
També hi haurà, entre altres coses, un concurs de colles improvisades.
I una plec també veterà, no tant com el de Calella,
però crec que és el més veterà de les comarques terragonines,
el 49è plec de Primavera de Bràfim.
Serà a les 12 al migdia i a les 5 de la tarda,
a l'Ermita del Loreto, amb la cobla Rau Jove,
un dinar de germanor.
Serà el que separarà aquestes dues sessions,
i també, durant el dia, s'hi celebrarà la quarta fira de la cirera.
I ja veu si acaparen l'activitat als aplecs,
que aquesta setmana només podem anunciar-vos,
aquí a les comarques terragonines,
això sí, una ballada de sardanes.
A les 4 de la tarda de domenja, creixell amb la cobla mediterrània.
Pel que fa a concursos de colles, encara falta,
perquè arribin els concursos aquí a les comarques terragonines,
el primer serà el de Reus, les festes de Sant Pere,
però l'activitat de concursos segueix arreu del país,
i en aquests concursos, sovint, amb colles terragonines.
De moment, els que us podem anunciar són aquests.
Aquests, diumenge, dia 26, a dos quarts de 12 del matí a Mataró,
a la plaça Santana, territorial Barcelona-Ciutat,
i també en la categoria obligada a tots els concursos de colles lliures.
Precisament, hi participarà la colla veterana Toc de Dança de Tarragona,
la cobla, la cobla i l'Uro.
A la tarda, dos quarts de 6 a Berga, a la plaça Veladomat,
el 62à concurs, integrat dins el programa de festes de l'Apatum,
que és vàlid pel territorial comarques barcelonines i colles lliures,
amb la cobla Pirineu.
I a la tarda, també, altra vegada a Mataró, a dos quarts de 6,
al col·legi Valldèmia, un individual de revesses,
on també actuarà la cobla del matí a cobla i l'Uro.
El proper cap de setmana, el dissabte, dia 1 de juny,
a les 8 del vespre a Gramunt, al carrer de l'Ensenyament,
campionat de la terra ferma i colles lliures, amb la cobla Vents de Riella.
I potser el que val la pena destacar en aquest àmbit
és el diumenge, dia 2, a dos quarts de 12 del matí,
a Barcelona, a Can Saladrigues, al Poblenou,
que comença el campionat de Catalunya pel que fa a les colles veteranes.
La que esmentàvem abans, la toc de dansa,
defensarà la seva titularitat al campionat que porta a guanyar en diversos anys
i, evidentment, la resta de colles que hi disputaran.
Comença, doncs, el campionat a Barcelona,
on també serà territorial Barcelona-Cittat.
Hi haurà les colles lliures, la cobla que hi actuarà, la ciutat de Terrassa.
El que fa als bars, aquest cap de setmana,
l'atenció està centrada en una zona molt concreta,
a Olesa de Montserrat i al Monestir de Montserrat.
dissabte, perquè hi haurà la tretzena trobada dels bars infantils i juvenils,
a Olesa de Montserrat.
A la tarda, en ballades simultànies a les places de la Sardana,
de l'Estatut i de Catalunya,
i ballada conjunta a la plaça de Catalunya,
per acabar amb la participació dels bars Olesa,
que és l'organitzador, evidentment,
el Vila d'Esplugues, el Lluís Millet,
les Reels de Lleida, l'Agrupació Folklòrica i Galadina,
el Grup Mediterrani a Dança de Figures,
Rocasang, Nadagia Lida,
Sant Marçal de Cerdanyola del Vallès,
la Lida del Vendrell, en representació de les comarques terragonines,
Renaixença, Cadida Vagà,
de l'Agrupació Cerdanyista Cornellà de Llobregat,
d'en Sajoga de Navàs
i l'Associació Cultural de Sant Martí, Sarroca.
I l'anemà, diumenge,
el Ja Batarà a plec d'esbars a Montserrat,
que arriba enguany a la 57a edició.
Serà en sessió de matí,
a la plaça de la Basílica,
amb la participació de 15 esbars diferents.
En quan no ens ha arribat la llista d'aquests esbars
que hi participen, en tot cas, això,
aquesta cita ja tradicional
i habitual de cada any des de fa 57 anys
de l'Aplec d'esbars a Montserrat.
I si abans escoltàvem
Sardanes Noves, Sardanes Força Actuals,
anem a un clàssic,
un clàssic com és en Josep Saderra,
un autor que va ser també molt, molt prolífic.
En va escriure moltíssimes,
de Sardanes, amb una marca molt particular
que les identificava, però Sardanes sempre ben fites.
Sardanes balladores, però amb aquella substància,
aquella característica, aquell saber fer,
saber escriure per a Cobla,
aquell coneixement d'aquesta eina musical,
que és la Cobla.
En Josep Saderra va escriure, com dèiem,
moltíssimes Sardanes,
però la que portava el número 293 del seu catàleg
és aquesta que no sabem quan es va estrenar,
però sí que sabem que va estar dedicada
al fill d'una nissaga
molt coneguda a la vila de Palamós,
es deien Els Gafarot,
i aquesta sardana està dedicada al més jove,
nascut l'any 1960,
doncs es podem situar més o menys per a aquella època.
Una sardana que es diu en Manalet
i que van registrar a la Cobla dels Montgrins
en una col·lecció que encara segueix ben activa a Palamós,
van començar-la amb motiu del nomenament
com a ciutat pubilla,
i ha seguit oferint sardanes noves,
barrejant-les amb sardanes clàssiques
com aquesta d'en Josep Saderra.
Escoltem, doncs, en Manalet.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
en Josep Saderra.
en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
en Josep Saderra
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
i ha seguit d'en Josep Saderra.
har seguit de losinspods bothering pontos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També la sardana l'àvia Teresa, dedicada a la seva esposa.
En aquest cas, segon premi també del concurs Mestre Conrat Saló.
El Mas de la Pobilla, també segon premi del Mestre Conrat Saló en un altre any.
Ramonet de Figueres, finalista al XII Premi Musical Francesc Basil del 1989.
Una sardana dedicada al barri marítim de Tarragona, Sant Pere del Serrallo.
La sardana Xaloc, en aquest cas, finalista al concurs de composició Pau Casals del Vendrill.
La sardana L'Enxaneta, una altra que vam escoltar al nostre programa,
dedicada a les colles castelleres de Tarragona.
13 sardanes, doncs, que aviat, aviat estaran a l'abast de tothom
en aquells dies que es presentarà el dissabte, dia 15 de juny.
Ja sabeu que la sepella Ciutat Pobillas, aquella iniciativa que durant molts anys
situava una ciutat com a centre de l'activitat sardanista durant tota una temporada,
s'ha transformat, ara s'anomena Capital de la Sardana, que aquesta vegada,
aquesta primera capital de la sardana és ara anys damunt.
Va ser la proclamació el dia 16 de març d'aquest 2013 i entre els diversos actes
es va estrenar una sardana.
Abans també es feia amb les ciutats Pobillas i sempre tenien el títol
de Tarragona, Ciutat Pobilla, per exemple, com la sardana que va escriure el mestre Tomàs
Ilemembrado pel pobillatge de Tarragona el 1973.
Doncs, en aquest cas, no sabem si serà un acostum que hi haurà implantada cada any,
però, en tot cas, sí, que es va estrenar una sardana que, en principi,
no tenia el nom relacionat amb la capitalitat.
Una sardana que va escriure en Antoni Masbou, un músic, una llarga trajectòria,
i en cobles orquestres, i que allí es va estrenar en versió cantada,
amb lletra d'en Carles Casanovas i la veu de la soprano Helena Martinell,
acompanyada ella per la cobla, la principal de l'abisbal.
Nosaltres escoltem la versió que es va estrenar també instrumental
per la principal de l'abisbal, una dedicatòria molt evident, l'estelada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
d'aquests aspectes,
hem estrenat algun disc,
algun disc nou,
acabat d'aparèixer,
i també,
sempre que el temps ens ho permet,
hem de fer,
això,
una mirada,
una repassada,
a mitjans de comunicació,
o publicacions diverses,
i en una secció que anomenem textos,
o bé els citem i us rematem a un lloc d'interès,
o bé us llegim a algun d'aquests textos.
Avui, una cosa que acostumem a fer,
també darrerament,
és fer una repassada,
un seguiment de xarxes socials,
i amb una alerta que ens surt quan veiem el nom Sardana.
I a començament d'aquesta setmana,
que estem a punt d'acabar,
vam detectar,
per exemple,
al Twitter,
que sortia la paraula Sardana diverses vegades,
i amb uns missatges que,
en principi,
semblava que no havien de tenir res a veure
amb el món de la Sardana,
en principi.
Per exemple,
Mundo Deportivo,
amb aquest missatge,
els nombres passen,
i la Sardana siguen les celebracions del Barça.
Ja està,
amb misteri descobert,
evidentment.
Però com aquest,
amb un més,
i amb els corresponents enllaços,
amb fotografies.
Reporte Futbol,
doncs,
la Sardana,
i l'enllaç amb la fotografia.
Eres culé,
pues te sigo,
i així terminó la celebración,
com es costumbre,
con una sardana en el medio del campo.
O bé,
fiebre culé,
assignava la sardana,
i l'enllaç corresponent.
Alguns, doncs,
no,
senzillament,
remeten a la fotografia.
I sempre culés,
una miqueta més,
diuen la típica sardana.
O bé,
la celebració del cap al Camp Nou,
amb la sardana blaugurana al mig del camp.
una sardana,
evidentment,
amb un sentit
molt,
molt ampli, no?
Perquè, no,
evidentment,
no balla en una sardana,
però bé,
la típica rotllana,
i,
i tampoc fa cap nosa,
si li diuen,
si li diuen sardana,
encara que no,
que no ballen,
literalment.
Constatar, doncs,
això,
aquesta,
aquesta presència,
doncs,
quan hi ha bones notícies,
quan les coses acaben bé,
doncs, mira,
celebrar una sardana,
i per què no.
I del Twitter passem al Facebook,
on avui mateix,
fa un parell de dies,
de fet,
el Marti Mont,
instrumentista de la Cobra Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
excel·lent compositor,
ens feia saber que,
a punt de volar cap a Londres,
per oferir un concert al Salisbury International Arts Festival,
tot un honor,
ja ho comentàvem la setmana passada a la Sant Jordi,
participar en un festival de prestigi,
donant a conèixer la nostra música arreu del món.
I,
ja que parlem del Marti Mont,
valdria la pena que si us poguéssiu fer amics d'ell,
en el sentit que ens en dona el Facebook,
perquè cada dilluns,
és una tradició que poques vegades trinca,
publica el que ell titula senzillament
l'article dels dilluns,
on magistralment parla de qualsevol tema,
però des del més banal,
en principi,
fins a algun de més transcendent,
per dir-ho d'alguna manera,
ell demostra que no només és un excel·lent músic,
sinó que és periodista de la carrera,
i és un escriptor magnífic també,
té aquesta doble vessant al Marti Mont,
i cada dilluns això ens obsequia
amb aquest article realment genial,
de vegades es deixa anar pel bon humor,
i de vegades es posa més transcendent,
d'altres barreja les dues coses,
sempre, sempre, insisteixo, genial.
Aquesta setmana el titulava l'article
present per dir si algú és guapo o lleig,
imagineu-vos.
Doncs això, aquí es titularà amb algú que en sap descriure.
I posats a treure coses que ens criden l'atenció,
i de vegades ens criden l'atenció,
malauradament en sentit negatiu,
això tenim exemples contínuament
als mitjans de comunicació,
però de vegades tenim sorpreses agradables,
curioses, a vegades queden curioses,
però a vegades, a més a més de curioses,
amb substància, per dir-ho d'alguna manera.
Els que sabeu que hi ha cada any
una cita obligada per la bona música de Coble a Tiana,
la població de Tiana,
un concert on el motiu del Dia Internacional de la Dona
ofereix un programa únic i exclusiu
amb composicions de dones,
doncs aquest any teníem la sorpresa
d'una compositora vietnamita,
la Diem Uong Tran.
Per què us recordo ara?
Perquè el passat dia 21,
crec que era dimarts,
el periòdico,
la seva entrevista a la contra,
era amb ella,
una entrevista a la Diem Uong Tran,
d'explicar que va sortir
amb la seva família del Vietnam
fugint de la guerra,
va fer cap al nostre país,
va conèixer un català,
li va casar,
un català que era músic,
ella ja tenia estudis musicals,
inicials,
els va completar,
i aquí va anar a parar,
doncs,
li va escriure una sardana,
una sardana que, per cert,
no senzillament una curiositat,
sinó que la Coble Rojova,
per exemple,
la té en repertori
i sembla que resulta,
que resulta a les ballades.
No res,
anem acabant el nostre programa,
com és habitual,
se'ns acaba el temps
i se'ns acaba amb coses al tinter.
marxarem amb una sardana
d'un compositor vendrellenc,
ja desaparegut,
però que,
que ens queda la constància,
en cas,
aquest enregistrament
amb dies de la Coble Mediterrània,
una sardana que es diu Planyívola,
de Benvinguts Sucies.
Sembla ser que va ser
un excel·lent pianista,
que va arribar a fer gires amb Pau Casals
i va escriure aquesta sardana inicialment
per a piano,
el 1908.
Després,
el compositor Pau Sicard
la va instrumentar per a Coble
i és aquesta versió
la que va enregistrar,
fa uns pocs anys,
la Coble Mediterrània.
Escoltem Planyívola.
Amb ella, doncs, acabem.
Tornarem la setmana vinent.
Esperem que sí,
ja en la cita del divendres,
a partir de dos quarts de nou del vespre.
Ho passeu molt bé.
Veja la cuarta.
Tornarem la setmana vinent.
Tornarem la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!