Com cada setmana tornen a bolejar les campanes al nostre campanar.
El campanar també dona avui les seves batallades amb alegria
perquè aquest diumenge és el sisè diumenge de Pasqua.
El campanar és una realització del Departament
dels Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona
i arriba fins a vostès gràcies a Santi Grimau, a la part tècnica
i a Montse Sabatell, un servidor, Didac Bertran, davant el micròfon.
Les lectures d'aquest diumenge són bellíssimes.
La primera, l'Apocalipsi, ens descriu la nova Jerusalem, la ciutat dels elegits,
tan extensa com l'Església, que acullen el seu sí a tots els elegits.
L'Evangeli de Joan, riquíssim, ens descriu la fortuna de tots els seus habitants.
Escoltem, doncs, l'Evangeli de la missa dominical segons Sant Joan,
capítol 14, versets 23 al 29.
Judes, no l'Escariot, li pregunta
Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres, però no al món?
Jesús li respon
Qui m'estima guardarà la meva paraula.
El meu pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.
El qui no m'estima no guarda les meves paraules.
I la paraula que escolteu no és meva, sinó del pare que m'ha enviat.
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres,
però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,
us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre.
Us deixo la pau, us dono la meva pau.
Jo us dono la pau que el món no dona,
que els vostres cors se serenin i no temin.
Heu sentit que us deia
Me'n vaig, però tornaré a vosaltres.
Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al pare,
perquè el pare és més gran que jo.
Us ho he dit ara, per endavant,
perquè, quan això passi, cregueu.
Aquesta perícopa és una de les més importants de tots els evangelis.
Però no vencem esdeveniments.
Millor que donem la benvinguda a la nostra companya, Montse Sabater,
i a mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Benvinguts i endavant amb la reflexió sobre les lectures d'aquesta missa dominical.
El dia 5 de maig arribem al sisè diumenge de Pasqua.
Mossèn Joan Magí, com descobrim la força renovadora de la nostra comunió en les lectures d'avui?
La trobem en el diàleg i llibertat dels apòstols fedels al missatge salvador de Jesús,
experimentat en comunió amb el pare, el fill i l'esperit sant.
Sabem que el camí que mena a traspassar el llindar de la porta de la fe i entrar en comunió amb Déu,
com a membres de la seva església, és l'anunci de la paraula de Déu.
Un anunci que porta a les mans la gràcia que transforma i que plasmarà el nostre acord si l'escoltem amb sinceritat.
El papa Benet XVI ens diu
Per això, la Constitució Dogmàtica d'Ei Verbum comença dient
el Sant Concili escolta religiosament la paraula de Déu i la proclama amb franquesa.
En efecte, es tracta d'una definició dinàmica de la vida de l'església.
Són paraules amb les quals el concili indica un aspecte que distingeix l'església.
L'església no viu d'ella mateixa, sinó de l'Evangeli,
i en l'Evangeli troba sempre de nou orientació per al seu camí.
És una consideració que tot cristià ha de fer i aplicar-se a si mateix.
Només qui es posa primer a l'escolta de la paraula pot convertir-se després en ara el seu.
En la paraula de Déu, proclamada i escoltada, i en els sacraments,
Jesús diu avui, aquí i ara, a cadascú.
Jo sóc teu, em lliuro a tu, perquè l'home pugui rebre i respondre
i dir per part seva, jo sóc teu.
L'església apareix així en aquest àmbit en què, per gràcia,
podem experimentar el que diu el pròleg de Joan.
Però a tots els que l'han rebut, els ha concedit de ser fills de Déu.
Com ens mostra aquesta realitat la primera lectura?
En el llibre dels Fets dels Apòstols,
veiem els resultats de l'escolta de la paraula
en els esdeveniments de la predicació de l'Evangeli.
Veiem com l'Esperit Sant, d'acord amb les promeses de Jesús,
enderroca barreres i estripa cortines per molts sagrades que semblin.
Allò que compta és l'amor que sap posar, per part de tots,
l'esforç necessari per a no trencar la comunió.
I la segona lectura?
L'autor del llibre de l'Apocalipsi ens fa contemplar
la Jerusalem celestial i la força de les seves defenses posades per Déu.
La seva muralla és la paraula que condueix
tota la revelació de l'Antic Testament
i fonamenta tota la salvació que es manifesta en el Nou Testament.
Què ens hi afegeix al text de l'Evangeli?
En el text de l'Evangeli de Joan escoltem Jesús.
Ell ens anima a mantenir-nos en l'amor de Déu,
escoltant la paraula que s'ha manifestat plenament
en la realitat de la seva encarnació
i continua manifestant-se en nosaltres
amb la presença de l'Espèrit Sant que ens ha donat,
perquè recordem i entenguem
tot el que Jesús continua manifestant
en les nostres paraules i, sobretot, en la nostra comunió.
El passat dia 26 d'abril, divendres,
al Centre Tarragonès del Seminari,
va tenir lloc la presentació a la premsa
de les diferents comissions que formen
la Comissió per les Vetificacions
de l'Arquivisbat de Tarragona,
coneguda per CBAT,
i també l'estat de la qüestió.
L'afluència de periodistes
fou molt nombrosa.
De tot el que es va dir,
destaquem la intervenció de mossèn Joaquim Fortuny,
Vicari General de l'Arxidiòcesi,
delegat del senyor Arquivisbat a la CBAT
i membre de diverses comissions
a la Conferència Episcopal Espanyola
referides a aquest esdeveniment.
És així les seves paraules.
La primera cosa és,
quin és el motiu d'aquesta vietificació?
El motiu és que,
en el pla pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola,
es va recollir que,
com una de les grans accions inscrites
en l'any de la fe,
en el que estem celebrant,
fer la vietificació dels màrtirs
del segle XX a Espanya.
En aquest pla van recordar
les paraules del papa Benet XVI,
que al convocar l'any de la fe
hi deia això.
Per la fe,
els màrtirs van lliurar la seva vida
com a testimoni de la veritat de l'Evangeli,
que els havia transformat
i fet capaços d'arribar
fins al més gran do de l'amor
amb el perdó als seus perseguidors.
I així,
els bisbes,
agafant aquestes paraules del papa,
van pensar que seria
un acte molt bonic
i un acte de fe,
el fer cap al final
de l'any de la fe
la vietificació
d'aquests més de 500 màrtirs.
Va haver-hi una votació,
el senyor arcabisbe
va presentar Tarragona
com a lloc possible
de la vietificació.
Va ser fonamentalment
perquè nosaltres tenim
aquella tradició martirial,
tenim la vinguda de Sant Pau
i després
les actes autèntiques
del martiri de Sant Fructuó,
Sant Auguri,
Sant Eulogi
a l'any 259
que lliga d'alguna manera
amb aquests màrtirs
del segle XX.
Màrtirs dels primers segles
de l'Església,
màrtirs en els nostres temps.
I perquè la nostra causa
és la més nombrosa
de les 34
que formaran part
d'aquest paquet
de vietificacions
que farà que sigui
la vietificació
més nombrosa
de la història
de l'Església.
Llavors,
la nostra causa
té 147 màrtirs,
nosaltres tenim
66 sacerdots,
dos seminaristes,
encapçalats pel bisbe
Manuel Borràs
i després hi ha
Germans de la Salle,
després ho explicarà
mossèn Joaquim Gràs
la composició
de tota la causa.
Bé, doncs els bisbes
van acceptar
aquest oferiment
de Tarragona
com a lloc
per la celebració,
van votar
i així es va decidir
que la celebració
es fes aquí.
Aquesta celebració
l'organitza
la Conferència Episcopal,
la Secretaria
de la Conferència Episcopal
amb nosaltres,
com en diuen
la diòcesi anfitriona.
I per tant,
hi ha una comissió mixta
de la qual formo part
que ens reunim
cada mes a Madrid
i bueno,
anem tractant
les qüestions
de la verificació,
algunes les portem
més directament
des d'aquí,
els membres
d'aquesta taula
en són el cap,
el responsable,
altres ho porten
més directament
des de Madrid
i entre tots
farem doncs
una bona tasca,
crec jo,
per dur a bon terme
l'esdeveniment.
Esdeveniment
que tindrà lloc
el dia 13 d'octubre.
Després el lloc
també, bueno,
es va de primer moment,
ens feia molta il·lusió
que fos
a l'Avinguda de Catalunya
o a algun altre lloc
dintre de la ciutat,
però els tècnics
vam encomanar
amb un equip de tècnics
que fessin l'estudi
del lloc,
de la seguretat,
de totes les coses
que requereix la llei
per un esdeveniment
d'aquest,
així,
entre 20 i 30 mil persones,
25 i 30 mil persones,
que és el que esperem
i llavors,
doncs bé,
els llocs
dintre de la ciutat
no donaven
les condicions.
Llavors,
van ser els mateixos
els tècnics
que van proposar
de fer-ho
al complex educatiu
de Tarragona.
Es va anar a veure,
es va a estudiar,
s'ha demanat
a les autoritats competents
i al final
s'ha determinat
que l'acte es faci
al complex educatiu
de Tarragona.
Per tant,
serà allí
el dia 13 d'octubre
a les 12 del migdia.
celebració
que presidirà
el cardenal
Angelo Amato,
que és el prefecte
de la congregació
de les causes dels sants.
En principi,
no vindrà el Sant Pare,
cosa que ha anat sortint
per aquí per allà.
És veritat
que el senyor que visbe,
amb una carta,
felicitant-lo
perquè havia estat escollit,
li va dir
que estaria molt content
que vingués,
però bé,
no passa d'aquí
i en principi
està confirmat
que vindrà el cardenal Amato,
per tant,
ja no cal donar
més toms
sobre aquesta qüestió.
Llavors,
a més d'aquests pelegrins,
25-30.000
que s'espera,
esperem que hi haurà
uns 160 bisbes,
uns 1.000 sacerdots
i hi haurà
tots els actes
el dissabte
i diumenge.
El divendres,
previ,
hi haurà
una representació
de la passió
de Sant Fructuós
que es farà
al Tarraco Arena,
a la plaça.
Aquesta pensada
una miqueta més
per la nostra gent
i pels que venen
de fora,
que estaran segurament
el cap de setmana,
dissabte,
diumenge,
hi haurà
dues representacions
el dissabte
de la passió
de Sant Fructuós,
després,
hi haurà
unes vies pressolemnes
a la catedral
i el diumenge
la beatificació.
També totes les parròquies
de Tarragona
estan en disposició
d'acollir pelegrins
si volen fer velles,
celebracions
amb grups
particulars
durant aquests dies
i estaran obertes
per poder atendre
totes les persones
que vinguin
i necessitin
el que sigui.
I ara és el moment
d'escoltar
la glossa setmanal
del nostre pare i pastor,
el senyor Arcavisbe,
el qual parla
sobre
les religions
no cristianes.
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
Arcabisbe
Metropolità
de Tarragona
i Primat.
Déu vos guarda.
El 20 de març passat,
només una setmana
després
de la seva elecció,
el papa francès
va fer una referència
a les relacions
de l'Església catòlica
amb altres
religions.
Va ser l'endemà
de l'inici oficial
del seu ministeri petrí
quan va rebre
a la Sala Clementina
del Vaticà
representants
de diferents religions
no catòliques
i líders musulmans,
jueus
i d'altres credos.
El papa va dedicar
especial atenció
al patriarca
Bartomeu I
de Constantinople,
a qui va anomenar
el meu germà Andreu
en referència
a l'apòstol germà
de Pere.
En el seu discurs
va tenir també
paraules
per als hebreus
i per als musulmans
que adoren
un únic Déu
vivent
i misericordiós
i l'invoquen
en la seva pregària.
Però dirigint-se
al conjunt
de convidats
on hi havia
també budistes,
xics
i d'altres
credos,
va recalcar
que l'Església
és conscient
de la importància
que té la promoció
de l'amistat
i del respecte
entre els homes
i les dones
de les diferents
tradicions
religioses.
El papa Bergoglio
en aquest punt
va aixecar la vista
de la declaració
que anava llegint
i va voler repetir
aquesta idea
de respecte
a feixins
que tots
hem de respectar
i custodiar
la creació
i reconèixer
la influència
positiva
de les religions
en la recerca
de la justícia,
la reconciliació
i la pau.
Són paraules
i gestos
que van molt
en la línia
d'un document
del Consell Vaticà II
titulat
Nostre etate,
el nostre temps,
que va suposar
un avenç
molt important
en la comprensió
de les religions
no cristianes.
Fins a mitjans
del segle passat,
els que seguien
aquestes religions
no cristianes
se'n deien infidels
i es debatien
les condicions
en què podrien salvar-se
amb referència
a una fe implícita
però no es valorava
el que en elles
hi havia
i podia haver
de bo
i veritable.
Es deixava així
d'una ventada
fora de qualsevol
observació
o religions
amb una gran història
i milions
de seguidors
com l'islaïsme,
l'hinduïsme
o el budisme
mateixos.
La Constitució
Lumen Gentium
va recollir
que tot el que
de bo
i veritable
hi ha
en aquestes religions
l'Església
ho veu
com una preparació
a l'Evangeli.
El gir copernicà
era ja un fet
reforçat
pel document
esmentat
Nostra Etate
que expressa
el fet
que tant la religió
catòlica
com les altres
intenten
donar resposta
als enigmes
i inquietuds
profundes
del cor humà.
Fent referència
als hebreus
assenyalava
l'error
de considerar
els jueus
en generals
els autors
de la mort
de Crist.
Ideia que
ni els d'aquell temps
no poden ser considerats
com els butxins
exclusius
de Jesucrist
que va morir
per redimir
els pecats
dels homes
de totes les èpoques
desenvolupant
la idea
que la crucifixió
va ser
en sentit místic
obra
de tots els pecadors.
No hi ha dubte
que en el camí
dels seus predecessors
el papa francès
donarà passos
molt notables
en el camí
ecumènic
i en el de la comprensió
i estima
de les persones
de totes les religions
també
les no cristianes.
Adeu-siau.
Si recordem
la primera lectura
pensarem
que qualsevol diria
que l'apocalipsi
ens descriu
una ciutat
irreal
que mai s'ha donat
ni es donarà.
Si recordem
la perícopa
de l'Evangeli
que hem escoltat abans
qualsevol diria
també
que Jesucrist
ens promet
un estat
tan inversemblant
d'aquesta ciutat
com la descripció
de l'apocalipsi.
I no obstant això
aquest és
el somni diví
sobre l'Església.
També
tots aquests desitjos
formen part
de la tasca missionera
de l'Església
i per això
els oferim
tot seguit
un espai
que condueix
mossèn Albert Fortuny
aquí el tenim
envoltat
d'uns simpàtics
tertulians
i tertulianes.
Ramon, por favor,
con el corazón en la mano.
Eres feliz.
Hola a tothom,
sóc l'Albert Fortuny,
mossèn Albert Fortuny,
que sóc capellà
del Col·legi Sant Pau Apòstol
de Tarragona
i la setmana passada,
coincidint
amb aquesta doble jornada
d'aquest temps de Pasqua,
la Jornada Mundial
de Pregària
per les Vocacions
i la Jornada Mundial
de Pregària
per les Vocacions Missioneres,
al Col·legi Sant Pau
vam treballar
amb els alumnes
de sisè de primària
al tema
de la missió,
de les vocacions missioneres,
etc.
I ens acompanyen avui,
després d'aquest treball,
una mica com a representants
de la classe,
l'Olga Rosario
i l'Eloi Ventura
de sisè A
i la Cristina Torramader
i el Sergi Brunat
de sisè B.
Benvinguts tots.
La primera pregunta,
després d'haver sentit
aquest testimoni
que respon
a la jornada
del Dòmon,
al vídeo del Dòmon
d'aquest any 2012,
us pensàveu
que respondria
que sí,
que és feliç?
Jo crec que sí
que respondria
que sí
perquè ell
va parlar
de tantes coses boniques
que havia fet
allà,
a Bombay
i de lo bé
que s'havia passat
i mai pensaria
que hagués dit
que no.
Jo crec que
respondria que sí
perquè és bonic
veure els altres
de més contents.
Jo crec que
respondria que sí
perquè si deia
que no canviaria
la seva vocació
per res del món,
el més millor
és que hagués dit
que sí.
Jo crec que sí
perquè veure'ls
de més feliços
és
fantàstic.
Perquè
què vol dir
ser missioner?
els missioners
actuen com a herois
però no ho són.
Són molt forts
perquè
deixen enrere
família i amics
per ajudar
a qui més necessita.
Els missioners
són molt bones persones
i ajuden
a la gent
que ho necessiten
com per exemple
els nens
i nenes d'Àfrica.
Un missioner
és una persona
que marxa
i abandona
tot allò que té
i la seva casa
per anar a donar
a qui no té res.
Per què creieu
que aquestes persones
es fan missioners, Sergi?
Per veure feliços
als altres
per veure donar
a aquells
que no tenen res
donar espèrens
a aquells
que l'han perdut
etc.
Per recordar
que les persones
tenen dignitat
per ajudar els altres
per fer-los feliços
per fer conèixer Déu.
I
què volem dir
Olga
quan diem
que els missioners
tenen vocació?
La vocació
d'un missioner
és allò que sents
que has de fer
sents
que has d'ajudar
a algú
perquè ho necessita
sense esperar
res a canvi
i només
per fer feliç.
El missioner
diu que
no canviaria
la seva obligació
o feina
per res del món.
La majoria
dels missioners
no canviarien
la seva vocació
per res del món
i alguns
s'hi queden
per tota la vida.
Si poguéssiu
dir,
si poguéssiu
preguntar
alguna cosa
amb algun missioner
què li preguntaríeu?
Jo li preguntaria
si troba a faltar
la seva família.
i la resta
què creieu
que respondria?
Que molt.
Que sí.
Que sí.
Ja trobaria a faltar.
Que sí.
I què més, Cristina?
Què li preguntaries tu?
Que si marxés
d'allà on ha anat a ajudar
s'hi trobaria a faltar
la gent que ha ajudat.
Què penseu?
Que sí.
Sí.
S'hi trobaria a faltar?
Sí.
Per què?
Eloi.
Perquè el viure
i el conviure
en tant de temps
amb ells
s'ha fet
com un tipus
de família.
Tu què li preguntaries,
Eloi?
que si quan arriba allà
la benvinguda
si el reben bé.
Què penseu?
Que el reben bé o no?
Sí.
Jo crec que sí.
Jo també.
I per què, Sergi?
Perquè ells
que allí no tenen res
un missioner
allí construeix hospitals,
escoles.
Sí.
I tu, Olga,
què li preguntaries?
Que si ell pot triar
on ha d'anar.
És bona que t'ha preguntat.
On aniríeu vosaltres
si us preguntessin
o si volguéssiu anar
de missions?
Eloi, tu on aniries?
A Mèxic.
Mèxic?
I per què Mèxic?
No sé,
perquè jo sempre he volgut
anar a Mèxic
i m'agradaria molt.
Molt bé.
I tu, Olga?
Jo...
Hi ha molts llocs
per triar,
no sé.
Bueno, està bé.
Allà on diguessin, no?
I tu, Cristina?
A l'Àfrica,
perquè és on hi ha
la majoria
de persones pobres.
I tu, Sergi?
Jo a Austràlia,
perquè és el lloc
on hi ha menys missioners.
Ah, està molt bé.
Sí, el vídeo
que vam veure
recordo que posava
que n'hi havia
més o menys uns 50.
Sí.
Molt bé.
I creu que aquesta activitat
ens ha ajudat
a pensar,
a resar
pel que és el ser missioner,
la vocació de missioner?
Què en penseu?
Jo crec que sí,
perquè hem après
moltes coses noves
sobre els missioners
que no sabíem.
alcalde la Cristina
i també
que ens ha ajudat
a reflexionar
del que va explicar
el missioner.
Jo crec que sí,
perquè ser un missioner
és molt difícil
perquè deixes enrere
tota la vida
que tenies.
Jo crec que sí,
perquè ens ha ajudat
a valorar
el treball
que fan els missioners.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, eh?
Des de l'Escola Sant Pau,
del Col·legi Sant Pau Apòstol,
agraïm moltíssim
aquesta oportunitat
d'haver pogut
venir aquí a la ràdio
a explicar una mica
aquest testimoni nostre
i també perquè
certament ens va ajudar
el diàleg.
Van ser
una hora
amb el 6A
i vam veure
els dos vídeos
de la campanya
aquesta del Dòmon
d'aquest any passat
i la veritat és
que va ser
moltíssim enriquidor,
va ser
una experiència molt bona
on van sortir
moltes preguntes.
Això
ha estat una mica
un recull
de tot el que vam parlar
però la veritat
és que va ser
un testimoni
molt bo
i per això
també volem donar gràcies
a la delegació
de mitjans
de comunicació
també
a la delegació
de missions
de l'Arcabiscat de Tarragona
i també
d'alguna manera
donar les gràcies
a totes aquestes
persones anònimes
que no coneixem
la majoria
allà hi sortien
moltes xifres
i sortien
alguns rostres
però
són moltíssims
els missioners
i missioneres
que precisament
donen tota la seva vida
en favor
dels més necessitats
però també
per portar
l'Evangeli
a tot el món
i també
d'aquesta manera
voldríem donar gràcies
a tots ells.
Moltes gràcies
a tots.
Com vam dir
en una altra ocasió
si estimem Jesús
ens obrirem
a l'apostolat.
La preocupació social
forma part
d'aquest apostolat
per això
saludem novament
a la nostra companya
Montse Sabater
i també
a mossèn Ricard Cabré
que ens oferirà
tot seguit
el seu comentari.
mossèn Ricard Cabré
vau dir
que ens parlaríeu
un dia
del pensament social
de l'actual Papa Francesc.
No sé
si heu tingut
prou temps
per preparar-vos
però ens agradaria
que ens poguéssiu
dir alguna cosa.
Ell que compta
de si mateix
com es presenta?
agraeix molt
el seu pare
que des de l'actual.
el posés a treballar.
El treball
és la font
de la nostra
realització.
Lamentava
molt
la quantitat
de gent
que es trobaven
sense feina
reconeixent
que l'atur
fàcilment
es despersonalitza.
L'aturat
en les seves
hores de solitud
se sent miserable
perquè no es guanya
la vida
encara que també
el treball
pot arribar
a deshumanitzar
quan una persona
només pensa
en el treball
i es converteix
en una màquina.
Junt a la cultura
del treball
es deu fomentar
també la cultura
de l'oci.
En les confessions
acostumo preguntar
als pares
si juguen
amb els seus fills.
Va ser educador
i per això
acostuma a dir
que per educar
s'han de tenir en compte
tant un marc
de seguretat
com una zona
de risc.
Sense sentir
el risc
no es pot progressar
però tampoc
amb el risc
sol.
Creu que els problemes
de la nostra
església
el problema
de la nostra
església
és el clericalisme.
Amb massa freqüència
els mossens
clericalitzen
els laics
i ells
es deixen
clericalitzar
fàcilment.
En l'actual situació
l'església
necessita
transformar
les seves estructures
i el seu estil
pastoral.
I sobre
la problemàtica social
quin és
el seu pensament?
Que cal
carregar-se
la pàtria
a les espatlles.
Que no podem
esperar a casa
que la gent
vingui a nosaltres
sinó que hem de
sortir al carrer
a cercar la gent,
conèixer-les pel seu nom.
Són pastors,
no pas
pentinadors
d'ovelles.
Es queixa
d'aquells
que només
saben
predicar
moral sexual
i obliden
el nucli
de l'Evangeli.
Es queixa
de l'Argentina,
un país
ric
en possibilitats
però
pobra
en realitzacions
i amb molta
gent
que passa
gana.
En una
enorme
injustícia
i una gran
irresponsabilitat.
El nostre país
viuen en una situació
de pecat
per manca
de consciència
social.
Però no
podem carregar
les culpes
sempre sobre el govern.
La responsabilitat
és de tots.
Propugna
la cultura
de l'encontre.
El progrés
de la pàtria
es defineix
per tres horitzons.
L'horitzó
de la transcendència,
Déu sobretot.
L'horitzó
de la diversitat.
Cal acceptar
i valorar
les diferències
i un horitzó
de projecció.
Saber mirar
sempre endavant
per tenir clar
on volem anar
i per quins camins
volem arribar-hi.
Només
cal afegir
el que el papa
Francesc ha dit
al començ
del seu pontificat.
Vull una església
pobra
i per als pobres.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plou.
Que tingueu
una bona setmana.
Agraïm la seva atenció
a amics i amigues
del Campanar
i,
a l'hora que els deixem
en companyia
d'aquesta obra
de Johan Strauss
Fill,
que, sens dubte,
els més veterans
hauran reconegut
a l'instant,
aprofitem
la vida entesa
per saludar-los
amb efecte
i convocar-los
a tornar
a escoltar,
si Déu vol,
la propera emissió
del Campanar
en aquest mateix
punt del diàl.
Feliz
setmana tothom.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.