Amb aquests primers compassos
de muletes, la Cubanita
donem pas al programa
Habaneras, des del balcó
des de Tarragona, Ràdio 8
482
Ella me habló en la bahía
El puerto grande
de largas torres
lleva colores
de la ciudad
Entre sus aguas
llenas de barcos
en largos viajes
cruzan el mar
Sus chimeneas
sueltan el humo
que una gaviota
rompe al pasar
sobre una lancha
sobre una lancha
que no se cansa
de dar mil viajes
de allá y de acá
Hay quien pudiera
y sobre el puerto
grande volar
saltar al morro
con su farola
batir el viento
batir el viento
y aterrizar
Las viejas casas
Las viejas casas
cuentan historias
de un gran pirata
que ya murió
y los borriones
escandalosos
escandalosos
hacen sus nidos
en un pañón
Un aeroplano
brasa una raya
sobre el cielo
mancho y azul
y el sol
que quema
todas las tejas
en las persianas
guarda su luz
Hay quien pudiera
tener dos alas
y sobre el puerto
grande volar
saltar al morro
con su farola
batir el viento
y aterrizar
Hay quien pudiera
tener dos alas
y sobre el puerto
grande volar
saltar al morro
con su farola
batir el viento
y aterrizar
Ceneida Armenteros
desde Cuba
autor Alberto Fallas
Falla
también Cuba
y el título
Habanera del Puerto
y ahora serán
y el grupo
Valparadís
desde Terrassa
que es porta
en esta romba
venera
venera
romba
de Carles Casanovas
y Josep Bastons
Lola
la tabernera
la taberna
jo de negra nit
buscant eixo
el flor que entra
a la taberna
el vent i la pluja
el mal d'anem
i és de tardor
mariner joven
i bat i flor
amb folar
i gat al pal
el roda soques
per donar
vides
i a tolador
corre l'ola
posa'm un got
de vi
i et cantaré
una cançó
i mentre li canta
una avenera
amb la guitarra
ella mou
el cul
volen
sella
els pitxos
clau
una riada
i mira
en cuqueta
i de l'ullet
el noi
de l'ella
grunxolant
el cos
marcant
el compàs
d'aquella
manera
el teu cos
m'encena
el teu cos
em fot
moleteta
vella
jo t'estimaré
fins la fi
del temps
si tu vols
ser vella
i la vella
l'home
és el davant
és el davantal
mans a la cintura
vella en soltura
amb el seu amant
quan arriba
quan arriba el vespre
la taberanera
encisadora
espera el davant
com cada nit
l'ha d'enamorar
amb la guitarra
i un got de vi
cantarà alegre
tota la nit
cançons de cuba
cants de mulates
i blau marí
corre l'ola
posa'm un got de vi
i et canto
tota la nit
i mentre li canto
un avener
amb la guitarra
ella mou el cul
volen senyors
mitges
clau una riada
i mirant
poqueta
pica l'ullet
del noi
de calella
brunxolant
el cos
margant
el compàs
d'aquella avenera
el teu cos
m'encena
el teu cos
tant pot
muleteta vella
jo t'estimaré
fins la fi
del temps
si tu vols
ser meva
i la vella
l'ola
llença el davantat
mans a la cintura
ballant soltura
vol ser o amant
i la vella
l'ola
llença el davantat
mans a la cintura
ballant soltura
vol ser o amant
mans a la cintura
ballant soltura
pel seu amant
rumb a avenera
i ara
se n'anem
al grup
Nengai
Nengai
i de Jordi Bastard
es porta en aquesta
avenera
era un amic
prop l'esgot
de la casa
de Vila
Ruta
a sopar
i quan em van
dur la nota
d'un tinc
que de quilos
em va travessar
vaig dir
que la casa
és forta
tota
acidita
que em fa
i vaig portar
tota la marxa
pel bar
on vaig
sempre
tot un
arrembar
és quan va
fer-la
a la porta
d'aquell
infame
local
per un moment
vaig pensar-me
que ha comès
un error
fatal
ja va
a quin
mar
m'ha espontat
la
color
del
to
de
tomba
aquest
tothom
està
trompa
i té
la
matonta
i
fa
l'animal
el
que
res
pura
cervesa
del
suor
pura
bo
i
dam
però
està
de
glòria
molt
de
cantitat
jo
vol
a quin
mar
l'escoltar
i
sombrances
a nit
sombrances
sombrances
sombrances
com sentia
aquestes
paraules
jo
vaig
respirar
tranquil
van començar
a buir
les
erres
una
darrera
l'altra
van
ullar
el
barril
com
sempre
quan es
barregen
litres
d'alcohol
i
passió
les
mans
no
paren
mai
quietes
quan
montes
la
pel
i a
qualsevol
repór
l'escoltar
i quan tornava
a la casa
un llet
de
l'escoltar
els carrerons
de
l'escoltar
i la
de
l'escoltar
i la
l'escoltar
xaval
aquí
va
transportar
l'escoltar
amb color
l'endro
de
tromba
aquí
tot
deu
estar
trompa
i
la
matonta
i
fa
la
riman
el
ferr
escur
és
cervesa
la
suor
pura
boll
llam
però
està
de
conya
molt
d'acentitat
xaval
aquí
un bar
l'escoltar
xaval
aquí
un bar
m'escoltar
la
color
del
cuó
la
tromba
aquí
tothom
es
trompa
i té
la
matonta
i fa
l'animal
el
ferr
és
pura
cervesa
la
suor
pura
boll
llam
però
està
de
l'on
hi ha
molt
l'entitat
xaval
a
l'escoltar
ara
s'anem
a
Chile
donem un salt
así
ràpidament
i Sonia
Pinto
i el
dúo
de
antaño
es portan
aquesta
manera
Amor
de
Negro
Allá en la verde campiña
donde por suerte
te conocí
hermosa y querida joven
guardo un recuerdo
grato y feliz
Amor de Negro
Amor de Negro
ya tu lo sabes
que es duradero
cual su color
que por ser negro
de mi te alejas
y das a otro
tu corazón
tu corazón
tu corazón
He
amor de
Yo que vivía contento, porque creía tener tu amor,
trocóse dicha en tormento, cuando ese blanco me enamoró.
Yo que vivía contento, porque creía tener tu amor,
trocóse dicha en tormento, cuando ese blanco me enamoró.
Martirio horrible, yo sufro tanto, siento se parte mi corazón.
Que no haya cielos, remedio alguno, para que blanco me torne yo, me torne yo.
Cançons marineras, cançons de taberna, de todo, habaneras, balsets.
Bé, i ara serà Josep Andújar C, que ens porta aquesta cançoneta.
Ben vaig a l'Havana.
Quan la tarda marxa pel Puiggròs i s'atura el de les cadiretes,
no no lluma la nit i el meu cor, ja s'encenen totes les bombetes.
Porto el bronce escampat per la pell, la camisa blanca com la nata,
un clavell enfonsat en el trau i mig món dins de cada sabata.
Si potser no ploris més per mi, quan el barco tranquil les amarres,
com la Lola treu el mocador, però les llàgrimes ben aixugades.
Jo no sé si em podràs perdonar, i estimat provaràs d'oblidar.
Amor meu, jo me'n vaig a l'Havana, porto un somni adormit en el pit.
Tu ets la fura de l'altra muntana, però jo necessito els petons del carí.
Un pas doble mandú que a l'Havana, per poder-lo ballar pels carrers.
Que bonic serà fer el tarambana i tentar les tavernes amb els mariners.
Les mirades d'aquelles cobanes, quan riuen amb ganes, no es paguen diners.
La maleta plena de records, amb aromes de la costa brava,
per si em ve la nostàlgia de cor.
I una foto de la meva mare, la claror dels teus ulls i un petó,
que es desprèn pel revól d'una galta.
La guitarra, les meves cançons, i la pluja allustrant les taulades.
I si veus que amb els anys no he tornat, i les cartes queden estroncades,
és que el boè m'hi ha deixat d'emprenyar.
I és el cel, si és que al cel hi ha molades.
Jo no sé si em podràs perdonar.
T'hi he estimat, però ara m'has d'oblidar.
Amor meu, jo me'n vaig a l'Havana.
Porto un somni adormit en el pit.
Tu ets la fura de la tramuntana, però jo necessito els petons del carit.
Pas doble, manduc a l'Havana, per poder-lo ballar pels carrers.
Que bonic serà fer el tarambana i cantar les tavernes amb els mariners.
Les mirades d'aquelles cubanes, quan riuen amb ganes, no es paguen diners.
Les mirades d'aquelles cubanes, quan riuen amb ganes, no es paguen diners.
I ara tornem a Chile, una altra vegada.
I hi ha els germans morals de Lolol, Colchagua.
És una petita població de la provincia aquesta de Colchagua.
Esporten aquesta, bueno, una manera que la lletra en algun moment sona Cuba, Méxic, Japó, no sé,
però també recorda una mica a la bella Lola, en algun moment, la cubana.
Calí de Cuba con rumbo a México
Como marino de un gran vapor
Salí de Cuba con rumbo a México
Como marino de un gran vapor
Y amor es traigo de una cubana
Tan linda y bella como una flor
Y amor es traigo de una cubana
Tan linda y bella como una flor
Tan linda y bella como una flor
La cubanita salta a la lancha
Su lindo talle luciendo va
Los marineros se vuelven locos
Ya está el piloto pierde el compás
Los marineros se vuelven locos
Ya está el piloto pierde el compás
La cubanita triste lloraba
La cubanita triste lloraba
De verse sola en alta mar
La cubanita triste lloraba
La cubanita triste lloraba
De verse sola en alta mar
Los marineros la consolaban
Y le decían no te has de ahogar
Los marineros la consolaban
Y le decían no te has de ahogar
La cubanita triste lloraba
La cubanita triste lloraba
Les premieres escondidos con Tsifa
Salí de México, llegué al Japón, una mañana rayando el sol.
Salí de México, llegué al Japón, una mañana rayando el sol.
Y amor extraigo de una cubana, tan linda y bella como una flor.
Y amor extraigo de una cubana, tan linda y bella como una flor.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació, mientras el alba naciente...
MMS, el programa 4682 de Habaneras, desde el Balcó, desde Tarragona.
Gracias.
Silvia García, el control, y a Vía Pardina, para la ambus.
Os esperemos al propio disapte, el alma del misdía.
Habaneras, desde el Balcó.
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul, yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad, de callos y de manglares, de guajiros y palmares, boíos y de su amor.
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.