Gràcies.
Ahir ja us es va presentar oficialment la capital de la Sardana 2013, Arenys de Munt,
és a dir, el projecte conjunt de la Federació Sardanista de Catalunya,
la Unió de Colles Sardanistes i l'obra del vetllet popular
que ha de substituir la subsoleta ciutat Pobilla.
Aquestes, durant més de 50 anys, van incomplir una funció realment extraordinària,
sobretot durant la primera meitat del període,
però els temps han canviat i calia eliminar-les o plantejar qualcom nou i diferent.
S'ha optat per aprofitar la idea bàsica d'una població centre i eix del sardanisme
amb alguns elements que semblen immutables, com els guardons de persones i entitats
o el missatge al món sardanista, però s'insisteix en la intenció de portar-hi coses noves
i, sobretot, procurar que també s'incideixin al conjunt de la societat, més enllà dels convençuts.
Una tasca certament difícil en els temps que corren i les mentalitats que predominen
en segons quins sectors, però cal reconèixer que la idea és bona.
Si ens hem de refiar de l'esquema de programa anunciat,
sembla que hi ha ingredients que poden ajudar força a anar en aquesta direcció.
El dubte és veure amb quines complicitats es compta,
si hi ha pressupost suficient, si hi ha prou base humana per treballar-ho, etc.
De moment, insisteixo, hi ha algunes coses que pinten força bé.
Mereixen, doncs, un vot de confiança.
Estic content, content, perquè torna a ser divendres,
torna a estar l'1, 2 i seguit aquí a Tardona Ràdio.
Jo torno a estar aquí.
Que ja no...
No, evidentment, soledat no, perquè evidentment hi ha la Sílvia al control de això.
Però que ara me'n recordo, eh? No sé, no sé pas.
No me'n recordo.
Que consti que jo he de donar explicacions.
No ha sigut perquè jo no hagi volgut.
Hi ha hagut dies que he estat per feina a fora,
i altres dies, doncs, bé, com tothom al llit.
Al llit.
Alguna febrada la setmana passada.
Però ja, avui, la mar de bé, avui ja està bé.
Pot estar al llit fent el dropo, per exemple, però no, no, no, no.
A més, molta febre, molta febre.
Dos dies, vull dir, dos divendres seguits ha sigut la cosa.
La Maria Rosa, que per al cúmul de circumstàncies
ens ha deixat aparcadets unes quantes setmanes,
però l'hem recuperat.
Tornem a estar aquí amb nosaltres, a l'equip d'un dos i seguit,
d'un dels sardanes, els bars, música per a coula,
i es torna a reincorporar a l'equip del programa,
que cada setmana formem també la Sílvia,
el control de so i un servidor a l'Àngel,
i parlant-vos del que passa en el món dels sardanes,
els bars i la música per a coula.
Avui, edició 836, que té aquest contingut.
Un breu resum, com sempre, com cada setmana.
Una setmana que tindrem sardana de l'any mini,
diguem-ne, reduïda, sense eliminatòria,
perquè aquesta setmana descansa el concurs.
Hem deixat enrere les dues eliminatòries de repesca,
i abans d'iniciar amb força altra vegada les semifinals,
doncs una setmana de descans,
perquè us posarem el dia de com estan les coses.
Parlarem de la capital de la Sardana, efectivament,
això que us anunciàvem en el comentari inicial,
aquesta presentació oficial que es va fer ahir dijous,
i amb uns trets, hi ha unes quantes dades ja
que se'n donarà a conèixer de per on aniran les coses
en aquesta capitalitat de la Sardana.
A l'agenda, parlarem de Calafell,
que centra força l'atenció sardanista
a les comarques terrarolines,
aquest cap de setmana.
Ells ho anomenen així,
el cap de setmana a la Sardana hi ha de tot,
exposicions, xerrades, ballades, concerts.
Va començar, de fet,
començava avui, aquest divendres,
i s'aniran allargant els actes fins diumenge mateix, al vespre.
Parlarem dels tradicionaris,
que aquest cap de setmana hi ha cosa interessant,
també una cita imprescindible
vinculada al món de la música per a Cobla,
i també els Premis Enderroc,
on hi ha presència també de diverses iniciatives
vinculades al món de la Cobla.
I aquí a Tarragona,
parlar de diversos aspectes ben diferents,
però amb el comú denominador
de la grupació sardanista,
a Tarragona dansa i bones notícies en aquest sentit.
Anem a començar.
Fem-ho amb una sardana.
Avui deixem per més endavant
els comentaris al voltant de la sardana de l'any.
I recordar, com bé sabreu,
que Tarragona ha passat el relleu
de la capitalitat cultural catalana a Ripoll,
població que es disposa a celebrar-ho
amb un bon grapat d'actes, evidentment.
Avui comencem el programa amb una magnífica sardana
que l'any 1986,
el mestre Manuel Saderrepeix Ferrer
va dedicar a Ripoll
amb motiu d'un altre gran esdeveniment,
al centenari de la restauració del monestir.
Amb l'estil inconfusible de la marca Puig Ferrer,
la sardana comença suggerint el sol de les campanes,
passant després, com és habitual en ell,
a desenvolupar una composició elegant i balladora.
La interpreta la principal de l'abisbal.
La interpreta la principal de l'abisbal.
La interpreta la principal de l'abisbal.
La interpreta la principal de l'abisbal.
BABBY IRANGENZO
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diumenge a les 6 de la tarda a Calafell, també al Teatre Auditori Municipal,
amb la Cobla Maricel, un concert dedicat a Eduard Tuldrà
en el cent cinquantenari del seu traspàs
i en la participació de la colla Estançaires del Penedès.
És un acte inclòs dins el cap de setmana de la Sardana.
Organitza i patrocina l'Associació Sardanista de Calafell.
I concursos, aquest diumenge a dia 17, a dues quartes de 6 de la tarda,
a Olot, a l'Auditori del Casal Marià,
concurs individual de Sardanes Reveses amb la Cobla Ciutat de Girona.
I acabem aquesta agenda parlant amb vos d'altres activitats.
Demà dissabte, a les 7 de la tarda, a Calafell, al celler de Calvo Labà,
una xerrada càrrec de Jaume Figueres, amb el nom pel forat del Pany,
3 sardanes a Calafell, per terra, mar i aire.
Els dies 16 i 17 de febrer, és a dir, dissabte i diumenge,
la Cobla Rúix Joves desplaça a Barcelona per participar
de la festa major d'hivern Santa Eulàlia.
Allí acompanyarà musicalment l'Àliga de Reus,
que, com bona part del Seguís i Reusenc,
és la convidada d'enguany.
I dissabte, minent, dia 23, l'Assemblea Extraordinària
de la Unió d'Associacions de Plex Sardanistes
de les Comarques Tarragonines,
que se celebrarà a la seu social de la Unió,
situada a l'Avinguda del Carrilet, número 29 de Reus,
a les 6 de la tarda, en primera convocatòria,
i dos quarts de 7 en segona.
L'ordre del dia preveu, entre altres qüestions,
el repartiment de les subvencions disponibles
i la presentació i repartiment de la guia de Plex 2013.
Tanquem l'agenda i la música, altra vegada.
Les sardanes obligades, que, com és prou sabut,
són aquelles en les quals un o més instrument
interpreta un paper especialment destacat i difícil,
tenen autèntics especialistes.
Autors que han treballat força el gènere
i, a vegades, han fet obres realment de referència.
Altres, per raons que sigui, per principis o manca d'interès,
se n'han mantingut al marge o no s'hi ha ocupat gaire.
És el cas de Domènec Moner,
conegut, sobretot, per unes sardanes plenes de sensibilitat i delicadesa,
conceptes que, en principi, no semblen agermenar-se del tot
amb el món de les obligades.
Però sembla que ell mateix hagués volgut desmentir-ho, això de re,
amb una obligada de Tibla que va donar a conèixer l'any 1954.
Tibla, que preciosa, que ara escoltem en versió de la Cobla,
Ciutat de Terrassa, i el seu solista, Jaume Moliner.
I, a vegades, i el seu solista, Jaume Moliner.
I, a vegades, i el seu solista, Jaume Moliner.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Graf i la tenora Núria Pujals.
Una sardana de Fèlix Martínez i Comín
de Montserrat Estel, composició
que va escriure per atendre l'encàrrec de l'obra
del Ballet Popular, que cada any estrenava
una sardana a Montserrat dedicada al monestir
o a la verge. Era la que
s'anomenava Sardana de l'Ofrena
i la de Martínez Comín, que agafava el nom
d'un dels versos de l'Albirolai, fou
la de l'any 1965.
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana de l'Ofrena
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana

Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Saldana
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bé, molt bé.
Bé, d'altra banda,
la setmana vinent
començaran els assajos
de les diferents colles
de l'entitat
i aquí la Maria Robert
ja fa mala cara
perquè el dia estava fet.
Avui, avui,
que si em veia...
M'estàs dient...
Si em veia emocionada...
Ho estàs dient tot?
Tu no ho copies de dir?
M'hala cara?
Aprofito, aprofito.
No, perquè jo
quan ara ho deies
deia que no, que no,
que la setmana vinent
suposo que començarà
la resta de colles
però avui ara
en aquests moments,
ara a les 9 del vespre
ha començat la Tarragona Dança.
La colla, diguem-ne, principal,
la colla mare de l'entitat,
que s'ho prenen
amb ganes
i ha començat el jant.
Molt bé.
La gimnàstica que representa això,
doncs, sempre va bé, també.
Bé, doncs, la resta de colles,
doncs, sí, comencen el proper cap de setmana
i atenció, perquè la gran
novetat d'aquesta temporada
és que comença, és que tornarà a estar activa
la colla juvenil Nova Tarragona Dança.
De manera que l'agrupació serà de les poques
de tot Catalunya i tindrà cinc colles
simultàniament a totes les categories.
Alevins, infantils,
juvenils, grans i
veterans. Poca broma, eh? Poca broma.
Amb els temps que corren. Oh, quina satisfacció, no?
Sí, sí.
Bé, ja sabem que, això potser cal
explicar-ho, per als que no estiguin gaire
al tanto, no?
Doncs, evidentment, va per segons
l'edat i en les
franges més joves, doncs, el temps
passa volant. La canalla creixent en
seguida i això vol dir que s'hagi d'estar
generant contínuament balladors
nous i això
fa que no sempre sigui possible tenir colles
a totes les categories. Tant a dones ja d'infantils
passen a juvenils, de juvenils a grans
i en guany s'ha aconseguit
que sí, que hi hagi prou d'enseires
per ballar totes les categories.
I a veure si es pot...
allò que és optimista de mena, doncs, dos
campionats aconseguits. Ah, home.
Aquest any passat és difícil
repetir-ho, però a veure si no només es repeteixi, no?
A més a més s'amplia, no?
Les ganes hi són i el treball hi serà segur.
Vinga, doncs, a començar
amb força i
com no paren, no es consolen
amb aquests bons
resultats i aquestes colles, sinó que
a més a més, en guany s'han
engrescat, organitzar un curset de sardanes preaduls.
Ho anem recordant ja des de fa
diverses setmanes, però
val tenir un compte, perquè
si hi ha sardanes a l'escola, sabem que hi ha
algun casal d'avis que ensenya
sardanes a la gent més gran,
però hi ha aquell
diguem-ne massa, doncs,
entre i entre mig, que si vols aprendre
a ballar sardanes o vols recordar aquelles sardanes
que vas aprendre quan eres més jove,
on ho pots fer? Doncs això, aquest curset
que començarà el dia 23,
dissabte vinent, és una
oreta cada dissabte de 7
a 8 del vespre, fins al 20 d'abril
i pel mòdic preu de
25 euros. L'agrupació
sardanes de Tarrona Dança, només cal
que aneu al seu local de l'Avinguda
d'Andorra, número 7 Baixos, un passatge que
comunica amb el carrer Sant Antoni
Maria Claret, però potser amb més pràctiques
que telefoneu al Manel Andreu,
que és el 6 49 88
13 15, o bé
el correu electrònic a
stgn arroba tinet
punt.org
Dona bones sensacions, no? Acabar aquestes notícies amb això, amb aquest bon to, doncs bons resultats d'aquesta activitat diguéssim extra sardanista, i que comença la temporada, i a més comença amb aquesta força que és tempenta, i aquest curset de sardanes, que també coincideix amb aquesta inici de temporada d'assajos,
el proper cap de setmana.
deixem-ho aquí de moment, anem amb una secció que també feia setmanes que no teníem amb nosaltres, la relíquia.
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
la relíquia
doncs sí, com bé ha dit l'Àngel, aquesta setmana torna a aquesta secció, la relíquia, avui amb un disc de l'any 1961, publicat pel Segell Belter i enregistrat per la cobla salbatana. La que hem triat és una romàntica composició de qui va ser director d'aquesta batalana cobla-orquestra durant 19 anys, en Josep Albertí.
l'any 1951 va escriure aquesta sardana dedicada a la seva muller amb un llarg i delicat cant de tenora. Ànim endins!
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
La relíquia
Fins demà!
I doncs sí, torna a la secció Xafarderies i avui voldríem començar lligant aquesta secció amb la que normalment anomenem textos perquè el que hem fet és recollir un article d'un veterà de la informació sardanista, tot un veterà efectivament amb una llarga experiència en diversos mitjans i en l'organització d'activitats i tot això.
És el Robert Roquer, col·laborador des de fa temps al diari de Girona, que avui mateix publica un article en el qual parla d'un tema espinós, delicat i molès i emprenyador per dir-ho amb paraules clares per a tothom que s'hi veu implicat, menys per una part, que hi entendreu aviat de qui es tracta.
Es tracta d'allò que cal pagar quan organitzes una activitat musical a la societat general d'autors i editors.
Ell més o menys fa una mena d'història i d'estat de la qüestió pel que fa al món de les sardanes amb aquest article que us resumim.
Anem a veure què és el que ens explica.
Perdoneu. Diu així, és obvi que cada actuació de la cobla, tocant sardanes, calgui pagar els anomenats drets d'autor, quantitats que després de les deduccions de les GAE perceben els diferents compositors de música de cobla, en aquest cas del nostre...
Aquí cal que li una cosa, a veure, això està extret del web del diari de Girona, que de vegades això ho publiquen abans de corregir i sortir al diari imprès, eh?
Però ja ho hem entès, no? Que perceben les diferents... Sí, si hi ha alguna cosa que veiem que no, doncs...
Doncs segueixo, no? Diu aquí una anècdota sobre la sardana El meu gra de sorra de Josep Serra i Bonal, escrita el 1927, després de la mort de Juli Garret el 1925.
En voler-se erigir un monument a tant insigne compositor a la seva vila de Sant Feliu de Guíxols, es recaptaren diners que lliuraren moltes persones.
Josep Serra escrigué aquesta sardana i en aquella època això dels drets d'autor no funcionava com ara, malgrat que les GAE ja existia.
I cada cop l'apagava un duro al compositor de la sardana.
D'aquesta manera, Josep Serra donà tots els duros que obtingué amb aquesta obra per ajudar a perdó a costejar el monument a Garreta.
Una cosa que ara no podria fer. És a dir, ara, tal com està muntat ara, seria impossible a les GAE, es queda allò i ella ja fa el que creu que ha de fer.
Bé, els drets d'autor començaren a implantar Anglaterra al segle XVIII, concretament l'any 1710, i en principi només per a llibres.
A França, arran de la revolució del 1791 i a casa nostra fóu la primera implantació el 1879, lògicament molt diferent d'ara, com acabem de constatar fins al 1899, any quan es funda les GAE.
Per les sardanes hi ha unes tarifes que són concretes, especials i específiques.
Si els actes no són gratuïts, o sigui que es cobra entrada, cal abonar un 10% de les entrades venudes.
Si ho són, aquesta és la tarifa que cal aplicar.
Audicions avallades, per cada audició avallada, 38 en 39 euros.
En concursos de sardanes, quan el concurs se celebra amb l'actuació d'una sola coble, 57 en 61 euros.
Quan el concurs se celebra amb l'actuació de diferents cobles, per cada coble que actui, 38 en 39 euros.
Què passa als aplecs de sardanes? L'acte se celebra amb accés gratuït al públic i no condicionat a exigència prèvia per cada acte celebrat, 76 en 78 euros.
Els concerts. Si és un petit concert, s'entén per petit concert tot aquell que per la seva particularitat no reuneix les característiques pròpies d'un concert sinfònic,
l'anomenat vermut concert, que se celebra abans d'una sessió de ball, per exemple.
Doncs per cada petit concert, 38 en 39 euros.
En gran concert, s'entén per gran concert tot aquell que reuneix les característiques d'un concert sinfònic,
si el concert se celebra amb accés gratuït al públic i no condicionat a exigència prèvia per cada concert celebrat, 76 en 78 euros.
També cal recordar que cada cop l'ha de lliurar un document on constin les sardanes interpretades i els seus autors.
Això a les entitats, evidentment, ja estan al corrent de com funciona,
però són petits detalls que potser el gran públic desconeix i el Robert Roquer publicava avui el diari de Girona.
I potser abans us he posat la mena als llavis, he pensat una miqueta i cal explicar-ho mínimament,
perquè tampoc hi entrarem gaire.
Es tracta del tema sardana a l'any, sabeu que en guany la final se celebra a Tarragona
i la setmana passada ja avançàvem l'esquema de programa.
Hi ha una part que és obligada, cada any hi ha la interpretació de les sardanes finalistes,
la primera part, el públic vota i mentre es fa el recapte de vots, després de la mitja part,
hi ha una segona part on això va variant.
Cada any es prepara alguna mena d'espectacle, des d'un concert de coble, normal i corrent,
fins a espectacles que de vegades han estat força interessants,
han anat molt més enllà, amb participació fins i tot d'orquestres sinfòniques,
barrejant amb l'encoble, etcètera.
En guany, ja us ho havíem comentat, que la intenció era oferir un espectacle
al voltant de la Jota, l'altra dansa principal, dansa tradicional de Catalunya,
a més de la sardana, amb la participació ni més ni menys de Keiko Hulcelio,
el Noi i el Mut de Ferreries, i, segons sembla, també amb la coble Reu Jove i un esbar de Reus.
Això sembla que no ha acabat de sentar gaire bé.
A diverses entitats tarragonines que han vist que, amb un acte que es feia a Tarragona,
que podia tenir ressò arreu del país, no es tenia en compte que aquí a la ciutat
també hi ha els bars, també hi ha cobles, també hi ha gent que fa coses.
Potser que no es fes el que es fa, però sí que potser hi hauria hagut d'haver presència
d'entitats de la ciutat.
És una opinió.
Potser si miréssim el que s'ha fet els últims anys en aquestes segones parts dels concerts,
veuríem que no sempre s'ha tingut en compte això.
Però vaja, en definitiva, hi ha hagut ja aquests dies moviment.
marro, diguem-ne en aquest sentit, moviment entre entitats, gent que treballa
dins del món de la cultura poble i tradicional, l'Ajuntament, que també està pel mig,
la Federació Sardinista, que és l'organitzadora de l'acte, i veurem per on peta tot plegat.
Déu-n'hi-do, eh, però...
Què?
Home.
Vols dir-ho la teva?
No, no, a veure, és que clar.
Jo, que no sabia res...
Sembla lògic que hi hauria d'haver...
Sembla lògic que almenys una mínima representació, no?, de la ciutat, perquè és que, escolta'm...
No voldria caure jo, no, perquè són de Reus, però, clar, sembla omnipresent la presència de Reus.
Ah, aquí mateix, no.
No només la Cobla Reus, es va de Reus, un presentador de Reus.
Clar, no, és que, doncs...
No hi tenim res en contra, aquí sempre hem defensat, sobretot la Cobla Reus jove, com un conjunt de músics.
Però aquí a Tarragona també hi ha gent molt vàlida en tots els camps.
Sona malament, sona malament, vaja, sona malament tot això.
I el que és evident, i això és el que nosaltres sí que deixem constància, és que hi ha això, aquest, que era mar de fots, diguem-ne, al voltant d'això.
I ens agradaria aclarir-ho, perquè hem vist algun missatge, que potser d'Esquit Llebit es feia menció al fet que hi ha, evidentment, una emissora,
que, mentre la sala de l'any, ni la emissora, ni els que fem el programa un dos i seguit,
han tingut absolutament res a veure amb l'organització de la sala de l'any, ni aquest concert final.
Que quedi clar, perquè no hi ha responsabilitat en aquest sentit de nosaltres.
Llavors, algú podia pensar que el fet que l'emissora, doncs, hi col·labori, sigui a Tarragona,
i l'acte de ser a Tarragona hi podíem haver tingut, però el cas és que no és que no hi vulguem col·laborar,
ni tan sols se'ns ha requerit ni se'ns ha demanat cap mena d'opinió.
Aquesta és la realitat.
Només ho diem per això, perquè no ens hi vinculin en aquesta polèmica que s'està produint aquests dies.
No, res, que xerrant, xerrant, el temps se'ns tira a sobre.
Ja està?
No, potser, potser deixar constància que aquests dies s'ha presentat precisament aquesta Manxafraderies,
el programa d'activitats de primavera, no només al Metropol, sinó ara ja amb el Teatre de Tarragona,
que és on es farà aquesta final de la sala de l'any.
Inicialment s'havia parlat del Palau de Congressos, finalment del Teatre de Tarragona.
Però aquest acte no surt en aquest programa, ni tan sols s'esmenta, que hauria estat un detall.
I ja hi tornem a ser?
Ja que es fa Tarragona, encara que no sigui entre els actes principals que organitza l'Ajuntament directament.
Però és un acte, ni principal, sinó, és un acte que s'organitza a ell.
No res, deixem-ho aquí.
Ja en parlem, ja seguirem parlant.
Nosaltres tornarem divendres vinent a dos quarts de nou del vespre, ja sabeu, dissabte i diumenge,
amb les repeticions correspondents a les dotze i a les deu del matí, respectivament.
Ho passeu molt bé.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.