Bona tarda, Tarragona. Benvinguts i benvingudes a aquest nou espai que neix a Tarragona Ràdio.
Benvinguts en Positiu.
Us parla i us acompanya, com ja sabeu, Gemma Gasulla.
Molt bé, primer de tot us volíem agrair la gran acollida que hem tingut en aquesta estrena del primer programa el dijous, l'últim dijous que vam fer, que vam emetre.
I gràcies sobretot als convidats, als entrevistats, a José P. García per l'entrevista, gràcies als experts en la tertúlia i sobretot gràcies a tots vosaltres que ens heu estat escoltant
i sobretot que esteu seguint-nos dia a dia a través de la nostra plana de Facebook en Positiu.
De part de tots els components d'aquí, d'en Positiu, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres i seguir-nos cada dijous.
Doncs bé, tornem a estar aquí, tornem de dijous i amb aquest segon programa carregat de testimonis i experiències que no ens deixaran igual.
I bé, com ja sabeu, si voleu compartir i contactar amb nosaltres ho podeu fer a través del correu en Positiu arroba tarragonaradio.cat
o a la nostra plana de Facebook en Positiu.
Us podeu agradar la nostra família i allí anireu veient notícies, articles d'interès relacionats amb els temes, amb els programes
i comentaris de tot aquest atribu que està començant a formar part del programa en Positiu.
Doncs molt bé, el tema d'aquest segon programa és un tema que podríem dir que està de moda,
potser per la seva absència en la societat actual, potser per la transformació i el canvi que estem vivint,
potser per les ganes de trobar-nos a nosaltres mateixos, de decidir, de viure la nostra vida.
Doncs bé, aquest tema, tan de moda com hem dit, el lideratge.
I primer de tot, per introduir aquest tema, us volíem fer una pregunta.
Perquè sabíeu que el lideratge neix en un mateix?
En autoliderar-se? En saber gestionar-se?
En saber on s'està? En saber on es vol estar?
Perquè sense això, us voldríem preguntar, podríem liderar els altres?
I bé, buscant, buscant, hem trobat una de les definicions de lideratge o bé de líder,
que seria aquest protagonista d'aquest tema que tocarem,
i ens diu que un líder de veritat és algú que ens ajuda a superar les nostres limitacions,
la nostra mandra individual, el nostre egoisme i la nostra debilitat i por a fer les coses.
Diu, ens fa que les coses siguin més fàcils i que les puguem fer per nosaltres mateixos.
Diu, és una persona que ens inspira, és una persona que ens motiva,
és una persona que ens fa que la seguim.
I us volem preguntar, a la vostra vida, quins líders han passat?
Quines persones, si ara us poséssiu a pensar, us han inspirat?
Us han motivat?
Han fet que les seguiu en un moment determinat i inclús no sabeu ni el motiu?
Poden ser pares, poden ser familiars, poden ser amics,
poden ser aquell professor de l'escola de fa tants anys?
Sí? Doncs aquestes persones que us han motivat, que us han inspirat,
serien un gran exemple de líders, d'aquells líders que en el seu moment
van deixar un gran segell en la nostra vida.
Bé, el lideratge, com hem dit, després de totes aquestes petites explicacions,
està present en tots els àmbits de la nostra vida.
Pot estar present a casa, pot estar present a la feina,
pot estar present a l'escola, a la societat,
parlem de líders socials, en els esports, en la política...
Això sí, podríem dir que el més complicat avui en dia és trobar-los,
perquè en alguns d'aquests àmbits que hem comentat no sabem on s'han ficat.
I bé, continuaríem aquest programa després de fer aquesta petita introducció
en el tema que ens tractaríem avui del lideratge,
amb el protagonista de la setmana, sí?
Tractant d'aprofundir i veure altres visions sobre el lideratge,
tindrem amb nosaltres un gran professor conferenciant, escriptor i emprenedor,
en Borja Vilaseca,
qui ens parlarà i compartirà la seva experiència
dins d'aquest apassionant món del lideratge.
Ell, en primera persona, sap què significa liderar,
què significa liderar-se,
com podríem dir que neix el lideratge,
què implica el lideratge en l'educació,
què implica el lideratge en les organitzacions, etcètera, etcètera.
Avui, en Borja Vilaseca, el protagonista de la setmana.
I per acabar el programa d'avui, hem sortit al carrer.
Doncs sí, senyors, hem sortit al carrer i ens hem ficat en unes jornades d'innovació
que s'han fet a Tarragona, a l'Ajuntament de Tarragona,
i hem tingut la possibilitat de parlar amb en Quim Faura,
director general de Telefònica a Catalunya,
i amb el nostre alcalde, Josep Fèlix Ballesteros,
qui, de manera propera i espontània,
ens respondran i parlaran del lideratge des de les seves posicions tan diferents.
Doncs bé, aquest està tot el contingut d'aquest programa de dijous,
i ara comencem ja amb l'entrevista amb el protagonista de la setmana,
el Borja Vilaseca. Comencem!
Cada dia comença amb un petit esglaó,
però mai acabarà si no has començat.
Si les escoltes, sentiràs com et parlen.
Si les toques, podràs notar com suen.
Si les observes, et transportaran al passat.
Si les olores, percebràs sensacions que ni sabies que existien.
Tenen gust? Són dolces, salades, amargues...
Perquè sabem que t'agrada sentir, però sobretot, descobrir.
Segur que ja saps de què parlem.
Toquem pedra.
Els dimecres necessitaràs tenir tots els sentits ben desperts.
Cada 15 dies, toquem pedra.
Amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'ICAC.
Que el coneixement et canviï la vida.
Toquem pedra.
Si quan tens fred als peus no pares de repetir.
Winter is coming.
Creus que un fim d'embre els amics pot ser...
Legendary!
I quan gastes una broma, no pots evitar cridar.
Bazinga!
És que no tens remei.
Ets un addicte en sèrie.
Uneix-te al programa de ràdio més televisiu
amb els col·laboradors més esbojarrats.
Cada dijous, a dos quarts de nou,
a Tarragona Ràdio,
addictes en sèrie.
Cada dissabte, a les 10 de la nit,
en cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio,
t'ofereix la millor selecció musical
perquè et montis la festa allà on vulguis.
Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio
cada dissabte a les 10 de la nit
i amb DJ Parry.
Prova-ho i repetiràs.
Pregunta't si el que estàs fent avui
t'apropa on vols estar demà.
Bona tarda.
Aquesta setmana tenim el plaer
de venir amb nosaltres a un gran protagonista,
el Borja Vilaseca.
Hola, Borja, benvingut.
Hola.
Molt bé.
Hola.
El Borja és professor,
conferenciant, escriptor i emprenedor.
Com a emprenedor,
des de 2009 dirigeix el màster
en desenvolupament personal i lideratge
de la Facultat d'Economia
de la Universitat de Barcelona.
El 2010 va fundar la consultora
d'aprenentatge organitzacional
Coherentia,
especialitzada en convertir
els departaments de recursos humans
en veritables adreces de persones i valors,
transformant així la cultura,
el lideratge i la mentalitat
de les empreses per obtenir millors resultats.
També és el fundador de l'Acadèmia,
un projecte d'educació emocional
que des del 2011 promou
de forma gratuïta
l'autoconeixement i la responsabilitat
entre joves de 16 a 22 anys.
I bé, com hem dit, és escriptor.
Doncs el Borja ha publicat
quatre llibres reconeguts i traduïts
en més d'una llengua.
El primer, Encantado de conocerme,
un llibre d'introducció a l'eniagrama,
una eina molt pràctica
per comprendre les motivacions profundes
que hi ha darrere de les nostres actituds
i conductes.
Després, un de molt sonat,
El principito se pone la corbata,
una faula de desenvolupament personal
sobre un visionari
que va humanitzar la gestió de persones
d'una urbanització
obtenint en el mitjà termini
resultats extraordinaris.
Un altre dels llibres,
El sin sentido común,
diu que és un assaig psicològic i filosòfic
que pretén ser un mirall
on veure reflectides les creences
i de manera que siguem lliures
per seguir el nostre propi camí en la vida.
I ja per últim,
un llibre que fa molt poquet
sabem que s'ha estrenat,
que es diu
què haries si no t'havies miedo.
També és un assaig filosòfic i econòmic
que ens explica la transició
de l'era industrial a l'era del coneixement,
promouent la reinvenció professional
per donar-li un sentit més transcendent
a la nostra feina.
Bé, com hem dit,
és un gran expert en lideratge
i en creixement personal
amb una àmplia experiència.
Doncs bé, Borja,
quan vulguis comencem
amb aquesta entrevista
que parlarà del lideratge,
del lideratge de les persones,
del lideratge professional,
de lideratge,
que ens expliqui el Borja
tota aquesta paraula de lideratge
que significa
i per començar,
Borja,
ens agradaria preguntar-te
què és per tu,
lideratge?
Bé,
el primer que m'agradaria dir
als vostres oients
és que sisplau
que no es creguin
ni una paraula del que digui,
perquè ja ens han venut moltes creences
en aquesta indústria
amb la gent del creixement personal
i jo sisplau
compartiré les meves experiències,
les meves reflexions.
La idea és que la gent
comencem a obrir la ment,
obrir el cor
i sobretot ser escèptics
per verificar la informació
a través de la nostra experiència.
Dit això,
per mi el lideratge
és una paraula molt bonica
però que jo crec que no,
avui en dia
no s'encarna massa,
perquè per mi el lideratge
comença amb l'autolideratge.
És a dir,
ser líder d'un mateix,
ser líder dels meus pensaments,
de les meves emocions,
saber qui soc,
com funciono,
què necessito
per convertir-me,
com deia,
en un gran líder conscient,
responsable,
madur emocionalment
de la persona que soc.
i un cop una persona
va més enllà de les seves pors,
de les seves carencies,
es coneix a si mateix,
posa llum a la seva foscor,
llavors,
en general,
les persones
comencen a liderar
el servei dels altres.
És a dir,
ja no em pregunto
què puc fer per mi,
sinó què puc fer
al servei dels altres.
i això per mi
és l'essència
del lideratge.
I a més,
un esdevé en líder
perquè els altres
el segueixen,
i el segueixen
perquè és una font d'inspiració,
i és una font d'inspiració
perquè una persona
transformada,
una persona conscient,
com deia,
es converteix en un far
que il·lumina,
que inspira
el camí
davant d'estar dels altres,
tant en l'àmbit personal
com en l'àmbit professional.
I la darrera reflexió,
per mi,
entre tot,
un líder
és una persona feliç,
és una persona
que ha trobat la felicitat
dins d'un mateix,
i com deia,
això es transforma
en una font
de complicitat
pel camí
de trobar la felicitat
de les persones
que els envolten.
I això,
com segur que veureu,
manca molta felicitat
a la nostra societat
i, per suposat,
a les empreses.
Perfecte.
Mira,
arrel d'això
que comentaves,
d'aquest autolideratge
que dius
que és necessari
i que és,
en si,
el fil conductor
d'aquest lideratge,
quina relació
podríem trobar
amb aquest autolideratge
i el teu llibre,
Encantado de conocerme,
que com hem dit,
tracta d'això
de conèixer-nos molt
a nosaltres mateixos,
d'entendre l'actitud
i d'entendre
tots aquests actes
que nosaltres fem.
Quina relació
tindria
aquest autolideratge
amb l'encantado
de conocerme?
Sí.
Bueno,
l'educació,
que ara mateix
està en un moment
molt bonic,
perquè ens hem adonat
que el sistema educatiu
de l'era industrial
és completament obsolet,
desfasat,
no?
No educa,
sinó que condiciona
les persones.
Totalment.
La nostra existència
sempre és de fora
en dins,
no?
De fora en dins,
tu has de trobar
la felicitat,
la seguretat,
la teva valia,
fora tu mateix,
no?
La busques a altres relacions,
la busques als diners,
al reconeixement,
no?
I després,
t'apuntes a un curs
de lideratge
i t'ensenyen
com liderar als altres,
no?
I sempre tot
molt bonic
conceptualment,
però arriba la realitat,
no?
Arriba el dia a dia,
que sempre passen
moltes coses
que no controlem,
moltes coses
que ens posen
a la defensiva,
moltes coses
que no ens agraden
i de cop i volta,
doncs,
ens adonem
que som reactius,
és a dir,
no som
no som
propietaris
de les nostres respostes,
no?
Sinó que som
marionetes,
no?
reactives
que reaccionen
impulsivament,
reactivament,
en aquestes circumstàncies,
no?
I clar,
moltes persones
al dia a dia
de la feina,
doncs,
aquest líder
esdevé
un jefe tòxic,
autoritari,
que crida,
no?
Que, bueno,
que genera
un ambient
de desconfiança,
de malestar,
no?
I també els col·laboradors,
moltes vegades
passen coses
i degut a l'estrès,
les persones
també molt,
molt reactives.
Clar,
tu no escolleixes
la teva actitud,
tu no escolleixes
la teva conducta,
sinó que
aquestes
reaccionen
automàticament
en funció
dels estímuls
que la persona
ha d'afrontar
en el seu dia a dia
laboral,
no?
Llavors,
per mi l'Eneagrama,
en aquest marc,
és una eina
d'autoconeixement
molt potent.
Jo la vaig conèixer
quan tenia 24 anys,
jo als 19 anys
vaig tocar fons,
vaig connectar
amb la meva
buïda existencial,
vaig connectar
amb el patiment,
no?
la manca de sentit
de la proposta
materialista
i consumista
que em feia
la societat,
llavors vaig començar
una búsqueda,
una recerca
molt profunda,
no?,
per trobar-me
a mi mateix,
per trobar
la causa
d'aquest
buidor,
d'aquest malestar,
i, bueno,
pel que avui
em vaig trobar
amb l'Eneagrama
que per mi
és un mirall,
és un mirall
on tu pots veure
reflectiva
la teva sombra,
la teva llum,
veus reflectiva
la teva ignorància,
la teva inconsciència,
el teu ego,
però també
el teu potencial
i, bàsicament,
en essència,
descriu
nou tipus
de personalitat,
nou tipus
de models mentals
i, bàsicament,
les persones
que tenen germans
o tenen fills
ho entendran
molt fàcilment,
no?
O sigui,
tots hem rebut
un mateix
condicionament
sociocultural
en funció del
jo com hem nascut,
la família
que hem tingut,
jo no he escollit
el meu idioma,
no he escollit
el meu equip de futbol,
no he escollit
moltíssimes creences
amb les que he creat
un concepte d'identitat
i, per altra banda,
també tenim
l'exfluència
dels pares,
no és el mateix
el gran,
el mitjà que el petit,
però, bueno,
l'exfluència
del pare i la mare
és molt gran,
però fixa't
que a nivell
de personalitat
tots som diferents,
o sigui,
un germà
és més extrovertiu,
un altre introvertit,
un altre és molt valent,
l'altre té molta por,
l'altre té ràbia,
l'altre té tristesa,
llavors l'Enneagram
ha descobert
que tots naixem
en un model mental,
en un esquelet psicològic,
des d'on
anem construït
la nostra personalitat
i fixa't,
aquesta és la cosa
que m'agrada,
no tant pel que
t'ha passat a la vida,
pel condicionament
que has rebut,
per la influència
dels pares,
sinó com tu
l'has interpretat
subjectivament.
Perquè, clar,
jo pregunto
als meus germans,
bueno, què?
com va anar a la infància,
no?
I un m'explica,
ostres,
és que els pares
molt exigents,
sempre a sobre,
jo no podia més,
i l'altre em diu,
no, no,
és que, ostres,
a mi no m'estimàvem,
és que passàvem de mi,
no?
I jo,
segur que tindria
una altra interpretació
diferent.
Llavors l'Enneagram
t'ajuda moltíssim
a separar
el que és la realitat,
el que et passa,
les circumstàncies,
i la interpretació
subjectiva
que fas
de totes aquestes
per tractar,
com deia abans,
de ser el líder
de tu mateix,
de ser el líder
de la teva ment,
dels teus pensaments,
de les teves interpretacions,
no?
i adonar-te
que el gran enemic
o el gran problema
o la gran resposta
ha estat dins
de nosaltres mateixos
i no fora, no?
I llavors l'Enneagram
per mi és una
boníssima eina
per començar
el viatge
de l'autoconeixement.
A mi em va fer clic,
imagina't,
vaig deixar de llegir
el Nietzsche
i els externalistes
i vaig començar
a llegir
el de l'Airema
i tot aquest apassionant
món de l'autoconeixement,
el queixement personal
i l'espiritualitat, no?
Va ser un punt d'inflexió
fonamental
a la meva vida, no?
Molt bé, molt bé.
Doncs bé, aquest Enneagram
com això que deies,
per conèixer,
per saber
aquesta diferència, no?
d'interpretar-la subjectivament
i la realitat
que moltes vegades
això que comentaves
dels germans, no?
Quants pares diuen
oh, és que el meu fill gran és
i el meu fill petit és, no?
que són totalment diferents
però clar,
els hi hem ensenyat el mateix,
els hi hem donat el mateix, no?
Que va arrel
de tot això que comentaves tu, no?
De que cadascú n'interpreta.
Clar, i les conseqüències
que tindrà aquesta nova noció
de l'ésser humà
que la veritat
està dins nostre
perquè cada persona
neix com una semilla, no?
Està tot el potencial
dins de les persones
però no,
passem per un sistema educatiu
durant 16 anys
que ens condicionen
per creure un munt
d'històries
que ens expliquen
des de fora
que res tenen a veure
amb la nostra dimensió interior
i clar,
arriba un moment
que les persones
tenen una gran crisi
de l'essència
perquè estan totalment
desconectades
de la seva veritable essència,
del que són,
del que podien ser,
de les seves qualitats,
de la seva felicitat, no?
i estem més confossos encara
en l'art de viure, no?
Llavors,
ara estem en un moment
molt bonic,
com deia abans,
un canvi de paradigma
en l'educació.
En lloc del professor
que està en l'arrogància
de creure
que té les respostes,
sinó en la humilitat
de dir
les respostes
estan dins de les persones
i la meva funció
com a professor,
com a educador
és acompanyar les persones
a trobar-se a si mateixes
i a descobrir
quin és el seu propòsit
i quina és la seva missió
i quin és el seu talent
i la seva creativitat
per posar totes aquestes qualitats
al servei de la societat, no?
O sigui,
creant una societat
de líders,
de persones
que tinguin capacitat
per pensar per si mateixes, no?
De seguir el seu propi camí a la vida
i el bonic és que
si confiem en la naturalesa humana
tot això ens mourà
cap a l'orientació
al bé comú,
a l'altruisme, no?
Perquè les persones
quan són felices
i quan troben el seu camí
és que normalment
el 100% dels casos
fan coses
que estiguin al servei
de la societat.
Això per mi
és el lideratge, no?
Que hi ha una manca brutal
que no s'ensenya
a les coses de negocis
que no s'ensenya
a cap lloc
sinó que està
és una nova formació emergent
basada en l'autoconeixement
per l'autolideratge, no?
Molt bé, molt bé.
Això que comentaves, no?
Arrel de tot això
de la interpretació subjectiva, no?
Que has comentat
ara quan hem començat
a parlar de l'enneagrama.
No sé si podríem dir
que ha quedat clar, no?
Però per tu,
el líder,
la típica pregunta
que més d'una vegada
hem llegit en articles
nace o se hace?
Potser,
què comentaries d'això?
Ja, a veure,
parlem de dos tipus
de lideratge, no?
Lideratge quotidià
de la persona
que jo què sé,
doncs estàs conduint
i de cop i volta
el cotxe de davant
frena,
cop i volta,
i fixa't,
tu reacciones,
tu reacciones
perquè mira,
no estaves atent
i aquesta reacció
és com si et prenguessis
un xupito de cianuro,
tu.
Has reaccionat
i t'has fet mal a tu mateix,
què fa la persona
que no és líder,
que no és protagonista?
És una víctima
que es victimitza
i culpa
el cotxe de davant
perquè, oi,
aquest malestar
que jo m'he provocat
a mi mateix
és culpa
del que ha frenat,
no?
O sigui,
sempre culpem,
ens victimitzem
perquè no assumim
la responsabilitat
de les respostes
que podem donar
als estímuls externs.
Com som víctimes,
com som esclaus
d'aquestes reaccions
emocionals,
som esclaus
de les nostres circumstàncies.
Hi hauria un primer nivell
d'un lideratge quotidià
de persones
que volen convertir-se
en el canvi
que volen veure al món,
que ja no es queixen,
que no s'indignen,
que, sincerament,
tracten de canviar
el que ells poden canviar,
no?
O sigui,
per mi,
lideratge quotidià
és responsabilitat personal
i deixar de banda
aquest victimisme,
aquesta indignació
imparant
que només serveix
per desfogar-te
en el curt termini
però que t'acaba
ennilçant
en un malestar
a mig plaç, no?
I, per una altra banda,
suposo que em preguntes
per un lideratge
ja més polític
o més empresarial
que té a veure
amb liderar
altres persones,
però una vegada
lideres
perquè ara
et segueixen.
No pot ser una imposició.
Si em diràs
de quina manera
està liderant
el senyor Rajoy,
de quina manera
liderava el Zapatero
o si lidera
el teu jefe,
ja m'entens,
o sigui,
parlem de lideratge
però no hi ha
o sigui,
els líders
no són líders
perquè ocupen
posicions de lideratge,
els líders
són líders
perquè les persones
es segueixen
i, com deia abans,
seguim les persones
perquè ens inspiren,
llavors, no?
Llavors, per mi ara mateix
no hi ha líders
o a menys
no surten als diaris
o no tenen funcions
socials de responsabilitat,
perquè si no,
no tindríem ara mateix
el malestar
d'institucional
que tenim,
però, no?
Però bé, dient això,
doncs, bàsicament
el lideratge,
com deia,
si una d'aquestes persones
té una crisi existencial,
si una persona d'aquestes
comença a conèixer
a si mateixa,
llavors,
agafarà aquesta posició
de poder,
de responsabilitat,
però esdevindrà
en un autèntic líder
perquè servirà
les persones,
o sigui,
no es preguntarà
què puc fer jo
per guanyar
les pròximes eleccions,
sinó
què puc fer jo
al servei
de la societat.
Un líder de l'empresa
no es preguntarà
què puc fer
per guanyar més diners,
sinó es preguntarà
què puc fer
per crear més riquesa
per la societat.
O sigui,
és un canvi de paradigma
de deixar de pensar
en el teu ego
i començar a pensar
en el bé comú
de la societat.
Llavors,
insisteixo,
el tipus d'educació
que hem rebut,
la societat tal com està,
no promou
aquest tipus
de lideratge.
Llavors,
sí que és veritat
que hi ha optimisme
perquè cada cop més
l'autoconeixement,
el creixement personal,
el coaching,
l'Eneagrama,
totes aquestes eines
estan entrant tímidament,
mica en mica,
en l'àmbit de les empreses
i també en l'àmbit
de la política.
No es parla molt d'això,
però sí que estem
en una crisi institucional,
una crisi de valors
i afortunadament
cada cop més persones
s'estan apropant,
però bé,
quan surti un líder
de veritat,
jo crec que ho notaré.
Els darrers grans líders
han sigut el Martin Luther King,
el Nelson Mandela,
el Mahatma Gandhi,
això sí que eren líders,
i no els personatges
que tenim avui en dia
que no inspiren
ni a les seves àvies
si em permets
la provocació.
Sí, sí,
no,
totalment,
molt bé,
molt bé,
com comentaves,
això avui en dia,
m'agradaria preguntar-te,
¿dónde están los líderes?
si n'hi ha algun,
per exemple,
parlaves de política,
però potser mirant
algun altre àmbit
d'esports o,
no sé,
un altre àmbit
que la gent coneix,
que la gent viu al dia a dia,
podríem identificar
algun líder
en aquest àmbit,
en aquests àmbits?
Home,
un que vam identificar,
però potser és un àmbit
una mica banal,
però té influència
de la societat,
era potser el Pep Guardiola,
l'entrenador del Barça d'abans,
que fixa't que era una persona
que en principi
sempre parlava
del mèrit dels jugadors,
sempre tractava
de promoure uns valors,
i els jugadors
el respectaven moltíssim,
i a les seves roses de premsa,
que sempre els entrenadors
diuen les mismes tonteries,
quan parlava el Pep
semblava que hi havia
un missatge
una miqueta més profund,
i fixa't que la història
del Pep
també va ser una persona
que en el seu dia
se li va jutjar
i si li va condemnar
que si era homosexual,
va tenir un retiro,
va marxar a diferents països,
jo no el conec,
no tinc ni idea,
però puc pressupostar
que aquesta persona,
degut a la seva fama
i a la distorsió
que s'ha fet
del seu personatge,
segurament va patir
i segurament es va donar
moltes coses,
i al tornar,
fixa't que era una persona
que promovia
un missatge
en el seu àmbit,
que la gent reconeixia
que hi havia
un matís diferent,
però ja et dic,
en general,
no sé,
jo no veig moltes persones
que inspirin,
però és necessari
perquè estem arribant
a una crisi institucional,
una crisi que la gent
està deixant de creure
en el sistema,
està deixant de creure
en les institucions,
està deixant de creure
en les coses externes,
i clar,
això genera
una crisi existencial
molt forta
i moltes persones
esdevindran nihilistes,
cínicas o el que sigui,
però hi ha moltes persones
que estan començant
a trobar les respostes
al seu interior,
no?
En lloc de trobar
líders externs
o referents externs,
estan desenvolupant
aquest creixement personal
per convertir-se
en el seu propi referent,
en el canvi
que volen veure
a les relacions.
Jo sí que coneix
moltes persones
que no són famoses,
que no surten per la tele,
però que estan fent
coses extraordinàries
tant a nivell personal,
familiar
com professional,
no?
És aquesta revolució
silenciosa,
pacífica,
no?
que per mi
és la gran revolució
del segle XXI,
que és com estic guanyant diners,
com els estic gastant,
no?
I què diu això
de la persona
que soc,
no?
I això també
és el que estem promovent
els diferents projectes
que has compartit
al principi,
no?
A la coherència
amb les empreses,
clar que trobem
alguns directius humans
connectats,
no?
Els adolescents,
cada cop més impressionant,
gent molt jove
que vol
viure una vida conscient,
amb sentit,
no?
I després el màster,
la crisi dels 40,
que omple les aules
d'aquest màster
perquè la gent
es conegui
i es reinventi,
no?
Perquè ja no es creuen,
com deia abans,
aquesta proposta
tan materialista
i tan superficial
que es fa el sistema,
sinó que volen viure
una vida
molt més plena,
més connectada,
no?
I per això,
per mi,
tot això
són testimonis
de lideratge,
no?
I imagina't
una societat
on els ciutadans
són responsables
de si mateixos,
es fan càrrec
de la seva felicitat,
es fan càrrec
de la seva feina,
fan coses
que tinguin sentit
al servei dels altres
i hi haurà
un moment
revolucionari
que ens adonarem
que no necessitem
de les institucions
establertes
com ara mateix
que som tan dependents,
no?
M'agraeixo
a institucions
polítiques,
públiques,
empresarials,
bancàries,
no?
encara queda
molt de camí
però si confiem
els uns
als altres
i ens fem
responsables
de les nostres vides
doncs
no necessitarem
aquests intermediaris
que ja no
ens representen.
Molt bé,
no, no,
totalment
perquè comentes això,
no?
O sigui,
la responsabilitat
que tenim,
no?
M'ha agradat també molt
el tema que comentaves
del bé comú,
no?
Que un líder
fa el bé comú.
Comenta el Guardiola,
qui no ha vist
una roda de premsa?
i és el que tu comentaves,
no?
Encoratge els seus jugadors,
dona la...
Han guanyat el partit
els meus jugadors,
no?
Això que deies
els valors que transmet
i el bé comú,
no?
Que transmet,
que inspira
en els seus jugadors,
no?
I jo,
arrel d'això
que comentaves
de Guardiola,
et volia preguntar,
no?
Que Boiatsis
ens parla,
no?
D'aquest líder
ressonant,
no?
D'aquest lideratge
emocional
des del punt de vista,
no?
De com ressona
i com produeix,
com potenciia
les emocions positives
i com motiva,
no?
A la resta
del seu entorn,
no?
Llavors,
jo voldria preguntar-te
a un líder realment
quin efecte fa
en el seu entorn.
Un líder de veritat
és revolucionari,
és transformador.
És a dir,
un líder de veritat
el que fa
és que les persones
que són veritablement
corresponents,
com saps sempre,
el mestre
pateix quan el deixeble
està preparat,
no?
Això que es diu.
Quan tu tens a prop
un líder,
i pensem un líder quotidià
o un líder
en qualsevol lloc,
un líder en l'empresa
o política,
o sigui,
és un far,
és un far de llum
que il·lumina
les persones
perquè avancin
en una dreta
relacionada
amb el cor,
amb l'espiritualitat,
amb el sentit de la vida,
amb el bé comú,
no?
I és una persona
que et fa demà
on pots qüestionar
la teva ignorància
perquè t'adones
que en lloc
de reaccionar
com una marioneta
podries aprendre
a ser responsable,
és a dir,
a respondre
amb consciència,
no?
Cada cop que no sé
que tens circumstàncies
adverses,
no?
O sigui,
per mi un líder
de veritat
és una persona
inspiradora
que bàsicament
en un àmbit més quotidià
aprens a ser feliç
per tu mateixa,
és una persona
que t'entén,
que t'escolta,
que no et jutja,
que t'accepta,
no?
I quan estàs a prop
d'aquesta persona
notes una energia
molt bonica,
molt harmoniosa,
no?
I t'adones
que es pot viure
d'una altra manera,
que pots viure
en aquesta societat
enferma
i malalta
en la que estem,
no?
Però pots ser tu
la cura,
pots ser tu
la salut,
no?
Si t'emancipes
emocionalment
d'aquesta societat,
si trobes el teu
benestar dins,
doncs pots entrar
dins del sistema
sense voler canviar-lo,
sense voler anar
en contra,
però, oi,
canviant-te tu mateix
dins del sistema
estàs aportant
el teu granet de sorra,
no?
I fixa't en el cas
de Martin Luther King
o Gandhi
o Nelson Mandela
que dèiem, no?
O sigui,
eren persones
que tenien un missatge
que anava més enllà
de si mateixos,
que anava al servei
d'un col·lectiu
i moltes persones
no estaven a favor
perquè Martin Luther King
promovia la pau
entre els blancs
i els negres
quan els negres
eren,
doncs això,
bajats, no?
Per la seva posició
racista
i hi havia molta gent
que no els entenia
però és que aquestes persones
parlaven no des de l'ego,
no des de la ignorància
que volien combatre
l'odi amb més odi
sinó parlaven
des de l'essència, no?
Des d'aquest lloc
sagrat
que tots són indis nostres, no?
I des d'on
neix una visió
molt més profunda
i molt més sàvia
de la realitat, no?
I no combates
l'odi amb més odi
sinó el combats
amb amor,
amb comprensió,
amb saviesa, no?
I jo m'estic adonant d'això,
o sigui,
una persona comença a canviar
al principi
el seu entorn
no l'entén
i pot ser
que el ridiculeixi
o generi
oposició violenta
perquè no volem
canviar
els éssers humans.
Tenim molta por
al canvi.
Estem totalment
condicionats
i aferrats
a un fals concepte
d'identitat, no?
La majoria
de persones
són el que són
perquè són un producte
de les seves circumstàncies.
Com he dit
abans,
com les han interpretat,
però clar,
com ningú ens ha ensenyat
com funciona la ment
i com fer interpretacions
des de la saviesa,
doncs al final,
fixe's,
la majoria de persones
fan amb la seva vida
el que el seu entorn
social i familiar
està esperant
que faci, no?
Llavors,
per mi,
el lideratge
trenca tot això, no?
I comences a ser
el canvi
que vols veure
al teu entorn
i la meva experiència
és que moltes persones
del teu entorn
no t'entenen,
però mica a mica
van apareguent
les persones
que diuen
ostres,
jo també vull sentir-me
més feliç
o vull tenir
una vida més autèntica
o vull fer una feina
que m'agradi, no?
I clar,
el líder per mi
és aquest pionero, no?
Aquesta persona
ja et dic
que és el faro
i que comença
a generar un canvi
en espiral, no?
I que és el canvi
que estem visquent
ara mateix,
que és el canvi
individual
jo ho veig moltíssim, no?
Els cursos
de l'acadèmia,
del màster,
és el boca a boca, no?
És gent que diu
ostres,
és que la Maria
va fer un canvi brutal
i jo també vull, no?
O sigui, la gent
fonamentalment
vol viure la veritat, no?
Vol felicitat,
vol sentir, no?
Però tenim tanta por
que moltes vegades
no iniciem
aquest camí
cap autoriaratge
fins que les nostres
circumstàncies
són insuportables, no?
I jo sempre dic
que el millor
que li pot passar
a una família,
a una empresa,
a una institució pública
és que una de les seves persones
comenci a ser
veritablement feliç
i sàpiga veritablement
qui és
i quin és el seu propòsit
de vida
perquè comença a generar
un canvi en espiral
que és el canvi
que estem veient
ara mateix
perquè hi ha una epidèmia
com vosaltres sabeu
de malestar,
d'insatisfacció,
d'aguit existencial,
el materialisme
ja no és la resposta, no?
I cada cop més persones
estan adentrant
en aquesta crisi
meravellosa,
una crisi existencial
que donarà a llum
una nova mentalitat
i, bueno,
si aconseguim
que això
es desenvolupi
en la majoria
de la societat
sí que podrem veure
molt més endavant
per suposat
perquè això trigarà
molts anys
un canvi, no?
Un canvi en la manera
de relacionar-nos
a la feina,
a la família,
a les institucions, no?
Per mi,
el més important
a la vida
és que les persones
es comprometin
a ser el canvi
que volen veure al món
i això parteix
per comprometre's
amb el seu procés
d'autoconeixement
i de seu assumptiment personal, no?
Molt bé,
no, no,
totalment d'acord
perquè és el que comentes, no?
El ser feliç,
aquest canvi individual
que tant tapons fa, no?
Jo, per exemple,
a la consulta, no?
Quan fas sessions
que et trobes gent
que volen canviar alguna cosa
però, clar,
el que implica aquest canvi
moltes vegades, no?
És la por de...
Ostres, no?
Por, sempre és por.
Sí, sí, no?
Com ho faig, no?
I ui, ui, no?
Jo estic molt bé,
no?
O sigui,
jo estic molt bé aquí on estic
per molt que estigui
fins a dalt de tot
que no puc aguantar-ho
però no, no,
jo no me muevo d'aquí
jo vaig fent, no?
Però és el que comentes.
Sí, a mi em sorprèn
la tolerància
que té les persones
al patiment,
a la buidor.
Sí, sí, sí.
Perquè, clar,
la teva tolerància
al patiment
és directament proporcional
al teu nivell
de por,
de por al canvi.
Ja et dic,
jo amb 19 anys
vaig dir,
ostres,
això és la vida?
O sigui,
treballar durant 8,
10 hores al dia,
una cosa que potser no t'agrada molt,
per comprar coses
que no necessito
per impressionar
els veïns
i, ostres,
no sé,
jo amb 19 anys
potser era molt jove,
molt ingenu,
perquè, ostres,
no,
la vida ha de ser una cosa
molt més maca,
molt més divertida,
molt més apassionant,
que pugui ser
veritablement útil,
que puguis donar-li
sentit a la vida,
que puguis fer alguna cosa
que serveixi de veritat
als altres, no?
I després,
que la vida no és un accident
i que no,
aquesta visió tan nihilista,
no,
de l'existència,
tan materialista,
i, no sé,
jo vaig qüestionar
aquestes coses
i tampoc hem d'anar
a l'altre extrem,
no?
I tot és un viatge espiritual
perquè també hem de ser
molt autocrítics
amb la indústria
de la queixement personal,
hi ha molt de gurú,
hi ha molt de soterisme,
o sigui,
jo crec que és trobar
el punt intermit
entre la ciència,
entre l'hemisferi
esquerrà
del nostre cervell
i l'hemisferi dret
i la part més espiritual,
no,
intangible,
que no es veu,
però que li dona
molt de sentit a la vida.
Per mi l'equilibri
i la intel·ligència
té a veure
en posar en equilibri
aquestes dues dimensions
de la nostra condició humana,
no?
I des d'allà,
doncs clar,
hi ha un canvi brutal
de la manera
de veure el món
i de trobar
el teu lloc
aquest món,
no?
Que per mi mateix
estem en un moment
apassionant
de canvi,
de transformació,
on si tu canvies
la teva mentalitat
veuràs que hi ha
moltíssimes oportunitats
per prosperar,
per donar l'homitació
jo de tu
i tenir una vida
molt més plena
del que hem vingut
tenint
a l'era industrial,
no?
Molt bé,
molt bé.
Arrel també d'això
que comentaves,
Borja,
d'aquest propòsit,
d'aquesta missió
que tenim,
no?
I que moltes vegades
o no sabem
o no la sabem trobar
o estem en aquell moment
que no,
que no això,
simplement que no ho sabem
o que tenim aquesta por,
no?
Tu en el teu llibre,
en el Sim Sentido Común,
no ens parles una miqueta
veritat d'aquest propòsit
i d'aquesta missió?
Sí,
o sigui,
i bàsicament també cal dir,
no?,
per diure'ns una miqueta
de nostres mateixos,
no?
Que ara mateix,
degut a la indústria
en la que jo estic
menys ficat,
no?,
amb aquests missatges,
doncs a vegades
en la interpretació
que algunes persones fan,
algunes persones,
la seva principal font
de perturbació
i de conflictes
és que no han trobat
el seu propòsit,
no han trobat la seva vocació,
no?
O sigui,
fixa'n que són ja
perturbacions,
doncs ja de nivell,
no?
Són perturbacions privilegiades,
no?
Però,
clar,
això,
què està dient de nosaltres?
Doncs està dient
que ara mateix
el principal problema,
obstacle,
perquè les persones
sàpiguen qui són
i per què estan aquí
és la influència dels pares,
perquè al seu dia
els pares van ser condicionats
pel mateix sistema educatiu
i tracten de projectar
una visió del món
molt limitada,
molt ignorant
sobre els seus propis fills
i ho fan amb molt bones intencions,
creient que saben millor
que els fills
els que necessiten
per adaptar-se
a aquesta societat malalta,
com comentava abans,
malalta d'infelicitat,
malalta de buidor,
no?
I per l'altra banda,
i aquesta és la clau
i això és el que jo
em vull centrar
el rest de la meva vida,
que és l'educació,
és a dir,
l'educació està prostituïda,
o sigui,
l'educació està,
per mi,
en un moment
que tenim uns col·legis
que no eduquen,
que condicionen,
perquè són uns col·legis
de l'àrea industrial,
que era una era
que els campesinos
doncs es tenien
que transformar en obreros
per entrar a treballar
a les fàbriques,
no?
I les persones
no eren importants,
el important
era els diners,
el sistema productiu,
i clar,
era un tipus d'educació
doncs molt superficial,
no?
S'educaven coses
molt bàsiques,
no?
Però no,
l'educació
no ajuda les persones
a trobar el sentit
de la seva vida,
les seves qualitats,
la seva potencialitat,
i que,
passant per aquest sistema educatiu,
tots ens ensenyen
el mateix,
i en aquest món
hi ha tants tipus
d'intel·ligència
com els humans ens trobem,
no?
O sigui,
cada persona té
una semilla,
una real,
des de la qual pot néixer
una flor única
i diferent,
no?
Amb les seves qualitats
i els seves talents,
però que arriba un moment
que és molt paradoxic
que les persones
es revenen en adults,
en principi madurs,
però, clar,
amb unes mancances
emocionals brutals,
amb un aguidor,
perquè, clar,
tota l'educació
és buscar fora,
trobar fora,
mirar fora,
no?
Sí, sí.
No tenim ni idea
de qui som,
i que la gent
està tan desconectada,
tan enajenada
de si mateixa,
que moltes persones
no saben
ni el que els agrada.
Sí, sí.
És que tu imagina't,
és que això, clar,
i és un fenomen
molt normalitzat
i el donem com,
bueno,
socialment acceptat,
no?
Ah, clar,
tu has tingut molta sort
que has trobat
el que t'agrada
i és un raro exemple.
Sí,
és com,
tu eres el raro,
no?
Sí,
és un noi
que ha sobrevivido
a l'educació.
Una persona
que està en edad adulta,
que li agrada
la seva feina,
que s'apassiona
i que té molt clar
el que vol fer de gran,
és un noi
que ha sobrevivido
a l'educació.
Per mi és així de simple,
no?
Sí.
A més,
han sigut víctimes
totalment.
D'aquest sistema,
no?
Que comentes?
D'aquest sistema
malalt
en el que vivim
i que, bueno,
que no passa res,
és que era necessari,
però és que, clar,
tenim tanta por al canvi.
Per què?
Perquè som ignorants
i no sabem qui som
i no sabem com gestionar
aquests processos
de canvi i transformació
que justifiquem
constantment
una vida
sense sentit,
una vida buida,
no?
I no només ara
amb la crisi,
que li donem
la culpa de tot.
Jo soc un gran defensor
d'aquesta crisi,
aquesta crisi
és el millor
que ens podria haver passat
a la vida
perquè el 2006,
plena bonança econòmica,
més de la meitat
de la població activa
espanyola reconeixia
tenir algun trastorn
psicològic derivat
de la seva feina,
que molta gent
odiava la seva feina,
que no creia en el que feia,
estava en guerra amb el jefe,
però només un 9%
estava fent
alguna cosa
activament
per canviar la feina.
Clar,
això el que posa
el manifest
és que
sempre diem
no és un bon moment,
però és que mai
ha sigut un bon moment
perquè sempre
hem sigut
dominats
per la nostra por
al canvi,
per la nostra por
a la llibertat,
per la nostra por
a prendre
les rendes
de la nostra vida.
Llavors,
que ara està naixent
l'educació emocional,
està naixent
de forma privada,
autodidacta,
per exemple,
nosaltres a l'acadèmia,
que està en Tarragona,
porta dues edicions,
i també
diferents programes,
com el màster
i altres cursos
d'autoconeixement
que estan
sortint
en aquesta indústria
de creixement personal,
però clar,
això està tractant
de donar resposta
als problemes
que ha donat
de ser aquest sistema educatiu
que està completament
obsolet,
i clar,
tenim una societat
com la que tenim,
però està tot per fer,
o sigui,
per mi
el missatge positiu
és estar tot per fer
i necessitem persones
que sàpiguen
quina és la meva contribució
en aquest gran problema social
que ens trobem
degut a aquesta prudència,
un canvi brutal de paradigma,
un canvi d'era,
estem parlant de l'era
del coneixement,
amb unes noves regles de joc,
amb una nova mentalitat,
o sigui,
persones que han de crear
la seva pròpia professió,
imagina't-ho,
en aquest país,
aquest missatge
com calaria,
o sigui,
oi,
cuidadanos,
en lloc d'indignar-se
contra els poderes establecidos,
agafa tota aquesta energia,
toma responsabilitat
i crea la teva pròpia professió,
bueno,
et llençaran tomàquets
com a mínim,
o sigui,
seràs pitjor que el Rajoy
per dir aquestes coses,
perquè les persones
no volen escoltar,
o sigui,
no volen escoltar
cap missatge
de responsabilitat personal.
Jo personalment,
a mi m'agrada moltíssim,
com som un noi jove
i connecto amb el gamberro
que he sigut,
m'agrada dir a les persones
el que no volen escoltar,
perquè és el que més
ens allibera
i el que més
ens pot transformar
l'existència.
Però, bueno,
estem en aquest procés
i a veure cap a on ens porta.
Molt bé, Borja.
Doncs moltíssimes gràcies.
Ens quedem amb aquest missatge,
amb aquest Està tot per fer,
aquest canvi d'era de coneixement
i aquest crear la nostra professió,
aquesta responsabilitat
per ser feliços,
per poder liderar
des d'aquests punts de vista
de crear valor,
deixar endavant d'aquest ego
i fent que les persones
no se sentin valorades,
motivades.
I, bueno,
moltíssimes gràcies,
Borja,
pels teus coneixements,
pel teu temps
i un plaer
tenir-te aquí
amb nosaltres en positiu.
Moltes gràcies
i felicitat pel programa.
Moltes gràcies.
Adeu.
Adeu.
Tu has de fer
el que és millor per a tu.
Ningú camina
amb les teves sabates.
Ei, ei, ei,
sopar més cinema
per 9,95 euros
i a Les Gavarres?
Sí!
Gaudeix d'un bon àpat
i una sessió de pel·lícula
a un preu increïble.
Fins al 19 de desembre
de dilluns a dijous
no festius
a Ocina Les Gavarres
i els restaurants inscrits
en aquesta promoció.
Una nit de cine i sopar
per només 9,95 euros.
Sí!
Sonotècnia Club.
Ara tots els dijous
a dos quarts de 10 de la nit.
el millor house
i tech house
amb totes les novetats
i moltes exclusives.
Produït i dirigit
per Jerry Uriarte.
Sonotècnia Club
cada dijous
de dos quarts de 10
a les 11 de la nit
a Tarragona Ràdio.
Dents i ungles.
El poder de la poesia
a Tarragona Ràdio.
Cada dimecres
de 5 a 6 de la tarda
ens fem fortes dungles
dents i paraules
amb Maria Romano.
Seguim amb el lideratge
i aquesta vegada
ens hem escapat de l'estudi.
Sortim al carrer
i ens trobem a l'Ajuntament de Tarragona
a la jornada d'innovació
on hem estat convidats
com a in-en-out consulting
i hem aprofitat
per preguntar
a aquests personatges
coneguts
per aquest tema
del lideratge.
Hem tingut la possibilitat
de parlar amb
Quim Faura,
director general
de Telefònica
de Catalunya
i tot seguit
amb el nostre alcalde
Josep Fèlix
Vallisteros
qui des del seu punt de vista
des de director general
d'una multinacional
i des del punt de vista
d'un alcalde
d'una ciutat
ens parlaran
del lideratge
i ens donaran
les seves petites
puntualitzacions
i experiències
sobre aquest tema.
Endavant les entrevistes.
Bon dia,
estem aquí
amb el senyor
Quim Faura
que és director general
de Telefònica
Catalunya
que ens acaba de parlar
sobre el tema
de la innovació
i com viu la innovació
Telefònica
a la seva companyia
i aprofitant
que ha parlat
d'aquest tema
d'innovació
voldríem relacionar-la
amb el proper tema
que tractarem
al programa en positiu
el lideratge
i li volíem preguntar
com viu
el lideratge
una empresa
com la seva
que s'avança
al futur
que innova
en tot moment
i que com ha puntualitzat
és una puntera
en innovació
dintre de la mateixa
companyia
com viu el lideratge
d'aquesta companyia
com ho viu vostè?
Bueno mira
Telefònica
ha hagut de transformar
al llarg del temps
ha demostrat
diguéssim
que ha sabut fer-ho
des del moment
en què es llibera
el mercat espanyol
i per tant
el president
d'aquell moment
i l'estructura
organitzativa
d'aquell moment
lidera
la necessitat
de dir
aquest negoci
que perdo aquí a Espanya
el tinc que recuperar
en un altre lloc
i se'n va
a Llatinoamèrica
i la resta
ja la coneixeu
som el líder
possible a Llatinoamèrica
i estem ara
26 països
som líder a Inglaterra
líder a Alemanya
gràcies a aquesta necessitat
diguéssim
de transformar-se
que ha tingut
a l'allarg del temps
ara vivim
una altra transformació
que nosaltres liderem
i som referència
amb els operadors
de telecomunicacions
que és
l'entrada
del món digital
que ens transforma
moltíssim
pensin que
per nosaltres
els SMS
fa 4 dies
eren
el 15%
de la facturació
avui
amb altres aplicacions
com el WhatsApp
estan a prop de 0
o que les trucades
que es fan
amb telefonia IP
tipus Skype
i totes aquestes alternatives
ens cannibalitzen
part de la nostra facturació
per tant
la transformació
que hem hagut de fer
que l'hem liderada
dintre del sector
de telecomunicacions
és importantíssima
no?
Ens hem organitzat
diguéssim
nosaltres creiem
que hi ha una sèrie de camps
en els que podem ser líders
a nivell mundial
com per exemple
les tecnologies
i la sanitat
la teleassistència
la telemedicina
com per exemple
les tecnologies
i la connexió
amb les coses
les smart cities
les ciutats intel·ligents
les cases intel·ligents
els cotxes intel·ligents
nosaltres creiem
que podem liderar això
i estem treballant
i estem organitzats
per fer-ho
tota la distribució
de continguts audiovisuals
a través
del protocol d'internet
i la seguretat
etc.
la tecnologia està allà
i tenim centres de recerca
diguéssim
que estan treballant
en aquestes àrees
i així
és com
nosaltres ens consideren
en el sector
de telecomunicacions
la companyia de referència
des d'aquest punt de vista
Molt bé
i ja per acabar
una última pregunta
més referenciada
a la seva persona
dins de la companyia
vostè és
com ha dit
el director general
de Catalunya
de Telefònica
té molta gent
molta gent al càrrec
i les decisions
que vostè pren
moltes vegades
repercuteixen
en tota aquesta gent
des de la seva posició
de líder
dintre de la companyia
aquestes decisions
com les pren vostè
quin efecte
creu que tenen
Sí
a lo llarg
de la meva
experiència professional
sempre
el que
he intentat
és rodejar-me
de gent millor
que jo
i aquesta
és més fàcil
liderar
quan tens gent millor
que tu
en cada una de les àrees
i sempre
quan mires enrere
sempre treballant
pensant
què li explicaré jo
als meus nets
del que estic fent ara
d'aquesta manera
sóc una persona
molt apassionada
amb el que faig
a vegades
fins a l'extrem
que no és bo
per exemple
quan vaig entrar
a Tabacalera
no fumava
i vaig acabar fumant
t'apassiones massa
amb els temes
i aleshores
i aleshores
rodejar-te de gent
que pren decisions
felicitar la gent
que s'equivoca
perquè equivocar-se
vol dir
provar camins nous
i avui vull dir
equivocar-se
sempre pots tastar
les coses
no cal posar en risc
a la companyia
i sempre
el repte
de dir
què podem fer
diferent
encara que les coses
funcionen bé
quan funcionen bé
amb més raó
i sense qüestionar-se
tot el que funciona
inclús si funciona bé
i aquesta és una mica
això
la passió
la nova versió
el risc
i rodejar-te d'un equip
que també pensa igual
i que vulguin
crear reptes
i fer
les coses diferents
molt bé
moltíssimes gràcies
Quim
un plaer
gràcies
molt bé
gràcies
doncs bon dia
continueu aquí
a l'Ajuntament de Tarragona
i tenim el plaer
de parlar amb el senyor alcalde
hola molt bon dia
molt bon dia
i bé
continuem
parlant del tema
que ens portarà aquest dijous
a parlar del lideratge
i aquí tenim
el senyor alcalde
que li volíem preguntar
què entén vostè
pel lideratge
des de la seva posició
Lideratge
és aquella
persona
o institució
que
és capaç
de veure
tres passes
per endavant
el que
convé
i és capaç
de fer el camí
acompanyat
de molta gent
i per tant
aquest seria
seria una persona
que té visió
de futur
i és capaç
de convencer
un col·lectiu de gent
perquè l'acompanyi
en aquest viatge
molt bé
i des d'aquest punt de vista
que ens explica
i des de la seva posició
com lidera
una persona
en aquest cas
un alcalde
un alcalde
una ciutat
de tanta gent
un alcalde
un alcalde
un alcalde
i la gent
i la gent
i la gent
i la gent
no et creu
no et segueix
o no segueix
una idea
o uns objectius
d'una banda
i l'altra
fent una cosa
que mi m'agrada molt dir
que en política
és fonamental
però en el món
de l'empresa
i de la societat
també
que és
fer política
és fer pedagogia
és a dir
si no
t'expliques, la gent no t'entén
i si no t'entenen no et segueixen, per tant
t'has d'explicar molt, molt, molt, molt
jo per això no paro d'anar a xerrades
trobar-me en col·lectius
fer articles
intervenir en debats
perquè jo crec que allò que no s'explica
a la societat d'avui, que és la societat de la comunicació
no existeix.
Molt bé, i ja per acabar una última pregunta, també
des de la posició d'alcalde, no?
Aquest lideratge i la situació actual
que es viu, com està
aquest paper de lideratge?
Doncs estan entredits, estan entredits
entre els polítics, però estan entredits
entre tots els estaments
de la societat, és a dir,
polítics, sindicalistes, empresaris,
banquers, església,
jutges, policia, està tot en qüestió,
tot, absolutament tot en qüestió,
fins i tot l'església,
la monarquia,
per tant,
el lideratge només es pot
basar, com dèiem abans,
en l'absoluta
credibilitat, perquè no hi ha res
que pel fet de ser-ho
tingui credibilitat.
És a dir, avui dia un alcalde
només per fet de ser alcalde
no té credibilitat, té credibilitat
perquè se la guanya en el dia a dia
o se la guanya
en el llarg del temps.
Un líder empresarial,
per molt
èxitós que sigui,
si no té credibilitat,
si no té la complicitat de la gent,
el càrrec no li donarà
ni aquesta credibilitat
ni aquest lideratge,
perquè tots els lideratges
estan qüestionats
perquè la societat està patint
i ens atribueix una gran responsabilitat
del seu patiment.
Molt bé, doncs,
moltíssimes gràcies, senyor alcalde
i molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Sigues fort.
Mai saps a qui estàs inspirant.
Ens despertem amb ell.
Ens acompanya a l'hora d'esmorzar,
dinar i sopar.
És com una mica incondicional
i sempre podem contar amb ell.
Fins i tot, abans d'anar a dormir.
Ara també volem compartir-lo
amb tots vosaltres
perquè tenim paraula de jazz.
I tu, tens paraula de jazz?
Escolta els dimarts cada 15 dies
el nou programa musical
de Tarragona Ràdio.
Deixa que el jazz t'acompanyi
amb tres incondicionals del gènere,
Pep Cardona, Paco Granado
i Xavi de la Salut.
Dimarts de dos quarts de nou
a dos quarts de deu de la nit
i en repetició als caps de setmana
al 96.7 de la freqüència modulada
i a 3B dobles tarragonaradio.cat.
Escriu-nos a parauladejazz
arroba tarragonaradio.cat.
I tu, tens parauladejazz?
Ara els dissabtes,
el matí de Tarragona Ràdio,
edició cap de setmana.
Cada dissabte,
de les 9 del matí
a les 12 del migdia,
repassarem l'actualitat de la setmana
i recuperarem els espais més interessants
dels darrers dies.
El matí de Tarragona Ràdio.
Informació i entreteniment
també al cap de setmana.
Recorda,
cada dissabte,
de les 9 del matí
a les 12 del migdia,
a Tarragona Ràdio,
la Ràdio de la Ciutat.
Et despertes a les 5 del matí
quan tot just veus
les primeres llums de l'alba
amb els seus colors ataronjats.
Les botes semblen entre soles
com si hi estiguessin ja acostumades.
La motxilla també.
L'emoció t'invaeix.
Ni tan sols t'asseus per esmorzar.
Saps que t'espera un gran dia.
Un dia de grans sensacions,
de màgia i sentiments.
Surs al carrer i respires l'aire pur.
Tot el món està als teus peus.
El rellotge ja no marca les hores.
Cada nou repte és una nova descoberta.
Una nova dificultat plena d'emoció.
Dijous, de 10 a 11,
t'acostarem a aquesta essència.
Passarem al pont de Mahoma.
Ens hi acompanyes?
O deixaràs la motxilla a l'altra banda?
Aquí acabem el programa d'aquest dijous,
el programa sobre lideratge,
aquest programa que hem tingut,
aquesta entrevista tan interessant
amb el Borja Vilaseca.
Aquestes altres entrevistes,
quan hem sortit al carrer,
amb Quim Faura i Josep Fèlix Ballesteros.
I bé, per acabar aquest programa,
us volíem fer unes preguntes,
unes preguntes relacionades amb aquest lideratge,
amb aquestes reflexions que ens ha fet
i ens ha aprofundit en Borja Vilaseca.
Com lideres?
Et lideres?
i quin seria el primer pas per liderar a la teva vida?
Aquella petita acció,
aquella petita decisió,
que és teva i no és teva.
Quin seria?
i bé, com vam comentar en el primer programa,
a l'acabar cada dia,
us regalarem una cançó,
una cançó de la meva llista personal,
d'aquestes cançons que ens motiven,
que ens donen energia
i que moltes vegades necessitem,
en aquell moment puntual del dia
o en aquell moment puntual del mes,
posar aquella cançó que ens ajudi.
Doncs bé,
la cançó del dia,
que ens ajuda,
que ens genera energia positiva,
que ens motiva
i que és una motivació externa,
com bé vam comentar en el primer programa,
en aquest programa us regalarem una cançó,
una cançó molt especial,
una cançó que és bastant antiga,
una cançó que potser els joves
la tenen ubicada de manera,
perquè l'han sentit,
però no saben molt bé
quan va sorgir aquesta cançó,
però és una cançó que només escoltar-la
ja ens pugen unes formiguetes per aquí per l'estómac.
Don't worry, be happy.
Una cançó de Bobby McFerrin,
una cançó que ens fa sentir la vida
d'una manera diferent,
que ens fa veure la vida d'una manera diferent
i que, per què no,
intentem ser una miqueta més feliços, senyors?
Doncs, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres
i ens veiem el proper dijous.
Gràcies, en positiu.
Gràcies, en positiu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.



Gràcies.