Són en les campanes en aquest diumenge 3 de març del 2013.
Tercer diumenge de quaresma.
El Campanar és una realització del Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona
i que arriba fins a vostès gràcies a Santi Grimau en la realització tècnica,
en Didac Bertran i Montse Sabatefa.
Avui, a causa d'una grip del nostre director, en Didac Bertran,
el programa el farem amb unes variacions, tot desitjant que en Didac tinga una prompta millora
i ben aviat el puguin escoltar.
Anem, doncs, a començar.
I ara els anem detallant uns quants actes que es devindran durant aquesta setmana.
Diumenge, dia 3, dia d'Hispanoamèrica, amb el lema Amèrica porta oberta la missió.
Organitza l'obra de cooperació sacerdotal hispanoamericana.
Podeu demanar més informació a missions arroba arcabisbattarragona.cat
Recés arxiprestal de Quaresma a Falset
Creure, experiència de la cris d'ins nostre, a càrrec de mossèn francès Manresa i Manresa,
A l'església parroquial de Santa Maria de Falset, a les 6 de la tarda
Organitza l'arxiprestat del Priorat
Recés interparroquial de les parròquies de Riudoms i Vinyols i els Arcs
Conduirà el recés mossèn Pere del Mau amb el tema
Descobrint el Senyor en el camí de la Quaresma
A l'església parroquial de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs, a les 5 de la tarda
Dijous, 7 de març
Conferències familiars, qüestions d'avui
Amb el tema, la doctrina social de l'església sobre l'autodeterminació dels pobles
La nostra nació viu un moment històric en el qual s'expressen anells de futur
i es reviuen reivindicacions històriques
L'església és mestra de doctrina sobre les qüestions que preocupen les persones i els pobles
A càrrec de mossèn Miquel Barberà, sociòleg i degà del capítol de la Catedral de Tarragona
A la sala d'actes de la residència Santa Teresa, les Monges de la Vella, al carrer Santa Teresa número 4 de Valls
A dos quarts de nou del vespre i organitza la parròquia de Sant Joan de Valls
Divendres, 8 de març
Sopar Col·loqui de Justícia i Pau
A dos quarts de nou del vespre
Al restaurant MR, al carrer Francolí 59 de Torreforta
Organitza el secretariat diocesà de Justícia i Pau
Amb el tema Protecció Internacional dels Grups Minoritaris per Santiago Castellà Sorribes
Catedràtic de Dret i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili
Per informació s'ha de trucar al telèfon 977-21-23-03 o al 977-39-08-39
Cal confirmar l'assistència al telèfon 977-21-23-03
Dissabte 9 de març
La trobada vocacional
Una proposta de convivència i discerniment per a nois
El seminari de Tarragona hi organitza el secretariat diocesà de vocacions
I per a més informació cal adreçar-se a pastoralvocacional.arroba.arcabisbat.tarragona.cat
L'últim acte per aquest dissabte, dia 9, és la trobada del pas del Mar Roig a Reus
Els jardins del Santuari de Misericòrdia i a l'interior del Santuari els infants acompanyats dels seus catequistes
Reviuran aquest esdeveniment del pas del Mar Roig narrat en el llibre de l'Èxode
El lloc serà el Santuari de la Misericòrdia de Reus i organitza l'Arxivrestat de Reus
Tot seguit escoltarem l'espai setmanal del senyor arcabisbe Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Arcabisbe Metropolità de Tarragona i Primat
Déu vos guard
Quan l'arquabisbe de Múnich, Josep Ratzinger, es va traslladar a Roma l'any 1982
Tridat per Joan Pau II per ser prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe
Va portar al seu pis de la capital italiana una taula de noguera
Que era herència familiar
Un piano i dos mil llibres de la seva biblioteca
És possible que tot o part d'aquest material
I continuï prestant servei ara a les seves noves i reservades estances
La pregària, però, serà la seva activitat primordial, com sempre
Però sense ser estar sommesa a tantes urgències
I amb seguretat, com ell mateix ha dit, pregarà preferentment pel nou papa
Això mateix m'he proposat fer jo en aquests dies de seu bacan
I és el que convido a fer a tots
Pregar perquè els electors del nou pontífex, il·luminats per l'Espírit Sant
Escollin el millor conductor per als nous temps de l'Església
La premsa ha divulgat el procediment d'elecció
Que va ser actualitzat en alguns aspectes per Joan Pau II
En la seva Constitució Apostòlica
Universi Domini Gregis
El papa Uitila, permès que era conscient de la valoració de teòlegs i canonistes
Que el coleg cardenalici no és una institució necessària per naturalesa
Per a la designació del papa
Va reafirmar aquest procediment
Que respon a una tradicció mil·lenària
I que ha donat tan bons fruits
Segons això, els cardenals, en nombre no superior a 120
Procedents dels cinc continents, es reuniran a la Capella Sixtina
Per procedir a les votacions
Joan Pau II va disposar que durant les jornades electives
S'al·login al Vaticà per a poder-se aplicar millor a meditar i pregar
Pel sentit del seu vot
Sense distraccions ni pressions exteriors
Hi ha tradicions que naturalment podrien canviar-se en nom de la modernitat
Com la de la fumata que segueix a les vocacions
Que s'ha mantingut com un homenatge al costum
El que no canvia és que l'elecció es fa amb consciència
Amb vot secret i tenint en compte
Per damunt de qualsevol nacionalitat o aspecte cultural
El servei que pugui prestar l'elegit a l'Església de Déu
Parlar com es fa en els mitjans informatius
I en les converses informals de candidats
De pugnes pel poder i de trabetes
És una transposició a l'Església
Del que passa en la vida política
Quan en l'Església no hi ha, per definició, campanyes electorals
Ni partits eclesials
Ni promeses de legislatura
Ni un govern ni una oposició
Al marge, doncs, de participar en el joc inevitable
De les esdevinalles sobre qui serà elegit pel Col·legi de Cardenals
El que ens correspon és pregar pel nou papa
A qui l'estimem sense encara conèixer-lo
I en aquesta ocasió, sense precedents en els últims set segles
També hem de pregar per qui ha estat benet XVI
I donar gràcies a Déu pel riquíssim llegat espiritual i cultural
Que ens ha deixat
El seu exemple de llibertat i humilitat
I els seus llibres i encícliques
Són i seran una fot d'inspiració inesgotable
Adéu-siau
A continuació, l'Evangeli d'aquest tercer diumenge de Quaresma
Ens parla que Jesús convida a saber llegir i comprendre els signes que porten a un canvi de vida
I després d'escoltar l'Evangeli, mossèn Joan Magí ens explicarà les seves impressions i reflexions
Sobre les tres lectures d'aquest diumenge
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus
Com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien
Jesús els respongué
Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
Us asseguro que no
I si no us convertiu, tots acabareu igual
I aquelles 18 persones que van morir a Siloé quan la torre els va caure al damunt
Us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
Us asseguro que no
I si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera
I els digué aquesta paràbola
Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya
Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobar
Llavors digué al qui li manava la vinya
Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo
Talla-la
Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
Ell li respongué
Senyor, deixa-la encara aquest any
L'acabaré tot al voltant i hi tiraré fems
A veure si dóna fruit d'ara endavant
Si no, fes-la tallar
El dia 3 de març ens trobem en el tercer diumenge de Quaresma
Mossent Joan Magí
Quin suport d'esperança ens comuniquen les lectures d'aquest tercer diumenge?
Déu es manifesta en convivència familiar
I vol la llibertat per a tothom
Revisem la història de la salvació
Per aprofitar-ne tots els elements positius
És important que el nostre esforç ajudi els altres a fer les coses ben fetes
Celebrant la nostra fe entrem en comunió amb Déu dins la realitat de la seva església
Sabem que la paraula ens hi porta
Necessitem ajuda per a no desvirtuar la força d'aquesta paraula
Tenim la llibertat de Déu
Amb la seva llum seguim el camí de l'alliberament
Alliçonats per l'exemple dels antics en les ajudes de Déu i en els despistaments del poble
Tenim la força en l'església de Jesús
El papa Benet XVI ens diu
En aquesta perspectiva recomano que l'estudi de la paraula de Déu
Escrita i transmesa es faci sempre amb un esperit eclesial profund
Tenim degudament en compte en la formació acadèmica
Les intervencions del Magisteri sobre aquests temes
Que no és superior a la paraula de Déu
Ens la serveix només ensenyant allò que ha estat transmès
Talment que per precepte diví assistència de l'esperit sant
L'escolta en pietat, la guarda santament i l'esposa en fidelitat
Per tant cal que es tingui cura que els estudis es desenvolupin
Reconeixent que la Sagrada Tradició, la Sagrada Escritura i el Magisteri de l'Església
D'acord amb el sapientíssim pla de Déu
Són tan vinculants i associats entre ells
Que l'un sense l'altre no es ten
Desitjo doncs que segons l'ensenyament del Consell Vaticà II
L'estudi de la Sagrada Escritura llegida en la comunió de l'Església
Universal sigui realment l'ànima de l'estudi teològic
Quines lliçons de llibertat ens ofereix la primera lectura?
El llibre de l'Èxode ens presenta Déu
Planificant el compliment de les seves promeses als pares
El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob
Dona la llibertat al seu poble
A preparar en Moisés en els coneixements de la casa del faraó
I en l'experiència del desert
Ja està tot a punt
Perquè cadascú faci la feina que li correspongui
Sota l'atenta mirada del Senyor
I la segona lectura?
Sant Pau en recorda
L'experiència del camí de llibertat del poble
Perquè evitem les seves infidelitats
I preguem nota dels seus encerts
Sempre hi ha la protecció de Déu
Per a tots els que emprenen el mateix camí
Però la fidelitat és personal
I no tothom aprofita les ajudes
Ni s'esforcen el compromís de trobar les solucions
I com ho arrodoneix tot això el text de l'Evangeli?
En la lectura de l'Evangeli de Lluc
Jesús ens posa a l'aguai
Perquè no ens enfiem de les tranquil·litats dubtoses
Ni de les postures de poc esforç
Hem de vetllar per tenir sempre la terra preparada
Procurem trobar l'aigua necessària
Perquè cap de nosaltres es torni arbre estèril
Sinó com un arbre que relabora l'aigua
Dóna fruit quan n'és el temps
I mai no es marceix el seu follatge
Du a bon terme tot el que emprèn
L'aigua la tenim en Jesús
Que des del Pare ens fa arribar, per la fe
El do de l'Esperit Sant
I el millor lloc per compartir-la és l'Eucaristia
Notícies de la setmana
Monsenyor Mateo Zupi, bisbe auxiliar de Roma
Va dirigir el dilluns 18 de febrer
El reces de Quaresma als Preveres de l'Arxidiòcesi
La primera part del reces
A la capella major del seminari de Tarragona
Hi va haver una meditació
Que va posar de relleu la invitació
Que el Senyor ens fa a tots
A compartir-nos
Soprellant especialment
La necessitat de vèncer l'actitud de viure
Una fe rutinària i sense cap esperança
Monsenyor Zupi també va insistir
En l'alegria com el fruit d'una veritable conversió al Senyor
La segona part de la meditació
A la sala d'actes
Va girar entorn als pobres
No hem de veure els pobres com a clients nostres
O usuaris
Sinó com a germans de la família de l'Església
Cada cristià hauria de tenir
Una relació d'amistat amb algun pobre
Va destacar
Crist s'ha identificat amb els pobres
I tenir un contacte personal amb els pobres
És apropar-se a Crist
Els pobres ens ensenyen que nosaltres també som fràgils i dèbils
En la pastoral i sobretot
En la pastoral de la joventut
L'amor als pobres ha d'ocupar un primer lloc
L'amistat amb els pobres ens transforma i ens fa viure una fe més concreta i real
Va destacar
Tot seguit
Monsenyor Mateo va dir que la renúncia del papa Benet XVI
És per al bé de l'Església
No hi ha més interpretació possible en les paraules del papa
L'Església necessita un papa amb vigor de cos i d'esperit
Per guiar l'Església en aquests moments curcials
En acabar la jornada de reces
El mateix dilluns dia 18
A la tarda
Va començar la setmana d'exercicis espirituals de quaresma
Per a preveres al seminari menor de Tarragona
Conduïts per l'arcabisbe d'Urgell
Monsenyor Joan Enric Vives
La catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona
Ha renovat el disseny i els continguts
De la seva pàgina web
www.catedraldetarragona.com
Que es pot consultar en 5 idiomes
Anglès, francès, alemany, rus i italià
A banda del català i castellà
La pàgina d'inici permet accedir a 6 seccions principals
Que contenen diversos subapartats
El culte amb els horaris de les celebracions litúrgiques
I altres informacions
Les notícies amb informació d'agenda
O del que ha estat notícia
L'arxiu i biblioteca que permetrà accedir al fons documental
Segons criteris ad hoc
Informació referent a les visites
Un videotour
I les dades de contacte per a qui ho desitgi
La voluntat d'aquest nou web
És que la catedral de Tarragona
Sigui presència evangelitzadora
I més encara en aquest any de la fe
Un recurs, doncs, al servei dels fidels
I de tota la societat
En paraules del degà president del capítol de la catedral
Museu Miquel Barberà
A la presentació del web
Es destaca que el conjunt de la catedral
Conté importants records històrics
I bellíssimes obres d'art
Però és sobretot el lloc on la comunitat eclesial
Reunida a l'entorn de Cris
Jesús, el seu Senyor
Escolta la paraula de Déu
Celebra l'Eucaristia
I rep el perdó
Durant la seva visita al conjunt
Guardi el degut respecte
Li agraïm la seva col·laboració
I us convidem a participar
De la riquesa espiritual
D'aquest lloc de fer i oració
A motiu del dia del seminari
Els seminaris de Catalunya
Han preparat diversos vídeos
Amb testimonis vocacionals
Que des del dia 19 de febrer
I fins al 19 de març
Aniran apareixent
Un cada dia a la xarxa
Els vídeos
Que tenen una durada d'uns 3 minuts
Es troben penjats
En un canal de la xarxa social youtuber
A treballs de l'adreça
www.diadelseminari.com
El Cor, el Cor Joves Veus
I l'Orquestra dels Amics de la Catedral
Van participar en la presentació
Del cartell de la Setmana Santa
De la ciutat de Tarragona
Amb un concert a l'Església de Sant Agustí
Com a organista va actuar
Josep Enric París
I a la direcció
Ana Mateu i mossèn Miquel Barbarà
Més d'un centenar de persones
Van participar en la presentació
Del cartell a càrrec
Del president de l'agrupació
D'associacions de Setmana Santa
De Tarragona
Joaquim Julià
Amb la intervenció
De l'alcalde de la ciutat
Josep Fèlix Ballesteros
I el senyor que visba
Monsenyor Jaume Pujó
A l'inici de l'acte
Dos membres de cada confraria
Un de gran i un de petit
Van encendre 12 espelmes
I el senyor que visba
Un al mig de totes
En una representació molt emotiva
De la cuaresma
Lluma en el camí
Cap a la Setmana Santa
I la Pasqua
Enguany la marxa de la solidaritat
Impulsada per Mans Unides
De Tarragona
Ha arribat a la 19a edició
Amb la participació
De nou escoles
De la ciutat de Tarragona
Santa Teresa de Jesús
El Carme
Mare de Déu del Carme
Joan Roig
Sagrat Cor
L'Estonac
Sant Pau
Joan XXIII
I Sant Domènec de Guzman
De Tarragona
Un any més
Els nois i noies
Es van aplegar
A l'auditori
Del Camp de Mart
On va començar
La jornada
Amb un ambient lúdic
Amenitzat
Per mossèn Joan Àguila
Qui va versionar
Cançons actuals
Adaptades a la marxa
També en aquest espai
Representants
De cada escola
Van llegir
Un manifest
Redactat
Pels mateixos alumnes
Sobre un valor diferent
Relacionat
Amb la tasca
De mans unides
Com la tolerància
El dret a la salut
Les desigualtats
Entre d'altres
L'Anna Papió
Alumna de quart d'ESO
De l'escola
Al Carme de Tarragona
És el segon any
Que hi participa
La marxa
És una bona experiència
Perquè a banda de conèixer gent
I retrobar-te amb amics teus
Col·laborem en un projecte
Cadascun de nosaltres
Hem hagut de buscar espònsors
Per a que ens patrocinessin
Cada quilòmetre de la marxa
Un total de 15 quilòmetres
Amb 15 o 20 cèntims
Per quilòmetre
Enguany
És el primer cop
Que des de l'escola
Sant Domènec de Guzmán
Hi participem
Als cursos
Tant de tercer
Com de quart d'ESO
I això suposa
Doblar els alumnes
Que fins ara
Hi participaven
Creiem que és important
Col·laborar-hi
Explica
Aleix Bordes
Professor d'aquesta escola
A més
Combinem
Una actitud saludable
Com és caminar
Amb un projecte solidari
És una activitat
Que surt una mica
De la rutina
Del dia a dia
Afegeix Bordes
L'objectiu
De la marxa
De la solidaritat
És recaptar fons
Per a un projecte
Que enguany
És la millora
D'infraestructures
Escolanes
En escoles
De secundària
Segons explica
Nativitat Moncosí
Voluntària
De mans unides
De Tarragona
Un projecte
Que se situa
A la ciutat
De McEnny
Al nord de Sierra Leone
Els deu anys
De guerra
Van destruir
Gran part
De les infraestructures
Educatives
I ara
L'única escola
De primer i segon
Cicle
De secundària
Per a nenes
D'aquest districte
Requereix ajuda
Per a construir
Un tancament
De protecció
De l'escola
Un sistema
De drenatge
Adequat
Per evitar
Inundacions
En èpoques
De pluges
De pluges
I un bloc
De quatre
Latrines
Moncosí
Ha destacat
La singularitat
D'aquesta marxa
Ja que aglutina
Els dos objectius
Que treballa
Mans unides
La sensibilització
I el finançament
De projectes
Mossèn Ricard Cabrè
Sé que vau assistir
A la jornada
De pastoral obrera
Que es va celebrar
El dia 16 de febrer
A Barcelona
Ens podríeu dir
En què va consistir
Aquesta jornada
Mira
Aquesta jornada
Fa 25 anys
Que se celebra
Què pretén
Unir
Dinamitzar
I orientar
L'acció
De tots aquells cristians
Que estan presents
En el món obrer
O en els barris
Més pobres
De les nostres ciutats
Per tant
Allà ens trobem
Pràcticament
Gent de totes
Les diòcesis catalanes
Que vivien immersos
D'alguna manera
En el món del treball
O estem en connexió
Amb ell
Ja a Pius XI
L'any 1931
Deia
El gran escàndol
Segle XX
És que l'església
Perdur la classe treballadora
No sols l'havia perduda
Sinó que moltes vegades
S'havia trobat
Enfrontada amb ella
Això ve de molt lluny
L'església
A mesura
Que es va anar fent
Poderosa
Es va anar distanciant
De la gent més senzilla
Fins a arribar
A trobar-s'hi
Enfrontada del tot
La revolució francesa
Es va fer en bona part
En contra de l'església
I la revolució comunista
Claríssimament
És la revolució
Del treball
Contra el capital
Els obrers
Es trobaven
Els partits d'esquerra
Que volien transformar
Les estructures injustes
D'aquest món
L'església
Per una sèrie
De condicionants
Històrics
Es trobava
A l'altra banda
Al costat de l'ordre establert
I dels que ostentaven el poder
Dins l'església
Sempre hi ha hagut
Qui s'ha pronunciat
A favor d'un canvi seriós
Però era en minoria
A meitat segle XX
Hi va haver una reacció important
A favor d'una església
Més humil
I més al costat
Dels treballadors
D'ací van néixer
D'ací van néixer
D'ací van néixer els capellans obrers
I els moviments cristians obrers
Conscients
Que calia lluitar
Per una església
Més compromesa
Amb el món del treball
Després s'hi van ajuntar
Les religioses
I els religiosos
En barris
Algunes comunitats religioses
Van deixar els grans col·legis
Per instal·lar-se
En els barris
Més pobres
De les ciutats
I donar un testimoni
De presència
I de compromís
La finalitat
De la jornada
Anual
És trobar-nos
Revisar-los
Les nostres actuacions
Reformar
Les nostres conviccions
I animar-nos
A seguir lluitant
A favor d'una església
I un món
Diferents
I la jornada d'aquest any
En què ha consistit
I què es proposava
En concret
El lema d'aquest any
Era l'església profètica
Enmig de la crisi
Què volíem dir amb això
Els profetes
L'antic testament
En els que posaven
El dit a l'anàfra
Els qui posaven al descobert
Les infidelitats
Del poble de Déu
Sobretot els seus governants
I a la vegada
Intentaven
Animar
El poble
A retrobar els camins
De l'aliança
Que havien pactat amb Déu
De profetes
Sempre n'hi ha hagut
I sempre n'hi haurà
En l'església
Pobres de nosaltres
El dia que desapareguin
Els profetes
Són els qui s'enfronten
Si cal
Amb els governants
I els jerarques
De l'església
Per fer-los revisar
Els camins
De l'evangeli
Si l'església
Hauria fet cas dels profetes
No hauria arribat
Fins allà on ha arribat
Una església instal·lada
Al costat dels poderosos
Incapaç
D'enfrontar-se
Decididament
Amb un sistema
Que ofega
La vida dels pobres
I la fe
I l'esperança
Dels corss
La crisi actual
No ha arribat
Perquè sí
Arriba
Capdelors
Guany de pescadors
Hem arribat
Fins on hem arribat
Per la codícia
De les finances
Que s'han fet
Els amos del món
Sense mirar
Els estralls
Que fien el seu pas
Els moviments
Han volgut aixecar
La seva veu
Per fer sentir
Una paraula
D'esperança
Però també
Una paraula
De condemnació
De tots els crims
Que es cometen
En nom
De l'economia
Ereu molta gent
Mira
Potser mai
Un centenar
De persones
Però potser
No importa
Tant el número
Com l'esperit
Que animava
Els assistents
Estem prou
Convençuts
Que no podem
Continuar
Per un pendís
Que s'enfonsa
Cada vegada més
Descarregant
El seu pes
Sobre les espatlles
Dels més pobres
Volem ser veu
Dels que no tenen veu
I defensors
De la veritat
I la justícia
En mig d'un món
D'opressió
I de corrupció
Conseqüència
D'un dinamisme
I uns principis
Totalment oposats
A l'Evangeli
Posem punt i final
Per avui
En aquest programa
Del Campanar
Tot desitjant-nos
Una feliç setmana
Per retrobar-nos
Si Déu vol
La propera
A reveure
Siguin bonets
Número
Dos pisatres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!