Com cada setmana tornen a sonar les campanes al nostre campanar.
El campanar també dona avui les seves batallades amb alegria,
perquè aquest diumenge és el del cos i de la sang de Crist, el Corpus Christi,
jornada en la que s'escalten bé el dia i col·lecta de la caritat.
I en aquesta diada de Corpus recordem que el campanar
és una realització del Departament per als Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona i que arriba fins a vostès
gràcies a en Salt i Grimau, a la part tècnica,
i a Montse Sabater i un servidor, Iac Bertran, davant el micro.
La festa del Corpus és una de les més velles que celebrem al llarg de tot l'any.
I a l'Arxidiocesi de Tarragona podem presumir
d'haver estat una de les primeres del món a celebrar.
Aquest Corpus és el dia de la caritat,
adreçat a ajudar els més necessitats,
unes necessitats al nombre dels quals,
arran la crisi que estem vivint,
va pujant de manera esfereïdora.
L'Església ha de multiplicar-se per ajudar.
I d'això en té una bona experiència ja des del seu inici,
amb Jesucrist encara a la Terra.
Recordem-ho mitjançant l'Evangeli d'aquest diumenge.
És, segons Sant Lluc, capítol 9, versets de l'11 al 17.
A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet.
Ells se'ls endugué tot sols cap a un poble anomenat Bethsaida.
Però la gent ho va saber i el seguiren.
Jesús els acollia, els parlava del regne de Déu
i guaria els qui en tenien necessitat.
El dia començava a declinar
i els dotze s'acostaren a dir-li
Acomiada la gent i que vagin als pobles i a les cases del voltant
per trobar allotjament i menjar.
Aquí som en un lloc despoblat.
Però Jesús els digué
Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren
Només tenim cinc pans i dos peixos.
Si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos
a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
I hi havia, en efecte, uns cinc mil homes.
Llavors Jesús digué als seus deixebles
Feu-los seure en grups de cinquanta.
Ells ho van fer així i tothom s'assegué.
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,
alçar els ulls al cel,
els beneir,
els partir
i en donava els deixebles perquè els servissin a la gent.
Tots en van menjar
i quedaren saciats.
Després van recollir
dotze cistelles dels boixins de pa
que havien sobrat.
I després d'escoltar aquesta perícopa,
donem la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Escoltem, doncs,
la reflexió sobre les lectures
de la missa d'aquest diumenge.
El diumenge, 2 de juny,
celebrem la festa del cos de Crist.
Jesús, després de néixer,
fó posat en una menjadora.
Després de la multiplicació dels pans i peixos,
es presentà com el pa de vida,
el pa de Déu que treu la fam per sempre.
Mossèn Joan Magí,
què ens pot dir de tot això?
La porta de la fe,
que es manté sempre oberta,
ens porta cap a la comunió
amb la Trinitat Divina.
La paraula encarnada,
Jesús,
que entrar al santuari
no fet per mà d'homes
a través de la cortina
del seu propi cos,
es fa aliment
i és llaç de comunió
entre nosaltres i Déu.
En les celebracions litúrgiques
de tot l'any,
ens reunim i anem rebent
l'aliment de la paraula
proclamada i feta cos.
El desig de creixement
en la vida que promet Jesús
crida la nostra participació
cada vegada més conscient.
El papa Benet XVI
ens diu
el centre de tot
resplendeix el misteri pasqual,
al qual la refereixen
tots els misteris de Crist
i de la història de la salvació
que s'actualitzen sacramentalment.
La piadosa mare església,
recordant així
els misteris de la redempció,
obre als fidels
perquè hi tinguin accés
i s'omplin de la gràcia salvadora
les riqueses de les virtuts
i dels mèrits del seu Senyor,
de manera que tots temps
siguin d'alguna manera presents.
Exhorto, doncs,
els pastors de l'Església
i els agents de pastoral
a esforçar-se
per educar tots els fidels
a assaborir el sentit profund
de la paraula de Déu
que es desplega en la llitúrgia
al llarg de l'any,
mostrant els misteris fonamentals
de la nostra fe.
L'acostament apropiat
a la Sagrada Escriptura
depèn també d'això.
Com ens ofereix l'aliment
de la paraula
a la primera lectura?
El llibre del Gènesi
ens presenta
amb el Quisedec
oferint el pa i el vi
per a benenir Abram
invocant el Déu Altíssim
que ens ajuda sempre
a trencar les cadenes
de l'esclavatge.
Abram reconeix
l'ajuda de Déu
i ofereix al Creador
el delma
de la seva conquesta.
En aquesta menjada
amb Déu
trobem la comunió
de béns
que ofereixen
els seus fidels.
I la segona lectura?
Realment
val la pena
llegir molta atenció
el text
de la primera carta
als cristians de Corint.
Quan mengem
el pa i el vi
busquem la comunió
entre tots
nosaltres.
La mateixa comunió
que Jesús
té amb el Pare
i l'Esperit Sant.
Fem el memorial
de Jesús
l'acceptació
de tots
amb l'amor
que supera
fins i tot
la mort.
Menjar el pa
i beure el vi
en comunió
és
evangelitzar
amb eficàcia.
Què ens hi afegeix
el text
de l'Evangeli?
L'Evangelista
Lluc ens narra
la multiplicació
dels pans
i dels peixos.
Jesús
ens ensenya
la lliçó
pràctica
de la comunió.
Posant a les seves mans
el que tenim
entre tots
els que ens reunim
veurem com es multiplica
per a poder satisfer
les més diverses necessitats.
És el resultat
d'escoltar la paraula
i posar-la
en pràctica.
El dia de la caritat
ens recorda
que aquest corpus
s'inscriu
en temps de crisi.
La crisi econòmica
serà llarga
i dura.
No ens hem d'enganyar.
No podrem mirar
cap a un altre costat.
En el nostre entorn,
més o menys proper,
ens anirem trobant
amb famílies
obligades
a viure
de la caritat,
persones
amenaçades
de desnonament,
veïns
colpejats
per l'atur,
malalts
sense saber
com resoldre
els seus problemes
de salut
o de medicació.
ningú sap molt bé
com anirà reaccionant
la societat.
Sens dubte
anirà creixent
la impotència,
la ràbia
i la desmoralització
de molts.
És previsible
que augmentin
els conflictes
i la delinqüència.
És fàcil
que creixi
l'egoisme
i l'obsessió
per la pròpia
seguretat.
Però
també és possible
que vagi creixent
la solidaritat.
La crisi
ens pot fer
més humans,
ens pot ensenyar
a compartir
més el que tenim
i no necessitem.
Es poden estrenyar
els llaços
i la mútua ajuda
dins de les famílies.
Pot créixer
la nostra sensibilitat
envers
els més necessitats.
Serem més pobres,
però
podem ser
més humans.
I ara
ha arribat
el moment
d'escoltar
el nostre pare
i pastor,
el senyor arcabisbe,
que ens parlarà
de la Diada de Corpus
i d'una iniciativa singular.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat.
Déu vos guard.
Poques vegades
les meves reflexions
tenen el caràcter
que té la d'avui.
Una cita
per a una convocatòria.
Desitjo demanar
a totes les persones
que puguin
que s'assumin
aquest diumenge
a un acte eucarístic
a la Catedral de Tarragona
a les 5 de la tarda,
una hora abans
de començar la missa
i posterior processó
del Corpus Christi.
La Felis Iniciativa
és una proposta
aprovada ja per
Venet XVI
que s'inscriu
en el calendari
de l'any de la fe
que inclouia
en el dia del Corpus Christi
un moment particular
d'adoració eucarística
presidida pel Papa
en comunió
amb tots els pastors
del món.
En raó del vincle
entre fe i eucaristia,
el Papa francès
presidirà
un acte
d'adoració
a la Basílica de Sant Pere
del Vaticà
a la mateixa hora.
Però no estarà sol
amb els que hi vagin
a l'acte,
sinó que es veurà
espiritualment acompanyat
per tots els que hi vagin
a les catedrals
i a les esglésies
i comunitats religioses
escampades
per tota la Terra
a fer una hora
d'adoració
davant el Santíssim Sacrament.
A les catedrals
presidirà
el bisbe
de cada lloc.
D'aquesta manera
es visualitzarà
un gest
de comunió espiritual
per damunt
de cultures
i fronteres.
Els fidels
es reuniran
a totes les catedrals
i en altres esglésies
si és el cas
per fer aquests moments
d'adoració
eucarística
simultàniament
amb el Papa
i guiant-nos
per l'hora local
de Roma
de les cinc de la tarda
que en el cas
de Tarragona
coincideix
amb la nostra hora.
L'adoració
és una necessitat
de l'Esprit.
Generalment
quan volem reafirmar
el nostre jo
exigir els nostres drets
ens posem drets
i aixequem la veu.
En l'adoració
en canvi
ens postrem
davant d'aquell
que confessem
que és infinitament
més gran
que nosaltres
encara que sigui
alhora
tan proper
i practiquem
el silenci
totalment
o parcialment
parlem amb el cor
i posem en mans
de Déu
les nostres alegries
i tristeses
els nostres amors
pos i propòsits
al costat
de tantes peticions
és un moment
de pau.
Quan estiguem reunits
aquest diumenge
i mentre adorem
Jesucrist
en l'hòstia santa
pregarem molt units
al papa francès
perquè Déu l'assisteixi
en el govern
de l'Església universal
i tindrem molt
en la memòria
un estimat antecessor seu
Joan XXIII
de la mort
de la mort del qual
el dilluns 3 de junts
es compleixen 50 anys
sempre va ser
un papa molt proper
a la gent
i el món
va plorar
en el seu comiat
el seu pontificat
queda
per a la història
associat a la convocatòria
del Consell Vaticà II
i a moltes anècdotes
que reflecteixen
el seu caràcter senzill
i la seva bondat
estant en missió diplomàtica
a Instambul
confesse que
a part dels seus molts compromisos
i de fer esforços
per aprendre el turc
buscava sempre moments
per a l'adoració eucarística
per fi
s'hi va obligar
el dijous
de 10 a 12 de la nit
nosaltres la farem
aquest diumenge
no a una hora tan avançada
sinó a les 5 de la tard
confio que siguem molts
els que adorem
en aquesta hora
al Senyor
en unió amb el Papa
i amb tota l'Església
adeu-siau
en mig de la crisi
també les nostres comunitats cristianes
poden créixer en amor fratern
és el moment de descobrir
que no és possible
seguir Jesús
i col·laborar
en el projecte
humanitzador del Pare
sense treballar
per una societat
més justa
i menys corrupta
més solidària
i menys egoista
més responsable
i menys frívola
i consumista
és també el moment
de recuperar
la força humanitzadora
que conté l'Eucaristia
quan és viscuda
com una experiència
de mort
confessat
i compartit
la trobada dels cristians
reunits cada diumenge
al voltant de Jesús
ha de devenir
un lloc de conscienciació
i d'impuls
de solidaritat pràctica
i ara saludem
novament
la Montse Sabater
i també
a mossèn Ricard Cabré
que ens oferiran
tot seguit
el seu comentari
mossèn Ricard Cabré
el proper dimecres
dia 5
se celebra
el Dia Mundial
del Medi Ambient
és un tema
que preocupa força
penso que ja n'heu parlat
en altres ocasions
però potser
no estarà de més
veure si s'ha progressat
gaire
en aquest camp
i què en diu
la doctrina social
de l'Església
reunions
perquè esteva
bé prou que se'n fan
fins i tot
cimeres
reunions
al nivell més alt
però no hi ha manera
de desencallar
són les grans potències
els que frenen el pas
que són
per altra banda
els que més embruten
anys enrere
la preocupació
era menor
perquè es contaminava
menys
i no hi havia
consciència clara
del que s'hi estava jugant
avui tothom coneix
els perills
d'una globalització
incontrolada
i perversa
que només cerca
el benefici
i no pas de tots
sinó d'uns quants
a costa del que sigui
i aquest del que sigui
pot esdevenir greu
ja hi ha qui pensa
que estem perdent
el tren
que arribarem tard
i que l'escalfament
del planeta
pot portar
conseqüències
desestroses
però sembla
que la productivitat
segueix privant
per damunt
de l'ecologia
i la salut
del planeta
s'estan perdent
espècies
a marxes forçades
el planeta
segueix desertitzant-se
s'està malmetent
la capa d'ozó
l'Antàrtida
s'està desgelant
són moltes
cada vegada més
les famílies
sense mitjans
de subsistència
augmenta el perill
de desastres
medioambientals
amb la terra
no s'hi pot jugar
és com un gran vaixell
del que no ens en podem escapar
les grans potències
s'enriqueixen
en la misèria
dels més pobres
la complicitat
dels governants del món
i el sofriment
de milions de persones
Einstein
Dol Dalle
expresident d'Exxon
per Noruega
diu
el socialisme
va fracassar
perquè no va permetre
que el mercat
reflexés
la seva realitat
econòmica
el capitalisme
pot fracassar
perquè no permet
que el mercat
reflexi
la realitat
ecològica
és trist
veure
que els interessos
materials
passen per damunt
dels interessos
universals
es tracta
de la vida
i la salut
del planeta
el planeta
és de tots
malgrat que uns quants
el vulguin acaparar
els possibles desastres
del planeta
també seran
de tots
malgrat que alguns
avui
facin els uns clucs
què s'hauria de fer?
és hora de canviar
el model energètic
i els qui més
ho poden
i ho haurien de fer
són els països
industrialitzats
l'averícia
estripa el sac
se'ns està estripant
el sac
és a dir
el receptacle
de la humanitat
el clima
i no ens en fem
responsables
la humanitat
està malalta
el nostre món
està febrós
i no som capaços
ni de prendre-li el pols
una vegada més
reclamem una autoritat
internacional
que davant
el problema del món
pugui exigir
i sancionar
ja seria hora
que desapareguessin
els vetos
i els privilegis
el coneixement científic
cada vegada
més acurat
no lliga
amb el feble compromís
de les nacions
que vèncen
a pas de formiga
i frustren
les esperances
dels qui lluiten
en aquesta direcció
pel protocol
de Kyoto
els 38 països
industrialitzats
l'any 1990
s'havien compromès
a reduir
un 5%
de les emissions
per l'any 2012
però el Japó
Canadà i Rússia
ja s'han fet enrere
els Estats Units
no el van arribar
ni tan sols
a ratificar
i mostra
una oposició decidida
a un nou pacte mundial
Sina
que és considerada
la primera emissora
de gasos
és compromet
però sense concretar
i rebutjant tota mena
d'inherència internacional
en les seves decisions
la Unió Europea
només aporta
un 11%
de les emissions
mentre que entre
la Xina
i els Estats Units
sumen el 42%
la Unió Europea
s'ha compromès
a reduir un 20%
les seves emissions
fins a l'any 2020
ha dit
que ens parlaria
de la doctrina social
de l'Església
referent
a l'ecologia
del planeta
Mira
són molts els documents
que podria portar
els últims puntífers
n'han parlat
obertament
i abastament
no disposem
de gaire temps
me contentarem
citar
l'última encíclica
del Benet XVI
Caritas in Veritate
diu
el tema
del desenvolupament
de la humanitat
està avui
molt unit
a la relació
de l'home
amb l'ambient natural
és un do de Déu
per a tots
i per tant
representa
una responsabilitat
amb els pobres
amb les generacions futures
i amb tota la humanitat
la natura
és tota ella
expressió
d'un projecte d'amor
el menyspreu
de la natura
condueix
a una violència
amb l'ambient
i fins i tot
amb el mateix home
no podem malmetre
la naturalesa
sense ofendre
les generacions futures
amics
fins un altre dia
si deu plau
digueu tots
una bona setmana
en aquesta jornada
del corpus
l'eucaristia
recorrerà
els nostres carrers
i places
també la col·laboració
setmanal
de Radio Vaticana
gira al voltant
d'aquest tema
en la primera celebración
de la solemnidad
del Santísimo Cuerpo
y Sangre de Cristo
desde su elección
como Obispo de Roma
el Papa Francisco
saldrá del Vaticano
esta tarde
para presidir
la celebración
de la Santa Misa
en el atrio
de la Catedral Romana
la Basílica Papal
de San Juan de Letrán
y luego
la procesión eucarística
que recorriendo
la antigua
Vía Merulana
llegará
a la Basílica
de Santa María la Mayor
es la tercera vez
que Santo Padre Francisco
llega a esta Basílica
la primera
fue el 14 de marzo
pocas horas después
de su elección
como nuevo sucesor
de Pedro
para colocar
a los pies
de la Virgen
Salus Populi Romani
su pontificado
y pedir
su protección maternal
y la segunda
el día 4
de este mes de mayo
primer sábado
del mes
dedicado a María
en que tomó posesión
del que es
el santuario mariano
más antiguo
y venerado
de Occidente
que surgió
después de la proclamación
de la maternidad divina
de María
en el concilio
de Éfeso
en el año
431
en su audiencia
general
el Santo Padre
invitó
a los fieles
de Roma
y a los peregrinos
a unirse
a este acto
de profunda fe
hacia la Eucaristía
que constituye
el tesoro
más precioso
de la Iglesia
y de la humanidad
Eucaristía y fe
van juntas
nos dice
destacando
la importancia
de esta celebración
en especial
en este año
de la fe
el arcipreste
de la Basílica Papal
de Santa María la Mayor
el Cardenal
Santos Abril
y Castelló
entrevistado
por Alberto Goroni
Es sumamente importante
esta fecha
del Corpus Domini
la fiesta
en la cual
se quiere venerar
de manera especial
la Eucaristía
el origen
como es bien sabido
viene del hecho
de que
dado que se celebra
el día del Jueves Santo
durante la Semana Santa
prácticamente
al día siguiente
ya con el Viernes Santo
y la celebración
de los misterios
de la muerte
del Señor
hasta la Resurrección
no dejaba tiempo
casi para poder
tributar
un homenaje debido
y por eso
se pensó
en otro día
del año
de ahí surgió
la celebración
del
como sabemos bien
del Corpus Domini
la celebración
solemne
del misterio
de la Eucaristía
también en Roma
lógicamente
tendremos esta celebración
de la procesión
que partiendo
de la Basílica
de San Juan de Letrán
llegará hasta
la Basílica
de Santa María la Mayor
donde concluirá
creo que es muy importante
para el pueblo fiel
que se den cuenta
de la importancia
de que como decía
el Concilio Vaticano II
la Eucaristía
es el punto más alto
es el culmen
de la liturgia
y digamos que
esencialmente
adecuado para este año
en que estamos
el año de la fe
Eucaristía y fe
van juntas
ojalá que se puede
incrementar
cada vez más
esta devoción
al Señor
en la Eucaristía
y que nos haga
cada vez más conscientes
a todos
de que
vivir esa fe
es hacernos
mejores cristianos
más fieles al Señor
y con mayor amor
a todos los hermanos
El Cardenal
Santos Abril y Castelló
que hoy recibe
nuevamente
al sucesor de Pedro
destaca
la devoción
del Papa Francisco
a María
para llegar
más a Jesús
Sí
es una gran alegría
para mí
el hecho
de que pueda venir
de nuevo
a la Basílica
de Santa María Mayor
el Santo Padre
porque Él sabe
unir perfectamente
lo que es el amor
a la Eucaristía
lo vemos en la celebración
de todas las Eucaristías
en las homilías
que hace también
durante la Eucaristía
y al mismo tiempo
la devoción mariana
por eso es por lo que
Él quiso
en el primer acto público
de su pontificado
quiso venir
a la Basílica
de Santa María Mayor
para
como Él me dijo
para poner
su pontificado
a los pies de la Virgen
y pedir
su ayuda
su protección
por eso veo
que son dos
lo sabemos muy bien
como se dice
tantas veces
que la Virgen
nos lleva a su Hijo
y que la devoción
a la Virgen
nos lleva a la devoción
a la Eucaristía
creo que el Papa
sabe conjugar
estos dos amores
estas dos devociones
de manera que
no se excluían
sino que se complementen
y es lo que siempre
deseamos
que pueda servir
de verdad
la devoción
a la Virgen
para llevarnos más
a Jesús
El purpurado español
nos habla también
de la devoción
a la Eucaristía
en España
La celebración
del Corpus Domini
celebración solemne
del misterio
de la Eucaristía
En España
ha tenido
una tradición
extraordinaria
de tal manera
que
como es sabido
los orfebres
se dedicaron
también a hacer custodias
que son verdaderas
obras de arte
para poder dar
al Señor
el esplendor
y la celebración
solemne
que se quería hacer
y el pueblo fiel
también respondía
con una gran devoción
famosas
han sido
las procesiones
que se hacían
en muchos lugares
de España
la de Toledo
particularmente
y las custodias
que se conservan
en España
de algunos
de los orfebres
mejores
de los siglos pasados
son una muestra
clara
del culto
que se quería dar
a la Eucaristía
Cecilia de Málac
Radio Vaticano
La crisi
pot sacsejar
la nostra rutina
i mediocritat
No podem
combregar
amb Crist
en la intimitat
del nostre cor
sense
combregar
amb els germans
que pateixen
No podem
compartir
el pa eucarístic
ignorant
la fam
de milions
d'essers humans
privats
de pa
i de justícia
És
una burla
donar-nos
la pau
els uns
als altres
o mirant
els que van
quedant
exclosos
socialment
I anem a cloure
el nostre programa
d'avui
recordant
el que va dir
el papa francès
durant
l'audiència
general
del passat dimecres
Queridos hermanos
y hermanas
deseo iniciar
hoy una serie
de catequesis
con expresiones
del concilio
Vaticano II
sobre el misterio
de la Iglesia
La primera es
la Iglesia
como familia
de Dios
El proyecto
de Dios
para la humanidad
se presenta
muy bien
en la parábola
del hijo
prodio
o mejor
del padre
misericordioso
construir
una única
familia
en la que
todos
se sientan
cercanos
y amados
por él
Es aquí
donde la Iglesia
encuentra su raíz
En la historia
de la salvación
Dios llama
a Abraham
para ser padre
de una multitud
Elige a Israel
para establecer
una alianza
y en la plenitud
del tiempo
envía a su hijo
que reúne
una pequeña comunidad
que al escuchar
su palabra
sigue su camino
y se constituye
en su familia
La Iglesia
nace
del gesto supremo
de amor
de Jesús
en la cruz
y se manifiesta
cuando el Espíritu Santo
colma el corazón
de los apóstoles
y los impulsa
a anunciar
el Evangelio
difundiendo
el amor
Te hará bien
hoy preguntarte
vos
¿Amás a la Iglesia?
¿Rezás por ella?
¿Te sentís parte
de esta familia?
¿Qué hacés
para que todos
se sientan
escuchados
y comprendidos?
Saludo a los
peregrinos
de lengua española
en particular
a los grupos
provenientes
de España
El Salvador
Ecuador
Honduras
Perú
Argentina
México
y los demás
países
latinoamericanos
Invito a todos
a vivir la fe
no solo
como un don
y un acto personal
sino como respuesta
a la llamada
de Dios
de vivir juntos
siendo la gran familia
de los convocados
por él
Muchas gracias
I després d'escoltar
la veu del Papa Francesc
sonen les campanes
del nostre campanar
La celebració
de l'Eucaristia
ens ha d'ajudar
a obrir els ulls
per descobrir
a qui hem de defensar
donar suport
i ajudar
en aquests moments
I mentre comencem
a escoltar
aquesta versió
d'una obra
de George Friedrich Handel
Sí, sí
es tracta
de la música
per cert
molt adequada
per una diada
festiva
com la del Corpus
que vostè
sense dubte
ja han endivinat
Es tracta
dels Reials
Focs d'Artifici
de George Friedrich Handel
Bé
mentre escoltem
aquesta magnífica
composició
ha arribat l'hora
d'acomiadar-nos
fins la propera emissió
si Déu vol
Amics i amigues
del Campanar
moltes gràcies
per la seva atenció
i
feliç setmana a tothom
Focs d'Artifici
d'Artifici
d'Artifici
d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici
Focs d'Artifici