El Campanar
Amb aquest diumenge, primer diumenge d'advent.
Esperem que ens acompanyeu i que ho diu a través de les nostres emissores
dels espais que per avui us tenim preparats.
Entre ells, una entrevista sobre una exposició d'art sacra
que es porta a terme fins al 5 de gener a Valls.
Com a convidats tindrem el Jordi París, director del Museu de Valls,
i també el mossèn Josep Bufaruí, rector de la parròquia de Sant Joan de Valls.
Abans, com sempre, però, comencem el programa amb els quatre béns
del senyor Arcavispa de Tarragona, que avui porta per títol
El Compte Enrere, precisament fent referència a aquests ja preparatius nadalencs
en els que ens trobem ja en referència a primer diumenge d'advent.
Déu vos guarda.
Aquest diumenge comença l'últim mes de l'any,
marcat per les festes nadalenques que tenen un pròleg, l'advent,
i una primera gran festa, la Immaculada Concepció.
L'advent és la preparació immediata
per a un dels dies més grans de l'any,
el naixement de Jesús.
Recordem que durant segles
la humanitat es va anar preparant per aquesta data
que va dividir la història en dues parts,
abans de Cris, després de Cris.
L'antic testament és preparació del nou.
Els profetes van anunciar alguna cosa gran al poble d'Israel
que va arribar amb la plenitud dels temps.
I ho va fer de manera inesperada, sense glòria humana,
sense realesa aparent, sense poder manifest,
en una cova de la perifèria de Bergelem,
amb la pobresa i la humilitat més absolutes.
Són tantes les lliçons del Nadal.
Aprofitem aquestes setmanes prèvies
per a preparar-nos interiorment.
Jesús neix en els nostres cors,
en les nostres famílies,
amb un amor renovat
que es manifesta en trobades, festes,
símbols com el pessebre o l'arbre nadalenc.
El Nadal és la festa més familiar de l'any.
És una ocasió per a les famílies cristianes
per a transmetre als fills,
no diré els principis,
però sí l'ambient de la nostra fe
que ha de ser un ambient d'alegria.
Hi ha moltes maneres de fer-ho.
Sant Francesc d'Assís va inventar la més popular.
Tres anys abans de la seva mort,
dues setmanes abans del 25 de desembre de 1223,
trobant-se a prop de Greggio,
va encarregar a un amic del lloc
que preparés una recreació
del que podria haver estat
el naixement de Jesús segons l'Evangeli.
Per això va disposar d'una cova o una cabana
que va encatifar amb palla,
va portar un bou i una mula
i va representar el naixement
alhora que muntava el primer pessebre.
Des d'aquella llunyana data,
milions de pessebres s'han construït a tot arreu
amb les seves variacions segons el país
i els costums,
com va quedar reflectit en el vell llibre
que es va editar fa uns anys
amb pessebres del món
reunits per una missionera tarragonina
que va passar molts anys al Japó.
Al segle XIX,
va néixer a Alemanya
la iniciativa del calendari d'advent.
Els nens són els encarregats
de retirar cada dia,
a manera de joc,
la casella corresponent
amb l'alicient de trobar-hi
a sota alguna reflexió o sorpresa
com caramels o xocolatines.
És una manera innocent,
però no menys preable,
de fer el compte enrede
dels dies que falten per al Nadal.
Com Joan Baptista,
tots nosaltres,
també i sobretot els pares cristians,
hem de preparar els camins del Senyor.
L'advent és temps d'il·lusió i d'esperança.
La paraula mateix,
en el seu significat llatí,
expressa que el Senyor ve a nosaltres.
el que cal és que no li tanquem la porta,
sinó, al contrari,
que sortim al seu encontre.
Ell és l'esperança de la nostra vida.
Els llums dels carrers
i dels aparadors comercials
anuncien el Nadal.
No hem de contraposar aquest costum
a la veritable preparació del Nadal,
però tampoc quedar-nos en ella.
No és en el bullici només,
sinó en la intimitat silenciosa
del nostre cor,
on Jesús vol fer posada.
Adéu-siau.
Moment ara de fer un repàs
de l'actualitat
i de les notícies
que han estat protagonistes
durant aquesta setmana.
Saludem a la nostra companya
Montse Sabater.
Què tal, Montse?
Molt bé, moltes gràcies.
Una setmana mogudeta informativament
o tranquil·leta?
Tranquil·leta, tranquil·leta.
Podem dir que tranquil·la.
Molt bé, doncs comencem.
Primera notícia.
Per donar-li l'enhorabona
al senyor arcabisbe de Tarragona
perquè ha rebut el premi
a la fidelitat 2013
de la Setmana Santa.
L'agrupació d'associacions
de Setmana Santa de Tarragona
va lliurar aquest reconeixement
el divendres 22 de novembre
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
El president d'aquesta agrupació,
Joaquim Julià,
en la presentació de l'acte
va citar dos fets significatius
per a la Setmana Santa tarragonina.
En primer lloc,
el darrer Encuentro de Confraries Penitenciales
celebrat a Tarragona
a principis d'octubre
i també el nou museu
de la Setmana Santa
que s'ubicarà l'any vinent
a l'església de Sant Agustí.
D'aquesta manera,
els passos que no tenen església pròpia
s'exposaran en aquest temple.
Com és habitual,
a banda d'aquest guardó conjunt
lliurat per l'agrupació,
cada confraria de la ciutat
va lliurar el seu premi
a la fidelitat 2013.
El cronista oficial de la ciutat
i de la Setmana Santa,
Josep Maria Sabater,
a través d'una paràbola,
va destacar quatre aspectes importants
en la vivència de la Setmana Santa,
com són la fe,
la fidelitat,
l'estima i el servei.
Aspectes de la dimensió humana
que es van posar de relleu
en la presentació dels diversos guardonats.
El darrer guardó que es va lliurar
va ser el Premi a la Fidelitat 2013,
concedit unànimament
per totes les confraries
al senyor Cabisba,
Monsenyor Jaume Pujol,
en el seu Parlament,
va agrair aquest reconeixement
i va voler dedicar el guardó
a totes les persones anònimes
que potser mai rebran aquest premi,
però que sense elles
no seria possible la Setmana Santa.
I d'aquest premi,
passem tot seguit a explicar-vos
un homenatge,
concretament a Salvador Espriu,
per part de la parròquia de Sant Joan Baptista.
Sí,
la parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona
va homenatjar dimecres 20 de novembre,
el poeta i dramaturg català Salvador Espriu,
en el centenari del seu naixement.
L'acte, presentat pel rector de la parròquia,
mossint Jordi Figueres,
va introduir unes paraules del poeta català agnòstic
en relació al misteri de Déu.
No vull comprendre el misteri,
però que ara m'acompanya.
El filòleg Jesús Figueres
va ser l'encarregat de comentar l'obra triada.
En el seu comentari va remarcar
que el poeta sempre es va mostrar fascinat
pel misteri de la passió,
mort i resurrecció de Jesucrist.
Pareu atenció seguidament,
perquè us parlarem d'una notícia
d'abast mundial,
com és la primera exhortació apostòlica
del papa Francesc I.
Aquest dimarts, 26 de novembre,
s'ha presentat la primera exhortació apostòlica
del papa Francesc,
titulada Evangelii Gaudium,
l'alegria de l'Evangeli,
com a clausura de l'any de la fe.
L'exhortació apostòlica
està escrita a la llum de l'alegria
amb la finalitat de redescobrir
la font de l'evangelització
al món contemporani.
Amb aquesta expressió es podria ressumir
tot el contingut del nou document
que el papa Francesc ofereix
a l'Església
per a delinear els camins
del compromís pastoral
que l'ocuparan en un futur proper.
Una invitació a recuperar
una visió profètica i positiva
de la realitat
sense deixar de veure les dificultats.
I tanquem el repàs informatiu
de la setmana amb la nota
en relació a la imatge
de la Mare de Déu de Montserrat
com a figura del Passeu.
L'Arcabisbat de Tarragona
s'uneix a la nota
de la secretaria
de la Conferència Episcopal Tarragonense
en què lamenta profundament
que s'utilitzi la imatge
de la Mare de Déu de Montserrat
patrona principal de Catalunya
com a element grotesc
de les figures del Passebre.
La falta de respecte
cap a un símbol religiós
molt estimat per tots
els fidels catòlics del nostre país
no té cap justificació possible
i fareix els sentiments
dels cristians
i de tota persona
amb sensibilitat religiosa
i educació.
Gràcies, Montse.
Bé, esteu escoltant el programa
El Campanar.
I tot seguit
escoltarem també el relat
de les lectures dominicals.
Avui, Sant Mateu, capítol 24,
versets del 37 al 44.
Després podreu escoltar el comentari
a aquestes lectures
que ens oferirà
mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
D'aquell dia i d'aquella hora
ningú no en sap res
ni els àngels del cel
ni el fill
sinó tan sols el pare.
Tal com van ser els dies de Noé,
així serà la vinguda
del fill de l'home.
Els dies abans del diluvi
anaven menjant i bevent
i prenent muller i marit
fins al dia mateix
que Noé va entrar a l'arca.
No es van adonar de res
fins que va venir el diluvi
i se'ls endugué tots.
Així serà igualment
la vinguda del fill de l'home.
Llavors hi haurà dos homes al camp.
L'un serà pres
i l'altre deixat.
I dues dones
que moldran a la mola.
L'una serà presa
i l'altra deixada.
Batlleu, doncs,
perquè no sabeu
quin dia vindrà el vostre Senyor.
Prou que ho compreneu.
Si l'amo de la casa
hagués sabut
de quina hora de la nit
havia de venir el lladre,
hauria batllat
i no hauria permès
que li entressin a casa.
Per això
estigueu a punt
també vosaltres
perquè el fill de l'home
vindrà a l'hora
menys pensada.
El dia 1 de desembre
comença el temps d'advent
d'aquest any.
Mossent Joan Magí
entrem en el cicle A
en el que llegim
l'Evangeli segons Sant Mateu.
De què ens parlen
les lectures
d'aquest primer diumenge d'advent?
L'advent
sempre ens parla
d'esperança.
Recordem i mirem
les promeses de Déu
a la llum
de la nostra fe
que va creixent
cada dia.
Tot el que ja s'ha complert
i tot el que es complirà
perquè la fredilitat
del Pare,
Fill i Esperit Sant
sempre brolla d'amor
envers nosaltres,
els seus fills.
Esperant la celebració
del naixement de Jesús
repassem
el gran bagatge
de dons
que la Trinitat Divina
ha abocat
i segueix abocant
sobre nosaltres
en l'encarnació
de la paraula
que es fa carn.
La paraula es fa carn
per dir-nos,
ensenyar-nos
i mostrar-nos
que Déu
ens ha creat
imatge seva
perquè vol parlar
en cada temps
i a cada lloc
per mitjà
dels nostres mots,
signes i accions.
Quan per la fe
acceptem la paraula,
ell es fa present
en el nostre interior
i ens converteix
en el seu sagrament.
Això
ens fa estar atents
a la nostra actitud receptora.
El papa
Benet XVI
ens diu
sobre l'actitud
que s'ha de tenir
respecte a l'Eucaristia
i la paraula de Déu
diu Sant Jeroni.
Quan anem
al misteri eucarístic,
s'hi cau una partícula
en sentit perduts
i quan estem
escoltant
la paraula de Déu
i se'ns aboca
a l'orella
la paraula de Déu
i la carn
i la sang de Crist,
mentre que nosaltres
estem pensant
en una altra cosa,
quants greus
perills correm?
Crist,
realment present
en les espècies
del pa i del vi,
és present
de manera anàloga
també en la paraula
proclamada
en la litúrgia.
Per tant,
aprofundint
el sentit
de la sacramentalitat
de la paraula
de Déu,
pot afavorir
una comprensió
més unitària
del misteri
de la revelació
en obres i paraules
íntimament lligades,
afavorint
la vida espiritual
dels fidels
i l'acció pastoral
de l'Església.
Com refresca
la nostra fe
en les promeses
de Déu
a la primera lectura?
El profeta Isaías
ens ofereix
la trobada universal
al temple
de Jerusalem.
La seva experiència
de llavis purificats
a les brases
de l'altar
del Senyor
ens anima
a proclamar
la paraula
perquè es faci
present
a tots els pobles
i tothom trobi
el camí
que condueix
a la pau.
La pau de Crist
que retira
l'armament
per afujar-ne
eines de treball
i convivència.
I com ho fa Déu
per oferir-nos
aquesta pau
amb eines de treball
i convivència?
A la Carta
als Cristians de Roma,
Pau ens diu
que cada dia
tenim la salvació
més a prop,
ens convida
a desvetllar-nos
i vestir-nos
de la manera
que ens correspon.
Crist
ens ha portat
la seva vida
perquè ens hi posem
a dins
i la fem arribar
a tot arreu
amb la seva gràcia
i la seva força.
La paraula,
com més s'encarna,
més es veu
i més se sent.
Com més es viu
en comunió,
més s'escampa
a tot arreu.
Què ens hi afegeix
al text de l'Evangeli?
A l'Evangeli de Mateu,
Jesús es diu
que batllem.
El fill de l'home
sempre es presenta.
Ens ve l'encontra
fins i tot
a l'hora menys pensada.
Tot allò
que passa
al nostre entorn
va ple
de paraula de Déu.
Com més
deixem entrar
la paraula
al nostre interior,
més la sabrem conèixer.
Estem criats
a imatge
i semblança
de la Trinitat Divina.
Podem reconèixer
l'encarnació
de la paraula
sobretot
a les nostres vides.
La nostra presència
a les celebracions
de fe
és convivència
amb el mateix Jesús.
La comunió
facilita
aquesta convivència.
I avui us volem parlar
d'una exposició
de referència.
Sí, sí,
de referència
d'art sagrat
i que es porta a terme
a l'Alcant.
Per això hem portat
avui dos convidats
involucradíssims
dins d'aquesta exposició
com són
mossèn Josep Bufarui,
rector de la parròquia
de Sant Joan de Valls.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal?
Com estem?
Molt bé,
fresquets.
Benvingut,
i també
li donem la benvinguda
i una cordial salutació
al Jordi París,
director del Museu de Valls.
Jordi,
què tal com estem?
Molt bé,
gràcies per convidar-nos.
Sacrum Art Sagrat.
Per què aquesta exposició?
De fet,
aquesta exposició
és fruit
de dues cosetes.
Sobretot
d'una coincidència
és que
arrel de l'organització
d'un seminari
sobre art religiós
a Valls.
El rector
Samus Rull
va plantejar
de dir
home,
no podríem complementar
aquest seminari
amb alguna exposició
que fes referència
a l'art
religiós
que tenim.
I
aquest tema,
juntament
amb alguna altra
coincidència,
és que
fa cent anys
a Valls
hi va haver
les festes
constantinianes
com hi va haver
arreu del món
cristià
i cavalls
es van celebrar
d'una forma
molt especial.
Fer temps
que
teníem
havia acabat
una idea
de voler fer
alguna cosa
aquest any
però al final
no es va
acabar
de
collar
i
ha estat
l'excusa
de l'organització
del seminari
el que ha portat
el que ha acabat
de provocar
que al final
es fessi
aquesta exposició
que es diu Sacro.
El seminari
es va celebrar
el passat 23
de novembre
amb el títol
de l'art
religiós
a Valls.
mossèn Bufarull
va estar present
també
durant tota la jornada
igualment
el Jordi
que va ser
moderador
d'una taula
rodona.
Com va anar
aquest seminari?
Estan satisfets?
Nosaltres
ja estem satisfets
pel fet de convocar-lo
és a dir
després
és clar
resultat que hi ha hagut
molta gent
això ho podem comentar
però penso que
com a iniciativa
també és interessant
l'iniciativa
ve lligada
a moltes altres
activitats
dels últims anys
que s'ha fet
per tal
que la parròquia
conjuntament
amb altres entitats
de la ciutat
fem una aportació
conjunta
en aquest sentit
a la vida ciutadana
i és clar
nosaltres tenim
algunes especialitats
i són els que
potser a vegades
tant a les ciutats
com als pobles
doncs pot ser
que quedi una mica
oblidat
no dir que raconat
i per tant
unim-nos
l'Institut d'Estudis Ballencs
el Museu de Valls
i la parròquia
en fer un seminari
sobre aquest tema
per tant
això jo crec
que el fet del plantejament
jo crec que
ja té un interès
per si mateix
jo crec que és una forma
també d'actuar
de la parròquia
no tancada
dins de les seves
activitats
específiques
sinó
fer una aportació
a la vida ciutadana
i per tant
l'èxit
estava previst
perquè
l'èxit era ja
la mateixa convocatòria
per tots aquells
que ens estigueu escoltant
que sapigueu
que l'exposició
reiterem una vegada més
es porta
al Museu
de Valls
que estarà oberta
fins al pròxim
5 de gener
de l'any vinent
que la mostra
està estructurada
en tres àmbits
que fan referència
a la iconografia
de Cris
de la Mare de Déu
i als objectes
litúrgics
i en total
s'exposen més
d'una cinquantena
de peces
que provenen
de diverses col·leccions
particulars de Valls
de la Fundació Privada Catalana
per l'Arqueologia Ibèrica
de Figueroa del Camp
i que aporta
un conjunt
molt important
de peces
i també
de la parròquia
de Sant Joan Baptista
de Valls
Sona molt bé
Sí
realment
l'exposició
una vegada
vist els resultats
fa patxoca
fa patxoca
fa mal de dir-ho
perquè doncs
sembla que
ens fem
autopropaganda
i no ho dic
que fa patxoc
cap al fet
de l'organització
que doncs
ha estat una cosa
relativament fàcil
en pic
tens a mà
les peces
sinó perquè
realment
quan veus
el resultat
de l'exposició
dius que
sense moure'ns
de la pròpia comarca
hi ha una quantitat
de peces
d'una qualitat
molt
però molt
molt remarcable
Estava a punt
d'afegir
perquè el Jordi
està parlant
de les peces
que s'han tret
del nostre context
però
com que
per organitzar
el seminari
això entraria
una mica
en la forma
que vam anar
organitzant-nos
vam anar
a assessorar-nos
al Museu de Vic
que és
ja sabem
la seva
vàlua
la seva qualitat
amb el seu director
que és
mossèn Josep Maria
Ribes
doncs vam veure
a més
una activitat
que estan fent
a l'albergueria
sobre el tema
de l'art religiós
contemporani
i ens va semblar
que encara això
ens va acabar
d'animar
de dir aquesta
aquesta exposició
podria també
d'una manera
una mica
diríem
reduïda
perquè no teníem
pas tantes peces
que n'hi hagués
alguna
que ells ens poguessin
prestar
per fer veure
que l'art religiós
no està estancat
en el romànic
o en el gòtic
o en el barroc
sinó que continua
fent-se
i això
també va ser
un dels temes
que es va tractar
al seminari
per tant
també hi ha
dues peces
d'art contemporani
de temàtica religiosa
també
que complementen
i que són realment
interessantíssimes
per la seva
per el fet
de la seva novetat
en el tríptic
d'inscripció
al seminari
l'art religiós
avall
m'agrada una
de les primeres
frases inicials
només les coses
que es coneixen
s'estimen
i només si s'estimen
es valoren
i només si es valoren
es guarden
es protegeixen
es restauren
és magnífica
exacte
doncs això és
aquest ha estat
l'objectiu
i com que
la gent que han vingut
algunes són persones
que ja
estan implicades
a la ciutat
però altres no
jo crec que
jo mirava una mica
els assistents
molts dels quals
no els coneixia de res
per tant
crec que aquesta
que aquest intent
almenys en part
doncs s'ha aconseguit
ara el que convindria
és que les mateixes persones
que van assistir
al seminari
i que tenen
els seus amics
i les seves relacions
s'adonessin
que hi ha aquesta exposició
i que hi anessin
jo crec que
ho vam fer
a la inauguració
vam dir a la inauguració
venen dies de Nadal
per exemple
que la gent donem tom
sortim una mica més
malgrat faci fred
hi ha familiars
que ens visiten
en ocasió de les festes
doncs crec que
és una bona cosa
per les festes de Nadal
fins i tot
com que estem parlant
per la ràdio
i doncs
persones de fora
avui dia
el cotxe ens porta
tot arreu
molt fàcilment
exacte
convidem a tothom
que ara que arriben
aquestes festivitats
nadalenques
no us quedeu a casa
per molt fred
que faci
que escolteu
al Museu de Valls
també estareu calentets
i sobretot
la vista
gaudirà i molt
d'imatges
de l'època romànica
gòtica
del renaixement
del barroc
fins a l'actualitat
i també per una altra banda
l'exposició també mostra
l'important conjunt
d'argenteria
que es conserva
a la parròquia
de Sant Joan Baptista
especialment destacats
els relicaris
de Santa Úrsula
i de Sant Joan
a més
de Veracreu
entre d'altres
objectes sacres
de ben segur
que molts dels nostres
oients
que ens escolten
a través de les nostres
emissores
es pregunten
doncs els horaris
perquè sí que els hem explicat
que l'exposició
Sacro Mar Sagrat
està oberta
fins al pròxim
5 de gener
del 2014
però en quin horari
poden anar a veure-la?
Sí, doncs
tenim un horari
bastant ampli
des de dimarts
a dissabte
doncs
d'11 a 2
i de 5 a 8
de la tarda
està obert
i el diumenge
també al matí
d'11 a 2
diguem-ne
per tant
menys el dilluns
cada dia
el tenim obert
això sí
diguem-ne
el dia de Nadal
que no hi vinguin
perquè no ens hi trobaran
ni Sant Estivet
perquè
i el dia Sant Estivet
tampoc
són dies que
que diguem-ne
lògic
és que la gent
estigui a casa
amb la família
però els altres dies
ens capinguin
i que gaudeixin
d'aquesta exposició
que segur que
no els afrodarà
doncs
amb aquesta crida
i amb aquests
agraïments
subratllats
i en Nagreta
avui us hem parlat
de Sacrum
Art Sagrat
l'exposició
d'art sacra
que es porta a terme
a Baix
fins al dia 5 de gener
i que molt bé
ens ho han explicat
el Josep Bufaruig
mossèn i rector
de la parròquia
de Sant Joan de Baix
i també
el Jordi Peruís
director del Museu de Baix
moltíssimes gràcies
Moltes gràcies
Moltes gràcies
moment d'agenda
moment que traieu
el vostre calendari
particular
ja sabem que
fa fred
li donem la benvinguda
a la Montse Sabater
de nou
qui us convidarà
a sortir de casa
abandonar l'estufa
la calefacció
perquè ara ens explicarà
tot seguit
les diferents activitats
i propostes
que tenim durant la setmana
oi Montse?
Comencem pel diumenge
1 de desembre
com passen els mesos
els missioners
i missioneres de casa
des de la delegació
de missions
volem invitar-vos
a escriure'ls
a dir-los
que els estimem
i que som presents
sempre
en les nostres pregàries
També pel diumenge
1 de desembre
el reces d'advent
a la parròquia
de Cornudella de Montsant
a càrrec
del senyor
francès
Xavier Rius Ferrus
cap del departament
d'acció social
als territoris
de Càritas
diossessana
amb el tema
enviats a proclamar
la llibertat
als captius
Tindrà lloc
a la parròquia
de Santa Maria
de Cornudella de Montsant
a les 5 de la tarda
i organitza
l'arxiprestat
del Priorat
El tercer i últim
acte
d'aquest diumenge
1 de desembre
és la sisena jornada
de famílies cristianes
de l'arxiprestat
de Tarragona Centre
amb el següent programa
A dos quarts d'onze
els tallers
per a infants
A dos quarts d'onze
també
la xerrada
pels pares
sobre com potenciar
la virtut
de la caritat
a la família
a càrrec de Maria
Alba Company
de Manresa
A les 12 del migdia
l'Eucaristia Familiar
a la parròquia
de Sant Fructuós
i a la una del migdia
al Piscolabis
Les inscripcions
a la vostra parròquia
o al departament
de pastoral
de l'escola
Tindrà lloc
el centre parroquial
Sant Fructuós
que es troba
a la plaça Castellers
Començarà
com el programa
a dos quarts d'onze
del migdia
Organitza
els equips
de pastoral
de les escoles
de Sant Pau Apòstol
Mare de Déu
del Carme
Sant Domènec
i Serrat Cor
de Tarragona
I l'últim acte
s'esdevindrà
el dissabte
17 de desembre
amb la vella
diossassana
de la Inmaculada
A dos quarts
de Déu
de la nit
hi haurà
la prevetlla
conduïda
per mossèn Joan
Àguila
La música
anirà a càrrec
de la jove orquestra
i cor
de l'arcabisbat
Tindrà lloc
a la capella
del seminari
pontifici
de Tarragona
a les 10 de la nit
i organitza
el secretariat
diossassà
de vocacions
amb la col·laboració
de la delegació
diossassana
de joventut
Recordeu a més
que si voleu
ampliar informacions
més detallades
de tot el que us ha explicat
la Montse
i de totes aquestes propostes
ho podeu fer
a través del vostre ordinador
contactant
amb la pàgina web
de l'arcabisbat
de Tarragona
I com que la neu
ja comença a fer
acte de presència
des de fa uns dies
a diferents punts
del territori
i també
de la demarcació
de Tarragona
doncs què millor avui
que acomiadar-nos
musicalment
amb un tema
de la veu
del gran
franc sinatra
com és
White Christmas
gràcies
avui per acompanyar-nos
ens la trobem
la setmana vinent
aquí
al programa
El Campanar
a reveure
I'm dreaming
of a white
Christmas
Just like the ones
I used to know
Where the treetops
glisten
and kitties
listen
to hear
sleigh bells
in the snow
I'm dreaming
I'm dreaming
I'm dreaming
of a white
Christmas
With every Christmas card
I write
May your days
May your days
be merry
and bright
May your days
be merry
and bright
And may all
your Christmases
be white
I'm dreaming
I'm dreaming
Fins demà!
Fins demà!