Gràcies.
La setmana passada comentàvem el procés que ha de portar la unió d'esforços entre la Federació Sardanista, la Unió de Colles i les altres organitzacions territorials sardanistes,
un còmin al qual caldrà superar, entre altres coses, reticències i pors, en bona part, pors comprensibles i pròpies a qualsevol canvi substancial.
Altres dubtes poden venir d'experiències com aquelles del gat escaldat de l'editat popular i que tenen ben present la gent de les comarques tarragonines.
Aquí el sardanisme és molt més feble, menys estructurat, hi ha una federació territorial més enllà de la coordinadora de plecs,
i a més afectat d'aquell complex que diu que estem arreconats per les centralitats catalanes, a més de l'espanyola, i que tant exploten alguns polítics de manera ben barruera.
Caldrà molta informació per superar-ho, perquè tot i tenir la mà a estatuts i reglament, determinats dubtes fan ombra.
Home es pregunta respecte a la Confederació que què farà exactament, de què servirà, quins avantatges hi haurà, etc.
Es tracta d'aconseguir subvencions, fer més publicitat dels actes, o és per tenir un diari comú?
Entitats gens suspectes d'immobilisme, com la colla sardanista Rosa de Reus, per posar només un exemple,
plantejar que si la intenció és aglutinar per aconseguir més subvencions, pot ser que passi tot el contrari,
perquè serà molt més fàcil fer una retallada global. Si ara us en donàvem 100, ara us en donarem 30.
A més, no sabem com es traslladaran aquestes possibles ajudes al territori, tenint en compte que el nord no té res a veure amb el sud.
Els actes sardanistes que es fan en les comarques no arriben als mínims que aquelles altres consideren acceptables.
Per tant, tot dependrà de com s'articuli i com es gestoni.
Segur que la mare dels ous és aquesta darrera observació que fan els àmics de la Rosa de Reus,
que tot depèn de com ho fem.
Insisteixo que em consta no només la bona voluntat dels que ara han assumit allò tan bonic i necessari,
però que pocs practiquen realment de tirar del carro, sinó que són gent que ja han demostrat abans eficàcia i responsabilitat.
Però si ells, la seva figura vull dir, són imprescindibles, també és cert que no aconseguiran res
sense que la resta del sardanisme s'ho cregui i s'impliqui de veritat,
cosa que ha d'anar precedida de molta, molta informació.
Molt bona tarda, vespre...
És que això ara ja m'ha quedat clar...
allò que va canviant el temps, el clima que a vegades allarga més el dia...
Sí, sí, sí.
Bé, doncs informació, sí.
Sí, sí.
Bé, això és el que farem avui nosaltres, eh?
Com sempre.
Parlem-vos, això sí, de sardanes, dels bars i de música per a cobla.
Avui l'edició 853 de l'1,2 seguit.
Avança, avança, això, eh?
Sí, que us preparem la Sílvia, el control de so,
i en el que avui presentació, la Maria Rosa...
I l'Àngel.
Doncs què, a punt?
A punt, a punt.
Com sempre, amb un ràpid sumari de continguts del programa.
I després d'unes setmanes en què hem dedicat molta atenció
a aquell disc del mestre Joan Juncà,
amb l'enregistrament que ha fet la cobla cosetània,
hem tingut entrevistes.
Aquesta setmana ja ens ho prendrem una mica més de calma,
procurarem escoltar una miqueta més de música,
músiques diverses, sempre al voltant de la sardana i la cobla,
però això sí, hi haurà la informació pertinent,
i ara, poquet a poquet, es va transformant, això de l'agenda,
perquè sí, segueixen havent forts seplecs i alguns bons ben importants,
però poquet a poquet van fent-se el seu lloc,
malgrat les retallades, malgrat l'agressió, les ballades, sardanes,
Sant Joan i algun cicle d'estiu que comença a treure el nas,
festes majors, doncs sí, malgrat tot,
encara tindrem contingut dins d'aquest àmbit.
Per exemple, la plec de Calafell, una plec jove, per cert,
d'aquí de les comarques tarragonines aquest diumenge,
una plec que té un lema, un poble, una rotllana.
I aquelles sardanes, doncs, de festa major,
Sant Joan i altres festes majors,
a Valls, Cambrils, Reus,
i, surtesament, un etcètera,
que caldrà anar completant en aquesta agenda.
Parlarem del campeonat de Catalunya,
Colla Sardanistes.
La setmana passada hi havia un concurs important
on es configuraven ja les classificacions
d'aquest campeonat que en guany ha canviat,
ha canviat i s'estructura d'una altra manera.
En parlarem.
A les notícies n'hi haurà moltes més,
però ja us les oferirem en el seu moment.
Ara comencem, fem-ho amb una primera pàgina musical del programa.
Doncs sí, Connectats és el nom del disc de recent aparició
que han promogut quatre excel·lents músics,
tant com a intèrprets com a compositors,
per tal de donar a conèixer una bona tria de les seves sardanes.
Ells són en Dani Gasulla, Lluís Alcalá,
Carles Santiago i Jordi Paulí.
L'enregistrament l'han fet amb una bona colla de companys músics
aplegats sota el nom de Cobla Bohèmia.
Una iniciativa que permet gaudir de sardanes
com aquesta de Jordi Paulí,
Amics del Pla de la Seu,
que, segons explica el llibret del disc,
va ser estrenada el 25 de febrer del 2012
al Pla de la Catedral de Barcelona.
És un regal del sardanista Miquel del Guinardó
al seu grup d'amics de les ballades sardanes a la catedral.
És aquesta?
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
A la Catedral de Barcelona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Focs de Sant Joan, els petits portadors de la flama
ballaran la primera de setmana.
A les 7 al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Maricel,
també dins els actes del Focs de Sant Joan.
A dos quarts de vuit, a Torre d'Embarra,
al passeig Colom amb la cobla Ciutat de Reus,
també la rebuda de la flama del Canigó.
I a les vuit, a Riu de Cols, amb la cobla Mirenfant.
El dilluns, dia 24, a dos quarts de dues de la tarda,
a la pobla de Bafomet, als jardins de les piscines,
amb la cobla Reus, amb vermú popular.
Passem anar el dijous, dia 27, a dos quarts de set de la tarda,
de Reus, a la plaça Prim, ja en plena festa major,
amb la cobla Reus Jove.
I a les 7 de la tarda, al Vendrell, a la plaça de l'Església,
amb la cobla, la principal d'Amsterdam.
El divendres, dia 28, a les vuit del vespre,
Calafell, al costat de la Confereria de Pescadors.
En aquesta gira, que en guany estan fent
la principal d'Amsterdam, en aquesta ocasió,
actuarà Calafell, al costat, com dèiem,
de la Confereria de Pescadors, al passeig marítim.
I parlem ara de colles.
dissabte, minent, dia 29, a les 10 de la nit,
perdó, a Rubí, a la Rambla o Ferrocarril,
al Territorial, Comarques Barcelonines i Colles Lliures,
amb la cobla, ciutat de Cornellà.
L'endemà, el diumenge, dia 30,
comencen els concursos de colles a les comarques terragonines.
Serà tres quarts de set de la tarda,
a Reus, a la plaça de la Llibertat,
el 52è concurs de colles,
que un guany és vàlid per al Campionat de Catalunya
de Colles Grans, en repesca,
però també Territorial, Comarques Tarragonines
i Colles Lliures.
I actuarà la cobla Reus Jove,
i, a més a més del que és pròpiament el concurs,
també s'oferirà unes quantes sardanes més per al públic.
I pel que fa a esbars,
demà dissabte, a les 10 de la nit,
a Reus, a la plaça de Berís Fàbregas,
la dotzena edició del Festival de Dança Catalana Escènica
de Real Tradicional,
l'Esbarro Casagana de Gelida
i l'Esbarro Reus Dança de Reus.
Ja hem dit que Reus estarà de festa major
i veureu que encara hi ha més actuacions relacionades
amb aquesta ciutat i les seves festes.
El dilluns, dia 24,
a dos quarts de set de la tarda,
a la plaça Prim hi actuarà un altre esbar,
l'Esbar Santa Llucia.
El dimarts, dia 25,
a dos quarts de 11 de la nit,
també a Reus,
a la plaça del Teatre,
l'Esbarra Dança de l'Orfeu Reusen,
acompanyada de la banda de Benissanet
i el seu espectacle,
Divertiments de dansa i jota.
I el dissabte, dia 29,
a set de la tarda,
a Calafell,
al costat de la confraria de Pescador,
s'actua l'Esbarra Dança de Calafell,
l'Esbarra Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès
i un grup ben diferent,
el grup de Savillanes i Castanyoles,
de Pac i Trujillo,
és a dir,
un festival així ben variat.
I acabem aquesta agenda
parlant del que diem activitats diverses.
Per demà dissabte,
els actes per l'estelada d'Espelmes
que es muntarà al primer tram de la Rambla.
Primer, al migdia,
es presentaran diversos llibres
a les llibreries de la Capona i la Rambla.
I a partir de les 5 de la tarda,
els actes a la Rambla,
primer amb l'actuació de Sergi Dantí,
amb cançons tradicionals catalanes,
Cerca Vila amb gegants,
actuació del grup Sacaires de Tarragona,
la cor al poble que canta,
a dos quarts de vuit,
ballada de sardanes amb la cor blacossetània,
pilars amb les colles castelleres
i a les 9 del vespre,
l'encès de d'Espelmes.
Seguirà l'actuació del cantautor Gerard Cezé
i n'eres a càrrec del grup Sopa de Peix.
I la Maria Rosa, doncs,
que se'ns està ofegant un atac de torrent,
intentarem seguir,
mentre ella es va recuperant.
El divendres, dia 28,
durant tot el dia,
de les 9 del matí a dos quarts de la nit,
la Copla Reu Jove acompanyarà l'Àliga de Reus
a la Festa Major de Sant Pere
amb música i instruments de coble.
Balls populars i les pròpies danses de l'Àliga,
entre altres,
s'interpretarà el ball curt de l'Àliga
i a l'endemà del dissabte, dia 29,
noves actuacions.
La Copla Reu Jove acompanyarà també l'Àliga de Reus.
A tres quarts de sis de la tarda,
baixarà de cap a la processó de Sant Pere,
amb el ball solemne curt,
davant de la prioral,
a dos quarts de vuit del vespre,
tot seguit processó
i a l'acabar,
fi de festa enballada dels elements festius
a la plaça del Mercadal.
Un cop hem ofert l'agenda,
altra vegada la música.
Fa poques setmanes es va celebrar,
com bé sabreu,
la final del concurs
del Sardana l'any 2012
al Teatre de Tarragona.
Gairebé coincidint amb aquest esdeveniment,
ens va publicar l'enregistrament de testimoni
a l'anterior final,
celebrada el 12 de maig del 2012
al Teatre de la Llotja de Lleida.
Una de les sardanes finalistes
en aquella ocasió
va ser la que ara us convidem a escoltar,
segons aquell enregistrament fet en directe.
És el Pati de l'Artesà de Carles Santiago,
una composició que va ser dedicada el 2011
als amics de la sardana
del Prat de Llobregat
i al Centre Artesà,
lloc on es porta a terme
la plec de la població
i més d'una ballada de sardanes.
A Lleida, aquesta sardana
la va interpretar
la cobla juvenibola de Sabadell.
i més d'una ballada de sardana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé,
la sardana que hem tirat avui per l'Espai de la Reliquia té un títol prou representatiu de la vida dels músics militars lluny de ma pàtria.
La va escriure l'any 1916 a Malilla i comprovareu que es recull la melodia de la cançó tradicional, la Pepa Galant.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
són coses que s'haurien de mirar d'evitar.
Es refereix als aplecs de Covelles i el de Calafell, com sabeu,
amb una distància molt curta.
El missatge d'ahir entre 10 i 12 quilòmetres, no ho he comprovat,
però en tot cas és una distància molt curta i és una llàstima
perquè segur que el públic se l'han de repartir entre els dos.
Són aplecs que s'ofereixen aquest dissabte, vespre i nit,
com dèiem, Covelles i Calafell.
Una feina aquesta de mirar d'evitar aquestes proximitats
que costumen a fer les diferents coordinadores de plecs,
però a Covelles és ja província de Barcelona,
Calafell és província de Tarragona.
Aquí és on ha d'intervenir, imagino, la Federació Serranista
o bé l'ara nou ENS que s'està gestant.
Suposo que és una cosa en la qual hi hauria d'entrar,
però és una llàstima.
Com a ser.
I alguna vegada hem comparat, fent les salvetats,
que fins a cert punt, com totes les comparacions,
a vegades són símils i cal prendre-s'ho més amb bon humor
o això com una similitud,
doncs això que em deia, té els seus límits,
comparar les colles sardanistes de competició amb el futbol,
per exemple, hi ha un qualcom similar a una lliga,
on les colles competeixen,
i de vegades aquestes similituds,
però sí, que van una miqueta més enllà,
algunes colles ens fan fitxatges,
prenen balladors amb altres,
això també passa amb els músics,
això ha passat tota la vida,
sobretot en les grans orquestres o grans cobles,
però amb les colles també, de vegades,
inclús hi ha jugadors cedits,
en aquest cas balladors cedits,
també es dona això, eh, Maribel?
Sí, sí, sí.
També es poden joveix.
I per posar un exemple,
doncs en una categoria on aquests nivells de competitivitat,
ja ho comentava fa poc, són bastant recents,
que és la categoria de veterans.
Fins ara tenim la idea de veterans com gent molt gran,
que meritoriament, evidentment, ballaven sardanes,
però cada vegada més,
hi ha una part d'aquestes colles veteranes
que ha arribat a aconseguir nivells importants,
i té interès, aquest campionat de Catalunya.
Doncs bé, l'actual campiona,
la Terragoni, no toc de dansa,
doncs té una colla que en guany,
bé, cada any, no és que vagi en solitari, precisament,
però hi ha colles que li competeixen,
que li van al darrere,
per mirar de desbancar-la d'aquest lloc,
i en guany hi ha una colla amb força probabilitats,
que en guanyen Sabell o Arraona,
no sé, això del nom, a vegades, es confon una mica.
Sí, ells porten aquí Arraona,
però és del grup Sabadell, però és que no ho sé, no?
Bé, en tot cas...
Deien Arraona l'altre dia,
no ho sabem, bé, Arraona a Sabadell, som-hi,
que és que no ho aclarim.
Ja els hi preguntarem.
A més som molt bona gent,
i hi ha molt bona relació,
això ha canviat molt,
respecte a altres èpoques,
que hi ha bona relació amb la majoria de colles,
i en tot cas en aquestes,
en aquesta categoria, sí.
I això no treu, doncs,
que competeixin i procurin fer-ho el millor possible,
evidentment s'al·lèguen quan passen a l'altre,
lògic.
Oh, clar.
I que fins i tot facin fitxatges d'aquests que deien.
L'any passat,
a la colla Sabadell,
aniré així directament per simplificar,
vam fitxar un personatge,
que els que heu estat en colla els últims anys,
s'ho veureu que és això,
un personatge important,
és Maria Martínez,
que havia estat a la Xaloc,
a la Mare Nostra,
amb colles capdavanteres de la categoria gran,
i això s'ha notat,
s'ha notat perquè estan...
Vaja,
el concurs del Pueblo Nova Barcelona
van passar a la toc de dansa
i s'haurà d'esforçar molt la colla tarragonina
per, doncs,
que si vol seguir sent competitiva en aquesta categoria.
Doncs ara a les notícies ens arriben,
doncs,
fitxatges de balladors,
gent que havia ballat amb colles importants,
de més joves,
i que encara estan en forma,
en força forma,
i sembla que algun d'aquests fitxatges ja ha ballat,
d'altres estan a punt de fer-ho,
i mira, doncs,
que hi hagi enviant, no?
Exacte.
Clar, clar, clar.
Espavilar-nos desplegats.
Això ho veiem.
Va, de moment deixem-ho aquí,
i...
I ara fa cara la Mare Nostra,
i va, que m'agrada ser frederis.
Ja en volia més, ja en volia més.
Ja n'hi haurà més la setmana virem, vinga.
De moment escoltem una sardana
del mestre Tomàs i l'embrador,
amb la principal de l'abisbal,
i com pràcticament totes,
gairebé totes les seves sardanes,
estan dedicades a sardanistes,
a gent que es mou en diferents àmbits
del món de la sardana,
i aquest home ara ja és molt gran,
està molt castigat,
l'home té 90, no sé quants anys,
i doncs ja no pot respondre.
Com ho feia?
Fins fa quatre dies,
que no tenia mai un no,
però algú li volia dedicar una sardana,
que volia que li dediquéss una sardana.
Aquesta, per exemple,
va dedicar una parella de sardanistes l'any 2000,
i es diu Dinàmica.
Fins fa quatre dies,
Fins fa quatre dies,
que es true!
Fins fa quatre dies,
espinima de la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!