Poques escenes de l'Evangeli d'aquest diumenge han estat tan llegides, comentades, cantades o pintades
com aquella de les ribes del llac, perquè és molt el que inspira.
En parlarem en aquest campanar que fa voltejar ja les seves campanes en aquest camí que ens portarà a la Quaresma.
El campanar és un programa setmanal del Departament Diocesà per als mitjans de comunicació social
de la que més van de Tarragona, realitzat per Santi Grimao a la part tècnica
i amb Montse Sabaté i un servidor, Isaac Bertran, al micròfon.
Com hem dit abans, poques escenes de l'Evangeli han estat tan glossades com la de les ribes del llac de Galilea.
Aquí tenim, per exemple, l'incansable cançó
Vos heu passat veure l'aigua
Lluc ens explica el fet d'empinzellades mestres.
Jesús, davant la impossibilitat de parlar a la gent que se li amuntega al voltant,
ha de pujar a la barca per adoctrinar des d'allà a la multitud.
I, acabada la instrucció de la torba,
li demana a Pere
tira amb la barca mar endins
i llança les xarxes per pescar.
Però, millor que escoltem aquest fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc,
capítol cinquè, versets de l'1 a l'11.
En una ocasió, Jesús es trobava a veure el llac de Genesaret
i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.
Llavors veia dues barques amarrades vora l'aigua.
Els pescadors n'havien baixat i rendaven les xarxes.
Pujà en una de les barques, que era de Simó,
li demanà que la portés una mica de terra,
s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó
Tira el llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué
Mestre, ens hi hem escarressat tota la nit i no hem agafat res.
Però ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar.
Ho feren així i van arreplegar tant i tant de peix
que les xarxes se'ls esquinçaven.
Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca
que vinguessin a ajudar-los.
Ells hi anaren i ompliren tant les dues barques
que quasi s'enfonsaven.
Simó Pera, en veure-ho, es llençava els genolls de Jesús dient
Aparta't de mi, senyor, que sóc un pecador.
Veient una pesca com aquella,
ell i tots els que hi anaven amb ell no se'n sabien avenir.
I igualment passar amb Jaume i Joan,
fills de Zabadeu, que eren socis de Simó.
Jesús digué a Simó
No tinguis por.
D'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells tornaren les barques a terra.
Ho deixaren tot i el van seguir.
Pere i els seus companys coneixien molt bé el llac.
Saben que és inútil voler pescar avui.
Però, fiats en la paraula de Jesús,
van llençar les xarxes i...
Però serà millor que donem la benvinguda
a la nostra companya Montse Sabater
i a Montse en Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Ells ens comentaran aquesta perícopa
i la resta de les lectures de la missa d'aquest diumenge,
cinquè del temps de durant l'any.
Benvinguts i endavant.
El diumenge 10 de febrer
ens trobem en el cinquè diumenge de durant l'any.
Mocent Joan Magí,
com ens animen a viure la nostra fe
a les lectures d'aquest diumenge?
Ens fan reflexionar en la nostra vocació
d'enviats a proclamar la Bona Nova
amb la força de Déu que compartim.
Experimentem i augmentem, sobretot,
en les nostres trobades de plec de creients,
alimentats per la paraula
que il·lumina sempre el nostre camí.
La creixent experiència de trobada amb Déu
ens anima a dialogar amb desig de netejar
i treure tota la pols i tots els escolls
que entervoleixen els nostres punts de vista
i la claror que Déu vol reflectir
en els dons que ell mateix ens ha donat.
És engrescador sentir el desig de plegar-nos
per experimentar amb més força
la comunió que Déu vol enriquir
purificant els nostres llavis de prejudicis
i conceptes enterbolits.
El papa Benet XVI ens diu
Per tant, convé incrementar l'estudi,
els intercanvis i les celebracions ecumèniques
de la paraula de Déu,
respectant les normes vigents
i les diferents tradicions.
Aquestes celebracions afavoreixen la causa ecumènica
i quan es viuen en el seu veritable sentit
constitueixen moments intensos de pregària autèntica
per a demanar a Déu que vingui aviat el dia sospirat
en què tots puguem estar junts
al voltant d'una mateixa taula
i veure del mateix calça.
Això no obstant, a la promoció lloable i justa d'aquests moments
s'ha d'evitar que aquests siguin proposats als fidels
com una substitució de la participació en la Santa Missa
als dies de precepte.
En aquest treball d'estudi i de pregària
també s'hi han de reconèixer amb serenitat
aquells aspectes que requereixen ser aprofundits
i que ens mantenen encara distants
com ara la comprensió del subjecte autoritzat
de la interpretació en l'Església
i el paper decisiu del Magisteri.
Com ens guia cap a la purificació personal i col·lectiva
el text de la primera lectura?
El profet Isaías ens explica la seva experiència vocacional
en el nivell més alt de trobar d'en Déu.
Al moment de participar dels dons de la pleca en la taula divina
buscant la purificació dels llavis
que criden i encaminen el culte veritable
on es pot viure al màxim
l'alegria del poble que gaudeix la comunió
amb la saviesa de la paraula divina.
I la segona lectura?
Sant Pau també ens explica la seva experiència vocacional
en el nivell més alt de trobada amb Jesucrist ressuscitat.
Jesús és el do definitiu de la taula de Déu.
Amb l'ofrena de la voluntat al Pare
regenera la nostra vida fent la neteja dels pecats.
La mort és vençuda
i la resurrecció il·lumina la nostra vida personal i comunitària.
I com arredoneix tot això el text de l'Evangeli?
En la lectura de l'Evangeli de Lluc
contemplem Jesús acompanyant, animant i ajudant
la vocació comunitària dels qui s'han aplegat al seu costat
per escoltar la paraula.
És una lliçó clara i pràctica de la font de l'eficàcia.
En comunió amb Jesús,
que ens porta a la presència del Pare i de l'Esperit Sant,
trobarem sempre la novetat de l'evangelització.
Sense Jesús,
la paraula ens hi escarressarem tota la nit
i no pescarem res.
La veritat és que n'hi havia per quedar ben bocabadats.
Ens imaginem l'escena.
Han passat la nit tractant de pescar alguna cosa
i ha estat inútil.
Calen novament les xarxes,
les enfonsen en l'aigua
i els pescadors comencen al cap de poc
a fer esforços enormes
per mantenir-les i treure-les a la superfície,
ja que es trenquen
per culpa del pes del peix que arriba bé.
Però, ja que estem parlant d'esforç,
disposem-nos a escoltar la glossa setmanal
del nostre pare i pastor,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Avui, el senyor arcabisbe ens parla
d'una altra mena d'esforç.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
A Quixero, República Democràtica del Congo,
la manca d'infraestructures obliga les dones
a donar llum a casa exposant-se a perdre la vida.
Allí, Mans Unides treballa en l'ampliació
d'un hospital rural que beneficiarà 1.000 dones
i indirectament 37.000 persones.
A la Glòria, Guatemala,
la dona indígena necessita formació per al treball.
Mans Unides desenvolupa un projecte integral
que beneficia nou pobles.
A Tipura, l'Índia,
Mans Unides està creant una cooperativa agrícola
de la qual moltes dones es podran beneficiar.
Són exemples escollits
de tres àrees de diferents continents
de la tasca que aquesta institució tan estimada
desenvolupi a tot el món,
sent fidel als seus principis fundacionals.
Recordem que Mans Unides
és l'associació de l'Església Catòlica a Espanya
per a l'ajuda i promoció de països
amb vies de desenvolupament.
Així es recull en els seus estatuts
que diuen que Mans Unides
és el seu torn una ONGD
de voluntaris catòlica, seglar,
sense ànim de lucre i de caràcter benèfic.
Cada any al febrer
llança una campanya contra la fam en el món.
En aquesta ocasió concreta,
aquest objectiu
ajudar a vèncer les dificultats
i les igualdats que afecten les dones.
En virtut de la seva igual dignitat
tenen els mateixos drets que els homes,
però en la pràctica de molts països no és així.
acostumant a patir a moltes parts del món
l'analfabetisme,
rebent atenció sanitària insuficient,
els manca llibertat fins i tot
per a decidir el seu matrimoni mateix.
Són discriminades en les remuneracions,
en l'àbit laboral
i, el pitjor de tot,
a molts països pateixen violència de gènere,
abusos sexuals i tràfic de dones i nenes.
L'Església sempre s'ha preocupat
per trobar els mitjans més efectius
per a aconseguir aquesta promoció
de la dignitat de la dona.
Ho ha fet amb tota mena de llars d'acollida
i amb iniciatives de treballs
que permetin a les dones
conciliar la seva vida familiar
amb un treball professional.
I, de manera particular,
ho han fet amb els seus centres educatius,
molts d'ells promoguts a través de mans unides.
L'educació és el millor instrument
per al desenvolupament personal
i per a fer front a la discriminació.
Tot això és qüestió d'injustícia.
Ja ha passat per sort el temps
en què la dona era considerada menor d'edat
i necessitava permís al marit
per a qualsevol gestió bàsica.
Ja no es pot plantejar
si tenen dret al vot
o accedir a l'educació.
Els drets aconseguits
han estat fruit d'una llarga batalla
en la qual Mans Unides
ha lluitat colze a colze
amb les dones de tot el món.
Però és una batalla que continua
i que no es lliure amb discursos teòrics,
sinó en llocs concrets del Tercer Món,
amb poblets perduts,
en la construcció de camins,
pous, col·legis, hospitals
i altres centres d'atenció sanitària.
La meva enhorabona
a tots els membres de Mans Unides
i als que ajuden aquesta institució
de la qual es beneficien
milions de persones al món.
Adéu-siau!
A l'Evangeli d'aquest diumenge
hi ha un detall
que Lluc té molta cura
de remarcar ben bé.
La barca és de pera.
Els altres són cridats
a alleujar la barca de pera
amb la mateixa pesca
i seguiran la mateixa crida
que Jesús adreça sobretot a pera.
Recordem-ho.
Jesús digué a Simó
No tinguis por.
D'ara endavant seràs pescador d'homes.
No veure en això
la intenció de Lluc
de recalcar el primat de pera
i del seu successor al papa
és voler tancar voluntàriament els ulls.
Jesús ens parla aquí
més en gestos que en paraules.
però ara al campanar
tornem a saludar
la nostra companya Montse Sabater
qui en companyia de
mossèn Ricard Cabré
ens exposarà en un tema social.
Benvinguts.
El micròfon és vostre.
mossèn Ricard Cabré
davant la crisi actual
i el sofriment de tanta gent
no ens podria dir
una paraula d'esperança?
Experimentem un desànim generalitzat
i això és dolent
per a les persones
i per a la mateixa societat.
És ben cert
que avui es necessita
més que mai
una paraula d'esperança
i m'agradaria poder-la dir
amb tota sinceritat.
Sense esperança
no es pot viure
o es viu molt malament.
Sense futur
de què serveix el present.
He de dir d'entrada
que els cristians
no perdem
o no haurien de perdre mai
l'esperança
no sols l'esperança
d'una vida plena
després de la mort
sinó també l'esperança
d'un món nou.
Hi ha l'acció
de sempre
a grans mals
a grans remeis.
Crec que cada vegada
hi ha una consciència
més clara
que no anem bé.
Ja no és sols
la veu del poble
com manifesta
de totes les maneres possibles.
Les grans organitzacions
comencen a adonar-se
que la dinàmica actual
és inhumana
i criminal.
Que no es pot
sotmetre
tot un continent
i encara menys
a tot el món
a un sentit
de frustració
i desesperança.
Sí, però
de governant
segueixen
la mateixa dinàmica
de retallades
i endeutament progressiu
i aquest camí
no sembla
que engendri
massa esperança
a no ser
l'esperança
d'acceptar
estoicament
una situació
d'inanissió
i de misèria
col·lectiva.
Aleshores,
quins són
els signes
d'esperança?
Bé, en primer lloc,
crec que tots
hem d'aprendre
a viure
d'una manera
més austera.
Ja fa anys
que es diu
que el tren
de vida
que portava
en port
dels països
industrialitzats
no es podia
universalitzar.
La Terra,
de moment,
no dona per tant.
La riquesa
i el benestar
dels uns
repercuteixen
la misèria
i el malestar
dels altres.
Per altra banda,
els polítics
van ajornant
la solució
dels problemes
ecològics
que malmeten
la Terra
i les possibilitats
d'una humanitat
sana
i un planeta
menys contaminat.
Però cada nova
reunió dels caps
de les nacions
queda més clar
que la solució
no es pot
ajornar
indefinidament.
Per altra banda,
els mateixos
organismes
internacionals
com el Fons Monetari
Internacional
i la Unió
dels Treballadors
de tot el món
s'adonen
que s'ha anat
massa enllà
en l'exigència
de pagament
del deute
en uns plaços
massa breus
i que aquest deute
esdevinrà impagable
si no s'ofereix
als països
endeutats
la possibilitat
de posar en funcionament
una economia productiva
que faciliti a la vegada
el millorament
de la situació
internacional.
Que Déu us escolti,
però voleu dir
que no arribem tard
i que el mal
no està fet ja?
Per altra banda,
això suposaria
un canvi
de mentalitat
i d'actitud
per part
de les finances
internacionals
que són les que han
complicat
la situació
econòmica
i social.
I per ara
no semblen massa
disposats
a renunciar
als seus
privilegis
econòmics.
Mira,
potser ha arribat
l'hora
que els polítics
s'adonin
que són ells
els que han de decidir
el futur
i no està pendent
només
de les lleis
del mercat
que,
com sabem,
ens han portat
pels mals camins.
El crit és cada vegada
més fort
i l'exigència
d'un canvi
també es va veient
cada vegada
més clara.
Cal que els polítics
prenguin consciència
del seu paper
en el desenvolupament
de la història actual.
Cada vegada
són més els economistes
i els pensadors
que miren
en aquesta direcció.
El desastre
al que ens ha portat
una economia
mal gestionada
és prou clar
perquè es pensin
camins diferents
i diferents maneres
de gestionar
la globalització
que necessita
ser controlada
d'alguna manera.
No podem perdre
de vista
que els governants
també són persones
i que, per tant,
tenen seny
i cor
per donar-se
del sofriment
de la humanitat
i les causes
que ens han portat
fins a aquesta situació
i prendre consciència
de la seva responsabilitat
d'arbitrar
noves maneres
de governar
i nous estímuls
econòmics
per avançar
vers una humanitat
unida
i redimida
que, en el fons,
és el que volem tots.
Bé,
gràcies per la vostra atenció.
Us esperem de nou
la propera setmana.
Moltes gràcies
i això
fins la setmana vinent,
si Déu vol.
Bé,
seguim
i ho fem
amb la breu agenda
d'alguns actes
previstos
per a la setmana que ve
i que ens porta
Montse Sabater.
Hola, Montse.
Què remarques
dels propers dies?
Comencem
amb el dimecres
13 de febrer,
la celebració
quaresmal
del dimecres de centre
a la Catedral
de Tarragona
a les 8 de la tarda,
presidida
pel senyor Cabisba.
L'Arxiprestat de Reus
es reunirà
a la prioral
de Sant Pere
a les 8 de la tarda.
Consulteu
la resta d'horaris
de les celebracions
arreu de l'Arxidiòcesi
a la vostra parròquia.
Seguim
amb el 14 de febrer
que hi haurà
la conferència
d'inici de campanya
de Mans Unides
a Tarragona
pronunciada
per Paloma Bugel,
psicòloga
i tècnica
de l'Agència Espanyola
de Cooperació
al Desenvolupament,
titulada
Senegal
on no hi arriba ningú,
a la Cambra de Comerç
de Tarragona
a les 7 de la tarda.
I finalitzem
amb el 15 de febrer
que hi haurà
la presentació
del llibre
Cent anys
de la Casa
de Sant Josep
de Tarragona,
un projecte pioner
al servei
de la protecció
de la infància
i la joventut
dels autors
Andreu Muñoz Malagar
i Míriam Ramon Mas
a la Sala d'Actes
de l'Ajuntament
de Tarragona
a les 7 de la tarda.
Organitza
la Fundació
Casa Sant Josep.
Gràcies
per aquesta informació,
però hi ha més coses,
veritat?
Doncs sí,
els nostres oïdors
saben que el proper mes
d'octubre
tindrà lloc
a Tarragona
la cerimònia
de beatificació
de més de 500 persones
que van morir
mardir
a l'Espanya
del segle XX.
Bé,
resulta que la comissió
organitzadora
d'aquest esdeveniment
de Tarragona
vol realitzar
amb el motiu
abans desmentat
un seguit
de publicacions
i exposicions.
Aleshores,
ens demanen
que fem una crida
a tots els amics
i amigues oïdors
que tinguin
fotografies,
cartes
o algun altre document
d'algun dels màrtirs
que sereien
beatificats
en els facin
arribar,
en el benentès
que els hi seran
tornats immediatament
un cop
reproduïts.
I com ens poden
fer arribar
aquest material
i també
com els hi tornarem?
És molt senzill.
El poden enviar
al Departament
per als Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arcabisbat
de Tarragona,
el Codi Postal
43003,
Pla de Palau
número 2.
També ho poden
lliurar personalment
a aquest mateix
Departament
per als Mitjans
de Comunicació Social
preguntant per una servidora,
on se se va té,
o més fàcil encara,
lliurant-ho
al rector
de la seva parròquia
per tal
que ens ho faci arribar.
La devolució
es farà
de la mateixa manera.
Repeteixo l'adreça.
Arcabisbat de Tarragona,
Pla de Palau,
número 2,
Codi Postal
43003,
Tarragona.
Jo no sé
de quina manera
estaran els amics
i amigues oïdors
escoltant aquest programa.
Amb una ràdio?
Amb una ràdio portàtil?
Amb un ordinador?
Un mòbil?
Doncs bé,
això no seria possible
sense utilitzar
la paraula
coltan.
I,
per parlar
d'aquesta paraula
i de tot el que l'envolta
tenim avui amb nosaltres
l'Iris Guadella,
responsable
de la campanya
Congo Perill de Riquesa
de la Lliga
dels Drets
dels Pobles.
L'Iris
coneix molt bé
el tema
i coneix
igualment de bé
la República Democràtica
del Congo.
Iris,
què és el coltan?
Precisament el coltan
és un mineral estratègic
per a la indústria
de l'alta tecnologia
i està format
de dos elements,
la colombita
i la tantalita.
I com molt bé comentaves,
el 80%
de les reserves
del coltan
es troben
a la República
Democràtica
del Congo,
un país
que fa més de 15 anys
que pateix
tot un conflicte
relacionat
principalment
també amb els recursos
naturals.
Per dir-ho molt
senzilletament,
s'utilitzen
els nostres aparells,
com comentaves,
de telefonia
de telefonia
o mòbil,
concretament
en els dispositius
electrònics,
es fan microchips.
La immensa majoria
de nosaltres
no ho sabem,
però estem envoltats
d'aquest mineral,
oi?
Sí, sí,
és que és un mineral
imprescindible
per a la fabricació
d'aquests microchips,
d'aquests dispositius
electrònics.
Es fa servir
bàsicament
per als mòbils?
Ocultant directament
sí a la telefonia,
però hi ha altres aparells,
com música,
els aparells
de música portàtil,
els ordinadors,
les càmeres de fotos.
Iris,
on es troba
que és mineral?
Bé,
hi ha diverses maneres
d'extracció
del cultant,
principalment en el cas
del Congo
hi ha mines
i també cel obert.
La problemàtica,
com molt més comentava,
és les condicions
d'extracció
d'aquest cultant,
sobretot,
jo parlo particularment
del Congo,
perquè en trobem
al Congo de cultant,
però també en trobem
a Austràlia,
al Canadà.
El cultant
és sovint
anomenat
or blau
i també
or gris,
però crec que
igualment
se li podria dir
or de sang.
Veritat?
Bé,
com et comentava,
casualment o no casualment,
el 80%
de les reserves
estan al cultant,
estan al Congo,
disculpa.
Què passa a la República Democràtica
del Congo?
El Congo
és un país
ric en recursos naturals,
perquè parlem del cultant
però en té molts més,
té or,
té casitarita,
té coure,
etcètera,
no?
I de fet,
l'història del Congo,
època precolonial,
colonial i actual,
ha estat marcada
pels saqueig
i l'explotació il·lícita
d'aquests recursos.
Ric en recursos minerals,
però la població
viu a la pobresa.
Pensa que fa poc
els informes
de Nacions Unides,
etcètera,
classificaven el Congo
en un dels últims,
l'índex de desenvolupament humà,
es troba l'últim,
vull dir que encara
ha anat baixant,
no?
Què està passant
en un país tan ric
i que la poble
població congolesa
no es pugui beneficiar,
no?
Doncs l'explotació
il·lícita
d'aquests recursos,
bàsicament,
el que està fent
és fer,
perpetuar aquest conflicte,
és un motor
del conflicte,
per què?
Perquè els propis
grups armats,
pròpies empreses,
països veïns,
etcètera,
s'estan beneficiant
d'aquest comerç
i d'aquesta
explotació il·lícita,
no?
I parlant
en xifres,
que vas posar
una mica més
per posar l'accent,
aquest conflicte
fa més de 15 anys
que la població
civil l'està patint
i estem parlant
de 5 milions
de persones mortes,
la violació continuada
dels drets humans,
evidentment,
hi ha un paper
molt important
dels recursos naturals,
hi ha altres factors,
és molt complex
el conflicte del Congo
que ens centrem
en els recursos naturals,
però sí,
hi ha entitats
i no només
les morts,
sinó,
suposo que malauradament
també s'ha sentit
molt a parlar
del Congo
per la violència sexual,
es parla de 300.000
dones violades
tot aquest període.
5 milions de morts
per ara.
Aleshores,
ens hem de sentir
culpables
o còmplices
d'aquest patiment
si comprem
un mòbil
o qualsevol altre
aparell electrònic?
Bé,
jo no es tracta
de sentir-se culpables
o dir
no,
no,
no compris un mòbil.
Un sentit
de la responsabilitat
i crític,
que això és extrapolable
a altres factors
i a altres
mons del consum,
però sí que hem de ser conscients
què està passant
al Congo,
quins són els lligams
del conflicte
del Congo
amb nosaltres
i quin tipus
de consum volem.
Escoltant l'Iris,
sembla que,
a més de la guerra,
també podem parlar
d'esclavatge.
Bé,
hi ha certs llocs
de les mines
i de la situació
de les mines
de com s'extreu
el coltan.
Hi ha altres minerals,
perquè també el Congo
té,
com et comentat,
altres minerals
que es viuen
amb unes condicions
molt infrahumanes
i explotació infantil,
la gent cobre poc
o molt poc,
tota la inseguretat
que hi ha
en els assentaments miners,
jornades de treball
enormes,
explotació infantil...
Aleshores,
ens podem fer
aquesta pregunta.
Qui en treu benefici
de tanta sang,
de tant de patiment,
de tanta injustícia?
Hi ha molts actors
que estan traient benefici
d'aquesta explotació il·lícita,
no?
Hi ha els grups armats
que s'estan
autobeneficiant
i allargant
aquest conflicte,
hi ha empreses,
hi ha els països veïns,
perquè el coltan
i altres minerals,
eh?
Surtant pels països veïns
a altres llocs d'àcia
on es transforma,
vull dir que hi ha
un gran nombre
d'actors
que es beneficien.
Per cert,
les grans companyies
d'electrònica
són conscients
de tot el que hi ha
darrere
de l'extracció
del coltan?
Hi ha una organització
americana
que es diu
Innof Project
que ha fet un estudi
a classificar
les 21 empreses
electròniques,
les més importants
d'electròniques,
amb quin estat
estan
en tots els passos
que estan seguint
amb la cadena
de transparabilitat
dels subministraments.
De les 21,
només 6
les classifica
amb colors,
vermell,
taronja,
verd.
Però d'aquestes 21,
només 6
estan amb el color verd.
Vol dir que estan fent
passos reals,
accions actives
amb les seves
des d'auditories,
etcètera,
i que estan
amb un pas avançat
per saber d'on venen
els seus minerals.
En canvi,
aquestes podríem trobar,
les més importants
són HP,
Dell,
i una mica més enllà,
Nokia,
que ara s'ha estat movent,
però de les 21,
6 estan en vermell.
Déu-n'hi-do.
Potser ens ho pensarem
a l'hora de canviar
alegrament
un aparell
electrònic
a partir d'ara.
Moltes gràcies
a l'Iris Boadella,
responsable
de la campanya
Congo,
perill de riquesa,
de la Lliga
dels Drets dels Pobles,
per haver-nos il·lustrat
sobre el que costa
en realitat
unes coses que
no les valorem degudament
i que potser
no sabíem
de la seva existència,
ocultant,
per exemple.
I les campanes
ens avisen
que el nostre temps
per avui
s'està exaulant.
El papa Pius XI,
anomenat
el papa de les missions,
deia
amb una frase
que s'ha fet famosa
no ens és possible
anar a parlar de Déu
a tots els homes,
però podem parlar
de tots els homes
a Déu.
Jesucrist
diu
voluntaris
i nosaltres
sabem contestar-li
que sí,
que compti amb nosaltres,
que somniem
en una pesca immensa,
que se senti orgullós
dels qui volem fer
alguna cosa
per ell
i pels germans.
i mentre els deixem
en la companyia
d'aquest
conegudíssim cor
d'en Josep Iverdi,
del qual
enguany
se celebra
el centenari
de la seva mort,
aprofitem
per recordar
als amics
i amigues
oïdors
del campanar
que ens
retrobarem
en aquest mateix punt
del diàl
d'aquí a una setmana,
si deu vol.
Entretant,
feliç setmana
de tothom.
Feliç setmana
de tothom.
i partijen
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!