El programa de ràdio
El campanar el saluda amb motiu d'aquest diumenge setzè del temps ordinari.
El campanar, com ja saben vostès,
arriba als seus receptors mitjançant el treball tècnic d'en Santi Grimau
i amb les veus de Montse Sabater i d'un servidor, Didac Bertran.
Aquesta, amics i amigues oïdors,
serà la darrera emissió d'aquesta temporada.
Els propers mesos d'agost i de setembre,
les campanes del nostre campanar romandran de vacances,
però qual cosa fa els desitgem que el descans estival els sigui propici.
Comencem, doncs, la nostra darrera emissió de la temporada
amb el comentari setmanal del nostre pare i pastor, el senyor arcabisbe.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guàrdia.
L'estàtua de Cris Redemptor, de 38 metres d'altura sobre el turó de Corcovado,
de 709 metres, manté des de la seva construcció l'any 1931
els braços oberts com si oferís una abraçada a la població de Rio de Janeiro
que té als seus peus.
Aquesta abraçada tindrà aquests dies una significació especial
perquè el Brasil, el país amb més catòlics del món,
acollirà la 28a Jornada Mundial de la Joventut,
successora de la inoblidable experiència precedida a Madrid per Benet XVI.
Precisament va ser aquest papa qui va anunciar
que la nova Jornada Mundial de la Joventut seria el Brasil el 2013,
un gran esdeveniment que aquest estiu concentre sobre el país americà
les mirades de tot el món, com passarà també el 2014,
quan sigui seu del Campeat Mundial de Futbol.
Des de l'anunci de la Gran Jornada Juvenil fins a la seva celebració,
hi ha hagut un canvi al Vaticà, on un nou pontífex governa l'Església.
Un argentí, per tant un veí del gran país brasiler,
un home proper, no sols pel seu origen geogràfic,
a les realitats llatinoamericanes.
Joan Pau II va visitar el Brasil l'any 1980.
No va ser un viatge plaent.
En aquests moments, el contenciós entre el govern i l'episcopat
va posar a prova el caràcter pastoral de la visita en diverses ocasions.
Fins i tot s'observaven atentament els seus gestos
davant alguns representants de la teologia de l'alliberament.
El papa va passar de la recepció oficial a visitar els presos d'una presó
i a estar amb els joves, els pobres i els malalts.
Precisament Joan Pau II és un dels patrons de la visita actual del papa francès.
Els altres són Nostra Senyora de la Concepció d'Aparecida,
el santuari de la qual és visitat anualment per 10 milions de persones,
Sant Sebastià Màrtir, Fra Galbau I Sant Brasiler i Santa Teresa de Lussier.
Els sants són tan variats com complementaris.
El papa francès cridarà a tots a la santedat
seguint l'estrela del Concilio Vaticà II,
però especialment els joves amb qui es reunirà en un gran parc.
També té previst dedicar un temps a confessar,
després d'haver dit en una de les audiències romanes
que la confessió no és una bugaderia ni un poltre de tortura,
sinó un encontre amorós amb Jesucrist.
Li serà lliurada la clau de la ciutat, com es fa amb els hostes distinguits,
però el que li interessa al papa és la clau que obre els cors de la gràcia de Cris.
Hem de pregar aquests dies, acompanyant-lo en el seu viatge,
perquè siguin molts els fluïts de la seva presència en terres americanes,
perquè moltes persones, especialment els participants a la Jornada Mundial de la Joventut,
es decideixin a seguir Jesús mitjançant una conversió que marqui les seves vides en el futur.
Des de Río de Janeiro o des de milers de quilòmetres,
el tindrem molt a prop aquests dies, que han de ser de molta gràcia de Déu.
Adeu-siau.
Aquesta setmana, seguim el cicle C,
l'Evangeli de la Missa Dominical és segons Sant Lluc.
Es tracta d'una perícopa treta del capítol de Z,
que abasta els versets 38 al 42.
És un text on es relata una escena d'una senzillesa encisadora.
És també un text polèmic.
Escoltem-lo.
Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble
i l'acollia una dona que es deia Marta.
Una germana d'ella, que es deia Maria,
es va seure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.
Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar,
s'hi va atensar i digué...
Senyor, no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina?
Digues-li que em vingui a ajudar.
El Senyor li va respondre.
Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,
quan només n'hi ha una de necessària.
Maria ha escollit la millor part i no li serà pas presa.
Hem escoltat l'Evangeli.
Per qui parlem partit?
Per Marta?
Per Maria?
No és fàcil, no.
Cal meditar en tot plegat i, sobretot, en la resposta de Jesús.
I ara, canviem de tema.
Bé, no tant canviar de tema,
perquè la veritat és que potser em faré pesat,
però repeteixo, com he dit en moltes altres ocasions,
que és una vergonya com es tracten els esdeveniments
que s'escauen a la Mediterrània Oriental
als nostres mitjans de comunicació.
Tot el que ens arriba de Síria
és un enfilall de mentides,
igual que el tractament que es fa
el que està passant a Egipte o al Liban.
I el més greu és que mitjans d'aquí,
de casa nostra, hi col·laboren.
És el cas d'alguns reportatges televisius
sobre les zones d'Alep
encara controlades pels terroristes
d'Al-Jabat al-Nusra,
on es veuen mercats
amb una gran varietat de productes
on els compradors
plasmen del president Al-Assad
i joan el rebel.
El que no diuen
els nostres periodistes
és que la gent,
si vol comprar alguna cosa,
ha d'insultar el govern sirià
i enaltir els terroristes.
No diuen res
que si la visita al mercat
s'escauen divendres
tothom ha de pregar el carrer
i els cristians han de simular-ho que ho fan
per tal de no ser reconeguts
com a no-musulmans.
I tot això
enmig de crits i amenaces de morts
contra els anyells de Baixar,
és a dir,
els cristians,
els drusos,
els alauïtes,
els xiïtes,
etcètera, etcètera.
I tot això també
acompanyats
de l'anunci
que Alep
serà alliberada
aviat
i s'implantarà
la xària,
la llei islàmica.
Bé,
aquests que veiem
a les nostres pantalles
són els herois
que Occident
ha preparat
per dominar Síria,
que els ha armat
i finançat,
que han segrestat
dos bisbes,
dels quals ningú en sap
per on paren,
que han assassinat
un munt de capellans,
que han violat
dones cristianes
i també musulmanes,
que han destruït
infinitat d'esglésies
i també mesquites,
que han tallat
el cap de la Mare de Déu
de Cunahiner,
després de fer-ho
amb infinitat
de cristians
i musulmans
que no estan d'acord
amb ells.
Bé,
doncs aquests són
els tecfidistes
que ens presenten
a les nostres
estimades televisions,
aquests fills Occident
que arribarà un dia
que no dubtaran
en revoltar-se
contra els seus amos
d'Europa i d'Amèrica.
Aleshores,
com va passar
amb els talibans,
ens donarem
quina mena
de monstres
hem cobat.
I quan arribi
aquest dia
m'agradarà
escoltar
què diuen
els nostres
periodistes,
els nostres
tertulians,
els nostres
creadors d'opinió
sobre aquests
que ara
presentem
com a lluitadors
per la democràcia.
Pobre democràcia.
I tot seguit
anem a escoltar
la col·laboració
de la Ràdio Vaticana.
Ràdio Vaticana,
la Ràdio
del Papa.
La Iglesia
celebró ayer
la fiesta litúrgica
de San Benito Abad,
patrono de Europa,
y en el Evangelio
se presentaba
el pasaje
en que los apóstoles
preguntan a Jesús
qué tendrán
a cambio
de haberlo seguido.
Ambos aspectos
remiten
a algunas reflexiones
recientes
del Papa Francisco
sobre el valor
del seguimiento
de Cristo
y de la oración.
Nosotros hemos dejado
todo y te hemos seguido.
¿Qué recibiremos
entonces?
La pregunta
que Pedro dirige
a Jesús
en el Evangelio
no tiene fecha
de vencimiento.
Cada generación
de la Iglesia
la repite a su cabeza
para sentir
cada vez
que él le ofrece
la medida
de un intercambio
sin medida,
el céntuplo
hoy
y la herencia
de la vida eterna
mañana.
Una petición neta
y un ofrecimiento
límpido
y sin embargo
afirma el Papa Francisco
surge un problema
cuando al decidir
seguir a Jesús
el contrayente
más frágil
el hombre
comienza a hacer
cálculos de interés
y de lucro
en lugar de poner
sobre el plato
una sola moneda
la de la magnanimidad
la de la amplitud
del corazón
siguiendo el ejemplo
de Jesús
el contrayente fuerte.
Una tentación
admite el Papa
que aflige un poco
a todos los cristianos.
Seguir a Jesús
como una forma cultural
si se sigue a Jesús
como una propuesta cultural
se usa este camino
para ir más arriba
para tener más poder
y la historia
de la iglesia
está llena de esto
comenzando
por algunos emperadores
y después
por tantos gobernantes
y tantas personas
y también algunos
no quiero decir tantos
pero algunos
sacerdotes
algunos obispos
algunos dicen
que son tantos
pero algunos piensan
que seguir a Jesús
es hacer carrera.
Pensamos que
seguir a Jesús
es hacer carrera.
Una vez limpio
el campo
de lo que contamina
la relación
entre quien pide
y quien ofrece
recuerda
el Papa
muestra otra ganancia
que va a enriquecer
aquel o aquella
que ha elegido
el seguimiento
de Cristo
independientemente
de cual sea
su vocación
quien cree
no lo hace solo
sino en una casa
y en una comunidad
grande
cuanto el mundo
la iglesia
y la iglesia
afirma Francisco
es la madre
que nos da
la identidad.
La identidad cristiana
es una pertenencia
a la iglesia
porque todos
estos
aportenaban
a la iglesia
a la iglesia madre
porque
encontrar a Jesús
fuera de la iglesia
no es posible
la identidad cristiana
es la pertenencia
a la iglesia
porque encontrar
a Jesús
fuera de la iglesia
no es posible
y la madre iglesia
que nos da
Jesús
nos da la identidad
que no es
solo un sello
es una pertenencia
identidad
significa
pertenencia
significa
pertenencia
y la pertenencia
solo puede ser fuerte
si se considera
que la identidad cristiana
ha sido adquirida
al precio
de la sangre
del calvario
de hace 2000 años
en el gólgota
en el que mueren
los cristianos
de hoy
pero también aquí
el papa francisco
nos advierte
seguir a Jesús
hasta el céntuplo
y a la vida eterna
es una elección
definitiva
que choca
con esa fascinación
de lo provisorio
que con frecuencia
seduce también
al hombre de fe
que al salto
hacia un compromiso
definitivo
prefiere
mil pequeños pasos
que giran alrededor
he oído de uno
que quería ser sacerdote
pero por 10 años
no más
cuantas parejas
cuantas parejas
se casan
sin decirlo
pero en el corazón
hasta que dure el amor
y después
vemos
el atractivo
de lo provisorio
esta es una riqueza
yo pienso en tantos
tantos hombres
y mujeres
que han dejado
su propia tierra
para ir como misioneros
por toda la vida
eso
es lo definitivo
bueno
el definitivo
a la ambigua fascinación
de lo provisorio
el Papa Francisco
ha opuesto siempre
una llana dirección
de marcha
la que apunta
hacia las periferias
de la existencia
y para salir
y comenzar
por esa dirección
que por otra parte
es seguir a Cristo
según el estilo
de San Benito
y de su hora
et labora
es necesario salir
antes del cono
de sombra del corazón
gracias a la luz
de la oración
esa que funge
como navegador
y confirma
que no se es
cristianos
de salón
con caras tristes
como ajíes
en vinagre
sino hombres
y mujeres
en primer lugar
de rodillas
y después
en acción
que están en camino
hacia la promesa
del céntuplo
y de la vida eterna
la oración
la oración
hacia el Padre
en nombre de Jesús
nos hace salir
de nosotros mismos
la oración
que nos aburre
está siempre
dentro de nosotros mismos
como un pensamiento
que va y viene
si no logramos
si no logramos
salir de nosotros mismos
hacia el hermano
necesitado
hacia el enfermo
el ignorante
el pobre
el explotado
si nosotros
no logramos
hacer esta salida
de nosotros mismos
hacia esas llagas
jamás aprenderemos
la libertad
que nos da
en la otra salida
de nosotros mismos
hacia las llagas
de Jesús
hay dos salidas
de nosotros mismos
una hacia las llagas
de Jesús
la otra
hacia las llagas
de nuestros hermanos
y hermanas
y este
es el camino
que Jesús
quiere en nuestra oración
y esta
es la salida
que Jesús
quiere
en nuestra peguera
María Fernanda
Bernasconi
Radio Vaticano
i seguint
amb la col·laboració
de la Radio Vaticana
darrere
d'aquesta temporada
anem a escoltar
una entrevista
on es fa balanç
dels primers
quatre mesos
del pontificat
del Papa Francesc
Estamos con el
profesor doctor
Carlos María Gali
de Buenos Aires
de la Universidad
Católica Argentina
se cumplen
cuatro meses
de pontificado
de Papa Francisco
hizo ya muchas cosas
que subrayaría usted
Bueno
¿qué tal Padre Guillermo?
Yo quiero subrayar
a los cuatro meses
del pontificado
del Papa Francisco
la forma que él tiene
de comunicar
el Evangelio
que pertenece
a la novedad
de este acontecimiento
histórico
que es tener un Papa
latinoamericano
al servicio
de la Iglesia Universal
pensemos esto
cómo Jesús
comunicaba
la buena noticia
del Reino de Dios
Jesús lo transmitía
con su persona
con su presencia
con lo que él es
Jesús lo transmitía
con su palabra
con sus parábolas
con sus dichos
con lo que él dice
y Jesús lo transmitía
con sus gestos
con sus signos
con sus acciones
con lo que él hace
y uno puede ver
en el Papa Francisco
a un buen pastor
que representa
Jesucristo
el buen pastor
con mayúscula
y Francisco
comunica
el Evangelio
de Cristo
por lo que él es
por lo que él dice
y por lo que él hace
por lo que él es
basta ver su rostro
y su sonrisa
para descubrir
cómo se irradia
allí
la alegría
del Evangelio
por lo que él dice
palabras tan claras
y simples
pero a la vez profundas
que llegan al corazón
y que están siendo
recibidas en todo el mundo
no sólo por los católicos
sino
por los hermanos cristianos
de otras religiones
y muchas personas
de buena voluntad
incluso
vos lo sabrás
desde Roma
yo lo veo en la Argentina
tiene un impacto
cultural enorme
lo que él dice
muchos artistas
o intelectuales
están comentando
sus palabras
por los medios
de comunicación
pero sobre todo
todo destaco
que él se comunica
a través de los gestos
que muestran
el amor de Dios
que llega a todos
especialmente
a los simples
a los pequeños
y en este sentido
pongo una imagen
que tenemos
casi todas las semanas
por la televisión
o por internet
que es el Papa
abrazando
a un niño
y dándole un beso
cuando visita
y recorre
la Plaza de San Pedro
para saludar a la gente
es la bondad
la humanidad
de Dios
manifestada
en el gesto
más sencillo
que en todas
las familias
del mundo
se hace
de expresarle
el cariño
a un bebé
recién nacido
pero en el otro
extremo
podríamos poner
los gestos
de amor
hacia las personas
más olvidadas
desatendidas
excluidas
como lo que hizo
en esta semana
en su primer viaje
a la isla
de Lampedusa
entre Sicilia
y África
para mostrar
la cercanía
y la proximidad
de la iglesia
y del Papa
a tantos hermanos
que han tenido
que migrar
de sus tierras
y que
atravesando
el Mediterráneo
muchos
han muerto
en alta mar
y otros
han sufrido
vejámenes
y angustias
en busca
de un futuro
mejor
estas travesías
de la muerte
que ha significado
para muchas personas
el Papa
las recogió
en su corazón
y ha pedido
que sepamos
acompañar
a los demás
entrevesías
de esperanza
yo quisiera
destacar solamente
Padre Guisermo
estas cosas
la figura
pastoral
de Francisco
que obispo
de Roma
y pastor
universal
nos sigue
dando
el Evangelio
de Jesús
con lo que
él es
su persona
con lo que
él dice
su enseñanza
con lo que
él hace
sus gestos
de amor
y anemos
a cloure
esta misión
del campaná
donando la
benvinguda
a la nostra
companya
Montse Sabater
que ve
acompanyada
per
mossèn Ricard Cabré
hola
i endavant
mossèn Ricard Cabré
abans que el Papa Francesc
inicies el seu
ministeri pontifici
ens va oferir
un perfil
de la seva vida anterior
sembla que fins ara
ha fet bon impacte
per la seva manera
d'expressar-se
i d'actuar
què en penseu
ara
socialment?
Mira
Marco Prés
agradablement
el discurs
que el dia
16 de maig
va fer els ambaixadors
parlant de l'economia mundial
és un discurs
impactant
em limitaré
a trametre
les seves paraules
sobren comentaris
després d'unes
paraules d'acolliment
i d'agraïment
per la seva presència
passa ja de seguida
a parlar
de la situació
econòmica
del nostre món
hem de lluar
el progrés
que s'ha assolit
en molts aspectes
de la vida social
i que ha contribuït
al benestar
de la humanitat
cal reconèixer
però
també que la majoria
d'homes i dones
del nostre món
segueixen vivint
amb precarietat
quotidiana
amb conseqüències
fonestes
algunes patologies
augmenten
amb les corresponents
conseqüències
psicològiques
la por
i la desesperació
s'apoderen
del cor
de moltes persones
fins i tot
en els països rics
l'alegria
de viure
es va esfumant
la indescència
i la violència
augmenten
la pobresa
es torna cada vegada
més impactant
s'ha de lluitar
per viure
i s'obrint
per viure
sense dignitat
aquest és el quadre
que presenta
el nostre món
però parla també
de les causes
de tot això?
i tant que en parla
mira textualment
també
una de les causes
d'aquesta situació
es troba
en la nostra relació
amb el diner
i l'acceptació
del seu imperi
sobre les nostres vides
i la nostra societat
l'arrel de la crisi
que estem patint
es troba en una profunda
crisi antropològica
i en la negació
de la primacia
de l'home
sobre les coses
hem creat nous ídols
i ens hem flactat
de genolls
davant el vedell d'or
sense imposar
la dictadura
d'una economia
sense rostre
i sense un objectiu
veritablement humà
el ser humà
és considerat
com un bé material
que es pot usar
o refusar
la solidaritat
que és el tresor
dels pobres
és considerada
assumint com a contraproduent
contrària
a la racionalitat
financera
i econòmica
el temps
que els béns
d'una minoria
van creixent
a nivell exponencial
els de la majoria
van disminuint
aquest desequilibri
prové d'ideologies
que promouen
l'autonomia absoluta
dels mercats
i l'especulació
financera
negant el dret
de control
dels estats
s'imposa
una tirania
invisible
que imposa
de forma
unilateral
i sense remei
les seves lleis
i les seves regles
de més
el deute
i el crèdit
allunya els països
de la seva
economia real
i els ciutadans
del seu poder
adquisitiu
encara que l'afegiri
una corrupció
tentacular
i una evasió
fiscal egoista
que han assumit
dimensions mundials
l'afany de poder
i de posseir
s'ha tornat
obsessiu
ho trobo molt fort
tot això
que diu el Papa
són paraules textuals
d'ell
i tant
he copiat
el peu de la lletra
traduint
del castellà
al català
l'únic que passa
és que m'he hagut
de saltar
algun fragment
per manca d'espai
una missió curta
com aquesta
limita molt
les possibilitats
de poder dir
tot el que es pensa
o tot el que es llegeix
en aquest cas
tot el que diu el Papa
encara afegeix
rere tot això
es troba
el refús
de l'ètica
en el fons
el refús
de Déu
moltes gràcies
amics
per la vostra
atenció
us esperem de nou
el proper diumenge
i això
fins un altre dia
si adeu plau
i les nostres campanes
ens anuncien
que el nostre temps
per aquesta temporada
ja s'acaba
estem en temps de crisi
en temps de dificultats
però
això no obstant
també vivim
en temps d'esperança
i parlant d'esperança
què millor
que expressar-la
amb alegria
els deixarem
en companyia
d'aquest cor
un dels més coneguts
de la música universal
i que tothom
haurà ja
identificat
efectivament
és el cor
final
del quart moviment
de la novena sinfonia
de Ludwig van Beethoven
i mentre escoltem
aquesta peça
meravellosa
ens acomiarem
fins la temporada
vinent
amics
i amigues
del campanar
que la joia
i l'esperança
que ens dona
Jesucrist
ens acompanyi
sempre
feliç
estiu
a tothom
i l'esperança
de diversa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!