Com cada setmana tornem a bolejar les campanes al nostre campanar.
El campanar també dona avui les seves batallades amb alegria
perquè aquest diumenge, quart diumenge de Pasqua,
és l'anomenat també del bon pastor.
El campanar és una realització del Departament
per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona
i que arriba fins a vostès gràcies a en Santi Grimau, a la part tècnica,
i a Montse Sabater i un servidor, a Dirac Bertran, davant del micròfon.
El bellíssim evangeli d'aquest diumenge, anomenat sempre del bon pastor,
cada any ens porta a la incomparable pàgina de Joan.
Jo sóc el bon pastor.
Les meves ovelles escolten la meva veu.
Jo les conec i elles em segueixen.
Si analitzem les paraules del Senyor,
aviat ens adonem de l'enorme riquesa espiritual que amaguen.
Aquest jo les conec és tot un món d'amor.
El verb conèixer, en la Bíblia, referit a les persones,
no és un saber les coses fredament.
És un pensar i un conèixer profund, ple d'efecte i d'amor,
que porta a una donació total.
Per això, escoltem l'Evangeli de la Missa Dominical,
segons Sant Joan, capítol 10, versets 27 al 30.
És una perícopa molt breu.
Les obres que jo faig en nom del meu pare
donen testimoni a favor meu.
Però vosaltres no creieu,
perquè no sou de les meves ovelles.
Les meves ovelles escolten la meva veu.
Jo les conec i elles em segueixen.
Jo els dono vida eterna.
Mai no es perdran i ningú no me les arrencarà de les mans.
Allò que el pare m'ha donat val més que tot
i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu pare.
Jo i el pare som-ho.
Aquesta perícopa és una de les més importants de l'Evangeli de Joan.
Però no avancem esdeveniments.
Millor que donem la benvinguda a la nostra companya,
Montse Sabater i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Benvinguts i endavant a una reflexió
sobre les lectures de la missa d'aquest diumenge.
El dia 21 d'abril arribem al quart diumenge de Pasqua.
Mossèn Joan Magí,
per quin camí d'experiència joiosa de comunió
ens condueixen les lectures d'avui?
Pel camí de la llibertat i germanor
en totes les dones i homes del món.
Un camí que trenca totes les fronteres i tots els monopòlios.
El camí és el mateix Jesús.
l'ha planificat, l'ha construït i l'ha seguit.
Tots podem saber com comença,
per on passa i com acaba.
És el camí de la vida de Déu que ell mateix viu i ens comunica.
Ens ha creat per a seguir-lo.
Ens hi ensenya a caminar com a pare i mare
que és de tots nosaltres.
Els seguidors de Jesús
són fills en el fill.
Seguim la paraula que ens ha creat
i ens restaura contínuament.
El papa Benet XVI ens va dir
Els que hi creuen,
els que hi viuen l'obediència de la fe,
han nascut de Déu.
Són partícips de la vida divina.
Fills en el fill.
Sant Agustí,
comentant aquest passatge de l'Evangeli de Joan,
diu,
Sugestivament.
Per la paraula existeixes tu,
però necessites igualment ser restaurat per ell.
Veiem aquí
com es perfila el rostre de l'Església,
com a realitat definida
per l'acolliment de la paraula de Déu
que,
fent-se carn,
ha vingut a fer estada entre nosaltres.
Aquesta estada de Déu entre els homes,
aquesta tenda,
prefigurada en l'Antic Testament,
es compleix ara
en la presència definitiva de Déu
entre els homes i les dones en Crist.
Com ens ensenya aquest camí la primera lectura?
El llibre dels Fets dels Apòstols
ens presenta Pau i Bernabé
proclamant la paraula
a la sinagoga d'Antioquia d'Episcídia.
Jesús es val la seva veu
per a parlar als jueus allà reunits.
Hi ha qui escolta i qui no escolta,
qui està a favor i qui està en contra,
però la paraula no s'atura
i trinca a la frontera
de les diferències religioses.
La paraula s'escampa a d'altres pobles
i la fe com a resposta
l'acompanya com a fruit.
I la segona lectura?
L'autor del llibre de l'Apocalipsi
ens ofereix la seva experiència
de camí al costat de Jesús.
Ens posa al mig de les multituds
de totes les nacions,
tribus, pobles i llengües reunits.
Drets davant l'anyell.
Mirant-los, aprenem a teixir el vestit nupcial,
blanc i festiu que ja ens van preconitzar
en el baptisme.
Aquells rams i palmes
davants de la passió
ara es manifesten victoriosos.
El nostre seguiment és encertat.
La nostra comunió no té fronteres.
Què ens hi afegeix al text de l'Evangeli?
En el text de l'Evangeli de Joan
escoltem Jesús, el bon pastor.
És bonic conèixer la seva veu.
És bonic sentir-la en la veu
dels que proclamen les lectures.
Jesús ens dona la seva vida
i ens ensenya a no perdre-la.
Jesús ens ensenya a trobar-nos
amb tothom qui el segueix,
estimant-nos en totes les nostres realitats,
reconeixent que tots els qui el seguim
formem la seva església.
Jesús ens reconeix a tots com a do del Pare.
Aquest passat dimecres, 17 d'abril,
el papa Francesc va fer una nova catequesi
en el decurs de les seves audiències generals.
Més de 50.000 persones
s'aplegaren a la plaça Sant Pere per escoltar-lo.
Escoltem-lo ara nosaltres.
Saludo cordialmente a los peregrinos
de lengua española,
en particular al grupo
de la Arquidiócesis de Mérida
con su pastor
Monseñor Baltasar Enrique Porras Cardoso.
Así como a los venidos de España,
Argentina, Panamá,
Venezuela, México
y otros partidos latinoamericanos.
Contemplemos a Cristo sentado a la derecha de Dios Padre
para que nuestra fe se fortalezca
y recorramos alegres y confiados
los caminos de la santidad.
Muchas gracias.
I després d'escoltar el Sant Pare
un anunci per aquest diumenge 21 d'abril.
A dos quarts d'11 del matí
per TV2
dintre la retransmissió de la missa
des del monestir de Sant Domènec
a Sant Cugat del Vallès
sostindrà els camps de l'assemblea
la coral Santa Rosalia de Torres en Barra
dirigida pel mestre Jordi Voltà
a l'eucaristia
que presidirà el mossèn Manuel Vall
com és de costum
i assistiran a famílies i membres
de comunitats cristianes
de Torre d'en Barra
i d'altres localitats del Tarragonès.
Recordem
aquest diumenge
a dos quarts d'11 del matí
per TV2.
El proper 13 d'octubre
tothom ja sap que Tarragona
serà el lloc d'acollida
de la beatificació dels màrters
del segle XX d'Espanya.
I per parlar d'aquest tema
tenim aquí
mossèn Joaquim Fortuny
vicari general
i també membre
d'aquesta comissió organitzadora
tant a Madrid
com aquí a Tarragona.
mossèn Joaquim
quin és l'estat de la qüestió actual?
Bé, estem en marxa
organitzant
per tant tenim el lloc
i hem començat a preparar
tenim persones preparant
com ha de ser
dintre de la situació actual
de crisi
d'una manera austera
i senzilla
però a la vegada elegant
i que sigui acollidora d'un acte
tenim uns quants equips de persones
tant preparant
el que són els enterimats
els llocs on es desenvoluparà
la celebració
com tot un equip de persones
de voluntariat
per atendre tots els que vindran
tenim tota una xarxa
com aquí tenim experiència
que hem tingut
amb l'any jubilar
de Sant Fructuós
Sant Eulogi
i també amb les jornades
molt altres de la joventut
hem tingut ocasió
de detectar persones
no tants milers
com es preveuen ara
però estem
ja encaminant les coses
per poder atendre molt bé
tots els que vindran
i poder passar uns dies
molt agradables
Els mitjans de comunicació
han especulat
sobre el lloc
on es farà
aquesta celebració
ja podem dir
un lloc concret?
Sí
ja s'ha determinat
que
el lloc de la celebració
serà
el complex educatiu
Tarragona
jo ja fa dies
que estava parlat
però ens faltava
l'autorització formal
i ja la tenim
i per tant
ja es pot dir
oficialment
que el lloc
de la celebració
era el complex educatiu
de Tarragona
I aleshores
es pot parlar també
que aquesta celebració
durarà
diversos dies
és a dir
que hi haurà una prèvia
diguem-li
vetlles
i altres
La celebració
celebració
pròpiament
és el dia 13
que és a les 12 del migdia
que hi ha la celebració
de la veritificació
eucarístia
i el dia anterior
hi ha unes
vespres
solemnes
a l'Arc Tadral
amb dues
representacions
de la passió
de Sant Fructuós
l'associació cultural
Sant Fructuós
prepara molta il·lusió
per tots els que vindran
i els que som aquí també
no?
hi haurà una representació
abans
i una altra després
donat que
hi haurà una afluència
de persones molt gran
i en lloc
la previsió
perquè encara s'ha de formalitzar
moltes coses
però la previsió
és que es faci
el Tarraco Arena
i segurament
que n'hi haurà
una altra representació
el divendres
el dia abans
això encara s'ha d'acabar
per enfilar tot
però en principi
està pensat
que sigui així
Una darrera pregunta
a mossèn
a Joaquim
és gairebé
la pregunta
del milió
ho dic perquè
alguns mitjans
de comunicació
han especulat
amb la possible
vinguda del Sant Pare
què hi ha de cert
de tot això?
El cert que hi ha
no ho sé
jo el que si ser
cert
no es pot dir
mai
quasi res
de les coses
que no depenen
de tu
el que
el que puc dir
és
que
ho estem
preparant tot
comptant
que el Sant Pare
no vindrà
o sigui que
s'ha parlat
des de la conferència
s'ha parlat
amb el cardenal
Àngelo Amato
que és el prefecte
de la congregació
de les caves dels Sants
que és el que va
delegar
el papa Benet
i actualment
sembla que
l'ha confirmat
el papa Francesc
el papa actual
llavors
és cert
que el senyor
el que visbe
amb una carta
de felicitar-lo
li comentava
que aquí
a la nostra
archidiócesi
estindríem
aquesta
magna
celebració
de beatificacions
certament
la més gran
de la història
amb tot el que comporta
és el final
de l'any de la fe
de l'església
d'Espanya
i per tant
és un acte important
i per tant
serà present
tota la conferència
episcopal espanyola
bé
el senyor
el que visbe
expressava
estaríem molt contents
si
si vingués
a presidir
aquesta celebració
això
és veritat
com ha dit
el senyor
el que visbe
però
no hi ha més
llavors
el més probable
és que el Sant Pare
no vingui
perquè
si segueix
el que és costum
les beatificacions
es fan
a cada lloc
no les fa el Sant Pare
el Sant Pare
fa les canonitzacions
i es fan a Roma
i per tant
els criteris
amb tota aquesta qüestió
doncs són aquests
ell els pot canviar
certament
ara
no sé
seria molt estrany
que en molts pocs dies
que fa
que és papa
i que doncs suposo
que està prenent contacte
amb els dicasteris
amb les congregacions
i segurament
hi ha moltes coses
que potser
s'hauran de canviar
però
doncs
sembla que
fer un acte així
també és
sortir
de
molt de la
de les normalitats
i de com
funcionen les coses
per tant
probabilitats
100%
mentre no
ens contestin
formalment
no
però
ja
crec
no
en el meu cor
i així ho dic
que el sant pare
no vindrà
bé
en qualsevol cas
com que
si el vol
tindrem ocasió
per anar parlant
de tots aquests temes
periòdicament
doncs
ja anirem a sabentar-nos
del que està passant
bé
moltes gràcies
mossèn Joaquim
i molt bona feina
moltes gràcies
ens traiem un contacte
i ara és el moment
d'escoltar
la glossa
semanal
del nostre pare
i pastor
el senyor
arcabisbe
la qual
tracta
sobre
la veritat
i la bellesa
de la fe
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Déu-nos-ho
Una cita famosa
d'un autor clàssic
Fyodor Dostoyevsky
diu
La bellesa
salvarà el món
Joseph Ratzinger
quan era cardenal
comentant aquesta sentència
va relacionar
la bellesa
amb la fe
dient
Per tal que avui
la fe pugui créixer
hem de portar
nosaltres mateixos
els homes i dones
amb qui ens creuem
entrar en contacte
amb la bellesa
Fins aquí la cita
del cardenal Ratzinger
en aquell moment
En efecte
la bellesa
de certes manifestacions
artístiques
com la música gregoriana
les pintures religioses
conservades
a través dels tecles
són testimoni
de la veritat
d'unes creences
i conducte
per assolir
la fe
a través dels sentiments
però sobretot
és a través
de l'observació
de la conducta
dels cristians
com el món
es convencerà
en relació
amb Cris
veient
veient per exemple
el testimoni
dels màrtirs
dels primers temps
moltes persones
de la societat pagana
del món antic
es deien
això que prediquen
no sols és vell
ha de ser veritat
i quan la gent
se sorprenia
de la conducta
dels primers cristians
i es deia
mireu com s'estimen
aquesta admiració
era testimoni
de la veritat
actualment
hi ha un cert
menyspreu
de la bellesa
no només
de la formal
i aquí cal recordar
en el terreny
de la moda
un espot publicitari
que deia
la ruga es vella
potser és cert
depèn dels gustos
sinó
en el terreny
més profund
de la bellesa
de la veritat
es menysprea
la veritat
mateixa
i hi ha
qui pensa
que pot ser
inabastable
i fins i tot
perillosa
un personatge
creat
per Humberto Eco
al nom de la rosa
estaria
a les antípodes
de Dostoyevsky
en exclamar
l'única veritat
consisteix
a aprendre
a lliberar-se
de la passió
malaltisa
per la veritat
buscar la veritat
pot ser una passió
malaltisa
o seria
en tot cas
tractar
d'imposar
la veritat
a altres
amb pressions
o amb violència
però com renunciar
a buscar
si no la busquéssim
faríem inútils
tots els debats
i totes les investigacions
no eliminaríem
la teologia
sinó la ciència
certament
per assolir-la
fer
cal
conèixer Déu
ens fiem
de les seves obres
de la seva paraula
de la mateixa manera
que tenim confiança
i fe en una persona
si la coneixem
i més encara
si l'estimem
n'hi ha que pensen
que tractar de la fe
és com ficar-se
en un cercle viciós
no és així
passi com
amb l'amor humà
primer es coneix
una persona
després se l'estima
i aquest amor
ens porta
a voler saber-ho
tot d'ella
és a dir
el coneixement
ens porta a l'amor
i aquest amor
ens condueix
a voler tenir
un coneixement
més ple
adeu al coneixement
per la bellesa
del món creat
i perquè el trobem
encara que
en penombra
dins nostre
ens val
per donar-li gràcies
i començar-lo
a tractar
el tracte
condueix
a estimar-lo més
i a conèixer-lo millor
aquest és el punt
d'encontre
de la bellesa
de la veritat
i de la fe
adeu-siau
sovint
parlem de lleis
de normes
de reglaments
i potser
ens oblidem
que de fet
només
hi ha una llei
la de l'amor a Jesucrist
per a tots els que volem
treballar pel proisme
si estimem Jesús
ens obrirem
a l'apostolat
la preocupació social
forma part
d'aquest apostolat
per això
saludem
novament
a la Montse Sabater
i també
a
mossèn Ricard Cabré
que ens oferirà
tot seguit
el seu comentari
mossèn Ricard Cabré
estem en temps
de Pasqua
Pasqua
vol dir
alegria
esperança
glòria
em pot dir
com poden celebrar
la Pasqua
tots aquells
que viuen
angoixats
per circumstàncies
adverses
o per fortes
contrarietats
econòmiques
certament
no és fàcil
superar determinades
situacions
que ofeguen la vida
i esmussen
il·lusions
però cal dir
que encara que no ho sembli
això és precisament
Pasqua
Cris
per arribar a la resurrecció
va haver de passar
pel tràngol
de la seva passió
trànsit
esgarrifós
que el va convertir
en una desfeta
i un perrac
d'home
semblava un final
horrorós
desconcertant
però que és
no era el punt final
amb la seva passió
ens ha obert
a nosaltres
les portes
de la vida
però ell mateix
també
perquè el pare
l'ha ressuscitat
d'entre els morts
i l'ha fet
hereu
d'una vida
immortal
era un camí
aspre
que s'obria
a una llum
imercessible
i a una felicitat
eterna
per a ell
i per a tots
nosaltres
és a través
de la creu
que Crist
arriba a la plenitud
i a la joia eterna
i amb això
què vol dir
que no té importància
el sofriment
ja que desemboca
en un món
ple de joia
i de pau
i per tant
que ja està bé
que l'home sofreixi
perquè amb això
podríem dir
que es guanya
un bon jornal
i tant
si té importància
el sofriment
però no pas
per pensar
que l'haguem de cercar
i ni tan sols
tolerar
sobretot
si es tracta
del sofriment
dels altres
Déu no ens ha fet
pel dolor
ni per la dissor
sinó per la llibertat
i la felicitat
el nostre Déu
no recreen
el sofriment
de l'home
com ho feien
els déus
del paganisme
el pare
tampoc
es recreaven
el sofriment
del seu fill
tots plegats
hem de lluitar
contra tota mena
de dolor
avui són moltes
les persones
que sofreixen
per la tirania
dels poderosos
que carreguen
sobre les espatlles
dels més pobres
el pecat
que cometeren
els financers
per manca de previsió
o per un afany
desorbitat
de guany
Pasqua
seria
que de veritat
es convertissin
i cerquessin
altres camins
per resoldre
el problema
que ells mateixos
han creat
no
no està bé
que l'home
sofreixi
i menys
que sofreixi
injustament
nosaltres
ens revoltem
contra tota mena
d'injustícia
Pasqua
vol dir
pau
i fraternitat
vol dir
una unió
d'acords
i d'esperances
vol dir
llibertat
i amor
i per tant
res d'enfrontament
dels uns
contra els altres
Crist
amb la seva mort
i resurrecció
inaugurava
el regne
de Déu a la terra
i per tant
obria camins
de pau
i de felicitat
per a tots
Aleshores
què hauríem de fer
per a celebrar
dignament
la Pasqua?
Mira
aprendre a mirar
més enllà
no ofegar-nos
en la situació
actual
ens generar
esperança
en aquells
que pràcticament
ho han perdut tot
i lluitar
amb totes les forces
per canviar
aquest món
pensar
per altra banda
que el sofriment
no és inútil
perquè ens uneix
al Crist sofrent
i ens poleix
interiorment
i creure
que ni la passió
ni el sofriment
no són pas
l'últim capítol
de la història
caminem de cara
a la llum
de cara
a la vida
de cara
a la felicitat
i una felicitat
que res ni ningú
no ens podrà
arrebesar
sense la Pasqua
no hi ha res
que tingui sentit
amb la Pasqua
del Crist
tot adquireix
una nova dimensió
i la vida
en majúscules
esdevé
la nostra herència
definitiva
ens cal
anar sempre
per la vida
amuncant els llavis
i una esperança
fonda
en el nostre cor
i es devenia
a la vegada
per tots els nostres germans
testimonis de pau
i de llibertat
amb Crist
ha començat
un món nou
l'amor
ha triomfat
sobre l'odi
i l'enveja
la veritat
sobre la mentida
i l'engany
la joia
sobre la tristesa
la justícia
sobretot
a mena d'opressió
la pau
sobretot
intent de guerra
aquest és el món
que Crist
ha inaugurat
i que voldríem
que fos
el nostre món
decididament
Déu està
a favor nostre
Abba
pare nostre
i pare de tots
esperança nostra
i esperança de tots
salvació nostra
i salvació de tots
avui i per sempre
Amics
Fins un altre dia
si Déu plau
Moltes gràcies
per la vostra atenció
A l'Evangeli d'aquest diumenge
hem vist que
la fidelitat
a la paraula
i l'amor
a la divina persona
de Jesucrist
porta
indefectiblement
el seu seguiment
El bon pastor
defineix
les seves ovelles
com a
seguidores seves
Per això
no hi ha tret
de Jesucrist
que no vulgui
el cristià
fer-se el seu
Estima
com Jesucrist
Treballa
com Jesucrist
Pateix
com Jesucrist
Resa
com Jesucrist
I fent-ho tot
com Jesucrist
seguint-lo així
es compleix
en el cristià fidel
el que li han sentit
dir al Senyor
que és
una ovella
que no camina
mai perduda
sinó que
romant sempre
a l'Església
on té ben segura
la seva salvació
I el temps passa
i les nostres
estimades campanes
ens ho recorden
Amics
i amigues
del campanar
els emplacem
a retrobar-nos
si jo vol
en aquest mateix punt
del diàl
d'aquí set dies
Mentrestant
els deixem
en companyia
d'un fragment
d'una sinfonia
de Mozart
Oi que la coneixen?
No
Efectivament, és una versió de la Sinfonia número 40
de l'immortal Wolfgang Amadeus Mozart.
I ara sí, posem el punt i final per avui,
no sense abans desitjar-los-hi una molt feliç setmana a tothom,
recordant que al mig trobarem el dimarts el 23 de avril,
és a dir, la Diada de Sant Jordi.
Bona diada del dia i la rosa i fins la setmana que ve, si teu vol.
Bona diada del dia i la rosa i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Bona diada del dia i fins la setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!