logo

Arxiu/ARXIU 2013/PROGRAMES 2013/


Transcribed podcasts: 256
Time transcribed: 9d 0h 14m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Aquest cap de setmana és de festa grossa
per a les colles sardanistes de competició.
Durant dos dies se celebrarà la cloenda
del campionat 2012 a Juneda.
Tradicionalment, poc abans d'encetar una nova temporada,
s'aporta a terme un conjunt d'actes,
a una població diferent i amb estils molt diversos,
encara que sempre al voltant d'una cerimònia
de lliurement de premis i guardons.
Depenent de les possibilitats i l'encert de cada organitzador,
han pogut viure cloendes més o menys reixides,
algunes més modestes però inoblidables,
i altres amb més o menys atractiu per a les colles.
Hi ha hagut de tot, certament, amb escenaris
que han anat des del Liceu, just un mes abans del famós incendi,
fins a pavellons i recintes ben diversos.
Enguany s'ha volgut potenciar l'acte ampliant la cita dos dies,
preveient, això, actes per a totes les edats,
incloent-hi la plec jove,
que ja es feia juneda des de feia quatre anys.
Així com l'Assemblea General Ordinària de la Unió de Colles,
s'anuncia en ximcames, concerts, ballades,
animació pels petits, dinar de germanor
i fins i tot una festa amb dijòquies fins a la matinada.
Tot plegat, sembla anar en la línia de renovació i potenciació,
que no fa gaire es va encetar amb els concursos de punts lliures,
amb aspectes més encertats que altres, naturalment,
però amb una clara intenció de trencar mollos,
encarcarats i, a vegades, clarament caducs.
També sembla que es vol anar en aquesta direcció
pel que fa a la nova capitalitat de la Sardana,
que es viurà la setmana vinent.
Potser sí que per fi no són només part dels músics per a cobla
els que s'han proposat anar més enllà del manteniment d'una tradició
que massa sovint ha tingut una imatge d'immobilisme
que, sospito, en gran part era justificada.
El problema és que el context en el qual es fan aquests canvis
no ajuda gaire.
De fet, la situació del país no ajuda gens a res.
o, potser sí, i ajuda la il·lusió, el neguit,
per anar més enllà,
que, malgrat tot, té una quantitat creixent de conciutadans.
Molt bon vespre.
Altra vegada parlant-vos de sardanes,
dels bars, de música per a cobla,
la sintonia de Tarragona Ràdio.
És el programa que anomenem un dos i seguit,
que avui arriba a la seva edició 839 de la segona època
i que us preparem, en aquesta ocasió,
com gairebé cada setmana,
la Silvia, el control de so,
la Maria Rosa, que aviat estarà amb nosaltres,
està allò a punt, a punt, a punt d'arribar,
i el servidor, l'Àngel López,
doncs disposant-se a començar
i, com més norma i tradició del programa,
fer-ho en primer lloc com un petit,
un ràpid resum de continguts.
I segueix, segueix desenvolupant-se el concurs
La Sardana de l'any, en fase de semifinals,
avui la tercera, dues sardanes més,
per tal que trigueu aquella que més us agradi,
i entre tots decidir les que seran a la gran final de Tarragona,
el dia 11 de maig,
al nou i flamant Teatre Tarragona.
Avui parlarem, esclar, del Dia de la Dona.
Avui és el Dia de la Dona Treballadora
i fer-nos ressò d'algunes activitats
que, a poc a poc, estan seguint
el camí marcat per Etiana.
Avui, ara, en aquests moments,
es deu estar ja celebrant
o a punt de celebrar-se el concert
tot fet amb sardanes
i música per a coble de dones,
però, poquet a poquet,
estan sorgint iniciatives en aquest sentit
i ens en farem ressò en el programa d'avui.
Aquesta setmana, pel que fa a ballades
i altres activitats al carrer,
aquí a les comarques tarragonines,
una ballada a Cambrils, el diumenge al migdia,
i tot esperant que el proper cap de setmana,
diumenge vinent,
comenci la temporada de Plex a les comarques tarragonines.
Com és habitual des de fa uns anys,
aquesta temporada, aquest cicle de Plex,
ho farà a la 9 de Gaia Enguany
amb una celebració del 25è aniversari d'aquest plec.
I aquest cap de setmana,
ja ho comentava també ara mateix,
cita Juneda pel que fa a les colles de competició,
amb actes de tota mena,
durant pràcticament dos dies,
per a totes les categories,
des dels més petits, els elevins,
fins als més grans, els de les colles,
veteranes.
I començarem a parlar també,
ja de coses concretes,
pel que fa a la capital de la Sardana.
Fins ara hem anat anunciant
que s'havia de fer aquesta renovació,
que és canvi de les antigues ciutats pubilles
fins a la nova capital de la Sardana,
doncs ja està al caure,
és dissabte, aviret, dia 16,
que es proclamarà a Reis de Munt
com a primera capital de la Sardana.
Una exposició interessant
que de moment se celebra
o se situa més exactament
a Torrella de Montgrí,
dedicada a un dels seus fills més il·lustres,
el compositor Vicenç Bou,
però sembla que amb intenció
d'anar voltant pel país.
Una exposició molt interessant
perquè porta documents recollits,
sonors, fins i tot,
sobre què és músic.
i de fer-nos ressò de com van anar les coses
en la presentació de la sectorial
de Sardanes
de l'Assemblea Nacional Catalana
diumenge passat.
Això i molt més,
des d'ara,
fins a dos quarts de deu de la nit.
En primer lloc,
com havíem anunciat,
la Sardana de l'any.
La Sardana de l'any
La Sardana de l'any
eliminatòria de semifinals
del concurs
de la Sardana de l'any,
concretament la tercera,
que planteja dues de les composicions
que van superar la primera fase
del certamen
gràcies als vots rebuts
de part dels oïdors
que hi van voler participar.
Un pas més, doncs,
en la trajectòria
que ens ha de portar
a la final de Tarragona
del proper 11 de maig
i a les corresponents
deu Sardanes finalistes.
Com sempre,
tot plegat,
promogut i organitzat
per la Federació Sardanista de Catalunya
amb la complicitat
d'emisores d'arreu del país,
entre elles,
Tarragona Ràdio.
I la primera
de les Sardanes d'avui
és la que porta per nom
Terra de Potassa,
Terres de Potassa,
en plural,
de Joan Palfor,
que interpreta la cobla,
la principal de l'abisbal.
i la primera
de les Sardanes d'avui
i la primera
de les Sardanes d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
part!
Fins demà!
ve!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que poquet a poquet, poquet a poquet, es va agafant forma,
això de l'agenda d'activitats de moment, amb els aplecs, sobretot.
Aquest dissabte, dia nou, hi haurà el quart aplec jove de Joneda,
véspera i nit, al Pavelló Municipal, amb els cobles Lu Castell i Contemporània,
enguany integrat en els actes de cloenda del Campionat 2012 de Colla Sardanistes.
I diumenge, el 41è plec de Salrà, matí i tarda, la plaça de la Fàbrica,
amb les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània i la Flama de Farners.
També el 39è plec de Sardanyola del Vallès, a la tarda, al Pavelló Municipal,
Canxarau, amb les cobles Jovení Bola Sabadell, els Montgrins i Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona, amb concurs a colles improvisades.
Passem a dissabte vinent, dia 16, amb la proclamació de la capital de la Sardana,
Arenys de Munt. En parlarem després a les notícies.
El diumenge, dia 17, el 14è plec de Vila Sarda, del matí i tarda,
a la plaça de la Vila, amb les cobles Mediterrània, Jovení Bola Sabadell,
la principal de Llobregat, Marinada, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Ciutat de Girona.
I el 41è, 40è plec de Flaçà, matí i tarda, el Polivalent,
amb les cobles Foment del Montgrí, la principal de Porqueres i Costa Brava.
I el 25è plec Gran Jardí, a la 9 de Gallà, primer plec de la temporada
a les comarques tarragonines.
A les 11 del matí i a dos quarts de cinc de la tarda,
als jardins municipals, al Cercat.
Serà amb les cobles la principal d'Olot i Maricel.
Hi haurà dinar de Germano a preus populars.
I tingueu en compte que, en cas amb el temps,
es disposa de local tancat al mateix recinte.
I us parlarem ara de ballades de sardanes.
Per demà dissabte, a les 6 de la Tarda de Reus,
al Pallol, una ballada amb la coble Ciutat de Reus.
El diumenge, dia 10, a les 12 del migdia,
a Cambrils, al Club Nàutic,
hi actua la coble Cossetània
i estrenarà la sardana Oleàstrum
de Josep Enric Peris.
Per diumenge, dia 17, a les 12 del migdia,
a Vilafranca del Penedès,
a la Rambla Sant Fassés,
amb la coble Reu Jove.
El que fa a colles sardamistes,
recordeu, aquest dissabte i diumenge,
col·lenda del Campionat de Catalunya 2012,
junta, en parlarem després de les notícies.
I diumenge, dia 17, a les 12 del migdia,
a Granollers, a la plaça de la Poixada,
el 65è concurs per a colles lliures,
amb la coble Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I tema també d'esbarc,
aquest dissabte, vinent,
és a dir, la setmana vinent,
dissabte, dia 16, a la 7 de la tarda,
aquí a Tarragona, al Teatre Metropol,
festival d'aniversari de l'esbar d'ençaire,
de Tarragona i actuarà en totes les accions.
I l'endemà, el diumenge, dia 17,
a les 12 del migdia,
al Pla del Penedès, a la plaça de la Vila,
la 30 quantena, Roda, Catalònia,
Infantil i Juvenil,
amb l'Agrupació Cultural i d'ençaire,
Pla del Penedès, que és l'anfitrió,
l'Associació de d'ençaires als Tiorvins,
de Sant Andreu de la Barca,
l'esbar Castell, de Tona,
i l'esbar d'ençaire, de Calafell.
També el diumenge, dia 17, a les 7 de la tarda,
però, a Reus, l'Auditori Santa Llúcia,
directorà l'Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres,
amb l'espectacle Bruixes,
dins del cicle Espai A.
I acabem la nostra agenda
amb el que diem d'activitats diverses,
i dir-vos que s'ha organitzat una taula rodona
sobre, sota el títol,
Experiències de treball en infants als esbars,
pel proper diumenge, dia 17.
Estarà moderada per Pompili Massa,
amb la participació de l'esbar Català de l'Agrupació de Barcelona,
l'esbar de Rubí,
l'esbar Manresà,
l'esbar Marboleny de les Preses,
l'esbar Sant Martí de Barcelona
i l'esbar Santa Decla de Tarragona.
Es portarà a terme a dos quarts de deu del matí,
fins a les dues del migdia,
a l'espai Alquèmica,
al carrer Sant Antoni Maria Claret 358 de Barcelona,
davant de l'estació de metro Camp de l'Arba.
Segons la convocatòria,
es tracta de compartir experiències
sense cap ànim de crítica ni de competició,
mostrant formes d'assaig,
organització de grups,
treball corporal,
repertoris i activitats, etc.
Es farà una exposició i revisió
de tot el que té a veure
amb els grups infantils
i o escoles de dansa d'un esbar.
I tornem a la música.
La resta de peces musicals
que escoltarem el programa d'avui,
tenint en compte que aquest divendres
és el dia de la dona treballadora,
l'hem volgut dedicar
a composicions escrites per dones.
Actualment,
el col·lectiu de compositores
per a Cobla encara és minoritari,
però a poc a poc va creixent,
tal com es demostra
el concert ja tradicional
que es porta a terme a Tiana.
Enguany s'interpretaran obres
de tots autores diferents
i d'edats també ben diverses,
incloses algunes de ben joves
i una compositora vietnamita,
Diem Muntran,
que serà una de les cinc
que estrenaran Sardana.
Una altra d'aquestes dones músics
és la Terraninana Bat,
que oferirà a la seva obra lliure
per a piano i coble
una història sense paraules
que interpretarà ella mateixa
amb la Cobla Reu Jova.
I la primera sardana de dona
que escoltarem avui
i aquí és la d'una gran veterana,
l'actriu i compositora
Pepita Llonell,
i és la que va titular
Amics de Vilassada d'Al,
que interpreta la Cobla,
ciutat de Girona.
Amics de Vilassada d'Al,
e li ha actualit un perc
un perc,
abansэl,
i és la que va vol giveaway
de然后ni...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
9 del vespre i 6 minuts
esteu a la sintonia de Tarragona a ràdio
i escoltant aquest divendres
una nova edició de l'1, 2 i seguit
temps de sardanes, esbars i música
per a Cobla i ara amb el segon
bloc de notícies del programa d'avui
que és diumenge, dia 10 de març
al Museu de la Mediterrània de Torrolla de Montgrí
presenta l'exposició Vicenç Bou
de la plaça al Paral·lel, una mostra
que permet visualitzar tots els vessants
d'aquest poble compositor i presenta
uns descobriments excepcionals, diversos
enregistraments sonors en què el propi Bou
interpreta alguna de les seves peces
uns enregistraments recuperats gràcies
al fons Antoni Torrent de l'entitat
Fonovilassà i a uns
rotlles de pianola descobert recentment
prop de Falcet. Segons Oriol
Uller, comissari de la mostra, les gravacions
ens porten directament als anys 20
i desmenteixen el rumor històric que en Bou
no sabia composar i ho feia primàriament
volem poder demostrar amb aquests
rotlles que ho feia amb els seus propis
recursos i coneixement sobre piano
i per què feia el que feia
assegura Uller. La iniciativa va sorgir
després de la taula rodona que es va
desenvolupar l'any passat al Museu de la Mediterrània
sobre els 50 anys de la mort de l'autor
Així, Oriol Uller, tibla de la
Jovení Bola Sabadell, director de l'Escola de
Cobla Conrad Saló de la Bisbal d'Empordà i
Musicòleg, l'ha comissariat i ha aconseguit
recopilar tot tipus de documents i
testimoniatges sobre la vida i l'obra d'en Bou
La majoria provenen del fons familiar
dipositat al propi Museu de la
Mediterrània. Hi haurà també vídeos
explicatius sobre el seu procés creatiu i la
popularitat de Vicenç Bou. De fet,
el títol de l'exposició aludeix a aquest
èxit transversal que va assolir i ha
mantingut l'autor de Torrella de Mongri.
Les seves melodies les cantaven des de
les coplatistes del Paral·lel fins a les
grans sopranos i tenors de l'Iceu
com el propi Emili Vendrell.
La mostra es podrà visitar al Museu de la
Mediterrània fins al proper gener de 2014
però estarà disponible per a qualsevol
entitat o ajuntament interessat en poder
llogar-la.
La plaça de l'Església de Cornellà
de Llobregat va acollir domingos passat
la presentació en societat de la sectorial
de l'Assemblea Nacional Catalana Sardanes
per la Independència. Milers de sardanistes
hi van aplegar per ballar les nous sardanes
sobiranistes que hi van interpretar
els 51 músics de la
cobla per la independència.
L'elecció de Cornellà de Llobregat per a presentar-hi
la sectorial va ser feta amb tota
la intenció. Segons la seva responsable,
Anna Costal, no en farem res
d'anar a la Bisbal d'Empordà a presentar-ho.
Hem d'anar a aquests llocs a explicar-nos. És el Baix Llobregat
on l'independentisme ha de ser
ha de fer més força. De fet,
Sardanes per la Independència portava més de dos mesos
preparant la jornada, coordinant-se amb
la territorial cornellanenca de l'Assemblea,
l'agrupació sardanista de Cornellà
i els amics de la Sardana de Cornellà.
La mateixa Anna Costal explicava així
a tots els presidents quins eren els objectius
de la sectorial.
La primera, molt important,
la missió d'aquesta sectorial.
de fet, són dues.
La primera, és que tots els catalans
es treguin de sobre
aquesta idea
que potser això de la Sardana
és estar una mica passat de moda,
aquesta gent són uns carques,
aquesta gent el que sigui...
No, no, no, no, no.
De cap manera.
No em cansaré mai de repetir
que els valls no són coses.
Els valls no són coses.
Som la gent que ballem,
els que fem els valls.
I que estem al 2013
i el nostre país té molta pressa.
I per tant, entre tots,
ho hem d'aconseguir.
Per altra banda,
també ens cal una reflexió interna.
Aquell que ens dona la mà per ballar,
aquell que compartim la partitura,
aquell que ens enregistra,
aquell que parla de nosaltres per la ràdio,
si no està convençut,
si té por, l'hem de convèncer.
Per tant, tenim dues feines,
cap endins i cap enfora.
Entre els assistents a l'acte
hi havia el president
de la Federació Sardanista de Catalunya,
Joaquim Rocavado,
Institut Personal,
qui va llegir un manifest
redactat per l'estudiós
Lluís Sobirana
i també l'alcalde d'Arenys de Munt,
Josep Manel Ximenis,
en tant que municipi,
que a partir de la setmana vinent,
serà la primera capital de la sardana.
Durant la ballada per la independència,
els 51 músics de l'extensa
de Couló van interpretar-hi nou sardanes d'estrena,
les partitures de les quals s'han posat
a lliure disposició de tothom
qui desitgi interpretar-les,
al bloc de la sectorial,
que és
a nccardanes.flog.cat.
Podeu descarregar-les d'allí.
Són composicions d'autors
com Daniel Gasulla,
Xavier Molina,
Marcel Casellas,
Xavier Furcada,
Jordi Feliu,
Xavier Capdevila,
Joan Nàcero,
Jaume Oliver i Jordi Paulí.
Ara s'apunta a la possibilitat
d'iniciar una campanya
de micromassenatge
per finançar un CD
amb les nous sardanes
estrenades diumenge.
I passem a escoltar
una altra sardana,
també escrita per una dona,
en aquest cas,
Montserrat Pujolà.
És la que porta el nom
de notes d'aigua
que va dedicar
al grup sardanissa
de Sanera i Sacalm,
població famosa
per les seves fonts d'aigua.
La doctora explica
que l'estructura bàsica
d'aquestes sardanes
és l'escala musical
perquè pretén reproduir
amb notes
el cicle de l'aigua
dins del seu ordre natural
representat en ordre musical.
Escoltem-la interpretada
per la cobla juvenívola
da Sabadell.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
dins del seu ordre musical.
I amb aquesta sintonia
que molts dies no tenim temps de ficar
se'ns queda allò
fa de recurs a vegades
exacte, doncs bé, arriba
al que diem textos
que avui, escolta'm, anem de lo tradicional
del diari, fins a lo més novedor
el Twitter, el Facebook, tot arreu estem
no ens estem de res
i aquesta setmana només
fer-nos el so d'un article
que publica un d'aquests gratuïts
que podeu trobar per la ciutat
el setmanari Notícies Tarragona
que el
veterinari periodista Antoni Penedès
dedica el seu article a una colla
sardanista, es titula
quan la colla sardanista Rosó va començar a fer història
i és que els que no vam
tenia oportunitat de viure aquells anys
40 o 50
però sí que
sabem el ressò
que hi va tenir l'activitat
sardanista d'època
per les explicacions
familiars
o de gent que
que va viure el sardan
en aquella època
doncs sembla que la colla Rosó
va ser una de les colles
que van deixar petjada
van impactar
no només
a nivell terreny
sinó arreu del país
i això és el que
intenta explicar una miqueta
l'Antoni Penedès
amb una fotografia
d'aquelles que es veu
en color sèpia
d'època que es diu
d'època
sembla que
diu ell que és fet a Reus
un concurs
que és on van debutar
no, perdó
avalls
el 3 de febrer de 1946
concurs de les festes
de la Candelera
i intenta
reconstruir una miqueta
la plantilla
de la colla
és a dir
recordant els noms
d'aquelles persones
i alguns
hem arribat a conèixer'ls
per exemple
ell no ho diu
però surt
a veure si el trobo per aquí
això
Josep Casanova
que va ser
un autèntic pioner
de la informació
serranista
a la ràdio
aquí a Tarragona
un home que
desaparegut
no fa massa
i feia
en l'època
que es feien uns guions
que s'havien de portar
censura
l'home m'ho explicava
tot això
amb aquella
emoció
d'haver viscut uns anys
realment
molt diferents
ah sí, sí
ara l'embre
és la manera
que ho vol veure
i no parla només
d'aquesta colla
l'Antoni Penedès
parla per exemple
d'altres colles
i de persones que han arribat
a ser famosos
com el famós humorista
Cassen
que va ballar
en una colla de Tarragona
i això em suggereix
que valdria la pena
que es publiqués
un treball
d'aquella formigueta
que fa molts anys
que està realitzant
un veteraníssim
cerdins de Tarragona
i Joan Salvador
coneixes, oi?
Sí, i tant
i tant
que s'ha dedicat
a recopilar fotografies
intentant
endevinar
quins són
tots i cada un
dels balladors
d'aquestes fotografies
i ho han anat fent
anant a buscar persones
que encara
van viure
aquella època
la seva pròpia memòria
que malgrat
que ja té
una edat força avançada
el Joan Salvador
doncs té
té una memòria
impressionant
ja m'agradaria
a mi tenir-la
i està fent
una feina
realment pacient
i de formigueta
i valdria la pena
que això
es conserveix
i es publiqués
sobretot
perquè és una part
de la història
de la cultura
de Tarragona
doncs bé
com dèiem
hem fet
alguna altra vegada
el programa
és un repàs
a Twitter
no pas exhaustiu
ni molt menys
i al Facebook
de missatges
que ens han criat
l'atenció
a vegades curiosos
i a vegades
perquè informen
sobre alguna cosa
vinculada al món
de la sardana
per exemple
a Twitter
l'Elisabet Casas
diu
si Catalunya
tingués moneda pròpia
voldria que sortissin
en cunyats
ja ho m'oprimia
la derrota
del 1714
a la sardana
i Pumbeu Fabra
més propostes
doncs mira
ens hi apuntem
amb això
amb totes aquestes
i les evidentment
a la sardana
i allò que dèiem abans
que sembla
doncs mira
jo
ara t'he tallat
ara com si fos això
a les xafrederies
tot això
que corre així
pel Facebook
jo no en tinc
de Twitter
però el Facebook
envien de vegades
imatges
de com seria
una moneda
sí de vegades
doncs no n'he vist
cap amb la sardana
perquè no ho sé fer això
hi ha els castells
hi ha moltes coses
però no n'he vist
mai cap amb sardana
fins de moment
l'Elisabet proposa
aviam si s'enima
a veure si s'engreixen
i un altre missatge
n'hem vist diversos
sobre una ballada
que s'anunciava
per avui
a Barcelona
posem-ho com a exemple
perquè
sempre estan proliferant
amb motiu
del Dia Internacional
de la Dona
i amb programes íntegres
o parcials
amb sardanes de dones
en aquest cas
és íntegre
és diumenge
a la plaça de Sarrià
i ens ha cridat l'atenció
que entre
autores com Maria Mercè Navarra
Montserrat Puigolà
Rosa Maria Ramírez
Mercè Torrents
Dolors Bradric
doncs també
la Terra Unina
ha nevat
i concretament
la seva sardana
50 històries
per explicar
un altre tema
i aquí
m'ha cregut l'atenció
que hi ha diversos missatges
de
de persones
que no m'ha semblat
potser és aventurar
dir-ho
que són
sardanistes
o almenys
no ho semblen
són els habituals
dins dels fòrums sardanistes
per exemple
a Lluc Salelles Vilar
diu
quan sento el so de la cobla
en directe
sempre se'n posa
la pell de gallina
petit exèrcit
de la nostra cultura
gràcies
Roger Mas
això ho veia arran
del premi
que han donat
el Roger Mas
a la cobla
Sant Jordi
ho pot veure
en tots els mitjans
de comunicació
que el premi
s'enderroc
doncs entre ells
hi ha el Roger Mas
i la cobla
Sant Jordi
un altre
el Jordi León Quintana
diu
el reconeixement
a Roger Mas
i la cobla
Sant Jordi
augura un renaixement
de la música
de cobla
temps al temps
doncs a veure si té raó
o bé
el Guifre Miquel
diu
m'agrada molt
el cartell de Pere Jaume
per la capitalitat
de la sardana
és
més aviat
més aviat
sembla un anagrama
doncs bé
és una anella
formada

ho heu de veure
busqueu
perquè es corre
per la xarxa
i un missatge
de la Federació
Serranista de Catalunya
diu
aquest dia
té un altre to
però
s'ha de dir
ens acabem d'avisar
de la mort
de la filla
de Joquim Serra
Joquima Serra
qui va fer tant
per difondre l'obra
d'aquell gran compositor
us ampliarem informació
a mesura que en tinguem més
i passem al Facebook
l'Eulàlia Valldaura
diu
Marta Rigau
la primera tenora
en femení
després aquí hi ha un enllaç
i potser valdria pena
dir que
hi va haver una pionera
la Marta Rigau
i això ens n'hem d'anar
a finals del segle XIX
principis del XX
com un cas aïllat
de dona
d'intèrpret
de tenora
avui en dia
estem dient això
que a vegades n'hi ha més
tot i que encara són minoria
però hi ha aquí
és precedent
tan llunyà
de la Marta Rigau
que tocava la tenora
aquí hi havia una mica
d'explicació
perquè era qüestió familiar
i la cosa va durar
mentre
doncs
era soltera
doncs aquí està la cosa
eren altres èpoques
i la Unió de Colles Sardanistes
a Catalunya
un missatge
dient
la col·landa 20
va agafant forma
la carpa
pel sopar
i l'esmorzar
i això és entre paràntesis
fa referència
a la fotografia
que et junten
vaja
que es tracta d'anar fent ambient
per la
la cloenda
de Joneda
de Joneda
la cloenda del 2012
i una imatge
doncs que s'ho estan treballant
força
el meu hem de fer gràcia
Joneda
que el diumenge
hi ha coses programades
pels petits
pels
menys petits
i per els veterans
els grans
com que el dia abans
s'hauran quedat
s'hauran quedat
fins a les tantes de la festa
no tenen res programat
pel matí
el diumenge
perquè suposo que
em sembla que
prevenen la festa
fins a les 6
em sembla
imagina't
però això
això no ho hem dit
és que he pensat
mira
aquests hauran de dormir
una miqueta
i qui no li vagi
la marxa
i aquesta
que s'apunti
que s'apunti
a lo dels veterans
els grans
i els petits

un altre missatge
aquests de la mateixa
com la Sant Jordi
diu
mira
això que parlàvem ara
tenim una forta ressaca
els 4 premis
en derroc d'ahir
amb Roger Mas
ens han de servir
per no baixar la guàrdia
seguir lluitant
per la nostra cultura
moltes gràcies a tots
contents
suposo que després
de l'acte
durien a celebrar
evidentment
i un missatge
de fa unes poques hores
l'Anna Bat
Gils
que diu
Feliz dia de la dona
i per celebrar-ho
que patien el concert
de la dona compositora
a tocar la peça
per a piano
i cobla
imagino que ja hi deu estar
si no
ja ho he interpretat
i desitjar doncs
que li hagi anant molt bé
amb ella
totes les dones
compositores
que s'estan obrint camí
en aquest món
cada vegada
menys masclista
no la sardana
avui
avui que és el dia de la dona
avui
ben dit
molt ben dit
vinga la música
va sí
des de fa uns anys
la cobla contemporània
s'ha caracteritzat
per diversos trets atípics
pels xous
que muntar les seves actuacions
per la gran quantitat
de discos
que publiquen els mateixos
perquè lliuren
tots els beneficis
d'aquests discos
a una ONG
o per les versions
de temes
que van de les músiques
de pel·lícules
a les cançons
de l'estiu
en forma de sardana
o de galop
aviat per exemple
han d'enregistrar
un dels seus sardàxous
que és com ells mateixos
els bategen
amb versions
de músiques de televisió
adaptades
com a sardanes
ja ens ho imaginem
aquest era el 8 de volum
d'una col·lecció
que en l'anterior
el segon
que dedicaven
els grans clàssics
de l'òpera
La Sassuela
i Simlars
i trobem una altra
sardana de dona
precisament
la Maria Mercè Naparro
Flavio Laire
de la Contemporània
sota el títol
de Que bonica és la Sassuela
i podrem identificar
temes de Bohemios
de Madeu Vives
La revoltosa
de Ruperto Chapí
Alma de Dios
de José Serrano
i la boda
de Luis Alonso
de Jerónimo Jiménez
que bonica
és la Sassuela
interiència
de Bona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!