Arxiu/ARXIU 2013/PROGRAMES 2013/
Transcribed podcasts: 256
Time transcribed: 9d 0h 14m 33s
Time transcribed: 9d 0h 14m 33s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Aquest diumenge, 29 de setembre, comencen els campionats de Catalunya de les colles sardanistes en les categories infantils i juvenils.
Serà Sitges, població on, per cert, també tenen com a patrona Santa Tecla, festa que habitualment fan durar fins al diumenge següent i la clausaran precisament amb el concurs de colles.
Es tracta d'una de les cites competitives més atractives, tant per l'ubicació, tot i que l'espai és més aviat justat, com per l'organització.
I, esclar, la circumstància que els protagonistes siguin els dansaires més joves, encara que no hi falten anelles d'altres categories.
De fet, la representació tarragonina serà esplèndida.
Cinc colles de l'agrupació sardanista Tarragona dansa, amb les dues que tenen el compromís al campionat,
és a dir, la infantil petits Tarragona dansa i la juvenil nova Tarragona dansa.
A més de la lamina xerinola, la gran Tarragona dansa i la veterana toc de dansa.
Un concurs, doncs, dels que cal recomanar i que permetrà comprovar la situació i el nivell de les colles d'unes categories difícils de mantenir,
tal com ho demostren les dades dels últims anys, tant pel nombre de les que estan realment actives,
com per les limitacions a l'hora de fer sortides que han obligat a concentrar el campionat d'aquestes categories en unes poques setmanes.
De moment, sembla que s'ha aturat la davallada que s'havia produït els últims anys
i algunes entitats han assolit certa consolidació.
Una dada important, tenint en compte que els colles infantils i juvenils són el capdavall al futur.
Molt, molt vespre!
Una altra vegada la cita aquí a Tarragona Ràdio, perquè jo no sé si recordeu, fa molts anys,
com una seqüela d'allò de la febre del dissabte nit, va sortir una altra pel·lícula musical que deia Per fi ja és divendres.
Doncs nosaltres també la cantem cada setmana.
Per fi ja és divendres, és l'hora de parlar-vos de sardanes, dels bars, de música per acoblar a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Les salutacions de la Sílvia Contalbossó, de la Maria Rosa.
I de l'Àngel.
Que les recuperem després d'unes quantes setmanes.
Ai, ai, ai, ai, no em renyeu, perquè la setmana que ve per feina també torno a ser fora.
Són coses que paren.
Jo, Àngel, quasi que ja em pots fer fora.
No, no, tu descomptem de la nòmina i ja està.
Ah, també.
Ai, ja ho coparé res.
I també recuperem aquesta setmana la Marta.
Marta, benvinguda a un moment.
Hola.
No problema, ella tindrà el seu raconet després més endavant.
i ja veureu que, com sempre, és prou interessant, prou...
És variat, d'una setmana a dalt, eh, ho veureu.
Aquesta setmana ens recordarà dues sardanes molt, molt diferents, però que tenen una cosa en comú.
Ho deixem aquí, de moment.
Ara, el que us fem és l'habitual resum sumari de continguts del programa.
I aquesta setmana hem de parlar d'un dels aplecs que habitualment ja enfilen la recta final
de la temporada de les Comarques Tarragonines.
L'Aplec de Constantí, que serà aquest diumenge, en la seva 31a edició, en sessions de matí i tarda.
També aquest diumenge, concurs a Sitges, ja ho acabo de comentar ara mateix,
i encara que quedi més enllà de l'àmbit de les Comarques Tarragonines,
doncs, com també us he comentat abans, la representació tarragonina
fan que tingui un color, doncs, també molt de la nostra ciutat.
Presència a totes les categories de colles d'aquí, de Tarragona.
I, a més a més, amb aquella mena de complicitat, que podríem dir-ne,
el fet que celebrin festa major compartint patrona, en definitiva,
Santa Tecla, que diguin el que diguin, doncs, mira, nosaltres seguirem anomenant-la així, Santa Tecla.
Parlarem també de la principal de l'Evisbal,
la cobla que celebra 125 aniversari aquest any,
i ho va celebrar aquest cap de setmana a Madrid, a la capital del Reino,
i ho farà amb molta presència de catalans, imaginem, amb el Cercle Català de Madrid,
amb una entitat amb molta potència, amb molta massa social,
i suposo que s'hi abocaran en aquesta actuació, que serà mig ballada, mig concert.
I, atenció, aquest diumenge també presentació de la cobla de dones,
una cobla que no és la primera, només formada per dones,
però sí que és la primera que ho fa, diguem-ne, amb tocs, amb característiques de professionalitat.
Després ho explicarem.
Serà a Girona, aquest diumenge també.
El racó de la Marta, com dèiem, la secció de textos,
i tota aquella música que puguem fer encabir,
en termins de totes aquestes qüestions,
i en aquests 60 minuts que acostuma a durar el nostre programa.
Anem a començar, fem-ho amb una música,
que no serà música per a cobla,
no serà interpretada per a cobla,
qualcom que possiblement sigui la primera vegada que passa l'1,2 i seguint.
Sí que es tracta d'una sardana,
encara que en una impecable versió per a l'orquestra de corda extreta del disc,
sardanes de corda, que van registrar fa uns anys
l'orquestra de cambra de l'Empordà dirigida per Carles Coll.
La sardana és una de les més aconseguides de Conrat Saló,
i sens dubte no només la més popular,
sinó una de les poques que han aconseguit situar-se
en el paradís musical dels grans clàssics.
Ens referim, és clar, a l'Aplec de Tardó,
que va arrenjar per a instruments de corda el mateix Carles Coll.
i més a intarettes,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cobla, Sinfònica Catalana i Carles Marigó, el piano,
i Marcel Sabater, el director.
Evidentment, per deixar-ne constància, comença d'aquí un quart d'hora,
però és un acte prou rellevant perquè quedi constància al nostre programa.
Pel que fa el dissabte, a les 12 del migdia a Madrid,
al Parc del Retiro, a la Glorieta de la Sardana,
actua la Cobla, la principal de l'abisbal.
El concert i vellada pel premi de l'Associación de Interpretes
i Agua Contantes d'Espanya en Casa amb el Temps
es faria al Cercle Català de Madrid, a la Plaça d'Espanya.
I afegim també que, també dissabte, a les 6 de la tarda, al Vendrell,
a la Plaça Nova, participarà en la colla d'enseies del Penedès,
en l'encesa de l'estelada, que, com s'ha fet en moltes poblacions,
en aquesta ocasió es farà al Vendrell,
tot ballant sardanes de lluïment i de puig lliures.
I tornem a la música.
Tot seguit, escoltarem una sardana del gran mestre
de la sardana senzilla, però autèntica i ben feta,
melòdica i balladora, en Josep Saderra.
En va escriure moltíssimes, diuen que unes 400,
i totes amb un segell molt personal.
La cara ens ofereix la Cobla Jumonibola Sabadell,
una formació que sempre ha tingut predilecció per aquest autor,
és Maria Aurora, datada l'any 1950.
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla.
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En algun dels últims programes en què he col·laborat he parlat de la veu a la música paracobla.
A vegades cantant sardanes o altres tipus de música, però també en intervencions ben curioses.
Avui recordaré un concurs que es va convocar en un parell d'edicions a començament dels anys 90 del segle XX,
que va intentar engrescar els autors a escriure sardanes cantades.
I ho van aconseguir, d'engrescar-los?
La veritat és que hi van participar un bon nombre de compositors i lletristes,
i el resultat va ser obra d'estils molt diversos, però que no han arrelat gaire,
és a dir, no les hem pogut sentir més després dels concerts de presentació.
Ara voldria parar atenció a la primera edició d'aquell concurs que va convocar Catalunya Ràdio
i que es titulava Primer Sardàmen Cantem Sardanes,
amb les sardanes finalistes que es van fer un concert al Saló Tissen de Monestir de Pedralbes, a Barcelona.
Un concert on suposo que ho haurien d'interpretar les sardanes finalistes, allà, oi?
Sí, van ser 9 sardanes, cada una de les quals cantades per un intèrpret diferent,
en alguns casos acompanyats per la cobla als mongrins,
altres per una part dels músics, i també n'hi havia algunes només amb acompanyament de piano,
que van a càrrec de Martí Camós, director precisament dels mongrins.
Va, Marta, ens oferiràs alguna mostra?
Naturalment. Dues de tot diferents, l'una a l'altra.
Primer, podreu escoltar un fragment de la que s'anomenava de noia a dona,
amb lletra de Lluís Sarima i música d'Inés Moraleda.
La veu la posava la mateixa autora i val la pena que pareu atenció,
perquè potser us sonarà molt, ja que ella va ser qui va posar la veu
a la versió en castellà de la pel·lícula La Sirenita, de Walt Disney.
En aquesta sardana narra les sensacions i els sentiments d'una noia en un moment de la seva vida.
És aquesta.
És el meu cos, barca petit, de mar d'amor.
Un gran tresor en el meu cor, els ulls em brillen.
Com has vingut, amor que ja intuïa,
Amor que gira a boletes i m'estut.
Un desig fort de plenitud.
Un desig que m'estut, teixit de somni de follia
i el ves que brillarà a l'aigua dels ulls.
Molt bona veu, jo crec que sí, eh?
No? No sona, Rosa?
Déu-n'hi-do.
Tu has vist la Sirenita? L'has vist?
Sí, sí, amb aquell, el cranc.
Sí.
És la més fesiós.
La versió en castellà, o en castellà d'aquí,
perquè a vegades hi ha versió llatí que diuen...
Ah, sí, aquella... Sí, sí, sí, sí.
No, no, la d'aquí.
És que l'he buscat pel YouTube i m'ha sortit la versió castellà llatí que en diuen.
Ah, sí?
I encara que és una altra.
No, no, no, aquesta.
I amb aquell accent.
Però tampoc sí que em sona, però tampoc s'hauria de dir-te aquesta.
Ara perquè ho hem dit, però...
Clar, ja té uns anys, aquesta pel·lícula també.
Sí, sí.
Molt bé, Marta, què més ens pots dir?
L'altra sardana, tal com ho he dit abans, és completament diferent.
A mi em sembla que podria servir per un anunci d'aquells que volen fer agafar por a la gent
davant dels accidents de trànsit,
perquè explica d'una manera molt curiosa el cas d'una noia que ha begut massa alcohol.
Cervesa, concretament.
Valament.
I que va en moto un divendres a la nit.
Precisament es diu Divendres nit.
La seva autora és Anna Soler i la canta Mari Àngels Roca,
amb l'acompanyament de la Coula dels Monguins.
Ens has fet que fa por, eh, Marta, amb això de l'anunci.
Sí.
A veure com serà aquesta sardana, que segur que és atípica.
Sento al carrer, negre, asfalt, benzina, benzina, la moto m'al·lucina.
Sento el vent, bullir la sang,
Cervesa, cervesa, cervesa, cervesa, ja corre per les venes.
Sento el vent, bullir la sang,
Cervesa, benzina, ruïna.
Perdo control, sento calor.
Quina emoció, cerveja, benzina, ruïna.
Cervesa, de grans, ruïna.
Sento el vent, bullir la sang,
Ho caldron, ar Coll发,
issà, donesia, no ho caldron,
hi hem seguir el vent.
Llums de color corren amb mi, gris, blau, verbi, com la roja, gris, blau, verbi.
La llum, la velocitat.
Què em sembla?
Bé, saps allò d'aquell personatge? Dos palabres. Impressionant.
És atípic, eh? Perquè normalment les sardones cantades, coses així de floretes, de colors, en plan patriòtic a vegades.
En definitiva, explica la història de Nona, com deia la Marta, que ha begut molt, i al final serveix la gran castanya.
I mira, podria ser com un advertiment, no? Perquè fem bondat a l'hora d'anar a Grèixca.
Sí, no, no, això per suposat, però clar, com a sardana, la veritat, cantada.
Surt del normal. Em sembla que la s'hi havia de dir que havia trobat, perquè encara no ho havíem previst, això, però jo havia de trobar la sardana per comparar.
Ara que encara tenim, diguem-ne, fres, acabem de sentir la sardana aquella, podem sentir una miqueta la sardana?
Quants tesoros que jo descobri, cuánto nos queda por ver, y soñar, y sentir, tú crees que yo, alrededor, no veo dones, fortuna esplendor.
Sí, no? Sí.
Ah, és que és la Inés Moraleda, que és una família de músics.
Escoltes, escoltes.
Un gran tresor en el meu cor a la sardana.
Estan les dues.
Estan brillant.
¿Quieres no sé què vols? Tengo veinte.
Sí, sí, sí.
Mira, d'ahir que la Inés Moraleda forma part d'una família de grans músics, hi ha diversos germans,
seu pare i germans de son pare, compositors, d'en molta música per a Cobla, però també han treballat molt la música per a publicitat.
Molts dels anuncis, la música, estan fets per ells i posen la veu, i ella, la Inés, va posar la veu a aquestes cançons,
que aquí feia falta algú que no només tingués bona veu per fer el doblatge, només a més tingués capacitat per cantar aquelles cançons
que a cap de ball no deien de ser una pel·lícula musical, la Serenita.
Molt bé, Sílvia, ara, mira, anem a se'm atabalada, vull dir, molt bé en algun punt, eh, per tu.
Però ara què? Seguim?
Doncs que ens toca ara.
Seguim, doncs, anem cap a les notícies, potser no, hem alterat el guió, però escolta, anem a les notícies?
Som-hi.
Em recorda la Sílvia, que ella sempre està a punt, sempre està a baixar, és allò, que no veiem com hi era la Marta,
Marta segueix aquí, de fet, acabant la seva secció, eh, Marta?
Clar, com que la tenim aquí, fent-nos companyia, doncs mira.
Tu que sé, la Marta s'assembla, la veu, no, clar, molt bé, molt bé.
Has vist la pel·lícula, esclar, em sembla que la tens i tot, no, me deies?
Sí.
Molt bé. Doncs bé, l'acomiadem de la secció, no la fem fora de l'emissora, perquè segueixi.
No, no, no, continua amb nosaltres.
Atorn de les notícies, i abans ja ho hem apuntat, recordem que la principal de l'Ebisbal va rebre abans de l'estiu el Premi de la Societat d'Artistes e Intèrpretes Coejecutantes d'Espanya.
Ahir, un guardó titulat Toda una vida, o l'homenatge que els hi fan té aquest lema, Toda una vida dedicada a la música, i al cap de baix són 125 anys.
Per celebrar-ho, és dissabte, a les 12 o migdia, tindrà una ballada de sardanes als jardins del Parc del Buen Retiro, concretament a la Fuente de la Sardana a Madrid.
El Cercle Català de Madrid hi està implicat, i segurament hi aplegarà bona part dels seus socis.
A més, també hi haurà gent de Catalunya, que es desplaçarà fins a Madrid, com el grup sardanista Balàfia de Lleida, que fins i tot ha organitzat una sortida amb autocar.
L'actuació de la COBLA començarà amb una primera part de concert, i després se celebrarà mitja ballada en aquell mateix indret.
Després en parlarem altra vegada, perquè a la nostra secció de textos hem vist alguns que, a la xarxa, que em fan referència.
Ja veureu perquè és curiós, algun comentari.
Aquest diumenge 29 de setembre, a les 6 de la tarda, tindrà lloc la presentació de la COBLA de dones a la plaça de l'independència de Girona.
La primera COBLA integrada per dones, per audicions de sardanes, està impulsada per l'Associació Sardanista Gironina, Amics de la Sardana Terra Nostra,
i per la soprano Maite Mer, presidenta de l'Associació Amics de l'Òpera de Girona i directora artística d'aquesta COBLA femenina,
que va crear l'any 2011 per celebrar els actes de la dona treballadora del 8 de març en forma de concert líric
i en un concert que va tenir lloc al Teatre Can Sagrera de Viloví, d'Unyà, amb l'estrena d'un espectacle poètic o musical amb la mateixa soprano Maite Mer.
El músic i compositor Javi Molina assumeix la direcció musical del conjunt femení,
que estarà integrat en un principi del contingent de músics femenins de COBLA de les comarques gironines
i de la resta de Catalunya, quan calgui ampliar-ne la procedència per completar la formació de COBLA, si s'escau.
El nom definitiu de la formació es donarà a conèixer el proper diumenge,
encara que de moment COBLA D de dones seria el nom inicial que han proposat.
La COBLA de dones rep el suport institucional de l'Ajuntament de Girona i de diverses associacions.
En la seva primera audició de sardanes es presenta amb la finalitat de consolidar-se com a formació estable en el conjunt de COBLA catalanes.
Oferirà sardanes de Pitutxa Morro, Vicenç Bou, Francesc Cassú, Josep Coll i, esclar, algunes escrites per dones,
com la anomenada Dona'm la mà, Canviarem el món, de Bàrbara Ardenuy,
i una altra de títol més tímid, Val més que m'amagui, d'Anna Serra.
I també aquest domenatge, 29 de setembre, comencen els campionats de Catalunya dels colles sardanistes en les categories infantil i juvenil.
Serà Sitges, la plaça de la Fregata, a les 6 de la tarda amb la COBLA Maricel.
Enguany al campionat infantil hi participen les colles Estel de les Gavarres, de Caçà de la Selva,
Guspira, de Lleida, Petits Galsaran de Rubí, Petits Laietans de Barcelona i Petits Tarragona Dansa de Tarragona,
campiona de l'any passat, encara que ara amb una plantilla completament renovada,
ja que els seus components han passat a la categoria juvenil, és a dir, la colla Nova Tarragona Dansa,
mentre que els infantils són els elevins de l'any passat.
En aquesta edició hi haurà representació, doncs, de tots els territoris del Principat.
A més, el campionat infantil té dues formacions més respecte a l'any passat, Estel de les Gavarres i Petits Laietans.
El campionat juvenil compta amb les colles Cabirols, de Sabadell, Montgrí 2000, de Torrella de Montgrí,
Nova Tarragona Dansa, de Tarragona i Somni, de Lleida.
També en aquesta categoria hi ha formacions de tot el Principat, però en aquest cas amb dues rotllanes menys,
ja que tant la colla Xaldiga, de Barcelona, campiona els dos darrers anys,
i la colla Antaviana Jove, de Tordera, tercera la temporada passada,
han canviat de categoria, ballant ara a la de grans,
ja que els seus components han superat l'edat màxima per mesa.
És el vell problema de les colles, sobretot joves, que aviat creixen i que han de canviar de categoria.
En aquest sentit, el campionat infantil acull les colles integrades per d'Ensaires entre 11 i 14 anys,
mentre que el juvenil és per sardanistes de fins a 18 anys.
Després del concurs de Sitges, aquestes colles competiran a Cornellà de Llobregat
el 6 d'octubre a Girona i l'1 de novembre, a la gran final de Valls el 17 de novembre.
I un altre concurs força atractiu és el que es va celebrar diumenge passat a Barcelona,
al Pla de la Catedral, per dir-ho, en definitiva, crec que també és el nom oficial,
el Pla de la Catedral, a Barcelona, sempre amb el bo i millor de colles d'arreu del país,
i en guany encara assegurat perquè avalit pel campionat de Catalunya de les finals A i final B.
I què va passar amb aquestes colles?
Doncs la classificació final A, que és potser la que més atractiu té,
són les colles capdavanteres, primer lloc per Violetes del Bosch, de Barcelona,
segona Mare Nostrum, també de Barcelona, tercera Tarragona Dansa, de Tarragona,
quarta Mans Amigues, de Caça de la Selva, cinquena Mirant el Cel de Sabadell,
sisena Xàldiga, de Barcelona, i setena Continuïtat del Montgrí, de Torrolla de Montgrí.
Maria Rosa, hi va ser?
Sí, sí, hi vaig ser, sí.
Alguna cosa a comentar?
Hi va ser i va ballar.
Vaig ballar, sí, vaig ballar.
Molt satisfets, per la part que ens toca, molt satisfets.
Amb el resultat, hi ha coses a millorar, tothom segur, fins i tot els que van fer primer,
segur que tenen coses a millorar.
Així que pel proper concurs bàsic, doncs seguirem treballant.
Ara propers a cites, Manlleu, ahir, el dia 12 d'octubre, Terrassa, el dia 20,
i Balaguer, amb la gran final, el dia 10 de novembre.
Sí, ja està, això ja està.
Tres concursos més.
Tres concursos, poca broma, poden passar moltes coses, no?
No, no, poden passar moltes coses, per això et dic, que seguir treballant de valent.
I pel que fa a l'organització...
Ai, molt bé, molt bé, sí, sí.
A veure, és un concurs molt maco, bé, molt, clar, molta gent, molta gent mirant-s'ho, no?
Tu veies, després vas a les notícies i deies, al costat, a la plaça Sant Jaume,
doncs hi havia tot allò dels castells, estava, que no hi cabia ningú més,
doncs allí també hi havia moltíssima gent, clar.
No és com aquí, no?, que hi ha molta gent amb uns castells i a la Sala de Nas no hi ha ningú.
Bé, doncs allà sí, allà hi havia molta gent.
i... i maco, maco, la veritat és que sí, només hi ha pel lloc i així, doncs sí.
Molt bé, i colles, a més a més, de les del campionat, de totes les catalogies.
Bé, ara no acabaríem mai si haguéssim de dir totes les classificacions,
però aquestes valia la pena, perquè a part que són les millors colles,
pel moment, doncs hi ha una colla de la ciutat de Tarragona.
I per seria que parlem de colles, que és dissabte, a les 5 de la tarda,
estan convocades totes les colles afiliades a l'Assemblea General Extraordinària
de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
I acabem les notícies avui només amb un breu recordatori.
La setmana que ve comença la Sardana de l'any.
I què et sembla si tornem a escoltar música?
Perquè què es pot esperar d'una sardana que porta un títol tan poc habitual com de l'írium?
Sens dubte, tenint en compte, a més, que el seu autor és un músic jove,
que es tracta d'una sardana diferent, fruit d'un neguit, per fugir dels tòpics o dels camins massa atrevitjats.
Una cosa que podríem dir, potser, d'aquesta sardana que hem escoltat ara,
que és d'anterior, un trosset, però no us espanteu, potser no tant.
Sí que surt una miqueta, però no tant.
Bé, aquest compositor que deia, Maria Rosa, és l'Olivia Marquès,
nascut a Perpinyà i format al Conservatori d'aquella ciutat nord-catalana
i a l'Aula de Jazz de Barcelona.
Els seus instruments són a la tenora i al saxo
i ha estat a la Cobra Als Casanovas i ara a la Tres Vents,
de la qual en va ser el fundador.
L'Olivier va dedicar la sardana de l'írium
als col·legues músics de la Cobra Contemporània,
que és la que la van registrar
comptant per aquest cop amb l'autor
com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
gairebé cada setmana procura'm que hi hagi la secció de textos.
Sobretot des que això de les xarxes socials és una mina.
És una autèntica mina de temes de vegades més seriosos que altres.
Ja ho sabeu.
i n'apagueu habitualment.
Que pots trobar de tot.
I cal fer tria.
Cal saber escollir entre la palla i allò interessant, substancial.
O perquè no també atractiu des del punt de vista divertit.
Perquè ho dic tot això.
Perquè avui tindrem una miqueta de tot també.
Entre la selecció que us hem fet.
Primer el Facebook.
Un missatge del Vial Castelló.
És component de la principal de l'Avisbal.
Ja us hem dit que és cap de setmana.
han portat la seva celebració del 125è aniversari
o porten aquest dissabte a Madrid.
I el títol del missatge era
Canvi d'ubicació de l'actuació de la principal de l'Avisbal a Madrid.
Ho explica d'aquesta manera.
Diu així, amics i amigues, el proper divendres 4 d'octubre us convidem...
Ai, no, aquest no és.
Ha descanviat, ha descanviat de temps.
Canvi d'ubicació de l'actuació de la principal de l'Avisbal a Madrid.
Diu, elegant problema...
Això passa, a vegades es traspapelen.
No sé com es diu en català.
Com es diu en català?
Això mateix.
És igual, deixem-ho així.
No, saps què ens ha passat?
Sí, bé, anem alhora.
Alegant problemes logístics i d'agenda,
l'Ajuntament ha fet marxa enrere l'autorització per realitzar la ballada de sardanes de la plaça d'Oriente.
Després d'una conversa mantinguda amb representants del Cercle Català,
finalment l'audició es farà als jardins del Parc del Buenretiro,
concretament a la Fuente de la Sardana, el dissabte 28 a les 12 o migdia, a l'hora prevista.
Cal destacar que davant la preocupació de músics i organitzadors sobre les reaccions anticatalanes ocorregudes darrerament,
l'Ajuntament, a Madrid es refereix, suposo, ha garantit presència policial a l'acte.
I segueix explicant coses com, per exemple, que la Fuente de la Sardana és un lloc emblemàtic.
De fet, pels catalans residents a la capital, cada primer i tercer diumenge,
a més, es reuneixen al voltant d'aquesta font a mans de la cultura catalana
per escoltar, veure i ballar sardanes, habitualment amb música enregistrada,
però en ocasions excepcionals com aquesta poden comptar amb una cobla.
L'actuació de la principal és organitzada per l'AIE, com comentàvem abans,
la Societat d'Artistes Interprets o Executants d'Espanya,
amb motiu d'aquest 125 aniversari que han volgut reconèixer.
També explica que hi ha molts catalans que hi fan en cap,
sobretot el grup sardanista Palàfia de Lleida,
i també indiquen que un cop acabada l'actuació,
els músics i acompanyants aniran a la seu central de l'AIE
on els directius de la societat que presideix el director Lluís Cobos
han preparat un dinar homenatge.
I un altre missatge d'un habitual també de les xarxes socials sardanistes,
el Josep Maria Mas Güell, que diu que en cas de mal temps,
en cas de pluja, es faria el local del Cercle Català de Madrid
a la plaça Espanya on també es podrà ballar a Sardanes.
I una bona notícia, la Xavi Pinyol,
és estible i representant de la Cobla Marinada,
però també és un dels màxims impulsors d'una bona iniciativa.
Ell ho explica així, breu, en un missatge,
diu que diumenge 29 marxem amb la Cobla Volta al Món,
a París on actuarem als genials jardins de Luxemburg.
cau una mica lluny, però us hi esperem.
Mira, si algú coincideix, doncs una bona oportunitat de ballar a Sardanes
amb aquesta Cobla que té aquest únic objectiu,
portar a Sardanes arreu del món.
I ara sí, Maria Rosa, una bona notícia, en aquest cas,
de la Flama de Farners, d'una altra Cobla.
És que això ja ho tinc, home, que ens hem quedat aquí.
Vinga, dic el que diu, diu així,
amics i amigues, el proper divendres 4 d'octubre
us convidem a la presentació del disc Sardanes
i música de Cobla, Paracobla, de Pitu Chamorro.
El concert de presentació serà a la sala Eduard Tuldrà
del Conservatori Municipal de Música de Barcelona,
al carrer Bruc 112,
i diu, ens fa una especial il·lusió presentar aquest disc
del nostre bon amic i company Pitu,
i per això ens agradaria que ens acompanyéssiu a la vetllada.
Esperem que pugueu venir i, de bon segur, que ho guadirem tots.
I nosaltres només hi afegiríem que el Pitu Chamorro,
a més de ser un bon instrumentista de Cobla,
és un excel·lent compositor.
Jo crec que és d'aquells que, si segueixen aquesta línia,
els propers anys se'n parlarà molt.
El poc que hem pogut sentir fins ara,
poc relativament, perquè veu que hem pogut fer
fins i tot un disc,
un pler de bona música,
doncs és això, molt, molt bona música
per a Cobla i amb una visió nova i jove.
en definitiva.
I del Facebook anem a un blog,
el blog sardanesportiva.cat,
que habitualment parla de l'activitat de les colles,
des d'aquesta filosofia,
aquesta idea que tenen de concebre la sardana de colla de competició
com a sardana esportiva,
que alguns no comparteixen, però altres sí.
En tot cas, és un blog d'informació en aquest sentit,
però aquesta vegada es fa la sort d'un escrit
de Joaquim Rocabado, president de la Federació Sardanista de Catalunya.
Diu així.
L'11 de setembre de 2013 passarà la història per molts motius.
Sota el meu punt de vista, però, el més destacat ha estat la participació del sardanisme
en una manifestació cívica multitudinària com la Via Catalana per la Independència.
L'esforç que hi ha esmerçat la sectoria als sardanes per la independència
i els voluntaris que s'han aplegat al voltant de la Federació Sardanista
ha propiciat que més de 2.000 sardanistes arribats arreu del país
es trobeixin als trams, aquí numera tota una sèrie de trams,
a Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva.
El sardanisme ha estat present i per fi visible.
Els més de 2.000 que hi érem van fer de la Via una festa contínua
al so de la Copla, a la ballada del matí a Caldes
i al so de Ràdio Caldes a la tarda.
La sardana a la cadena humana de Jordi Paulí va sonar
i es va ballar sense penar.
I tot seguit, cal ser justos, especifica que a banda també constància
que nombreses entitats i colles sardanistes van participar-hi en altres trams,
com així ho demostren una gran quantitat de fotografies i filmacions
que s'han pogut veure als mitjans de comunicació i internet.
A la vegada...
Sí, potser no cal dir-ho tot, no enllargaríem massa,
però constata això, que la participació sardanista en aquesta via va ser notable
i agrair-li al president de la federació que no se centrés només en aquesta crida
que va fer la federació per allà a Caldes de Malavella, a Riu de Llots de la Selva,
que la intenció era que hi hagués el màxim de gent per fer-ho visible com a sardanisme,
però que hi havia altres llocs com, per exemple, la presència notablíssima també
aquí a Tarragona de l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
I tornem a la música.
Ja hem comentat que aquest cap de setmana la cobla principal de l'Avisbal
actua a Madrid en complicitat amb el cercle català d'aquella capital.
Ara, en homenatge a tots ells, és a dir, a la cobla de l'Avisbal,
que enguany celebra el seu 125è aniversari i el cercle català,
els dediquem una sardana que el mestre Tomàs Ilimembrada va escriure pensant
en un dels personatges que més han treballat per aquella institució.
Ens referim a Enric Piferrer, que, entre moltes altres tasques,
fó fundador de les barres d'Ansaire de l'agrupació sardanista del Cercle Català de Madrid.
La sardana, datada l'any 1990, es titula Un català a Madrid
i tot just la interpreta la principal de l'Avisbal.
La sardana, que, entre moltes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
registrarà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabem amb aquesta sardana
d'en Ramon Vilà
una sardana
potser
a vegades de la nossa
amb més de plaça
potser en té encara de més
que aquesta
que us hem triat
però en definitiva
un
dins el seu estil
un autèntic mestre, el Ramon
Virà. Tornarem la setmana
vinent, divendres. Tornadéu!
Jo no hi seré, però aquí, eh? El programa sí, eh?
Doncs mira, ja ho descomptarem
Tornem-hi!
No, res, que ho passeu molt bé, que en balleu moltes!
Tornem-hi!
Aquest diumenge, 29 de setembre, comencen els campionats de Catalunya de les colles sardanistes en les categories infantils i juvenils.
Serà Sitges, població on, per cert, també tenen com a patrona Santa Tecla, festa que habitualment fan durar fins al diumenge següent i la clausaran precisament amb el concurs de colles.
Es tracta d'una de les cites competitives més atractives, tant per l'ubicació, tot i que l'espai és més aviat justat, com per l'organització.
I, esclar, la circumstància que els protagonistes siguin els dansaires més joves, encara que no hi falten anelles d'altres categories.
De fet, la representació tarragonina serà esplèndida.
Cinc colles de l'agrupació sardanista Tarragona dansa, amb les dues que tenen el compromís al campionat,
és a dir, la infantil petits Tarragona dansa i la juvenil nova Tarragona dansa.
A més de la lamina xerinola, la gran Tarragona dansa i la veterana toc de dansa.
Un concurs, doncs, dels que cal recomanar i que permetrà comprovar la situació i el nivell de les colles d'unes categories difícils de mantenir,
tal com ho demostren les dades dels últims anys, tant pel nombre de les que estan realment actives,
com per les limitacions a l'hora de fer sortides que han obligat a concentrar el campionat d'aquestes categories en unes poques setmanes.
De moment, sembla que s'ha aturat la davallada que s'havia produït els últims anys
i algunes entitats han assolit certa consolidació.
Una dada important, tenint en compte que els colles infantils i juvenils són el capdavall al futur.
Molt, molt vespre!
Una altra vegada la cita aquí a Tarragona Ràdio, perquè jo no sé si recordeu, fa molts anys,
com una seqüela d'allò de la febre del dissabte nit, va sortir una altra pel·lícula musical que deia Per fi ja és divendres.
Doncs nosaltres també la cantem cada setmana.
Per fi ja és divendres, és l'hora de parlar-vos de sardanes, dels bars, de música per acoblar a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Les salutacions de la Sílvia Contalbossó, de la Maria Rosa.
I de l'Àngel.
Que les recuperem després d'unes quantes setmanes.
Ai, ai, ai, ai, no em renyeu, perquè la setmana que ve per feina també torno a ser fora.
Són coses que paren.
Jo, Àngel, quasi que ja em pots fer fora.
No, no, tu descomptem de la nòmina i ja està.
Ah, també.
Ai, ja ho coparé res.
I també recuperem aquesta setmana la Marta.
Marta, benvinguda a un moment.
Hola.
No problema, ella tindrà el seu raconet després més endavant.
i ja veureu que, com sempre, és prou interessant, prou...
És variat, d'una setmana a dalt, eh, ho veureu.
Aquesta setmana ens recordarà dues sardanes molt, molt diferents, però que tenen una cosa en comú.
Ho deixem aquí, de moment.
Ara, el que us fem és l'habitual resum sumari de continguts del programa.
I aquesta setmana hem de parlar d'un dels aplecs que habitualment ja enfilen la recta final
de la temporada de les Comarques Tarragonines.
L'Aplec de Constantí, que serà aquest diumenge, en la seva 31a edició, en sessions de matí i tarda.
També aquest diumenge, concurs a Sitges, ja ho acabo de comentar ara mateix,
i encara que quedi més enllà de l'àmbit de les Comarques Tarragonines,
doncs, com també us he comentat abans, la representació tarragonina
fan que tingui un color, doncs, també molt de la nostra ciutat.
Presència a totes les categories de colles d'aquí, de Tarragona.
I, a més a més, amb aquella mena de complicitat, que podríem dir-ne,
el fet que celebrin festa major compartint patrona, en definitiva,
Santa Tecla, que diguin el que diguin, doncs, mira, nosaltres seguirem anomenant-la així, Santa Tecla.
Parlarem també de la principal de l'Evisbal,
la cobla que celebra 125 aniversari aquest any,
i ho va celebrar aquest cap de setmana a Madrid, a la capital del Reino,
i ho farà amb molta presència de catalans, imaginem, amb el Cercle Català de Madrid,
amb una entitat amb molta potència, amb molta massa social,
i suposo que s'hi abocaran en aquesta actuació, que serà mig ballada, mig concert.
I, atenció, aquest diumenge també presentació de la cobla de dones,
una cobla que no és la primera, només formada per dones,
però sí que és la primera que ho fa, diguem-ne, amb tocs, amb característiques de professionalitat.
Després ho explicarem.
Serà a Girona, aquest diumenge també.
El racó de la Marta, com dèiem, la secció de textos,
i tota aquella música que puguem fer encabir,
en termins de totes aquestes qüestions,
i en aquests 60 minuts que acostuma a durar el nostre programa.
Anem a començar, fem-ho amb una música,
que no serà música per a cobla,
no serà interpretada per a cobla,
qualcom que possiblement sigui la primera vegada que passa l'1,2 i seguint.
Sí que es tracta d'una sardana,
encara que en una impecable versió per a l'orquestra de corda extreta del disc,
sardanes de corda, que van registrar fa uns anys
l'orquestra de cambra de l'Empordà dirigida per Carles Coll.
La sardana és una de les més aconseguides de Conrat Saló,
i sens dubte no només la més popular,
sinó una de les poques que han aconseguit situar-se
en el paradís musical dels grans clàssics.
Ens referim, és clar, a l'Aplec de Tardó,
que va arrenjar per a instruments de corda el mateix Carles Coll.
i més a intarettes,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cobla, Sinfònica Catalana i Carles Marigó, el piano,
i Marcel Sabater, el director.
Evidentment, per deixar-ne constància, comença d'aquí un quart d'hora,
però és un acte prou rellevant perquè quedi constància al nostre programa.
Pel que fa el dissabte, a les 12 del migdia a Madrid,
al Parc del Retiro, a la Glorieta de la Sardana,
actua la Cobla, la principal de l'abisbal.
El concert i vellada pel premi de l'Associación de Interpretes
i Agua Contantes d'Espanya en Casa amb el Temps
es faria al Cercle Català de Madrid, a la Plaça d'Espanya.
I afegim també que, també dissabte, a les 6 de la tarda, al Vendrell,
a la Plaça Nova, participarà en la colla d'enseies del Penedès,
en l'encesa de l'estelada, que, com s'ha fet en moltes poblacions,
en aquesta ocasió es farà al Vendrell,
tot ballant sardanes de lluïment i de puig lliures.
I tornem a la música.
Tot seguit, escoltarem una sardana del gran mestre
de la sardana senzilla, però autèntica i ben feta,
melòdica i balladora, en Josep Saderra.
En va escriure moltíssimes, diuen que unes 400,
i totes amb un segell molt personal.
La cara ens ofereix la Cobla Jumonibola Sabadell,
una formació que sempre ha tingut predilecció per aquest autor,
és Maria Aurora, datada l'any 1950.
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla.
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
de la sardana senzilla,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En algun dels últims programes en què he col·laborat he parlat de la veu a la música paracobla.
A vegades cantant sardanes o altres tipus de música, però també en intervencions ben curioses.
Avui recordaré un concurs que es va convocar en un parell d'edicions a començament dels anys 90 del segle XX,
que va intentar engrescar els autors a escriure sardanes cantades.
I ho van aconseguir, d'engrescar-los?
La veritat és que hi van participar un bon nombre de compositors i lletristes,
i el resultat va ser obra d'estils molt diversos, però que no han arrelat gaire,
és a dir, no les hem pogut sentir més després dels concerts de presentació.
Ara voldria parar atenció a la primera edició d'aquell concurs que va convocar Catalunya Ràdio
i que es titulava Primer Sardàmen Cantem Sardanes,
amb les sardanes finalistes que es van fer un concert al Saló Tissen de Monestir de Pedralbes, a Barcelona.
Un concert on suposo que ho haurien d'interpretar les sardanes finalistes, allà, oi?
Sí, van ser 9 sardanes, cada una de les quals cantades per un intèrpret diferent,
en alguns casos acompanyats per la cobla als mongrins,
altres per una part dels músics, i també n'hi havia algunes només amb acompanyament de piano,
que van a càrrec de Martí Camós, director precisament dels mongrins.
Va, Marta, ens oferiràs alguna mostra?
Naturalment. Dues de tot diferents, l'una a l'altra.
Primer, podreu escoltar un fragment de la que s'anomenava de noia a dona,
amb lletra de Lluís Sarima i música d'Inés Moraleda.
La veu la posava la mateixa autora i val la pena que pareu atenció,
perquè potser us sonarà molt, ja que ella va ser qui va posar la veu
a la versió en castellà de la pel·lícula La Sirenita, de Walt Disney.
En aquesta sardana narra les sensacions i els sentiments d'una noia en un moment de la seva vida.
És aquesta.
És el meu cos, barca petit, de mar d'amor.
Un gran tresor en el meu cor, els ulls em brillen.
Com has vingut, amor que ja intuïa,
Amor que gira a boletes i m'estut.
Un desig fort de plenitud.
Un desig que m'estut, teixit de somni de follia
i el ves que brillarà a l'aigua dels ulls.
Molt bona veu, jo crec que sí, eh?
No? No sona, Rosa?
Déu-n'hi-do.
Tu has vist la Sirenita? L'has vist?
Sí, sí, amb aquell, el cranc.
Sí.
És la més fesiós.
La versió en castellà, o en castellà d'aquí,
perquè a vegades hi ha versió llatí que diuen...
Ah, sí, aquella... Sí, sí, sí, sí.
No, no, la d'aquí.
És que l'he buscat pel YouTube i m'ha sortit la versió castellà llatí que en diuen.
Ah, sí?
I encara que és una altra.
No, no, no, aquesta.
I amb aquell accent.
Però tampoc sí que em sona, però tampoc s'hauria de dir-te aquesta.
Ara perquè ho hem dit, però...
Clar, ja té uns anys, aquesta pel·lícula també.
Sí, sí.
Molt bé, Marta, què més ens pots dir?
L'altra sardana, tal com ho he dit abans, és completament diferent.
A mi em sembla que podria servir per un anunci d'aquells que volen fer agafar por a la gent
davant dels accidents de trànsit,
perquè explica d'una manera molt curiosa el cas d'una noia que ha begut massa alcohol.
Cervesa, concretament.
Valament.
I que va en moto un divendres a la nit.
Precisament es diu Divendres nit.
La seva autora és Anna Soler i la canta Mari Àngels Roca,
amb l'acompanyament de la Coula dels Monguins.
Ens has fet que fa por, eh, Marta, amb això de l'anunci.
Sí.
A veure com serà aquesta sardana, que segur que és atípica.
Sento al carrer, negre, asfalt, benzina, benzina, la moto m'al·lucina.
Sento el vent, bullir la sang,
Cervesa, cervesa, cervesa, cervesa, ja corre per les venes.
Sento el vent, bullir la sang,
Cervesa, benzina, ruïna.
Perdo control, sento calor.
Quina emoció, cerveja, benzina, ruïna.
Cervesa, de grans, ruïna.
Sento el vent, bullir la sang,
Ho caldron, ar Coll发,
issà, donesia, no ho caldron,
hi hem seguir el vent.
Llums de color corren amb mi, gris, blau, verbi, com la roja, gris, blau, verbi.
La llum, la velocitat.
Què em sembla?
Bé, saps allò d'aquell personatge? Dos palabres. Impressionant.
És atípic, eh? Perquè normalment les sardones cantades, coses així de floretes, de colors, en plan patriòtic a vegades.
En definitiva, explica la història de Nona, com deia la Marta, que ha begut molt, i al final serveix la gran castanya.
I mira, podria ser com un advertiment, no? Perquè fem bondat a l'hora d'anar a Grèixca.
Sí, no, no, això per suposat, però clar, com a sardana, la veritat, cantada.
Surt del normal. Em sembla que la s'hi havia de dir que havia trobat, perquè encara no ho havíem previst, això, però jo havia de trobar la sardana per comparar.
Ara que encara tenim, diguem-ne, fres, acabem de sentir la sardana aquella, podem sentir una miqueta la sardana?
Quants tesoros que jo descobri, cuánto nos queda por ver, y soñar, y sentir, tú crees que yo, alrededor, no veo dones, fortuna esplendor.
Sí, no? Sí.
Ah, és que és la Inés Moraleda, que és una família de músics.
Escoltes, escoltes.
Un gran tresor en el meu cor a la sardana.
Estan les dues.
Estan brillant.
¿Quieres no sé què vols? Tengo veinte.
Sí, sí, sí.
Mira, d'ahir que la Inés Moraleda forma part d'una família de grans músics, hi ha diversos germans,
seu pare i germans de son pare, compositors, d'en molta música per a Cobla, però també han treballat molt la música per a publicitat.
Molts dels anuncis, la música, estan fets per ells i posen la veu, i ella, la Inés, va posar la veu a aquestes cançons,
que aquí feia falta algú que no només tingués bona veu per fer el doblatge, només a més tingués capacitat per cantar aquelles cançons
que a cap de ball no deien de ser una pel·lícula musical, la Serenita.
Molt bé, Sílvia, ara, mira, anem a se'm atabalada, vull dir, molt bé en algun punt, eh, per tu.
Però ara què? Seguim?
Doncs que ens toca ara.
Seguim, doncs, anem cap a les notícies, potser no, hem alterat el guió, però escolta, anem a les notícies?
Som-hi.
Em recorda la Sílvia, que ella sempre està a punt, sempre està a baixar, és allò, que no veiem com hi era la Marta,
Marta segueix aquí, de fet, acabant la seva secció, eh, Marta?
Clar, com que la tenim aquí, fent-nos companyia, doncs mira.
Tu que sé, la Marta s'assembla, la veu, no, clar, molt bé, molt bé.
Has vist la pel·lícula, esclar, em sembla que la tens i tot, no, me deies?
Sí.
Molt bé. Doncs bé, l'acomiadem de la secció, no la fem fora de l'emissora, perquè segueixi.
No, no, no, continua amb nosaltres.
Atorn de les notícies, i abans ja ho hem apuntat, recordem que la principal de l'Ebisbal va rebre abans de l'estiu el Premi de la Societat d'Artistes e Intèrpretes Coejecutantes d'Espanya.
Ahir, un guardó titulat Toda una vida, o l'homenatge que els hi fan té aquest lema, Toda una vida dedicada a la música, i al cap de baix són 125 anys.
Per celebrar-ho, és dissabte, a les 12 o migdia, tindrà una ballada de sardanes als jardins del Parc del Buen Retiro, concretament a la Fuente de la Sardana a Madrid.
El Cercle Català de Madrid hi està implicat, i segurament hi aplegarà bona part dels seus socis.
A més, també hi haurà gent de Catalunya, que es desplaçarà fins a Madrid, com el grup sardanista Balàfia de Lleida, que fins i tot ha organitzat una sortida amb autocar.
L'actuació de la COBLA començarà amb una primera part de concert, i després se celebrarà mitja ballada en aquell mateix indret.
Després en parlarem altra vegada, perquè a la nostra secció de textos hem vist alguns que, a la xarxa, que em fan referència.
Ja veureu perquè és curiós, algun comentari.
Aquest diumenge 29 de setembre, a les 6 de la tarda, tindrà lloc la presentació de la COBLA de dones a la plaça de l'independència de Girona.
La primera COBLA integrada per dones, per audicions de sardanes, està impulsada per l'Associació Sardanista Gironina, Amics de la Sardana Terra Nostra,
i per la soprano Maite Mer, presidenta de l'Associació Amics de l'Òpera de Girona i directora artística d'aquesta COBLA femenina,
que va crear l'any 2011 per celebrar els actes de la dona treballadora del 8 de març en forma de concert líric
i en un concert que va tenir lloc al Teatre Can Sagrera de Viloví, d'Unyà, amb l'estrena d'un espectacle poètic o musical amb la mateixa soprano Maite Mer.
El músic i compositor Javi Molina assumeix la direcció musical del conjunt femení,
que estarà integrat en un principi del contingent de músics femenins de COBLA de les comarques gironines
i de la resta de Catalunya, quan calgui ampliar-ne la procedència per completar la formació de COBLA, si s'escau.
El nom definitiu de la formació es donarà a conèixer el proper diumenge,
encara que de moment COBLA D de dones seria el nom inicial que han proposat.
La COBLA de dones rep el suport institucional de l'Ajuntament de Girona i de diverses associacions.
En la seva primera audició de sardanes es presenta amb la finalitat de consolidar-se com a formació estable en el conjunt de COBLA catalanes.
Oferirà sardanes de Pitutxa Morro, Vicenç Bou, Francesc Cassú, Josep Coll i, esclar, algunes escrites per dones,
com la anomenada Dona'm la mà, Canviarem el món, de Bàrbara Ardenuy,
i una altra de títol més tímid, Val més que m'amagui, d'Anna Serra.
I també aquest domenatge, 29 de setembre, comencen els campionats de Catalunya dels colles sardanistes en les categories infantil i juvenil.
Serà Sitges, la plaça de la Fregata, a les 6 de la tarda amb la COBLA Maricel.
Enguany al campionat infantil hi participen les colles Estel de les Gavarres, de Caçà de la Selva,
Guspira, de Lleida, Petits Galsaran de Rubí, Petits Laietans de Barcelona i Petits Tarragona Dansa de Tarragona,
campiona de l'any passat, encara que ara amb una plantilla completament renovada,
ja que els seus components han passat a la categoria juvenil, és a dir, la colla Nova Tarragona Dansa,
mentre que els infantils són els elevins de l'any passat.
En aquesta edició hi haurà representació, doncs, de tots els territoris del Principat.
A més, el campionat infantil té dues formacions més respecte a l'any passat, Estel de les Gavarres i Petits Laietans.
El campionat juvenil compta amb les colles Cabirols, de Sabadell, Montgrí 2000, de Torrella de Montgrí,
Nova Tarragona Dansa, de Tarragona i Somni, de Lleida.
També en aquesta categoria hi ha formacions de tot el Principat, però en aquest cas amb dues rotllanes menys,
ja que tant la colla Xaldiga, de Barcelona, campiona els dos darrers anys,
i la colla Antaviana Jove, de Tordera, tercera la temporada passada,
han canviat de categoria, ballant ara a la de grans,
ja que els seus components han superat l'edat màxima per mesa.
És el vell problema de les colles, sobretot joves, que aviat creixen i que han de canviar de categoria.
En aquest sentit, el campionat infantil acull les colles integrades per d'Ensaires entre 11 i 14 anys,
mentre que el juvenil és per sardanistes de fins a 18 anys.
Després del concurs de Sitges, aquestes colles competiran a Cornellà de Llobregat
el 6 d'octubre a Girona i l'1 de novembre, a la gran final de Valls el 17 de novembre.
I un altre concurs força atractiu és el que es va celebrar diumenge passat a Barcelona,
al Pla de la Catedral, per dir-ho, en definitiva, crec que també és el nom oficial,
el Pla de la Catedral, a Barcelona, sempre amb el bo i millor de colles d'arreu del país,
i en guany encara assegurat perquè avalit pel campionat de Catalunya de les finals A i final B.
I què va passar amb aquestes colles?
Doncs la classificació final A, que és potser la que més atractiu té,
són les colles capdavanteres, primer lloc per Violetes del Bosch, de Barcelona,
segona Mare Nostrum, també de Barcelona, tercera Tarragona Dansa, de Tarragona,
quarta Mans Amigues, de Caça de la Selva, cinquena Mirant el Cel de Sabadell,
sisena Xàldiga, de Barcelona, i setena Continuïtat del Montgrí, de Torrolla de Montgrí.
Maria Rosa, hi va ser?
Sí, sí, hi vaig ser, sí.
Alguna cosa a comentar?
Hi va ser i va ballar.
Vaig ballar, sí, vaig ballar.
Molt satisfets, per la part que ens toca, molt satisfets.
Amb el resultat, hi ha coses a millorar, tothom segur, fins i tot els que van fer primer,
segur que tenen coses a millorar.
Així que pel proper concurs bàsic, doncs seguirem treballant.
Ara propers a cites, Manlleu, ahir, el dia 12 d'octubre, Terrassa, el dia 20,
i Balaguer, amb la gran final, el dia 10 de novembre.
Sí, ja està, això ja està.
Tres concursos més.
Tres concursos, poca broma, poden passar moltes coses, no?
No, no, poden passar moltes coses, per això et dic, que seguir treballant de valent.
I pel que fa a l'organització...
Ai, molt bé, molt bé, sí, sí.
A veure, és un concurs molt maco, bé, molt, clar, molta gent, molta gent mirant-s'ho, no?
Tu veies, després vas a les notícies i deies, al costat, a la plaça Sant Jaume,
doncs hi havia tot allò dels castells, estava, que no hi cabia ningú més,
doncs allí també hi havia moltíssima gent, clar.
No és com aquí, no?, que hi ha molta gent amb uns castells i a la Sala de Nas no hi ha ningú.
Bé, doncs allà sí, allà hi havia molta gent.
i... i maco, maco, la veritat és que sí, només hi ha pel lloc i així, doncs sí.
Molt bé, i colles, a més a més, de les del campionat, de totes les catalogies.
Bé, ara no acabaríem mai si haguéssim de dir totes les classificacions,
però aquestes valia la pena, perquè a part que són les millors colles,
pel moment, doncs hi ha una colla de la ciutat de Tarragona.
I per seria que parlem de colles, que és dissabte, a les 5 de la tarda,
estan convocades totes les colles afiliades a l'Assemblea General Extraordinària
de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
I acabem les notícies avui només amb un breu recordatori.
La setmana que ve comença la Sardana de l'any.
I què et sembla si tornem a escoltar música?
Perquè què es pot esperar d'una sardana que porta un títol tan poc habitual com de l'írium?
Sens dubte, tenint en compte, a més, que el seu autor és un músic jove,
que es tracta d'una sardana diferent, fruit d'un neguit, per fugir dels tòpics o dels camins massa atrevitjats.
Una cosa que podríem dir, potser, d'aquesta sardana que hem escoltat ara,
que és d'anterior, un trosset, però no us espanteu, potser no tant.
Sí que surt una miqueta, però no tant.
Bé, aquest compositor que deia, Maria Rosa, és l'Olivia Marquès,
nascut a Perpinyà i format al Conservatori d'aquella ciutat nord-catalana
i a l'Aula de Jazz de Barcelona.
Els seus instruments són a la tenora i al saxo
i ha estat a la Cobra Als Casanovas i ara a la Tres Vents,
de la qual en va ser el fundador.
L'Olivier va dedicar la sardana de l'írium
als col·legues músics de la Cobra Contemporània,
que és la que la van registrar
comptant per aquest cop amb l'autor
com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
Com a intèrpret de tenora.
gairebé cada setmana procura'm que hi hagi la secció de textos.
Sobretot des que això de les xarxes socials és una mina.
És una autèntica mina de temes de vegades més seriosos que altres.
Ja ho sabeu.
i n'apagueu habitualment.
Que pots trobar de tot.
I cal fer tria.
Cal saber escollir entre la palla i allò interessant, substancial.
O perquè no també atractiu des del punt de vista divertit.
Perquè ho dic tot això.
Perquè avui tindrem una miqueta de tot també.
Entre la selecció que us hem fet.
Primer el Facebook.
Un missatge del Vial Castelló.
És component de la principal de l'Avisbal.
Ja us hem dit que és cap de setmana.
han portat la seva celebració del 125è aniversari
o porten aquest dissabte a Madrid.
I el títol del missatge era
Canvi d'ubicació de l'actuació de la principal de l'Avisbal a Madrid.
Ho explica d'aquesta manera.
Diu així, amics i amigues, el proper divendres 4 d'octubre us convidem...
Ai, no, aquest no és.
Ha descanviat, ha descanviat de temps.
Canvi d'ubicació de l'actuació de la principal de l'Avisbal a Madrid.
Diu, elegant problema...
Això passa, a vegades es traspapelen.
No sé com es diu en català.
Com es diu en català?
Això mateix.
És igual, deixem-ho així.
No, saps què ens ha passat?
Sí, bé, anem alhora.
Alegant problemes logístics i d'agenda,
l'Ajuntament ha fet marxa enrere l'autorització per realitzar la ballada de sardanes de la plaça d'Oriente.
Després d'una conversa mantinguda amb representants del Cercle Català,
finalment l'audició es farà als jardins del Parc del Buenretiro,
concretament a la Fuente de la Sardana, el dissabte 28 a les 12 o migdia, a l'hora prevista.
Cal destacar que davant la preocupació de músics i organitzadors sobre les reaccions anticatalanes ocorregudes darrerament,
l'Ajuntament, a Madrid es refereix, suposo, ha garantit presència policial a l'acte.
I segueix explicant coses com, per exemple, que la Fuente de la Sardana és un lloc emblemàtic.
De fet, pels catalans residents a la capital, cada primer i tercer diumenge,
a més, es reuneixen al voltant d'aquesta font a mans de la cultura catalana
per escoltar, veure i ballar sardanes, habitualment amb música enregistrada,
però en ocasions excepcionals com aquesta poden comptar amb una cobla.
L'actuació de la principal és organitzada per l'AIE, com comentàvem abans,
la Societat d'Artistes Interprets o Executants d'Espanya,
amb motiu d'aquest 125 aniversari que han volgut reconèixer.
També explica que hi ha molts catalans que hi fan en cap,
sobretot el grup sardanista Palàfia de Lleida,
i també indiquen que un cop acabada l'actuació,
els músics i acompanyants aniran a la seu central de l'AIE
on els directius de la societat que presideix el director Lluís Cobos
han preparat un dinar homenatge.
I un altre missatge d'un habitual també de les xarxes socials sardanistes,
el Josep Maria Mas Güell, que diu que en cas de mal temps,
en cas de pluja, es faria el local del Cercle Català de Madrid
a la plaça Espanya on també es podrà ballar a Sardanes.
I una bona notícia, la Xavi Pinyol,
és estible i representant de la Cobla Marinada,
però també és un dels màxims impulsors d'una bona iniciativa.
Ell ho explica així, breu, en un missatge,
diu que diumenge 29 marxem amb la Cobla Volta al Món,
a París on actuarem als genials jardins de Luxemburg.
cau una mica lluny, però us hi esperem.
Mira, si algú coincideix, doncs una bona oportunitat de ballar a Sardanes
amb aquesta Cobla que té aquest únic objectiu,
portar a Sardanes arreu del món.
I ara sí, Maria Rosa, una bona notícia, en aquest cas,
de la Flama de Farners, d'una altra Cobla.
És que això ja ho tinc, home, que ens hem quedat aquí.
Vinga, dic el que diu, diu així,
amics i amigues, el proper divendres 4 d'octubre
us convidem a la presentació del disc Sardanes
i música de Cobla, Paracobla, de Pitu Chamorro.
El concert de presentació serà a la sala Eduard Tuldrà
del Conservatori Municipal de Música de Barcelona,
al carrer Bruc 112,
i diu, ens fa una especial il·lusió presentar aquest disc
del nostre bon amic i company Pitu,
i per això ens agradaria que ens acompanyéssiu a la vetllada.
Esperem que pugueu venir i, de bon segur, que ho guadirem tots.
I nosaltres només hi afegiríem que el Pitu Chamorro,
a més de ser un bon instrumentista de Cobla,
és un excel·lent compositor.
Jo crec que és d'aquells que, si segueixen aquesta línia,
els propers anys se'n parlarà molt.
El poc que hem pogut sentir fins ara,
poc relativament, perquè veu que hem pogut fer
fins i tot un disc,
un pler de bona música,
doncs és això, molt, molt bona música
per a Cobla i amb una visió nova i jove.
en definitiva.
I del Facebook anem a un blog,
el blog sardanesportiva.cat,
que habitualment parla de l'activitat de les colles,
des d'aquesta filosofia,
aquesta idea que tenen de concebre la sardana de colla de competició
com a sardana esportiva,
que alguns no comparteixen, però altres sí.
En tot cas, és un blog d'informació en aquest sentit,
però aquesta vegada es fa la sort d'un escrit
de Joaquim Rocabado, president de la Federació Sardanista de Catalunya.
Diu així.
L'11 de setembre de 2013 passarà la història per molts motius.
Sota el meu punt de vista, però, el més destacat ha estat la participació del sardanisme
en una manifestació cívica multitudinària com la Via Catalana per la Independència.
L'esforç que hi ha esmerçat la sectoria als sardanes per la independència
i els voluntaris que s'han aplegat al voltant de la Federació Sardanista
ha propiciat que més de 2.000 sardanistes arribats arreu del país
es trobeixin als trams, aquí numera tota una sèrie de trams,
a Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva.
El sardanisme ha estat present i per fi visible.
Els més de 2.000 que hi érem van fer de la Via una festa contínua
al so de la Copla, a la ballada del matí a Caldes
i al so de Ràdio Caldes a la tarda.
La sardana a la cadena humana de Jordi Paulí va sonar
i es va ballar sense penar.
I tot seguit, cal ser justos, especifica que a banda també constància
que nombreses entitats i colles sardanistes van participar-hi en altres trams,
com així ho demostren una gran quantitat de fotografies i filmacions
que s'han pogut veure als mitjans de comunicació i internet.
A la vegada...
Sí, potser no cal dir-ho tot, no enllargaríem massa,
però constata això, que la participació sardanista en aquesta via va ser notable
i agrair-li al president de la federació que no se centrés només en aquesta crida
que va fer la federació per allà a Caldes de Malavella, a Riu de Llots de la Selva,
que la intenció era que hi hagués el màxim de gent per fer-ho visible com a sardanisme,
però que hi havia altres llocs com, per exemple, la presència notablíssima també
aquí a Tarragona de l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
I tornem a la música.
Ja hem comentat que aquest cap de setmana la cobla principal de l'Avisbal
actua a Madrid en complicitat amb el cercle català d'aquella capital.
Ara, en homenatge a tots ells, és a dir, a la cobla de l'Avisbal,
que enguany celebra el seu 125è aniversari i el cercle català,
els dediquem una sardana que el mestre Tomàs Ilimembrada va escriure pensant
en un dels personatges que més han treballat per aquella institució.
Ens referim a Enric Piferrer, que, entre moltes altres tasques,
fó fundador de les barres d'Ansaire de l'agrupació sardanista del Cercle Català de Madrid.
La sardana, datada l'any 1990, es titula Un català a Madrid
i tot just la interpreta la principal de l'Avisbal.
La sardana, que, entre moltes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
i totes altres tasques,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
registrarà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabem amb aquesta sardana
d'en Ramon Vilà
una sardana
potser
a vegades de la nossa
amb més de plaça
potser en té encara de més
que aquesta
que us hem triat
però en definitiva
un
dins el seu estil
un autèntic mestre, el Ramon
Virà. Tornarem la setmana
vinent, divendres. Tornadéu!
Jo no hi seré, però aquí, eh? El programa sí, eh?
Doncs mira, ja ho descomptarem
Tornem-hi!
No, res, que ho passeu molt bé, que en balleu moltes!
Tornem-hi!