Deu-vos guard, sigueu benvinguts a una nova edició del programa El Campanar
en un cap de setmana, on aquest diumenge serà el tercer diumenge d'avent.
El programa El Campanar, com dèiem, una producció de la delegació diocesana
de mitjans de comunicació social de l'Arcabismat de Tarragona,
amb Santi Grimau al control tècnic i de so, amb la Montse Sabaté a la redacció
i qui us saluda ben cordialment, Hélder Moya.
Sixè programa de la temporada 2013-2014.
Esperem que ens acompanyeu i gaudiu a través de la nostra xarxa d'emissores
dels espais que avui us tenim preparats, com per exemple una entrevista
per parar de la pleg de l'esperit 2014, on farem amb mossèn Joan Aguila,
amb l'Anna Robert, que és la responsable de comunicació de joventut,
i amb la Marisa Jiménez, que és la responsable del secretariat interdiossessada pastoral juvenil
de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Abans, com sempre, la benvinguda al Campanar,
que posa el senyor arcabisbe de Tarragona amb els quatre béns.
Avui, tema principal, l'Església solidària.
Déu vos guard.
L'Església, fundada per Jesucrist, té un origen i una fi sobrenatural,
però això no la distreu d'atendre les necessitats socials bàsiques de les persones.
A imitació del seu fundador, es preocupa dels pobres, dels malalts, dels que pateixen,
per qualsevol motiu, i això no com un complement de la seva activitat pròpia,
sinó com a objectiu principal de la caritat.
En el context de la pobresa, que sota àmplies zones del món
i dels que pateixen també entre nosaltres, com a conseqüència de la crisi,
l'Església desenvolupa la seva acció solidària
a través de les diverses institucions o organitzacions que promou i acull.
Fa unes setmanes vaig participar, com tinc per costum,
en el Berenar de la Fam, que organitza en Mans Unides a Tarragona.
Cada any s'esforça per recaptar donacions que van destinades a projectes concrets
del Tercer Món.
Són mitjans econòmics que mai no es perden pel camí.
L'última campanya té com a destinació una zona de Cisjordània,
propera a Betlen, molt necessitada.
Amb anterioritat, Caritas havia presentat la memòria de la seva activitat
a la nostra Arxidiócesis l'any 2012.
En aquest any, van ser 16.000 les persones ateses
en les seves necessitats d'alimentació, roba, higiene, habitatge i treball
principalment.
No sols se les atén, sinó que se les ajuda en molts casos a organitzar-se
i administrar de la millor manera possible la seva llarg.
Gràcies als seus menjadors, com Cafè i Caliu, a Tarragona,
o els de Reus i Montblanc, per citar-ne alguns,
Caritas atén diàriament centenars de persones
en les seves necessitats alimentàries bàsiques,
oferint, a més, un espai on poden relacionar-se i beneficiar-se d'un tractament personal.
Aquest any hem tingut el goig d'inaugurar les noves dependències
de Caritas diocesanes de Tarragona al carrer Armanyà
i d'enfortir la col·laboració de la Caritas Interparroquial de Tarragona
amb la Fundació Bona Nit, cedint l'ús de dues plantes de la Casa de Sant Auguri
per part de la Fundació de l'Arcabisbat Obrapia Montserrat
perquè li otorgui un ús social.
Gràcies a això, han entrat en servei 15 llits diaris més
a les persones sense sostre,
augmentant el nombre dels atesos
que el curs passats van ser 357.
Aquestes pincellades de la tasca social de l'Església
són només un botó de mostra
de les moltes iniciatives que es realitzen
i que passen desapercebudes com a ajudes parroquials
a tantes famílies per necessitats molt variades,
des de pagar un deute de lloguer per a no ser desnodades
fins a l'auxili necessari per evitar que se'ls talli la llum,
passant per la compra de llibres de text per als fills
o la possibilitat d'anar de colònies a l'estiu.
Gràcies, per altra banda, a la col·laboració amb el Banc d'Aliments
i a les aportacions a l'espècie dels fidels de les parròquies,
són moltes les famílies que es beneficien
de la solidaritat dels que donen a vegades
del poc que tenen per ajudar-ne d'altres encara més necessitats.
Aquesta solidaritat de l'Església
és expressió de la caritat evangèlica
que no distingueix entre persones
perquè en tot es veu el rostre del Cris necessitat.
Adéu-siau.
Saludem seguidament a la nostra companya, la Montse Sabater.
Montse, molt bon dia.
Bon dia, Hélder.
Es nota que arriben les setmanes prèvies i setmanes de Nadal
perquè l'escassetat informativa és protagonista aquests dies.
Sí, que preparin a donar menjar al tió i que el facin cagar
perquè no hi ha gaire cosa.
I comencem en primer lloc per
Doneu-los menjar vosaltres.
Perquè els cristians, il·luminats per la llum del verb encarnat,
preparin la humanitat per l'adveniment del Salvador.
És la intenció missionera indicada pel Sant Pare
per al mes de desembre.
En la recent exhortació apostòlica Evangelii Gaudium,
el papa Francesc parla d'aquesta missió que tenim els cristians.
Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist.
Repeteixo aquí, per a tota l'església,
el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires.
Prefereixo una església accidentada,
ferida i tacada per sortir al carrer,
abans que una església malalta pel tancament
i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats.
No vull una església preocupada per ser el centre
i que acabi clausurada en un embolic d'obsessions i procediments.
Si alguna cosa ens ha d'inquietar santament i preocupar la nostra consciència
és que tants germans nostres visquin sense la força,
la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist,
sense una comunitat de fe que els aculli,
sense un horitzó de sentit i de vida.
Més que la por a equivocar-nos,
espero que ens mogui la por a tancar-nos en les estructures
que ens donen una falsa contenció,
en les normes que ens tornen jutges implacables,
en els costums on ens sentim tranquils,
mentre fora hi ha una multitud famolenca
i Jesús ens repeteix sense cansar-se,
doneu-los menjar vosaltres.
Gràcies, Montse, per aquesta pinzellada informativa.
Estàs escoltant el programa El Campanar.
Seguidament podreu escoltar el relat de les lectures dominicals.
Avui, Sant Mateu, capítol 11, versets del 2 a l'11.
Posteriorment, també podreu sentir el comentari.
Aquestes lectures ens ofereix mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Joan, que era a la presó,
va saber les obres que feia el Maciès
i enviar els seus deixebles a preguntar-li
Ets tu el que ha de venir?
O n'hem d'esperar un altre?
Jesús els respongué.
Aneu a anunciar, Joan, el que sentiu i veieu.
Els cecs hi veuen,
els coixos caminen,
els loprosos queden purs,
els sords hi senten,
els morts ressusciten,
els pobres reben l'anunci de la bona nova
i feliç aquell qui nom rebutjarà.
Mentre ells se n'anaven,
Jesús es posarà a parlar de Joan a les multituds.
Què heu sortit a contemplar al desert?
Una canya sacsejada pel vent?
Doncs què hi heu sortit a veure?
Un home vestit refinadament?
Els qui porten vestits refinats
viuen als palaus dels reis.
Doncs què hi heu sortit a veure?
Un profeta?
Sí, us ho asseguro,
i més que un profeta.
És aquell de qui diu l'escriptura,
jo envio davant teu el meu missetger
perquè et prepari el camí.
Us ho asseguro,
entre els nascuts de dona
no n'hi ha hagut cap de més gran
que Joan Baptista,
però el més petit en el regne del cel
és més gran que ell.
El dia 15 de desembre és el tercer diumenge d'Advent,
mossint Joan Magí.
Les promeses que l'Advent posa a les nostres orelles
perquè les recordem, meditem i contemplem
són per aplicar-les als nostres dies,
en el nostre lloc i entre les persones
que conviuen amb nosaltres.
La paraula de Déu ha creat tots els racons de la Terra,
els ha fet ben fets
i els ha posat a les nostres mans
perquè els mirem, els escoltem,
ens hi passegem
i exultem en crisi de lluança
compartits en l'alegria de tots.
La paraula no abandona ni les coses
ni les persones,
ho estima tot i ho vetlla tot.
Cada celebració eucarística
ens anima a gaudir la creació
i a compartir els dons de Déu
per mantenir-la sempre neta
i ajudar-la en el desenvolupament
de la bellesa rebuda pel Creador.
La paraula que escoltem i ens alimenta
ens fa experimentar el goig d'aquesta tasca.
La paraula de Déu enllaça tots els temps
de la història de la salvació.
Amb Jesús, el nou testament
il·lumina l'antic
i el total de la claror
ens ofereix la pinya d'una fe
que no coneix fronteres.
El papa Benet XVI ens diu
Algunes dificultats que continua
aventi per a captar la relació
entre les lectures dels dos testaments
han de ser considerades
a la llum de la lectura canònica,
és a dir, de la unitat intrínseca
de tota la Bíblia.
On sigui necessari,
els organismes competents
poden disposar que es publiquin subsidis
que ajudin a comprendre el nexe
entre les lectures proposades
pel leccionari,
les quals s'han de proclamar
en l'assemblea litúrgica en la seva totalitat,
com està previst en la litúrgia del diumenge.
A més, no hem d'oblidar
que l'actual leccionari del rito llatí
té també un significat ecumènic,
quan és utilitzat i apreciat també
per confessions que encara no estan
en plena comunió amb l'Església catòlica.
Com ens anima amb les promeses de Déu
la primera lectura d'avui?
La profecia d'Isaïas
ens presenta l'alegria de la terra ixuta
i el desert
per la seva florida plena de color,
engalanada de flors i flaires,
de lluant-se Déu.
Això fa obrir la vista als cecs,
perquè ho contemplin,
les orelles dels sords,
perquè ho escoltin,
readreça les cames dels coixos,
perquè s'hi passegin,
i saltin enmig de la florida,
i deslliga la llengua dels muts,
perquè cridin de goig.
Tot és fruit de la presència de Déu entre nosaltres.
I la segona lectura?
La carta de Sant Jaume
ens parla dels pagesos i els profetes.
Uns i altres viuen l'esperança,
perquè tenen l'experiència de la seva realitat.
El pagès coneix el ritme de la natura
i és constant en la seva feina.
Els profetes coneixen la fidelitat de Déu
a les seves promeses i són sempre fidels,
malgrat les riotes i els insults i maltractes
dels que no hi creuen.
Què ens hi afegeix el text de l'Evangeli?
A l'Evangeli de Mateu,
Jesús respon amb fets
a les preguntes que li fan
sobre si és o no el Maciès.
I els fets que proven la seva messianitat
ja eren coneguts i anunciats pels profetes,
sobretot per Isaïes,
com hem escoltat avui mateix
a la primera lectura
i hem pregat amb el Salm.
Són els mateixos fets que demostren
si nosaltres coneixem o no
les Sagrades Escriptures,
si fem cas o no
de les lectures del diumenge,
si vivim o no
en la fe de l'Evangeli.
I avui en el nostre espai
i l'entrevista us volem parlar
d'un aplec,
d'un aplec juvenil
que es portarà a terme l'any vinent,
concretament el 7 de juny de 2014
a Banyoles.
I és una trobada,
l'aplec de l'Esperit,
celebrativa d'expressió juvenil
i amb un clar objectiu.
Pareu atenció perquè és el d'obrir espais
de llibertat a l'Església
per evangelitzar els joves de casa nostra.
us ho hem dibuixat així breument.
Ara n'ampliarem
amb els nostres convidats i convidades d'avui.
En primer lloc saludem
la Marisa Jiménez,
delegada de Joventut de Catalunya.
Marisa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal, com estem?
Molt bé.
També li donem la benvinguda
a l'Anna Robert,
que és la responsable
de comunicació de joventut.
Molt bon dia, Anna.
Bon dia.
Què tal, com estem?
Molt bé.
I també la benvinguda, com no,
a mossèn Joan Aguilar,
que és qui ha composat l'himne
d'aquest plec
de cara al 2014.
Molt bon dia.
Com sona aquest himne?
Bueno, sona fantàstic.
Jo crec que agrada molt.
Sí, sí, sí.
Hem fet un esforç
i la veritat és que està...
ha quedat molt xulo.
Sí, sí.
Opinió unànim?
Unànim.
Fa patxoca.
Fa patxoca.
Sí?
Molt bé, molt bé.
Ara és una sorpresa.
Ara no.
Ja que de moment és una sorpresa,
però heu sigut privilegiades
i privilegiats de sentir-lo,
com estan les expectatives
de cara a aquest 2014?
La setmana passada a l'Agenda
ja començàvem a explicar
que ja s'ha iniciat el camí
i que ja s'escalfen motors.
Quines són les expectatives
i els objectius
d'aquest Aplec de l'Esperit, Marissa?
Mira, l'Aplec de l'Esperit
sempre és una petjada
dintre de l'església
de l'església que preguin a Catalunya
amb clau juvenil.
I això, que no ens deixa de sorprendre,
perquè ja portem 30 anys
de Aplec de l'Esperit,
és una expressió
des de la nostra realitat,
que és una realitat humil
moltes vegades en grups juvenils
i això ho constatem,
però sí d'aquesta proposta
des de l'església,
alegre, celebrativa,
dintre de la Pasqua,
doncs això de celebrar
junts aquest esdeveniment.
Molt adreçat als joves
de confirmació, sobretot,
però també de realitats juvenils
que ja estan fent camí
entre nosaltres.
Recordem que l'anterior Aplec
es va celebrar l'any 2010
a Terrassa
i que a Tarragona,
l'any 2007,
doncs també vam tenir
el privilegi
de poder ser-ne seu.
Cal dir-ho i cal reafirmar-ho
que la intencionalitat
de portar-ho a Banyoles
i que aquest estany
sigui un dels eixos de referència
no ha estat casualitat.
No, ha estat intencionat
i a més l'equip de Girona
és un equip que, bueno,
després de les jornades mundials
s'han trobat realment un molt bon equip
amb moltes ganes
i realment ens estan sorprenent
perquè com tots els Aplecs
també l'equip de la Diosa
sí que ho prepara
doncs s'implica moltíssim, no?
Amb aquests grans espais
que hem volgut treballar,
el trobem-lo amb el concepte
de la pregària,
l'escoltem-lo amb l'estudi
de l'Evangeli
i l'acollim-lo amb els testimonis, no?
Aquest procés que tota persona
quan parlem de trobada personal
que comentava l'Anna
doncs tot el jove ha de fer, no?
Llavors, al voltant d'aquest llac
que ja ens donarà per moure'ns,
per imaginar.
Per cert, ja que parlem
d'aquest aplec de l'esperit
i sobretot d'aquest jovent,
en quines edats ens movem?
Perquè la gent sàpiga, és a dir...
Doncs edats dels joves de confirmació,
els més grans, és a dir, 15, 16,
fins a 35 i acompanyants també de joves,
vull dir, aquí tindrem...
No, no, no, hi ha una amplia...
Una diversitat, també, sí.
El que dèiem, el camí ja ha començat,
hi ha pàgina web, hi ha Facebook,
hi ha Twitter, canal a YouTube,
esteu Anna, Marissa i mossèn Joan Aguila
a tot arreu,
però el que sí que és cert
és que la gent ja es pot començar
a descarregar una sèrie de materials,
ja pot començar a veure l'espot publicitari,
que, vaja, t'hi endinsa, eh?
Vaig tenir l'oportunitat de veure-la ahir.
Es portet, però...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, no, exacte, exacte.
I és el que dèiem, no, per exemple, Marissa,
que la gent ja que tingui els materials preparats
perquè s'ha d'anar escalfant l'ambient.
Sí, a vegades arribem a les trobades,
bueno, com a coses puntuals, no?
I per nosaltres, els que fem pastoral en joves,
és molt important aquest anar fent tastet
setmana a setmana, a més a més, no?
El ritme que cada grup porti.
Però que no arribis allà
i que sigui només aquell dia d'experiència, no?
Sinó que hi hagi un material
que ens ajudi una mica a preparar-ho, no?
mossèn, suposo que coincideix, no?
Que aquest material és bo és perquè la gent,
quan arribi, doncs, ja s'hi trobi, evidentment,
com a casa, però sobretot amb aquests materials
portats també des dels seus llocs d'origen
per després treballar-lo allí.
Jo diria que és la part més important de l'Aplec.
Potser la que no es veu, no?
Però aquell acte, o sigui, aquell dia, el dia 7 de juny,
pot ser una experiència molt important de trobada amb el Cris
si s'ha fet la feina abans
i si no pot ser un esdeveniment més
dels tants que els joves es poden trobar, no?
Un concert, una cosa així,
que pot ser fins i tot divertit
i s'ho poden passar molt bé.
Però si has treballat primer, doncs, tots els materials,
jo crec que pot ser aquella experiència
pot ser definitiva, no?, pot ser molt més colpidora.
Escolteu, estem parlant d'aquest camí
fins al pròxim 7 de juny,
però abans, el dia 22 de febrer,
concretament dissabte 22 de febrer,
doncs també hi ha un dia important
perquè aquest dia, també a Banyoles,
hi haurà una trobada amb tots els agents de pastoral
que acompanyaran els joves, precisament,
doncs, a l'Estany i a Banyoles.
Què serà important?
Per què serà important aquest dia, Anna?
Sí, bé, és una jornada de preparació
del que serà l'Apleg, no?
Una presentació, una mica, doncs,
in situ amb el senyor Bisbe,
que és el delegat, el responsable de pastoral juvenil
a nivell de Catalunya,
amb el senyor Bisbe de Girona.
Presentació, una mica, doncs,
de tot el material, del web,
veure important in situ els espais
on es faran aquestes activitats pel matí
i després hi haurà, doncs, a la tarda
una sorpresa que tampoc podem desvetllar.
No ho desvetllem tot, Anna,
no ho desvetllem tot, que si no...
Més aquest serà això de preparació, no?
Allà mateix, doncs, que és important, també.
Marissa, ja sé que parlem del mes de juny de 2014,
que encara queden mesos,
però pel que fa a les diferents parcel·les
que us corresponen,
toca treballar-hi molt i de valent.
Mira, coordinar sempre diòcesis
és un treball, ho deia abans el Joan,
que no es veu, però és aquesta grandesa, també.
En un moment que ens costa treballar junts,
el treball en equip, no?
Per nosaltres és un goig poder experimentar aquesta comunió
i treballar en xarxa, no?
I sempre quan estem a l'hernió de delegats
és la meva frase, no?
I tothom, bueno, ja, ja, no?
Perquè és...
Bé, bé, ets una mica com encara utòpic en aquest sentit, no?
Penso que l'eslésia és fer això,
és fer xarxa,
és intentar que tothom que pugi a aquest vaixell
que és l'eslésia
i, bueno, és un estil de treballar
que nosaltres hi apostem.
Més difícil?
Segurament, si ho portés una persona,
seria molt més operatiu,
però, al final, el resultat ha de ser de tots.
De fet, l'Aplec, sempre, totes les parts,
doncs ja cada diòcesi porta endavant
una parcel·la o un treball.
Doncs, escolteu, jo crec que ho hem explicat
pràcticament tot o gairebé tot
del que, de moment, es pot dir fins al dia d'avui.
Ho reiterem una vegada més.
tres e baixes a plec2014.cat,
a Facebook, a Twitter, canal YouTube,
però, ara, amb la ment una darrera pregunta,
per tot el jovent que ara ens estigui escoltant
i digui, jo hi vull ser present,
com pot contactar a través de la seva parròquia,
mirant a la web,
com quins són els canals i les guies d'inscripció?
Les inscripcions, quan tinguem la jornada aquesta d'animadors,
quan s'informi, allà s'obriran les inscripcions.
A partir de 22 de febrer,
més o menys al març, ja estaran obertes.
D'acord, doncs,
Anna Robert, responsable de Comunicació de Joventut,
Marissa Jiménez, responsable del secretaret interdiocesat
de Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Terraconense
i mossèn Joan Aguila, el responsable de compondre aquest himne,
que, la veritat, doncs, com dèiem, fa i farà molta petxoca.
Moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres,
per dibuixar una miqueta les prèvies,
a uns quants mesos vista d'aquest Aplec 2014,
l'Aplec de l'Esperit, i com dèiem, és el senyor.
Moltíssimes gràcies avui per compartir aquesta estona amb nosaltres.
A vosaltres, per donar espai a la gent jove.
Un moment ara que situïs el teu calendari just al teu davant
i et preparis per escoltar les activitats més interessants
de cara a la pròxima setmana.
El diumenge 15 de desembre, el reces d'advent a la parròquia de Falset,
a càrrec del senyor francès Xavier Rius Ferrus,
cap del Departament d'Acció Social als Territoris de Càritas Diocesana,
amb el tema Enviats a proclamar la llibertat als captius.
Tindrà lloc a la parròquia de Santa Maria de Falset,
a les 6 de la tarda, i organitza l'arxiprestat del Priorat.
Dimarts 17 de desembre.
Conferència de Carme Bourbonès, presidenta de Càritas Catalunya.
Una conferència amb motiu del 25è aniversari
de la consegració del Temple Parroquial
com aprofundir en el creixement de la caritat 25 anys després.
Tindrà lloc a l'església parroquial de Sant Fructuós de Tarragona,
a les 8 de la tarda, i organitza la parròquia de Sant Fructuós.
Dissabte 21 de desembre.
Cafè Llucat per a Joves, amb el tema
Jesús va néixer per Nadal, per a joves d'entre 18 i 35 anys.
Tindrà lloc a l'espai Muralla del Centre Tarragonense el Seminari,
a les 11 del matí, i organitza la delegació
diocesana de pastoral de joventut.
També pel dissabte 21 de desembre,
la representació dels pastorets a càrrec de l'esplai Sant Fructuós.
Tindrà lloc al Col·legi Sant Domènec de Guzmán de Tarragona,
a les 5 de la tarda.
Precisament del que serà la conferència que portarà a terme el dimarts,
Carme Boronès, la presidenta de Càritas de Catalunya,
en podràs escoltar una entrevista,
perquè el campanar també hi serà present.
Et recordem que si vols saber molt més d'aquestes 3 activitats
que us ha explicat la Monts,
us podeu connectar a través de la pàgina web de l'Arcabisbat de Tarragona,
i a la pestanya d'agenda podràs ampliar totes aquestes informacions.
Seguidament li donem la benvinguda a mossèn Ricard Cabré
amb Qui tingui oïdes que escolti.
Benvingut un altre cop, mossèn Ricard Cabré.
Aquest any es compleix el cinquantenari de l'encíclica
Pau a la Terra de Joan XXIII,
una encíclica adreçada a tots els homes de bona voluntat
i que va tenir un impacte extraordinari en el món.
Se'n van fer ressò la ONU, la UNESCO i el Consell d'Europa
a part de diversos estats.
Ens pot dir per què va tenir tanta importància aquesta encíclica?
Mira, en l'encíclica el Papa Joan XXIII
explicava què volia dir una pau universal
i per quins camins calia arribar-hi.
Recordem que va ser escrita un any després
de la crisi dels missils a Cuba
en què el món va estar en un trist
d'encetar una nova conflagració internacional.
D'entrada, Joan XXIII provocava el diàleg
i no pas la confrontació entre persones i nacions.
Fa seva la Declaració Universal dels Drets de l'Home.
L'home, tot home, té una sèrie de drets inalienables
que no es poden menysprear
sense menysprear a la vegada la mateixa humanitat.
Drets personals, socials, polítics, econòmics.
A cada dret hi corresponen uns deures,
tant per part del mateix individu com per part de la societat.
Ens pot dir en poques paraules
quin és el contingut de l'encíclica?
La convivència humana, segons l'encíclica,
s'ha de sostenir sobre quatre pilars.
La veritat, la justícia, l'amor i la llibertat.
La veritat es fonamenta sobre el reconeixement
que tant les persones com els pobles
tenen una mateixa dignitat
i que, per tant, no es pot pretenir ni menys tenir ningú.
Les relacions internacionals
han de respectar l'autonomia,
els valors i la cultura de cada poble.
També s'han de respectar els drets econòmics
i polítics de cada comunitat,
evitar ingerències injustes
i més encara tota mena de tirania o d'opressió
d'uns països sobre uns altres.
I fins i tot, dins de cada país,
cal respectar les minories ètniques,
la seva llengua, la seva cultura,
els seus recursos i les seves iniciatives econòmiques.
El segon pilar és la justícia,
que ens porta a respectar els drets de les nacions
i assumir la pròpia responsabilitat
de cara a construir-nos a tots un món nou.
L'altre és l'amor.
Sense amor o solidaritat
no arribarem mai a un món unit i compacte.
Els problemes dels altres països
també són els nostres,
perquè, entre tots,
hem de formar un sol poble
unit per un mateix afany.
No sols cal evitar ingerències injustes,
sinó cercar la manera de fomentar
els valors econòmics i culturals de cada país.
Els mitjans de comunicació
ens han apropat els uns als altres
i hauríem d'aconseguir
que res no en sigui alier
del que passa en qualsevol indret del món.
No són les persones
les que han d'anar al rere del capital,
sinó que és el que ha d'anar
al recerca de la persona
en els llocs on s'obri ma d'obra
i faltin mitjans de producció.
Però no pas moguts per l'afany d'enriquir-se més,
sinó per la necessitat d'omplir un buit
que necessita un complement.
I a propòsit de la solidaritat
parla contra l'armamentista i la guerra.
La carrera armamentista
no fa més que fomentar
una espiral de violència
que tendeix a intensificar-se.
Ens acomiadem amb la música
de l'actriu, cantant i activista
nord-americana Doris Day
i el seu tema Christmas Present.
Ha sigut un plaer
que un dia més escolteu el programa
Al Campanar
a través de la nostra xarxa d'emisores.
Ens retrobem la setmana vinent,
si Déu vol.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada