Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona Radio
Inicié en el programa
Habaneras desde el balcón
Abui número sin sens seche
Ella me habló en la bahía
Con el viento
Música
Pinto las notas
D'una avenera
Blava com l'aigua
D'un mar antí
Blanca d'escuma
Dolce com l'aire
Gris de gavina
D'aurada de imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge
El teu cor cercarà
Sento paraules
En el temps
Complin els versos
Complin els versos
Sense neguir
Sense neguir
Els pins m'abracen
Sento com calla
El vent s'emporta
Tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sols i tardes
Del passar
D'aquell món d'enyorança
Amor i calma
Per fumar
De lluna
Foc i romp
Si pogués enfilar-me
A l'una de més alta
I guarnir de palmeres
El record
Escampar amb canyella
Totes les cales
I amb petxines
Fer-los un braçol
Els vells em parlen
Plens de tendresa
D'hores viscudes
Amb emoció
Joves encara
Forts i valents
Prínceps de xarxa
Herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventa
El teu cor cercarà
Noves històries
En el temps
Vaixells que tornen
Vaixells que tornen
D'un lloc de sol
D'un lloc de sol
Portant tonada
Enamorada
Dones i pàtria
Veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sols i tardes
D'un passat
D'aquell món d'enyorança
Amor i calma
Per fumar-me a la lluna
Per fumar
Per fumar
De lluna, foc i ron
Si pogués enfilar-me
A l'unada més alta
I guarnir de palmeres
I guarnir de palmeres
El record
Escampant amb canyella
Totes les cales
I en pàtria
I en pàtria
I en pàtria
I en pàtria
Faire-lo sombre sol
Glòria, Cruz i Castor Pérez
Autors de aquesta manera
Vestida en Ibe
Interpretada pel grup
Noray
Ara de Carles Casanovas
I Josep Bastón
Una rumba venera que ens porta el grup, la garota de l'Empordà, Lola la tavernera.
Marina és jove, trivat i fort, amb folar negre lligat al coll, al rodassò que es perdona vides d'adulador.
Corre a Lola, posa'm un gat de vi i et cantaré una cançó.
I mentre li canta d'una manera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pitxis com una rialla.
I mirant coqueta, tindrem l'ullet al noi de calella, gruixolant el cos, marquant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'ensenya, el teu cos em pot, molt la treta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella Lola llança el davant.
Mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Quan arriba el vespre a la tavernera encisadora,
l'espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Corre a Lola, posa'm un gat de vi i et canto tota la nit.
I mentre li canta d'una manera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis com una rialla.
I mirant coqueta, tindrem l'ullet al noi de calella,
gruixolant el cos, marquant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'ensenya, el teu cos em pot, molt la treta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella Lola llança el davant.
Mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Quan arriba el vespre a la tavernera encisadora,
l'espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un cop de vi, cantant alegres tota la nit,
cançons de cuba, cants, amuletes i blau marí.
Corre a l'olà, passa'm un got de vi,
i et canto tota la nit.
I mentre li canta d'una manera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis com una rialla.
I mirant coqueta, tindrem l'ullet al noi de calella,
gruixolant el cos, marquant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'ensenya, el teu cos en boc,
m'oblanteta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella Lola llança el davant.
Mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Després d'aquesta rumba habanera o habanera-rumba
Cambiam bastant l'estil i anem amb els dulzaineros del Bajo Aragón
Del seu treball, Quintaborina, exportan una habanera
Una habanera escrita per Blas Coscollar
Estudiós del folklore aragonès, compositor, músic
I la seva especialitat és que és metge
El títol, habanera viella
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
I la seva especialitat és que és metge
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El grup Jocs de Mar i del seu treball 15 anys,
ja fa uns quants d'això, per cert,
es porten de Ricard Viladesau,
l'habanera rosa dels vents.
A la voreta del mar
hi tenim una barqueta
blanca i blava de color
amb dos rems i blanca vela
té per nom rosa dels vents
i té gràcia marinera
quan navega a Marandí
el compàs d'una avenera.
A les coves d'en Gisbert
caminem a punta d'Alba
per veure com surt el sol
pel vaivet de les onades
i com dos ennamorats
ens direm dolces paroles
i ens farem uns petonets
per reunir-nos dins nostra barca.
Seràs tu, rosa del vent,
nostra flor més estimada
per guardar rosa del vent
el secret d'una besada.
a la voreta del mar
a la voreta del mar
una nit clara i serena
tot jugant farem l'amor
amor de mar i sirena
i a la rosa dels veus
i a la rosa dels veus
que a les nostres mar naveguen
li cantaren la cançó
la cançó que el mar ensenya.
A les coves d'en Gisbert
anirem a punta d'Alba
per veure com surt el sol
al vaivet de les onades
i com dos ennamorats
ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonets
i els reunits
dins nostra barca.
Seràs tu, rosa del vent,
nostra flor més estimada
per guardar rosa del vent
el secret d'una besada.
El gru de Malquerat de Mar
i de Vilassà de Mar
la barretina es portant de Lluís Carretero
record de la mare.
Mareta meva
recordo quan cantaves
la dolçó dels teus llavis
els batons que es donaves
mareta meva
paradís d'abraçades
com les ores del mar
i l'albert
de les muntanyes.
de la mare
la mare
tu sempre me cantaves
de la mare
quan anava a la barca
totes les coses
boniques que tu estimaves
quantes vegades somiu
solet a la platja
i que bonic era poble
les seves cases blanques
i que no ets somni
somni no em deixis mai sol
cap entristeja l'ànima
i que no hi ha
La dulçó dels seus llavis, els batons que es donaven.
Mareta meva, paradís de braçades,
com les ones del mar i del veu de les muntanyes.
Música
Totes les coses boniques que tu estimaves,
quantes vegades somriu solet a la platja.
Música
Totes les coses boniques que tu estimaves,
quantes vegades somriu solet a la platja.
Música
Totes les coses boniques que tu estimaves,
quantes vegades somriu solet a la platja.
Totes les coses boniques que tu estimaves,
Totes les coses boniques que tu estimaves,
quantes vegades somriu solet a la platja.
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música

Música