Gràcies.
I arriba el moment de començar una altra edició
de l'Unders a seguit, Temps de Sardanes,
esbarc i música per a Codula, a la sintonia de Tarraona Ràdio.
Avui, un programa que arriba a l'edició 860,
un número d'aquells, mira, mig rodons, per dir-ho d'una manera,
que sempre fa gràcia, 860 programes.
I avui n'afegim un més, com sempre, amb la mateixa intenció,
a parlar-vos d'això, d'aquesta part de la cultura popular tradicional catalana.
Un programa que avui us presentem la Núria, el control de so,
i que en el guió i presentació el servidor, l'Àngel López.
Després s'hi afegirà a la seva secció el seu raconet, la Marta,
en el racó de la Marta.
Anem a fer-vos, com sempre, un petit resum de continguts del programa d'avui.
Tarragona, pràcticament, és en festa major,
enlaçada, com sempre, a unes festes de Sant Roc,
i l'ambient, doncs ja hi és, el carrer i, evidentment, el nostre programa,
caldrà parlar-ne moltes coses, podríem dir, de Sant Magí.
Nosaltres, també, lògicament, ens centrarem en els temes que ens interessen,
l'1-2 seguit, els desbars, la música per a cobla i les sardanes.
Parlarem, entre altres coses, de plecs,
com el cinquè plec del Comar Ruga, que és dissabte,
que compartirà la jornada amb el 37è plec de l'Aleixà.
Dir-vos que aquests dies un munt de ballades de festa major i cicles d'estiu,
a Vilavell, a l'Hospitalet de l'Infant, al Vendrell,
Sant Ocloma, Caral i, evidentment, Tarragona.
Parlarem, en les notícies, de dues activitats de formació,
que sempre va i va i, per una banda, una que ja s'ha celebrat
i que afecta a les cobles, més concretament, a directors de cobla.
S'ha fet un interessant curs de direcció de cobla.
I l'altre, dedicant més aviat a l'aspecte de la dansa,
es prepara per al primer mes de setembre, un curs de monitors.
El record de la Marta, com dèiem, que avui serà una miqueta diferent,
les últimes setmanes, ja ho veureu.
Ens portarà... serà una mica més esbojarrat
que les últimes dues edicions, que recordarem,
estava centrada en la relació entre sardana i Òpera, que també hi era.
Evidentment, altres músiques, a part d'aquestes,
des d'ara i fins d'aquí una horeta, aproximadament,
anem a començar i avui amb una sardana,
que no és la primera vegada que són al nostre programa
i que, de fet, s'ha interpretat i ballat força des de fons mesos.
Es tracta de l'Aia de Carles Santiago,
una composició que, de fet, és prou balladora i assequible
per totes les cobles.
Això explica, doncs, aquest èxit.
Santiago la va dedicar a la seva neta a l'Aia
i va ser finalista a la darrera edició del concurs
de la sardana de l'any, de manera que va ser interpretada
el concert final del passat 4 de maig al Teatre Tarragona.
Ara l'escoltem en versió de la Cobla Bohèmia,
creada única i exclusivament per registrar un disc de sardanes
de Daniel Gasulla, Lluís Alcalá, Jordi Paulí i, esclar,
el Carles Santiago.
I guess there's a l'Aia.
I guess there's a l'Aia.
i love you.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!