Salutacions amics i amigues del Campanar
mentre sona les campanes que ens anuncien que aquest diumenge, 9 de juny de 2013,
s'escau el deser diumenge del temps ordinari, anomenat també de durant l'any.
Així doncs, aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès.
Recordin que el Campanar és el resultat de la col·laboració entre aquesta emissora
i el departament diocesà per als mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, arribarà fins als seus receptors mitjançant en Santi Grimau, responsable de la part tècnica,
i de Montse Sabater i d'un servidor, dirà per tant, davant el micròfon.
Com hem dit abans, aquest diumenge és el deser del temps ordinari dintre del cicle C.
L'Evangeli és segons Sant Lluc, concretament el capítol 7, versets de l'11 al 17.
Escoltem la dramatització de la perícopa a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Després, Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm.
L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un hort, fill únic d'una dona que era viuda.
Molta gent del poble acompanyava la mare.
Així que el Senyor la va veure, se'n va acompadir i li digué...
Després, s'acostà al fèretre i el va tocar.
Els qui el portaven s'aturaren.
Ell digué...
Jove, aixeca't.
El mort va incorporar-se i començar a parlar.
I Jesús el va donar a la seva mare.
Tothom va quedar esglaiat i glorificava en Déu dient...
Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també...
Déu ha visitat el seu poble.
L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
I després d'haver escoltat aquest fragment de l'Evangeli, donem la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater.
Hola, Montse.
I el president de l'Associació Bíblica de Catalunya, mossèn Joan Magí, mossèn...
Tots dos els oferiran el comentari a les lectures de la missa dominical.
El dia 9 de juny és el diumenge desè de durant l'any.
Jesús de Nazaret va passar fent el bé.
Cada diumenge sentim i recordem paraules i accions que ens ajuden a encertar la vida en el moment actual de les nostres celebracions de fe.
Mossèn Joan Magí, què ens pot dir sobre això?
La gràcia que transforma el nostre acord es presenta en les accions de Jesús.
I veiem com porta a la pràctica de la seva encarnació tot el camí que, com a paraula,
ja havia obert en els patriarques, profetes, famílies i persones de tots els temps del poble de Déu.
Ara ens parla Valença de les nostres veus i dels nostres gestos sacramentals.
Quan les nostres reunions de fe busquen el veritable sentit del fet que tenim,
entrem a mans, sobretot, a la nostra reunió del diumenge.
El papa Benet XVI ens diu,
El sínode dels bisbes, afrontant el tema del valor de la litúrgia per a la comprensió de la paraula de Déu,
ha volgut també subratllar la relació entre la Sagrada Escriptura i l'acció sacramental.
És més convenient que mai aprofundir la relació entre paraula i sagrament,
tant en l'acció pastoral de l'Església com en la investigació teològica.
Certament, la litúrgia de la paraula és un element decisiu en la celebració de cada sacrament de l'Església.
Però, en la pràctica pastoral, els fidels no sempre són conscients d'aquesta unió,
ni capten la unitat entre el gest i la paraula.
Correspon als sacerdots i als diarques, sobretot quan administren els sacraments,
posant en relleu la unitat que formen paraula i sagrament en el ministeri de l'Església.
La gràcia que transforma. Com es presenta a nosaltres en la primera lectura?
El primer llibre dels Reis ens presenta la resurrecció d'un noi.
La mare del noi acollia el profeta Elías
i el profeta valorarà la família de la dona mostrant la seva amistat amb Déu, autor de la vida.
La dona entengué aquesta comunió.
Val la pena meditar i aplicar-nos les seves paraules.
Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies.
I la segona lectura?
En la Carta als Gàlates queda clar que la bona nova només pot venir de Déu.
El Senyor la fa arribar per la nostra boca i els nostres gestos.
Cal que busquem sempre la revelació de Jesucrist per a compartir-la.
La gràcia que transforma, comunicada per la paraula, porta el perdó.
Quan l'home és prou sincer en la seva escolta,
la gràcia té prou força per a transformar fins i tot el perseguidor de l'Església de Jesucrist.
Què ens hi afegeix al text de l'Evangeli?
A l'Evangeli de Lluc trobem la mateixa força vivificadora que en la primera lectura.
No ens pot estranyar perquè l'acció ve de la mateixa paraula.
La qui va actuar en el profet Elias és la mateixa que actua en Jesús.
I més directament, més segura, més propera a nosaltres.
L'atenció de Jesús als necessitats ens empenya a treballar per aixugar totes les llàgrimes
i convertir-les en alegria familiar i per a tot el poble.
Abans, dues expressions de l'Evangeli ens han cridat poderosament l'atenció.
Primera, aquella delicada frase de Lluc, que és elegant i fi com ell sol,
i el va lliurar a la seva mare.
Segona, l'exclamació joyosa de la torba.
Déu ha visitat el seu poble.
Cadascuna d'elles ens inspira un pensament molt apropiat a la nostra situació actual.
Ha abandonat Déu el món?
És que ja no el visita?
Hem d'esperar que vinguin altres, ja que ell no és digne tornar?
És que ens té oblidats per sempre?
Totes aquestes preguntes estan de més per als que tenim fe i vivim de la fe.
Déu està sempre amb nosaltres, perquè Déu és aquí.
Però són molts els pessimistes, els que dubten, els que dubtem, vaja,
els que neguen la presència de Déu en el món.
No endevinem, no endevinem a Jesucrist, que de mil maneres fa patint Déu al món?
I ara disposem-nos d'escoltar la glossa setmanal del nostre pare i pastor, el senyor arcabisbe.
Ens parla de les esglésies d'Orient.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Deu Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
Déu Monsenyor.
Enmarcat en la sèrie d'articles que he dedicat als ensenyaments del Conselli Vaticà II,
desitjo per l'avui de les esglésies orientals,
a les quals va dedicar el decret Orientalium Ecclesiarum,
tan important per entendre la unitat de l'única església de Cris
que és compatible amb la rica diversitat de les esglésies locals.
En aquest cas em refereixo a l'església catòlica
que s'assente a l'est d'Europa i a l'Orient mitjà,
moltes vegades en minoria,
en un ambient format majotàriament per l'església ortodoxa o pel credo musulmà.
És una església de molt antiga arrel apostòlica,
tant com la llatina,
que ha estat objecte de persecucions cruels fins a èpoques recents,
sobretot sota la dictadura comunista.
Molts dels seus ministres i fidels
van viure aquestes dures condicions d'existència
que en ocasió ens van desembocar en el martiri.
He tingut ocasió de conèixer aquestes comunitats tan estimades
en els meus viatges a l'est europeu,
sobretot a Turquia,
i la impressió que he tingut,
com la de totes les persones que formaven els pellegrinatges,
ha estat de profunda admiració.
Han conservat la fe
i l'han transmès d'unes generacions a les altres,
seguint l'exemple dels primers cristians
que també es van haver d'enfrontar a les contradiccions més dures.
Com a successor de Sant Fructuós,
que en el seu martiri va abraçar tota l'església
des d'Orient fins a Occident,
en comú veure com els fidels d'aquests països
són conscients que el seu testimoni expressat des de la minoria
és com el gran de mostassa,
petit però decisiu per al sorgiment d'un gran arbre
en el qual es puguin aixoplugar els creients en Jesucrist.
Per si calia,
la intenció del decret conciliar va voler deixar clar
que la unitat no és el mateix que la homogeneïtat
i aquestes comunitats orientals
fan bé desavalguardar els seus ritus,
les seves litúrgies,
les seves cerimònies
i les seves formes organitzatives
com els patriarcats.
Coneixem poc,
però valorem molt la riquesa de les tradicions
Armènia, Vicentina, Ucraïnesa,
Cirono, Antioquena i altres.
No han de renunciar a res
en la seva manera d'expressar la fe,
encara que sempre,
units a tota l'església universal,
presidida pel papa, el bisbe de Roma,
segons el títol que el papa francès
li agrada utilitzar,
que és qui presideix a tots
en el servei i la caritat.
En alguns casos, fruit d'aquells
d'anys d'aïllament
i de separació física,
serà necessari el retorn
a algunes pràctiques sacramentals
menys valorades,
com passa també a l'església a Occident.
L'església de Pere,
d'Andreu de Pau,
és la mateixa església de Jesucris,
el seu fundador,
que es mantindrà fins a la fi dels temps
amb l'assistència de l'Espírit Sant.
Hem de pregar per aquestes comunitats germanes nostres
en la fe que el concili
va voler tenir especialment presents.
Sembla que Joan XXIII estaria particularment il·lusionat
amb aquest text conciliar
dirigit a unes esglésies
que ell va conèixer bé
en els seus temps diplomàtics
a Bulgària i a Turquia.
A ell podem encomanar-nos tots.
Adeu-sia!
Abans parlàvem de si no endivinem a Jesucrist
que de mil maneres fa patent a Déu.
Per exemple,
no ens diu res un papa vicari de Crist
que parla a tot el món
mostrant-nos Crist,
la seva paraula,
el seu missatge,
el seu consol,
el seu perdó,
la seva alegria,
la seva esperança?
No s'endevinen en ell
una visita del Senyor?
Bé,
gràcies al nostre acord
amb la Ràdio Vaticana
podem oferir-los-hi
el pensament del papa.
Pecadores, corruptos i santos.
El papa Francisco
centró en este trinomio
su homilia de la misa de esta mañana
en la casa de Santa Marta.
El papa subrayó que
los corruptos
hacen mucho mal a la Iglesia
porque son adoradores de sí mismos.
Los santos, en cambio,
le hacen tanto bien.
Son luz en la Iglesia.
En la misa,
concelebrada con el cardenal Ángelo Amato,
participó un grupo de sacerdotes
y colaboradores de la Congregación
para las Causas de los Santos
y un grupo de gentiluomini,
caballeros de su santidad.
¿Qué pasa cuando nosotros
queremos convertirnos en dueños de la viña?
El papa desarrolló su homilía
partiendo del Evangelio del día
sobre la parábola de los viñadores malos
para reflexionar sobre
tres modelos de cristianos en la Iglesia,
los pecadores,
los corruptos
y los santos.
El pontífice observó
que no es necesario
hablar mucho de los pecadores
porque todos los somos.
Nos conocemos desde dentro,
continuó,
y sabemos qué cosa es un pecador.
Y si alguno de nosotros
no se siente pecador,
que vaya a ver al médico espiritual
porque algo no funciona.
La parábola nos habla de otra figura,
de aquellos que quieren adueñarse de la viña
y han perdido la relación
con el dueño de la viña.
Un dueño que nos ha llamado con amor,
nos custodia
y que también nos da la libertad.
Estas personas se han sentido fuertes,
se han sentido autónomas de Dios.
Estos lentamente se han resbalado
sobre aquella autonomía,
la autonomía en la relación con Dios.
Nosotros no tenemos necesidad
de aquel dueño
que no venga a molestarnos.
Y nosotros vamos adelante así.
Estos son los corruptos,
aquellos que eran pecadores
como todos nosotros,
pero que han dado un paso adelante,
como si se hubieran consolidado
en el pecado.
No tienen necesidad de Dios.
Pero esto,
solo aparentemente,
porque en su código genético
está impresa esta relación con Dios.
y como no la pueden negar,
se hacen un Dios especial.
Son Dios ellos mismos.
Son los corruptos.
Los dos tesis son el propio Dios.
Son incorruptos.
Esto, agregó el Papa,
es también un peligro para nosotros.
En las comunidades cristianas,
observó,
los corruptos piensan
solo al propio grupo.
Bueno, bueno,
es uno de los nuestros,
piensan,
pero en realidad
son ellos para sí mismos.
Judas empezó.
De pecador a avaro
terminó en la corrupción.
El camino de la autonomía
es un camino peligroso.
Los corruptos
son grandes desmemoriados.
Han olvidado este amor
con el cual el Señor
ha plantado la viña.
Los ha hecho a ellos.
Han cortado
la relación con este amor
y ellos se convierten
en adoradores
de sí mismos.
¿Cuánto daño
han causado
los corruptos
en las comunidades cristianas?
Que el Señor
nos libre
de resbalar
en este camino
de la corrupción.
Se libre
de shibolare
su esta estrada
de la corrupción.
El obispo de Roma
se refirió
a los santos
recordando que hoy
se cumplen 50 años
de la muerte
del Papa Juan XXIII,
modelo de santidad.
En el Evangelio
de hoy observó,
los santos
son aquellos
que van a cobrar
el alquiler
de la viña.
Ellos saben
qué cosa les espera,
pero deben hacerlo
y hacen su deber.
Los santos,
aquellos que obedecen
al Señor,
aquellos que adoran
al Señor,
aquellos que no han perdido
la memoria del amor
con el cual
el Señor
ha plantado la viña.
Los santos en la iglesia.
Y así como los corruptos hacen tanto daño a la iglesia,
los santos le hacen tanto bien.
El apóstol Juan dice que los corruptos son el anticristo,
que están en medio de nosotros, pero que no son parte de nosotros.
La palabra de Dios nos habla de los santos como de luz,
aquellos que estarán ante el trono de Dios en adoración.
Pidamos hoy al Señor la gracia de sentirnos pecadores,
pero verdaderos pecadores, no pecadores en general,
sino pecadores por esto, esto y esto, concretos,
con lo concreto del pecado.
La gracia de no convertirnos en corruptos.
Pecadores sí, corruptos no.
Y la gracia de ir por el camino de la santidad.
Pecadores sí, corruptos no.
y la gracia de ir por el camino de la santidad.
El senyor arquivisbe, Monsenyor Jaume Pujol Balcells
i el capítol de la catedral,
conviden tothom a participar a la benedicció del nou òrga
de la catedral tarragonina el proper dissabte,
dia 15 de juny, a les 11 del matí.
L'acte comptarà amb intervencions musicals
de Monsenyor Valentí Miseracs,
president emèrit de l'Institut de Música Sacra de Roma.
I l'endemà, diumenge 16 de juny,
a les 6 de la tarda,
tindrà lloc el concert inaugural del nou òrga
a càrrec del professor holandès
Wim Dieppenhorst.
Cal recordar que l'acompanyament musical
de la litúrgia amb l'Òrga
a la catedral de Tarragona
és una tradició molt antiga.
El Necrologi de la Seu, per exemple,
recorda que el 15 de juliol de l'any 1164
moria Monsenlluc,
magnus organista,
un dels primers canonges
i aquest acompanyament
s'ha mantingut fins a l'actualitat.
Amb l'arribada de les primeres peces
del nou òrga a la catedral,
el dia 6 de maig de l'any passat,
a la catedral del 2012,
començava el Compte Enrere
per l'estrena d'aquest instrument
que compta amb segles d'història
i tradició musical
al servei de l'Església diocesana
i de la societat.
Recordem el dia 15 de juny,
a les 11 del matí,
i el dia 16 de juny,
a les 6 de la tarda,
benedicció i primer concert,
respectivament,
tot a la nostra catedral.
L'Església es manté
per la presència del Senyor.
No veiem Jesucrist
amb els ulls de la carn,
però l'endevinem contínuament
amb els ulls de la fe.
Sense aquesta presència de Jesucrist
i sense aquesta fe nostra,
no es concep la vivència
i la supervivència de l'Església.
I, a propòsit de supervivència,
el Sant Pare,
en una de les seves intervencions
d'aquesta setmana,
ens parlava de guerra i de pau,
amb la mirada fixa
als esdeveniments de l'Orient Mitjà,
dels que en són especialment víctimes,
els cristians d'aquella regió,
objectiu d'aquesta follia suïcida
del món occidental
que s'entesta en recolzar
el terrorisme salafista,
patrocinat per l'Aràbia Saudita i Qatar,
i en derrocar l'únic recolzament
que tenen els cristians
en aquella zona convulsa.
Escoltem, doncs,
la paraula del papa Francesc,
enregistrada i traduïda
per la Ràdio Vaticana.
Cari fratelli e sorelle,
sempre viva e sofferta
è la mia preoccupazione
per il persistere del conflitto
che ormai da più in due anni
infiamma la Siria
e colpisce specialmente
la popolazione interna
che aspira ad una pace
nella giustizia e nella comprensione.
Queridos hermanos e hermanas,
mi preoccupazione segue siendo
viva e sofferta
per la persistencia del conflitto
che desde hace más de dos anni
inflama Siria
e golpea en especial
a la población inerme
che aspira a una paz
en la giustizia
e nel entendimento.
Esta atormentada situazione
di guerra
conlleva consecuenties trágicas
muerte, destrucione,
ingentes daños económicos
e ambientali,
come anche la piaga
dei secuestri di persona.
Nel deplorare questi fatti
decidero asegurar
la mia preghiera
e la mia solidarietà
per le persone rapite
e per i loro familiari
deseo asegurar
mi orazione
e la mia solidarietà
per i secuestrati
e i loro familiari
e faccio un llamamento
a la humanità
dei secuestrati
per la liberazione
di le persone
di le persone
preghiamo sempre
per la nostra amata Siria.
Nel mondo
ci sono tante situazioni
di conflitto
ma ci sono anche
tanti segni
di speranza.
vorrei incoraggiare
i regenti passi
compiuti
in vari paesi
dell'américa latina
verso la reconciliazione
e la pace.
Nel mondo
ci sono tante situazioni
di conflitto
ma ci sono tanti
signi di speranza
vorrei
alentare
i passi
in vari paesi
di l'américa latina
per la reconciliazione
e la pace
accompagnemolo
con la nostra preghiera.
Acompañamoli
con la nostra preghiera.
Questa mattina
ho celebrato
la santa mesa
con alcuni militari
e con i parenti
di alcuni caduti
nelle misioni
di pace
che cercano
di promuovere
la riuscita
Esta mattina
celebré la santa misa
con algunos militares
e con los parientes
de algunos caídos
en las misiones
de paz
che buscan
promover
la reconciliazione
in paesi
in cui se derrama
todavía
tanta sangria
fraterna
in guerras
che sono sempre
una locura.
Todo se perde
con la guerra
todo se gana
con la paz.
Pido una oración
por los caídos
los heridos
y sus familiares
recemos juntos
ahora en silencio
en nuestro corazón
todos juntos
una oración
por los caídos
los heridos
y sus familiares
en silencio.
com deia el sant pare
amb la guerra
tothom hi perd
i gairebé tothom
hi perd
amb la crisi
econòmica
si més no
els més desafavorits
aquesta crisi
econòmica
serà llarga
i dura
no ens hem d'enganyar
ningú sap molt bé
com anirà reaccionant
la societat
però també és possible
que vagi creixent
la solidaritat
enmig de la crisi
també les nostres
comunitats cristianes
poden créixer
en amor fratern
és també el moment
de recuperar
la força humanitzadora
que conté
l'Eucaristia
quan és viscuda
com una experiència
d'amor
confessat
i compartit
la trobada
dels cristians
reunits cada diumenge
al voltant de Jesús
ha de devenir
un lloc de conscienciació
i d'impuls
de solidaritat pràctica
i al voltant
d'aquest tema
disposem-nos
a saludar
novament
a la nostra companya
Montse Sabater
qui ens introdueix
el comentari
sobre temes socials
que cada setmana
ens ofereix
mossèn Ricard Cabré
mossèn Ricard Cabré
econòmicament
vol dir
que anem bé
què ho fa
que cada vegada
les coses
funcionin pitjor
hi ha més gana
i més rebel·lia
en el cor de l'home
penso que ja és hora
que es diguin les coses
pel seu nom
el capitalisme
tal com funciona
està fracassant
fins ara
no ha estat capaç
de resoldre
el problema de l'home
tot el contrari
l'està ensorrant
cada vegada més
el sistema
ens ha presentat
el guany
com la meta
i l'ideal
assolir
comprar
tenir
posseir
engreixar
el compte corrent
si acceptéssim
que aquesta és la meta
fonamental
de l'home
havíem de reconèixer
que el sistema
s'està fent
a si mateix
l'ariquiri
s'està autodestruint
per si sol
ells mateixos
han demostrat
abastament
no sols
amb la crisi
sinó ja abans
de la crisi
que aquesta meta
és inessequible
per tota la humanitat
per tant
es tracta
d'un engany
en el fons
es tracta
que uns quants
s'enriqueixin
a costa
de la gran majoria
mentre les premisses
siguin el guany
per damunt de tot
i la competència
el nostre món
no té solució
sabem molt bé
que aquesta no pot ser
la meta
de l'home
però ja que ens l'han volgut
presentar com a tal
hem de reconèixer
que com a sistema
està fracassant
estrepitosament
si la meta
és el guany
qui són els que guanyen avui
retallades
a torr i a dret
reduccions de plantilla
reducció de sous
sobretot els més baixos
si la meta
és aquesta
anem galdosos
aleshores cal reconèixer
que el sistema
deu ser bo
per uns quants
però fatal
per a tots aquells
que s'han quedat
a l'atur
o que han de viure
d'un sou
que no arriba
per a res
econòmicament
que era l'única manera
que es podia salvar
el sistema
ha estat un desastre
ens han obert
les set
i ens han deixat
sense aigua
quan ja havien aconseguit
de convertir-nos
en màquines
ara resulta
que la màquina
no funciona
la remora
en contra dels sistemes
fa cada vegada
més forta
no cal tenir massa seny
per reconèixer
que no anem bé
els béns
que segons
la doctrina social
de l'església
haurien de ser
per a tots
s'han acumulat
amb poques mans
i la fam
fa sentir el seu esperó
arreu de la terra
el ric va caient
a l'esclavitud
del diner
i el pobre
l'esclavitud
de la misèria
ni la coobdícia
ni la misèria
ajuden a la construcció
d'un món nou
el sistema
ha creat
un món individualista
en el que
cadascú s'espavila
com pot
i el que més pot
més guanya
i el que no
es mor de fam
per altra banda
segons el sistema
la política
no hauria d'intervenir
per res
el mercat
es regulava
per ell mateix
i a l'hora
de les castanyes
sort han tingut
de l'Estat
i aquesta és l'única raó
per la que considera
que el sistema
ha fracassat?
no, n'hi ha d'altres raons
molt més sòlides
més profundes
i està
en la filosofia
del sistema
és corrosiva
injusta
i inhumana
l'home no és només
un cos alimentar
té una dignitat
que està molt
per damunt
de les coses
el guany
no pot ser
la meta de l'home
posar l'economia
com a centre
de la vida
d'un poble
equivale a matar
que és poble
l'home no es mesura
per la butxaca
hi ha altres valors
molt més importants
que defineixen
l'essència de l'home
el seny
la llibertat
el sentit de responsabilitat
l'equilibri
i la pau interior
la solidaritat
l'estètica
l'honradesa
l'alegria
quan tots aquests valors
queden preterits
o ofegats
per l'afany
de posseir
la personalitat
queda norreada
és fàcil adonar-nos
que una situació així
és injusta
i que correspon
als polítics
de tot el món
d'encetar
camins nous
els cristians
hem de ser crítics
davant aquesta situació
i no sols crítics
sinó també lluitadors
per transformar
les estructures
de pecat
que ofeguen
el present
i el futur
de la humanitat
en estructures
d'amor
i de solidaritat
universals
amics
moltes gràcies
moltes gràcies
per la vostra atenció
fins a la propera setmana
si adeu plau
i això
és tot
per avui
el toc
de les nostres
campanes
ens recorda
que el campanar
se li està
exaurint
el temps
per avui
però
abans
d'acomiadar-nos
els deixem
en la companyia
de l'alegro
del concerto grosso
número 1
de George Friedrich Handel
quina meravella
aquesta música
del barroc
oi?
bé
ara sí
gràcies
per la seva atenció
i fins
la propera emissió
si deu vol
fins aleshores
amics
i amigues
del campanar
feliç
setmana
a tothom
de la
de la