Comença Paraula de Jazz
amb Paco Granado, Pep Cardona i Javi de la Salut
a Tarragona Ràdio
Hola, molt bona nit, amigos
Ya estamos una noche más para disfrutar de esta hora de jazz
en Paraula de Jazz
Además esta noche rodeado de muy buenos amigos
Tengo aquí a mi lado Pep Cardona
Molt bona nit
Hola Paco, bona nit
Molt bona nit a totes i a tots els que ens feu companyia
Moltes gràcies
També está a nuestro lado Javi de la Salut
Hola, bona nit
¿Qué tal ha ido la semana, el fin de semana?
Muy canero, sí, sí, mucha música
Ya lo veo
I además con un invitado muy especial hoy
que nos acompaña aquí en el estudio
Toni, del Club Vivo de Tarragona
Molt bona nit, Toni
Bona nit i gràcies per la invitació
Pues bueno, esta noche tenemos en el programa
varias cosas que presentar
Vamos enseguida
Tenemos a Pep, nuestro viajero empedernido
que ha estado, yo creo que en dos meses
has estado dos veces en París
Sí, he tingut esta oportunitat
i soc afortunat de poder-ho fer
Sí, sí, és un plaer i sí ho he fet
Has estado por los clubes de París
como en dos veces de festivales
Sí
Un seria el, diguéssim, oficial del Parc de la Villette
que es diu Jazz a la Villette
espectacular, en músics com John Zorn
o Gregory Porter
Chic, amb Nile Rogers
moltíssima gent a part de músics francesos
i a més el de Jazz a la Villette
que és el que comentarem una miqueta
que és un festival, diguéssim,
organitzat pels clubs de París
per potenciar, doncs, l'assistència
i col·laborar i treballar en xarxa
que és del que es tracta
Vale, doncs, després ens vas a contar
totes aquestes coses
i ens vas a dar molta envidia
El que farem és compartir molta música
Claro que sí
Jazz para compartir
I ja ve de la salut
que després, en la última part
tens la entrevista
amb el nostre amigui Toni
Sí, amb Toni Figueroa
i escutarem també música
del que hem estat
a lo largo de la temporada passada
també disfrutant en el club
I després, a mitjà del programa
pues vamos a iniciar el T4Z
ja sabéis, Jazz para compartir
i bueno, ja llegará mi turno
Así que, Pep, paraula de Jazz para ti
Pues moltes gràcies
Poques paraules i molta música
intentaré ser breu i concís
De fet, ara parlant dels clubs
i agraint i felicitant
l'activitat de Toni Figueroa
i els companys del Vivo
El programa que tinc aquí
del Jazz a la Vilet
A la primera pàgina
hi ha un article
que el títol és
Què seria del Jazz sense els clubs?
Doncs ja està
No cal respondre-ho
Ho deixem aquí
Això està, diguéssim
editat coordinadament
per 18 dels més clubs
que hi ha a París
i clar, es coordinen
per les programacions
Clar, d'Arragona
no estem al nivell
està clar que no
no és una mateixa ciutat
que es pugui comparar
però tenim la sort
de tindre el Toni
i companyia
que mos proposen música en directe
i d'altres que estan
ho sabem
entrant de
de fer-ho també
Doncs vinga, què vaig a escoltar
i doncs entre d'altres
començarem sempre un respecte
per les senyores i per les senyoretes
que m'encanta
i escoltarem amb una cantant
que amb el seu quartet
va ser per mi una novetat
de fet els grups
que diguéssim
oferien els professionals
eren grups que havien seleccionat
els mateixos responsables dels clubs
i escoltarem d'entrada
amb una jove cantant
que es diu
Lu Tabanó
amb un clàssic
un estàndard més ben dit
dels germans Gershwin
que es diu
Ritme Fascinant
Fascinating Ritm
però la versió és realment
molt atractiva
i hope it listens
when I say
Fosinant Ritm
You've got me on the call
Fosinant Ritm
I'm all clear
When a mess you're making
The neighbours want to know
Why I'm always shaking
Just like a flea
Each morning I get up
With a sign
To find at night
No work has been done
No work has been done
Once it didn't matter
But now you're doing wrong
When it starts to powder
I'm so unhappy
Why don't you take a day off
The sign of running long
Some will fly away off
And make it snappy
Oh how I longed to be
The girl I used to be
Fosinant Ritm
Fosinant Ritm
Stop
Picking me
Fosinant Ritm
Fosinant Ritm
Fosinant Ritm
Fosinant Ritm
The night
There's so much
Fosinant Ritm
They're so happy
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ja veieu
l'exoberància,
l'espectacularitat del ritme.
Un baixista,
un pianista
i percussió
de música espectacular,
el quartet de Sony Tropez.
Per cert, dir que el pianista
és Gregory Privat,
que també va fer la presentació
del seu últim llisc
i que quan ens vam veure
per segona vegada em va dir
ja te l'he enviat eh
jo encara no l'hem rebut
però estem delerosos d'escoltar la seva creativitat
de fet ell té formacions tant
en piano sol com en trio com en quintet
i clar estarien encantats
de visitar-nos
esperem que un dia al vivo
els puguem escoltar
un altre pianista
Olivia Huntman
i aquest en va amb un quintet
amb Olivia Temim
el saxo tenor
i Estefan Belmondo
que el Xavi segur que el coneix a la trompeta
acompanyant una cantant de Filadèlfia
morena
marron fosca, enorme
gran, simpàtica i amb una gran veu
és la Denise King
van actuar al festival de Marciac
a la plaça
ella molt simpàtica
quan feia un trago d'una beguda
de cola refrescant
adreixant-se al públic
diu permeteu-me que faci un traguet
d'American Champagne
llàstima que ells no tenen
el que tenim nosaltres aquí
però en fi
anem a la música
una composició del pianista
d'Olivier Huntman
es diu
Don't Overact
no em sobreactuïs
que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
no em sobreactuïs que ja ens coneixem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El més antic!
Melis Davis.
pointed usinarà l'hotra
laất Milkyans
per anada
la temporada
de la Tins demà!
Deve!
i ells procuren no robar.
Però, per exemple, què et diria
del que hi ha visió darrerament,
del que sé darrerament, no? El Nicolás Payton està tocando,
Roy Hargrove també està tocando allí,
Fred Wesley tocava aquest mes al New Morning,
els germans López Núsa i els vaig veure allà.
O sigui, si tenim la possibilitat
d'acercar-nos i tenim allà al lladito
un figura internacional.
Sí, i a més, permeten que ho digui
i ho podríem, bueno, si algú està interessat
ens podria consultar perquè
clar, jo vaig quedar
amb molt bona relació, bueno,
allà en vaig normalment és així, però especialment
l'UCI, que és la responsable de premsa
de l'organització dels clubs
i clar, estarem en contacte i
facilitarà totes les programacions, totes
les novetats que hi hagi, vull dir que
formem part, diguéssim, virtualment
d'aquesta organització de clubs d'Itats de París
la qual cosa és un...
com dirien a les joves, que segurament algú també
ens escolta, és un flipe.
Per suposo que...
Podem continuar una miqueta, què et sembla?
Donem una altra vegada pas a les...
a les dames
un altre que també canta
però bàsicament és saxofonista
alta, també és alta com a persona
i en qualitat musical
Lissacat Berró, aquest també va ser
el dic de Lombard
amb un tema original d'ella mateixa
que es diu Inside Air
és un quartet amb guitarra, baix, bateria
i veu i saxoal
és a dir, sense piano
és un altre
un altre color musical
que serà molt agradable d'escoltar
i saxofonista el punt LinkedIn
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Violinista, també un altre color musical, també sense piano però amb un quintet amb violi, ella és violinista, la Florence Forcada, amb guitarra, acordeó...
Bé, un tema original seu, aquest també és de la plaça major de Marciac, de l'estiu, un tema original seu que es diu Abriline o Abriline, no ho sé, perquè no sé si el títol és francès o amb violència americana, que veureu que bé que ens entra. Florence Forcada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pep, tu que has tingut l'oportunitat moltes vegades d'anar a França, i ja sabem que les comparacions són odioses, però aquí tenim els festivals potents, Sant Sebastià, Vitoria, Jazz de Barcelona, però clar, estàs creuant la frontera, Pirineus, i allò és un altre món.
Realment ja és europeu, que a la vegada connecta a nivell mundial, per tota la immigració i tot el que hi ha a França o altres països.
Clar, també aposta molt fort per la cultura allí, pressupostos que des dels nens petits, que ja estan amb l'ensenyança musical, ho viuen, ho senten la música, i clar, és el primer, no?, que les comparacions són odioses, però clar,
crees que estàs en un altre món, no?, això de París o qualsevol ciutat o petit poble d'allà, i clar, a què se debe, no?, què és això?
Doncs jo no sabria dir-te a què és deu, però jo t'asseguro que des del primer dia que vaig quedar molt impactat, que vaig anar gràcies a una conversa amb per mi, un dels grans promotors i difusors del jazz a Catalunya, el senyor Albert Mallofré,
li vaig preguntar quan estava a Ròdio Mora fent el programa allà, dic, mira, tinc uns dies de vacàncies i puc anar fora, voldria, no conec, què em recomanaria de fer, diu, no et perdis el festival de jazz de Nisa, la gran parada de jazz a Nisa.
Vam arribar allà el primer dia, amb dos amics, el primer dia, a la mateixa hora, actuaven, me'n recordo, Miles Davis, B.B. King, This is a Gillespie,
els tres escenaris diferents, vaig pensar, aquesta gent és tan bojo, perquè, clar, disfrutaràs d'un, però te'n perdràs d'un, no, llavors ho vam conèixer,
repetir en més d'un dia, per donar-te una idea del nivell musical d'això, de què hi ha, no, però a part he tingut una enveja sana
i tinc el que són capaços de desenvolupar el país culturalment, no, en moltes crítiques, i els hi diuen xauinistes,
però jo crec que és un amor, en molts casos, molt intens, al seu país i a la cultura del seu país, i a obrir-se,
per això que donen tants premis i tants títols i tants honors a músics i artistes de l'estranger,
s'ho volen fer seus, quasi va passar en Radio Tarragona, que es van posar com si fóssim de França,
això va ser una anècdota. Doncs sí, és una enveja molt sana, i jo suposo que és, en molts anys,
molta tradició cultural, democràtica, sobretot, i un amor a la cultura i a les arts,
parlant amb responsables de diferents organitzacions, que he tingut l'ocasió, l'oportunitat,
a França hi ha més de 6.000 escoles de música, això necessita un suport i una col·laboració
de les institucions, les famílies, d'esponsors privats, ja tenen al voltant
de 700.000 alumnes. Clar, això té una idea de... no hi ha els professionals que surten,
sinó la cultura de la gent que després només, com molts han fet aquí, com a afició,
doncs, practiques o disfrutes de la música. I això ha donat, entre d'altres,
que hi hagi més de 5.000 músics de jazz professionals a França. Clar, això és inesgotable.
Clar, és que inclús musicalment t'adones que estan a 10 anys avançat, quan arriba aquí,
no?, la cosa, ja sigui per ensenyances o conceptes musicals que... Sí, sí, sí.
Quan sens un músic francès dius... Uf!
Aquí hi ha substància. Un dia, si vols, ho comentarem, a nivell d'aquí o a nivell personal,
els ensenyaments que es poden fer a nivell de la música, des dels artístics
hasta els de gestió, els d'infraestructura, de això, ja estudis per a tot.
És una cosa ja evolucionada. A part, que tinc contactes amb gent que tenen uns projectes
de noves tecnologies espectaculars. Seguim una miqueta amb la música?
Vinga, som-hi.
Perquè ens estem posant així una miqueta com de dir... Passem de la sana en veja,
de dir, quina pena d'estar un... Bé, tenim molta feina per millorar.
Nosaltres, des de la nostra petita parcel·la, intentem fer-ho, a que sí?
En què continuem? Calla, que ho tinc apuntat aquí.
Ara són homes. S'aïe, que diuen ells S'aïe, des d'allò de dir som-hi.
Doncs vinga, S'aïe, i el tema és el mateix. Aquest també el vaig a escoltar en directe
a l'Eveser Sale, que és el tercer club del mateix carrer, que, per cert,
este club té una història que un dia n'hi parlarem, perquè la propietària,
es diu Marie, a París, però, com que ella és Maria Pilar,
és Pili aquí, perquè ella és gallega, dispropietària amb el seu exmarit,
també exmúsic, un dia comentarem, d'aquest club.
Clar, hemos de parlar, diu, cuando quieras, doncs ja en parlarem.
Doncs el club de la Maria Pilar, la de Vigo, vaig a escoltar aquest grup
també de fusió de músics caribenys, brasilens i francesos,
S'aïe, el tema és del guitarrista i cantant Munir Hors,
i l'escoltem, és una altra passada impactant rítmicament i musicalment.
S'aïe, S'aïe, la de Vigo, vaig a escoltar aquest grup,
i l'escoltem, i l'escoltem, i l'escoltem, i l'escoltem, i l'escoltem,
i l'escoltem, i l'escoltem, i l'escoltem, i l'escoltem.
S'aïe, S'aïe, la de Vigo, vaig a escoltar aquest grup.
S'aïe, la de Vigo, vaig a escoltar aquest grup.
S'aïe, la de Vigo.
S'aïe, la de Vigo, vaig a escoltar aquest grup.
Doncs passem d'aquest ritme tròpico-brasileu-parissenc
a una qüestió una miqueta més lúdica, festiva i divertida.
És un grup que es diu The Pink Turtle, ni The Pink Floyd, ni The Pink Panther.
És la Tortuga Rosa.
Són un grup que adapten, tots músics francesos, un septet, adapten temes clàssics del rock i del pop,
i els passen a swing, o a lo que els sembla, amb unes improvisacions espectaculars.
Jo els vaig conèixer a Vitòria, i aquest estiu a Marciac vaig veure dos músics que toquen amb un altre cantant,
el baixista i el saxofonista.
Ens vam trobar i em van dir ells que estaven actuant el mes següent, el setembre, a Barcelona.
Els vam anar a veure l'Apollo, aquí tinc el seu disc, Pink Turtle,
i he buscat un tema absolutament conegut per tothom, un clàssic dels anys 60,
titulat A Hard Day's Night, que seria quina nit la d'aquell dia, de Lennon i McCartney,
és a dir, els Beatles en versió Pink Turtle.
A Hard Day's Night, que seria quina nit la d'aquell dia, de Lennon i McCartney,
A Hard Day's Night, que seria quina nit la d'aquell dia, de Lennon i McCartney,
A Hard Day's Night, que seria quina nit la d'aquell dia, de Lennon i McCartney,
A Hard Day's Night, que seria quina nit la d'aquell dia, de Lennon i McCartney,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I tu, tens paraula de jazz?
Escriu-nos a parauladejazz.com.
a tarragonaradio.cat.
ha arribat el moment de l'entrevista.
tenim aquí un gran amic.
és el Toni Figaro.
Toni Figaro.
Bona nit.
i gràcies.
Bona nit i gràcies per la vostra invitació.
Doncs ha arribat el moment de l'entrevista, tenim aquí un gran amic, és el Toni Figuerola, bona nit.
Bona nit i gràcies per la vostra invitació.
Doncs el Toni seria un dels tres socis del local que hi ha a la plaça Els Sadasos aquí a Tarragona i està fent, entre moltes coses, música en directe, que és d'agrair a la ciutat, jazz, funky, blues, bossa nova, una mica totes les vessants i estils jazzístics.
Toni, com us va ocórrer aquesta idea de formar un club de jazz?
Bona pregunta.
I més a l'època en què estem, no?
Bona pregunta, sí, sí.
La veritat és que, com sempre, no hi ha una resposta única, no?
És una mica una afició, una il·lusió, una oportunitat, perquè és una vergonya, o és una oportunitat perquè Tarragona també pugui tenir música en directe i jazz en directe, i per tant també considerem que era una oportunitat.
i sobretot també disponibilitat de determinats socis que podien ajudar a tirar el tema endavant.
I una mica la cirera del pastís va ser trobar un local que per nosaltres és únic, no?
Som molt de Tarragona, som tarragonins, i home, sentir jazz i tocar jazz sota una de les 100 voltes del Ser Romà de Tarragona té la seva gràcia.
Té molt bona acústica, perquè realment l'aforament seran 50 i escaig o 60 persones.
Sí, petitet.
Petit, però contundent, eh?
I clar, la sonoritat és increïble, el públic quan ve tan apropet té el seu encant, no hi trempa ni cartó, ahir es veu tot.
I una mica explica, per la gent que no coneix el bebop, com funcioneu, això dels concerts.
Correcte.
La veritat és que, una mica amb la línia del que dius, una de les satisfaccions més grans de tots els socis i jo crec que també de tots els que ho podem gaudir,
és la satisfacció del músic, no?, de poder tocar en un lloc que tothom aprecia la seva sonoritat i el tema que és un local viu,
bueno, sota un entorn que crec que és privilegiat i tothom...
És un orgull, no?, i una il·lusió, inclús sentir gent local de Tarragona que diu, ostres, per primera vegada he pogut tocar a la meva ciutat, no?
I això també és una satisfacció per nosaltres.
La idea és fer un mínim de dues actuacions al mes, habitualment és la primera i la tercera setmana de cada mes, habitualment també els divendres.
Fem sempre una modalitat de dos passis diferents, un abans de sopar, a les vuit i mitja, tranquil·lament,
i un abans sopat, a les onze i mitja.
I intentem, doncs, portar el millor que està disposat a venir, i la veritat és que tenim molta il·lusió en augmentar cada vegada el nivell
i que la gent de Tarragona ho pugui gaudir al màxim, no?
La modalitat és, bueno, preu amb consumició inclosa a vuit euros, i les audicions duren una hora, una hora i mitja,
i la veritat és que estem molt satisfets per la resposta de la ciutat, que, de fet, quan tu veus un festival com el de la Dixi de Tarragona,
que tenia molts seguidors i gran afluència de públic, vam pensar una miqueta que era una bona oportunitat també per tenir un lloc a Tarragona
on no tan sols pots sentir música en directe, sinó que també pots sentir música gravada i pots prendre una copa tranquil·lament.
Està clar que, com moltes coses, la regularitat és l'èxit de les coses, i no només, com en aquest cas, el Festival de Dixieland,
que és una setmana boja i després estàvem molt orfes.
Doncs, noms com, per exemple, John Robles, Juan de Diego, Dani Domínguez, Víctor Correa, David Pastor, Dani Forcada,
José Alberto Medina, Mariano Steinberg, o una oportunitat que va ser el Dicouts, que l'estem sentint de fons.
Clar, això és un nivelazo.
Sí, sí, una satisfacció increïble. La veritat és que comptar amb un premi Grammy de Jazz a la ciutat de Tarragona va ser tot un orgull.
I poder compartir, inclús, les hores o els minuts previs de l'audició amb ell va ser una satisfacció.
Recordo una mica l'anècdota de passejar per ell pel casc antic de Tarragona i la seva admiració per la catedral de Tarragona,
i el compartir una estona amb ell, una persona molt propera, molt senzilla i, bueno, un gran músic que ens va fer disfrutar molt a tots plegats.
I tots els altres músics que m'han anat dient, mires programes de festivals com ara mateix està fent a Barcelona
i veus que, clar, que els tenim aquí, que no cal agafar el cotxe a fer 100 quilòmetres i plantar-te el jamborí
o en aquests festivals que veus que les entrades van a 60 euros, 50, els tenim aquí.
Són gent fantàstica, cordial, que després podem xerrar i compartir experiències.
Clar, molt propera, sí, sí.
És una de les coses que et dona més plaer, no?, després de la interpretació del músic poder parlar amb ell
i que la gent li pugui preguntar i pugui disfrutar i, bueno, com sempre diem tots plegats,
és algo irrepetible, no?, és una cosa que es produeix en un moment determinat, en un directe determinat
i que la veritat és que jo soc molt aficionat al jazz i a la música,
però el contrast que hi ha de sentir alguna cosa gravat, de sentir alguna cosa en directe, no té preu.
Sí, de la meva part, ha estat un gran plaer, una satisfacció descobrir el club, coneix-vos d'altres
i disfrutar, bueno, i la meva felicitació.
I en relació al que estàs dient, jo he tingut l'experiència de parlar amb músics en aquests concerts i festivals
que n'hi ha que són més fàcils a accedir-hi.
I els músics, del que estan, el que els satisfà més és, a part de la reacció, l'aplaudiment i el catxer,
perquè s'han de pagar les factures, és el contacte aquest personal i el tocar en algun lloc diferent, especial.
I crec que això ens uneix a Tarragona com a ciutat i al Bibop, especialment pel lloc únic que tu dius,
tocar davall de la Volta del Siu Roma quan se'ls hi explica i poden entendre que és una construcció bimilenària.
Això és fantàstic, i més els músics de l'altra banda de l'Atlàntic que ells no tenen aquesta possibilitat.
Clar, jo que he pogut veure músics tocant a les anys de Simier a Nissa, a l'amfiteatre romà,
quan veig el d'aquí a Tarragona i penso, bueno, jo veig que unes coses, m'imagino que són millor, no?
Són millor i lamento que no es facin. Jo crec que es podrien fer, però això ho deixem aquí al Núvol.
o al Teatre Antic de Vient, que els romans ho van construir per a 11.000 o 12.000 persones.
Veure'l tocar allí amb Xuxo Valdés, que està tocant en dos dies a Barcelona.
Sí.
i veure'l tocar allí, vull dir, els músics és que estan impressionats del lloc, no?
I això crec que és un tanto a favor i felicitats per l'activitat que esteu fent
i molt d'encoratjament a continuar i ampliar, a comptar amb la nostra col·laboració amb el que puguem.
Moltes gràcies.
I l'esperem, la de tot el públic, que sigui conscient que el que viure allà són moments, com has dit, únics i repetibles
i sempre una sorpresa, la major part, la immensa majoria de les vegades, superagradable.
Gràcies, Pep.
Gràcies a valtros.
Per mi, veure disfrutar el músic també és una satisfacció, no?
Perquè al final ells t'ho entreguen tot i t'ho donen tot en aquells moments
i també és molt agradable per tots plegats veure com el músic s'expressa i disfruta, no?
No, jo quería fer-te una pregunta molt corta.
Dime, Paco.
Tu, Toni, ¿cómo disfrutas el jazz en tu local?
Perquè tu també eres molt aficionat al jazz.
Cierto.
Quan estan actuant, perquè tu tens que fer moltes coses a la vegada.
No és fàcil.
Jo penso que, però disfrutas, te gusta estar vint allà al públic, a la gent,
i després tu recibes també el que està sobre el escenario.
Sin lugar a dudas, sin lugar a dudas.
Soy uno dels primers aficionats i uno dels que més lo disfruta dentro de les posibilitats, no?
Perquè hi ha que fer, com tu dices, moltes coses simultàneament.
Tampoc som moltes, però per a mi, recordo ara hace un any, no?
Abrimos hace justamente un any, el 18 de octubre del any pasat.
En breve, en noviembre, haremos el aniversari de la primera actuació.
I encara tinc el recuerdo de oir gente local o manejant a Gary Mulligan i a Chet Baker.
I per a mi, esos momentos son imborrables.
El poder disfrutar de esa primera actuación, yo creo que lo recordaré de por vida.
Entre copa y copa.
Entre copa y copa.
Claro que sí.
Aquesta aventura va ser el 18 d'octubre del 2012.
Cert.
I de moment, amb un anyet, han passat 18 formacions i una cinquantena de músics.
Déu-n'hi-do, no?
I tant, i tant.
I aquí sí que és molt important fer esment que tenim la gran sort.
A mi hi ha una cosa que també em dóna molt d'orgull i satisfacció,
i a la Imma i a l'Artur, els meus socis també,
que és que, d'alguna forma, aquests tres grans amics i tres grans aficionats al jazz,
el Pep, el Paco i el Javi, segur que es coneixien d'abans,
però segur també que s'han retrobat gràcies al Bibop.
I això és una satisfacció també per nosaltres, no?
Que al final tot té una continuïtat.
Pel que fa al que em preguntaves, estic totalment d'acord amb tu
i crec que tot és gràcies també a l'ajut incondicional d'un gran músic tarragoní
que tinc a la meva esquerra en aquests moments,
que és Javi de la Salut, el nostre director autístic,
i que fa una programació realment excel·lent.
Bravo.
I ara què dic jo?
Ara ho has d'aguantar, t'ha tocat, perquè és la realitat. Felicitats.
Toni, per la meva part jo ho estic disfrutant molt.
És una bona oportunitat, cada divendres que passen per aquí,
i vinga, va, una nova aventura.
Ho disfrutes.
I res, que segueixin endavant i molts ànims.
I tenim encara una bona programació i no s'acabarà.
I tant, tenim per endavant unes actuacions realment potents fins a final d'any.
I ja programant tot l'any 2014, o sigui que no s'ho perdeu,
perquè venen grans músics de la talla del Festival de Jaç Internacional de Barcelona
o de, no sé, tenim el David Mangual, el Víctor de Diego, el David Xirgu,
moltes actuacions preparades de gran nivell.
Jo penso, perdoneu, que això només és el començament d'una gran i fructífera història.
Això esperen.
S'han posat els solaments d'una construcció, jo crec que pot ser espectacular,
i el solatge d'una col·lecció de músics i de moments d'emocions i de sensacions,
doncs, absolutament satisfactòries.
I només puc animar a tothom que tingui el coneixement d'aquestes músiques,
que vagi a disfrutar-les, i els que no, que ho provin.
Exacte.
Ves a saber què els pot passar, potser els pot canviar el moment, almenys,
i pot ser alguna cosa més a partir d'allí.
És cert, hi ha molta gent que potser et diu que no és directament molt aficional al jazz,
però que disfruta moltíssim la música en directe i les actuacions,
i et felicita per la programació que estàs fent.
Doncs de la nostra part també.
Gràcies.
Doncs agrair-te, Toni, que hagis estat aquí amb nosaltres.
A vosaltres.
Des del principi del programa hem estat disfrutant.
I tant, molt.
Hauràs vist la cuina des de dintre.
Correcte.
I, doncs, continuarem, i som-hi, i endavant amb el Vivo, i jazz en directe.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Parola de jazz, l'agenda, els concerts.
Doncs l'agenda que tenim properament, com sempre ens queda res,
tres minuts escassos, no m'adonarà temps a dir-la,
però com que tenim el Facebook i allà podrem col·locar tota l'agenda detalladament,
destacar, per exemple, Cambrils, que estan al cinquè cicle de jazz i blues,
doncs, un munt de concerts, després també comença a Tarragona el Festival de Blues,
i, doncs, és que no començaria i no pararia.
el cafè del Far, moltíssimes coses.
Doncs, si us sembla, les anirem col·locant allí.
Tenim un munt de gent que ja ens va seguint.
Clar, és que en dos minutets que ens queda,
mireu tota l'agenda i hi ha una quantitat enorme.
i res, agrair al programa especial que hem fet avui, Paco.
Sí, bé, també recordar que en el Facebook colgarem també els temes
que ens han estat escutant debaixo de l'entrevista,
tot el que hem posat,
per a que podáis accedir facilment a tots els discos que hem escutat aquí
i els podréis disfrutar.
Jo, per mi, he estat encantat d'estar aquí esta noix
amb aquest programa de jazz,
amb tots aquests amics que tinc,
i tinc esta noix una cita a mi casa amb Lluís Sandström.
Que aprofiti.
Prepara-li.
Buen cubata.
Jo em tiraria per el whisky.
Sí, va ser que sí.
Però bé, doncs res,
també simplement agrair l'experiència del programa d'avui.
He sigut un gran parell, una gran satisfacció.
Agrair al Toni la seva presència.
Ens podeu acompanyar, com ell,
a través de les ones cada dimarts.
I fins a la propera bona nit.
I el Xavi ens acaba de comentar el final de la programació d'avui.
Doncs la frase d'avui seria
El jazz és música creada por y para la gente
que ha decidido sentirse bien a pesar de las circunstancias.
Johnny Griffin.
Paraula de jazz.
Cada dimarts al vespre a Tarragona Ràdio.
Es d'avui ser.
El jazz es unAMA William remplazolated
i Hairy Muybult.
Once olarinair a Tarragona Ràdio.
Miriam Allah,
la marcha.
Arnaz.
La muta de jazz.
fifty pinky Pixofrari Ranjaro.